KIT DE SUPERVIVNCIA PER A LA CRISI.

Una nova cultura per adaptar-se al decreixement 1. Perqu? Tal i com diu la frase anglosaxona, per sortir del fons del pou, el primer que cal fer s deixar de cavar. No insistim en aquells comportaments que ens han portat a la situaci actual. No esperem que, sense fer res, sortirem/se sortir de la crisi automticament, aquest s un dels mites del sistema que ha fet fallida. 2. Assegurar el ms essencial. Assegurar-se l'aprovisionament dels articles de primera necessitat. Si podem tenir accs a un hortet, cal que aprenguem rudiments d'agricultura ecolgica. Si no, haurem d'arribar a algun acord amb un/a pags/a per tal de poder adquirir els productes directament. Una alternativa s organitzar-se en algun grup o cooperativa de consum que tingui aquest lligam amb productors directes. D'aquesta manera ens podrem protegir d'un eventual collapse del sistema de distribuci global. Una vida saludable pot ser tamb ms convenient per a la nova situaci econmica: estalviar deixant de fumar, menjar aliments ms sans i obtinguts de forma sostenible, moure's a peu i en bici... 3. Laigua s la vida. Molt hem parlat de laigua com a b escs per no gaire de la dependncia de laigua envasada. Preveure una forma daprovisionament daigua per veure i cuinar pot ser essencial en cas de fallada dels sistemes de distribuci. Installar un sistema de recollida daiges plujanes o tenir controlades les fonts naturals ms properes ens pot permetre un autoabastament per a ls de boca 4. Escalfar-se de forma sostenible. Per escalfar-te a lhivern no cal escalfar tota la casa. Tanca els radiadors que no necessitis. Si uses combustibles fssils pensa seriosament en substituir-los. El preu del gas-oli pot arribar a cotes prohibitives i el del gas tamb per efecte del primer. Dependre de combustibles que provenen de laltre punt del planeta et fan molt vulnerable als esdeveniments econmics i globals. La biomassa s el recurs natural de Catalunya, s ms barat i sostenible. 5. La millor energia la que no es consumeix. Si leconomia decreix tamb ho ha de fer el nostre consum energtic. Substitum les bombetes dincandescncia o halgenes per bombetes de baix consum; adeqem la potencia a les necessitats reals dilluminaci, si hem de substituir electrodomstics que siguin de classe A, la diferncia de preu samortitza rpidament; rentadores i rentaplats bitrmics connectats a laigua calenta de la casa. Quan hgim redut el consum demanem a la companyia elctrica que ens redueixi la potncia contractada. Ho notars en cada rebut. 6. Produeix la teva energia. Installa algun sistema de producci d'energia que no depengui de les xarxes, molins de vent domstics o nutics, panells d'energia solar, una bicicleta amb una dinamo sobre un cavallet, qualsevol producci per petita que sigui et fa ms lliure. Si tens sol i un balc, terrassa o pati prova la cuina solar. Funciona tant a lhivern com a lestiu. 7. Transport. Bona part de les despeses domstiques i de lenergia que despens prov del transport. Plantejat prescindir del cotxe. Procura tenir la feina a prop de casa o la casa aprop de la feina. En cas de necessitar el desplaament busca la combinaci en transport pblic, i si s possible fes la prova. La rigidesa dels horaris es veu compensada en escreix quan no has de pensar en on deixars la tona de ferralla que et portava. Si malgrat tot necessites el cotxe el biodiesel casol et permet reciclar el

teu oli de cuina usat. Cada litre compta. Optimitza els desplaaments per fer ms duna cosa. Pensa que els combustibles fssils de tota manera sacabaran esgotant o seran massa cars. Canviar dhbits ara i caminar o anar en bicicleta pot ser b tant per la teva salut com per la del planeta. 8. Compartim. Organitzem-nos per fer junts all que no podem fer sols. Els serveis comunitaris i els mecanismes de solidaritat seran el principal instrument de supervivncia en aquesta nova situaci. Comparteix cotxe, eines, telefon, internet, un hort i, perqu no, la casa. 9. Bricolatge com a estalvi. Adquirim habilitats de reciclatge, reparaci, reutilitzaci i recuperaci d'objectes i/o serveis que el sistema de consum irracional capitalista ignora i anulla com a privats de valor de canvi. Aix ens permetr estalviar i assolir nous productes i serveis per a intercanvis. Tamb serem capaos de prescindir de serveis i productes que haurem de pagar amb diners. 10. Reparat o usat abans que nou. La cultura dusar i llenar sha acabat. Els nous temps ens obliguen a allargar la vida dels bens. Busca establiments reparadors, recuperadors o de segona m. Si tens objectes que than esdevingut intils, intercanvials. Et ser ms barat i estalviars residus. 11. Autoocupaci. Si no trobes feina com a assalariat pensa en fer-te treballador autnom o en muntar una cooperativa. Ofereix les teves habilitats o coneixements a vens i amics. Reparacions, neteges, pintura, cuidar nens o avis, fer la declaraci dhisenda, classes de reps, msica, etc. Si no et poden pagar intercanvia-ho per all que et sigui essencial. 12. Lestalvi com a ingrs. Si no treballes inverteix el temps en generar estalvi. Treure els nens del menjador escolar, fer conserves, fer el pa, desplaar-te a peu, cosir, reparar... 13. Decreix el teu consum. El consumisme sha acabat i ara cal consumir all que necessitem. Oblida tots els comportaments irracionals dels darrers anys: targes de crdit, vols a baix preu per donar-se capricis, canviar de cotxe cada cinc anys, sopars a restaurants, joies, vins i licors de categoria. Tria b la roba i el calat. Que all que compris sigui el mxim de funcional i durador. Pensa que la publicitat presumeix justament dall que el producte no t. 14. Evita endeutar-te. Els interessos se't poden menjar. Si tens deutes la mxima prioritat s liquidar-los anticipadament. Si necessites diners recorre a persones de confiana que te'ls puguin deixar. Si no et queda ms remei que endeutar-te fes-ho pel mnim de capital i el mnim de temps damortitzaci possible i posat el seu retorn com a mxima prioritat. Calcula que puguis assumir la quota si els interessos pugessin per damunt del 10 o el 15% 15. Protegeix els teus estalvis. Per comenar, no juguem a la ruleta russa (futurs, accions, bons, fons d'inversi, plans de pensions...); no els tinguem en una sola entitat bancria. Quan ms diversificat menys risc; no tinguem els diners immobilitzats a termini; no raonem que la crisi durar quatre dies; no immobilitzem diners que puguem necessitar (per exemple, comprant propietats immobiliries, obres d'art, antiguitats); no especulem en cap mena de negoci segur. Si els vols emprar prestals a persones de confiana que els puguin necessitar.

16. Les altres monedes. Assegurat de tenir algun producte o servei que es pugui intercanviar al marge del circut monetari. Participa en collectiu dintercanvi de bans o serveis: banc del temps, mercats dintercanvi, xarxes dintercanvi, LETs, etc. Si no en tens cap a prop organitzat collectivament per fer-ne un i relacional amb els existents. Internet s una eina molt efectiva. Aix ens permetr superar les dificultats d'un possible corralito com el que es va infligir als estalviadors argentins. 17. Evitem que ens robin. Extrema les precaucions davant de phisings, hackings, i estafes de tota mena. Vigilem les condicions dagrupacions de crdits, assegurances o plans de pensions. 18. Evitem ser enganyats. Qestiona el que diguin els mitjans de comunicaci, verifica amb altres fonts, contrasta, busca frums independents. Malfiat de les recomanacions oficials que recomanen consumir en mig de la crisi, que et diuen el que hem de fer, de la duraci de la crisi, de les causes, de les responsabilitats concretes. Utilitza el sentit com per prendre les teves decisions. 19. Redescobrim coneixements que el sistema ha desvaloritzat perqu no eren moderns, competitius o tecnolgicament correctes. Molts avis/ies posseeixen coneixements tils que podrien ser-nos valuosos. Aprenguem ms idiomes; ens pot caldre emigrar en algun moment del futur prxim. Valorem els bens culturals ms enll del seu preu de mercat. El coneixement ens far ms autosuficients, perqu el sistema capitalista s'ha aprofitat de les nostres mancances, oferint-nos solucions prefabricades per a cada necessitat, i en fer-ho, cada vegada s'han creat noves necessitats, nous problemes i noves dependncies que ara ens cal trencar. 20. Parla amb la famlia sobre tots els canvis necessaris; sobre com adaptar-se al decreixement; els nois/es tamb han d'entendre i assumir la seva part de responsabilitats: reducci/eliminaci de mbils (que, d'altra banda, sn perjudicials per a la seva salut); assignacions que no permetran consums irracionals i/o hbits txics, modes efmeres, motos, cnsoles... Compensa aquestes prdues amb una relaci ms estreta i noves activitats, excursions a peu o en bicicleta, jocs de taula, converses a la vora del foc. 21. Nous valors. Rebaixa les expectatives i assaboreix cada fita de decreixement assolida. Desprs de tants anys d'estrs el decreixement ens ofereix loportunitat de tornar a veure el ritme natural de la vida. Valora amb uns nous ulls tot all que no passa pel sistema econmic, pel valor de canvi, per la moneda o la moda: el temps lliure, meditar, passejar, la cultura, el coneixement, l'exercici, el contacte amb la natura, parlar amb els altres, dedicar ms temps a la famlia, estimar-se... 22. Pensar en positiu. Mira de canviar l'actitud davant de la vida: pensa de manera positiva, intentant descobrir aspectes bons a la nova situaci de crisi. Always look at the bright side of life (com en el film La vida de Brian). Aquesta actitud positiva s, segurament, ms resilient que la depressi. Potser la nova situaci ens obligara a fer un mn millor i valorar el qu de deb s important. 23. Tots som part de la soluci. No busquis els culpables de la situaci en els nostres amics, vens, conciutadans i companys, siguin qui siguin i vinguin d'on vinguin; ells sn tan vctimes com nosaltres, i potser ens haurem d'ajudar els uns als altres per sortir de la crisi. Per afrontar els canvis que vindran la competncia dels darrers temps ha de

donar pas a la cooperaci i lindividualisme a la solidaritat. 24. Quan fer els canvis. No esperis a que els altres facin canvis per fer-los tu. La resistncia als canvis est dins de cadasc de nosaltres. Sempre hi haur una excusa per demorar els canvis dhbits (la situaci encara no ho requereix, jo no he notat gaire la crisi, el sistema se'n sortir, inventaran algun substitut del petroli, fins que no ho faci tothom jo no ho far, que ho arregli el Govern, etc.) Cal assumir els canvis com una qesti tica i de resposta davant la crisi dun sistema que cada cop deixa ms vctimes (primer va ser el tercer mn, desprs el quart, finalment vam hipotecar els nostres propis fills, dem serem nosaltres). Proposat quins canvis et sn assumibles, assajals i un cop aconseguit valora el que has perdut i el que has guanyat i fes el segent pas anant ms enll. El decreixement s una mala notcia per al sistema capitalista per et sorprendr el que et pot aportar com a aprenentatge personal.

KIT ANTICRISI-2. NIVELL COMUNITARI.

Esborrany amb aportacions de la reuni de 19-2. Josep Maria Reyes. 25. Dones impulsores del canvi. Amb les estructures mentals patriarcals no sortirem de la crisi. Cal que les dones puguin co-decidir com reestructurar la societat, perqu ja ho han fet al llarg de la histria, en temps de crisi, amb valors de solidaritat i no en termes de competici, mantenint el suport vital als nens, a les famlies, assegurant la reproducci; les dones sn les principals impulsores de les organitzacions solidries i cooperatives en la societat actual. Totes les formes d'organitzaci que s'hagin de crear, han de tenir en compte les dones i n'han de ser protagonistes. Aquests valors, que han desenvolupat, ara sn imprescindibles per establir un nou model social ms just i sostenible.(aportaci de Nria Langa) 26. El coneixement. Cal que alliberem la nostra ment del pes de la crrega ideolgica que el sistema actual hi ha dipositat, disfressat de cincia. El sistema capitalista no s l'ordre natural de les coses, s un sistema que ha arribat a la fi de les seves possibilitats i, ara que ha caducat, cal canviar-lo. Si seguim pensant en com recuperar els bons i vells temps, perdrem la possibilitat d'inventar un mn nou. Aix requereix un esfor per part de tots/es i, sobre tot, una actitud activa i no resignada. Si per tal de crear aquest nou cos de coneixements que ens cal no tenim una teoria bona i feta, caldr desenvoluparla (com deia aquell vell socialista: no hi ha prctica revolucionria sense teoria revolucionria), i si ens cal un nou model d'escoles i universitats populars crtics amb el sistema econmic i social vigent, i ms interessades a capacitar la gent per fer coses que a repartir ttols, caldr treballar-hi. 27. Convertir els Centres Cvics de les ciutats en laboratoris collectius d'idees i iniciatives de canvi socio-econmic, i en frums d'auto-organitzaci ciutadana. Aquest s un bon marc per impulsar moltes de les activitats collectives que ens caldr portar a terme per sobreviure a la crisi. 28. Crear nous canals de comunicaci entre les persones, ms horitzontals, immediats, menys susceptibles de ser controlats pels propietaris del capital amb qu acostumen a funcionar aquests mitjans i canals. Part especialment important s la capacitat de decisi sobre els continguts i els espais, l'accs a la informaci. Aquests canals podran presentar alternatives a la societat que ha caigut en crisi de

forma ms lliure i sense filtres ideolgics. Les noves tecnologies ens faciliten aquest nou enfoc. 29. Potenciar les iniciatives solidries, invertir en solidaritat. La solidaritat esdev una valuosa eina de supervivncia quan els mecanismes basats en els diners i les mercaderies trontollen. Aquesta solidaritat s'ha d'exercir per part de tothom que pugui, i els seus receptors han de ser els qui ms necessitats tinguin, tant si sn entre nosaltres fsicament (ancians, aturats, marginats, immigrats, malalts...en resum, el quart mn), com si pateixen en el lloc on viuen les conseqncies del sistema que se'ls va imposar des d'aqu (tercer mn). Part d'aquestes iniciatives es poden fer oferint treball de manera gratuta i voluntria. Cal potenciar les associacions i entitats que treballen en portar a terme aquesta solidaritat activa, i mirar que quedin protegides de les retallades de subvencions que, en poca de crisi, poden proposar-se en alguns Ajuntaments. 30. Treballar per desenvolupar el teixit associatiu. Aquestes associacions que tan importants han de ser en l'exercici de la solidaritat, les hem de potenciar a tots els nivells: escales de vens, barris, mares i pares d'alumnes, festes populars...Aquestes associacions ens permeten sentir-nos millor com a persones, enforteixen la identitat collectiva, donen eines d'auto-organitzaci, i permeten fer coses que, individualment, ens superen. 31. Un nou concepte de consum. Cal organitzar cooperatives de consum, i impulsar dins de les administracions locals facilitats per a la seva constituci i funcionament. Les cooperatives de consum tenen mecanismes interns de solidaritat, compren productes ms propers, ofereixen millors preus al consumidor i al productor, permeten prescindir dels intermediaris i especuladors, es presten a un coneixement directe del procs productiu dels productes i de la seva qualitat. Cal animar a la gent a consumir productes saludables, naturals, que s'han obtingut amb treball pagat de manera justa, que en la seva obtenci han respectat el medi ambient i no han malbaratat recursos, que provenen de pasos pacfics, on es respecten els drets dels treballadors. Cal difondre la informaci rellevant que ha de permetre a la gent fer un consum responsable, i facilitar la seva reclamaci quan se'ls pretn defraudar en les caracterstiques del producte, el preu o qualsevol altra condici en la compra-venda. Cal ajudar els consumidors a organitzar-se per defensar els seus interessos, sovint enfrontats amb els d'empreses que tenen situacions de quasimonopoli i fan s d'aquest poder en detriment dels drets dels consumidors. 32. Fomentar les hortes urbanes. Moltes ciutats tenen hortes pbliques, o fins i tot privades, susceptibles de ser ofertes als ciutadans per al seu conreu. s una forma magnfica de fomentar els valors de la feina tradicional, permetent activitats saludables per a jubilats, afavorint l'obtenci de recursos per als aturats, projectes pedaggics per a nens de les escoles i instituts...Els Ajuntaments haurien de fomentar-les i regular-les, tenint en compte, per a les de titularitat pblica, en els criteris d'adjudicaci, la situaci socio-econmica dels peticionaris, i imposar unes bones prctiques (no transgnics, estalvi d'aigua i energia...) 33. Racionalitzar el transport. Cal fomentar el transport pblic, el fet d'anar a peu, l's de la bicicleta. La planificaci urbana ha d'anar superant la dependncia del transport privat amb vehicles que consumeixen combustibles fssils, embrutant l'aire, canviant el clima, obligant a importar de l'altra extrem del planeta recursos escassos i cars que s'exhauriran irremissiblement, i que generen residus de difcil

reciclatge...Cal ajudar a compartir els vehicles all on no es pugui prescindir d'ells, a travs de planes web per planificar conjuntament els desplaaments, parades ben identificades i estratgicament situades en diversos llocs de les ciutats on fer els transfers de persones. Cal insistir en un tractament fiscal ms favorable per als vehicles ms sostenibles. 34. Preveure i actuar en la seguretat alimentria dels ms desafavorits. La crisi pot fer que apareguin entre nosaltres situacions que sempre han estat presents al Tercer Mn i per a les quals pensvem estar vacunats. Per exemple, la fam. Cal impulsar iniciatives que permetin alimentar-se adequadament les persones: Potenciar els menjadors escolars, fent-los ms econmics (centralitzant les compres de tots ells) i sostenibles (productes ecolgics). Impulsar convenis de cooperaci amb botigues ja existents o b crear un economat que subministri aliments a la gent sense recursos amb uns vouchers (albarans) subministrats per l'administraci local. Impulsar menjadors populars, en conveni amb restaurants existents, o creant-los, a preus reduts (de cost), i amb la possibilitat que les persones sense recursos puguin utilitzar els albarans de lliurament abans descrits. 35. Intervenir per fer ms assequible l'habitatge. Be hem pogut comprovar els greus problemes que genera el fet de considerar l'habitatge com una mercaderia ms, i no com un dret social, de proporcionar el qual s'ha d'encarregar la societat. Malgrat el fet que el mal ja fet difcilment es podr solucionar sense reformes de ms ampli abast, hi ha algunes coses que poden fer els ajuntaments i els propis ciutadans organitzats a l'efecte: Impulsar les masoveries urbanes. Molts propietaris d'habitatges degradats i que no poden finanar la seva reparaci poden estar interessats en llogar-los a llarg termini a persones que es comprometessin a la seva rehabilitaci. s un projecte especialment adequat als joves, i caldria tenir en compte el tipus d'habilitats requerides en l'oferta de les activitats formatives a ells adreades. Collaborar per tal que funcioni correctament el sistema de lloguer garantit que faciliti trobar lloguers assequibles a la gent, oferint garanties als propietaris del compliment de les condicions contractuals dels llogaters i del seu bon s dels habitatges, i a canvi, obtenir preus ms raonables. Impulsar associacions de llogaters per poder negociar millors condicions de contractaci. Millorar el funcionament de les borses d'habitatges. Potenciar cooperatives de construcci d'habitatges. Reinventar el concepte tradicional de pensions, quan, per exemple, el propietari d'un habitatge ha quedat sense feina i s'ofereix per llogar habitacions i oferir serveis a les persones que hi convisquin (cuinar, compres, neteja...). Reclamar les reformes legals que permetin als municipis la penalitzaci fiscal dels habitatges buits. On sigui possible, subministrar terrenys municipals a persones que es volen construir el seu propi habitatge, a preu raonable, i ajudar-lo amb un projecte tcnic i els treballadors necessaris que l'ajudin en la seva auto-construcci (aix es fa a Marinaleda); a canvi, la persona que ha rebut aquest ajut, ha de pagar el preu de cost i oferir-se a ajudar una altra persona en les mateixes circumstncies. Seguir insistint en els habitatges de protecci oficial, en totes les seves modalitats, i especialment, en aquells que serien posats al mercat desprs de la seva rehabilitaci.

36. Actuacions en l'ocupaci. Cal impulsar el cooperativisme, forma d'organitzaci del treball que genera ms ocupaci, per que, a nivell legal, t tota mena de requisits formals de funcionament que fan que la cooperativa sigui un model d'empresa molt poc utilitzat. Foment de l'auto-ocupaci i del treball autnom. En aquest sentit, els microcrdits sn un valus instrument per permetre als treballadors adquirir els mitjans de producci i no haver de vendre el seu treball, que ara no troba comprador. Creaci de plans d'ocupaci. Borses de treball ben gestionades. Formaci per preparar els aturats i els joves en aquelles feines que tinguin ms futur en el tipus de societat que hi haur (tecnologies d'estalvi energtic i de recursos, reciclatge i reparaci, producci de millors aliments, tecnologies del coneixement...). Destinar ms recursos als vivers d'empreses. Impulsar associacions de mares svies (una dona amb experincia ajuda a gestionar millor les necessitats familiars d'una mare ms jove, sota la supervisi d'un treballador/a social. Aportaci de Nria Langa). 37. Creaci de xarxes d'intercanvis de diversos tipus. Aquestes xarxes han de funcionar al marge del concepte de mercaderia i del diner. Poden tenir moltes formes: garage sales, deixalleria virtual, mercats d'intercanvis, bancs de temps, intercanvi de serveis i aprenentatges... Una idea especialment interessant s que s'ha de fer possible el crdit social, s a dir, que ha de ser possible rebre primer un be o servei que et permetr, en el futur, retornar un altre be o servei; per tant, no ha d'haver una immediatesa en l'intercanvi. Per garantir el compliment dels compromisos futurs, les administracions podrien implicar-se amb algun tipus de garantia. Els propis Ajuntaments podrien acceptar, en casos especials, el pagament dels tributs o drets municipals amb aquesta forma d'intercanvi (si el ciutad no est en condicions de fer-ho amb diners). 38. Elevar el nivell de control democrtic i de transparncia en la despesa i gesti dels recursos pblics. Aix que sempre s necessari, ho s encara ms en temps de crisi, i a ms significa un antdot contra la temptaci de molts ciutadans de llenar la culpa de la crisi sobre els poltics, els partits, els que manen (quan, en realitat, els que manen de deb no han estat triats pel vot democrtic com els que governen les institucions). 39. Fer propostes per revitalitzar els sindicats de treballadors per tal que deixin de ser fonamentalment gestores de serveis. S'ha de treballar per tal que els sindicats serveixin no tan sols per defensar els interessos materials immediats dels seus afiliats, sin que siguin tamb eines de transformaci social i solidaridat entre els treballadors de tot el mn. 40. Impulsar en els Ajuntaments la responsabilitat social i mediambiental. Per exemple, els Ajuntaments poden: participar en un sistema de compra collectiva de diferents municipis (compra verda) que minimitzi l'impacte mediambiental dels productes adquirits, faciliti el seu reciclatge, asseguri una construcci sostenible, compri bens i serveis obtinguts amb bones prctiques de responsabilitat social, etc.; consumir productes procedents del Comer Just; s de la banca tica. Reaprofitament de recursos. incloure en els plecs de condicions de contractaci de bens i serveis la responsabilitat social de les empreses: manteniment o augment de les plantilles, compliment de les normes de salut i seguretat laboral, contractaci de persones

discapacitades, respecte del dret a sindicaci i contractaci collectiva dels seus treballadors, igualtat de gnere, conciliaci de la vida laboral i familiar...; garantir en qualsevol situaci d'emergncia possible el subministrament dels serveis bsics (aigua, recollida de deixalles), de forma sostenible a llarg termini. fomentar i portar a terme, en all que depengui d'ells, la reutilitzaci, el reciclatge, la recuperaci d'aiges, l'estalvi energtic. implicar les empreses i els botiguers en la no generaci de residus i en la distribuci en condicions dignes dels productes que ja no es puguin vendre en condicions de mercat. fiscalitat favorable a l'estalvi d'aigua, energtic, l's de vehicles ms respectuosos del medi... incentius fiscals, quan sigui possible, a les empreses radicades en el seu municipi que cren llocs de treball, contractin al menys el nombre previst a les lleis de treballadors discapacitats, portin a terme bones prctiques de reciclatge, inverteixin en estalvi energtic... I, sobre tot, poden donar exemple i difondre entre la ciutadania la importncia de totes aquestes actituds.