Tema 2 El Nostre Planeta, La Terra

IES PERE BARNILS - 1ER DE BATXILLERAT - CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI - CURS 2012-2013
TEMA 2 EL NOSTRE PLANETA: LA TERRA 1 . LA TERRA, PLANETA CANVIANT 2 . LINTERIOR DE LA TERRA 3 . TECTNICA DE PLAQUES
HIPTESI SOBRE LA HISTRIA DE LA TERRA ACTUALISME (TAMB ANOMENAT UNIFORMISME) LES CARACTERISTIQUES QUE PODEM OBSERVAR A LA TERRA: FSSILS, ROQUES,ES VAN PRODUIR EN EL PASSAT PELS MATEIXOS PROCESSOS QUE TENEN LLOC ACTUALMENT. SADMET, PER, QUE PODEN HAVER CANVIAT CERTES CONDICIONS DES DE LA FORMACI DE LA TERRA. CATASTROFISME (ASSOCIAT AL CREACIONISME) ELS DIPSITS DE MATERIALS, ROQUES QUE HI HA A LESCORA TERRESTRE ES VAREN FORMAR RPIDAMENT, EN PERIODES CURTS DE TEMPS, ASSOCIATS A CATACLISMES. HUTTON GELEG ESCOCS, (PRIMER UNIFORMISTA) DARWIN VA AGAFAR IDEES SEVES PER LA TEORIA DE LEVOLUCI
ACTUALMENT SACEPTA LACTUALISME DE HUTTON, AMB LLEUGERES MODIFICACIONS, TOT I QUE SADMET LEXISTNCIA PUNTUAL DE CATACLISMES http://www.youtube.com/watch?v=FQHDLMwKnkA HISTRIA DE LA TERRA
VISI DE LA TERRA DES DE LESPAI, AMB LA LLUNA
1 . LA TERRA, PLANETA CANVIANT DES DE LA SEVA FORMACI, LA TERRA HA EVOLUCIONAT LATMOSFERA INICIALMENT, POBRE EN OXIGEN, AMB MET, CO2, SULFUR DHIDRGEN, (efecte hivernacle) AMB LAPARICI DORGANISMES FOTOSINTTICS TRANSFORMACI EN ATMOSFERA OXIDANT ACTUALMENT AUGMENT DE LA CONCENTARCI DE CO2 LHIDROSFERA INICIALMENT, TOTA LAIGUA ERA EN FORMA DE VAPOR (altes temperatures) AMB EL REFREDAMENT DEL PLANETA FORMACI DELS OCEANS AMB LES GLACIACIONSMODIFICACI DEL VOLUM DAIGUA DELS OCEANS (variaci lnea costa) LA CAPA EXTERNA INICIALMENT, LQUIDA, PER LENERGIA DESPRESA EN LACRECI DELS PLANETESSIMALS EN SOLIDIFICAR-SE, ES FORMA LA LITOSFERA, AMB TERRES EMERGIDES CANVIS EN LES POSICIONS DE LES TERRES EMERGIDES CANVIS EN LASPECTE DE LES TERRES EMERGIDES: FORMACI DE SERRALADES, EROSI DE MUNTANYES, ACUMULACI DE SEDIMENTS, POSICI DELS CONTINENTS FA 590 M.A POSICI ACTUAL DELS CONTINENTS
2 . LINTERIOR DE LA TERRA A PARTIR DESTUDIS DIRECTES ANLISI DE METEORITS, SONDATGES, MAT. DELS VOLCANS INDIRECTES DENSITAT (*), PROPAGACI DONES SSMIQUES(**)
DEDUIM LESTRUCTURA DE LINTERIOR DE LA TERRA LA DENSITAT MITJA DE LA TERRA ES d = 5.500 kg/m3. COM QUE EL MATERIAL DE LA SUPERFCIE S MENYS DENS (d= 2.200 kg/m3), EL SEU INTERIOR HO SER MES PER COMPENSAR.
(*)
(**)
LES ONES SSMIQUES, ENERGIA QUE ES PROPAGA DES DEL FOCUS DUN TERRATRMOL, VARIEN DE VELOCITAT SEGONS EL MEDI PEL QUE TRANSCORREN: MS RPIDES QUAN MS RGID S EL MATERIAL. LES ONES SSMIQUES SECUNDRIES, A MS, NO ES TRANSMETEN PELS LQUIDS.
LES ONES SISMIQUES: TIPUS I PROPAGACI
IES PERE BARNILS - 1ER DE BATXILLERAT - CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI - CURS 2012-2013 SISMGRAF I SISMOGRAMA
IES PERE BARNILS - 1ER DE BATXILLERAT - CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI - CURS 2012-2013 TRAJECTE DE LES ONES SSMIQUES EN UN PLANETA HOMOGENI I EN UN AMB DUES CAPES DIFERENCIADES
RECORREGUIT ONES SSMIQUES A LA TERRA
IES PERE BARNILS - 1ER DE BATXILLERAT - CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI - CURS 2012-2013 LES DISCONTINUITATS QUE SEPAREN LES DIFERENTS CAPES DE LA TERRA CORRESPONEN A ZONES ON LES ONES SSMIQUES CANVIEN BRUSCAMENT DE VELOCITAT SE SUPOSA LQUIDA LA PART DEL NUCLI EXTERN PERQUE LES ONES SSMIQUES SECUNDARIES NO LA TRAVESSEN.
VARIACI DE LA VELOCITAT DE LES ONES SSMIQUES EN PROFUNDITAT
3 . TECTNICA DE PLAQUES WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL FINS EL S.XIX ES PENSAVA QUE LA POSICI DELS CONTINENTS NO SHAVIA MODIFICAT (FIXISME) WEGENER (S.XX) SUPOSAVA QUE TOTS ELS CONTINENTS FORMAVEN UN NIC CONTINENT (PANGEA), ENVOLTAT PER UN UNIC OCE (PANTHALASSA). PANGEA ES VA COMENAR A FRAGMENTAR I ELS FRAGMENTS ES VAREN DESPLAAR FINS A OCUPAR LA POSSICI DELS CONTINENTS ACTUALS DERIVA DELS CONTINENTS PROVES APORTADES PER WEGENER: GEOGRFIQUES ENCAIX DELS MARGES DELS CONTINENTS CON UN TRENCACLOSQUES GEOLGIQUES TIPUS DE ROQUES, SERRALADES,...COINCIDENTS EN CONTINENTS AVUI LLUNYANS PALEONTOLGIQUES FSSILS DORGANISMES IDNTICS EN ZONES COM AMRICA DEL SUD, AUSTRLIA I LA NDIA ESTAVEN UNITS QUAN VIVIA AQUEST ORGANISME PALEOCLIMTIQUESSEDIMENTS GLACIARS EN ZONES DE CLIMA AVUI CLID, O CLIMES TROPICALS EN ANGLATERRA, P.E., FAN EVIDENT UN CANVI EN LA POSICI DAQUESTES TERRES. SEGONS WEGENER, ELS CONTINENTS ES DESPLAAVEN PELS FONS OCENIC EN LA SEVA DERIVA. NO TENIA CLAR QUIN ERA EL MOTOR DAQUEST DESPLAAMENT. PER VARIES RAONS, AQUESTA TEORIA NO ES VA TENIR EN COMPTE FINS QUE ES VA DEMOSTRAR QUE ELS OCEANS SEXPANDIEN.
ALFRED WEGENER
PROVES GEOGRFIQUES I GEOLGIQUES
PROVES PALEONTOLGIQUES
PROVES PALEOCLIMTIQUES
http://grupos.emagister.com/video/tectonica_de_placas/1113-84749 EXPANSI DELS OCEANS
TECTNICA DE PLAQUES EN DIAPOSITIVES
POSTERIORMENT, ESTUDIANT ELS FONS MARINS ENTRE AMRICA I EUROPA ES VA DESCOBRIR: UNA SERRALADA CENTREOCENICA (DORSAL) AMB VOLCANS ACTIUS QUE APORTAVEN MAGMA BASALTIC
DORSALS OCENIQUES
LEDAT DE LES ROQUES DELS FONS OCENICS ERA MOLT MENOR QUE LA DELS CONTINENTS. A MS, QUANT MS LLUNY DEL CONTINENT, MES JOVES EREN LES ROQUES. LES DE LES DORSALS, SESTAN FORMANT ACTUALMENT.
EDATS DE LES ROQUES. EN VERMELL, LES RECENTS
HI HA SIMETRIA EN EL MAGNETISME DE LES ROQUES MAGMTIQUES QUE HI HA A BANDA I BANDA DE LA DORSAL. (INVERSI DELS POLS MAGNTICS DE LA TERRA CADA DETERMINAT PERODE DE TEMPS)
http://video.google.com/videoplay?docid=-7639777282155559745#
AMB AIX ES VA DEMOSTRAR QUE ELS CONTINENTS SE SEPAREN AL MATEIX TEMPS QUE NEIX UN NOU OCE EN LA ZONA DE SEPARACI.
LA TECTNICA DE PLAQUES ACTUALMENT ELS PROCESSOS GEOLGICS : FORMACI DE SERRALADES, TERRATRMOLS, VOLCANS,...SEXPLIQUEN A PARTIR DUNA TEORIA, QUE RECULL LES IDEES DE LA DERIVA DELS CONTINENTS I DE LEXPANSI DELS OCEANS: LA TECTNICA DE PLAQUES. SI SITUEM SOBRE UN MAPA ELS SISMES I VOLCANS ACTIUS, VEUREM QUE DIBUIXEN UNES LNIES, QUE COINCIDEIXEN AMB ELS LMITS DE PLAQUES LITOSFRIQUES BASES DE LA TEORIA: 1 . LA LITOSFERA ESTA FRAGMENTADA EN UNA SRIE DE PLAQUES DE DIFERENTS DIMENSIONS QUE ES MOUEN LLISCANT SOBRE EL MANTELL. 2 . HI HA PLAQUES FORMADES PER: LITOSFERA CONTINENTAL PLAQUES CONTINENTALS LITOSFERA OCENICA PLAQUES OCENIQUES LA MAJORIA TENEN ELS DOS TIPUS DE LITOSFERA PLAQUES MIXTES 3 . SEGONS EL MOVIMENT RELATIU ENTRE LES PLAQUES, HI HA TRES TIPUS DE LMIT: CONSTRUCTIU EN PUNTS DE SEPARACI DE PLAQUES, ES GENERAS NOVA LITOSFERA: DORSALS DESTRUCTIU EN PUNTS DE COLLISI ENTRE PLAQUES: SUBDUCCI (LITOSFERA OCENICA QUE SENFONSA EN EL MANTELL)O OBDUCCI (LITOSFERA CONTINENTAL QUE ES PLEGA I DEFORMA), ON DESAPAREIX LITOSFERA. PASSIU FREGAMENT LATERAL ENTRE PLAQUES. NI ES CREA NI DESTRUEIX LITOSFERA. 4 . COM QUE LA SUPERFICIE DE LA TERRA S CONSTANT, LA LITOSFERA QUE ES CREA EN UN PUNT ES COMPENSA AMB LA QUE ES DESTRUEIX EN UN ALTRE
5 . ELS LMITS DE PLAQUES SN LES ZONES DEL PLANETA MS ACTIVES GEOLGICAMENT FORMACIONS GEOLGIQUES TPIQUES DELS DIFERENTS LMITS DE PLAQUES LMITS CONSTRUCTIUS DORSALS OCENIQUES SERRALADES AMB UNA VALL CENTRAL (FOSSA TECTNICA O RIFT) AMB ACTIVITAT VOLCNICA ALTA. EL MATERIAL MAGMTIC QUE SE SOLIDIFICA FORMA LA LITOSFERA OCENICA EXPANSI LENTA DELS FONS OCENICS. EX: DORSAL CENTREATLNTICA: ISLNDIA RIFT CONTINENTAL FOSSA TECTNICA QUE AMB EL TEMPS ES TRANSFORMAR EN UNA DORSAL OCENICA. EX: RIFT AFRIC: VOLCANS, LLACS,...
DORSAL
LAVES ENCOIXINADES TPIQUES DE LES ERUPCIONS EN LES DORSALS RIFT CONTINENTAL
LMITS PASSIUS MOVIMENT LATERAL ENTRE PLAQUES. EWS FORMEN FALLES TRANSFORMANTS: ZONA DE CISALLAMENT. EL FREGAMENT ORIGINA TERRATRMOLS. SN FREQUENTS EN LES DORSALS. EXEMPLE EN PLAQUES CONTINENTALS: FALLA DE SAN ANDRS
FALLA DE S. ANDRES
FALLA TRANSFORMANT DE LA DORSAL
LMITS DESTRUCTIUS SI XOQUEN DUES PLAQUES OCENIQUES O UNA OCENICA I UNA CONTINENTAL, LA PLACA OCENICA SUBDUEIX. ES FORMEN SERRALADES PERICONTINENTALS, ARCS DILLES, FOSSES OCENIQUES . HI HA ACTIVITAT VOLCNICA I SSMICA. ELS FOCUS DELS TERRATREMOLS INDIQUEN LA SUPERFICIE DE LA PLACA SUBDUENT: PLA DE BENIOFF EXEMPLE DARC DILLES ALEUTIANES. EXEMPLE DE SERRALADA ANDES
SI COLLIDEIXEN DUES PLAQUES CONTINENTALS, NO HI HA SUBDUCCI (SN MASSA LLEUGERES) OBDUCCI. ES FORMA UNA SERRALADA CENTRECONTINENTAL. EX: HIMALAIA, ALPS. HI HA UNA GRAN ACTIVITAT SSMICA. HI HA UNA ELEVACI DEL CONTINENT(ISOSTSIA). EX: ALTIPLA DEL TIBET.
CAUSES DEL MOVIMENT DE LES PLAQUES ACTUALMENT SACCEPTA QUE LA CAUSA DEL MOVIMENT DE LES PLAQUES ES TROBA A LASTENOSFERA. HI HA DISCUSSI, PER, SOBRE QUIN S EL MECANISME QUE EL PROVOCA. HI HA TRES MODELS: ARROSSEGAMENT DE LES PLAQUES EL MATERIAL DE LES PLAQUES A LA DORSAL, CALENT, S POC DENS. QUAN SALLUNYA, ES REFREDA I AUGMENTA LA SEVA DENSITAT, FINS QUE ES MS GRAN QUE LA DE LASTENOSFERA, I AIX FA QUE SENFONSI. EMPENYIMENT DE LES PLAQUES LA LITOSFERA NOVA ES FORMA A LA DORSAL, QUE S UNA SERRALADA, PUNT ELEVAT DE LOCE. LA GRAVETAT PROVOCA QUE LA PLACA ES DESPLACI CAP ELS FONS MARINS, SEPARANT-SE DE LA DORSAL CORRENTS DE CONVECCI ELS MATERIALS DE LASTENOSFERA SN PLSTICS DEGUT A LES ALTES TEMPERATURES ELS INFERIORS ESTAN MS CALENTS I ASCENDEIXEN CONVECTIVAMENT, FINS ARRIBAR A LA DORSAL, ON ES FONEN PER DESCENS DE LA PRESSI, I SURTEN A LA SUPERFCIE, INICIANT LA SEPARACI DE PLAQUES. QUAN ELS MATERIALS SHAN REFREDAT, BAIXEN EN LES ZONES DE SUBDUCCI. HI HA DOS VARIANTS TEORIA DE LES PLAQUES PASSIVES LES CELLES DE CONVECCI ES LIMITEN A LASTENOSFERA TEORIA DE LES PLAQUES ACTIVES EL MOVIMENT CICLIC DEL MATERIAL AFECTA AL MANTELL I LITOSFERA http://grupos.emagister.com/video/tectonica_de_placas/1113-84749
http://grupos.emagister.com/video/tectonica_de_placas/1113-84749
LA TECTNICA DE PLAQUES explica que LA LITOSFERA esta dividida en PLAQUES TECTNIQUES les set ms grans sanomenen EUROASITICA AFRICANA INDOAUSTRALIANA PACFICA NORDAMERICANA SUDAMERICANA ANTRTICA els lmits de les quals poden ser causes possibles del moviment les conseqncies sn la formaci de SERRALADES VOLCANS TERRATRMOLS
CONSTRUCTIUS: CORRENTS DE CONVECCI DORSALS OCENIQUES DE LASTENOSFERA PASSIUS: PRESSI DE LA NOVA FALLES DE TRANSFORMACI LITOSFERA DESTRUCTIUS: ESFONDRAMENT DE LA PLACA SUBDUCCI I OBDUCCI QUE SUBDUEIX
degudes a ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
influeixen en CICLE DE LES ROQUES
http://almez.pntic.mec.es/~jrem0000/dpbg/2bch-ctma/ctma.htm
CRITERIS ESPECFICS DAVALUACI
Explicar en qu consisteix la tectnica de plaques. Explicar qu s la teoria de la deriva continental i indicar quines sn les evidncies experimentals que li donen suport. Explicar per qu la Terra no s plana malgrat els processos derosi, transport i sedimentaci que tenen lloc en el nostre planeta de manera continuada. Elaborar esquemes que mostrin les diferents capes que t el nostre planeta i quins sn els principals processos geolgics que tenen lloc en cada una delles. Indicar quin tipus dinformaci som capaos dextraure a partir de les ones ssmiques: S o P. Relacionar les plaques tectniques amb la presncia de volcans o laparici de sismes en una regi concreta del planeta. Explicar la creaci i destrucci del relleu a la Terra. Explicar levoluci geolgica del nostre planeta

Tema 2 El Nostre Planeta, La Terra

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2 El Nostre Planeta, La Terra

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IES PERE BARNILS - 1ER DE BATXILLERAT - CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI - CURS 2012-2013

VISI DE LA TERRA DES DE LESPAI, AMB LA LLUNA

LES ONES SISMIQUES: TIPUS I PROPAGACI

RECORREGUIT ONES SSMIQUES A LA TERRA

VARIACI DE LA VELOCITAT DE LES ONES SSMIQUES EN PROFUNDITAT

PROVES GEOGRFIQUES I GEOLGIQUES

http://grupos.emagister.com/video/tectonica_de_placas/1113-84749 EXPANSI DELS OCEANS

TECTNICA DE PLAQUES EN DIAPOSITIVES

EDATS DE LES ROQUES. EN VERMELL, LES RECENTS

LAVES ENCOIXINADES TPIQUES DE LES ERUPCIONS EN LES DORSALS RIFT CONTINENTAL

FALLA TRANSFORMANT DE LA DORSAL

degudes a ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

influeixen en CICLE DE LES ROQUES

You might also like