UNITAT 2: El joc com a procés de desenvolupament2.1.- El joc en la història de l’educació
Avui en dia, tant la pedagogia com la psicologia reconeixen el paper rellevant del joc dins elprocés de desenvolupament. Tot i així, no ha estat fins a finals del s. XIX quan va sorgir elsprincipals moviments pedagògics. Els pedagogs més significatius són Fröbel i Decroly.
Federich Fröbel,
( 1782 – 1852 Alemanya) va crear els Jardins d’Infància anomenats
Kindergarten
. Aquests centres, l’ infant juga a l’aire lliure, en contacte permanent amb la natura,les flors i el sol. És el principal protagonista de la seva educació.Considerava que el joc era l’eina fonamental per una bona educació integral. Defensava que el joc espontani afavoria el desenvolupament intel·lectual i el caràcter de les persones.El material educatiu que proposa es divideix en “jocs” i “dons” :
En els jocs inclou les activitats destinades a posar en contacte a l’infant amb lanaturalesa i també els cants i la poesia que l’ ajuden a conèixer la societat.
Els dons eren considerats com un
regals per jugar
que han d’establir una sèrieordenada de jocs.
Amb aquest mètode, l’infant el que realitza són “
ocupacions
” que venen a ser unes activitats de retallar, plegar, entrellaçar, etc. Que permeten desenvolupar habilitats i aptituds.
Olvidio Decroly
(1871- 1932 Bèlgica) defensava que el joc era l’activitat que millor preparava a l’infant per a la vida adulta, ja que les activitats lúdiques afavorien l’observació,l’atenció, l’ordre i la higiene.Decroly utilitza el material pedagògic de l’entorn, és natural i senzill, aquest material l’anomena“
tresor de l’entorn
”. Considera que aquest material permet experimentar , transformar ,etc. Per una altre banda, considera que les joguines naturals permeten tenir més iniciativa i imaginació.
2.2.-Importància del joc en el desenvolupament infantil2.2.1.-Implicació del joc en les dimensions psicomotrius, afectives, cognitives i socials.
El joc durant la infantesa és una funció natural i espontània, ajuda a desenvolupar unapersonalitat sana des dels primers mesos de vida. El joc és una diversió i un plaer, ésexpressar-se, és el llenguatge de la infantesa, jugar és aprendre, és descobriment afectiu,social i intel·lectual . Per tant, podem dir que el joc és un element essencial que influeix en eldesenvolupament integral dels infants, ja que per mitjà del joc, l’ infant va descobrint el món i vaprenent consciència de tot allò que l’envolta. A través del joc experimenta amb sí mateix. Els jocs els dóna la possibilitat de comunicar-se amb els altres, podem dir que és una eina quepermet “alliberar-nos” de la timidesa, de la por, etc.El joc possibilita l’autoexpressió i l’autodescobriment mitjançant les sensacions, moviments i lesrelacions l’ajuden a coneixes i a la vegada, situar-se dins del món.
Àmbit psicomotor
Ja de ben nadons , es pot observar com realitzen uns jocs de moviments que es produeixend’una manera repetitiva, involuntària i que li produeixen un gran plaer.Pels jocs de moviments, s’ajuden dels
reflexes innats
i de les possibilitats del seu to muscular.Durant aquests jocs, l’infant sacsejarà les seves mans, mourà la boca i balbucejà, es mirarà lesmans, escoltarà els sons que emet i a poc a poc, anirà desenvolupament els seus sentits.Paral·lelament, apareixen els estímuls de l’entorn, ja des de les figures dels progenitors( família) com els objectes ( sonalls amb so, objectes de colors, etc.). Tots aquests estímulsafavoreixen la integració de les sensacions visuals, auditives, tàctils i motrius a l’àmbit cognitiu,facilitant el desenvolupament perceptiu i del moviment.Aquest moviment, gràcies a la maduració muscular i del seu desenvolupament psicomotor,cada vegada serà més elaborat i complex, i progressivament el podrà realitzar de formavoluntària, més autònom i coordinada.Tots els jocs psicomotrius que el nadó realitzi espontàniament fomentaran l’adquisició delcontrol de les seves parts del cos fins aconseguir la marxa.Cal esmentar que el desenvolupament es produeix gràcies als progressos maduratius ques’ajunten a les lleis cefalocaudals i proximodistals i als estímuls que l’envolten. Per tant, l’infantaconsegueix les següents fites:
Leave a Comment