You are on page 1of 2

CONFERÈNCIA PEDIATRA

Resum de la conferència
La conferència va començar amb una petita introducció amb els drets de la
infància i la implicació en aquest de part de UNICEF, i el pediatra es va
centrar en la lactància materna.
Ens va explicar que era necessari fer una promoció de la lactància materna,
pel dret dels nens a rebre el millor aliment possible. La llet materna provoca
en el nen i la mare menys riscos i prevé de malalties.
Va comentar que està establert que s’hauria de donar llet materna
exclusivament fins que l’infant tingui sis mesos, i que desprès s’hauria de
complementar amb altres aliments fins els dos anys com a mínim.
Va puntualitzar un fet que em va cridar molt l’atenció: qualsevol dona,
encara que no hagi tingut fills, es capaç de produir llet materna gràcies a
dues hormones: la prolactina (hormona que produeix llet) i la oxitocina
(hormona que provoca la producció de la prolactina).
El pediatra va fer molt d’incís en el tema de que no existeix llet dolenta, o
mala llet com va comentar, pels nens. El problema podria residir en la mala
col·locació del nen a l’hora d’extreure-la. Va comentar també en la
importància de donar el pit el temps necessari per aconseguir que el nen
extregui els nutrients que necessita.
Un altre tema que va comentar-nos va ser l’alimentació complementària.
Quan els nens se’ls comença a introduir aliments, és important fer que
aquests aliments no facin de substituts de la llet materna, sinó que haurien
de complementar-la.
El tema de quan s’ha de començar a l’alimentació complementària, ell va
comentar que era força difícil posar una data concreta. Tot i així hi ha
aspectes que poden ajudar a les famílies i als pediatres a saber quan
començar a introduir aliments, com: si és capaç de mantenir-se dret, intenta
posar-se a la boca el menjar dels adults o qualsevol altre cosa, o quan li
comencen a sortir les dents. Aquests aspectes poden ser un indicador del
quan.
Va comentar-nos que era molt important que aquest procés fos voluntari,
divertit i amb participació activa per part del nen, ja que ha de ser ell qui
mengi quan vulgui, sense marcar unes pautes.
Per l’altre cantó, el que se li ha de donar a un nen quan se li comença a
introduir aliments, és molt variant segons la localització i la cultura del lloc
on es viu. Per exemple, ens va explicar que a un nen de la zona tropical no
se li dona la taronja o la poma (fruites que aquí són molt comunes i es
donen ràpid), i en canvi aquí no se li donarà a un nen, pinya o qualsevol
altre fruita tropical.

Comentari personal
Sempre és molt interessant escoltar el que gent que treballa amb nens et
comentin el seu punt de vista amb relació de temes importants, com és
l’alimentació dels nens.
A mi aquesta conferència em va agradar, encara que vaig trobar aspectes
en els que no estava molt d’acord: la poca importància que se li dona als
hàbits alimentaris o el fet que per mi era massa estricte en el temps de
durada de la lactància materna.
Jo trobo correcte fer una alimentació complementària on se li segueixi
donant el pit al nen el màxim temps possible, però el fet que la lactància
exclusiva la posi fins els sis mesos ho trobo massa, no per res, només pel fet
que actualment la possibilitat de estar de baixa materna es pot allargar com
a molt fins els quatre mesos i aquest és el major problema.
Desprès, opino que si a un nen no se li estableixen uns hàbits i una educació
alimentària des de ben petit, quan sigui més gran i , per exemple, hagi de
començar a menjar en l’escola o quan de més adult s’hagi de mantenir a ell
mateix, no serà capaç d’adaptar-se a la situació.
Tot i aquests aspectes en els que no vaig estar gaire convençuda, la
conferència la vaig trobar molt interessant i, per exemple, la part on ens va
explicar la col·locació correcta del nen a l’hora d’agafar el pit per alimentar-
se, la vaig trobar molt útil i curiosa.

You might also like