Professional Documents
Culture Documents
Simphoni
Simphoni
La idea va sorgir de dos nois, com a projecte de final de carrera, amb una
idea d’ajut social: Fent enquestes per la Illa, a molta gent, preguntant quina
seria una manera per facilitar la vida laboral. D’aquesta manera va sortir la
idea de construir una llar d’infants en una zona industrial.
Gràcies a uns inversors, es va poder posar a terme aquest projecte
innovador. Va ser molt arriscat perquè construir una escola en una zona com
aquesta podia o sortir molt bé, com és el cas o ser un desastre total
Cal destacar que el centre no és una escola laboral on els treballadors d’una
empresa concreta deixen els nens. No són una guarderia, ja que tenen un
projecte pedagògic.
Gràcies al fet que van realitzar aquest projecte des de els inicis, van poder
aixecar un edifici pensat especialment per a nens d’ entre zero i tres anys,
adaptant-lo a totes les necessitats dels nens i nenes.
El centre és una sola planta amb dos patis, un de sorra normal pels més
grans i l’altre de suro (tou) pels més petits, on es pot accedir des de totes
les aules. Té capacitat per 107 nens i nenes, no menors de quatre mesos.
Originalment es van fer set aules en total: una per P0, tres per P1 i tres per
P2. Però van acabar adaptant-se a la demanda que tenien i actualment hi ha
tres aules de P0 (màxim vuit infants), dues de P1 (màxim tretze infants) i
dues de P2 (màxim vint infants).
Per poder accedir-hi són el propi centre el que posa les condicions, res de
llista per punts com en les públiques o concertades. L’únic requisit que
posen, encara que no és fix, és que treballin en la zona ja que per això es va
fer el projecte.
El centre té com a medi d’avaluació els informes trimestrals, els quals són
unes graelles que funcionen com un semàfor a l’hora de puntuar. També, en
el recull de les experimentacions fetes en cada trimestre es posa un informe
on es recullen quines sensacions ha tingut el nen a l’hora de realitzar-les.