23/01/2013

El Parlament acorda iniciar el procs per fer efectiu el dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions
Dimecres, 23 de gener de 2013. Palau del Parlament
El ple ha acordat avui iniciar el procs per fer efectiu el dret dels catalans a decidir el seu futur poltic. La cambra ha encoratjat el conjunt dels ciutadans a ser actius i protagonistes daquest procs democrtic. La resoluci, impulsada per CiU, ERC i ICV-EUiA i amb un text final acordat per aquests tres grups, ha estat aprovada per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions. CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP hi han votat a favor; el PSC, el PPC i Cs ho han fet en contra, i els altres dos diputats de la CUP shan abstingut. El ple ha rebutjat les altres dues propostes de resoluci presentades: la del PSC, sobre el dret a decidir i la reforma de la constituci, i la del grup mixt (CUP), de declaraci de sobirania del poble catal. La proposta del PSC ha estat rebutjada per 20 a favor (PSC), 100 en contra (CiU, ERC, PPC, Cs i CUP) i 12 abstencions (ICVEUiA), mentre que la de la CUP ha estat rebutjada per 3 vots a favor (CUP), 96 en contra (CiU, PSC, PPC i Cs) i 34 abstencions (ERC i ICV-EUiA). La resoluci aprovada s la segent: Declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya Dacord amb la voluntat majoritria expressada democrticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procs per fer efectiu lexercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur poltic collectiu, dacord amb els principis segents: Sobirania. El poble de Catalunya t, per raons de legitimitat democrtica, carcter de subjecte poltic i jurdic sobir. Legitimitat democrtica. El procs de lexercici del dret a decidir ser escrupolosament democrtic, garantint especialment la pluralitat dopcions i el respecte a totes elles, a travs de la deliberaci i dileg en el si de la societat catalana, amb lobjectiu que el pronunciament que en resulti sigui lexpressi majoritria de la voluntat popular, que en ser el garant fonamental del dret a decidir. Transparncia. Es facilitaran totes les eines necessries perqu el conjunt de la poblaci i la societat civil catalana tingui tota la informaci i el coneixement precs per a lexercici del dret a decidir i es promogui la seva participaci en el procs. Dileg. Es dialogar i es negociar amb lEstat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

 Cohesi social. Es garantir la cohesi social i territorial del pas i la voluntat expressada en mltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble. Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Uni Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democrcia, el comproms amb lestat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles dEuropa i laposta pel progrs econmic, social i cultural. Legalitat. Sutilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu lenfortiment democrtic i lexercici del dret a decidir. Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la instituci que representa el poble de Catalunya t un paper principal en aquest procs i per tant shau ran dacordar i concretar els mecanismes i les dinmiques de treball que garanteixin aquest principi. Participaci. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partcips actius en tot aquest procs el mn local, i el mxim de forces pol tiques, agents econmics i socials, i entitats culturals i cviques del nostre pas, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi. El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes daquest procs democrtic de lexercici del dret a decidir del poble de Catalunya. La resoluci s precedida dun prembul en qu es fa un reps histric del procs de la construcci poltica i institucional de Catalunya. Prembul El poble de Catalunya, al llarg de la seva histria, ha manifestat democrticament la voluntat dautogovernar-se, amb lobjectiu de millorar el progrs, el benestar i la igualtat doportunitats de tota la ciutadania, i per reforar la cultura prpia i la seva identitat collectiva. Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana. El parlamentarisme catal t els seus fonaments en lEdat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal. Al segle XIV es crea la Diputaci del General o Generalitat, que va adquirint ms autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successi, comport que Felip V abols amb el Decret de Nova Planta el dret pblic catal i les institucions dautogovern. Aquest itinerari histric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai com lingstic, cultural, social i econmic, amb vocaci de reforar-lo i promourel des del reconeixement mutu. Durant tot el segle XX la voluntat dautogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creaci de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 supos un primer pas en la recuperaci de lautogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamaci de la Segona Repblica espanyola es constitu un govern catal el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dot dun Estatut dAutonomia. La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaur un rgim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistncia activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat s la creaci de

lAssemblea de Catalunya lany 1971, prvia a la recuperaci de la Generalitat, amb carcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a lexili. En la transici democrtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constituci espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprov mitjanant referndum lEstatut dAutonomia de Catalunya el 1979, i celebr les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980. En els darrers anys, en la via de laprofundiment democrtic, una majoria de les forces poltiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformaci del marc poltic i jurdic. La ms recent, concretada en el procs de reforma de lEstatut dAutonomia de Catalunya iniciat pel Parlament lany 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de lEstat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentncia del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a levoluci democrtica de les voluntats collectives del poble catal dins de lEstat Espanyol i crea les bases per una involuci en lautogovern, que avui sexpressa amb total claredat en els aspectes poltics, competencials, financers, socials, culturals i lingstics. De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar lactual situaci de bloqueig en el si de lEstat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema Som una Naci, nosaltres decidim i la de l11de setembre de 2012 sota el lema Catalunya nou Estat dEuropa sn expressi del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya. Amb data 27 de setembre de 2012, mitjanant la resoluci 742/IX, el Parlament de Catalunya constat la necessitat que el poble de Catalunya pogus determinar lliurament i democrticament el seu futur collectiu mitjanant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequvoca. Per tal de portar a terme aquest procs, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessi de la X legislatura, i en representaci de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democrticament a les darreres eleccions, formula la segent: Declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. El debat En el debat hi han intervingut els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Oriol Pujol, ERC, Oriol Junqueras, el PSC, Pere Navarro, el PPC, Alcia SnchezCamacho, ICV-EUiA, Joan Herrera, i Cs, Albert Rivera, i en representaci del grup mixt (CUP) ha parlat Quim Arrufat. La vicepresidenta primera, Anna Sim, ha fet lectura de la resoluci que sha aprovat abans que es proceds a la votaci. Els diputats del PPC, just desprs de votar en contra, shan aixecat i han abandonat el sal de sessions. La votaci ha acabat amb gran part dels diputats presents i del pblic dempeus aplaudint. Entre daltres, han seguit el debat des de les llotges i la tribuna de pblic parlamentaris de les corts espanyoles, exconsellers i representants de lAssemblea Nacional Catalana i mnium Cultural.