You are on page 1of 1

Un home de linterior Ms de la familia Per dur aquest recull de les cuatre coses que vull escriure aix com

penso que pertoca i tenir una mica de continuitat narrativa, haur de continuar parlant de la meva molt estimada familia de la que, ho puc dir amb el cap ben alt i ben fort, sempre la uni de tots nosaltres ha sigut mxima. Del temps enrere, de quan tinc els meus primers records i no cal dir que daixo que us explico ja ha plogut i a tornat ploura per moltes vegades, el que tinc concincia ara, a la volta de tots aquests anys que he viscut, de la pau que a totes hores hi hagut a casa meva. Penso que el mrit s de manera indubtable dels meus pares que, aleshores, varen saber condur de la forma ms adient les relacions familiars i ells foren el millor exemple per tots nosaltres. A ms, com crec que ja he dit abans, la meva germana Catalina tamb va tenir sempre aquest bon tarann, com jo mateix, tot aixo inspirat a casa pels nostres avantpassats dels que tot el puc dir es que varen esser els millors pares que hom hagus pogut trobar a qualsevol indret del mn. Es clar que tot el que escric es com a fill, per aix i tot penso que varen esser meravellosos, com persones i com pares i els meus records dells son de una vlua que no tinc les paraules adients per mesura de tal manera, penso, que fac justicia al model de persona que, amb mancances propies de lpoca a la que varen viure. Ja es diu que s de ben nascuts esser agrats i aixo es cosa que intentar complir fins a la fi dels meus dies, tant si sn molts com pocs, que per llei de vida ja no em queden per veure sortir tants de sols com els que vist fins aleshores. B, no s questi de posar-se a pensar en el que vindr perqu el que ha de succer no te volta de fulla . Es de cam i el da que pertoqui au! per avall i, com s du en castell, a una altra cosa papallona. Per b ara he perdut el cap del fil i aixins no hi ha manera de dur a terme lobjectiu davui. Si, on era?, ah, s!, parlant de la familia de la que tot el que puc dir s la gran sort que va sopossar per jo tenir aquest ambient a casa, tant es aix que, com sabeu, per un cop que vaig a esser fora la meva ms gran aspiraci era tornar a aquesta contrada amb els meus. Si els meus pares eren tal qual us he explicat, qu puc dir del padrins, amb els que malhauradament vaig conviure tant poc temps?, per ara que els records es van esvaint encara si que tinc molt present, no s si com eren en realitat per a la meva memria romanen com una parella entranyable de vellets, aix pel que fa als pares de mon pare perqu els de ma mare ja eren morts quan jo vaig nixer. Oncles propis tena un grapat. Per part de ma mare tres de nom Miquel, Rafel i Biel, si com els tres arcngel tots ells ms grans que ma mare, nica al.lota de la casa. Mon pare eren cinc germans, ell es trobava al bell mig. Pere, el major, Aina, la segona i desprs venen la Tonina i la Xerafina. Tots ells tenien fills i per aixo els cosins rem un munt. Ja us anir contant a mesura que vagi fent memria perqu, tant si ho creis com si no, a aquestes alades de nit el meu cap s comena a embolicar i no dna per ms pobret!. Son tantes les coses que vull explicar! per s clar que no puc dur el ritme duna persona jove i preparada, aix i tot que tinc ajuda per una banda i la inspiraci per altra. Sempre que siau benevolents i comprensius penso que podem arribar a esbrinar-ho tot o casi tot, perqu com b us s donat saber hi ha coses i fetes que deixem pel cam.

You might also like