LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6 LA TRACA.

LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

E LA R

CA S A DE VIST

ALS

COM ES GUANYA UNA VAGA GENERAL? TRANSFORMA 2012: DEMOCRCIA XIV ASSEMBLEA GENERAL ORDINRIA

ENCARA QUE ENS HO PROHIBEIXIN

AL CARRER

TORNEM

LAssociaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya som una federaci que agrupa associacions juvenils que fomenten la participaci dels i les joves, des de la prpia organitzaci i sota els principis dautogesti, democrcia, lacitat i transformaci social El sentit de la federaci respon a la voluntat de treballar conjuntament

amb la idea que la xarxa dinrcies ens permeti a tots els casals optimitzar recursos, ser ms capaos dincidir en les temtiques que ens afecten com a collectiu, intercanviar experincies i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, vulguin sumar-shi. Definim un casal de joves associatiu com a projecte juvenil que, comproms amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai com dintercanvi dexperincies i un projecte que ens permet rea-

litzar-nos com a persones, tant a nivell intellectual com expressiu, ldic, dintegraci, etc. Per tant, el Casal de Joves Associatiu s un projecte que est implicat amb la societat de manera que analitza el seu entorn i intenta transformarlo per millorar-lo. Entenem que la promoci de la participaci juvenil s la frmula que tots i totes compartim per tal daconseguir el canvi social. Per fer-ho desenvolupem activitats de lleure juvenil que, independentment de la seva tipologia, busquen la implicaci dels i les joves.

TERRITORI BADALONA AJ Demasiats Canyad AJ La Rotllana La Salut CJ El Lokal La Pau - Santaco KAJA Gripau Blau La Morera CJ Kanpikipugui Sant Crist TERRIRORI BARCELONA AJ TEB Raval CJ El Rac Les Corts CJ Guineueta Guineueta CJ Les Corts Les Corts CJ Queix St. Antoni CJ Queixal den Xves Horta CJ Xiroc Fort Pienc

TERRITORI LLOBREGAT Granja Garrafot Castellbisbal JIS LHospitalet CJ La Forja Cornell CAJ La Mola Molins de Rei CJ Casablanca St. Boi TERRITORI VALLS-OSONA AJ Kndurgnt Canovelles Algo Diferentes Sabadell El Crit lAmentlla del Valls CJ Enfarrats Palau-Solit i P. CJ Obriu Pas Barber del Valls La Guspira Caldes de Montbui OJU Ullastrell JOENACC Hostalets de Baleny

Associaci de Casals i Grups de joves de Catalunya c/ Aviny, 44. 08002 Barcelona T 93 601 16 16 // M casaldejoves@casaldejoves.org // W casaldejoves.org

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

SEMOS PELIGROSOS
Amb un pas amb gaireb 5 milions daturats, on en el dia a dia es viu amb por a perdre una feina, o amb la desesperaci de moltes famlies de no trobar cap font dingrs, podem dir que la vaga general ha estat un xit. Cada cop ms persones hem perdut la por a sortir al carrer a protestar per la dignitat que ens estan robant. Cada cop som ms les qui no ens creiem que hem viscut per sobre les nostres possibilitats mentre veiem com el governs es baixen els pantalons davant de lders europeus i mundials que ni tan sols han estat escollits democrticament. Durant els primers anys de la crisi els i les joves encara tenem letiqueta de NI-NI, una etiqueta que ja no satreveixen a posar-nos perqu hem demostrat que som conscients del que passa al nostre entorn, i que som els que estem lluitant ms que ning per canviar la situaci. Des de fa un any, estem ms acostumats que mai a sortir al carrer. No ens cansem perqu les nostres vides sn cada cop ms precries, i perqu sabem que cada cop som ms els que ens trobem en aquesta situaci. Els governs saben que des de fa un temps, les protestes ciutadanes shan intensificat. Lequaci s clara: com ms sacostin les poltiques a models neoliberals ms gent estar indignada amb el sistema i sortir al carrer. Per en comptes de fer un tomb en la poltica i buscar solucions al gruix de la poblaci que no t feina, que no arriba a final de ms, que treballa en unes condicions de treball properes a lesclavatge, els governs segueixen afavorint als poderosos sacrificant drets que, fins al moment, criem bsics. Per quan criem que ja ho havem vist tot, han anat ms enll. Aprofitant el ress meditic que aconsegueixen els actes ms violents als mitjans i la consternaci que la difusi de la violncia provoca en un ampli grup de la societat, tant el govern del PP com de CiU han decidit que la propera retallada ser reformant el codi penal. Una reforma que equipara actes vandlics a terrorisme i resistncia pacfica a atemptat contra lautoritat; i que comena a plantejar-se regular dalguna manera el dret a reuni. Daquesta manera, veiem com les reformes no busquen millorar la qualitat de vida de les persones i ni tan sols garantir drets democrtics que es garanteixen en la constituci. Sin que busquen fer-nos cada cop ms febles, tenir-nos ms atemorits i aix seguir sostenint el sistema. Qui sap si daqu a uns mesos haurem dinformar a la Delegaci del Govern de les reunions als nostres casals...

EDITORIAL

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

COM ES GUANYA UNA VAGA?

El passat 29 de mar vam viure una esperadssima jornada de vaga general, convocada pel principals sindicats contra la Reforma Laboral. Ha estat un any molt mogut al carrer, en pocs mesos shan concentrat les manifestacions ms multitudinries dels darrers anys, hem viscut una explosi social que ha impregnat de noves formes de mobilitzaci tots els racons de la societat. Per tampoc podem dir que ha estat un any tranquil als despatxos i ministeris, des don s que sest realitzant una autntica revoluci i, malauradament, amb fora xit. La Vaga General s leina histricament ms poderosa de les classes oprimides, que rebutgen continuar fent funcionar la mquina fins que no siguin ateses les seves demandes. Una eina amb un currculum defectivitat impressionant, que des de la Transici ha tombat o modificat gaireb totes les lleis contra les que sha convocat. I s que aquest s lnic parmetre que tenim fins ara per mesurar lxit o fracs duna vaga general: la reacci de lexecutiu de torn. Tot i aix parlar en termes histrics potser no s una idea massa encertada. El context en qu van nixer les vagues, el del capitalisme productiu, t poc a veure amb lactual. Les categories socials, les formes de relaci, la creaci de riquesa i valor han evolucionat a un ritme que segurament les mesures contestatries no han pogut seguir. Per aquest motiu tamb aquesta vaga tenia, en molts aspectes, un to diferent. Grcies a lafortunada impregnaci dels aprenentatges del 15M, aquesta vegada sha sentit parlar molt de la vaga del 99%, una vaga ms social i poltica que no pas laboral. Unes reivindicacions que superaven la crtica a la Reforma Laboral, la qual cancella uns drets que corresponen a un estatus laboral amb el que la majoria dels i les joves ni somivem, i posa sobre la taula una concepci ms integral dels drets i la vida. Unes consignes que sense deixar enrere la concepci clssica del treball, interpellaven a altres figures socials com les aturades, precries, estudiants, migrants, becries... Una vaga que sortia de la porta de les fbriques per conquerir la ciutat. Aquesta actualitzaci de la gramtica de la vaga pot desorientar als convocants de la mateixa, els grans sindicats, installats en un discurs vetero obrerista que es veu desbordat per aquestes noves formes de participar de la seva convocatria. Tamb la introducci dels modus del 15M i el central debat de la qesti de la representaci sacsegen la gesti clssica de les vagues generals, que s la de la negociaci. s tracta duna demostraci de fora que pretn una transferncia de legitimitat social i poltica cap a uns interlocutors que representen els interessos de la nostra part. I sembla evident que aquesta transferncia t punts febles. Tot i aix, aquests debats sobre la legitimitat i la interlocuci tindrien sentit en un escenari de negociaci, que no s lactual. Com sha comentat abans, tot i la gran agitaci social les elits poltiques i econmiques continuen cavalcant al ritme del There Is No Alternative tatcheri, mentre fan realitat els somnis ultraliberals, carregant-se en mesos les conquestes socials de dcades de lluita. Com es fa, doncs, per guanyar una vaga? Convertint-la en una demostraci de fora cap a nosaltres mateixes. Fent servir aquest dia per experimentar, sortir al carrer, trobar-nos, reconixer-nos. Deixar a casa el llenol de la por que ens cobreix quan estem soles, trencant amb lallament i lindividualisme que ens condemna a la feblesa. Serveix perqu el desencs es transformi en rbia, la soledat en solidaritat, la frustraci en illusi, la por en alegria. Perqu descobrim noves maneres de relacionar-nos entre les persones que poden vehicular les nostres vides cap a la felicitat. Perqu el lema juntes ho podem tot passi de les pancartes a les places, de les goles a les mans.

ACCI SOCIAL // VAGA GENERAL

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

GNERE // AVORTAMENT

PEL DRET A DECIDIR DE LES DONES

SOBRE EL SEU PROPI COS

Que vivim en una societat patriarcal i que aix ens afecta en molts mbits de les nostres vides no s cap novetat. Tanmateix, aquesta realitat es fa ms explcita quan els valors conservadors es converteixen en lleis i reformes coactives. s justament aix el que ha passat amb la qesti de lavortament; no fa masses dies lactual govern de lestat va anunciar la seva voluntat de recuperar la norma del 1985, eliminant, per tant, els avenos en materia de drets sexuals i reproductius. En aquest sentit, la norma que encara ara s vigent (aprovada al mar de 2010), permet que les dones puguin decidir que avorten de manera lliure, fins a la 14a setmana dembara, aix com que puguin prescindir de lautoritzaci de la famlia per fer-ho, en cas que tinguin entre 16 i 18 anys i demostrin que el fet de comunicar-ho als pares i mares les pot afectar negativament. Deixant de banda aqu si la norma existent s suficienment justa o no, el que s clar s que retallar-la per limitar el dret de les dones a decidir no la millora, sin tot el contrari. Hi haur qui considerar interessant el debat sobre el moment en qu es crea la vida, per, en qualsevol dels casos, s subjectiu i pertanyent a lmbit moral. Que se li digui assessinat a lavortament s, com a mnim, demaggic. I que es digui que les dones menors dedat no tenen autonomia per decidir sobre el seu propi cos, quan al mateix temps tenen autonomia per decidir casar-se o entrar en un quirfan s, com a mnim, contradictori. Aix que, considerant-nos els Casals entitats feministes, no podem fer una altra cosa que mostrar el nostre rebuig a les propostes de lactual govern de lestat, les quals representen un sector de la societat que soposa a la llibertat de les persones i que, a ms, pretn incidir pblicament a partir de postulats i idees prpies duna moral religiosa molt concreta, la qual huaria de quedar-se en lmbit privat.

Des duna visi positiva de la sexualitat, no serem nosaltres les qui direm que lavortament s una soluci als embarassos no previstos; ara b, daqu a considerar que garantir el dret a avortar s el mateix que promoure els avortaments, hi ha un tro. Com ja hem repetit moltes vegades, des de Casals de Joves apostem per reclamar a les administracions pbliques que garanteixin mesures de prevenci i educaci en matria de sexualitat en les etapes dadolescncia i de joventut i s per aix que, davant dels anuncis de lactual govern, volem continuar reivindicant les mesures educatives i preventives. Aix mateix, animem a participar de les mobilitzacions i actes que sorganitzin a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones.

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

TRANSFORMA: DEMOCRCIA

PEDAGGIC // TRANSFORMA

paller de moltes lluites desquerres feminista, ecologista, etc-, que avui ja tenen els seus propis espais) o la relaci entre el moviment venal i les assemblees sorgides arran del 15M. La intervenci del Torent, en canvi, va tenir un carcter ms 2.0 Algunes de les idees que van sortir arran de la seva explicaci van ser: com el paper de les tecnologies 2.0. canvia lespai de lluita (lorganitzaci associativa tradicional avui pot ser un espai virtual), com la forma a partir de la qual percebem la informaci transforma el nostre paper dacivistes poltics (la manera com concebem el mn s diferent perqu aprenem de manera diferent) o com el poder de convocatria es troba en nous espais (un exemple daquest fet podria ser el twitter en el moviment 15M). Tot i que aquestes dues intervencions giraven al voltant dexperincies molt diferents, val a dir, per, que compartien una idea: que la democrcia ens interpella a totes i que, previ a qualsevol forma de lluita, cal un posicionament envers la realitat. I que aquest posicionament implica un procs de polititzaci ciutadana. Desprs de lintens dissabte, diumenge al mat vam extreure algunes reflexions sobre el paper que hem de jugar els Casals de Joves en la construcci democrtica. Tot i que, desprs de tant contingut es feia difcil concretar conclusions, en breu editarem tot all que es va parlar. Per aix ser un altre dia.

El passat 17 i 18 de mar, Casals de Joves de Catalunya vam celebrar la 5 edici del Transforma: lespai de debat de la federaci en qu, anualment, aprofundim sobre un tema monogrfic. Aquesta vegada el tema escollit va ser la democracia i s per aix que vam convidar a diferents persones que, des de la seva trajectria personal, ens donguessin algunes pistes sobre la qesti. A la primera sessi, de 16:30 a 18:00 de la tarda, el Fernando Pindado ens va fer una introducci conceptual. El Fernando Pindado s llicenciat en dret per la UAB i s especialista en participaci, tant pel seu vessant acadmic, com pel seu vessant professional i personal. El Fernando ens va explicar, principalment, que el sosteniment del sistema democrtic depn essencialment de tres processos, als quals anomenava trinitat democrtica: lelecci de persones representants, lelecci directa per part de la ciutadania i la proposici i debat sobre propostes que aquesta ciutadania pugui fer.

Al seu entendre, la nostra democrcia no ha tingut cura per igual dels tres processos (donant molta importncia a la representativitat), al mateix temps que tampoc sha dotat dels mitjans perqu aquests processos rutllessin. Exemples dax els trobem en la crisi de representativitat poltica de les institucions o en el poc s deines existents, com el referndum o la consulta, per a predre decisions collectivament. A la segona sessi vam entrar en qestions ms tangibles, a partir de les experincies grcies a les intervencions del Llus Rabell de la FAVB i el Toret de DRY. Si b s cert que res tenien a veure les exposicions dun i altre, totes dues van despertar linters dels i les casaleres que rem all. Algunes idees que van sorgir a partir de la intervenci del Llus van ser: el canvi del paper del moviment venal arran de la vehiculaci dalgunes lluites en moviments socials amb carcter propi (el Llus explicava com als anys 60 les associacions de vens/es eren el pal de

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

ACTIVITATS // TRANCADA

Ho haveu vist! Ho haveu vist aix? Busquem gent casalera amb ganes dorganitzar La Trancada 2012*

El circ dels casals de joves!

(Perdoneu, per alg ho havia de dir!) s per aix que si tens ganes de participar en la seva preparaci, tens una cita el proper dimarts 3 de maig a les 19:30 a lACJ (c. Aviny 44, 3r pis) Cal que confirmeu lassistncia a: activitats@casaldejoves.org Vinga va, que la liarem parda!

* La Trancada s una Trobada de Joves de petit format i en famlia (noms per a casaleres).

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

XIV ASSEMBLEA GENERAL

ASSEMBLEA GENERAL ORDINRIA

I ja en portem XIV!!!!! Com moltes de vosaltres ja sabeu, el dia 17 vam celebrar la 14 Assemblea General de Casals de Joves de Catalunya, a la qual vam aprovar lnies, projectes, pressupostos i memries. Si b lassemblea va tenir un carcter fora tranquil (no van haver-hi masses veus critiques), aqu presentem un resum dels aspectes ms rellevants. Segurament, all que hem daplaudir ms s lentrada de dos nous Casals a la federaci (Enfarrats de Palau i Kndurgnt de Canovelles), els quals amb molt dentusiasme ens van presentar els seus respectius projectes. S, dues entitats noves al territorio VallsOsona que, com ja comena a ser habitual, est que se sale. A banda daquesta bona nova, lAssemblea va servir tamb per reafirmar el projecte territorial de
8

la federaci, aix com per apostar (aquesta vegada esperem que sense cap impediment) per una lnea comunicativa amb ms fora (twittera, renovada i estticament bonica!). Prova daquest fet va ser que, grcies al company Marc (que va marxar del secretariat just en aquesta assemblea) vam tenir un twitteig constant a #AGOCasals, que podeu llegir com a adjunt a aquestes lnies.

Finalment, lassemblea va servir tamb per despedir-nos del Marc, el Carlos i la Helen (ara ja ex-presi), la qual ens va dedicar un discurs dall ms motivador (grcies Helen!) i a la qual va substituir el Joan Montes en els propers 2 anys. Ara s, us deixem amb el resum 2.0., que prova la quantitat de temes parlats!

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

ASSEMBLEA GENERAL ORDINRIA

Dem XIVa #AGOcasals a @CAJLaMola a Molins de Rei. Cami de la @CAJLaMola #actitudcasalera de bon mati Aprovats els nous estatuts de @casalsdejoves Memria visual que recull l#actitudcasalera de tot el 2011 Memria del 2011 de @casalsdejoves aprovada per unanimitat. Aprovats el compte de resultats i el balan econmic 2011 AJ Knadurgnt de Canovelles i CJ Enfarrats de Palau-Soit i Plegamans noves entitats membres Per majoria absoluta @jmontes15 ser el relleu a la presidncia d@HelenaGiner Grups de treball a l#AGOcasals: a) Lautonomia poltica dels territoris. b) Relacions interncionals de la federaci. Coral: Organitzarem El Jolgorio o La Baixada a les comissions territorials de Badalona Ens plantegem lexpansi com a objectiu principal del territori llobregat. Lacci social, ara ms que mai, la treballarem transversalment. s la punta de llana dels nostres projectes. rea de salut. @MartalopezMarta: Farem la 2a part del recurs Menjam Gnere. @MartalopezMarta: Enfortirem Degenerades i seguirem lacord de formacions amb les Candela El nostre plantejament amb @MLP_CAT s que la fora del moviment siguin les entitats de base associativa. Comunicaci. Agenda casalera, renovaci de lespai casalero i consolidaci de La Traca. Es preseten esmenes a les Lnies 2012: Km0, Comissi de la Trancada i Habemus Party. Respostes a les esmenes. Km 0: dirigit a adolescents dedats de 14 a 16 anys i cal ser ms clars amb el projecte. Respostes a esmenes. Habemus Party: Les activitats no sn inamovibles. Aquesta funciona des de la visita del Papa i la mantenim.

Segueix @casalsdejoves i inventat hashtags dactitud casalera per piular les activitats del casal!
9

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

TERRITORIS // LLOBREGAT

XV EDICI DEL XAPULINA ROC

Un any ms, des de lAssociaci de Joves de la Palma (AJLP), presentem una nova edici del festival a laire lliure Xapulina Roc, que comptar amb la presncia dObrint Pas, Dr.Calypso, Strombers, Eskassa Llibertat i Carajas Van i es celebrar el prxim 2 de juny. LAJLP som un grup de joves de la Palma de Cervell (Baix Llobregat) que des del 1997 promou el Xapulina Roc i altres actes festius i culturals pel poble. Des del 2011, el Xapulina Roc est inscrit al FesTOUR, una gira de concerts organitzada per lassociaci de msics Tercera Via, que sencarrega de contactar amb ajuntaments i associacions per promoure els grups locals. (Segueix a la pgina segent)
TERRITORIS // BADALONA

CON RUEDAS Y A LO LOCO!

7 de juliol 12.00 am Al parc de montigal, Badalona
Obert a tots els casals prepara la teva andrmina!

10

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

TERRITORIS // LLOBREGAT

(...) Per lorganitzaci del Festival comptem amb lajuda de lAjuntament i altres entitats del poble. Lajuntament ens dna seguretat jurdica, per aix apareix lajuntament com a Organitzador al cartell. A ms, tot i que actualment no rebem cap subvenci, lajuntament ens ajuda cedint-nos un local fix i oferint-nos el poliesportiu i un equip de so per organitzar esdeveniments com la festa de cap dany o el carnaval. En quant a la collaboraci amb

altres entitats, destaca lesplai Peti Ki Peti. En quant al Xapulina sencarrega del servei de barra, els beneficis de la qual es destinen a lesplai. Durant la resta de lany, membres de lesplai participen en lorganitzaci daltres actes de lAJLP. A banda daquestes activitats, aquest curs sest promovent que el grup de joves de lesplai (dentre 14 i 17 anys) utilitzin el local de lAJLP perqu shi familiaritzin i garantir el relleu generacional en els prxims anys. Tamb collaborem

amb altres associacions del poble, com la Konfraria de la Vila del Ping, associaci dedicada a la difusi del Software Lliure, que sencarrega de la pgina web i hem participat en diferents mobilitzacions, com la plataforma la Palma Decideix i lAssemblea dIndignats de la Palma. Finalment, hem entrat en contacte amb el Casal de Joves de Catalunya, tot i que de moment no en formem part. Josep Ramon Rigo (La Palma de Cervell)
TERRITORIS // BARCELONA

DICCIONARI TRADUCTOR
FASCI-CULO N.2

La deva

araules sego luaci de les p

ns el seu s

AJUNTAFEMS

Participaci:

supoipulades que Consultes man que i a spesa pblic sen molta de ir armaris ixen per ompl noms servie la foto. i/o per fer-se H ntriament.. a marxat volu .

r inuir la persona pe Capacitat de collectiu entada en el i estar repres idelada) cooperaci. (F a travs de la

POBLE

Restricci de contracte: Manifestaci :

Despidoooo.... u dret exerceix el se Collectiu que ini. op ixer la seva i dna a con r t del poble pe Empoderamen munitari. co te un projec desenvolupar

antisislosos radicals Grup de peril ciutad. esten al bon tema que mol Subcontrata.

Serveis a la ciutadania:

11

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

TERRITORIS // VALLS-OSONA

JA S AQU LA 2 EDICI DEL

El prxim 19 de maig arriba a Canovelles lactivitat territorial al Valls Osona. Per segon any consecutiu se celebrar el Gran Prix Casalero: la batalla entre els equips dels casals de joves de cada municipi per alar-se com a guanyadores anuals. Enguany amb proves ms divertides i eixelebrades perqu s a la primavera! En qu consisteix la competici? Gimcana de proves (en algunes hi participa tot lequip, en daltres algun representant) entre equips que pensen i elaboren cadascun dels casals del territori Valls - Osona . Cada prova s puntuable i qui sumi ms punts ns el guanyador. Quines sn les proves? Les proves sn de diversa ndole, des de proves fsiques a proves denginy, compenetraci, desvergonya, habilitats comunicatives, aigua, etc... Horari La jornada ser de mat (a partir de les 10 hores) i recollirem desprs de dinar. Qui hi pot participar? Poden inscriures al Gran Prix aquells equips que ho vulguin, tant del territori Valls- Osona com daltres territoris. Qu es requereix als equips? Cal constituir-se un equip de mnim 5 persones. Cal anar uniformats (estil propi). Cal tenir un nom dequip. Cal preparar una jaca (crit, can, ball,...de presentaci de lequip). Ledat dels participants ha de ser de 16 a 35 anys (els menors dedat han danar acompanyats dun adult que sen responsabilitzi, i cal especificar qui s la persona menor i qui fa de responsable. Premis Com que creiem que la competitivitat no ha de ser lnic ni primordial allicient del Gran Prix, hi haur diverses categories de premis per a tots els gustos i capacitats. Comptarem amb un jurat popular. I desprs? Un cop acabades les proves, hi haur un dinar popular i activitats per amenitzar lestona. Si us quedeu a dinar, cal reservar! Ben aviat a les vostres entitats tindreu els perodes dinscripci i els detalls de les proves i el dinar. Us animeu? Volem superar enguany les inscripcions de lany passat! Satrevir el secretariat? I algun casal daltres territoris? Us hi esperem! Comissi organitzadora Gran Prix Casals Valls- Osona

GRAN PRIX CASALERO!

12

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

MLP // COOPERACCI

ESTADES SOLIDRIES DE COOPERACCI

Una oportunitat de conixer la cooperaci en primera persona Les Estades solidries de Cooperacci porten 18 anys impulsant el coneixement daltres realitats Des de lany 1994, lONG Cooperacci, dedicada a la cooperaci al desenvolupament des duna perspectiva de gnere, organitza Estades Solidries als diferents pasos on treballa. Les Estades Solidries esdevenen una experincia vital per als participants que els permet, conixer altres realitats convivint amb la gent del pas en condicions digualtat i respecte; tamb sn una oportunitat per assabentar-se dels projectes que realitza lONG amb les diferents entitats collaboradores autctones, aprenent com es treballa en lmbit de la cooperaci amb els pasos del sud. I finalment hem observat, amb lexperincia dels anys, que les persones que realitzen les estades sn un punt de difusi daquestes realitats en el Nord, i es mantenen vinculades a lorganitzaci desprs dhaver realitzat lestada. Tant es aix que en lactualitat les voluntries encarregades de lorganitzaci i avaluaci de les estades sn anteriors participants a lactivitat. Gaireb 300 persones durant aquests 18 anys han participat ja amb uns resultats extraordinaris. Els i les assistents tornen molt motivades i engrescades per canviar les coses i millorar la situaci dels pasos empobrits, per aix continuen amb la particular tasca de sensibilitzaci, presentant la memria i participant amb aldor, on es visitaran els diferents projectes que es duen a terme i les organitzacions amb les quals es treballa. Les estades es componen duns dies de convivncia amb les comunitats autctones (15 dies), desprs un perode de collaboraci amb les entitats (7 dies) i finalment una setmana lliure per conixer els diferents indrets dinters cultural que vulguin. Un cop acabada lEstada, el grup participant ha dassistir a les reunions davaluaci de les activitats i presentaran una memria amb les impressions que han extret de la seva experincia.

tres activitats. Les persones participants a les estades solen ser joves dentre 25-30 anys amb un perfil dhumanitats i social, a ms daltres qualitats que es valoren en el moment de lentrevista amb les organitzadores. Aquest any 2012 les estades es realitzaran a Nicaragua i El Salva-

Si ests interessat/da, envia un mail a: estades@cooperaccio.org. Tamb pots visitar la nostra web: www.cooperaccio.org

13

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

esteu comenant piketones! Com Hola corazones combativa i dib ganes i actitud Am a? er av im pr la a s un bon sitgem, ja que ar de x Ai ? ra he charac s! El bon temps ar forces piketone moment per agaf rama poltic i so tot i que el pano a t ra ens acompanya, ne s ha ge lta, ltimament en cial que ens envo sencant, tristor de moments de es ltr sa no de es molt ra, sin tot situaci no millo la m co e ur ve s i rbia, al vant nostre gran e passen per da po , el contrari, ja qu als ls, labor ell de drets socia niv a os ss ce s re tro st re a les no tint cada dia ms pa im gu se I ... ltics ies del sises i conseqnc ac en am s rte fo vides, les tema capitalista.

tn, us farem o de territori pike En aquest nmer ketones dulzocom ser ms pi reflexionar sobre n, realitzat per la b el TEST Piket am ai, m e qu s s ne quin e ens far veure qu , na lzo Du a or Doct nostra vida, i e ja aportem a la el grau piketn qu e li cal seguir a el millor nivell qu com aconseguir s gran el nossaltres per fer m no de a un sc da ca nant-ho tot i ens faci viure do e qu i t, en im ov tre m tal i com ha de la cara del perill, rient-nos davant nostres veus tuar i fer sentir les ser, per poder ac crtiques. teus resultats en contrast els Atreveix-te i posa No us ho prenves companyes. amb els de les te ta un alt rigor estat elaborat so gueu a broma, ha clnic. Palabrita!

ms piketoconstruint un mn ir gu se r pe , nt ta Per t de carregar-nos jat, s el momen nero, just i desit ra activitat assoinuar amb la nost denergies, i cont ria, non stop! ciativa i revolucion

Us deixem amb aquesta gran imatge del nostre company Piketn-Francesco, que ni ms ni menys ha portat la seva actitud piketona fins a la nostra tant estimada Cuba!!! Grcies per aquesta magnfica foto! Venceremos! Saludos camarada, te llevamos siempre en nuestros corazones!

14

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NMERO 6

Et consideres una persona fora piketn dulzn? Fins i tot creus que texcedeixes en ser-ho? No acabes de veure-ho clar, i encara sents certs pudors per aquest corrent, i per actuar piketonerament? O senzillament no tens ni idea, i mai thas parat a pensar si ets o no piketn? Si s aix, agafa alguna cosa per escriure i endinsat en la ms profunda psicologia piketonera, i descobreix quant de piketn portes dins, o quant encara et queda per treballar lessncia a la teva personalitat. Som-hi!

1 Quan eres petita, o si no ara, amb quin daquests 4

personatges tidentificaves ms, i per tant quin era el que ms seguies? A qui et volies assemblar? A. La sirenita B. Power Rangers C. Pipi Calzaslargas

El dia de la Vaga General 29M on enganxaves majoritriament les enganxines de Casals de joves? A. No les enganxava, nicament me les posava a la roba el dia de la vaga i les repartia a la gent. B. En el mobiliari urb, daquest que s de color gris, i que no se sap que hi pot haver dins (suposem que hi ha cablejat elctric o coses per lestil) o a fanals, contenidors...

Quins daquests colors prefereixes per a que tidentifiquin? A lestil color del teu emoticono dun xat? A. Azul oscuro casi negro B. Verd llima C. Rosa fucsia

3 Quan ests molt cansada en una festa a la qual 5 Qu prefereixes?

vols seguir estant, sigui pel motiu que sigui, i no vols marxar a casa, qu fas? A. Badalles i et toques els ulls B. Vas fent tomas tipus birres, a veure si tanimes. C. Directament veus que o vas fort, o la cosa no t soluci, i comences a fer cubates. A. Xiruques

C. Als bancs i caixes, i caixers automtics, grans magatzems com mercadonas, carrefours, condis...

B. Bambes informals C. Botes daigua

RESULTATS Majoria A: #pequeospolluelos. Som conscients de que les preguntes ja esperaven un mnim grau de piketonisme per a qui les pogus respondre. O sigui que no et desanimis, no vas mal encaminada. Intenta ser una mica ms arriscadeta en tot el que facis, ja que es denota en tu, un mini esperit carca, sempre en el sentit figurat de la paraula, i que res t a veure amb ledat. Si li poses una mica ms dactitud en tot el que facis, de seguida sers super piketn dulzon! nims, que et queda ben poquet! Majoria C: #liderdelarevolucin: Ja ho tens aconseguit! Si el present s de piketn Dulzn, el futur s nostre! Majoria B: #oltu! Comptem amb tu com a piketn dulzn! Vigila i no baixis la gurdia, ja que si no tenim la constncia devitar que ning ens canvi i de no abandonar la nostra postura, tant bon punt estem a dalt, podem caure! Els jijis, jajas, fan molt mal!

15

Sheldon Adelson, magnat impulsor dEurovegas, saprofita de la por (generada per la crisi i la precarietat) per exigir saltar-se lleis i carregar-se una ciutat a cop de talonari. I a ms ens mengen el coco amb la rivalitat Barcelona-Madrid... #Eurovegas ni aqu ni enlloc!

Joan Carles, i famlia, semblen entossudits a ser portada dEl Jueves. Desprs del cas Urdangarn, Froiln es dispara un peu amb un arma que per llei no pot utilitzar i el seu avi es trenca el meluc celebrant el seu particular dia de la Repblica, matant elefants a Botswana. Olet.

12-15 de Maig tornem al carrer! Un any desprs de nixer, el 15M prepara una convocatria global pel diumenge 12. Una oportunitat per aprofitar lexperincia de manis, acampades, assemblees, coordinadores, ocupacions, xarxes de suport... i reinventar-se amb intelligncia (collectiva).