Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

UNITAT 2: El joc com a procés de desenvolupament2.1.- El joc en la història de l’educació

Avui en dia, tant la pedagogia com la psicologia reconeixen el paper rellevant del joc dins elprocés de desenvolupament. Tot i així, no ha estat fins a finals del s. XIX quan va sorgir elsprincipals moviments pedagògics. Els pedagogs més significatius són Fröbel i Decroly.

Federich Fröbel,

( 1782 – 1852 Alemanya) va crear els Jardins d’Infància anomenats

Kindergarten

. Aquests centres, l’ infant juga a l’aire lliure, en contacte permanent amb la natura,les flors i el sol. És el principal protagonista de la seva educació.Considerava que el joc era l’eina fonamental per una bona educació integral. Defensava que el joc espontani afavoria el desenvolupament intel·lectual i el caràcter de les persones.El material educatiu que proposa es divideix en “jocs” i “dons” :



En els jocs inclou les activitats destinades a posar en contacte a l’infant amb lanaturalesa i també els cants i la poesia que l’ ajuden a conèixer la societat.



Els dons eren considerats com un

regals per jugar

que han d’establir una sèrieordenada de jocs.



Amb aquest mètode, l’infant el que realitza són “

ocupacions

” que venen a ser unes activitats de retallar, plegar, entrellaçar, etc. Que permeten desenvolupar habilitats i aptituds.

Olvidio Decroly

(1871- 1932 Bèlgica) defensava que el joc era l’activitat que millor preparava a l’infant per a la vida adulta, ja que les activitats lúdiques afavorien l’observació,l’atenció, l’ordre i la higiene.Decroly utilitza el material pedagògic de l’entorn, és natural i senzill, aquest material l’anomena“

tresor de l’entorn

”. Considera que aquest material permet experimentar , transformar ,etc. Per una altre banda, considera que les joguines naturals permeten tenir més iniciativa i imaginació.

2.2.-Importància del joc en el desenvolupament infantil2.2.1.-Implicació del joc en les dimensions psicomotrius, afectives, cognitives i socials.

El joc durant la infantesa és una funció natural i espontània, ajuda a desenvolupar unapersonalitat sana des dels primers mesos de vida. El joc és una diversió i un plaer, ésexpressar-se, és el llenguatge de la infantesa, jugar és aprendre, és descobriment afectiu,social i intel·lectual . Per tant, podem dir que el joc és un element essencial que influeix en eldesenvolupament integral dels infants, ja que per mitjà del joc, l’ infant va descobrint el món i vaprenent consciència de tot allò que l’envolta. A través del joc experimenta amb sí mateix. Els jocs els dóna la possibilitat de comunicar-se amb els altres, podem dir que és una eina quepermet “alliberar-nos” de la timidesa, de la por, etc.El joc possibilita l’autoexpressió i l’autodescobriment mitjançant les sensacions, moviments i lesrelacions l’ajuden a coneixes i a la vegada, situar-se dins del món.

Àmbit psicomotor

Ja de ben nadons , es pot observar com realitzen uns jocs de moviments que es produeixend’una manera repetitiva, involuntària i que li produeixen un gran plaer.Pels jocs de moviments, s’ajuden dels

reflexes innats

i de les possibilitats del seu to muscular.Durant aquests jocs, l’infant sacsejarà les seves mans, mourà la boca i balbucejà, es mirarà lesmans, escoltarà els sons que emet i a poc a poc, anirà desenvolupament els seus sentits.Paral·lelament, apareixen els estímuls de l’entorn, ja des de les figures dels progenitors( família) com els objectes ( sonalls amb so, objectes de colors, etc.). Tots aquests estímulsafavoreixen la integració de les sensacions visuals, auditives, tàctils i motrius a l’àmbit cognitiu,facilitant el desenvolupament perceptiu i del moviment.Aquest moviment, gràcies a la maduració muscular i del seu desenvolupament psicomotor,cada vegada serà més elaborat i complex, i progressivament el podrà realitzar de formavoluntària, més autònom i coordinada.Tots els jocs psicomotrius que el nadó realitzi espontàniament fomentaran l’adquisició delcontrol de les seves parts del cos fins aconseguir la marxa.Cal esmentar que el desenvolupament es produeix gràcies als progressos maduratius ques’ajunten a les lleis cefalocaudals i proximodistals i als estímuls que l’envolten. Per tant, l’infantaconsegueix les següents fites:

•

Control del cap: Es dóna al voltant dels tres o quatre mesos. Tanmateix, des del seunaixement, presenten cert control en els moviments del cap; així el poden aixecar quanestan tombats boca per avall, o girar cap a un costat o un altre si estan panxa enlaire.

•

Control del tronc: Cap els 4 o 5 mesos es mantenen asseguts amb suport, i cap als 6 o7 són capaços de romandre asseguts sense suports.

•

Desplaçaments: Abans de saber caminar, els infants poden desplaçar-se d’un lloc al’altre. La manera per fer-ho pot ser diferent: arrossegant-se gatejant, etc.

•

Marxa: Abans de poder caminar, els infants han d’aprendre a sostindre’s a peu dret, enprimer lloc en suport ( 9 – 10 mesos). Aproximadament a l’any, és capaç de caminar amb un sol punt de suport, i arriba a fer-ho de forma completament independent alvoltant dels 12 – 14 mesos.Cal tenir present, que gràcies al joc i a la seva continua pràctica, l’infant saltarà, correrà, faràtombarelles, aprendrà a orientar-se espaial i temporalment i anirà millorant, progressivament elseu desenvolupament psicomotriu.Aquest desenvolupament tindrà un gran pes amb l’establiment de la lateralitat i el predomini delcontrol del cos i dels moviments.

Àmbit cognitiu

Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, el nadó realitza una sèrie de moviments queafavoreixen el desenvolupament de les percepcions i la coordinació motriu. Aquest fet éspossible gràcies a que l’ infant està aprenent, grava a la seva ment uns esquemes d’acció que lipermeten repetir els moviments amb un grau de perfecció cada cop més elevat.L’assimilació dels esquemes d’acció suposa el començament en la construcció de lesestructures bàsiques del coneixement. Perquè es produeixi aquest fet, és important l’aportaciódel

medi social

, ja sigui a través de les persones adultes o d’altres infants, d’objectes, delllenguatge, etc. Per tant, és necessari que l’ infant experimenti totes les sensacions amb plaer,d’aquesta manera tindrà desig de repetir-les.Als voltant dels dos anys, apareixen dos fets molt pels infants: l’aparició del joc simbòlic i eldomini del llenguatge.

•

L’aparició del joc simbòlic: permet acostar-se a una representació interna, tantde si mateix com d’objectes no presents.

•

El domini del llenguatge: l’ infant està cognitivament preparat per augmentar deforma espectacular l’adquisició d’un gran nombre de paraules i acorar la sintaxi.A més a més, té la necessitat de comunicar-se amb els seus iguals i amb elsadults, és a través del joc que pot fer-ho.Així que mitjançant el joc simbòlic i l’ús del llenguatge, els infants desenvoluparan el seupensament i aprendran, a través de les representacions lúdiques, que poden expressar-selliurement i assimilar noves experiències, mostrar les vivències, percebre el món que elsenvolta i desenvolupar la imaginació i la creativitat.A través del joc, els infants poden ajustar el seu pensament, cometre errors i solucionar-lossense tenir repercussions negatives, poden solucionar problemes i començar a introduir-se almón del adults.En el desenvolupament cognitiu cal tenir present a dos autors per les seves aportacions, aPiaget per la seva perspectiva més individualista, on la persona és el protagosnista deldesenvolupament cognitiu i Vygostski, que té en compte el context social.

Cal recordar:

Existeix una relació directa entre el desenvolupament cognitiu i l’acció.

La repetició de les accions motrius i sensorials són un mitjà d’elaboraciód’estructures bàsiques de coneixements.

El seu interès natural per observar, manipular i experimentar de forma lúdica ambel seu propi cos, objectes, espai i persones facilita la construcció del seu pensament.

A través del plaer que li aporta el joc, va incorporant elements i informació als seusconeixements ja adquirits.

Àmbit socio - afectiu:

Des d’un punt de vista afectivoemocional, el joc és entès com una activitat que provoca plaer,entreteniment i alegria, permet expressar-se lliurement, descarregar tensions...