• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
Competence (competència ètica) icompetency (competenència professional).
Per què s´ha reduït el seu significat? Quin impacte tindrà en el móneducatiu?Mark Smith, 1996.Web de INFORMAL EDUCATIONhttp://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading Traduit per Guida Al·lèsLa darrera dècada el concepte de competència ha canviat. S´haadquirit el significat més proper al llenguatge pseudo-comercial delsmercats. Com a resultat de la pressió d’autors britànics com Jessup(1989) s’ha perdut el sentit de competència ètica.El canvi prové del desenvolupament del pensament empresarial ipràctic i de l’augment del management científic (després de F W Taylor). Bàsicament el que proposava era una major divisió deltreball amb llocs simplificats; una extensió del control empresarialsobre tots els elements del lloc de treball; i la comptabilitat decostos. Els tres elements estan associats amb l’augment de lescompetències (competence) i la preocupació pel currículum.Aquesta és la perspectiva que hi ha darrera la construcció d´unsistema de qualificacions vocacionals. Tal com diuen
Davies i Durkin
(1991) les assignacions de poder són inequívoques amb el nousistema. Primer l’empresari amb les seves prioritats i després elcompromís del treballador individual adaptat als interessos del’empresari.El contrast entre el poder del pensament empresarial i la pèrdua dereflexió en el món educatiu ha produit la reducció del concepte decompetència. Ha estat introduit pel govern GB a través delCOMPETENCE-BASED education and training SYSTEM.
Què és competence?
La concepció de
competence
a la GB dels 80 era: l’habilitat per feruna activitat particular....
allò que una persona pot fer més queallò que sap
. Implicacions:
•
Si té a veure amb fer, necessita un context.
•
La competència és un resultat. No descriu el procésd’aprenentatge sinó el seu resultat.
•
Per mesurar l’habilitat per fer quelcom fan falta standardsclarament definits.
•
Competence
és allò que un pot fer en un moment determinat.Molts cops, no s´entén el significat de competence perquè s´haassociat massa a l’entrenament professional.
La noció de
 
competence descrita és una pàlida ombra de la noció grecad’areté de la de virtut a l’antiga Roma
definida per Brezinka(1988) com
una qualitat de la personalitat
relativamentpermanent que és
valuosa per la comunitat a la qual pertany.
No és només una habilitat sinó una virtut;
El sentit d’excel·lènciai bondat amb els quals assumim (decidir, afrontar) lestasques que la vida ens presenta.
Sovint aquest significat ha estat substituït pel de l´habilitat perassumir tasques específiques, i
s´ha deslligat de les sevesqualitats socials, morals i intel·lectuals
. Potser la millor formad’entendre-ho és diferenciar entre competence i competency,quelcom que va fer Hyland a GB.
Competence i competencessón capacitats generals (amb una estreta relació amb lesvirtuts que defensa Brezinka). En contrast, la competency ésmés limitada, útil per etiquetar episodis o habilitatsconcretes
. En el primer cas ens referieríem a l´avaluació d´unapersona (és competent per educar), en el segon a l’avaluaciód’activitats (té tal competència per fer tal cosa concreta).
La competence ha estat reduïda a les competencies, sèriesd’activitats discontínues en les que la persona hi aplica elsconeixements i habilitats que té.
El comportament pot sermesurat mecànicament, un fet altament qüestionable, atès quesempre hi ha d´haver incertidumbre en allò mesurat. És molt difícil jutjar l’impacte d’experiències concretes. A vegades no el podemavaluar fins anys després. Per a mesurar, les coses s´han de dividiren parts petites, i el resultat són llargues llistes d’habilitats trivialscom les que trobem als indicadors d´avaluació de GB. Això ens potdur a centrar-nos més en les parts que en el tot. En allò trivial mésque en allò significatiu. Ens pot dur a un enfoc educatiu i avaluatiusimilar a una llista de compra. Quan tots els ítems estan definits, lapersona ha superat el curs o ha après?. Un judici més global ésdeixat de banda.Hi ha també una
orientació a posseir atributs, a tenir més queno pas a ser.
Mentre les persones del tenir reposen sobre allò que tenen, les persones del ser reposen sobre el fet de que són, i que quelcomnou començarà si tenen el coratge de deixar-ho sorgir i respondre-hi. Esdevenen, es despleguen a través de la conversació perquè noes deixen ofegar per la preocupació ansiosa per allò que tenen. Laseva vitalitat és contagiosa i sovint ajuden els altres a transcendir elseu egocentrisme. La conversació no és un intercanvi demercaderies sinó un diàleg en el qual no importa molt qui té la raó.
Erich Fromm, 1979, Tenir o ésser.
 
El problema està en quèen l’acte de la deconstrucció pot succeir ladestrucció. No tant per mor de l’anàlisi sinó perquè s´ha d´anaralerta al nostre marc, ment o disposició. El canvi de la competènciaa virtut humana és fonamental. Suposa una forma de veure el mónque destaca les millors qualitats que la major part de noltrosdefensaríem per una educació alliberadora.
Competència i enfocaments productius en elcurrículum
La preocupació amb la competency està lligada als enfocamentstècnics o productius del currículum. (Currículum= una forma perorganitzar un conjunt de pràctiques educatives humanes, ShirleyGrundy, 1987). Aquest enfocament es pot entendre sota el modelaristotèlic de les diferents disposicions que motiven les accionshumanes:
•
La idea creativa o imatge (
eidos
)
•
Governa les habilitats que empren els artesans (
techne
)
•
En l’acció de fer (
poiesis
).Aquest model mostra com el fer (poetike) és controlat des delprincipi per la eidos, que és el patró inicial que guia el productefinal. L’artesà elegeix les habilitats necessàries pel producte finalessent aquesta elecció és una habilitat. Però l´eidos determina elgrup d’hablitats que es poden posar en joc. En termes curriculars, eltreball artesanal de programar ha de ser jutjat en funció de larelació que el producte final (el fer) tengui amb l’eidos.Un product-based-approach (enfocament basat en el producte)avaluarà l´aprenentatge establint objectius visibles. Exemple:ensenyar a fer un pastís, les habilitats ensenyades es limitaran alresultat. L’estudiant serà avaluat segons com quedi el pastís i no enrelació a l’adequació al dia d’aniversari en qüestió.En aquest exemple, l´eidos és produir una forma correcta de pastís.L´actuació dels estudiants es limita als requeriments de certesàrees del coneixement.L´avaluació basada en el grau en el qual s´ha aconseguit un resultatés un model pres de la producció industrial. Quan són persones,llavors es defineixen objectius de comportament i el test final és unpoc més complicat.
En aquest model de disseny curricular
, els estudiants noméspoden negociar o canviar parcialment el currículum.
El control deleidos el té el dissenyador del currículum. S´hand’aconseguir uns objectius predeterminats.
A la pràctica la planificació segueix aquest procés:
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...