Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
3Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Caixabank i l'esperit de la Corona d'Aragó

Caixabank i l'esperit de la Corona d'Aragó

Ratings: (0)|Views: 215|Likes:
Published by Vicent Soler

More info:

Published by: Vicent Soler on Dec 11, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/14/2013

pdf

text

original

 
Sistema financer
Economia
4 DE DESEMBRE DEL 2012
EL TEMPS
 
41
“A
vui estic més tranquil queahir”. Ho deia, dimecres pas-sat a València, un empresarimitjà que tradicionalment haoperat amb el Banc de València. La ves- pra, la Comissió Nacional del Mercatde Valors havia oficialitzat una notíciaque de feia una setmana circulava pelsrogles financers valencians: CaixaBank havia comprat al FROB per un euro elBanc de València. La que durant anyshavia estat considerada la joia de la co-rona de les finances valencianes posava punt i a banda a un any –la nacionalit-zació va tenir lloc el 21 de novembre de2011– marcat per la inestabilitat, en quèfins i tot s’ha arribat a especular ambuna possible liquidació. No és estrany,doncs, que dimarts al vespre alguns res- piraren un poc més alleugerits.L’absorció de l’entitat amb seu al car-rer de les Barques és la primera comprad’un banc que realitza CaixaBank enel procés de reestructuració financeraencetat fa quasi tres anys. Abans, haviaadquirit Caixa Girona i Banca Cívica,totes dues originàriament caixes d’estal-vi. L’operació es concretarà en diversesfases i segueix un patró similar al quees va dissenyar en el cas de la comprade la CAM pel Banc Sabadell. En una
L’eix mediterrani financer
La compra per un euro del Banc de Valènciaper Caixa Bank, un any després que el Sabadells’adjudicara la CAM, consolida la presència deles entitats catalanes al País Valencià. L’un il’altre han acabat arreplegant les despulles d’unsistema financer en descomposició i condemnat,per imperícia i incapacitat, a la subordinació.Tanmateix, el nou ‘statu quo’ obri novesperspectives en les relacions econòmiques entrecatalans i valencians.
   P   R   A   T   S   i   C   A   M   P   S
 
Sistema financer
Economia
 primera fase, el Fons de ReestructuracióOrdenada Bancària (FROB) injectarà4.500 milions d’euros, amb l’objec-tiu de sanejar definitivament l’entitat.Els diners s’uneixen als 1.000 milionsd’euros que el FROB va aportar elmaig passat, de forma que la factura per a l’erari públic ascendirà, com a mí-nim, a 5.500 milions d’euros. Desprésd’aquesta segona injecció, CaixaBank comprarà l’entitat per un euro. El Bancde València traspassarà aleshores al banc dolent, el Sareb, els seus actiustòxics. Finalment, l’acord entre Cai-xaBank i el Frob contempla un esquemade protecció d’actius pel qual aquestúltim assumirà, durant el termini de 10anys, el 72,2% de les pèrdues que es puguen registrar en la cartera de crèditsa petites i mitjanes empreses i riscoscontingents. Si tot va segons el que s’ha previst, la pròxima primavera Banc deValència estarà sota el control total del banc català i iniciarà una etapa comple-tament nova.L’operació concretada la setmana passada reforçarà la presència de Cai-xaBank en territori valencià, on disposade 445 oficines i té una quota de mercatdel 6,1%. De moment, estan per con-cretar alguns aspectes que preocupenal sud de la Sénia com ara el tancamentd’oficines allà on hi haja solapament –se n’ha parlat del tancament de finsal 90% de les oficines–, els acomiada-ments –Brussel·les hi tindrà molt a dir– i, molt especialment, si es mantindrà lamarca comercial o, per contra, s’optarà per operar amb la marca de CaixaBank o una marca híbrida. És, aquesta última,una qüestió molt sensible pel valor simbòlic que per a la classe política ieconòmica valenciana tindria una hi- potètica desaparició d’una ensenya quearrossega molt de valor sentimental.El catedràtic d’anàlisi econòmica de laUniversitat de València Jordi Palafoxes felicita que siga CaixaBank i nouna altra entitat qui se n’haja fet càrrecfinalment. La venda és “una garantiade continuïtat del servei que es presta.Contra l’opció de Bankinter, La Caixaés més sòlida i és més caixa: a mésde mirar pels beneficis té una culturafinancera diferent de la dels bancs mit- jans espanyols”.
Un mal menor.
La crisi econòmicai financera ha tingut com a resultat la pèrdua de l’autonomia financera. Ambl’excepció de Caixa Ontinyent, la restade les peces que formaven el mosaicfinancer valencià s’han despenjat en elcamí de la reestructuració. La CAM,que arribà a ser la quarta caixa del’estat, fou adjudicada el desembre de2011 al Banc Sabadell, que ara ostentael 28% de la quota del mercat valenciàde clients; el Banc de València és a lesmans d’Isidre Fainé; Ruralcaixa ha aca- bat doblegant-se a l’andalusa Cajamar;i Bancaixa, el principal emblema finan-cer valencià ha acabat dilapidada en elgran fiasco que ha resultat ser Bankia.El certificat de defunció de l’entitat vaarribar a València també el passat di-marts, quan va expirar, sense resultats,el termini per a concretar la conversióde l’entitat en fundació.Siga com siga, la compra del Bancde València per CaixaBank representala consolidació del control català sobreuna part de les finances valencianes, unescenari difícil d’imaginar quan fa tresanys el govern espanyol va donar per iniciat el ball de fusions i absorcions.Aleshores, les reticències de la clas-se política valenciana (que en aquella primera fase, quan encara no s’havia precipitat tot i s’havia imposat el campequi puga, encara hi comptava) van curt-circuitar qualsevol entesa entre les en-titats d’un i altre costat de la Sénia. Lavista estava posada a Madrid. Primer esva especular amb la possibilitat d’unafusió entre Caja Madrid i la CAM, peròfinalment, i de forma precipitada, fouBancaixa qui uní el seu destí a la capitalespanyola. L’obstinació mesetària hatingut els resultats que ja es coneixen.Mentrestant, la banca catalana haaprofitat per créixer a costa de la fallidavalenciana. El saldo de la reestructu-ració financera és molt diferents per a uns i altres: mentre els valencians
42EL TEMPS
 
4 DE DESEMBRE DEL 2012
Milers de milions d’euros
El nou panorama financer
Banc de València
+
CaixaBankSabadellCAMBanc de València
+
CaixaBankBBVA (E. espanyol)
+
UnnimBanc Sabadell
+
CAMBanco Popular
+
Banco PastorBankiaSantander(Estat espanyol),inclou Banesto
 
365
1
331322289164158
RÀNQUING PER TOTAL D’ACTIUS A L’ESTAT ESPANYOLNOMBRE D’OFICINES AL PAÍS VALENCIÀ
112
3
361
3
607
2
335252445250
695473
(1) Actius previs a la transferència a SAREB. (2) Dades referides a 2011,segons l’Institut Valencià de Finances. (3) Ocines abans de l’absorció.
Font: Institut Valencià de Finances, SabadellCAMFont: CaixaBank
Palafox: “És irònic:al final l’‘or català’arreplega les restesprovocades per lagestió del PP”
 
s’han quedat sense entitats pròpies, elscatalans n’han aconseguit situar duesde les seues entre les cinc primeres del’estat. Els principatins han aprofitat laimperícia valenciana per a arreplegar les despulles d’un sistema financer que,en altre temps, semblà vigorós.A hores d’ara, el desembarcament deCaixaBank, com abans el del Sabadell,ha estat molt ben rebut entre la classeeconòmica valenciana, que veu l’opor-tunitat de comptar amb un aliat financer  potent i fiable. Les institucions –contro-lades pel PP– s’ho miren amb una bar-reja de perplexitat i resignació. Davantla magnitud de la desfeta (qui sap si elBanc de València no hauria estat liquidatsi no fóra per l’interès de CaixaBank),els de la gavina han hagut de guardar al’armari la bandera de l’anticatalanismeque havien agitat segons els convenia políticament. “És ben irònic això que ha passat –apunta Jordi Palafox, catedràticd’anàlisi financera de la Universitat deValència–. Al final és l’or català el quiha de vindre a arreplegar les restes de ladesfeta provocada per aquests senyors.Als anticatalanistes no els queda mésque empassar-se aquest glop. És patèticque ara reclamen a La Caixa el manteni-ment de la identitat valenciana”.
Units per La Caixa.
Al capdavall,si les entitats valencianes han acabat amans dels catalans no és perquè aquestshagin desplegat cap campanya agressi-va d’adquisicions, sinó perquè la matei-xa classe política i financera indígenaha estat incapaç de traçar un futur propi.L’eslògan de “Barcelona és bona si la bossa sona” ha acabat imposant-se per la via dels fets. “Això de l’anticatalanis-me s’ha exagerat moltíssim, sobretot enl’àmbit econòmic. Les relacions semprehan estat fluides, com mana la realitateconòmica, i si no ha estat més visibleha estat per culpa de la contaminacióque ha emanat des d’un determinatàmbit polític”, apunta l’economista iassagista Gustau Muñoz. En aquestsentit, Muñoz recorda les personalitatsd’Ignasi Villalonga (responsable, l’any1927, de la revalencianització del Bancde València) i de Joaquim Reig, dos prohoms molts lligats a Catalunya.La sensació de dol –per les entitats perdudes– continua present a Valènciai entre les persones consultades per aaquest article, però tanmateix, i a la vistadel que ha passat en el cas de Bancaixa,la majoria accepten que segurament lavia catalana és la menys dolenta de lessolucions, tant per a la CAM com per al Banc de València. Es tracta, al cap-davall, d’entitats rigoroses, que no hancaigut en el parany del ciment i que, alcontrari que les valencianes, donen unagarantia de solvència. “El País Valenciài Catalunya comparteixen mentalitat,estructura empresarial, vocació expor-tadora i competitiva... –apunta Muñoz–,així que hem d’esperar dels nous ges-tors que tinguen comprensió cap a lesnecessitats del nostre territori”. Desdel Principat, Joan B. Casas, degà delCol·legi d’Economistes de Catalunyaconsidera una mala notícia que els veïnsdel sud s’hagen quedat sense financeresautòctones. Tanmateix, arribats a aquest punt, creu que “la solució catalana és lamenys roïna” perquè “reforça el poder 
   D   ’  a  c  o  r   d  a  m   b   l   ’  a  r   t   i  c   l  e   5   d  e   l  a   L   l  e   i   O  r  g   à  n   i  c  a   1   5   /   1   9   9   9 ,   d  e   1   3   d  e   d  e  s  e  m   b  r  e   d  e   P  r  o   t  e  c  c   i   ó   d  e   D  a   d  e  s   d  e   C  a  r   à  c   t  e  r   P  e  r  s  o  n  a   l ,   l   ’   i  n   f  o  r  m  e  m   q  u  e   l  e  s   d  a   d  e  s  q  u  e  e  n  s   f  a  c   i   l   i   t  e  v  o   l  u  n   t   à  r   i  a  m  e  n   t  s  e  r  a  n   i  n  c  o  r  p  o  r  a   d  e  s  a  u  n   f   i   t  x  e  r  a  u   t  o  m  a   t   i   t  z  a   t .   V  o  s   t   è  p  o   t  e  x  e  r  c   i  r  e  n   t  o   t  m  o  m  e  n   t  e   l  s  s  e  u  s   d  r  e   t  s   d   ’  a  c  c   é  s ,  r  e  c   t   i   f   i  c  a  c   i   ó ,  o  p  o  s   i  c   i   ó   i  c  a  n  c  e   l  ·   l  a  c   i   ó   d  e   l  e  s   d  a   d  e  s  p  e  r  s  o  n  a   l  s   d   i  r   i  g   i  n   t -  s  e  a   E   d   i  c   i  o  n  s   d  e   l   P  a   í  s   V  a   l  e  n  c   i   à ,  c  a  r  r  e  r   S  a  n   t   F  e  r  r  a  n ,   1   2 ,   3  e  r .   4   6   0   0   1   V  a   l   è  n  c   i  a  o  a  s  u   b  s  c  r   i  p  c   i  o  n  s   @   l   t  e  m  p  s .  n  e   t
Els pregue que, fins a nova ordre, els rebuts que presentarà Edicions del País Valencià, SA, per l’import de la SUBSCRIPCIÓ ANUAL,siguen pagats a càrrec:Núm. comptededeSignatura
EL TEMPS
 
Carrer Sant Ferran, 12, 3er. • 46001 VALÈNCIATel. 902 131 025 • subscripcions@eltemps.net • CIF A-46186821
www.eltemps.cat
Domiciliació bancària
Nom i adreça del titular del compteAdreçaDistingits senyors: Caixa/bancAgènciaDomiciliació bancària (ompliu dades de sota)
Faré el pagament de la subscripció de la manera següent:
Xec bancari adjunt a nom d’Edicions del País ValenciàSe subscriu al setmanari EL TEMPS en format paper per un període d’un any,prorrogable si no hi ha ordre en contra, i un import de 145
 
/ (estat espanyol,Andorra i Catalunya Nord)Europa: 259
 €
Resta del món: 536
 €
Butlleta de subscripció
Primer cognomSegon cognomNomAdreçaPoblacióCodi postalTelèfon particularTelèfon feinaTelèfon mòbilDoc. didentitatCorreu electrònicData de naixementProfessió
Dades de facturació
NomNIF / CIAdreçaPoblacióCodi postalPoblacióCodi postalTransferència bancàriaSe subscriu al setmanari EL TEMPS en format digital per unperíode d’un any, prorrogable si no hi ha ordre en contra, i unimport de 80
 
 

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->