T RES MI RA DES SOBRE EL MITE

Ulisses en tres poemes

El vaixe! dUlisses. Matisse. 1935

Revisitem els clssics: un viatge per la literatura 9 i 11 de juliol Universitat destiu Ramon Llull, 2012

Professora: Laura Borrs Alumna: Oreto Domnech

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

T RES MI RA DES SOBRE EL MITE

Ulisses en tres poemes

El mite dUlisses com a metfora de la creaci literria

Ulisses emprn el retorn denitiu cap a taca, desprs dhaver-se deslliurat del segrest amors de la nimfa Calipso, en haver perdut tota la tripulaci i una vegada arribat sol a Sicnia, tot remant amb els seus propis braos sobre un parell de fustes de la nau que la nimfa li havia ajudat a construir. Desprs de les aventures viscudes amb els seus companys de viatge, a Ulisses li queda encara el desig de tornar a la seua ptria mentre tinga encara un al de vida. Acceptar loferiment de Calipso, acceptar aquell amor regalat i no guanyat ni, a poc a poc, construt, hagus suposat renunciar a la prpia memria, cosa que Ulisses no fa mai: ell fa el viatge sempre ben conscient de qui s i don ve; el dubte noms es presenta en cap on va, en com hi arribar. A Ulisses, doncs, li han donat perms per retornar. Tanmateix, encara haur de superar la darrera gran tempesta que el colric Posid li t preparada com a ltim intent daturar el retorn de lheroi a taca. Ulisses, que ara s ajudat per la deessa Atena, aconsegueix sobreviure a la tempesta i arriba a un lloc desconegut on es resguarda del fred de la nit soterrat de fulles a la vora dun riu. La bella princesa Nausica el troba i, malgrat laspecte brut i sense forces dUlisses, li salva la vida introduint-lo en el palau del rei dels feacis, Alcnous. Els feacis sn un poble feli i el seu regne s com una mena de parads terrenal on la navegaci, el bon menjar, els jocs i la msica sn elements de la vida quotidiana la qual viuen en pau i harmonia. Els feacis reben Ulisses com a hoste i respecten els seus silencis, encara que no saben qui s, cosa que Ulisses agraeix perqu no vol presentar-se encara. Ulysses before Nausicaa, Marc Chaga!, 1974 Ulisses, al regne dels feacis, mentre li ofereixen menges i bon vi en abundncia i, ns i tot, li preparen una jocs esportius, com pertoca fer amb els viatgers que arriben a casa daltri, ha quedat fascinat amb Demdoc, laede. Ulisses, sembla que vulga posar a prova denitivament

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

les aptituds del versicador, quan demostra la curiositat que sent per saber com explicar el poeta uns fets fonamentals per a ell: Vinga, canvia de tema i canta la histria daque!a obra de fusta, el cava! que va fer Eteu, amb Atena, el que port Ulisses lheroi com a trampa a la vila alta, farcit dels guerrers que arrasaren Troia sencera. Si em descrius tot aix com cal i de forma correcta, jo contar sense dubte, a tota persona, que trobe, que un du benvol tatorga aquest art del cant quasi mgic. Demdoc inspirat desplegava el poema. Profundament conmogut per les dots recitatives del poeta, Ulisses no pot reprimir ms els seus records i sentiments: Mentre cantava aquests fets el cantor famossssim, Ulisses es consumia, i el plor, des dels u!s, li mu!ava les galtes.Tal com plora una dona abraada al marit que va caure quan, davant dels seus soldats, defensava la ciutade!a i els !s contra el dia fatal i implacable , i e!a, que abans ha vist com sestremia i moria, xiscla i sanglota abocada al seu cos, metre uns homes, darrere, tot colpejant-la amb les !acens als muscles i enmig de lesquena volen endur-se-la esclava, a patir ms misria i fatigues, i pel dolor i la pena angoixosa es fonen les galtes, un plor aix, !astims, vess Ulisses per sota les seues ce!es. L aede ha situat els oients (els lectors) en una cci versemblant, que est feta de realitats amb les quals els qui lescolten shi enmirallem, a les quals es contraposen o a travs de les quals es reconeixen. Pel pblic que escolta, aix s un fet histric de primera magnitud, i atenen amb respecte, emoci i atenci. Per a Ulisses, per, all que canta laede s un fet viscut en carn viva, s la ferida de la mort burxada amb les paraules que desperten el record. I, mentre Demdoc explica amb tot luxe de detalls els fets, Ulisses est revivint aquella experincia durssima, terrible, cosa que fa que no puga evitar posar-se a plorar. El poeta ha triomfat davant del seu pblic per la perfecci del seu exercici literari per, sobretot, ho ha fet davant dUlisses per la versemblana amb qu ha estat capa dexplicar els fets. La versemblana s el component de la cci que fa possible lempatia, la connexi quasi mgica entre els lectors i els fets que shi narren. La mgia consisteix a teixir el l que connecta esdeveniments llunyans en el temps, en lespai i, s i tot, apartats de lexperincia viscuda amb les persones concrees que shi senten conmogudes en llegir o escoltar la narraci. s a dir, els lectors, enfront de la cci literria, shi reconeixen en la part humana ms essencial de maneres diverses: sidentiquen amb el dolor dels altres, o riuen amb els acudits i les situacions gracioses, o b, admiren les qualitats dels protagonistes o potser senyoren de temps viscuts o, encara, descobreixen all desconegut per a ells i, per aix, shi enriqueixen. La mgia de la versemblana consisteix a desplegar el poema com un mirall nic que reecteix tots els lectors (en aquest cas, els oients) com si cadascun dells shi reconeixs en la petita tesella dun magnc mosaic que reecteix la complexa realitat:

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

Entre els mortals, Demdoc, ets tu a qui tinc ms respecte Than ensenyat la !a de Zeus, la Musa o Apollo, vist que has cantat la sort dels aqueus de manera perfecta -amb tot a! que van fer i patir i quant suportaren-, com si hagueres estat o ho hagueres sentit dalg altre. En acabar Demdoc, Alcnous, que ha estat observant Ulisses amb atenci, ha comprs que lefecte que li provoca el poema que han escoltat ha destar relacionat, per fora, amb la identitat de lhoste desconegut que allotja. De nou, la connexi entre versemblana i empatia sens mostren lligades a la cci literria i ambdues apunten cap a la preguna de qui sc jo. Alcnous, desprs de fer una reexi sobre la identitat lligada a la conscincia i a la voluntat de pertinena a una terra (a les quals, per, sobreposa el poder del dest -o els dus- sobre la voluntat dels homes ns i tot de pertnyer a un lloc), sadrea a Ulisses per preguntar-li qui s. Ho fa, tanmateix, duna manera molt particular:

Digues qu et feia plorar i per qu el teu cor gemegava en escoltar el dest dels argius, dels dnaus i dlion: s com els dus decidiren, i varen lar per als homes la destrucci perqu en el futur sen cantaren poemes.
Aq u e s t s v e r s o s t a n q u e n l a reflexi implcitament subtil sobre la creaci literria que laparici de Demdoc ha deixat anar en el relat de larribada dUlisses al regne dels feacis al qual ha entrat, no ho podem oblidar, a travs del patiment i de la contemplaci de la bellesa: Ulisses soterrat de fulles mostra el seu cos nu i maltractat pel furor de la mar, del viatge i del dest, mentre contempla la bellesa de la jove Nausica.

Ulisses i Nausica, John Flaxman, 1810

Aquests quatre versos ens parlen del mite i, alhora, sn una declaraci sobre la matria de qu est feta la creaci literria: els relats provenen dels fets viscuts per lelaboraci literria fa que aquests fets transcendesquen labast de la vivncia particular i esdevinguen matria universal. Aquesta capacitat de la creaci

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

literria s all que ens la fa til: la llegim, lescoltem, lobservem, en la mateixa disposici desperit que la cort dAlcnous escoltava Demdoc per tamb ens reconeixem en la gura dUlisses que no pot sostraures al dolor que li provoca formar part de la histria que li conten i, per aix, lefecte de la recitaci de Demdoc s tot un altre per a ell. Per a ell, que s cci, la cci de Demdoc s la vida que ha viscut: de nou un intricat joc de miralls que dna compte de lessncia de la creaci literria i dels efectes que aquesta provoca en el lector. La cci dins de la cci; la vida dins de la vida. La cci com a espill de la vida i la vida com a matria de cci. I la creaci literria com un llegat per al futur dels homes, com arma Alcnous, que se situa gaireb al marge dells: s com els dus decidiren. En aquest cant de lOdissea, assistim de manera sorprenent a la revelaci de lorigen dels mites, en un moment en qu lheroi sens presenta viu all mateix. Si no hi ha cap altra matria de la creaci literria que la vida mateixa, i aix s un fet que Homer sencarrega dexplicar de manera contundent al llarg de tota lOdissea bastint una narraci dels fets que no respecta ni tan sols que el mateix protagonista del poema siga presenta all mateix, sin que, pel contrari, usa aquest fet com a recurs de cci, el cant VIII s lexpressi transparent de la conscincia clara de la creaci literria en boca dun poeta cec que es mira a si mateix. Com una revelaci. L Odissea s una narraci que podria exemplicar tota ella multitud daspectes de qualsevol procs de creaci literria: des de la navegaci com a lectura ns eal viatge com a escriptura, passant per lheroi com a jo lric o narratiu. Fins i tot, altres elements de les aventures dUlisses, daltra banda, tamb poden ser usats anlogament als processos de composici potica o narrativa, com ara el teler i el teixit si lacomparem amb lestructura i lelaboraci dels textos. Alguns monstres i dus tamb es poden relacionar amb aspectes de lescriptura, com per exemple les sirenes i Calipso com a idealitzacions de la inspiraci. I la fora de la paraula es mant al centre de tota laventura que s narrada en primera persona, recitada o dialogada. Per aquest cant VIII, concretament, s com una revelaci que evidencia aspectes essencials que la literatura ha de tenir: versemblana, empatia, construcci, emoci, mgia... Per aix hem triat tres poemes que parlen del mite des de tres punts de vista centrals: el del poeta, el de lheroi i el de lesposa. Tres punts de vista que sn, alhora, tres mirades sobre el fet potic i, per extensi, sobre la creaci literria. Tres mirades reveladores a travs de les quals podem llegir, encara avui, la declaraci extraordinria dAlcnous sobre la matria de la literatura.

El poeta i la imaginaci: la mirada sobre Homer

ULISSES EN AIGES DTACA Vas arribant a lilla i ara saps el que vol dir la vida, el que s latzar.

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

El teu arc ser pols damunt la lleixa. Pols seran el teler i la seva pea. Els pretendents que acampen a leixida sn ombres que Penlope somia. Vas arribant a lilla: els roquerars, com el temps lOdissea, els bat la mar. Ning no ha teixit mai la teva absncia ni ha desteixit loblit sense cap fressa. Per ms que, a voltes, la ra ho ignori, Penlope s una ombra del teu somni. Vas arribant a lilla: els gavians que cobreixen la platja no es mouran quan la travessis sense deixar empremta, perqu no has existit: ets la llegenda. Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia, i potser va plorar lo alguna dona, per en el somni dun poeta cec continues salvant-te. Al front dHomer, etern i rigors, cada trenc dalba un solitari Ulisses desembarca. Margarit elabora Ulisses en aiges dtaca en decasllabs amb rima assonant. Encara que el poema est format per una estrofa nica de 22 versos, la rima fa lefecte daplegar-los de dos en dos, com si foren apariats. El decasllabs s un tipus de vers clssic i el ritme que marquen s molt formal, encara que en aquest poema no es marca una cesura accentual en tots els versos, cosa que fa que discrreguen ms udament. La repetici a qu ens obliga la rima AA, BB, CC, DD, EE, etc. dota la composici dun certa sonoritat com de salmdia. Joan Margarit, en aquest poema, situa lheroi en el moment del retorn a taca. s el nal del viatge i, gaireb, el nal de la cci. El poema es va descabdellant, pel que fa al signicat, en quatre parts diferenciades, les dues primeres de les quals sn molts semblants. Els sis primers versos expressen, en aquest ordre i en parelles, el valor de lexperincia de la vida, la fora del temps i de loblit i el poder de la imaginaci per a construir somnis, irrealitats. Els sis segents versos, aix mateix, tamb fan referncia al temps, a loblit i, de nou, a la imaginaci: Ulisses torna del viatge carregat de lexperincia de la vida, la qual li ha ensenyat que el temps passa i que loblit sensenyoreix del mn. Aquests 12 versos en espill mostren un panorama desolador en els quals ns i tot la imaginaci s despullada de qualsevol crrega positiva: Penlope ha imaginat els pretendents, que no existeixen i, alhora, Penlope, que tampoc existeix, s imaginada per Ulisses: Els pretendents que acampen a leixida

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

sn ombres que Penlope somia (...) Per ms que a voltes la ra ho ignori, Penlope s una obra del teu somni. Desprs daquests primers versos en els quals el temps i loblit sn els protagonistes, en vnen quatre que provoquen un gir en el signicat del poema. Ara, loblit s substitut per la no-existncia i, paradoxalment, aix li dna una injecci de vida a un heroi que ja imaginvem movent-se en un desert de solitud: Vas arribant a lilla: els gavians que cobreixen la platja no es mouran quan la travessis sense deixar empremta perqu no has existit: ets la llegenda. Lheroi potser no ha existit per, per aix mateix, existir sempre. El mite, la llegenda, es lliga en aquest poema amb la creaci potica, amb la imaginaci del poeta que converteix la irrealitat en alguna cosa ms important que la realitat mateixa, ja que la realitat ser pols damunt la lleixa i, en canvi, la imaginaci esdevindr llegenda. Els darrers sis versos aix ens ho conrmen, ja que la mort dun possible Ulisses real i el dolor de la seua esposa per labsncia no sarriben a dur a terme mai perqu la imaginaci del poeta ha fet possible la immortalitat de lheroi:

LApothose dHomre, Ingres, 1827

Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia, i potser va plorar-lo alguna dona, per en el somni dun poeta cec continues salvant-te. Al front dHomer, etern i rigors cada trenc dalba un solitari Ulisses desembarca.

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

Margarit, en aquest magnc poema precs, tancat, red, posa de manifest el poder de la literatura com a fet transcendent. I, tot seguint una estructura sintetitzat, situa el poeta, gaireb inesperadament, en un lloc privilegiat, en el lloc del creador, de qui atorga la vida. Sense la imaginaci del poeta no hi ha limpuls necessari perqu el poema, lheroi, el mite, puga existir.

El poeta i el text: la mirada sobre Penlope

. TOT ESPERANT ULISSES . Ones que vnen, mar que sallunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que senceten, riures que es moren, quan creus que ho tens, tot sesmuny. . Verd el cel i fresc lestiu, jove el gran i cec laltiu, una taula fa de llit. Desescric tot el que he escrit! . Un ocell baixa lamor, mils damors senten lenyor, un enyor se sent ferit. Desescric tot el que he escrit! . Ones que vnen, mar que sallunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que senceten, riures que es moren, quan creus que ho tens, tot sesmuny. . Plou de baix i ens mulla el cap; juga i guanya qui menys sap; el cor no vol dir el pit. Desescric tot el que he escrit! . La ra es un moble vell; manar vol qui duu el martell. Amb el cap estabornit,

Lord Frederik Leighton, Invocation, 1889

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

desescric tot el que he escrit! Ones que vnen, mar que sallunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que senceten, riures que es moren, quan creus que ho tens, tot sesmuny. .5 i 5 mai no en fan 10; una esglsia et marca el preu; un can apunta amb el dit. Desescric tot el que he escrit! . Plora, plora, no hi ha draps; b hi canta i trenca els plats; lestratgia es cou de nit. Desescric tot el que he escrit! . Ones que vnen, mar que sallunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que senceten, riures que es moren, quan creus que ho tens, tot sesmuny. . Que ms puc cantar-vos ja? si la festa no t pa; el meu cap s un neguit. Desescric tot el que he escrit! . La tristesa guanya el cant, lesperana s un infant, llibertat: nom imparit. Desescric tot el que he escrit! Aquest poema de Vicent Andrs Estells, Tot esperant Ulisses consta de 48 versos aplegats en 12 estrofes, una de les quals es va repetint al llarg del poema a mode de tornada. Es tracta dun poema que combina versos dart major i dart menor: hi ha quatre estrofes formades per decasllabs i octosllabs alterns (encara que al quart vers haurem de trencar la sinalefa perqu sumara 8, cosa que no s cap problema i ms si tenim en compte que aix no afecta el ritme ni el resultat sonor de lestrofa) i sn, justament, les quatre estrofes repetides al poema. Aquestes es repeteixen cada dues estrofes de versos de set slabes; a Estells li agradava barrejar metres clssics i populars i, en aquest poema concret en el qual Penlope teixint i desteixint s ben present, aquesta mescla de metres i estrofes es presenta en forma dun entramat. El poema s

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

un text, aix doncs, ordit, en el qual les rimes assonants tamb sentreteixeixen: en les estrofes de quatre versos heptasllabs la rima sempre s aa, bb i, en canvi, en les estrofes de decasllabs i octosllabs combinats lesquema rtmic s de dos versos sense rima i dos versos rimats entre si i presentats de manera creuada. Aquesta estructura que sembla teixida tamb es segueix pel que fa al signicat del poema. La constant que es repeteix s la vida, vista des duna perspectiva pessimista: Ones que vnen, mar que sallunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que senceten, riures que es moren, quan creus que ho tens, tot sesmuny. Tot usant el moviment danada i retorn de la mar, el poeta deixa anar un missatge que expressa la impossibilitat dapresar la vida tot parlant-li a un tu lector, a mode damonestaci o, ns i tot, amb to de refrany o de dita popular (s lefecte que fan els versos alterns units per la rima) sobre la impossibilitat real de fer plans per al futur. La resta destrofes sn totes diferents, per totes estan connectades per un vers clau en el significat del poema: Desescric tot el que he escrit!. Aquest vers enunciat en primera persona satribueix, per tant, al jo potic. Un jo potic que, com en altres poemes dEstells, de tant en tant sadrea al lector per a d v e r t i r- l o , i n t e r p e l a r- l o , interrogar-lo, com hem vist ads. Un poeta que, incapa de copsar tota la realitat en els seus poemes, els fa i els ref eternament. Un poeta que, potser, espera com esperava

Retorn dUlisses, Pinturicchio, 1509

Penlope mentre desteixia all que havia teixit prviament. La gura de Penlope al teler teixint i desteixint funciona de manera anloga a la gura del poeta desescrivint tot el que ha escrit prviament. Penlope idea lengany del teler per tal dallargar el temps de la seua espera, per tal de donar-li temps a Ulisses per tornar, per tal de distanciar-se dun futur infeli casada obligadament amb algun dels seus pretendents. Estells desescriu tot el que ha escrit ns i tot amb cert entusiasme o, si ms no, amb fora: com hem

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

10

dinterpretar, sin, lexclamaci nal? Potser el jo potic espera un futur millor per a una societat on tot s precari i dolors, la societat de la postguerra. El jo potic sexpressa des del sentiment dimpotncia profunda (amb el cap estabornit; el meu cap s un neguit), com Penlope, que li causa la pobresa (una taula fa de llit), lenyor de lamor expressat obertament (mils damors senten lenyor), una situaci injusta que no es regeix per la ra (Plou de baix i ens mulla el cap, juga i guanya qui menys sap; La ra s un moble vell, manar vol qui du el martell; 5 i 5 mai no en fan 10), una falta de llibertat cruel (una esglsia et marca el preu, un can apunta amb el dit), la misria, en denitiva, la falta de llibertat (llibertat: nom imparit). Tanmateix, com li passava a Penlope, hi ha una xicoteta esperana: lestratgia es cou de nit i lesperana s un infant: tant el ll dUlisses com la seua esposa faran possible el retorn de lheroi, lun, deixant la infantesa quan emprn el viatge per cercar-lo, i laltra, desfent cada nit, persistent i constant, el teixit del teler. Estells fa, desf i ref la seua obra, teixeix i desteixeix un taps de realitat, tot esperant que torne lheroi anomenat llibertat.

El poeta i el signicat: la mirada dUlisses

LA MIRADA DULISSES s aquesta realment la primera pellcula, la primera mirada?
TO VLEMMA TOU ODYSSEA

Potser tot coneixement no comena amb els ulls. Potser, quan la meua mirada esdev mirada, no hi ha cap responsable, alg a qui sn degudes les coses. Potser sn els meus ulls avesats a les distncies, orbs de tanta mirada, els qui no saben encabir aquest fragment de deliri, aquest rostre indit i illegible, que al desordre de les imatges saferra. Potser, desitjs dun esguard de xiquet que tot ho reinventa (aquella mirada capa de, al caos, donar-li forma), no madono de la urgncia del present, dels ulls de lara, del valor i dels lmits de cada metfora. Si sc un colleccionista de mirades desaparegudes, per qu tamb sc incapa dimaginar les mans que ara mobliden, de retrobar la innocncia de qui mira per primera vegada?

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

11

.No s on vaig. Sovint vaig creure que ho sabia. taca s la del viatge, per el viatge continua.

To Vlemna Tou Odyssea Aquest poema de Joan Elies Adell cont 20 versos sense rima organitzats en dues estrofes molt desiguals (de 18 i de 2 versos) la separaci de les quals marca un punt i a part pel que fa al signicat del poema. La mirada dUlisses va encapalat per una cita de la pellcula To vlemna tou Odyssea de Theo Angelopoulos (1995), en la qual Adell senmiralla, sexamina i sinspira. La pellcula explica el particular viatge dun director de cinema grec a la recerca de la primera pellcula grega que es va lmar. El protagonista ha darribar a Sarajevo, on han anat a parar les tres bobines sense revelar amb qu els germans Manakis van enregistrar per primera vegada la realitat que els envoltava. El director de cinema fa, per tant, una mena de viatge dUlisses a la inversa: va de Grcia als Balcans; de la protecci de la llar, al mxim exponent del perill; de la relativa pau, a la guerra. s com si en lloc de posar la mirada sobre el retorn a taca, Angelopoulos ens volguera mostrar lallunyament dtaca. Aquest allunyament, per, s un viatge de retrobament amb si mateix per al protagonista de la pellcula, un tornar a lsser ms pur, a linfant, a lhome que es queda amb all essencial i amb res ms. El joc intertextual entre la pellcula i el poema dAdell s evident. El poeta, colleccionista de mirades, es busca a travs de la poesia. Potser tot coneixement no comena amb els ulls, potser el coneixement comena amb la imaginaci, amb la capacitat de creaci. I en aquesta recerca de si mateix que s, al capdavall, el fet de fer poemes, el poeta sha datansar molt a prop de la paraula, ha darribar a copsar all que es revela essencial (potser sn els meus ulls avesats a les distncies, orbs de tanta mirada, els qui no saben encabir aquest fragment de deliri, aquest rostre indit i illegible, que al desordre de les imatges saferra). Com quan en la pellcula el director ha de trobar les tres bobines i aix no s sucient, perqu encara les haur

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

12

de revelar amb lajuda dalg altre, aix el poeta ha de destriar les paraules entre tantes imatges i desprs les ha de revelar amb lajuda del lector. El poeta es recerca a si mateix perqu busca una nica i particular manera dexpressar all que veu, all que sent, all que pensa, all que s. La infantesa s lpoca de la vivncia sense interrogants, s la vida sense necessitat dexplicacions. El poeta desitja ser infant, desitja aquella mirada capa de, al caos, donar-li forma, desitja recuperar aquesta disposici desperit capa dencabir en els lmits de cada metfora una realitat tan catica com la que vivim a cada moment. El director de cinema, al llarg del seu viatge, tamb es retroba amb la seua infantesa i ens la presenta, en la seua imaginaci, com una oportunitat de al caos, donar-li forma: es retroba amb el seu pare, desaparegut, amb la seua mare i amb els tiets i familiars duna poca on all essencial es mantenia en ordre. El poeta, com va fer el director de cinema, ha de seguir el viatge, ha de seguir la vida. Un viatge dincerteses, per tamb de moments on sembla que tot es reordena: No s on vaig. Sovint vaig creure que ho sabia. Els moments dordre i de caos sembla que salternen de manera constant. La vida cabdella i descabdella el dest de lsser hum, amb la mateixa naturalitat quotidiana amb la qual les ladores filmades pels germans A Golden Thread, J. M. Strudwik, 1885 Manakis hi exercien loci. Amb el mateix mecanisme repetitiu amb qu les Moires, teixidores dels ls de la vida, lenceten, en decideixen la durada i, al nal, la tallen. El poeta, com el director de cinema de La mirada d Ulisses, espera retornar a taca, retrobar all essencial a travs dun exercici de creaci que s un viatge ple de perills, per tamb ple de coneixement. El cec, el poeta, veu dins de si all que lenvolta. El poeta t la capacitat de crear i, per tant, pot ampliar les mirades sobre el mn i sobre els altres.

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

13

B I B LIOGRAFIA
Homer. Odissea. Trad. Mira, Joan Francesc. Ed. Proa. Barcelona. 2012. ISBN: 978-84-75-88-259-8

Estells, Vicent Andrs. Tot esperant Ulisses, [data de consulta: mar de 2012] <http://detroiaaitaca.wordpress.com/?s=tot+esperant+ulisses

Margarit, Joan. Marbre d'aire. Ed. Andorra. Andorra. ISBN: 978-99920-53-63-8

Adell, Joan Elies. Un mateix cel. Ed. Set i mig Edicions S.L. Benicull. 2000. ISBN:

978-84-95043-84-9

Tres mirades sobre el mite. Ulisses en tres poemes."

14