butlletí electrònic del’
Espai Jove de la Intersindical-CSC
número 7 · febrer 2009
“No ens fa falta valor per emprendrecertes coses perquè siguin difícils, sinóque són difícils perquè ens manca valor per emprendre-les.”
Lucio Anneo Séneca
Ja s’acosta la nostraIII Assemblea Nacional!
El proper dissabte, 21 de març, l’Espai Jove de la In- tersindical-CSC celebrarem a Barcelona la nostra III Assemblea Nacional, per posar en comú la tasca fetadurant aquests darrers 2 anys i fixar les nostres priori- tats per aquest nou període. Amb aquesta Assemblea, la branca juvenil de la In- tersindical-CSC arriba al seu desè any de vida, tempsdurant el qual els i les joves d’aquest sindicat han anatorganitzant-se per a fer front a la seva acti- vitat sindical, dinsi fora dels centres de treball. En aquest sentit, abor-darem l’actual conjuntura econòmica i la necessitat defer-hi front.Igualment, el desplegament territorial de l’entitat, així com de la mateixa Intersindical-CSC, la generació dediscurs i material formatiu en matèria socio-laboral o el teixir aliances amb d’altres organitzacions i col·lectiusjuvenils seran alguns dels aspectes claus que caldrà de-batre-hi.L’objectiu global, però, ha de ser sentar unes bases sòlides per tal de fer créixer un projecte ja consolidat, però que ha dedemostrar que sap donar resposta enels moments complicats com l’actual,en què la crisi ens precaritza les nos- tres vides més que mai, el pactisme decertes burocràcies sindicals impedei- xen articular una resposta contundenti l’autonomisme ens nega eines i recur-sos per fer-hi front.En el moment més complicat social-ment és quan cal la resposta més clarai el jovent treballador català hem de ser quila impulsem, units entorn la bandera del sindicalismenacional i de classe! Ara és l’hora!
www.lespaijove.catespaijove@intersindical-csc.cat
La necessitat d’un marc comunicatiu propi és una einaindispensable per tal de fer créixer la consciència denació i per crear un sentiment de cohesió en ellai, en aquest procés, l’impuls d’una tele- visió nacional catalana és un dels eixosmés essencials i complexos per talde reeixir-hi. Ja sigui per la capaci- tat d’arribar a molta gent o per l’estranya concepció de mitjàneutral que ofereix, la televisióés a l’actualitat una eina comu-nicativa bàsica, molt per sobred’una premsa impresa o digitalsempre sospitosa de tendenciosai una ràdio amb un espectre massadiversificat. Igualment, però, les difi-cultats tècniques i econòmiques per crear un canal propi de televisió són tambémés elevades que en qualsevol altre mitjà.
2
La televisió nacional, una necessitat com a país
No és d’estranyar, doncs, que encara ens trobem lluny d’una reivindicació que es manté permanentment so-bre la taula, tot i que abaratim en el moment ac- tual per la simple recepció de la televisióregionalista TV3 arreu del país, un ob-jectiu que ni el govern central ni el valencià volen assolir, a la vegadaque certa gent, com el diputatdel PSC Joan Ferran, critiquenel canal autonòmic per contenir “crosta nacionalista”. Així, cal mantenir la lluita per un complet marc comunicatiucatalà, amb una ambiciosa tele- visió de referència, mentre vetllemper mantenir almenys la misèria actual,però tenint sempre present quin ha de ser l’horitzó real.Una vegada més, les irregularitats i una lectura esbi-aixada de la legislació vigent han permès amenaçar ambpresó una persona compromesa amb l’alliberamentsocial i nacional del país. Aquesta vegada ha estaten David de Vilafranca, membre de l’AssociacióCultural La Fornal i d’altres organitzacions rei- vindicatives, el qual s’ha lliurat temporal-ment d’entrar a presó,gràcies a les nombroses imultitudinàries mostresde suport rebudes ar-reu del país, tot i que en-
Llibertat per a en David!
Països CatalansSocial
cara resta pendent de la decisió final de l’Audiència deBarcelona. Aquest tipus d’accions són força comunes i tenen com a objectiu criminalitzar els moviments so-cials, malgrat que la solidaritat s’està demostrant cada vegada més com un antídot cap a aquests abusos. I,per si no fos poc, la Intersindical-CSC ha subscrit unaquerella per prevaricació contra la jutgessa del cas pre-sentada pels advocats del David, perquè excessos comaquest no poden quedar indemnes ni silenciats. Calplantar cara contra la injustícia de la Justícia i no tenir por a lluitar, ara més que mai!
Més informació del cas:
http://davidvilafranca.blogspot.com
beneficis de les empreses espanyoles, entre el 1999 i el2007, del 238,7% (la xifra més alta d’Europa), ni tam-poc que el poder adquisitiu de les classes treballadoreses redueix constantment des del 1995 (un fet tambéúnic a Europa), perquè ara se’ns exigeix que, pel bé del’economia, encara ens hem d’apretar més el cinturó.Segur que som nosaltres qui hem provocat la situacióactual? Segur que som nosaltres qui hem de pagar lacrisi?I, més enllà de les ajudes indiscriminades als bancs, el govern central aprofundeix en la seva política neoliberalen preparar-se per aplicar la directiva de Bolkenstein iliberalitzar més el sector serveis, en negar escarransitsdrets socials que va impulsar propagandísticament (lleide Dependència, ajudes pel lloguer...), en apli-car ridícules pujades del salari mínim i deles pensions o en preparar una novaLlei d’Estrangeria que encara reta-lli més els drets de les personesimmigrades. I, mentrestant,els governs au- tonòmics, en el seupaper subaltern enmatèria econòmicaque els hi marca laConstitució, tam-poc s’escapen deldiscurs de la patronal, com quan la Generalitat acceptaexpedients de regulació injustificables (com el de laSEAT, que afecta 5.300 persones), anuncia la privatit-zació de l’Aeroport del Prat o avança en l’aplicació delPla Bolonya i l’elitització de la universitat.Si alguna cosa ens deixarà bona aquest 2008, doncs,seran una colla d’arguments més per justificar la ne-cessitat d’una lluita constant contra el capitalisme iper l’alliberament nacional, però caldrà que aquestses converteixin en accions concretes i un canvi radicalproper, començant per aconseguir que aquesta crisi lapaguin els i les que l’han provocat, la banca i les gransfortunes!
3
Treball
any d’atur juvenili benefici bancari
Després que la xifra hagi anat pujant mes a mes, al fi-nal l’atur juvenil als Països Catalans ha augmentat un70,89%, durant l’any passat, 10 punts per sobre de lamitjana catalana de totes les edats i de la mitjana juve-nil a l’Estat espanyol, ambdues xifres entre el 60% i el61%. Així, ser jove surt car i ser català, també, motiupel qual el jovent català podem estar “d’enhorabona”,perquè reunim totes dues característiques. Igualment,quan aconseguim trobar feina, la temporalitat afectamés d’un 80% dels i les menors de 20 anys i gairebéun 58% de les persones compreses en un tram d’edatd’entre 20 i 25 anys, de la mateixa manera que el salarique percebem oscil·la de mitjana entre el 60% i el 70%del salari mig.Tanmateix, si fóssim més altruistes, ens hauríemde queixar menys i alegrar més que no tothompateix la nostra mateixa precarietat. D’aixòse n’ha encarregat el govern central,el qual, mentre la xifra de treba-lladors i treballadoresdesocupades creixiaimparablement,ha impulsat unpla de rescat dela banca que haconsistit en injec- tar 50.000 milionsd’euros en el sistema financer i emetre avals per valor de 100.000 milions d’euros més. Poc ha importat quela situació del sector bancari fos diferent que a la restad’Europa, ja que es preveu que els seus milionaris be-neficis no variïn massa dels de l’any 2007; i tampoc haimportat excessivament que aquestes ajudes arribes-sin amb l’exigència de no fer públic el nom de les enti- tats beneficiades i sense cap garantia que després se’npoguessin beneficiar famílies i petites empreses, perquèja s’ha demostrat que, més que de mitjanceres entrel’estat i els col·lectius amb necessitats de finançament,les entitats financeres han actuat com a tap.Igualment, ara ningú se’n recorda de l’augment dels
2008
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
More From This User
Notes
Load more
