Guia Per Als Cercles de Conversa

SESSI
1: DADES PERSONALS
GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espaa
Producci i manejament editorial: CFA LES BERNARDES; Escola dAdults de Salt; Pla Local de Formaci de Salt; FEM UN SALT SOLIDARI PASCUAL MURCIA* (CPFPA Mislata i TAREPA); VICENT APARICIO GUADAS*, YOLANDA CORELLA* (CMFPA Almussafes i TAREPA); M LUISA CALERO i LOLES MARTNEZ* (CMFPA Picanya); JOAQUN MARTNEZ* (CMFPA Enric Valor, LAlcdia); DOLORS MONFERRER* (CPFPA Miguel Hernndez, Sagunt i TAREPA); JUAN CARLOS PALLARS (TAREPA) i M JOS PICHER (CMFPA Montcada); JUANMA SANCHIS MARQUS* i ROSA NAVARRO* (CMFPA Rafelbunyol i TAREPA); FRANCISCA BOROX*, ISABEL APARICIO GUADAS* i PEP APARICIO GUADAS* (CPFPA Bosch i Morata, Xtiva i TAREPA)
* Membres i/o persones collaboradores del
Edita: Centre de Recursos i Educaci Contnua, Vost s lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra fer obres derivades
Sota les condicions segents: Reconeixement. Ha de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el licenciador (per no duna manera que suggereixca que t el seu suport o recolzen ls que fa de la seua obra). No comercial. No pot utilitzar aquesta obra per a ns comercials. Compartir sota la mateixa llicncia. Si altera o transforma aquesta obra, o genera una obra derivada, noms pot distribuir lobra generada sota una llicncia idntica a aquesta. Al reutilitzar o distribuir lobra, ha de deixar ben clar els termes de la llicncia daquesta obra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si sobt el perms del titular dels drets dautor Res en aquesta llicncia menyscaba o restringeix els drets morals de lautor. 2007, dels textos cadascun dels autors 2007, de ledici CFA LES BERNARDES, Girona; Centre de Recursos i Educaci Contnua,
Projecte grc i maqueta: PEP CABALL Text: MNICA MOLINA Illustracions: XEVI FELIP Fotograes: PEP CABALL i
Impressi: Matu Impressors, s.l. - Xtiva (Valncia) Aquest llibre t una llicncia CREATIVE COMMONS Reconeixement-No comercial-CompartirIgual 2.5 Espanya. Per veure una cpia daquesta llicncia, visite: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/s/ o envie una carta a CREATIVE COMMONS, 559 Nathan Abbot Way, Stanford Califrnia 94305, USA ISBN: 978-84-935517-5-9 Dipsit Legal: V-2620-2007
Segona edici revisada i augmentada: abril de 2007
SESSI
1: DADES PERSONALS
SUMARI
3
5. Lescola. 6. La casa. 7. Buscar pis. 8. Els vens. 9. Els bancs. 10. Els aliments. 11. La compra daliments. 12. El bar. 13. La roba. TEMA 3. LA NOSTRA SALUT .............. 69 1. El meu cos. 2. Em fa mal. 3. Demanem hora. 4. El metge de capalera. 5. La visita. 6. Els medicaments. 7. Les anlisis. 8. Lespecialista. 9. Lhospital. 10. La farmcia. 11. Lalimentaci. 12. La planicaci familiar.
ENS CONEIXEM
TEMA 1
PRIMERES PARAULES .......................... 5 PRLEGS ............................................ 7 INTRODUCCI ................................. 11 TEMA 0. ON ESTEM ........................... 15 TEMA 1. ENS CONEIXEM ................... 19 1. Bon dia! 2. Quants anys tens? 3. On vius? 4. Don ets? 5. La famlia. 6. La descripci de les persones. 7. Les activitats diries 8. Com ests? 9. Dades personals.
TEMA 4. TREBALLEM ......................... 95 1. De qu treballes? 2. Les eines. 3. A quina hora plegues? 4. El perms de treball. 5. Busquem feina. 6. El contracte. 7. Explicacions a la feina. 8. La Seguretat Social. 9. La baixa laboral. 10. Latur.
TEMA 5. DON VENIM..................... 117
MATERIAL COMPLEMENTARI ............ 121 ANNEX 1 ....................................... 143
TEMA 2. ON SOM? ........................... 41 1. On s...? 2. Per anar a...? 3. Lajuntament. 4. Els transports.
SESSI
1: DADES PERSONALS
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
PRIMERES PARAULES
5
ENS CONEIXEM
TEMA 1
a Federaci Valenciana de Municipis i Provncies, t entre els seus ns, com aix assenyalen els seus Estatuts, la promoci, execuci i prestaci diniciatives i activitats que contribusquen al desenvolupament econmic local i a la creaci docupaci, i en general, a millorar la qualitat de vida dels habitants de les entitats locals. La formaci de persones adultes, com una plataforma per a la recerca de solucions per al desenvolupament socioeconmic i cultural de la societat, t una importncia clara i demostrable. s inqestionable el paper transformador que es dna a leducaci en el desenvolupament social. En este sentit hi ha una mena de determinisme educatiu com un dels condicionants de ms pes per a eliminar els desequilibris i les desigualtats socials. Les administracions locals, com a entitats ms properes dels ciutadans i que donen resposta a les seues necessitats, elaboren plans de formaci de les persones adultes en els quals sexpressen estes necessitats i/o demandes existents i futures i les iniciatives per tal de resoldre-les. Aix els programes dalfabetitzaci i els destinats a adquirir i actualitzar la formaci bsica, ns a lobtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria, shan implantat en molts municipis.
Per altra banda, en lactualitat, la transformaci social dels nostres municipis pel procs de la immigraci, ha generat noves necessitats dintegraci dels nous vinguts. En este sentit lalfabetitzaci en la llengua prpia dels valencians suposa una ferramenta clau en la normalitzaci social. La Guia per als Cercles de Conversa que teniu a les mans representa un recurs molt adequat, a desenrotllar en les diferents iniciatives municipals deducaci de persones adultes, dels servicis personals i de latenci a les persones nou vingudes, etc, amb la nalitat de facilitar lacolliment i la formaci de les persones immigrades, aix com donar recursos mnims necessaris per a comprendre i poder usar el valenci les persones de parla castellana. Per tot aix, espere que esta edici servisca als ns perseguits i que els cercles de conversa siguen una llavor que fructique als nostres municipis. Miguel Ortiz Zaragoza President de la FVMP
SESSI
1: DADES PERSONALS
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
PRLEG 1
7
ENS CONEIXEM
TEMA 1
n aquest pas que encara malgasta diners pblics en costoses cartilles dalfabetitzaci ancorades polticament i pedaggicament en el ma-me-mi-mo-mu dels mtodes que van ensenyar als nostres avis i vies, com si les cincies de leducaci en general i lherncia de Paulo Freire i tants altres dipositada en terres gironines en particular foren un rellotge digital sense piles que det articiosament el temps volent negar la realitat dels canvis de la vida i del treball de les persones, en aquest pas, dic, tan poc respectus amb les bones prctiques educatives, amb institucions ms preocupades per la faana que per linterior i gens preocupades pels fonaments, en aquest pas que ha dilapidat un capital educatiu incalculable que tenem associat a un projecte descola pblica ben concret i ben nostre que sens ha mort desprs dagonitzar dia rere dia sense posar-hi remei, en aquest pas que encara ha dentendre lextraordinria importncia de la formaci permanent de les persones adultes i encara mira de rell, o gaireb sempre, mira cap a laltre costat, com si no fos cosa seua, lacollida i la formaci de persones immigrades pobres, en aquest pas, per , que encara i malgrat tot pot mostrar una histria plena dinters per fer de leducaci un cam solidari digualtat i de progrs, en aquest pas, per, que al marge tantes vegades dels poders pblics ha sabut transformar les dicultats en possibilitats i teixint xarxes de complicitat social ha continuat somniant i treballant projectes educatius tils i innovadors, en aquest pas, i des de la vila de Salt, des de la seua Escola dAdults i albirant tres dcades de dileg formatiu amb el poble, us he de confessar que s tot un extraordinari privilegi poder presentar aquest material didctic elaborat en el marc del Pla local de formaci dadults de Salt, Fem un salt solidari. Dic que s un extraordinari privilegi, ja que em permet cridar la vostra atenci sobre alguns aspectes poc visibles en el contingut daquesta guia i els seus materials complementaris. El primer: lextensa i rica trama humana que lha fet possible. Segur que quan signaven el conveni que possibilitava linici dels treballs del Pla local de
formaci dadults de Salt, no imaginaven les sinrgies que es posarien en marxa al voltant daquest projecte. Sinrgies ja comptabilitzades en la memria nal del Pla realitzada el passat mes de juliol, nou mesos desprs com si es volgus signicar la maduraci del fruit de la feli uni, recollida en un CD que teniu a la vostra disposici. Sinergies que, enmig de les dicultats produdes pels problemes amb el nanament del Pla, han perms ja la consolidaci dels tres mbits de treball del Pla: cercles de conversa, servei datenci a la infncia i rea dactivitats comunitries. I, en el cas que ens ocupa, sinergies que han fet possible que sis mesos desprs de redactada la memria nal tinguem ja una primera edici daquests materials didctics. Crec, doncs, que s de justcia que faa referncia a algunes persones concretes daquesta singular trama: la Mnica Molina, autora material, que ha aportat treball, molt, rigor i illusi; en Joan Colomer, que ha envoltat i amarat cada pgina amb la seua gran experincia; en Xevi Felip, que ha illustrat amb molt de sentit i oci els codis; el grup de treball de la Facultat dEducaci de la UdG de suport tcnic al Pla, integrat pels professors i professores Roser Batllori, Xavier Besal, Jordi Feu, Josep Miquel Palaudries, Dolors de Ribot, Carles Serra i Maria Rosa Terradellas, que han aportat una mirada pedaggica necessria i de molta utilitat; en Pep Caball , vell aliat dels projectes com el nostre i artes solidari i expert sempre a punt per donar forma a qualsevol utopia socioeducativa i, nalment, els centenars de joves facilitadors i participants en els cercles de conversa que han motivat i donat signicaci a aquest treball. I no parlo duna segona lnia de collaboracions militants i molt valuoses que farien llargussim aquest apunt. Voldria, en segon lloc, desocultar un altre aspecte que podria passar inadvertit: el bagatge, el capital pedaggic i poltic que fonamenta i determina el contingut daquests materials. Un capital que partint de la important herncia freiriana a les comarques gironines, simbolitzada per la participaci de molts de nosaltres en les experincies de lEscola dAdults de Salt, lEscola Samba Kubally de Santa Coloma de Farners, els GRAMC, lUPA gironina, etc., ha incorporat lexperincia dels
SESSI
1: DADES PERSONALS
ENS CONEIXEM
TEMA 1
participants en el Pla local de formaci de Salt i ha provocat una nova lectura de les qestions metodolgiques suscitades per Freire en el marc dels ltims processos migratoris. Si la lectura del mn s sempre prvia a la lectura de la paraula, aquests materials penso que sn un bon recurs per millorar les competncies lingstiques prvies a lalfabetitzaci: posen, doncs, els fonaments duna alfabetitzaci i una educaci alliberadora. I, nalment, voldria destacar un tercer aspecte que em sembla dinters: el lloc que ocupen aquests materials en el conjunt del model dacollida i formaci de persones adultes immigrades nouvingudes pobres dibuixat en el Pla local de formaci de Salt. Dentrada, cal dir que els materials didctics, i especialment els de formaci de persones adultes daquest tipus, sn sempre provisionals, oberts, sotmesos a les ensenyances de la prctica i els canvis de lentorn. Sn tamb vlids per a altres realitats per no sn receptes ni manuals del tipus aprenda usted ingls en quince das. I, all ms important, els materials shan dinscriure sempre en un model pedaggic i poltic. Els materials, els mtodes, doncs, sempre tenen una importncia relativa. El nostre admirat mestre Orlando Pineda ho explica aix: Muchos que han estudiado piensan que el mtodo es lo ms importante para la erradicacin del analfabetismo, pero no, lo principal es saber enamorar. Porque podemos tener el mejor mtodo del mundo, pero si no sabemos enamorar a los campesinos y a los obreros para que vengan a los colectivos a aprender, no se puede hacer nada. Para poder erradicar el analfabetismo hay que vivir ligado al pueblo, sentir con el
pueblo, ir a tapiscar (recollectar) maz con los campesinos, hablar su lenguaje, cada una de estas cosas y todas ellas, son saber enamorar. O dit duna altra manera, utilitzant tamb una seua i bonica frase: Cada persona tiene corazn y ese corazn hay que tocarlo... Vull dir amb aix que les actituds de leducadora, el model pedaggic i poltic que informa lexperincia i els interessos i el perl de les persones participants determinen sempre les virtuts dels materials i dels models. La intenci dels professionals encarregats de lexecuci del Pla de crear un seminari permanent que faa un seguiment de ls dels materials a Salt i arreu, que avalui els resultats i objectius assolits i incorpore els canvis que la prctica aconselli, s, per tant, un objectiu gaireb tan important com la mateixa edici dels materials. Res ms... En un temps de canvis poltics que ens fan renovar lesperana en una educaci de ms qualitat i al servei del poble i en un pas ms just i solidari, aquest materials sn un smbol que tot est per fer i tot s possible. Salut! I a treballar que tenim molta feina. Sebas Parra Responsable de lexecuci del Pla local de formaci de Salt
SESSI
1: DADES PERSONALS
PRLEG 2
9
ENS CONEIXEM
TEMA 1
quests materials sn el resultat dun procs de creaci, elaboraci, experimentaci i vericaci de maneres i modes dabordar lalfabetitzaci integralment, que inicialment a Salt1 i, posteriorment, en daltres llocs i territoris, shan realitzat i, per tant, sn part dun treball en procs sobre les alfabetitzacions que estem desenvolupant. I ho estem fent a partir del treball realitzat pels amics i amigues que van concebre el projecte i procs Sebas Parra, Joan Colomer, Mnica Molina, Pep Caball,... i ara, desprs dun cert temps de posar-lo en marxa i vericar la seua bondat, hem introdut algunes modicacions i millores amb la idea deixamplar els processos dalfabetitzaci a mbits diferents dels docents, per una banda; i per altra, a lample ventall diniciatives poltiques municipals, socials, convivencials, culturals i solidries, realment existents, que realitzen algunes tasques en aquests espais educatius i culturals, socials i econmics. Simultniament estem en aquests moments, algunes de les entitats i organitzacions, desenvolupant altres iniciatives en diferents llocs de lEstat espanyol, tamb en aquest mbit per amb daltres connotacions, per tal de posar en marxa processos alfabetitzadors, utilitzant materials de caire audiovisual, que des del 2001 estan desplegant-se en diferents pasos del mn, estem parlant del programa Yo si puedo - mtode audiovisual dalfabetitzaci creat lany 2001 per la professora cubana Leonela Relys de lIPLAC, Institut Pedaggic Llatinoameric i Caribeny, que ha rebut el reconeixement de la UNESCO. Aquesta iniciativa, novament, s doble: hem comenat un projecte, procs i programa, conformat com una campanya, en dos dels barris de la ciutat de Sevilla, assessorant i collaborant i probablement adaptant els materials del Yo si puedo i la metodologia- amb lAjuntament daquesta ciutat; i per altra, alguns professionals, vinculats mitjanant lInstitut Paulo Freire dEspanya, lAEPCFA, Asociacin de Edu1
cacin Popular Carlos Fonseca Amador, de Nicaragua, la Universitat de Girona,... i relacionats amb lalfabetitzaci i la formaci de persones adultes des de perspectives alliberadores freireanes, hem decidit iniciar els treballs que ens porten a una adaptaci i edici valenciana del Yo, s puedo, per tal de poder estar properament en condicions danunciar i proposar que NOSALTRES PODEM!, eixe s el sentit de la potncia, enllestir aquests nous materials i vericar-los en els prctiques educatives. s aix, com ara us arriba a les vostres mans aquest nou oferiment per tal dexpandir a les diferents iniciatives municipals: educaci de persones adultes, serveis personals, atenci a les persones nou vingudes, etc., un impuls continu de conversa entre dones i hmens, entre jvens i adults,... per fer possible i real un horitz de llum rera les lletres, potser negres, duns alfabets de present i futur, interculturals, que en moviment i associaci, circulant, ens ofereixen la potencialitat tamb duns nous vincles comunitaris i convivencials; sols resta agafar-los amb les mans per a posar-se en marxa i fer les transformacions del forner amb les i els altres sers humans que participen en el procs, casa a casa, carrer a carrer, barri a barri,... s a dir un pas i una societat en peu deducaci- i aix poder enlairar una nova promesa de vida, multiplicant les llavors i les fruites. Una nova promesa que s sempre dileg, conversa, que desitja - i necessitaa les i els altres en un cercle virtus, ara el cercle de conversa, on el seu sentit ltim s la creaci de modes dexistncia, la creaci i recreaci singular i social de possibilitats de vida, la participaci real i actual a travs de la llengua i la cultura; eixe s el cercle que podem posar en marxa, dia rere dia; eixa circulaci potser lenta que creix i sescampa, eixe moviment que ens indica que parlar s crear, crear s pensar, pensar s actuar i fer,... un feix daccions i de relacions, de convivncies i de conances, de situacions i damors,... que lleugers i profunds ens duen a actuar-
Cita de la cartilla
SESSI
1: DADES PERSONALS
10
ENS CONEIXEM
TEMA 1
pensar, i a pensar-actuar, que lalfabetitzaci ja no s possible sense laltra i laltre el mateix que el mn. Un cercle grcil i obert que conjuga dones i hmens posant laprenentatge i lemancipaci al centre de leducaci, que combina la circulaci de la paraula, potser caldria recordar el senzill i bell poema: Circular y horizontal la labor educativa se torna transcendental cuando es participativa2 i amb ella: nosaltres, vosaltres, el mn,... a travs dafeccions s a dir noves maneres i modes de viure i dexperimentar,...-, mitjanant percepcions s a dir noves maneres i modes de veure i descoltar- i a travs de conceptes s a dir noves maneres i modes de pensar. Amb algun daquests eixos combinats no seria possible perqu el moviment no podria tenir lloc; sense la conversa tampoc perqu cap cosa seria factible, haurien destar tots tres i el dispositiu o composici. s ella, la conversa, la que potencia la interrelaci entre afeccions, percepcions i concepcions mitjanant la circulaci franca per espais uniformes i estriats, una circulaci i un dispositiu creatiu, singularment i social, transcendent i participatiu, on les persones es mouen, internament i externa, creuant les posicions, les fronteres, els bordes,... generant interferncies i
bifurcacions: circulars i horitzontals, possibilitant la creaci de lnies, promou el seu recorregut, unes vegades operant mitjanant lnies nuades, altres lliures. Un dispositiu o una composici la conversa que crea i produeix lnies sense gures que deixa fer emergir lactualitat, i amb ella, els nous sentits que ediquem des de les prctiques alfabetitzadores, experimentant i no interpretant, vivint una vida activa i poltica: paraules, coses i persones desplegant-se i plegant-se en una ars poitica que sempre dna a pensar, que sempre dna qu pensar; paraules, coses i persones travessades, situacions generadores travessades,... per sempre amarades de lamor i la passi- a all real, s a dir lalegria com a mitj de coneixement, ple i integral, com a via i guia dalfabetitzaci, enamorada, que ens dna potncia per actuar en i per crisi. Finalment, vull agrair a les institucions Federaci Valenciana de Municipis i Provncies; Diputaci de Valncia; ajuntaments de lAlcdia, La Pobla de Farnals i Rafelbunyol i a les organitzacions TAREPA-PV, Institut Paulo Freire dEspanya, Universitat de Girona, coordinadora dONG solidries de les comarques gironines i lAlt maresme- la cooperaci i el recolzament per tal de fer possible aquesta nova edici i, sobretot, la possibilitat que sobri de treballar conjuntament en aquest i daltres projectes comuns que milloren la vida de les ciutadanes i ciutadans valencians. Pep Aparicio Guadas Coordinador del Crec
Metodologas participativas en los procesos educativos. AA.VV. Manuales de educacin rural. OEI. Madrid, 1987
SESSI
1: DADES PERSONALS
a Guia per als Cercles de Conversa que us presentem a continuaci ha estat elaborada en el marc del Pla Local de Formaci dAdults de Salt, Fem un Salt Solidari1, des del qual es pretn oferir espais formatius que faciliten el desenvolupament personal i les relacions interculturals, a travs del dileg i de la solidaritat, entre els diversos collectius de la comunitat saltenca, especialment entre els jvens i les persones immigrades nouvingudes. Dins daquest espai formatiu, els Cercles de Conversa en valenci aposten pel coneixement de la llengua com a eina dintegraci social, ja que permet la relaci amb persones del pas, laccs al mn laboral i als serveis pblics i privats. Per als Cercles de Conversa sha elaborat aquesta guia, en part, posada en prctica a linici de lany 2003, amb lajuda de totes les persones que han participat com a facilitadors i facilitadores. De nou, us convidem a tots i totes a experimentar amb aquesta guia nous cercles de conversa, i ajudar-nos a generar un debat que ens permeta millorar-la. QUINS SN ELS OBJECTIUS DAQUEST CERCLE DE CONVERSA? Proporcionar els recursos mnims necessaris per a comprendre i poder usar el valenci en les situacions de comunicaci oral2 ms habituals per a les persones adultes immigrades i tamb de parla castellana a nivell de valenci oral. Reexionar sobre els nostres drets com a ssers humans i el funcionament de la nostra societat, per tal de fer possible una lectura ms mplia i crtica del mn en qu vivim. Crear un espai de comunicaci, de coneixement i de respecte mutus, entre persones de procedncies diferents.
1 2
INTRODUCCI
11
ENS CONEIXEM
TEMA 1
QU TENIM A LES MANS? Per a failitar la feina, proposem aquesta guia amb una srie dactivitats i de materials organitzats en una srie de temes: Tema 0: On estem? Tema 1: Ens coneixem. Tema 2: On som? Tema 3: La nostra salut. Tema 4: Treballem. Tema 5: Don venim? No cal treballar aquests temes en lordre que apareixen, ja que aquest es pot adaptar a les necessitats i els interessos de cada cercle. Es recomana, per, treballar a linici del cercle el primer tema (Ens coneixem), ja que molts dels continguts que hi apareixen (demanar el nom, ledat, presentar-se o presentar alg...) seran recurrents als altres temes. COM EST ORGANITZAT CADA TEMA? En cada tema, es plantegen uns objectius generals (Qu volem aconseguir?), no noms en relaci amb la comunicaci en valenci, sin tamb a les nostres relacions personals i al coneixement mutu. Aix, per exemple, els objectius generals del tema 1 (Ens coneixem), serien els segents: Entendre i poder expressar informaci de carcter personal en diverses situacions de la vida quotidiana: dades personals, familiars, activitats diries i sentiments. Conixer i respectar els comportaments de les persones de diferent procedncia en aquestes situacions concretes.
Aquest Pla ha estat fruit de la collaboraci institucional entre el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Salt i la Universitat de Girona (octubre 2002). Tamb es pot establir un primer contacte amb el sistema descriptura a partir de la interpretaci de smbols, cartells, horaris de visita, dobrir i tancar, dates, etc.
SESSI
1: DADES PERSONALS
Promoure la coneixena i la comunicaci entre els membres del cercle, malgrat les dicultats lingstiques.
12
ENS CONEIXEM
TEMA 1
En cada sessi de treball, apareix un apartat: Qu sabem? I amb el qual pretenem iniciar la conversa, singularment, amb les persones participants en cadascuna de les sessions, mitjanant uns interrogants sobre qu sabem, qu pensem, qu opinem, i qu coneixem del tema que es tractar en cadascuna de les sessions. s un apartat en el qual pretenem anar ms enll de fer visibles els sabers conceptuals de les persones participants i fer perceptibles i emergents les persones dones, hmens, jvens,...- integralment, amb les seues emocions, els seus pensaments, els seus afectes,... per les persones educadores i educandes que conformen el cercle. En denitiva, s obrir espais i temps per a les relacions, unes relacions que seran educatives en la mesura que reconeixen i valoritzen els sers humans amb els seus coneixements i els seus sentiments i conguren el procs educatiu com una trama horitzontal i mltiple de mediacions comunes. Cada tema el formen una srie de sessions, on apareixen uns objectius ms concrets (Qu aprendrem?). Aix, per exemple, continuant amb el mateix tema 1, a la primera sessi (Bon dia!), aquests objectius concrets serien els segents: Saludar i acomiadar-se en situacions informals i formals (com se saluden els amics i com ho fan dues persones que no es coneixen...). Expressar i demanar el nom de cadasc (com et dius?, em dic / es diu). Caldria explicar a les persones del cercle aquests objectius, de tal manera que tots spien per qu treballem i on volem arribar en cadascuna de les sessions. Cada sessi es pot allargar ms o menys duna hora segons les possibilitats i linters que mostren els participants i les participants. Aix, per exemple, una sessi pot resultar ms difcil o interessant per a un cercle que per a un altre, i es decideix treballar el contingut en ms duna sessi. A lapartat Qu necessitarem? de cada sessi, sesmenta el material grc i visual (fotograes, dibuixos, etc.) i el tipus dobjectes que necessitarem per a dur
a terme cada sessi. Per a la mateixa primera sessi del tema 1 (Bon dia!), els materials que necessitarem sn els segents: Codi 1 (dibuixos de persones saludant-se i acomiadant-se en situacions ms o menys formals; dibuixos de les diferents parts del dia). Calendari. Amb lelaboraci dels codis que acompanyen aquesta guia, sha intentat que els dibuixos i les fotograes que hi apareixen siguen fcils dinterpretar per tothom. Hem de pensar que les persones que no han assistit mai a lescola poden estar molt poc habituades a interpretar cert tipus dimatges. Les que sn atapedes i amb massa elements i detalls, o massa abstractes, els poden resultar molt difcils. Pel que fa als objectes que necessitarem utilitzar (calendari, joc...), els haurem de buscar o demanar abans de cada sessi. Per aix, s molt important que llegim atentament lapartat Qu necessitarem?, si volem dur a terme les activitats que es proposen per a cada sessi. A continuaci, hi trobarem el vocabulari i les frases habituals a la situaci plantejada (Vocabulari i expressions). Pensem, per, que no cal presentar-lo i treballar-lo tot, sin simplement aquell que siga important per a les necessitats immediates dels membres de cada cercle. Aix, per exemple, no cal presentar els noms de totes les fruites o verdures, sin nicament aquelles que tinguen inters per als membres del cercle (els que comprn, els que consumeixen habitualment...). No els hem de sobrecarregar amb la memoritzaci dun vocabulari que no responga a les seues necessitats immediates. Les activitats que es proposen a cada sessi, es troben a lapartat Com ho farem? Es tracta dactivitats relacionades amb situacions concretes, com per exemple la presentaci dun amic o una amiga en pblic, una visita a la consulta del metge, una demanda de feina, etc. Aquestes activitats sn tant per a treballar la comprensi i lexpressi en valenci, com per al reconeixement del comportament habitual en cada situaci. Moltes daquestes activitats estan ideades perqu les realitzen, com a mnim, dos facilitadors o facilitadores per cercle. Aix, a les activitats on haurem de representar
SESSI
1: DADES PERSONALS
13
ENS CONEIXEM
TEMA 1
determinats dilegs, podrem treballar alhora amb tot el cercle, mentre que en daltres activitats, podrem partir el cercle en dos i cada facilitador podr treballar-ne amb uns quants; aix ser ms fcil que tothom puga participar-hi i rebre una atenci ms individualitzada. Recordem: la descripci detallada daquestes sessions ha de ser un recurs per a tots nosaltres i no un model que calga aplicar sense tenir en compte el cercle de persones que tenim al davant. Al nal de la guia hi ha el material complementari, on apareix informaci social i cultural que ens pot ajudar a preparar cada sessi. Tamb en aquest material complementari apareix una activitat davaluaci. Aquesta activitat davaluaci consisteix en una srie de preguntes que ens podem fer a nosaltres mateixos i als participants peridicament, per a valorar si estem aconseguint o no els objectius del cercle de conversa i per a poder adaptar-lo als interessos, les possibilitats i les necessitats dels seus membres.
Quins temes no apareixen a la guia i creieu que serien interessants per a vosaltres? Quines activitats us agraden o no i per qu? Qu us resulta ms fcil o ms difcil? Per qu? Com creieu que ho podrem millorar? Quines coses heu aprs ns ara? Cada vegada compreneu i parleu ms el valenci? Per qu? On el parleu? Per qu voleu o no aprendre ms valenci? Per qu us agrada o no venir al cercle de conversa? Qu sabeu dels vostres companys: noms el nom, on viu, don s, qu li agrada...? Qu sabeu de nosaltres: noms el nom, on vivim, qu ens agrada...? Quines coses podem fer junts perqu ens coneixem millor? Quines activitats us agradaria fer fora del cercle de conversa?
Preguntes que ens podem formular nosaltres mateixos: Sempre sn presents la majoria dels membres del cercle? Comprenen b els missatges en valenci? Participen en la realitzaci de les activitats? Entenen la nalitat de les activitats? Intenten utilitzar el vocabulari i les expressions presentades? Sorgeixen converses sobre diversos temes? Intenten participar en les converses que sorgeixen? Sajuden mtuament? Sescolten mtuament? Cadasc coneix com a mnim el nom de la resta dels companys i de les companyes? Preguntes que podem formular als participants: Quins temes dels que apareixen a la guia sn ms importants per a vosaltres? Per qu?
COM UTILITZAR LA GUIA? La guia ens podr ser til, per el que tamb ens ajudar molt ser el nostre entusiasme i les ganes que hi posem a crear un espai de comunicaci amb persones daltres procedncies. A partir daquesta comunicaci, ensenyarem la llengua i laprendrem. RECORDEM Aix s una guia orientativa i no un manual que calga aplicar al peu de la lletra. Al nostre costat hi ha persones que ens poden ajudar a resoldre les situacions que sorgisquen durant les sessions de conversa. ALGUNS CONSELLS PER... Crear la necessitat de comunicar-nos: Encomanem entusiasme. Establim relacions damistat i de conana.
SESSI
1: DADES PERSONALS
14
ENS CONEIXEM
Recordem que primer s la comprensi i desprs lexpressi, i que per tant hem de ser pacients i no obligar ning en un primer moment a parlar la llengua. Una de les estratgies ms importants per a la comprensi, s saber demanar aclariments i repeticions amb frases com no ho entenc o si us plau, pots repetir-ho? Aix doncs, haurem densenyar aquestes frases el ms aviat possible.
TEMA 1
Si nosaltres no som capaos de transmetre illusi en el que estem fent, no podrem esperar que la resta de participants ho faa. No es tracta dexagerar la meravella que s aprendre, sin dencomanar les ganes daprendre i de compartir coneixements. Quan parlem de relacions personals amb cada membre del cercle, ens referim simplement a certes complicitats i certs signes de respecte, com per exemple, recordar els seus noms, prenent-nos la molstia de pronunciar-los correctament, interessant-nos pel seu estat dnim, pel que han fet el cap de setmana... La conana possibilita en gran part les ganes de comunicar-nos i resta importncia a la por o el desconeixement en parlar la llengua que estem aprenent. Establir la comunicaci: Fem servir tots els nostres recursos, utilitzant paraules en altres llenges, gestos, expressions de la cara moviments del cos... Tinguem en compte que les persones que ajudarem a comprendre i parlar la nostra llengua s saben comunicar-se en altres llenges que la majoria de nosaltres desconeixem; llenges com lrab, lamazig, el mandinga, el sonink, el fula, el bambara, langls, el francs, el rus..., i tamb que moltes delles les saben escriure i llegir. Per tant, acceptem tots els seus recursos a lhora de comunicar-se; no importa que diguen paraules en altres llenges o que no les pronuncien correctament des de linici. s important que tothom senta que pot aportar alguna cosa a la conversa malgrat que encara no parle el valenci. Valorem els intents dexpressi. Recollim les aportacions dels membres del cercle. Recordem que la conversa s un acte espontani i que per aix no cal tallar a ning que faa preguntes o linteresse saber en un moment concret com s diu o qu sha de fer en una situaci en la qual shaja trobat o haja de donar resposta. No obliguem mai ning a parlar.
Ser uns bons comunicadors i comunicadores: Fem un poc de teatre amb les mans, el cos, les expressions de la cara... per explicar les coses. Diem les paraules i les frases, a poc a poc, molt ms a com parlem normalment, i vocalitzant b. Ens expressem amb frases i explicacions breus i precises (per exemple: on s Mohamed? Mohamed s a treballar). Donem exemples molt concrets, contextualitzant-los en situacions que els puguen ser properes. No els donem gaires paraules i frases noves de colp, ja que les que aprenen no poden memoritzar-les totes de colp... No tinguem pressa per qu ens contesten quan els fem una pregunta, ja que necessiten temps per a pensar la resposta. No corregim a cada moment la pronunciaci ni els errors gramaticals, ja que si ho fem molt seguit, la persona agafa por de fer-ho malament i no vol intervenir. Per exemple, podem corregir preguntant una altra vegada per qu no ho hem ents prou b. UN LTIM CONSELL... Cal que utilitzem les estratgies que tenim per a enamorar i engrescar tots els participants daquest cercle de conversa, i recordem que el treball en equip s la clau de lxit del nostre esfor.
SESSI
1: DADES PERSONALS
TEMA 0 ON ESTEM?
15
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
NICA
16
ON ESTEM?
TEMA 0
SESSI
NICA
17
ON ESTEM?
TEMA 0
Dibuixos i maquetaci: Nello Gimeno Textos: Juan D. Ingelmo i Victorio Benavente Adaptaci dels textos: Anna Gasc i scar Prez
SESSI
1: DADES PERSONALS
18
ON ESTEM?
TEMA 0
SESSI
1: DADES PERSONALS
TEMA 1 ENS CONEIXEM

19
Sessions: 1. Bon dia? 2. Quants anys tens? 3. On vius? 4. Don ets? 5. La famlia 6. La descripci de les persones 7. Les activitats diries 8. Com ests? 9. Dades personals
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu volem aconseguir? Entendre i poder expressar informaci de carcter personal en diverses situacions de la vida quotidiana: dades personals, familiars, activitats diries i sentiments. Conixer i respectar els comportaments de les persones de diferent procedncia en aquestes situacions concretes. Promoure la coneixena i la comunicaci entre els membres del grup, malgrat les dicultats lingstiques.
SESSI
1: BON DIA!
Saber el seu nom. Saber si t algun signicat en la seua llengua. Saber si aquest nom existeix ac i com s.
20
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Demanar i expressar el nom de cadasc. Saludar i acomiadar-se en situacions informals i formals.
Qu necessitarem?
Codi 1 (dibuixos de les diferents parts del dia; dibuixos de gent saludant-se i acomiadant-se de maneres ms o menys formals). Calendari. Pilota o bola de paper. Paper i llapis per a escriure els noms.
Hola, qu tal? Com ests? Com est? B, i tu? I vost? Ei, quant de temps! Adu, ens veiem, ns... Dilluns, dimarts...; desprs, dem. El calendari. Els mesos, els dies de la setmana, el cap de setmana. Quin dia s avui?; dem?, i ahir? Quins dies venim ac? Un senyor, una senyora (gran); un xic, una xica; un xiquet, una xiqueta; un amic, una amiga. Un senyor, dos senyors.
HOLA, QU TAL?
HOLA, COM EST?
B,GRCIES
Vocabulari i expressions
Jo, tu, ell, ella, vost. Com et dius? Em dic; et dius; es diu. A linici, les 3 primeres persones resulten molt funcionals per a comunicar-se; a poc a poc, ja aniran aprenent la resta. No els sobrecarreguem de moment amb totes les persones. Nosaltres s podem utilitzar-les totes perqu els i les participants les vagen sentint. Bon dia, bona vesprada, bona nit.
COM ESTS? B, I TU? COM ESTS?
SESSI
1: BON DIA!
21
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
ENS PRESENTEM: Activem vocabulari: Ens passem una pilota o una bola de paper i diem el nostre nom. Els facilitadors fem de model, donant frases com em dic Jordi, tinc 20 anys, visc a...., etc., i passem lobjecte perqu els altres repeteixquen cada vegada les estructures que nosaltres hem emprat per presentar-nos. No es tracta que les aprenguen totes avui, per s que tothom conega una mica ms els membres del grup i no noms els seus noms. I per una altra part, aix ens permetr observar el nivell de comprensi i expressi en valenci per part de cadasc. Comprensi i expressi: Ens passem de nou la bola de paper i preguntem com et dius?; aquell al qual han passat la bola diu el seu nom i torna a preguntar el nom a alg altre i li passa la bola. A continuaci, per parelles, presentem el company: ell/ella es diu... Podem escriure els noms de tots i totes en un paper. SALUDEM I ENS ACOMIADEM: Coneixement social i cultural: Pensem que la seua forma de saludarse i acomiadar-se pot ser molt diferent de la nostra. Per aix s important explicar les diferents formes de saludar-nos segons el grau de coneixena o conana que tinguem amb laltra persona. Pel que fa als dies de la setmana, s important que coneguen lordre en qu solen aparixer als nostres calendaris, que els diumenges i festius apareixen en roig, etc. Activem el vocabulari: Observem els dibuixos on la gent se saluda i sacomiada, i anem preguntant qui sn (dos senyors, un senyor i una senyora...), qu fan (es donen la m, sabracen...), per qu (es coneixen, no es coneixen), etc. A continuaci, observem els dibuixos de les diferents parts del dia i expressem les salutacions (bon dia, bona vesprada, bona nit). Pel que fa a les expressions de comiat (ns dem, ns dilluns...), podem mostrar el calendari i preguntar si saben qu s, assenyalar el que representa una setmana i anomenar els set dies. Podem preguntar els dies que ens reunim (quins dies venim ac?, els dilluns?, i els dimarts?). Tamb podem introduir les paraules hui, dem i ahir (quin dia s hui?, i dem?, i ahir?). Comprensi i expressi: Podem representar amb el nostre company o la nostra companya dilegs de salutacions i comiats de ms a menys formals: Hola, qu tal, com ests? B i tu? Ei, quant de temps! I tant, com ests? Adu Fins dilluns/ns dem (ens podem ajudar amb el calendari). Fins ara/ns desprs (ens podem ajudar del rellotge). Els participants poden assenyalar el dibuix que li correspondria, segons siga ms o menys formal. Desprs podem preguntar a cadasc com creu que se saluden (qu es diuen) a cada dibuix. Finalment, els podem preguntar similituds i diferncies a lhora de saludar i acomiadar-se als seus pasos dorigen.
SESSI
2: QUANTS ANYS TENS?

Saber quina edat t. Saber per a quines coses s important conixer aquesta data al seu pas i quan te la pregunten.
22
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar ledat. Comprendre i expressar els nmeros de lu al cent.
Qu necessitarem?
Paper i llapis per a escriure els nmeros. Joc de bingo.
Quants anys tens/t? Tinc; tens; t... Nmeros de l1 al 100.
SESSI
2: QUANTS ANYS TENS?
23
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
Activem vocabulari: Ens presentem nosaltres primer, el nostre nom i la nostra edat, i ho escrivim en un paper. Una vegada hem escrit el nom i ledat de cadasc, podem fer preguntes com ara qui t 24 anys? Segurament, respondran noms amb el nom de la persona. s important que nosaltres anem construint la frase completa (la Ftima t 32 anys). A continuaci, podem noms iniciar la frase (la Ftima t...), assenyalant al paper el nmero perqu ho pronuncien els participants. Comprensi i expressi: Ens passem una bola de paper i preguntem quants anys tens?; aquell al qual han passat la bola diu la seua edat i torna a preguntar ledat a alg altre ns que es nalitze la ronda. A continuaci, per parelles, presentem el company: ell/ella es diu... i t... anys. ELS NMEROS Coneixement social i cultural: Cal que pensem que algunes persones del cercle poden desconixer el nom dels nmeros en la seua prpia llengua, aleshores lobjectiu mnim per a aquestes persones seria simplement reconixer la xifra amb la qual es representa la seua edat i aprendre a expressar-la en valenci. Pel que fa als nmeros de lu al cent, pensem que segurament no tothom els aprendr en un sol dia, aix que els anirem repassant sempre que podem. Activem vocabulari: Escrivim els nmeros en un paper (noms de lu al cent, ja que per dir ledat rarament se sobrepassa aquest nmero) i els anem dient perqu els participants els repeteixen. A continuaci, podem assenyalar els nmeros que hem escrit i preguntar a cada participant que els anomene, i al revs, nosaltres podem pronunciar el nmero perqu cada participant lassenyale o lescriga en un paper. Comprensi i expressi: Es pot jugar un bingo, fent que cada vegada un participant diferent pronuncie el nom del nmero que ha eixit. Daquesta manera tots treballaran tant la comprensi com lexpressi dels nmeros de lu al cent. Si no tenim el joc, podem fer paperets amb nmeros perqu cada participant nagafe un i el pronuncie en veu alta, mentre els companys lescriuen en un paper.
SESSI
3: ON VIUS?
Saber on vivia al seu pas: al camp, a la ciutat Saber si hi havia molts habitants, pocs
24
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

El portal, les bsties, el repl, les escales, lascensor. Nmeros de l1 al 100.
Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar el lloc de residncia. Comprendre, preguntar i expressar ladrea.
Qu necessitarem?
Codi 2 (mapes de les comarques de Valncia i del Pas Valenci, i plnols dels pobles on portem a terme les experincies). Codi 3 (fotograes de poble, ciutat, carrers, places, edicis, cases, replans). Paper i llapis (o guix) per a escriure les adreces.
CARRER PLAA
Un mapa, un plnol. Una ciutat, un poble. Est... ac, lluny, a prop, al costat. s... llarg, curt, estret, ample, redona, quadrada. On vius? On viu? Visc, vius, viu. Ladrea. El carrer, lavinguda, la plaa, la vorera. Ledici, la casa, el pis. La planta baixa, el primer, el segon, el tercer, el quart, el cinqu, el sis, set, el vuit.
PLNOL
LAVINGUDA
LA CASA
SESSI
3: ON VIUS?
25
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
ON VIUS? Coneixement social i cultural: Pensem que hi pot haver moltes persones no habituades a interpretar mapes i plnols. Per tant, lobjectiu de les activitats que proposem no s aquest, sin simplement entrar en contacte amb lexistncia dels mapes i plnols, i despertar la curiositat per a aprendre a interpretar-los mnimament. Aix doncs, mirarem de fer les explicacions clares i concretes, adaptades a les possibilitats de cada participant. Activem vocabulari: Posem un mapa comarcal sobre la taula i preguntem si saben qu s. A continuaci, assenyalem provncia, comarca, poble..., i introdum els conceptes de poble i ciutat, ajudant-nos tamb de les fotograes que apareixen al codi 3. Els podem demanar quins pobles coneixen ells i elles, i nosaltres els anem assenyalant al mapa (Pobla de Farnals s aqu, al costat de Rafelbunyol i prop de la mar; Xtiva s a la Costera, Almussafes s a 20 quilmetres de Valncia, lAlcdia s a la Ribera Alta,). Comprensi i expressi: Nosaltres fem de model, dient Jo visc a..., assenyalant-ho al mapa si cal. A continuaci, ho preguntem a un dels participants, i aquest al seu company o la seua companya ns que es nalitze la ronda. Pensem que podem incorporar les preguntes del nom i de ledat. Finalment, cada participant pot presentar-ne un altre dient on viu. VISC AL CARRER... Coneixement social i cultural: Pensem que la pronunciaci dalguns carrers no sempre resulta fcil, de manera que aquest seria un dels objectius mnims daquesta activitat: que cadasc puga expressar correctament el nom del carrer on viu. Activem vocabulari: Observem les fotograes que apareixen al codi 3 i els preguntem si saben qu representa cadascuna (un carrer, una plaa, una avinguda) i quines diferncies hi ha entre cadascun daquests noms (el carrer normalment t voreres, pel mig passen els cotxes; lavinguda s ms ampla...). A continuaci, posem el plnol del municipi sobre la taula i preguntem si saben qu s. Els expliquem el que representen carrers, places, avingudes i nanomenem els principals (carrer Major, plaa de la Llibertat, avinguda de...). Comprensi i expressi: Nosaltres podem fer de model, pretuntant al nostre company o la nostra companya en quin carrer vius, i assenyalant-ho al mapa, si cal. A continuaci, ho preguntem a un dels participants, i aquest a un altre ns que nalitze la ronda. Podem anar marcant al plnol el carrer on viu cadasc, i introduir paraules com lluny o prop (la Ftima viu lluny de lescola; lAziz viu prop de...). QUIN NMERO? Coneixement social i cultural: Pel que fa als carrers i als nmeros, podem explicar que el nostre sistema habitual s que a un costat de carrer hi haja els nmeros parells i a laltre els imparells, excepte a les places, els nmeros correlatius, els pisos, etc. Recordem que s important que coneguen lordre en qu solem donar les adreces (carrer, nmero de portal, pis, porta). Activem vocabulari: Observem les fotograes dedicis, cases, nmeros i replans que apareixen al codi 3 i preguntem si saben com sanomena cada element que hi apareix (un edici, una casa, el primer pis/el segon pis..., el nmero del portal, el nmero de la porta...). Comprensi i expressi: Podem escriure en un paper o a la pissarra la paraula adrea i dir la meua adrea s carrer Major, nmero 3, primer, segona. A continuaci, podem preguntar a cada participant la seua adrea i escriure-la en un paper.
SESSI
4: DON ETS?
Saber quin s el seu pas, en quin continent est. Saber a quina distncia est del Pas Valenci. Saber quines llenges es parlen al seu pas.
26
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Parle, parla... Comprenc, comprn... Valenci, castell, basc, gallec, rab, bereber, francs, angls, fula, sonink, mandinga, diola...
Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar el pas dorigen. Comprendre, preguntar i expressar el temps destada al pas.
Qu necessitarem?
Codi 4 (mapes del mn i dEspanya). Calendari.
Don ets? Don s la/en...? Sc de..., s de... Ell/ella s del Marroc, s de Gmbia... s marroqu/marroquina; gambi /gambiana; senegals/senegalesa... Un any sn 12 mesos. Mig any sn sis mesos. Quant de temps fa que ests/est ac? Fa... mesos, un any, mig any. Qui fa tres mesos que est ac? Quines llenges parles/parla? Quantes llenges parles/parla?
SESSI
4: DON ETS?
27
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
DON ETS? Coneixement social i cultural: Pensem que hi pot haver moltes persones no habituades a interpretar mapes. Per tant, lobjectiu de lactivitat que proposem a continuaci no s aquest, sin simplement assenyalar la procedncia dels membres de cada cercle. Aix doncs, mirarem de fer les explicacions clares i concretes, adaptades a les possibilitats de cada participant. Activem vocabulari: Colloquem el mapamundi sobre la taula i preguntem si saben qu s, qu representa. Preguntem a cada participant, don ets?, ho assenyalem al mapa. Nosaltres podem donar com a model aquest tipus de frases: la Ftima s del Marroc / la Ftima s marroquina. Pensem que poden aprendre i utilitzar lestructura que els siga ms fcil. Comprensi i expressi: Li ho preguntem a un dels participants (don ets?), i aquest a un altre ns que nalitze la ronda. Cadasc pot assenyalar al mapamundi, si vol, el pas de procedncia. QUANT DE TEMPS FA QUE ESTS AC? Coneixement social i cultural: s important lexplicaci dels conceptes mes/any/mig any. Activem vocabulari: Mostrem el calendari i preguntem si saben qu s. Assenyalem el que representa cada mes i els comptem i els anomenem. Podem dir frases com un any sn 12 mesos/mig any sn 6 mesos... A continuaci, preguntem quant de temps fa que ests ac?, mostrant el calendari i donant model de resposta: un mes, dos mesos...? Comprensi i expressi: Li preguntem a un dels participants quant de temps fa que ests ac? i aquest a un altre ns que nalitze la ronda. Podem apuntar en un paper el nom i temps destada i construir frases entre tots dient la Ftima fa 3 mesos que est ac; lAziz fa... Desprs podem fer preguntes com ara qui fa 3 mesos que est ac? QUINES LLENGES PARLES? Coneixement social i cultural: s molt important valorar els coneixements que els participants tenen daltres llenges i mostrar una actitud positiva envers el seu s a classe per a tractar de comunicar-nos. Recordem que establir la comunicaci s el primer objectiu daquest curs de conversa. Activem vocabulari: Posem el mapa dEspanya sobre la taula i preguntem si saben qu s, que representa. Expliquem que el pas t diferents regions (nanomenem i nassenyalem noms algunes, Andalusia, Galcia, Pas Basc, Pas Valenci; Madrid, Catalunya...) i expliquem que a tot el territori es parlen 4 llenges diferents (gallec, catal, basc i castell). Comprensi i expressi: Nosaltres podem fer de models dient jo parle dues llenges, valenci i castell, i comprenc langls, per no el parle. A continuaci, preguntem a cada participant quines llenges parla i quines llenges comprn. Nosaltres podem fer les frases completes (la Ftima parla rab i bereber; comprn el francs per no el parla...). Cada participant pot explicar a la resta dels companys i de les companyes quines llenges es parlen al seu pas, i quines parla i comprn.
SESSI
5: LA FAMLIA
Saber quantes persones formen la seua famlia? Quines sn? Preguntar com sn al seu pas les famlies, per quines persones estan formades... Saber si totes viuen juntes o no.
28
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar informaci familiar.
Quants en tens? Quants anys t...? On viu? On viuen...? El meu/seu home es diu... Tinc tres lls, un xiquet i una xiqueta...; t tres lls, un xiquet i una xiqueta... El meu/seu ll t... anys. Els meus/seus germans viuen a...
Qu necessitarem?
Codi 5 (dibuixos i fotograes de diferents famlies). Fotos familiars nostres.
LA MARE LA FILLA
Qui s aquest/aquesta? Aquest/aquesta s... El meu, la meua; el teu, la teua; el seu, la seua. El pare, la mare; el iaio, la iaia; el ll, la lla; el nt, la nta; loncle, la tia; el cos, la cosina; el germ, la germana...; un amic, una amiga. s ms gran, ms xicotet (jove), igual que... Sc solter/soltera. Estic casat/casada. Visc sol/sola; viu sol/sola. Visc amb...; viu amb... Com es diu...? Tens lls, nts...?
EL PARE
EL IAIO
EL FILL
LA IAIA
SESSI
5: LA FAMLIA
29
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
LA FAMLIA: Coneixement social i cultural: Pensem que els noms per a cada membre de la famlia canvien quan els denim en relaci amb els altres: una mateixa persona pot ser iaia o mare, nta o lla... Per tant, cada vegada hem de concretar molt b, de qui partim i a qui ens referim. No cal, per, que ensenyem totes les paraules sobre les relacions de parentesc. Ens podem centrar en les ms usuals i deixar per a ms endavant o per a quan siguen necessries altres com gendre/jove, cunyat, sogre... Mirem de no sobrecarregar de vocabulari els participants. Activem vocabulari: Si hem dut una fotograa familiar nostra, els expliquem primer qui s cada membre (aquesta s la meua famlia, aquest s el meu pare...). A continuaci, podem fer el mateix amb els dibuixos i fotograes del codi (aquest/aquesta s el/la... pare/mare, ll/lla, germ /germana, iaio/iaia). Podem introduir les expressions s ms gran / ms xicotet/xicoteta. A partir de cada dibuix o fotograa, podem preguntar a cada participant qui s cadasc, i al revs, nosaltres preguntem qui s el pare perqu cada participant ho assenyale a les diferents imatges. Comprensi i expressi: Podem jugar a denir cada paraula (com es diu el pare del pare? / el germ del pare?) i els participants diuen el nom (avi/oncle). I al revs, nosaltres preguntem qui s loncle? i ells lhauran de denir. Aquesta s una bona estratgia quan sens oblida o desconeixem una paraula AMB QUI VIUS? Coneixement social i cultural: Pensem que les estructures familiars de cadasc poden ser molt diferents. Per exemple, en el cas afric sovint la famlia s ms extensa, i es dna un s ms generalitzat dels mots germ /germana i cos/cosina, que saplica, per exemple, a tots els familiars que porten el mateix cognom. Comprensi i expressi: Nosaltres fem de model i diem jo visc amb... (ens ajudem de gestos, el dibuix duna casa...). A continuaci, preguntem a cada participant I tu amb qui vius? Sol o amb la teua dona?, ets solter/soltera o ets casat/casada? Ho podem anotar en un paper per a desprs fer un altre tipus de preguntes i repassar les sessions anteriors: Com es diu la teua dona? Tens lls? Quants lls tens? Tens nts? Quants nts tens? Com es diu el teu pare? Quants germans tens? On viuen els teus germans? Quants anys t el teu ll?... Ara, per parelles, cadasc pregunta al company o a la companya dades familiars per a desprs explicar-les a la resta del grup: La Ftima t tres germans. Un viu ac i 2 estan al Marroc... Perqu puguen captar ms fcilment la nalitat de lactivitat, primer lhaurem de representar nosaltres mateixos. Recordem que per fer el reps daquesta sessi s molt til que els participants aporten les seues fotograes familiars, les quals poden servir tamb per a parlar de les descripcions fsiques.
SESSI
6: LA DESCRIPCI DE LES PERSONES

Saber com sn fsicament les dones i els hmens del seu pas: aspecte fsic, color, forma de vestir-se, forma dadornar-se Saber quines diferncies hi troba amb les dones i els hmens dac.
30
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar descripcions personals.
Porta un tatuatge, barba, bigot, arracades, ulleres. T una piga; t pigues. s alegre, seris/seriosa. s geners/generosa. s afectus/afectuosa. s tacanya s valent/valenta, poruc/poruga. Molt, poc.
Qu necessitarem?
Fotos familiars nostres i seues (o codi 5). Codi 6 (dibuixos de diferents trets fsics).
S ALT I PRIM PORTA ULLERES T EL CABELL LLARG PORTA UNA CUA
Com s? s alt/alta; baix/baixa; gros/grossa; prim/prima. Com t els cabells? s calb. T el cabell llarg, curt. T el cabell llis, arrissat. T el cabell blanc, negre, ros, castany, pl-roig. T els ulls grans, xicotets, clars, foscos. T el nas alat, xato. Com porta els cabells? Porta cua, trenes, mocador. Porta els cabells deixats anar.
T EL CABELL ARRISSAT
T EL CABELL CURT
SESSI
6: LA DESCRIPCI DE LES PERSONES
31
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
EL FSIC: Coneixement social i cultural: Hem de tenir en compte que els trets per a descriure les persones poden ser diferents a les diferents cultures i llenges. Per exemple, un dels trets principals per a nosaltres s el color del cabell, per no s aix per a tothom. Per una altra part, a cada cultura, hi ha determinats tabs en relaci amb les descripcions de les persones. A la nostra, per exemple, dir que alg s gros si estem parlant amb alg que tamb ho s, pot resultar ofensiu. Cal, doncs, que expliquem als membres del grup aquest tipus de tabs, i que mirem desbrinar quins hi ha a les seues cultures. Activem vocabulari: A partir dels dibuixos que apareixen al codi 6, anem preguntant com s cada persona i describint-les a partir dels cabells, el nas o els ulls (t el cabell curt, de quin color?, s llarg o curt?...). A continuaci, podem dir a cada participant que descriga un dels dibuixos que apareixen al codi. Desprs, nosaltres podem dir una frase (t el cabell arrissat...) perqu els participants assenyalen a quin dibuix correspon. Comprensi i expressi: Podem jugar a les endevinalles. Cadasc descriu un membre del grup perqu els companys i les companyes endevinen de qui es tracta. Perqu comprenguen b la nalitat del joc, nosaltres podem representar- ho primer. EL CARCTER: Activem vocabulari: A partir de les nostres fotograes o de les que apareixen al codi 5, anem descrivint les persones que hi apareixen (la meua germana s baixa, prima i porta el cabell curt... s molt simptica) i acompanyem les explicacions amb gestos, sobretot pel que fa als adjectius qualicatius que es refereixen al carcter (alegre / simptic, seris, tranquil, nervis, tmid...). Tamb els podem denir per facilitar la comprensi: s alegre: somriu fcilment. s seris/seriosa: no riu gaire. s afectus/afectuosa: li agrada estimar els altres. s geners/generosa: comparteix el que t. s tacanya: no li agrada compartir. s valent/valenta: no t por. s poruc/poruga: t por. Comprensi i expressi: Els preguntem si han dut fotos dels seus familiars. Cadasc les haur dexplicar a la resta del grup. Desprs els podem demanar la descripci dels familiars. Com en lactivitat anterior, podem descriure qualsevol persona de les fotograes perqu ells i elles endevinen de qui es tracta. Podem jugar al Qui s qui? Fem dos equips i que cada facilitador o facilitadora es quede amb un grup. Daquesta manera podrem mostrar primer la dinmica del joc i, a poc a poc, anar demanant que intervinguen.
SESSI
7: LES ACTIVITATS DIRIES

Saber com s la vida quotidiana al seu pas: quines activitats fan els hmens, les dones, la gent gran, els infants.
32
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?
Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar les hores. Comprendre, demanar i expressar informaci sobre activitats diries. Comprendre, demanar i expressar informaci sobre els gustos personals.
Porte els xiquets a lescola; espolse les catifes; rese; vaig a la mesquita; agafe lautobs... Tagrada cuinar, dormir, veure la tele...? Magrada molt, poc, gens. No mimporta; ms igual. Quan, a quina hora? Al mat, al migdia, a la vesprada, a poqueta nit, a la nit, a la matinada, els diumenges, els dilluns..., entre setmana, a les cinc..., normalment.
Qu necessitarem?
Rellotges que podem manipular (de broques) o paper i llapis (guix) per a dibuixar-los en blanc. Codis 7.1, 7.2 i 7.3. (dibuixos sobre diferents accions diries).
Quina hora s? Sn... la una en punt, la una i mitja, dotze menys quart, les deu quaranta cinc, les dotze i deu... Qu fa? Es desperta; sala; es renta la cara; sen va a treballar; treballa; esmorza; torna a treballar; acaba de treballar; arriba a casa; es dutxa; estudia; llegeix; sopa; mira la tele; dorm; va a comprar; cuina; escombra/agrana la casa; renta la roba; visita un amic... Pensem que quan els i les participants expliquen el que ells fan normalment, poden necessitar altres verbs:
SESSI
7: LES ACTIVITATS DIRIES
33
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
QUINA HORA S? Coneixement social i cultural: Pensem que els dos tipus de rellotges (digital i de broques) comporten maneres diferents de dir lhora. Molta gent pot mirar el rellotge digital i dir que sn les 3 i 45, o b les quatre menys quart. Amb el rellotge de broques solem utilitzar el sistema de quarts, per cada vegada ms, el contagi entre expressions i llenges, fa que hi haja moltes maneres diferents per expressar les hores, independentment de si es consideren o no ms autntiques. Aix doncs, noms parlarem sobre els quarts (no expressions del tipus un quart i deu de cinc, perqu sn massa complexes...) i no obligarem ning a expressarse aix. Pot fer-ho amb el sistema del rellotge digital si li resulta ms fcil. Per tant, buscarem la comprensi, per no obligarem a lexpressi. Pensem tamb que per a moltes persones no alfabetitzades, pot resultar fora difcil comprendre el funcionament del rellotge de broques. Activem vocabulari: Preguntem lhora assenyalant un rellotge (quina hora s?). A partir dac haurem de treballar les hores amb un rellotge de broques que podem manipular. Podem explicar que el rellotge t 4 quarts i els mostrem. Agafem per exemple les 12 i comencem a moure la broca de quart en quart (dotze i quart, dotze i mitja, dotze i tres quarts i/o una menys quart). Ho repetim algunes vegades i anem preguntant als participants que intenten expressar les hores que nosaltres anem marcant. Desprs podem comenar amb les dotze i cinc, les dotze i deu, les dotze i vint... Tamb podem practicar lexpressi de les hores amb el rellotge digital, i segons les dicultats dels participants, podem relacionar les hores del rellotge digital amb el de broques (les 14.30 correspondrien a les dos i mitja). Comprensi i expressi: Marquem cada vegada una hora al rellotge de broques i li donem a un dels participants, per a preguntar-li quina hora s?; a continuaci aquest participant haur de fer el mateix, s a dir, marcar alguna hora amb les broques i preguntar al seu company o la seua companya lhora, ns que nalitze la ronda. Desprs podem fer al revs, nosaltres diem una hora concreta perqu cada participant la marque al rellotge. LES ACTIVITATS DIRIES: Coneixement social i cultural: Pensem que no tothom realitza les mateixes activitats diries, ni tant sols en una mateixa cultura. Mirem de recordar que all que nosaltres fem habitualment no t perqu ser universal, i mirem de tenir tacte a lhora de plantejar els rols familiars, sovint denits en funci del gnere (home o dona) [al material complementari daquesta sessi trobarem ms informaci al respecte]. Activem vocabulari: Observem els dibuixos que apareixen als codis i anem preguntant qu fa?, sala, es renta la cara... i en quina part del dia (al mat, a la vesprada...). Tamb els podem preguntar lhora exacta (xem-nos que a la majoria dels dibuixos apareix un rellotge). Tamb els podem preguntar quines daquestes accions diries els agrada fer i quines no (tagrada cuinar?, tagrada dormir?...). Podem anar reformulant les seues respostes afegint paraules o expressions com molt/poc/gens/no mimporta o ms igual, acompanyades per gestos. Comprensi i expressi: Podem explicar el que nosaltres fem normalment en un moment determinat de la setmana o del dia. Per exemple, Jo, els diumenges al mat normalment dorm, i a la vesprada normalment vaig a visitar un amic. I tu, Ftima, qu fas normalment el diumenge a la vesprada? I tu Aziz, qu fas als matins entre setmana?... i a poqueta nit?, quins dies venim aqu?, a quina hora?... Els podem preguntar com ho fan als seus pasos, quants menjars al dia, quines activitats quotidianes solen fer, quines similituds i diferncies t la vida ac o al seu pas. Tamb els podem preguntar qui fa qu a les seues famlies: qui renta els plats, qui cuina, qui va a comprar el pa, etc.
SESSI
8: COM ESTS?
Saber com sexpressen les emocions, els sentiments, els afectes en la seua cultura. Saber si troben diferncies en lexpressi de les emocions respecte de la seua cultura.
34
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Riu, plora. Perqu... el seu ll sen va; t el carnet de conduir; ha treballat molt; t problemes; li han demanat els papers; fa calor, neva...
Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar informaci sobre lestat fsic i lestat dnim
EST CONTENT EST TRIST
Qu necessitarem?
Codi 8 (dibuixos sobre estats fsics i anmics)
EST AVORRIT EST PREOCUPADA
Qu li passa? T fred, calor, gana, set, son. Est cansat. Com est? Est content/contenta. Est trist/trista. Est avorrit/avorrida. Est preocupat/preocupada. Est nervis/nerviosa. Est enfadat/enfadada. T por, vergonya. Qu fa?
EST NERVIS
EST ENFADAT
T VERGONYA
T POR
SESSI
8: COM ESTS?
35
PLORA
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
LESTAT FSIC: Coneixement social i cultural: Recordem que no tothom interpreta els dibuixos de la mateixa manera, i que per a les persones que no estan habituades a fer-ho pot resultar difcil. Pensem que molts dels dibuixos que us presentem al codi cadasc els pot interpretar de maneres diferents. Per exemple, un xiquet que samaga darrere la seua mare pot sentir vergonya o por. Mirem, doncs, de recollir les diferents propostes per part del grup i reexionar-hi. Activem vocabulari: Observem els dibuixos sobre estats fsics i anem preguntant qu fa la persona i per qu (t fred, t calor, t gana, t set, t son, est cansat). Comprensi i expressi: Podem demanar a cadasc que explique un dels dibuixos a la resta dels companys i les companyes. Nosaltres tamb podem dir frases perqu ells i elles les relacionen amb els dibuixos corresponents.
RIU T FRED
T CALOR T SET
LESTAT DNIM: Activem vocabulari: Observem els dibuixos sobre estats anmics i anem preguntant qu passa en cada dibuix, com est la persona i per qu (est content perqu...). Expressi i comprensi: Demanem a cadasc que explique un dels dibuixos. Desprs, els podem fer preguntes com ara per qu les persones poden estar contentes? Nosaltres els ajudarem a expressar les idees que aporten.
EST B T GANA EST CANSAT
SESSI
9: DADES PERSONALS
Saber qu sentn al seu pas quan li demanen les seues dades personals. Saber si troben diferncies amb nosaltres.
36
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre i expressar dades personals en situacions burocrtiques. Lletrejar nom i cognom propis.
Qu necessitarem?
Papers i llapis per a fer targetes amb els noms i cognoms de cada membre. Calendari. Qualsevol txa de dades elaborada per nosaltres mateixos.
Hola, bon dia, voldria apuntar-me a lescola per a aprendre valenci. Molt b, nom i cognoms? Marc Genet. Com? Genet, ge, e, ena, e, te. Adrea, telfon, data de naixement, nacionalitat, lloc de naixement, NIF, passaport. Perdone, no ho comprenc...
SESSI
9: DADES PERSONALS
37
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Com ho farem?
OMPLIR FITXA: Coneixement social i cultural: Pensem que moltes de les persones del cercle de conversa es troben sovint en situacions burocrtiques en les quals els demanen dades com els noms i cognoms, la data de naixement, ladrea, la nacionalitat, etc. Aix doncs, s important que comprenguen aquestes preguntes i spien expressar les respostes oralment. Per aix, us proposem una activitat en la qual nosaltres hem domplir una txa amb les dades dels participants, que volen, per exemple, apuntar-se a lescola dadults [podem dividir el grup en dos i que cada facilitador o facilitadora es quede amb un dells]. La txa que cal omplir pot ser com la segent: Cognom(s) i nom: Sexe: Adrea: Municipi/CP: Telfon: NIF/passaport: Data de naixement: Nacionalitat: Per a comprendre els conceptes de nacionalitat, lloc de residncia, adrea, etc., noms caldr que els fem les preguntes que ja coneixen: lloc de naixement (de quin pas ets?), adrea (on vius?). Recordem el CP (codi postal) del lloc on portem a terme aquestes experincies. Pel que fa al nom i cognom i la data de naixement, caldr que fem activitats concretes. El dileg per a representar la situaci pot ser com el segent: Hola, bon dia. Bon dia. Em vull apuntar a lescola per a aprendre valenci. Molt b, nom i cognoms? Marc Genet Com? Genet, ge, e, ena,e, te Data de naixement?... Podem afegir daltres preguntes com ara quines llenges parlen i comprenen, si saben escriure, si han anat a lescola en el seu pas, ns a quina edat, quin horari els aniria millor, etc. NOM I COGNOM: Coneixement social i cultural: Els conceptes de nom i cognom, comporten sovint moltes confusions, ja que alguns participants ens poden donar des del primer dia el que per a nosaltres correspondria al cognom. Pel que fa als noms i cognoms, pensem que en moltes societats africanes aquests poden estar en funci dels avantpassats o de lordre en el naixement respecte els germans [al material complementari daquesta sessi trobarem ms informaci]. Tamb cal tenir en compte la dicultat que per a nosaltres comporta la pronunciaci i escriptura correcta dels seus noms i cognoms. Per aix s important que aprenguen a lletrejar els seus noms i cognoms, malgrat que no spien llegir el nostre alfabet o qualsevol altre. Cadasc pot memoritzar simplement quines sn i com es diuen les lletres del seu propi nom. Activem vocabulari: Per a explicar els conceptes de nom i cognom, prviament haurem preparat unes targetes amb els seus noms i cognoms i tamb amb els nostres. Comencem pels nostres i diem el meu nom s Jordi i els meus cognoms Vidal Quintana. A continuaci, mostrem les targetes amb els seus noms i cognoms i anem dient a qui correspon cadascuna: aquest s el nom de la Ftima, aquest s el seu cognom... Podem anar collocant els noms en una columna i els cognoms en una altra.
SESSI
9: DADES PERSONALS
38
3.
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Podem demanar a cada participant que arreplegue la targeta amb el seu nom primer, i desprs la del seu cognom, o al revs, que mostre les targetes segons el que nosaltres li demanem. Comprensi i expressi: Podem explicar que, en el nostre cas, tenim dos cognoms (normalment el primer del pare i el segon de la mare), i preguntar quants en tenen ells i elles, i don provenen (del pare, la mare, altres familiars). LLETREJAR: Coneixement social i cultural: Hem de tenir en compte que no resulta fcil trobar les lletres del nostre alfabet que corresponen exactament al so dels seus noms. Per tant, pot haver ms duna manera de representar-los amb les lletres de lalfabet llat. Per exemple, en francs sescriuria Youssef, i en valenci Jusef, perqu sonara aix tal i com es pronuncia. Cal respectar el que apareix al passaport, que en el cas de les persones marroquines, correspondr segurament a la versi francesa. Activem vocabulari: Agafem la targeta amb el nostre nom o cognom com exemple i el lletregem (el meu cognom s Vidal: be baixa, i, de, a, ela). A continuaci, farem el mateix amb els seus noms i cognoms. Comprensi i expressi: Podem dividir els participants en 2 grups, segons coneguen o no el nostre alfabet. Cada facilitador es queda amb un grup i lobjectiu s que cadasc aprenga a lletrejar correctament el seu nom i cognom. GRUP QUE DESCONEIX EL NOSTRE ALFABET: 1. nicament reconixer els seus noms i cognoms escrits, i identicar quin correspon a cada concepte (per exemple, si nosaltres els diem nom, hauran dagafar o dassenyalar la targeta que corresponga). 2. Pel que fa a lactivitat de lletrejar, haurem de comenar amb un de sol (nom o cognom) per no tots dos alhora; no els hem de sobrecarregar.
4.
Nosaltres podem assenyalar una lletra i demanar el nom (expressi oral), o b, dir una lletra i que ells i elles lassenyalen al seu propi nom (comprensi oral). Laprenentatge per a lletrejar-los de memria no es podr aconseguir en una sola sessi; haurem de dedicar altres moments de cada sessi per a anar repetint lactivitat.
GRUP QUE CONEIX EL NOSTRE ALFABET: 1. Lobjectiu principal s tamb que spien lletrejar els seus noms i cognoms propis, per si el grup est prou motivat i vol ms, podem aprendre a anomenar cada lletra del nostre alfabet [al material complementari daquesta sessi hi trobareu el llistat]. 2. Per a treballar la comprensi oral de les lletres, podem lletrejar un dels seus noms i cognoms i ells hauran dendevinar de quin es tracta (podem tamb lletrejar noms i cognoms valencians i espanyols que podran sentir habitualment i demanar que els vagen escrivint mentre els lletregem). 3. Per a treballar lexpressi oral, poden lletrejar el seu nom i cognom, o si sha fet tot labecedari, poden intentar lletrejar els dels companys i companyes. DATA DE NAIXEMENT: Coneixement social i cultural: s important insistir en lordre amb qu sescriuen les dates: primer dia, desprs mes (normalment amb nmero, per aix s important conixer la correspondncia entre el nmero i el nom del mes) i per ltim any (sovint, nicament amb els dos ltims nmeros). Pensem que el calendari musulm s una un poc diferent del nostre [trobarem ms informaci al material complementari]. Activem vocabulari: Podem escriure en un paper data de naixement i posar la nostra com a exemple: 21/5/1974. Demanem als participants qu s
SESSI
9: DADES PERSONALS
39
ENS CONEIXEM
TEMA 1
cada nmero (el dia, el mes i lany). A continuaci, podem preguntar com es diu el mes 5 (maig) i treballar amb el calendari la correspondncia entre mes i nmero (el gener s lu; el febrer, el dos...). Per exemple, els podem dir el nom dun mes perqu ens diga el nmero corresponent, i al revs, dir un nmero perqu ens diga a quin mes correspon.
Comprensi i expressi: Demanem a cadasc la seua data de naixement i les anem escrivint en un paper. A continuaci, cadasc pot mirar dexpressar la del seu company o la seua companya i dir a quin mes correspon el nmero. Els anys no sn fcils dexpressar, per com que sempre comenaran per dos mil, la tasca no resultar nalment tan difcil a base de sentir cada vegada la repetici.
SESSI
1: DADES PERSONALS
40
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
TEMA 2 ON SOM?
41
Sessions: 1. On s? 2. Per anar a...? 3. LAjuntament 4. Els transports 5. Lescola 6. La casa 7. Buscar pis 8. Els vens 9. Els bancs 10. Els aliments 11. La compra daliments 12. El bar 13. La roba
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu volem aconseguir? Entendre i poder expressar informaci sobre lentorn immediat en situacions de la vida quotidiana: informaci sobre els serveis pblics i privats, localitzaci, horaris, preus, etc. Conixer lentorn immediat i el seu funcionament. Compartir informaci i reexionar sobre el funcionament daquestes situacions concretes als diferents pasos.
SESSI
1: ON S?
Saber quins sn els objectes que normalment porta damunt. Saber per a qu li serveix cadascun daquestos objectes
42
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar la localitzaci dalguna cosa.
Sobre de... A sota de... Al costat de... Darrere de... Davant de... Al mig de, entre... Dins de, fora de... Agafal; agafa-la; agafa-les; agafals; agarrals. Posal...
Qu necessitarem?
Objectes quotidians que tots podem dur (rellotge, bolgraf, llapis, moneder, claus, ulleres...)
El rellotge, el moneder, les ulleres, les claus... Com s? Com sn? Pot ser de...; normalment s de... Red; redona; quadrat, quadrada; rectangular; allargat, allargada; xicotet, xicoteta; gran; mitj, mitjana; gruixut, gruixuda; prim, prima. De fusta, de ferro, de vidre, de plstic, de roba, de paper, de roba, de vidre, de cuiro, de cartr. Per a qu serveix? Mirar lhora; veure b; obrir portes; guardar monedes; escriure... On s? On sn...? Est a; estan a...
SESSI
1: ON S?
43
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
COM S? Descriure objectes pot ser una bona manera de referir-nos-hi quan hem oblidat com es diuen, o b, desconeixem la paraula. Quantes vegades no hem estat parlant i, de sobte, sens ha oblidat com es diu aquella cosa: si, home, all que s de fusta... que serveix per a... I llavors, sovint el nostre interlocutor ens ha donat el mot concret. Per tant, resulta una estratgia molt til per a continuar la comunicaci i rebre ms informaci sobre la llengua. Activem vocabulari: Colloquem objectes damunt duna taula (unes claus, un llapis, un bolgraf, un moneder, un rellotge...) i ens assegurem que coneixen el nom, preguntant qu s i per a qu serveix? (ens ajudarem molt dels gestos o donarem exemples de resposta: per a menjar o per a mirar lhora?). A continuaci, podem anar descrivint cada objecte, preguntant com s, si s gran o xicotet, allargat o rod / red, de plstic o de fusta, etc. Comprensi i expressi: Nosaltres podem descriure cada objecte perqu els participants ens diguem el nom, i al revs, nosaltres demanar a cadasc que descriga un objecte concret (els podem ajudar fent-los preguntes sobre la forma, la mida, el material del qual est fet, etc.). Tamb es pot jugar a les endevinalles: cadasc descriu un objecte del voltant perqu els companys i les companyes endevinen de quin es tracta. Podem comenar nosaltres perqu comprenguen b la nalitat del joc, i tamb els podem ajudar assenyalant-los a cau dorella els objectes que poden descriure. ON S...? Activem vocabulari: Amb els mateixos objectes, podem fer diferents combinacions de collocaci i anar demanant on sn cada vegada. Per exemple, agafem les claus, les posem dins del moneder i preguntem on sn les claus? Per a ajudar a memoritzar cada paraula, podem fer diverses vegades la mateixa posici, canviant dobjecte: les claus sobre el moneder, sobre la taula, sobre la cadira... Per als conceptes de davant i darrere s millor jugar amb el seu cos, per exemple, collocant-nos darrere/davant una cadira, ja que amb els objectes damunt de la taula, aquests conceptes dependran de la perspectiva dall on estiga situat cadasc. Comprensi i expressi: Demanem a cada participant que faa una acci concreta, com per exemple, agafa/agarra les claus i posa-les dins el moneder. Per a fer comprendre els verbs agafar/agarrar i posar, ens podem ajudar dels gestos. Desprs podem fer moltes combinacions en la collocaci dels objectes que tenim damunt de la taula i anar preguntant a cada participant on es troba situat algun de concret. Tamb es pot preguntar on estem collocats nosaltres en relaci amb daltres persones del cercle.
SESSI
2: PER ANAR A
Saber quins mitjans de transport coneix i ha utilitzat. Saber si coneix qu s un plnol i si sap utilitzar-lo. Saber com sorienten.
44
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Serveix per a... dirigir el trnsit, jugar, descansar, telefonar, trucar, illuminar, informar...
Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar direccions.
Qu necessitarem?
Codi Codi Codi Codi Codi 2 (plnol de...). 3 (per la fotograa de lAjuntament). 10 (per les fotograes de les escoles). 14 (per la fotograa del mercat). 20 (per la fotograa del CAP).
Perdone, per anar a... LAjuntament, el mercat, el CAP, lescola... s lluny, prop. S, mire... Vaja, seguisca, gire, agafe, travesse, baixe, puge. Vs, segueix, gira, agafa, travessa, baixa, puja. A lesquerra, a la dreta, enfront de, entre, cap amunt, cap avall, dalt, baix. Un parc, un aparcament, un pont, un semfor, una cabina de telfons, un senyal de trnsit, un fanal, un rtol, una plaa.
SESSI
2: PER ANAR A
45
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Recordem que la interpretaci dels plnols no resulta senzilla ni tant sols per als que hi estan acostumats. Si observem que resulta molt difcil per als participants, podem fer el plnol en un paper, amb menys carrers i complicacions. No obstant, s important mirar el plnol de... i reconixer-hi els carrers ms importants, per exemple, per anar-nos habituant a interpretar aquest tipus de papers. En les demandes al carrer a persones desconegudes, s important que insistim en ls del perdone i de les formes verbals corresponents a vost. Activem vocabulari: Colloquem el plnol de Salt sobre la taula i preguntem qu s. A continuaci, localitzem carrers on viuen els participants, i desprs edicis importants com lAjuntament, la policia, el mercat, el CAP... (si no coneixen aquests edicis, podem mostrar les fotograes que apareixen als codis de les sessions que segueixen). Agafem un punt de referncia conegut per tots, com per exemple, el lloc on ens reunim, i anem explicant com anirem a lAjuntament o al CAP o al mercat... Ens ajudarem dels gestos per a fer les explicacions (per a anar ns al mercat, travesse el carrer Major, i desprs gire a la dreta o a lesquerra..., vaig dret ns...). Comprensi i expressi: El millor per a posar en prctica aquestes expressions s eixir al carrer, per si aix no s possible, ho podem fer al mateix edici on ens trobem. Amb el nostre company o la nostra companya podem interpretar situacions de demanda dindicacions, al carrer o dins ledici. Els dilegs poden ser com els segents, acompanyats de molts gestos per a facilitar la comprensi de paraules com anar, seguir, girar, agafar: Perdone, per anar al CAP? Seguisca tot dret i agafe el primer carrer a la dreta. All hi ha una plaa i all s el CAP. Grcies. Perdone, per parlar amb el Sr. Vidal? S, continue tot dret ns al nal del passads i s la porta de la dreta. A continuaci, els podem demanar que, per parelles, preguntem al company o a la companya com anar al lloc que nosaltres els indicarem prviament. s a dir, hauran dimitar un dileg real. s important que tots dos membres de la parella facen els dos papers, el de la persona que pregunta, i el de la persona que explica. Desprs podem preguntar a la resta dels participants si lexplicaci els sembla b o no, i com la farien ells. Finalment, els podem preguntar tamb com es va a casa seua des del lloc on estem reunits.
SESSI
3: LAJUNTAMENT
Preguntar qu s lAjuntament, per a qu serveix?, i si est empadronat. Saber amb qui viu ac: sol/a, amb familiars, amb amics / amigues, Saber si coneix dades signicatives del seu municipi de residncia.
46
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre i expressar dades en una situaci dempadronament.
Al carrer ngel Guimer, nmero X. Quin pis? Tercer, segona. Deixam veure el teu contracte del lloguer del pis. Perdone, com diu? El contracte del pis. No el tinc, visc amb un amic. Has de dir al teu amic que tacompanye amb el contracte...
Qu necessitarem?
Codi 2 (plnol de...). Codi 3 (fotograa de lAjuntament).
LAjuntament. A quina hora obrin? A quina hora tanquen? Quins dies obrin? Per a empadronar-se. Per a demanar beques, ajuts, informaci... als serveis socials. Per a pagar impostos, multes. Voldria apuntar-me a lAjuntament. Empadronar-te? S. Molt b, on vius?
SESSI
3: LAJUNTAMENT
47
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
LEMPADRONAMENT: Coneixement social i cultural: Aquest fet s important a la nostra societat. Sovint, per a molts altres papers ens demanen el certicat dempadronament (com demanar el reagrupament familiar o apuntar els lls a lescola). Hi ha una normativa ms o menys general de tot el que es necessita per a empadronar-se, i desprs, cada Ajuntament en pot tenir daltres [en el cas de lAjuntament de..., hi trobarem informaci al material complementari daquesta sessi ]. Activem vocabulari: Mostrem la fotograa de lAjuntament i demanem si saben qu s, on s, a quina hora obren i tanquen, quins dies s obert (de dilluns a divendres, de 8 h a 14 h i de 16 h a 19 h; els dissabtes, de 10 h a 14 h) i qu hi farem. Deixem que els participants diguen el que spien, i nosaltres ho anirem completant i els ajudarem a expressar-ho. La funci ms important sol ser la de lempadronament, tot i que hem de saber que els serveis socials, la recaptaci dimpostos, el pagament de multes, etc. tamb es troben a lAjuntament [al material complementari daquesta sessi, hi trobarem ms informaci ]. Comprensi i expressi: Simulem una situaci dempadronament. Amb la fotograa de lAjuntament sobre la taula, els indiquem que un de nosaltres es vol apuntar a lAjuntament, es vol empadronar. El dileg podria ser el segent: Vull apuntar-me a lAjuntament. Empadronar-te? S. Molt b, on vius? Al carrer ngel Guimer, nmero X. Quin pis? Tercer, segona. Deixam veure el teu contracte del lloguer del pis. Perdone, com diu? El contracte del pis. No el tinc, visc amb un amic, una amiga. Has de dir al teu amic que tacompanye amb el contracte... Poden continuar amb les dades que se solen demanar (adrea, nom i cognoms, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell destudis, NIF o passaport, municipi de procedncia i signatura) i repassar lhabilitat de lletrejar els noms i cognoms propis. Podem fer preguntes del tipus qu li ha demanat per a empadronar-se?, quina informaci?, quins papers? A continuaci, simulem la mateixa situaci amb cadascun dels participants. Podem dividir el grup en dos, i que cada facilitador o facilitadora sen quede un. Finalment, podem preguntar als participants si hi ha un servei pblic similar als seus pasos, com funciona, qu shi ha danar a fer, etc.
SESSI
4: ELS TRANSPORTS
Saber si utilitza els mitjans de transport i per a qu: autobs, tren i si ha tingut dicultats: comprar els bitllets, bonos, horaris, preus Saber quin mitj de transport li agrada ms i per qu.
48
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar informaci sobre horaris, itineraris i preus dels mitjans de transport. Comprendre, preguntar i expressar comparacions.
Qu necessitarem?
Codi Codi Codi Codi 9.1. (fotograes de parades i estacions i de bitllets). 9.2. (horaris i itineraris dautobusos i trens). 2 (mapa de la comarca de...). 9.3. (dibuixos de diferents tipus de transport).
A quina hora ix lltim? A quina hora ix el primer? De quina andana ix? On para? Para a... Per on passa? Passa per... Cada quant passa? Cada mitja hora, cada quinze minuts, cada hora... Lautobs, el tren, el metro, la bicicleta, la moto, el vaixell, el cotxe. s... millor, pitjor, ms, menys que... Rpid, rpida; car, cara; barat, barata; etc Perills, perillosa; segur, segura. Cmode, cmoda; incmode, incmoda.
Com ho farem?
A QUINA HORA IX...? Coneixement social i cultural: Pensem que per a algunes persones pot resultar molt difcil interpretar els horaris dels diferents transports. Per tant, no s aquest lobjectiu de les activitats que us presentem a continuaci, sin simplement conixer lexistncia daquests horaris i poder interpretar mnimament alguns smbols o elements que hi apareixen. Al codi apareixen fotograes relacionades amb els transports ms habituals: autobs, tren, metro Per no cal que parlem de tots, sin nicament daquells que puguen ser ms interessants i tils per als membres de cada cercle. Hem de pensar tamb que la nostra manera dorganitzar el transport no s nica al mn. Per tant, per a molts dels participants, pot resultar difcil comprendre el nostre rigor en els horaris, els itineraris, en denitiva, el funcionament.
Lautobs, el tren, el metro, la lnia, litinerari, la direcci, la targeta, el bitllet, landana. Agafes lautobs? Agafes el tren? Agafes el metro? On lagafes? Quin agafes? El de les tres, el primer, lltim. Quant val el bitllet? Quant val la targeta? Senzill, danada i tornada. A quina hora ix? A quina hora arriba?
SESSI
4: ELS TRANSPORTS
49
A les 14 h 30 min. Quant val el bitllet? Senzill o danada i tornada? Danada i tornada. Sn sis amb vuitanta. En quina andana ix? A la 1. Grcies. De res, adu.
TEMA 2
ON SOM?
A molts pasos de lfrica, per exemple, el ms habitual s lautobs, sovint una furgoneta particular que es colloca en una plaa on tothom va quan vol viatjar. Cada passatger puja a la furgoneta que el dur ns a la seua destinaci. Les furgonetes semplenen al mxim, per tal que la benzina siga ms econmica, de manera que si no sn plenes sesperen ns que ho siguen, i per tant no hi ha hora xa ni deixida ni darribada. Activem vocabulari: Observem les fotograes que apareixen al codi i anem preguntant si saben qu representa cadascuna delles; si utilitzen lautobs, on lagafen i ns on; quant val el bitllet, i cada quant temps passa. Per a aquesta ltima pregunta, podem observar entre tots lhorari i anar assenyalant les diferents hores. Podem fer preguntes del tipus a quina hora ix el primer des de...?, i des de...?; a quina hora ix lltim...?, i els dies festius?, i els feiners?; quin s el telfon de la...?, etc. Pel que fa al tren o al metro, podem fer les mateixes preguntes que hem fet amb lautobs, afegint lobservaci dels diferents itineraris, ajudant-nos, per exemple, dun plnol de la comarca. En aquest cas, a ms a ms, haurem dobservar els diferents tipus de trens, metros a partir dels smbols i parar atenci a les notes numerades que apareixen en alguns trens per a indicar si circulen els festius, etc. Podem observar tamb quins pobles hi ha entre les diferents estacions (de la comarca), quantes estacions hi ha, quins sn els pobles on paren quasi tots els trens. Pel que fa al vocabulari especc, cal afegir expressions com bitllet senzill, o danada i tornada; en quina andana para el tren?; podem interpretar tamb els smbols que apareixen als horaris, ms rpid per qu para en menys estacions, i un poc ms car; ms lent perqu para en quasi totes les estacions, i un poc ms barat...). Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya simulem una situaci de compra de bitllet per a anar a algun lloc. El dileg pot ser com el segent: Hola bon dia, a quina hora ix el primer tren cap a ?
A continuaci, representarem situacions similars amb els i les participants. Que ells mateixos decidisquen on volen anar i com (amb autobs o amb tren). Nosaltres farem dinformadors i de venedors. Podem dividir el grup en dos i que cada facilitador o facilitadora sen queda un. Finalment, els podem preguntar com funcionen els transports (autobusos, per exemple) als seus pasos dorigen. ELS DIFERENTS TRANSPORTS: Activem vocabulari: Mostrem els dibuixos dels diferents tipus de transport i preguntem si saben com es diuen, quin creuen que s ms rpid o ms lent, ms barat o ms car, ms cmode o menys, ajudant-nos amb gestos i proposant models de frases com ara el tren s ms rpid que la bicicleta; lavi s ms rpid que el tren; lavi s ms car que el tren... Comprensi i expressi: Nosaltres podem expressar una caracterstica (s rpid, s car, no contamina, s cmode...) perqu els participants assenyalen en quin transport la podem aplicar. A continuaci, podem preguntar a cadasc quin transport li agrada ms i perqu. Entre tots podem parlar dels inconvenients i els avantatges que t cada transport. Per exemple, la bicicleta cansa, per no contamina, shi pot aparcar fcilment...; lavi s el ms rpid, per s molt car, etc.
SESSI
5: LESCOLA
Saber si alguna vegada ha anat a lescola al seu pas, quan de temps, quins estudis t... Saber qu necessita aprendre i per qu ve a lescola.
50
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar informaci sobre lescola i el sistema educatiu. Comprendre, preguntar i expressar informaci en una situaci dinscripci escolar.
Qu necessitarem?
Codi 10.1. (fotograes de diferents escoles). Codi 10.2. (dibuixos relacionats amb lescola). Calendari.
Fan esport; juguen. Es pot, no es pot... Sha de, no sha de... Aprovar, suspendre, castigar, picar, expulsar, fer campana. Tu qu creus? Qu en penses? Qu et sembla? Crec que, pense que... Em sembla b, malament. El calendari escolar comena, acaba... Lhorari. Els dies de festa. Les vacances de Nadal, destiu, de Setmana Santa. La preinscripci, la matriculaci, els serveis socials, les beques. Hola, vinc a apuntar la meua lla. Ha domplir aquest paper i tornar-lo amb aquests documents. Perdone, no s llegir. Mire, ha de portar el certicat dempadronament... Dacord, grcies. De res, adu.
Lescola, lescoleta, linstitut, lescola dadults. s pblica, privada, gratuta. El professor, la professora; el tutor, la tutora; el director, la directora; els alumnes, les alumnes. Les matries, les assignatures; les notes; els informes. La bata, la cartera, els llibres, les llibretes..., el material. Les excursions, les activitats extraescolars. El menjador, el pati, les classes. Els ensenyen; aprenen... a llegir, a escriure, matemtiques...
SESSI
5: LESCOLA
51
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Hem de pensar que els membres del cercle poden tenir experincies escolars molt diferents de les nostres, i que per aix s interessant que puguen conixer com funciona ac el sistema educatiu. Depenent de la seua situaci (sobretot si tenen lls a punt de complir els tres anys), es pot realitzar tamb lactivitat de preinscripci i matriculaci. EL CALENDARI ESCOLAR: Activem vocabulari: Mostrem les fotograes de diferents escoles (llar dinfants, primria, secundria, adults) i preguntem si les reconeixen, si saben per a qui sn (xiquets i xiquetes, adolescents, adults) i si tenen lls que hi van. A partir dels dibuixos, es pot parlar de les franges dedat que comprn cada escola, del que es fa a les diferents etapes, de lobligatorietat o no dassistncia, i del calendari escolar [al material complementari daquesta sessi, trobarem informaci ]. Pel que fa al calendari escolar, podem preguntar si saben quan comena i quan acaba lescola. Assenyalem els mesos i les dates aproximades. Tamb ho podem fer amb els perodes de vacances (Nadal, Setmana Santa i estiu). Comprensi i expressi: Per parelles, els lliurem un calendari i els indicarem que marquen les dates que els anirem dient (15 de setembre, 23 de desembre, mesos de mar i abril, 23 de juny, i alguns dies de festa com el 6 de desembre, dia de la Constituci, o l1 de maig, dia del treballador). A continuaci, diguem a cada parella qu indiquen aquestes dates (comena el curs, sn les vacances de Nadal, s festa...). Tamb els podem dir que, per grups que hagen anat al mateix tipus descola (noms cornica, primria pblica del seu pas, secundria, etc.), expliquen a la resta dels companys i de les companyes qu es fa, com funciona, quan es comena i quan sacaba, quins sn els perodes de vacances, quins dies importants tenen de festa, etc. PREINSCRIPCI I MATRICULACI: Activem vocabulari: Preguntem si saben qu sha de fer per a apuntar-se el primer any a una escola, qu s la preinscripci i la matriculaci, quan es fan, per a qu serveixen, quines dades es demanen als fulls que cal omplir, etc. [trobarem informaci al material complementari daquesta sessi]. Comprensi i expressi: Podem representar una situaci en la qual una mare demana el full per a inscriure el seu ll. El dileg podria ser el segent: Hola, vinc a apuntar el meu ll. Ha domplir aquest paper i tornar-lo amb aquests documents. Perdone, no s llegir. Mire, ha de portar el certicat dempadronament... Dacord, grcies. De res, adu. Els podem dir quins sn els documents que shan de portar. Desprs, cada participant haur de representar el rol de pare o mare que va a buscar a lescola els papers per a la preinscripci. Nosaltres farem de personal administratiu. Si el grup est molt interessat, es pot mirar domplir el full de preinscripci que apareix al material complementari daquesta sessi per a observar quines dades es demanen.
SESSI
6: LA CASA
Saber com era la casa on vivia al seu pas. Saber com s la casa on viu ara: diferncies.
52
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar descripcions de les parts i els objectes duna casa.
Qu necessitarem?
Codi 3 (fotograa dedici). Codis 11.1., 11.2., 11.3., 11.4. (dibuixos de les diferents parts de la casa i dels mobles i objectes que hi podem trobar)
Ledici, la faana, les nestres, les persianes, la porta, la botiga, el balc, el terrat, lantena, el rebedor, el passads, el menjador, la sala, la terrassa, la galeria, el bany, lhabitaci (de matrimoni, individual.) Com s? Gran; xicotet, xicoteta; estret, estreta; ample, ampla; acollidor, acollidora; cmode, cmoda; fred, freda; fosc, fosca. Lhabitaci, el llit, la manta, el llenol, el despertador, el coix, la tauleta de nit, la calaixera, lescriptori, la lleixa, les cortines, el llum, la llum, larmari, el cotxet, el bressol. El menjador, la taula, la cadira, el sof, lestufa, la planta, la catifa, el gerro, el televisor, el vdeo, el radiocasset, el telfon, el quadre. El bany, el lavabo, la banyera, la dutxa, el vter, el mirall, la tovallo-
la, el paper higinic, el raspall, la pinta, el raspall de dents, el sab, la pasta de dents, lesponja, la maquineta dafaitar, lassecador. La cuina, larmari de cuina, la pica, laixeta, laigua corrent, la cuina, els fogons, els llumins, el forn, la cassola al foc, lansat (el cass ), lolla, la paella, la nevera, la taula, les tovalles, el tovall, el plat, el got, el ganivet, la forqueta, la cullera, la font, el setrill, lampolla, el colador, el drap, el pot de vidre, la cafetera, el rellotge, el calendari, lescombra / la granera, la fregona, el recollidor, la rentadora, la roba, les agulles per la roba, la galleda, el detergent, lescala de m, la corda destendre, les escombraries. Els mobles, els electrodomstics. Quantes nhi ha? Quantes en t? Qu hi ha? Hi ha dues nestres, hi ha un armari i un llit, t tres habitacions. On est? Normalment est a... lhabitaci, la cuina... A sobre, a sota, al costat de, darrere, davant, al mig de... De quin material est fet? Pot ser, normalment s de... Per a qu serveix? Serveix per a, pot servir per, normalment serveix per...
SESSI
6: LA CASA
53
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
LES PARTS DE LA CASA: Activem vocabulari: Observem la fotograa duna faana i anem preguntant als participants com es diu cada part (la porta dentrada, les nestres, el balc, la terrassa...). Tamb els podem fer preguntes en relaci amb ledici on viuen: quants pisos hi ha a ledici on tu vius?, hi ha balcons?, t terrassa, etc. A continuaci, podem mirar els codis que representen diferents parts de la casa i anar preguntant com es diu cada habitaci. Comprensi i expressi: Nosaltres podem descriure la nostra casa com a model (El meu pis s xicotet, t tres habitacions, una sala... El passads s estret... Les habitacions tenen nestres grans i entra molta llum...). Desprs els demanarem que descriguen les seues cases mateix. Els podem ajudar preguntant-los si les habitacions sn grans o xicotetes, si hi ha terrassa, on s la cuina, etc. (pensem que podem aprotar per a recordar les paraules al costat de, enfront de...). Tamb els podem preguntar com sn les cases als seus pasos dorigen, quines semblances i diferncies troben amb les cases dac. ELS MOBLES I ELS OBJECTES: Coneixement social i cultural: Pensem que els objectes i mobles que apareixen als codis, segueixen el criteri habitual de les nostres cases, i que per als participants hi poden haver altres distribucions. En aquest sentit, els podem preguntar si colloquen tamb els mobles i objectes de la mateixa manera o no. Pel que fa als productes de neteja, pensem que poden utilitzar daltres o desconixer per qu serveixen els que nosaltres els presentem. Recordem que no cal que aprenguen tots els noms dels objectes que apareixen als dibuixos, sin nicament aquells que els puguen resultar interessants o tils. En aquest sentit, us proposem de nou lactivitat de descriure els objectes com a estratgia per quan sens oblida o desconeixem el nom duna cosa. Activem vocabulari: Observem cada part de la casa i els objectes que hi podem trobar habitualment. Anem pretuntant qu s aix?; com es diu aix en valenci? Podem preguntar tamb per qu serveix cada objecte i de quin material sol estar fet. Pensem que en el cas de la utilitat de cada objecte, poden sorgir verbs nous (fer llum, assentar-se, tapar-se, guardar coses, posar coses, adornar, fer bonic...). Comprensi i expressi: Nosaltres podem descriure objectes (per exemple, forma, mida, material i utilitat) perqu endevinen de quin es tracta i en quina part de la casa el collocarien. Desprs, cadasc pot descriure un objecte perqu els companys i les companyes lendevinen. A continuaci, cadasc pot descriure com s el menjador de la seua casa, o lhabitaci, o el bany..., quins objectes hi ha, com estan collocats (al costat de, sobre...).
SESSI
7: BUSCAR PIS
Saber si li ha resultat difcil trobar la casa, o el pis on viu ara. Saber si el lloguer est al seu nom.
54
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar informaci sobre lhabitatge.
Qu necessitarem?
Codi 12 (dibuixos relacionats amb la recerca de pis). Diaris on apareguen anuncis de venda i lloguer de pisos.
Sha de pagar ms de depsit? T /hi ha escalfador, calefacci, ascensor... Est moblat; s sense mobles. s una mica car; est b de preu; noms puc pagar... Telefone per lanunci del lloguer; podria parlar amb...? Un moment per favor, ara shi posa. Ho sent, per ara no hi s; telefone ms tard. A quina hora puc telefonar-lo, per favor? Minteressa el pis de lanunci; podria veurel? Ho sent, ja est llogat. S, li va b aquesta vesprada? S, a quina hora?...
Busque pis. Has trobat pis? Un pis de venda, de lloguer. Llegir un cartell; telefonar a un particular; anar a una agncia immobiliria. Tenir un aval. El propietari, la propietria; larrendador, larrendadora; el llogater, a llogatera; larrendatari, larrendatria. Signar el contracte de lloguer o darrendament. Necessite un pis amb tres habitacions, grans, xicotetes... Quant val? Quant es paga cada mes? (No) puc pagar... Treballa? En quin carrer est? Est prop de...? Quin pis s?
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Hem de pensar que la situaci ms habitual per als participants s la de lloguer i no la de compra, de manera que ens centrarem en la primera. A ms a ms, s molt habitual que ho facen a travs de les agncies immobiliries, i no tant de particular a particular [al material complementari daquesta sessi trobarem informaci sobre el lloguer i la compra de pisos]. Activem vocabulari: Observem els dibuixos sobre la recerca de pis i els anem descrivint: qu fan els personatges, on van, per qu, etc. A continuaci, els podem preguntar com van aconseguir la seua casa o el seu pis, si van anar a una agncia, a travs dun anunci, etc.
SESSI
7: BUSCAR PIS
55

TEMA 2
ON SOM?
S, a quina hora? A les sis a la porta del pis, s al carrer ngel Guimer, nmero 37. Grcies, ns desprs. Fins desprs.
Pel que fa als anuncis de diari, els podem observar tots junts. No importa que no els puguen llegir, sin que spien que existeixen i on els poden trobar. Els llegirem nosaltres i anirem fent preguntes de comprensi (quantes habitacions t, en quina zona est, si t ascensor o no, quin s el preu...). Els podem preguntar tamb si els interessarien o no i per qu. Comprensi i expressi: Podem representar una situaci on busquem pis, amb dilegs com els segents: A LAGNCIA: Hola, bon dia. Busque pis per a llogar ac. Treballa vost? S. B, de quantes habitacions? Ms o menys, tres. En tenim un que val tres-cents seixanta euros al mes. Ui! s molt car per a mi. Noms en puc pagar tres-cents. Doncs, deixem el seu nmero de telfon i ja li telefonarem quan tinguem alguna cosa. Dacord. PER TELFON: Hola, bon dia, telefone per lanunci del lloguer. Podria parlar amb el Sr. Martnez? Ho sent, per ara no hi s, telefone ms tard. A quina hora puc telefonar-li, per favor? Cap al migdia hi ser segur. Grcies, adu. Adu. Hola, bon dia, minteressa el pis de lanunci, podria veurel? S, li va b aquesta vesprada?
Sn importants les frases telefniques del tipus voldria, podria...; sequivoca; aquest no s el 96-240...; de part de qui?; ara no hi s; un moment, per favor, no penge; ara shi posa; telefone ms tard; a quina hora puc telefonar?; a quina hora el/la puc trobar? Per telfon es poden preguntar tamb altres dades sobre el pis, com ara el preu, si sha de pagar ana (mes de depsit), si t escalfador, quantes habitacions t, si sn grans o xicotetes, si t balc, si entra llum, si s moblat o sense mobles, quin pis s, si t ascensor... EN PERSONA: Hola, s vost el Sr. Martnez? Em dic Ftima, he telefonat aquest mat. B, pugem i tensenye el pis. Quant val cada mes? Tres-cents euros, per el primer mes sha de pagar un mes de depsit (ana). Per no et preocupes, si al nal del contracte el pis est igual que ara, et tornem aquests diners. Per quant de temps s el contracte? Quan podem fer el contracte? Dem mateix podem anar a la gestoria. A quina hora? Et va b a les nou?... Els podem preguntar qu ha passat en cada dileg, si shavia de pagar ana o no, quant valia, per quant de temps era el contracte, etc. A continuaci, podem triar alguns anuncis del diari perqu els participants simulen telefonar i demanar informaci. Nosaltres farem de propietaris o agents.
SESSI
8: ELS VENS
Saber com eren les relacions comunitries, venals al seu pas. Saber si coneix els vens que t ac i quina relaci t amb ells/ elles.
56
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar normes de convivncia.
Qu necessitarem?
Codi 13 (dibuixos relacionats amb normes de convivncia).
Qu passa? Molesta la vena perqu... Mulla la roba del ve; fa soroll; embruta lescala; guixa les parets; deixa fem; no deixa passar... Pots... Sha de... Conviure, respectar, mantenir, arreglar, canviar. Sha trencat; sha espatllat (no funciona). Tinc problemes amb els vens. Qu pots fer? Puc parlar, demanar...
SESSI
8: ELS VENS
57
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Hem de pensar que molts dels participants poden desconixer el funcionament de la comunitat de vens i les seues normes de convivncia, com ara el repartiment de les tasques o les reunions. Cal tenir tacte per anar introduint aquests temes. Activem vocabulari: Observem els dibuixos sobre la convivncia a ledici, i els anem descrivint entre tots i totes (molesta perqu... fa soroll, embruta lescala...; tira el fem al contenidor...). Podem parlar dels espais comuns dins de ledici i al carrer, de com shan de cuidar, de les associacions de vens, per qu serveixen?, etc. Tamb podem explicar que tots els vens del barri tenim dret al servei de recollida de fem i als contenidors necessaris, i que si no s aix, lassociaci de vens ho pot demanar a lAjuntament. Comprensi i expressi: Podem demanar a cada participant que descriga un dels dibuxos del codi i que explique si per a ell o ella aix seria un problema o no, i com miraria de solucionar-lo (qu pots fer?). Els podem plantejar daltres situacions com ara un gos que es pixa a lescala, uns xiquets que guixen lascensor, alguns que sempre deixen la porta oberta a la nit... La soluci que done cadasc es pot discutir i representar. Per exemple, si alg diu que aniria a parlar amb el ve per a demanar-li que no posara la msica tan alta a les nits, es pot representar un dileg on nosaltres fem de ve. Finalment, els podem demanar si tenen problemes als edicis on viuen, per qu, qu es podria fer per a solucionar-los, etc. Tamb els podem preguntar com sn les relacions de convivncia als seus pasos dorigen. Per a explicar-les, els podem guiar amb preguntes sobre la relaci a lhora de demanar o deixar coses, el repartiment de les tasques comunitries, la collaboraci dels vens (oberts a ajudar en els problemes daltres vens), etc.
SESSI
9: ELS BANCS
Saber si al seu pas hi ha bancs, i com sn Saber si ha anat alguna vegada a un banc, si ha tret diners dun caixer, si ha demanat alguna vegada un prstec Saber quin mitj utilitzen per a enviar diners al seu pas
58
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Tinga el comprovant. T feina xa? Tinc contracte dun any. Vinc a pagar aquest rebut. Estalvies, gastes, cobres.
Qu aprendrem?
Comprendre, preguntar i expressar informaci sobre operacions bancries.
Qu necessitarem?
Codi 14 (fotograes relacionades amb els bancs).
El banc, el caixer automtic, la llibreta, la targeta, el nmero de compte. Ingressar diners. Treure diners (reintegrament). Pagar una factura, un rebut. Demanar un crdit. Voldria obrir un compte, fer una transferncia; vull ingressar aquests diners, traure setanta euros daquesta llibreta, demanar un crdit per a comprar un cotxe. T el carnet didentitat o el NIE? Quina quantitat vol ingressar? A quin nmero de compte?
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Pensem que en cada cultura canvien les relacions que sestableixen entre les persones a lhora de tractar de diners i deconomia [al material complementari daquesta sessi hi trobarem ms informaci ]. Activem vocabulari: Observem la fotograa del banc, i preguntem com es diu, qu hi farem (obrir un compte, ingressar diners, traure diners (reintegraments), pagar factures, fer una transferncia, demanar un prstec...), quin horari fan
SESSI
9: ELS BANCS
59
Ja est. Grcies, adu.
TEMA 2
ON SOM?
(les caixes de dilluns a divendres ns a les 14 h 30 min, ms o menys, i els dijous obrin a les vesprade tamb; els bancs, en canvi, obrin els dissabtes al mat), etc. Amb la fotocpia de la llibreta, podem mirar de reconixer les diferents operacions a travs dels nmeros positius (ingressos) i negatius (reintegraments), on apareixen el nom del titular i el nmero del compte, etc. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya podem representar situacions diverses en un banc. Hola, bon dia. Voldria obrir un compte. T el NIE, per favor? S, tinga. Hola, bon dia. Bon dia, voldria fer una transferncia. Quina quantitat vol ingressar? Setanta euros. A quin nmero de compte, per favor? Aquest (anotat). Dacord. Ac t el comprovant. Moltes grcies. Adu. Hola, bon dia. Vull traure setanta euros daquesta llibreta. T el carnet didentitat o el NIE? S, tinga.
Hola, vinc a pagar aquest rebut. A veure... (consulta ordinador i posa pagat al rebut). Ja est. Grcies, adu. Hola, voldria demanar un prstec per a comprar un cotxe. T feina xa? Tinc un contracte dun any. Desprs de cada dileg, podem fer preguntes sobre el que sha demanat cada vegada. A continuaci, podem plantejar als i les participants diferents situacions al banc (fer una transferncia, i els donem un nmero de compte escrit, o fer un ingrs, els podem donar papers amb un valor escrit, o traure diners, etc.). Nosaltres farem de banquers i banqueres. A continuaci, es pot demanar lopini sobre els bancs i les caixes, si creuen que sn importants o no, parlar del negoci qu signiquen per a alguns, etc. Tamb els podem preguntar com funcionen als seus pasos les relacions monetries, comentar per exemple si el fet de demanar diners a coneguts o conegudes, o no tant coneguts o conegudes es considera correcte, etc.
SESSI
10: ELS ALIMENTS

Saber quins aliments menjava ms a sovint al seu pas. Saber quins daquests aliments troba ac i quins, no. Saber quins menjars sn els que ms li agraden i saber quins noms daliments coneix. Saber si realitza alguna tradici gastronmica del seu pas
60
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci relacionada amb els aliments, les mesures habituals, els tipus denvasos i els establiments on es troben. Comprendre, demanar i expressar informaci sobre les preferncies personals i els productes que se solen consumir.
No ho trobe. El mercat, el supermercat, les parades, la eca, la carnisseria, la peixateria, la fruiteria. Les fruites, els fruits secs, la taronja, la poma, el pltan, la llima, el mel, el mel dAlger, la maduixa, la pera, la bresquilla, el ram, la pinya, els dtils, les ametlles, les panses. Les verdures, la ceba, els fessols verdes, les fessols secs, les llentilles, els cigrons, lencisam, la colior, els espinacs, lall, el carbass, lalbergnia, la pastanaga, el piment, el psol, la tomata, els xampinyons. La carn, el pollastre, la vedella, el xai / corder, el conill, el porc. Tot i que molts dels participants poden no menjar porc, es pot mostrar igualment perqu en coneguen el nom, i reconeguen els embotits ms comuns, pernil, fuet... El peix fresc, el peix en conserva. Traure la cua, lespina; netejar-lo. El formatge, la llet, els iogurts, la mantega, el xocolate, els ous, el sucre, les galetes, les magdalenas, el pa, larrs, el caf, la pasta, el cuscs (la smola), la sal, les conserves, loli, laigua, el suc, el refresc, el vi. Quilo, mig quilo, un quart de quilo, grams, unitat, tros, paquet, capsa, bossa, dotzena (mitja dotzena), terrina, pastilla, llauna, pot, cartr, botella, barra, red, panet, costelles, bistecs. Preparar una recepta, comprar els ingredients. Qu necessites?
Qu necessitarem?
Codis 15.1., 15.2., 15.3., 15.4., 15.5., (fotograes de mercats i supermercats, daliments i envasos). Propaganda dels supermercats. Receptes de revistes o llibres.
Com es diu aix? Qu s aix? Tagrada? Magrada molt, poc, gens. En compres? Quant en compres? On ho compres? Mai, sempre, a vegades.
SESSI
10: ELS ALIMENTS
61
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
NOMS, QUANTITATS I ENVASOS: Coneixement social i cultural: Pensem que les quantitats i els tipus denvasos per a un mateix producte poden canviar als altres pasos. Per exemple, aqu solem comprar les capses dous en sis o en dotze, per a daltres llocs el nombre canvia. En molts pasos africans, als mercats alguns productes es compren a grapats, per exemple, determinades verdures i fruites. Ac en canvi, sovint podem comprar-les per unitats. Per una altra part, hi ha productes que els participants poden desconixer perqu rarament nhi ha als seus pasos dorigen, i al revs, segurament ells i elles no troben aqu tots els productes que existeixen als seus pasos. No s necessari que aprenguen el nom de tots els productes, sin sobretot aquells que compren sovint. Pel que fa als envasos, s important que parlem de la data de caducitat. Activem vocabulari: Observem les fotograes dels codis i anem preguntant el nom dels llocs que hi apareixen (mercat tancat, parades, supermercat...), els productes, els tipus denvasos, etc. Podem primer assenyalar el nom genric dels productes, per exemple, mirant el codi on apareixen les fruites, preguntem qu s tot aix? fruites; hi ha fruits secs i fruites. Anem dient cada nom i els preguntem si els agraden o no, si els compren o no, a on, quina quantitat solen comprar, etc. Comprensi i expressi: Si hem portat fotograes de receptes, els podem preguntar quins ingredients imaginen que necessitarem per a fer-les. A continuaci, podem llegir els ingredients perqu ens assenyalen la fotograa corresponent. Si no hem portat fotograes de receptes, podem dir igualment els ingredients de receptes que nosaltres coneixem per tal que els participants els assenyalen als codis. A continuaci, els demanem que trien una recepta qualsevol (un pasts, un menjar tpic del seu pas...) i expliquen a la resta del grup quins ingredients i quantitats es necessiten per a fer-la. A mesura que vagen dient els ingredients, els companys i les companyes els poden anar assenyalant als codis. Finalment, els podem preguntar quins productes solien comprar als seus pasos, si ac els troben o no, comparar els tipus denvasos i quantitats, etc. ANAR AL SUPERMERCAT: Si el grup vol i ho troba interessant, es pot anar a un supermercat per a veure quins tipus de productes hi ha en cada secci (congelats, neteja, diversos...). La secci de neteja, per exemple, s interessant perqu segurament hi haur molts productes que poden desconixer. En daltres seccions tamb hi ha coses interessants per observar, com els diferents tipus doli, de llet, de llegums, etc. Tamb s interessant observar la mecnica de les compres als supermercats, els carros, les capses de cartr que es poden demanar, el fet dhaver de pagar les bosses de plstic o no (s important que les portem de casa per no consumir-ne tantes innecessriament), etc.
SESSI
11: LA COMPRA DALIMENTS

Saber on es compraven els aliments al seu pas. Saber si va a les tendes, mercats i supermercats dac, qu li semblen i si saclareix amb els diners: monedes i bitllets.
62
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci en situaci de compra daliments. Comprendre, demanar i expressar informaci sobre la preparaci dels aliments.
Qu necessitarem?
Codi 15. Codi 16 (dibuixos relacionats amb la preparaci dels aliments). Bitllets i monedes (de qualsevol joc de taula). Paper i llapis.
De quines? De quins? Daquestes, daquelles, daquests, daquells. Quant lin pose? Quant en vol? En passa un poc, ho deixe? No, per favor; s, s igual. A quant van? A quant va...? s molt car; est doferta. A un euro vuitanta el quilo. Quant s? Quant val? Em cobra, per favor? No t canvi? No el t ms xicotet? Ho sent, noms tinc aix, un bitllet. Estan doferta. Com ho prepares? Primer sha de pelar..., desprs..., mentre... Tallar, fregir, bullir, batre, colar, remenar, barrejar.
Com ho farem?
LA COMPRA: Coneixement social i cultural: s important conixer les frmules de cortesia que existeixen en la nostra societat, com demanar la tanda o respectar el torn, i fets com la molstia que suposa pagar amb un bitllet gran una cosa que costa molt menys, etc. Activem vocabulari: A partir de les fotograes del mercat o les parades, anem preguntant qu es fa quan hi ha molta gent, com podem saber qui s lltim (els podem preguntar si tamb als seus pasos cal demanar la tanda quan hi ha molta gent i com es fa), com preguntem el preu, qu vol dir tenir canvi...
El venedor, la venedora; el client, la clienta. El taulell, la vitrina, la balana, la caixa, la bossa, la cistella, el carro. Qui s lltim? Qui s ara? Alguna cosa ms? Res ms; s, posem... Ho sent, no men queden.
SESSI
11: LA COMPRA DALIMENTS
63
TEMA 2
ON SOM?
anterior, els podem demanar que pensen una recepta i simulen anar a comprar-ne els ingredients. Nosaltres farem de venedors o venedores. LA PREPARACI: Coneixement social i cultural: Hem de pensar que en alguns grups on majoritriament siguen hmens, s molt possible que el tema no els motive gaire i no spien explicar amb detall alguna recepta. En aquest cas, ens podem limitar als verbs ms importants relacionats amb la preparaci dels aliments (fregir, bullir, tallar, pelar...). En canvi, pel que fa a les dones, sol haver-hi un major inters en aquest tema i s possible que sorgisca ms motivaci per comprendre i expressar informaci daquest tipus. Activem vocabulari: Mostrem els dibuixos sobre la preparaci daliments i anem preguntant qu es fa en cadascun (bat un ou, pela, talla...). Per a explicar aquest tipus de paraules haurem de fer mmica i podem tamb dibuixar en un paper els estris necessaris o recrrer als dibuixos que apareixen als codis sobre els objectes de la casa (11). Comprensi i expressi: Els podem explicar com preparem nosaltres una determinada recepta (podem explicar per exemple, com preparem la truita de crelles, a partir dels dibuixos). Desprs ells i elles poden explicar com preparen les que hagen triat en lactivitat de la compra dels ingredients. No cal que siguen explicacions complexes, i els ajudarem a expressar les paraules que desconeguen. Podem intercanviar informaci sobre les diferents formes de preparar els aliments, les preferncies de cadasc, el que li agrada preparar i com ho prepara, etc. Si el grup est animat, la millor activitat per a posar en prctica aquestes expressions de compra i preparaci daliments s elaborar entre tots una recepta, anant junts a comprar els ingredients, i preparant-los a casa dalg o en algun lloc que hem demanat prviament.
Tamb podem practicar lexpressi dels preus. Podem escriure en un paper diferents quantitats i demanar a cadasc que les expresse (3,90, tres euros amb noranta; 2,05, dos euros amb cinc...), i al revs, nosaltres podem dir diferents preus perqu els participants escriguen la xifra. Comprensi i expressi: Amb el company o la companya, representem diverses situacions de compra i venda daliments, fent dilegs com els que segueixen: Qui s ara? Jo. Posem un quart de pollastre. Un quart... b, alguna cosa ms? No, res ms. Quant s?... Bon dia, a quant van les taronges? A un euro vuitanta el quilo. Posem dos quilos. Alguna cosa ms? S, un encisam i dos quilos de tomates madures. En passa un poc, ho deixe? No, per favor. Molt b. Ara s. Quant s tot? Tres euros amb vint. Tinga (un bitllet gran). No el t ms xicotet? No t canvi? No, ho sent. B, ja est. Grcies. Adu.
Podem preguntar desprs de cada dileg, qu s el que ha comprat la persona, quina quantitat, quin problema hi ha hagut, etc. A continuaci, com a la sessi
SESSI
12: EL BAR
Saber com sanomenen els bars al seu pas i com sn Saber si ha trobat diferncies importants amb els bars dac.
64
TEMA 2
ON SOM?
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci en una situaci de bar.
Qu necessitarem?
Codi 17 (dibuix dun bar).
El cambrer, la cambrera; els clients, les clientes. El compte, el canvi, la barra, les taules, les cadires, els lavabos (senyors, senyores; minusvlids, minusvlides). Qu vols prendre? Per a beure? Un aigua, un refresc, un suc, un caf, un tallat, un tallat curt de caf, un caf amb llet, una infusi (te, camamilla, menta...), un entrep de..., una pasta (croissant, donut, magdalena...). Calent, fred, natural? Em cobres, si per favor? Quant s?
SESSI
12: EL BAR
65
TEMA 2
ON SOM?
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Sovint, quan anem als bars amb els amics, s possible que un dia paguem nosaltres i un altre dia una altra persona. Els podem explicar i preguntar si ells i elles tamb ho fan aix, o com sol funcionar. s possible que isca tamb el tema de qu est mal vist o no que les dones entren als bars totes soles. Hem de pensar que tamb ac fa relativament poc que aquest fet ha deixat de tenir tanta importncia, per s possible que als costums dels participants aix no siga aix. Per tant, hem de tenir tacte a lhora de tractar aquestes qestions. Activem vocabulari: Observem el dibuixos i preguntem si saben qu s, com es diu cada cosa, cada persona, el que fa, etc. Tamb els podem preguntar si hi van a vegades, qu solen prendre, qu els agrada, etc. Comprensi i expressi: Amb el company o la companya podem representar diferents dilegs en un bar. Hola, bon dia. Qu li posse? Un cacaolat, per favor. Calent o fred? Natural. Quant s? Desprs de cada dileg, els podem preguntar qu sha pres el client, si no hi havia alguna cosa, etc. Es pot plantejar una situaci en la qual tots anem a esmorzar al bar, i cadasc ha de demanar al cambrer all que vol. Qui faa de cambrer o cambrera pot posar determinades dicultats, com ara que no li queden cacaolats freds, que shan acabat els croissants, si vol la llet calenta o freda, etc. Si es pot i els membres del grup tenen ganes, es pot anar realment a prendre alguna cosa.
SESSI
13: LA ROBA
Saber quina s la manera de vestir-se al seu pas: els hmens i les dones. Saber si s el mateix tipus de roba que es posa ac, o no i per qu.
66

TEMA 2
ON SOM?
De cot, de pana, de llana, tex, texana, de cot, de nil, de cuiro. Lhivern, la primavera, lestiu, la tardor. Fa calor, fred, vent. Est nvol, plou, neva. Hi ha tempesta. Com va vestit? Qu porta? Porta uns pantalons de color blau, un jersei verd de llana... Voldria aquells, aquelles... de laparador. Quina talla? Quin color? Quin nmero? Gran, mitjana, xicoteta. No em queda el seu nmero, la seua talla. Sho vol emprovar? Em ve gran, em ve xicotet. Quants metres en vol? A quant va el metre? Quant fa dample? Quan fa de llarg? Fan rebaixes, 15 % de descompte. T una tara. Et queda b. Magrada molt, no magrada gaire. s una miqueta gran, s massa xicotet.
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar descripcions fsiques a partir de la roba. Comprendre i expressar descripcions de les peces de roba segons el teixit, el color, la forma, lestaci de lany en la qual se sol usar. Comprendre i expressar informaci en una situaci de compra i venda de roba.
Qu necessitarem?
Codis 18.1., 18.2. (fotograes de les diferents peces de roba). Codi 19.1. (fotograes de les diferents estacions de lany). Codi 19.2. (dibuixos del temps atmosfric). Etiquetes de roba per a mirar la talla, els smbols de rentar... Revistes o catlegs per descriure la roba.
Com ho farem?
DIFERENTS PECES DE ROBA: Coneixement social i cultural: Hem de recordar que la nostra manera de vestir no s universal ni ms normal que la resta. Pensem que alguns dels participants poden utilitzar roba molt diferent a la nostra, i daltres prefereixen vestir-se com ac. Tamb podem assenyalar les convencions socials a lhora de vestir, com per exemple, quan anem a una entrevista de treball, a un casament, etc. Activem vocabulari: Observem les fotograes dels codis i anem preguntant el nom de cada pea de roba, si s per a home, dona o tots dos, i de quin teixit pot ser. Pels noms de teixits, haurem dutilitzar exemples prctics, de la roba que

El vestit, la falda, el pantal llarg, el pantal curt, el cintur, el jersei, la camiseta, la camisa, labric. Les sabates de tal, planes, amb cordons, sense cordons. Les sandlies, les botes (daigua), les esportives. El pijama, les calces, els sostenidors, els calotets, la samarreta. De mniga curta, llarga, de tires. Vermell, vermella; groc, groga; verd, verda; blau, blava; blanc, blanca; negre, negra; taronja; gris, grisa, marr.
SESSI
13: LA ROBA
67

TEMA 2
ON SOM?
Hola, bon dia. Voldria unes sabates per a xiquet o xiqueta com aquelles de laparador. Quines, aquestes? S. Quin nmero? El 36. En negre o marr? Magraden ms les negres. Voldria aquell vestit dall. Quina talla? La mitjana. En quin color? Roig. Sel vol emprovar? S, millor. A quant va el metre de roba? Aquesta de ors? S. A... el metre. Quant fa dample? Dos metres i mig. Pose-men dos metres.
nosaltres mateixos portem o relacionant-los amb determinats animals (per exemple, llana i ovella). Mostrem els dibuixos de les diferents estacions de lany i sobre el temps atmosfric i anem preguntant quin tipus de roba podem utilitzar en cadascuna. Els podem ajudar dient normalment les sandlies sn per... I al revs, podem preguntar-los en quina estaci de lany solem utilitzar les sandlies, per exemple. Per ltim, observarem els diferents colors i els demanarem que busquen qui porta una pea de roba dun color determinat (la Ftima porta uns pantalons blaus, i lAziz porta una camisa blava). Comprensi i expressi: Podem descriure la roba que porta el nostre company o la nostra companya, com a model perqu els participants, per parelles, facen el mateix (la Ftima porta una falda blava...). Tamb es poden mostrar fotograes de revistes perqu cadasc descriga la roba que porten les persones que hi apareixen (si podem, presentem fotograes de persones de diferents cultures, vestits amb robes diferents). Finalment, els podem preguntar quin tipus de roba els agrada, els s ms cmode, quins colors i teixits els agraden ms, etc. Tamb els podem preguntar en quines ocasions es vesteixen diferent (a les festes, en ocasions importants...) i de quina manera, etc. LA COMPRA: Coneixement social i cultural: Hem de pensar que poden tenir altres costums a lhora de comprar la roba. Per exemple, s possible que compren ms roba a metres que nosaltres per a fer-se els propis vestits. Activem vocabulari: Preguntem als participants a on solen anar a comprar la roba, si sestimen ms comprar teles, si coneixen la seua talla, quin nmero de peu calcen, etc. Comprensi i expressi: Amb el company o la companya podem representar diverses situacions de compra i venda de roba.
Desprs de cada dileg, els podem preguntar qu sha comprat, quina talla, quin nmero, quin problema hi ha hagut, quant ha costat, etc. A continuaci els podem plantejar, per parelles, una situaci de viatge, dexcursi dels lls, de visita al seu pas, de regal a una altra persona... a la qual hagen de comprar determinades peces de roba, tenint en compte el clima, la talla, el nmero de la persona si es tracta dun regal, etc. Nosaltres farem de venedors o venedores.
SESSI
13: LA ROBA
68
TEMA 2
ON SOM?
SESSI
1: DADES PERSONALS
TEMA 3 LA NOSTRA SALUT

69
Sessions: 1. El meu cos 2. Em fa mal... 3. Demanem hora 4. El metge de capalera 5. La visita 6. Els medicaments 7. Les anlisis 8. Lespecialista 9. Lhospital 10. La farmcia 11. Lalimentaci 12. La planicaci familiar
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu volem aconseguir? Entendre i poder expressar informaci sobre lestat de salut en situacions formals (metge/metgessapacient) i informals. Conixer el sistema sanitari i el seu funcionament al nostre pas. Compartir informaci i reexionar sobre els hbits de cadasc i el funcionament del sistema sanitari als diferents pasos.
SESSI
1: EL MEU COS
Saber quina dimportncia se li dona al cos en la seua cultura. Saber si ha trobat diferncies a lhora de mostrar el cos dels hmens i el de les dones. Saber si ha trobat diferncies en lexpressi del cos a lhora de manifestar les emocions, sentiments, sexualitat
70
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre les diferents parts del cos. Comprendre, demanar i expressar instruccions de moviments i accions.
Qu necessitarem?
Revistes on apareguen fotograes de postures corporals.
El cap, la cara, els ulls, les orelles, la boca, les dents, els llavis, la llengua, el coll, lesquena, el pit, la panxa, el cul, la vagina, el penis, els braos, els colzes, els canells, les mans, els dits, les cames, els genolls, els turmells, els peus. Per a qu serveix? Per a qu serveixen? Olorar, respirar. Vore, mirar. Menjar, parlar, beure, besar. Girar el cap.
Doblegar el bra. Agafar coses. Tocar. Escoltar. Caminar. Pensar. Fer caca, pip (pixar, orinar). Fer lamor. Una persona que no pot... veure, sentir, parlar, caminar. Cec, cega; sord, sorda; mut, muda; invlid, invlida. Estirat, estirada (panxa enlaire, panxa a terra); ajupit, ajupida. Separats, separades; junts, juntes. Al costat, (cap) endarrere, endavant. Alcen, ala. Girem, gira. Ens toquem, toca. Respirem, respira (fort). Pel nas, per la boca. Movem, mou.
SESSI
1: EL MEU COS
71
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Pel que fa als diferents noms que existeixen pels rgans sexuals, caldr explicar que alguns sn considerats socialment ms grollers que daltres, per la qual cosa cal primer vore en quin context podrem emprar-les. Pel que fa a les funcions sexuals dels rgans genitals, podrem parlar ms concretament en la sessi de sexualitat del tema segent. No obstant, no els hem de negar la possibilitat de saber les paraules que ens demanen. Activem vocabulari: A partir del nostre cos mateix, anem preguntant com es diu cada part i per a qu serveix? (acompanyem amb gestos les noves paraules que sorgeixen, com olorar, respirar, veure, mirar, tocar, escoltar, parlar, menjar, beure, alar, pensar, fer caca, fer pip, orinar...). A continuaci, nosaltres diem diferents parts del cos perqu ells i elles les assenyalen al seu cos. Tamb podem anomenar les diferents funcions (olorar, respirar, mirar, tocar...) perqu anomenen lrgan corresponent (els ulls, les orelles, la boca...). Finalment, podem introduir les paraules que serveixen per a descriure determinades discapacitats fsiques: una persona que no pot vore s una persona cega; una persona que no pot sentir s una persona sorda... Ens ajudarem dels gestos i de la interpretaci. Comprensi i expressi: Si hem portat revistes que mostren fotograes de postures corporals, podem dir-los que les descriguen. Per exemple, a partir de preguntes del tipus: com est? ajupit, estirat panxa enlaire...; com t els braos? estirats al costat del cos... Si no tenim fotograes, podem expressar instruccions del tipus estirem i alcem el bra esquerre, girem el cap a la dreta, alcem el peu dret, ens toquem lesquena amb la m, respirem fort pel nas, per la boca... A continuaci, representem nosaltres mateixos una srie daccions perqu ens diguen qu estem fent. Per exemple, alcem una cama i preguntem, qu faig? Alces la cama... Tamb podem demanar que cadasc diga al company o la companya de fer un moviment determinat.
SESSI
2: EM FA MAL
Saber si ha patit o pateix alguna malaltia i si porta algun tractament. Saber si des que est ac ha anat alguna vegada al metge, i si el/la va acompanyar alg.
72
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre i expressar malestar fsic. Comprendre i expressar consells.
ganes de plorar, (no tinc) ganes de fer res. Em sembla que estic; em sembla que est... Refredat, refredada; tapat, tapada; trist, trista (depressiu, depressiva); cansat, cansada. No puc dormir; no pot dormir. Esternude (molt), esternuda (molt). Per qu no vas a la consulta del metge?; hauries danar a la consulta del metge. Per qu no prens alguna cosa?; hauries de... Per qu no dorms un poc?; hauries de... Lexpressi hauries de... la podem utilitzar sobretot nosaltres, perqu els i les participants sacostumen a sentir-la, per no els obligarem a utilitzar-la si els resulta massa complexa; en aquest cas, poden utilitzar laltra ms simple i en estil de pregunta per qu no... Qu fas quan tens febre? Qu fas quan tens mal de cap...? Res; dorm, descanse, prenc...; vaig al metge. Com sabem si tenim febre? Tocant, besant el front (estic calent, est calent), posant el termmetre. A on? A laixella, al cul (recte), a la boca. A partir de quants graus s febre? A partir de trenta-set graus.
Qu necessitarem?
Codi 20 (dibuixos de diferents estats fsics). Termmetre (de mercuri).
Qu et passa? Qu tens? Qu li passa? Qu t? No em trobe b; em trobe malament. No es troba b; es troba malament. Et trobes milllor? Es troba milllor? Em fa mal el pit; em fan mal les cames. Li fa mal; li fan mal. Em pica; em piquen. Li pica; li piquen. Em sembla que tinc; em sembla que t... Febre, grip, allrgia, mal de cap, mal de panxa, mal dossos, tos, mocs (al pit), el nas tapat, picor, grans, ganes de vomitar,
Com ho farem?
QU ET PASSA? Coneixement social i cultural: Pensem que cadascun de nosaltres utilitzarem remeis diferents quan patim els mateixos smptomes. Alguns prenen diferents medicaments quan els fa mal el cap, daltres no prenen res; alguns conen ms en
SESSI
2: EM FA MAL
73
LA NOSTRA SALUT
A continuaci, els podem demanar que, per parelles, representen tamb una escena similar. Per exemple, els donem un dibuix a cada parella, i un haur de representar el que hi ha al dibuix, perqu laltre li pregunte qu li passa, i li done algun consell: anar a la consulta del metge, car-se al llit, prendre alguna cosa, etc. Finalment, podem parlar dels remeis que utilitza cadasc quan t determinats smptomes (qu fas quan tens mal de cap?, per exemple; prenc...; em que al llit; dorm; res). EL TERMMETRE: Coneixement social i cultural: Els metges solen recomanar ls del termmetre digital, tant per comoditat i facilitat, com pel fet que en no dur mercuri, no contamina tant i s ms difcil que provoque cap accident si es trenca. Pel que fa a la collocaci del termmetre, es recomana concretament que siga a laixella, en comptes de la boca o el recte, perqu tamb s menys perills. Activem vocabulari: Mostrem el termmetre i preguntem si saben com s diu, per a qu serveix? (per a saber si tenim febre), com s (lobservem, els graus, el mercuri), on es posa (a la boca, laixella o el recte), com funciona (el mercuri puja ms si la persona est ms calenta...), i a partir de quants graus es pot considerar que una persona t febre (podem preguntar, per exemple, trenta-cinc graus s febre?, i trenta-set?; trenta-set i mig s molta febre?, i quaranta?, etc.). Comprensi i expressi: Podem representar, per parelles, que un de nosaltres no es troba b i laltre li posa el termmetre. Aleshores haur dexplicar al malalt o a la malalta quants graus t (sho inventa), si t febre o no, i preguntar-li si ha pres alguna cosa. Tamb podem preguntar com podem fer baixar la febre, com ho solen fer ells i elles.
TEMA 3
els remeis naturals que en els remeis qumics, etc. Per tant, ms que intentar obligar a ning a creure el mateix, es tractaria de compartir i discutir junts les diferents opinions sobre el tema Activem vocabulari: A partir dels dibuixos, dels gestos i de la representaci, diem el nom de les malalties ms comunes i els smptomes que les solen acompanyar. Per exemple: Tinc la grip: tinc mal dossos, tinc febre, estic cansat, estic encaparrat, tinc tos... Estic refredat: esternude, tinc mocs, tinc el nas tapat, tinc mal de cap... Tinc allrgia: esternude, tinc picor, tinc grans, estic tapat... Tinc mal de panxa (gastritis): tinc un pes a lestmac, tinc sensaci de fstic, tinc ganes de vomitar, tinc diarrea... Mal de cap (migranya): tinc mal de cap, em molesta el soroll i el llum forts... Estic trist (depressi ): no tinc ganes de fer res, tinc ganes de plorar, no puc dormir a les nits... A continuaci, podem representar noms els smptomes perqu els participants diguen que ens passa i qu podem tenir, i desprs al revs, s a dir, els diem que tenim per exemple un refredat perqu ens diguen quins smptomes podrem tenir. Comprensi i expressi: Podem representar amb el nostre company o la nostra companya una situaci com la segent: Qu et passa? No em trobe b. Em fa mal tot, tinc mocs i molt de fred... Sembla que tens grip. Per qu no vas a la consulta del metge? Podem fer diverses representacions daquest tipus i demanar-los desprs qu t la persona que es troba malament, qu li ha dit el seu amic, etc.
SESSI
3: DEMANEM HORA
Saber si al seu pas hi ha sistema sanitari: com era i si hi tenia accs. Saber si coneix el sistema sanitari que hi ha i a quines prestacions sanitries t dret.
74
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre el funcionament del sistema sanitari. Comprendre, demanar i expressar informaci en la demanda de serveis sanitaris.
Qu necessitarem?
Codi 21.1. i 21.2. (fotograes i dibuixos relacionats amb el sistema sanitari). Calendari per a marcar dates.
El CAP (Centre dAtenci Primria), la recepci, lhospital, lambulncia, urgncies, la targeta sanitria, la targeta didenticaci personal, el metge o la metgessa de capalera, el o la pediatre, les proves, les anlisis, lespecialista. Cuiden les persones malaltes; naixen bebs; operen. A on anem? Qu fem? Com demanem dia i hora? Vull demanar la targeta sanitria. T el certicat dempadronament i el NIF o passaport?
S, tinga. Ompli aquest full. Perdone, no s escriure. Guarde aquest paper (resguard). Porte sempre aquest paper, tamb a la farmcia per a comprar els medicaments. Aquest s el seu nmero dhistria; aquest s el seu metge de capalera. Aquest s lhorari del seu metge o de la seua metgessa de capalera, pediatre. De dilluns a divendres de les... a les... del mat, de la vesprada. Pot demanar hora per telfon; ac est el telfon del CAP. Diga? Quin nmero dhistria t? A veure... el dimecres a les quatre, li va b? No pot ser ms tard? No pot ser abans? No pot ser el dijous? Vull demanar visita, hora amb el doctor X. Li va b el dimecres 16 a les set de la vesprada? Millor els dijous, millor abans, millor ms tard...
Com ho farem?
LA TARGETA SANITRIA: Coneixement social i cultural: Es tracta de parlar dels diferents serveis sanitaris que hi ha al nostre pas i la forma daccedir-hi. Aquests serveis poden ser pblics, privats o laborals. Dins de la sanitat pblica, s important remarcar la funci del metge de capalera, qui coneix el nostre historial clnic, i al qual hem de visitar per a les malalties ms comunes, demanant dia i hora prviament. Aquest s litinerari ms habitual, i noms en cas de problemes greus que no poden esperar, anem a Urgncies.
SESSI
3: DEMANEM HORA
75
LA NOSTRA SALUT
DEMANEM HORA: Activem vocabulari: A partir de la fotograa de la recepci del CAP, preguntem qu fem quan ens trobem malament? Mirem de comprovar si reconeixen la zona de recepci del CAP... (del lloc on es porte a terme lexperincia) a partir de la fotograa, qu shi fa all, si han anat mai a demanar hora, com ho han fet, com funciona, etc. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya representem diverses situacions en les quals es demana dia i hora perqu ens visite el metge. Els dilegs poden ser com els segents: PER TELFON: Diga? Vull demanar hora pel doctor Mateu. Quin nmero dhistorial? 4021. Uhmm... Ftima Lamkadmi? S. A veure... el dimecres dia 16 a les 4 h i 10 min, li va b? No pot ser ms tard? EN PERSONA: Vull demanar hora pel doctor Mateu (li dna la targeta). A veure... el dimecres dia 16, a les 4 h i 10 min, li va b? Podem preguntar als participants qu sha demanat, a quina hora li han dit, si hi ha calgut canviar el dia o lhora, etc. Els podem demanar que marquen la data al calendari, i que apunten lhora en un paper, per exemple. A continuaci, nosaltres podem fer de personal administratiu, i ells i elles ens hauran de demanar el dia i lhora. Finalment, els podem preguntar si als seus pasos dorigen han de demanar el dia i lhora prviament o com funciona la demanda de visita.
TEMA 3
Activem vocabulari: A partir dels dibuixos i les fotograes anem preguntant qu fem quan estem malalts, a on anem, si al CAP o a lhospital, per qu anem a lhospital, quan podem anar a urgncies, on s el CAP... (del lloc on es porte a terme lexperincia), quin s lhorari datenci al pblic, qu s la targeta sanitria, com la fem, per a qu serveix?, etc. [al material complementari daquesta sessi en trobarem informaci]. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya representem una situaci en la qual es demana la targeta sanitria. El dileg pot ser com el segent: Bon dia. Voldria demanar la targeta sanitria. T el certicat dempadronament i el NIF o passaport? S. Tinga. Molt b. Ompli aquest full. Perdone, no s escriure. Dacord (la persona el pot ajudar a omplir les dades). Molt b, ara guarde aquest paper ns que li arribe la targeta. Tardar un poc. Porte sempre aquest paper quan vaja a la consulta del metge i a la farmcia. Dacord. I aquesta s la seua targeta didenticaci personal. El seu metge s el doctor Ferran, i visita de dilluns a divendres de tres a cinc de la vesprada (assenyalant-ho a la targeta). Podem preguntar als participants quins sn els papers necessaris per a demanar la targeta sanitria, qu sha de fer, qu s la targeta didenticaci personal, qu s el metge o la metgessa de capalera, etc. A continuaci, cada participant pot representar el rol de persona que demana per primer vegada la targeta sanitria, i nosaltres fem el paper de personal administratiu [recordem que quan els preguntem el nom i els cognoms propis, podem repassar lactivitat de lletrejar-los]. Finalment, els podem preguntar si hi ha tamb algun tipus de document per fer s dels serveis sanitaris als seus pasos dorigen o com funcionen.
SESSI
4: EL METGE DE CAPALERA
Preguntar-li si sap on est el centre de salut que li correspon i si t la targeta sanitria. Preguntar si sap que s el metge o la metgessa de famlia i si el/la coneix.
76
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre i expressar informaci sobre la prpia salut i hbits en una situaci metge/metgessapacient. Comprendre, demanar i expressar informaci sobre la freqncia i la quantitat.
Pren alcohol? Pren algun medicament? Des de quan? Des dels vint anys... Quant? Molt, fora, poc, molt poc. Mai, a vegades, sempre. El o la pediatre, el carnet de salut. Marquen les vacunes; controlen... Per a tenir defenses contra algunes malalties. Quantes vegades,? Dues vegades, cada dos mesos, a partir dels catorze anys, noms als vuit mesos.
Qu necessitarem?
Codis 21.1. i 21.2. (fotograes i dibuixos relacionats amb el sistema sanitari).
La targeta sanitria, la targeta didenticaci personal, el metge o la metgessa de capalera, la visita, la histria clnica, lalada, el pes, la pressi (alta, baixa). Ha tingut malalties importants? Lhan operat alguna vegada? De qu? Algun familiar ha tingut problemes de cor? T allrgia a algun producte o aliment? Fuma?
SESSI
4: EL METGE DE CAPALERA
77
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: El metge de capalera, o el pediatre s qui disposa de la histria clnica de cada pacient i qui pot controlar millor la seua salut. La histria clnica cont informaci necessria prvia a qualsevol tipus de tractament o intervenci. Per exemple, informaci sobre les allrgies a determinats medicaments, si ss fumador o es consum alcohol, els hbits sanitaris, les malalties que ha patit la persona o els seus familiars, etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci]. Els xiquets i les xiquetes tenen el seu carnet de salut, on sapunten les dades del seu creixement i les vacunes que sels posaran. Sha de portar sempre que es porten al metge, i s un document que demanen tamb per a la preinscripci a la llar dinfants i a lescola. Les vacunes es posen per a evitar algunes malalties. Als infants sels en posa diverses, la majoria punxades, excepte la de la poliomielitis, que es dna per la boca. La vacuna del ttanus s una de les poques que cal tornar a posar cada deu anys. Els metges dac recomanen que els infants hagen rebut les vacunes que els corresponen segons la seua edat. Per als que arriben ja grans al nostre pas, existeixen certes pautes accelerades per subministrar-los aquestes vacunes [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci ]. Activem vocabulari: Mostrem les targetes i expliquem que amb elles ens atorguen un metge. Podem demanar qui s el metge de capalera, qui s el pediatre, si s important o no que sempre ens visite ell o ella, i per qu, etc. Podem preguntar tamb si saben qu s el carnet de salut, quines persones el tenen (els infants, a ms de la seua targeta sanitria), per a qu serveix (per controlar el pes, el creixement, per marcar les vacunes, etc.), qu sn les vacunes i observar els diferents tipus que shan de posar aqu i cada quant de temps. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya podem representar una situaci en qu un s el metge i laltre, una persona que el visita per primer vegada. El metge ha domplir la histria clnica de la persona i li demana dades com les segents: Nom: Edat: Alada: Pes: Ha tingut alguna malaltia important? Lhan operat o operada alguna vegada? De qu? Pren alcohol? Quant? Des de quan? Fuma? Quants cigarrets al dia? Fa exercici habitualment? Pren algun tipus de medicament? Quin? Com sol tenir la tensi, baixa o alta? T allrgia a alguna cosa? Algun familiar ha tingut problemes de cor? Quants? ... A continuaci, els participants faran de pacients i nosaltres dels seus metges de capalera. Recordem-los que poden respondre el que vulguen, i que no necessriament ha de ser la veritat. Limportant s que comprenguen les preguntes i spien respondre-les.
SESSI
5: LA VISITA
Saber si ja ha estat alguna vegada a la consulta del metge o metgessa. Saber si va entendre les instruccions.
78
Li fa mal el coll? Li pica quan tus? Esternuda molt? T mocs? Ha tingut febre? Quanta? ... Ronyons: Quantes vegades orina? Li fa mal? Quin color t lorina? (fosc, clar). ... Vmits: Vomita sang? s negra, fosca? Vomita bilis? Quan vomita, desprs o abans de menjar? Qu ha menjat? ... Diarrea: Quantes vegades fa caca? Li fa mal la panxa quan fa caca? s clara o fosca? s molt lquida? Qu ha menjat? ... Restrenyiment: Des de quan no fa caca? Li fa mal la panxa, el ventre? Qu ha menjat darrerament? Ha menjat fruita o verdura? ... Mareig: Quan es mareja? Al mat?; a la nit?; quan saixeca?; quan mira cap avall? Abans o desprs de menjar?
LA NOSTRA SALUT
Vomita? ... No tenir gana: Des de quan no t gana? Qu ha menjat darrerament? Ha menjat fruita? Ha menjat verdura? Qu (no) li agrada menjar? ... Estar cansat: No t ganes de fer res? Li fan mal les articulacions? Fa gaire desfor fsic? De qu treballa? Dorm b? Quantes hores dorm? Descansa b quan dorm? ... Estar trist: T problemes familiars, econmics, amb els lls i/o les lles? T feina? Quant de temps fa que est ac? Plora molt? Est cansat? Instruccions per a desprs de la visita: T la grip; est una mica refredat... No isca; estigas al llit dos o tres dies; descanse; prengas aquest medicament. Control de la comprensi: Perdone, qu signica...? Pot repetir, per favor?
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre i expressar informaci sobre lestat fsic en una situaci metge/metgessapacient. Comprendre les instruccions i prescripcions del metge durant la visita.
Qu necessitarem?
Codi 20 (dibuixos de diferents estats fsics).
Qu li passa? Em fa mal lestmac, el queixal, aquesta cama, ac... Tinc vmits, tos, diarrea. No tinc son; no tinc gana. Vaig restret. Estic cansat, cansada; estic trist, trista. Plore molt. Esternude... tura cap amunt, cap a baix; ajegues en aquest llit; respire (fort); no respire; tussa... Preguntes: On li fa mal, ac o ms amunt? Li fa mal quan pressione? Auixe? Respira fort? Des de quan li fa mal? Des dahir, des daquest mat, des de dilluns. Li ha passat altres vegades? Ha pres alguna cosa? ... Refredat: T tos?
Instruccions durant la visita: Lleves la camisa; descordes el pantal; despulles de cin-
SESSI
5: LA VISITA
79
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Es tractaria de recordar la sessi 2 (Em fa mal...), per aquesta vegada, qui pregunta no s un amic, sin el metge: Qu li passa? Em fa mal lestmac... Per tant, podem incloure parts del cos una mica ms concretes, com ara els queixals, lestmac o els ronyons. Ara b, noms aquells que puguen ser ms habituals a les converses quotidianes o a la visita al metge. No cal ensenyar, doncs, noms ms especcs com ara fetge, per exemple, ja que no tothom quan va a la consulta del metge sap anomenar concretament el que li fa mal. No diem per exemple, em fa mal el pncrees. En aquest sentit, s til utilitzar paraules com les segents: ac, ms amunt, ms avall, ms a lesquerra, ms a la dreta, al mig, tot... Activem vocabulari: A partir dels dibuixos del codi i dels gestos, podem anar recordant i introduint noves parts dels cos amb frases no em trobe b, em fa mal aquest bra, aquesta cama, aquest dit, aquest peu, els ronyons... I parlar de smptomes com ara tinc tos, tinc diarrea, tinc vmits, tinc molta son, no tinc gana..., estic cansat, estic trist o trista..., vaig restret o restreta, esternude molt, em marege, plore molt... Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, representem diverses situacions entre metge i pacient amb dilegs com els segents [al quadre de vocabulari i expressions, podem trobar les preguntes que podem fer segons els smptomes que presente el pacient]: Bon dia. Bon dia. Sega. Qu li passa? Em fa mal... Descordes el pantal; jegas en aquest llit (ens ajudarem molt dels gestos). Des de quan li fa mal? Des dahir... Li ha passat altres vegades? Ha pres alguna cosa? T una mica de... per no s greu (molt important). Perdone, qu signica...
Desprs dinterpretar cada dileg, podem preguntar qu tenia el pacient, qu li ha fet el metge (li ha dit que es despulle..., li ha tocat la panxa...), des de quan li feia mal, si ha pres alguna cosa, etc. A continuaci, podem repartir un dibuix o un tros de paper a cada participant on els especiquem qu els fa mal (per exemple, el dibuix de mal de cap, o b un paperet on escriurem mal de cap per a aquells que spien llegir). Nosaltres farem preguntes del tipus des de quan li fa mal, ha pres alguna cosa, li fa mal si pressione, etc., donant instruccions com respire fort, tussa, sega ac, i prescripcions del tipus no isca, estigas al llit dos o tres dies, prengas aquest medicament, etc.
SESSI
6: ELS MEDICAMENTS
Saber si es pren algun medicament i per a qu? Saber si coneix els diferents tipus de medicaments: pastilles, supositoris, injeccions, xarops, cremes, etc.
80
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar instruccions sobre la presa de medicaments. Comprendre, demanar i expressar informaci en la demanda de serveis sanitaris.
Durant set dies, ns que sacabe. Una cullerada gran, xicoteta. Sho ha de posar als ulls, a loda, al nas, a lanus, a la vagina, a la pell. Sha de posar una injecci per setmana, cada dia. Demane hora a recepci. Vull demanar hora per a posar-me la injecci. Els caps de setmana s igual? No, noms s de deu a dotze del mat.
Qu necessitarem?
Codi 22 (fotograes de diferents tipus de medicaments). Medicaments que tinguem a casa (xarops, suspensions, pndoles o pastilles, gotes, pomades, sobres, supositoris, vuls, inhaladors, una xeringa per a posar injeccions...)
Prengas aquests sobres, aquest xarop, aquestes pastilles, pndoles. Poses aquesta pomada, aquests supositoris, aquests vuls, aquestes gotes. Pot repetir, si us plau? Ho pren tres vegades al dia, cada tres hores, desprs dels menjars, pats, en dej. A la nit, al mat.
SESSI
6: ELS MEDICAMENTS
81
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
ELS MEDICAMENTS: Activem vocabulari: Mostrem una recepta i preguntem qu s, per a qu serveix, si es pot o no comprar medicaments sense aquest paper (alguns s, per sn ms cars que si els comprem amb recepta; daltres medicaments no entren amb recepta) i podem tamb observar les dades que hi apareixen (nom del malalt, tipus de medicament, quantes vegades al dia o amb quina freqncia, durant quants dies...) A continuaci, els podem mostrar els diferents tipus de medicaments (xarops, suspensions, sobres, pomades, pastilles, vuls, supositoris...) i preguntar si saben com es diuen i com shan dutilitzar (per quina via: per la boca, pel nas, pels ulls, per la pell...) [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci ]. Comprensi i expressi: Com a la sessi anterior, podem simular situacions en les quals els participants hagen de ngir una malaltia i nosaltres farem de metges i els receptarem diferents medicaments, explicant quin tipus de medicament s (prengas aquests sobres; poses aquesta pomada), com sha de prendre o usar (en un got amb una mica daigua; a la pell...) quantes vegades al dia, si abans o desprs dels menjars i durant quants dies. s important que puguen utilitzar frases com pot repetir, per favor?, per exemple, per a assegurar-se la comprensi de les instruccions que els donem. Desprs de cada representaci, podem preguntar a la resta dels participants quin tipus de medicament sha receptat, com sha de prendre, quantes vegades al dia, etc. Desprs, nosaltres els podem llegir les instruccions (posologia) que apareixen en cada medicament dels que haguem dut i preguntar-los cada quant de temps sels podrien prendre, quantes vegades al dia, a quines hores ho farien, etc. Finalment, podem establir la conversa sobre els medicaments demanant-nos si ens sembla que funcionen, o b que abusem massa dels medicaments, si ens agrada o no prendren, si preferim altres remeis, etc. LES INJECCIONS: Activem vocabulari: Mostrem una xeringa i preguntem per a qu serveix? (per posar injeccions), si se nhan hagut de posar mai i per qu, a on hem danar perqu ens les punxen, si hem de demanar o no hora prviament, si els caps de setmana s igual, etc. [al material complementari daquest sessi hi trobarem informaci]. Comprensi i expressi: Representem amb el nostre company o la nostra companya una situaci en la qual el metge ens diu que ens hem de posar una injecci. El dileg pot ser com el segent: Sha de posar una injecci per setmana, cada dia... Demane hora a recepci. (Fent veure que anem a recepci ) Vull demanar hora per posar-me la injecci. El cap de setmana s igual? Noms de les deu a les dotze del mat. Grcies. Adu. Desprs de representar cada dileg, podem preguntar als participants qu li ha dit el metge, quantes injeccions sha de posar i amb quina freqncia, etc. A continuaci, els podem donar un paper a on haguem escrit quantes vegades shan de punxar perqu demanen hora a recepci. Nosaltres farem de personal administratiu.
SESSI
7: LES ANLISIS
Saber si alguna vegada li han fet una anlisi de sang, dorina Saber si coneix per a qu serveixen aquests tipus del controls?, qu mesuren i per a qu? Saber per qu es convenient fer-se analtiques peridicament.
82
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar instruccions per desprs de la visita. Comprendre, demanar i expressar informaci en la demanda de serveis sanitaris.
Ha de ser el primer pip del mat. No ha de ser el primer pip del dia. Lha de portar a... de vuit a deu del mat. On he danar? Ha danar al CAP...; ha de demanar hora... Vull demanar hora per a fer una anlisi de sang. Vull demanar hora per a fer-me una radiograa. Em donaran el resultat a mi. Li donaran el resultat a vost i me lhaur de portar ac. Ara li faran una prova, una radiograa (urgent). Torne a portar-me-la; me lha de portar ac.
Qu necessitarem?
Codi 23 (fotograes i dibuixos relacionats amb les proves i les anlisis).
Sha de fer una anlisi de sang, dorina, de femta (caca). Sha de fer una radiograa. Una altra prova pot ser la glucmia (control del nivell de glucosa a la sang), per mirarem dintroduir noms les ms habituals. Telefone per a demanar hora. Demane hora a lentrada. Ha danar a... les... (hora) en dej. Ha de fer pip, caca en aquest pot. Ha de comprar el pot a la farmcia.
SESSI
7: LES ANLISIS
83
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Activem vocabulari: Observem les fotograes i els dibuixos del codi i preguntem si saben com es diuen els llocs que hi apareixen, els objectes, els papers, per a qu serveixen?, etc. Preguntem tamb si saben a on es fan les diferents proves, si al CAP de... (lloc on es porta a terme lexperincia), al... (lloc on es porta a terme lexperincia) o als hospitals [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci ]. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, podem representar diverses situacions en les quals el metge demana al o la pacient de fer-se alguna anlisi o prova. Les instruccions poden ser com les segents: Sha de fer una anlisi de sang. On he danar? Ac mateix, demane hora a recepci (per a lanlisi de sang).
Ha danar en dej (anlisi de sang). Em donaran el resultat a mi. Torne dac quinze dies. Demane hora a recepci. Desprs de cada dileg, podem preguntar quina anlisi o prova sha de fer el pacient, a on ha danar, a quina hora, si ha de demanar hora prviament, com ho ha de fer, etc.
A continuaci, els participants poden fer de pacients i nosaltres de metges. Els demanarem que es facen una anlisi o una prova. En el cas que hagen de demanar hora, farem de personal administratiu, i si no lhan de demanar, els podrem dir que assenyalen a les fotograes on aniran, a quina hora, com (en dej, per exemple, etc.).
SESSI
8: LESPECIALISTA
Saber si alguna vegada ha anat a algun centre despecialitats: ginecleg, dentista, oculista, etc. I per quina ra. Saber quins noms despecialistes coneix i si sap a qu es dediquen.
84
LA NOSTRA SALUT
Al dentista: Qu li passa? Em fa mal un queixal, per ac. Des de quan li fa mal? Ha pres alguna cosa, calmants? Jega aqu; obri la boca; diga si li fa mal quan pique. Est molt corcat; est una mica corcat. s millor traurel, matar el nervi i empastar. Ha danar a un altre dentista; jo noms puc traure peces. No li puc traure ara; primer ha de baixar la inamaci. Prengas aquestes pastilles cada... hores... durant... dies. Demane hora a recepci per a dac a... dies. s important rentar-se les dents.
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci en una situaci metge/metgessa especialistapacient.
Qu necessitarem?

Codis 21.1 i 21.2. (fotograes i dibuixos relacionats amb el sistema sanitari). Codi 23 (fotograes i dibuixos relacionats amb les proves i les anlisis).

Has, ha danar a... El ginecleg, la ginecloga; el/la dentista, loculista; el metge, la metgessa de... la pell, els ossos... Has de demanar hora al CAP de... (lloc on es porta a terme lexperincia).
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: No cal dir el nom tcnic de tots els especialistes, sin noms dels ms habituals (ginecleg, oculista, dentista...). Per anomenar-ne daltres ms concrets, com ara el traumatleg (ossos, msculs i articulacions), o el dermatleg (la pell), podem utilitzar i lexpressi el metge o la metgessa de la pell, dels ossos, de... En aquesta sessi, es proposen noms activitats relacionades amb dos tipus despecialistes, el ginecleg, i el dentista, que en alguns CAP hi sn i ens poden visitar. En el cas dels grups on majoritriament hi haja hmens, malgrat que no fem les activitats de dileg entre ginecleg/ginecloga, si pot ser interessant descriure litinerari de les dones embarassades dins de la salut pblica, el tipus de proves, etc. I en el cas dels grups que siguen majoritriament dones, igualment podem fer les activitats proposades pel que fa al tema del dentista. EL GINECLEG O LA GINECLOGA: Activem vocabulari: Preguntem als participants si saben qu han de fer les dones quan creuen que estan embarassades, a quin metge han danar primer
Al ginecleg o a la ginecloga: Est, estic embarassada. Quan va ser la darrera regla? Quants lls ha tingut? Tot va anar b? Ha tingut algun avortament? Ha tingut alguna malaltia? Li prenc la pressi, el pes. Aquest s el seu carnet dembarassada. Sha de fer una anlisi dorina del primer pip del mat. Sha de fer una ecograa; bega molta aigua abans. Ha de demanar hora a... Torne dac a... dies.
SESSI
8: LESPECIALISTA
85
LA NOSTRA SALUT
Finalment, els podem preguntar si han tingut lls a... (lloc on es porta a terme lexperincia), com va anar i quin va ser litinerari (quins metges, quines proves, etc.), i si es van sentir b o no. Poden expressar tamb les seues experincies als seus pasos dorigen, si les han tingudes. DENTISTA: Activem vocabulari: Preguntem si saben qui s el dentista, quina s la seua funci, si nhi ha o no al CAP de... (lloc on es porta a terme lexperincia), qu pot fer (noms traure peces), etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci ]. Comprensi i expressi: Podem representar amb el nostre company o la nostra companya un dileg entre dentista i pacient. El dileg pot ser com el segent: Bon dia. Qu li passa? Em fa molt de mal un queixal, per ac. Des de quan li fa mal? Des de fa una setmana. Ha pres alguna cosa? Calmants, per ja no em fan res. Quins calmants? Podem preguntar als i les participants qu ha dit el dentista, quin consell li ha donat, qu ha de prendre, amb quina freqncia, quants dies, quan ha de tornar a demanar hora, etc. Desprs, els participants poden fer de pacients i nosaltres de dentistes, noms indicant qu tenen (sense necessitat de representar lexploraci ), qu poden fer, qu han de prendre i si han de demanar hora. Cada participant pot explicar a la resta dels companys el que li ha dit el dentista i all qu ha de fer. Tamb podem representar la demanda de dia i hora, nosaltres fent de personal administratiu. Finalment, podem establir la conversa sobre les experincies que ha tingut cadasc amb els dentistes, si creiem que s important o no visitar-los de tant en tant, per qu, com podem prevenir nosaltres mateixos les cries i els problemes dentals, si s bo o no traure massa peces, etc.
TEMA 3
(al seu metge de capalera), on lenviar (al ginecleg), quin document o paper li donaran (un carnet dembarassada), per a qu (per a portar el control del seu embars, les proves, els canvis, etc.) i quan lhauran de portar (a totes les visites i al part) [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci]. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, podem simular un dileg entre una dona embarassada i el ginecleg. Les preguntes poden ser com les segents: Com es troba? Quan va ser la darrera regla? Quants lls ha tingut? Tot va anar b? Ha tingut algun avortament? Ha tingut alguna malaltia? Pren algun medicament? B, ara li prenc la pressi... i el pes... Ha danar a fer-se una anlisi de sang, una dorina i una ecograa. Qu signica? Una prova per a veure com est el xiquet o la xiqueta dins la panxa. A on he de fer-me la prova? Ha de demanar hora al CAP... (del lloc on es porta a terme lexperincia); pot telefonar. s important que haja begut molta aigua abans de fer la prova; no cal que hi vaja en dej. Quan isca, demane hora a recepci per a lanlisi de sang i per tornarme a visitar dac a tres setmanes. Li marque ac al seu carnet. Ha de portar lanlisi dorina al CAP... (del lloc on es porta a terme lexperincia). Demane tamb hora a recepci. Podem anar demanant cada vegada qu ha de fer la dona, quines proves, . com, etc. A continuaci, les participants poden fer de pacients i nosaltres de metges
SESSI
9: LHOSPITAL
Preguntar si sap qu s un hospital i si hi ha anat alguna vegada. Preguntar si sap on est lhospital de la seua localitat i si sabria anar-hi.
86
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci en una situaci de visita a lhospital.
Qu necessitarem?
Codis 21.1. i 21.2. (fotograes i dibuixos relacionats amb el sistema sanitari). Codi 24 (dibuixos relacionats amb els accidents).
Quin s lhorari de visites? s de... a... de la vesprada. Noms hi pot haver tres persones. Venim, vinc a visitar a... En quina habitaci est? No ho sabem; no ho s. Ha ingressat ahir a la vesprada; ha ingressat aquest mat... Ha tingut una xiqueta; ha tingut un accident... Em pot repetir el cognom? Est a la planta 6; est a la planta de maternitat. s lhabitaci 615, llit A. Tinga el passe. Ara hi ha tres persones; quan baixe alg, vost pot pujar.
Les operacions, els naixements, els accidents (de trnsit, a casa). Pot tenir un accident; el poden atropellar; es pot cremar; es pot enrampar; pot caure; es pot intoxicar... Em vaig, es va... cremar, enrampar, intoxicar... Vaig, va tenir un accident de cotxe. Em van, el van atropellar. Shan de posar els productes de neteja, medicaments en armaris alts, els mnecs de les paelles cap endins. Sha de vigilar els xiquets al carrer. Shan de protegir les estufes, els endolls... Lhospital, els infermers, les infermeres, els metges, les metgesses, la recepci.
SESSI
9: LHOSPITAL
87
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Activem vocabulari: A partir dels dibuixos, els podem demanar qu pot passar (es pot cremar, pot caure, el poden atropellar...) i qu es pot fer per a evitar-los (shan de protegir les estufes i els endolls, posar els mnecs de les paelles cap endins, els medicaments i els productes txics en armaris alts, etc.). Tamb els podem preguntar si ells o els seus familiars han tingut mai un accident, qu va passar, qu van fer, etc. Observant les fotograes dels hospitals, podem demanar per qu hi anem (per visitar a alg que ha estat operat/operada, que ha tingut un beb... o durgncies per un accident), si han anat mai a visitar a alg, com s lhospital (diferents plantes, en cada planta moltes habitacions, normalment per a dues persones, llit A/llit B), i quines normes shan de respectar (hem de fer soroll? per qu? podem anar quan vulguem?; per qu?; hi ha un horari de visites: de 9 h a 14 h, noms hi pot haver un familiar, i a la vesprada hi pot haver ns a tres persones; per a vegades et poden deixar passar). Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya podem representar un dileg entre la persona de la recepci-informaci de lhospital, i alg que ve a visitar un amic o un familiar. El dileg pot ser com ser el segent: Hola, bon dia, venim a visitar la Ftima Talhaoui. En quina habitaci est? No ho sabem, ha ingressat aquesta nit perqu ha tingut una xiqueta. Ah, aix deu estar a la planta 6. Quin cognom ha dit? Talhaoui. Umm, molt b, s lhabitaci 614, llit A, per ja hi ha dues persones. Noms hi ha un passe. Hi pot pujar un o una i demanar a alg que baixe perqu li done el passe. Dacord, grcies. Podem preguntar als participants qu ha passat, a qui anaven a visitar a lhospital, si sabien la planta i lhabitaci, qu els ha dit la persona de recepci, etc. A continuaci, podem plantejar situacions diferents a diverses parelles de participants, com ara que van a visitar algun familiar que han operat, o b alguna amiga que ha tingut un ll o una lla, etc. Nosaltres farem de recepcionistes de lhospital. Finalment, es pot establir la conversa a partir de les experincies que cadasc ha tingut als hospitals, ja siga ac, o b als seus pasos dorigen, quines diferncies i similituds hi troben, per exemple.
SESSI
10: LA FARMCIA
Saber si coneix que s una farmcia i si hi ha anat alguna vegada. Saber si nhi ha al seu pas.
88
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci en una situaci de compra-venda de medicaments.
T la targeta sanitria? T alguna cosa per al... mal de cap, de coll, de queixal... Per a la tos, baixar la febre, desinfectar ferides, les cremades, els colps. Sho ha de prendre dues vegades al dia, abans, desprs de menjar. Se lha de posar dues vegades al dia...
Qu necessitarem?
Codi 25 (fotograes i dibuixos relacionats amb la farmcia, les ferides i els colps).
La farmcia (de gurdia). Per a comprar els medicaments, per a pesar-nos, per a comprovar la pressi. El farmacutic, la farmacutica. La recepta. La targeta sanitria. Qu li ha passat? Mhe cremat; sha cremat. Mhe fet un tall; sha fet un tall... Mhe donat un colp; sha donat un colp. Sha de netejar amb aigua i sab; sha de desinfectar; sha de tapar. Les venes, les tiretes, lesparadrap, el cot-en-pl, lalcohol, laigua oxigenada, la mercromina, el iode, les gasses, voldria aquesta recepta.
SESSI
10: LA FARMCIA
89
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Activem vocabulari: Observem les fotograes i els dibuixos i preguntem qu anem a fer a la farmcia (comprar medicaments, pesar-nos, comprovar la pressi...), com es diu el paper que ens dna el metge per a anar a comprar els medicaments (la recepta), qu haurem de mostrar a ms de la recepta (la targeta sanitria), si sempre haurem de mostrar la targeta sanitria (noms quan comprem amb recepta), si podem comprar o no sense recepta (noms alguns medicaments i mai a la farmcia de gurdia; hi ha medicaments que no entren amb recepta de la Seguretat Social), etc. Tamb podem parlar de lhorari habitual de les farmcies i de qu podem fer quan volem comprar un medicament a la nit, com podem saber quina s la farmcia de gurdia, etc. Pel que fa als dibuixos, podem preguntar qu ha passat cadasc (sha fet una ferida; sha fet un tall) i qu pot fer, mostrant les tiretes, el cot-en-pl, els desinfectants... Cal tenir en compte que per a desinfectar les ferides podem utilitzar simplement aigua i sab, o algun desinfectant com alcohol, aigua oxigenada, iode o mercromina. I quan les ferides sagnen, s bo secar la zona, perqu no li arribe tanta sang i pare de sagnar. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, representem diverses situacions de compra a la farmcia. Els dilegs poden ser com els segents: Hola, bon dia. Vull aquesta recepta. T la targeta sanitria. Tinga. Molt b. Sn dos amb seixanta. Bon dia, mhe donat un colp a lespatlla i em fa mal. T alguna cosa per als colps? Mire, aquesta pomada li anir b. Se lha de posar a la zona que li fa mal, tres vegades al dia. Grcies. Desprs de cada dileg, els podem preguntar qu volia la persona, qu li ha demanat el farmacutic o la farmacutica, quines instruccions li ha donat, etc. A continuaci, podem plantejar a cada participant una situaci en la qual haja de comprar alguna cosa perqu li fa mal el coll, un queixal, sha fet un tall, etc. Nosaltres farem de farmacutics. Finalment, podem preguntar si solen comprar o no medicaments sense recepta, si creuen que s convenient fer-ho i per qu. Es tractaria de parlar sobre lautomedicaci i exposar i compartir les nostres opinions.
EL IODE
LALCOHOL
LESPARADRAP
LES VENES
LA CINTA ADHESIVA
EL COT EN PL
LES TIRETES
SESSI
11: LALIMENTACI
Saber com s una bona alimentaci en la seua cultura. Saber qu es considera droga en la seua cultura i qu no. Saber si hi ha algun aliment prohibit en la seua cultura.
90
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre els hbits alimentaris.
Qu necessitarem?
Codi 26 (fotograes de lagrupaci dels aliments).
La carn, el peix, els ous (les protenes). La pasta, larrs, el cuscs, el pa (els hidrats de carboni). La fruita, la verdura (les vitamines i la bra). Els llegums (la bra, les protenes, els hidrats de carboni, els minerals i les vitamines). Loli, la mantega, els fruits secs (els greixos). Donen energia (hidrats de carboni i greixos). Formen el cos (les protenes). Protegeixen contra les malalties (vitamines i minerals). La pastisseria industrial, les crelles fregides, les begudes dolces. s bo per a la salut; no s bo per a la salut. Menjar cada dia... Menjar una, dues vegades per dia, setmana...
Menjar fora dhores. El caf, el te, el tabac, lalcohol, la marihuana, lhaixix, la cocana, lherona, les drogues qumiques. Sn drogues legals, illegals (es pot, no es pot). Hi ha centres de rehabilitaci. Quantes vegades menges al dia? A quines hores? Qu menges normalment? Menges sol? Amb qui menges? En quant de temps menges? Menges de tot? Menges alguna cosa bullida? Menges alguna cosa a la planxa? Menges gaires dolos? Menges gaires fregits? Poses molta sal al menjar? Mai, sempre, a vegades, molt poc. Tagrada la carn, el peix, la llet...? Quantes vegades per setmana, dia, mes, en menges...? Una vegada per setmana, tots els dies, mai.
SESSI
11: LALIMENTACI
91
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: En aquesta sessi no pretenem que ning canvie els seus hbits alimentaris ni els seus costums en la manera de preparar els aliments. Es tracta simplement de compartir informaci sobre el que s habitualment recomanable, sobretot pel que fa als xiquets i les xiquetes en edat de creixement, i reexionar si hi estem dacord o no, si els nostres costums sn o no gaire diferents, si creiem que abusem de determinats productes o determinades substncies, etc. Cal que respectem sobretot els hbits alimentaris de cadasc. Pel que fa a les drogues, cada cultura t les seues prpies opinions sobre el que es pot o no considerar droga, i sobre el seu consum o acceptaci social. Per exemple, a molts dels participants de religi musulmana, els pot sorprendre els nostres hbits diaris pel que fa a lalcohol o al tabac. Es tractaria de poder compartir informaci sobre el que es consideren drogues legals i illegals als diferents pasos, i quin tractament sen fa. Activem vocabulari: Mostrem les fotograes dels diferents tipus daliments i preguntem si els agraden o no, si en mengen, quantes vegades per dia o per setmana, si saben que ens aporten (vitamines, fora...), etc. [en trobarem ms informaci al material complementari daquesta sessi ]. Podem preguntar quins productes consideren que sn drogues. Els podem explicar que al nostre pas la marihuana, lhaixix, la cocana, lherona, les drogues qumiques, etc. no sn drogues legals i que la seua venda pot ser castigada amb multes o amb pres. Per a les persones que consumeixen certes drogues, els serveis de salut o de serveis socials tenen centres dassistncia per a intentar ajudar-les a deixar de prendren. Comprensi i expressi: Els podem plantejar una comparaci entre les quantitats que es recomanen habitualment de cada aliment, i el que nosaltres solem menjar. Per aix, podem anar dient les segents frases, perqu ells i elles expressen el seu acord o desacord, i la quantitat que en solen menjar: CADA DIA: Tres racions de llet o derivats. Dues peces de fruita o una de fruita i una de vegetals crus ben rentats. Una o dues racions de peix o de carn o dous. Oli o greix vegetal que no siga de coco ni de palma, per a adobar la verdura i les ensalades, i per a cuinar (per exemple, oli doliva, de gira-sol, de cacauet). Una o dues racions de verdura (col, bleda, brquil, carbass, tomaca...). Una raci de farina en cada menjar (pa, arrs, pasta, smola/cuscs...). CADA SETMANA: Dues o tres vegades, llegums (cigrons, fessls, llentilles, soja...) Sels pot demanar quins productes consumien als seus pasos dorigen que ara no poden comprar ac, i reexionar entre tots per quins els podrem substituir. A continuaci, els podem proposar que facen una entrevista al company o a la companya sobre els seus costums a lhora de menjar, demanant per exemple qu li agrada menjar i qu no li agrada, quants menjars fa al dia, on menja i amb qui, en quant de temps i qu menja normalment, per a explicar-ho a la resta del grup (a la Ftima li agrada menjar verdura, i no li agrada la carn, menja tres vegades al dia...). Finalment, els podem preguntar quines drogues sn legals o illegals als seus pasos dorigen, quina visi, les persones, en tenen del consum, i quin tractament sen fa.
SESSI
12: PLANIFICACI FAMILIAR

Saber quins mtodes anticonceptius coneix, i qu en pensa.
92
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Qu sabem?
Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre els mtodes anticonceptius i contra les malalties de transmissi sexual.
Qu necessitarem?
Codi 27 (dibuixos i fotograes relacionats amb la planicaci familiar i els mtodes anticonceptius).
Utilitze mtodes anticonceptius; no utilitze mtodes anticonceptius. El preservatiu, la pndola, el DIU, els espermicides. Es pot fer lesterilitzaci denitiva. s ms segur; s menys segur. Protegeix contra lembars, les malalties de transmissi sexual, la sida, lhepatitis...; es pren...; es posa... Abans de mantenir relacions sexuals, abans de fer lamor. Cada dia. Hi ha centres de planicaci familiar.
SESSI
12: PLANIFICACI FAMILIAR
93
LA NOSTRA SALUT
TEMA 3
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: El tema pot inhibir a alguns dels participants dintervenir-hi. Mirarem de tractar-lo amb molt de tacte, i amb un to ms aviat informatiu perqu ning se senta interrogat en la seua intimitat. Cal que tinguem en compte que molts dels participants ja coneixen els diferents mtodes i els poden utilitzar. Per tant, es tractaria sobretot de saber com es diuen en valenci i de poder comprendre i expressar informaci sobre el tema, compartint les nostres opinions. Activem vocabulari: Mostrem les fotograes dels diferents mtodes anticonceptius i preguntem qu sn, com es diuen, per a qu serveixen? (no tenir lls, prevenir malalties de transmissi sexual), qui els utilitza (lhome o la dona), com es prenen o es posen (via oral, als genitals...), si sn ms o menys segurs, si s necessari o no utilitzar-los, on ens podem informar (centres de planicaci familiar), etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci]. Comprensi i expressi: En aquesta sessi, segons quina haja estat la resposta dels participants (si se nha parlat obertament, si el tema ha resultat interessant, etc.), es pot establir la conversa sobre laspecte que ms els haja interessat o cridat latenci. Que cadasc expose la seua opini o explique experincies conegudes sobre el tema. Tamb els podem preguntar, per exemple, quins mtodes anticonceptius se solen utilitzar als seus pasos dorigen, si sn socialment acceptats o no, si existeixen greus problemes amb les malalties de transmissi sexual, etc.
LES PLDORES ANTICONCEPTIVES
EL DIAFRAGMA
EL DIU
SESSI
1: DADES PERSONALS
94
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
TEMA 4 TREBALLEM
95
Sessions: 1. De qu treballes? 2. Les eines 3. A quina hora acabes? 4. El perms de treball 5. Busquem feina 6. El contracte 7. Explicacions a la feina 8. La Seguretat Social 9. La baixa laboral 10. Latur
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu volem aconseguir? Entendre i poder expressar informaci en la recerca i la demanda de treball, en la negociaci de les condicions laborals i en els requisits i documents necessaris per a aconseguir els diferents permisos. Conixer el mercat laboral i el seu funcionament. Conixer els drets i deures com a treballadors i treballadores. Compartir informaci i reexionar sobre les experincies laborals de cadasc. Reexionar sobre la injustcia de determinades prctiques laborals i sobre les dicultats que imposa la Llei dEstrangeria a les persones immigrades.
SESSI
1: DE QU TREBALLES?
Saber si el treball que fa ac s el mateix que feia al seu pas. Saber on treballa i de qu, quin tipus de contracte t, si est sindicat o no...
96
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Treballe... he treballat al bosc. Construeix o arregla cases; ven fruites; fa mobles; cura les persones; ensenya; cobra en un supermercat...; treballa la fusta, al camp, en un banc...
Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre la feina que desenvolupa cadasc. Comprendre, demanar i expressar descripcions daccions a una feina.
Qu necessitarem?
Codis 28.1. i 28.2. (dibuixos de diferents feines).
LA CARTERA
Llaurador, llauradora; jardiner, jardinera; pescador, pescadora; obrer; pe, arquitecte, arquitecta; mecnic, mecnica; lampista; fuster, fustera; neteja; escombriaire; cuiner, cuinera; carter, cartera; repartidor, repartidora; perruquer, perruquera; venedor, venedora; caixer, caixera; bomber, bombera; conductor, conductora; secretari, secretria. Treballes? Has treballat? Estic a latur; no he treballat mai. De qu treballes? De qu has treballat? Treballe... he treballat de... On treballes? On has treballat?
EL PE
SESSI
1: DE QU TREBALLES?
97
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Ens podem centrar sobretot en les feines que han realitzat o poden interessar els membres del cercle, per tal de no sobrecarregar-los amb massa vocabulari. Activem vocabulari: Preguntem la feina que desenvolupa cadasc, o que ha desenvolupat alguna vegada a la vida (de qu treballes?; de qu has treballat?) i mirem si apareix en algun dibuix del codi. Es podria diferenciar entre sc fuster i treballe de fuster, per per no complicar-ho massa podem utilitzar noms treballe de. A continuaci, cadasc pot explicar mnimament en qu consisteix la seua feina (construir o arreglar cases, vendre aliments, fer mobles o treballar la fusta...). Tamb podem descriure entre tots les feines que apareixen als dibuixos del codi i daltres com professor, metge, etc.
LA JARDINERA
Comprensi i expressi: Nosaltres podem fer de model, preguntant al nostre company o la nostra companya si treballa, de qu treballa, a on, i en qu consisteix la seua feina (i qu fas a la feina?). A continuaci, ho preguntem a un dels participants, i aquest o aquesta a un altre ns que es nalitze la ronda. Tamb podem jugar a descriure diferents feines perqu la resta dels participants endevinen de quina es tracta. Per exemple, persona que treballa la fusta (fuster), persona que treballa el camp (llaurador)... Les denicions es poden complicar ms si en comptes del verb treballar, utilitzem de ms concrets, com ara per exemple, llaurar el camp.
NETEJADOR
SESSI
2: A QUINA HORA ACABES?

Saber si els horaris de treball al seu pas estan regulats per llei i si hi ha diferncies amb els dac. Saber quin horari de treball fa ac, quantes hores treballa, de quant temps de descans disposa, i si treballa els caps de setmana. Saber tamb quina diferncia hi ha amb lhorari de treball que tenia al seu pas.
98
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Magradaria comenar...; magradaria acabar Ms tard, ms aviat. (No) treballe els caps de setmana. Treballe els dissabtes, per noms al mat. Treballe de nit. No magrada; no mimporta treballar els caps de setmana. Faig hores extra; faig festa el dilluns; faig vacances a lagost. Tinc un mes de vacances a lany.
Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar horaris de feina.
Qu necessitarem?
Codis 28.1. i 28.2. (dibuixos de diferents feines). Rellotge. Calendari.
EL CUINER
Quin horari fas? Quin horari tagradaria fer? A quina hora comences? A quina hora acabes? Quins dies treballes? Quins dies tagradaria treballar? Treballe... magradaria treballar... A temps complet, a temps parcial. Jornada completa, mitja jornada. De dilluns a divendres. Comence a les... acabe a les... Faig horari intensiu; faig horari partit; faig torns
LA VENEDORA
SESSI
2: A QUINA HORA ACABES?
99
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Cada feina t el seu nombre dhores segons el tipus de contracte. Normalment, entre set i vuit hores diries es considera treballar a temps complet (o jornada completa), i treballar quatre hores diries, a temps parcial (o mitja jornada). Activem vocabulari: Podem exemplicar amb nosaltres mateixos, amb lhorari que nosaltres fem a la nostra feina: jo treballe de dilluns a divendres de les nou del mat a les dues del migdia... A continuaci els preguntem quin horari fan ells i elles a les seues feines. Si actualment no treballen, els podem preguntar quin horari els agradaria fer i que expliquen per qu. Es tracta danar introduint els termes dhorari partit/intensiu, treballar de nit, per torns, fer hores extra, dies de festa, vacances, etc. Podem utilitzar el calendari i el rellotge perqu els participants assenyalen els dies i els horaris que fa cadasc.
LA PERRUQUERA
Comprensi i expressi: Per parelles, cadasc pregunta al company o a la companya quin s el seu horari de treball (o el dalgun familiar) per a explicarho a la resta del grup (lAziz fa horari partit, comena a les...; el marit de la Ftima fa horari intensiu, comena...). A continuaci, els podem donar a triar un dels dibuixos que apareixen al codi, i demanar-los que imaginen que s la seua feina. Nosaltres podem fer de model, preguntant al nostre company o a la nostra companya quin horari fa, a quina hora comena i a quina hora acaba. A continuaci, ho preguntem a un dels participants, i aquest o aquesta a un altre ns que nalitze la ronda.
EL CONDUCTOR
SESSI
3: LES EINES
Saber quines eines utilitzava al seu pas. Saber si sn les mateixes que utilitza ac. Saber si coneix els noms.
100
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar descripcions sobre les eines. Comprendre i expressar demandes dobjectes i aclariments.
Qu necessitarem?
Codis 29.1., 29.2. (fotograes deines per a treballar en diferents feines). Targetes elaborades a partir del dibuixos de diferents eines que apareixen al codi 29.3. Catlegs deines, segons els interessos dels membres del cercle.
Clavar, penjar, traure, posar, fer llum, tallar, fer forats, cosir, pintar, atornillar, medir, portar, barrejar, pujar, agafar, trencar, fregar... s de fusta; s de ferro; s de plstic; s de roba... s allargat i prim; s ample i curt; t dues parts... El/la/els/les pot utilitzar... la carnissera, el fuster, el paleta... Em passes el/la... per favor? On s? A sobre, a sota, al costat de... Aquest, aquesta, aix? T. Em passes el/la... per favor? On s? A sobre, a sota, al costat de... Aquest, aquesta, aix? T.
El cargol, el clau, el martell, el tornavs, la bombeta, les tisores, la paleta, la broca, lagulla, la brotxa, laplanadora, les alicates, les tenalles, la clau anglesa, la mquina de foradar, la broca. La pala, el pic, la paleta plana, la paleta, el cabs, la gaveta, la plomada, el nivell daire, el metre, la maa, el carret, la formigonera, la bastida. El poal, les tisores, lagulla, el ganivet, la bombeta, el pal de fregar. Serveix per...; serveixen per...
SESSI
3: LES EINES
101
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Cal que tinguem en compte els interessos dels membres del cercle. Es tractaria de conixer sobretot els noms de les eines que els puguen interessar, per a no sobrecarregar-los/les amb massa vocabulari.
EL POAL LES TISORES
Activem vocabulari: Els podem demanar que assenyalen quines eines utilitzen ells i elles a les seues feines (o utilitzaven a les feines que han pogut fer, ac o als seus pasos dorigen) i per a qu serveixen? A continuaci, podem anar preguntant si saben com es diu cada objecte, de quin material est fet, quina forma t, per a qu serveix? i quines persones el poden utilitzar a la seua feina. Per exemple, les tisores sn de ferro, amb dues parts allargades, serveixen per a retallar; les pot utilitzar la modista, la venedora duna papereria, un carnisser... Comprensi i expressi: Posem les targetes dobjectes damunt de la taula, o en diversos llocs de lespai, i preguntem al nostre company o a la nostra companya em passes lagulla? Qui ens pot demanar algun aclariment (on s?) o conrmaci (aix?, aquest o aquesta?...): Em passes la pala, per favor? On s? Al costat de les tisores. T (li dna la targeta corresponent). Grcies. Per parelles, els donem una consigna (per exemple, has de pintar, demana al teu company el que necessites), perqu puguen representar un dileg similar a lanterior: em passes la brotxa, per favor? Tamb podem donar una targeta a cada participant i jugar a descriure els objectes sense dir-ne el nom, perqu els altres endevinen de quin es tracta.
LAGULLA
EL CARRET
LA BOMBETA
LA BROTXA
LA PALA
EL PAL DE FREGAR
SESSI
4: EL PERMS DE TREBALL
Saber si coneix quina documentaci legal necessita per a poder treballar. Saber si coneix la normativa legal Llei dEstrangeria i com aconseguir el perms de treball: on acudir i qu necessita.
102
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre els requisits i els documents necessaris per a aconseguir els diferents permisos.
Qu necessitarem?
Codi 30 (fotograes relacionades amb els permisos). Codi 31 (fotograes dels smbols dalguns sindicats).
Tel donen (concedit); no tel donen (denegat). Pots reclamar-lo; pots renovar-lo. Abans de..., desprs de... Tarda uns mesos; tarda molts mesos... Lempresari, lempresria; el treballador, la treballadora. Treballar per compte daltre; treballar per compte propi. Obrir un negoci; contractar; explotar. Comenar la feina; acabar la feina. Les associacions, les organitzacions, els sindicats. Ten poden informar; thi poden ajudar. Voldria fer una pregunta (consulta) sobre... Qu vol saber? No comprenc aquest paper; no s on he danar per...; no s que he de fer per...
El Govern Civil, la Subdelegaci del Govern [nom actual]. La Llei destrangeria, el contingent. Has de...; has d... Anar al consulat, tenir una oferta de treball, viure (residir), demostrar. Demanar el perms de treball, de residncia, reagrupament familiar. Guardar-ne el resguard. Enviar al teu pas. Hi ha diferents tipus de permisos. T validesa per a un any, dos anys, permanent.
SESSI
4: EL PERMS DE TREBALL
103
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
EL GOVERN CIVIL O LA SUBDELEGACI DEL GOVERN: Coneixement social i cultural: Hem de pensar que el contingut daquesta sessi s molt complex, ns i tot per a nosaltres mateixos. Per aix, s important que llegim la informaci que apareix al material complementari daquesta sessi. Hem de pensar tamb que possiblement molts dels participants ja tenen certa informaci sobre el tema, a travs damics i/o familiars, a travs dassociacions que es dediquen a lacollida i lajuda en aquest sentit, etc. Val la pena, doncs, mirar dinformar-nos sobre les seues experincies i les seues opinions en aquest mbit. Tant per a nosaltres com per als participants, aquesta sessi ha de servir per a tenir una idea general del que signica lactual Llei destrangeria, a qu dna dret o no, quins sn els permisos que han daconseguir les persones immigrades, per a qu serveixen?, com ho poden fer per aconseguir-los, a on han danar, etc. Per aix s important saber alguns llocs on ens podem informar amb detall sobre aquests temes: ONG, sindicats, etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem una llista]. Activem vocabulari: Observem les fotograes del Govern Civil o de la Subdelegaci del Govern i preguntem si saben qu s, a on est, si hi han anat mai i per qu, etc. A continuaci, podem observar les sollicituds i els permisos diversos, i preguntar si saben qu sn, si ells i elles els tenen i quins passos van seguir per aconseguir-los. Segons les experincies de cadasc, nosaltres podem anar afegint-hi informaci. A continuaci, podem observar els smbols i les sigles (UGT, CCOO...) dels sindicats i preguntar-los si saben qu sn, per a qu serveixen?, etc. Expliquem que hi ha tamb associacions que ens poden informar sobre els permisos, els papers i els requisits necessaris per obtenir-los, etc. Podem observar ladrea dels sindicats i de les associacions per a saber a on es troben (al costat de...) i pensar entre tots com shi pot arribar. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya podem representar diverses situacions a la Subdelegaci del Govern. Podem fer breus dilegs com els segents: Vinc a demanar la sollicitud per al perms de residncia. Quan fa que est al pas? Un any. No pot ns dac a tres anys. Vinc a demanar la sollicitud per al perms de reagrupament familiar. Ha de tenir el perms de treball i el de residncia. S, ac t. B, ha domplir aquest paper i portar tamb... [mirem material complementari]. Vinc a portar els documents per al reagrupament familiar. B... a veure... falta...
Desprs de cada dileg, podem preguntar quin problema hi ha hagut, quins documents es necessitaven, quins faltaven, etc. A continuaci, els podem proposar diverses situacions en les quals hagen de demanar alguna sollicitud o informaci a la Subdelegaci del Govern. Nosaltres farem de funcionaris. Finalment, cadasc pot explicar la seua experincia en la demanda de permisos, o la dels seus familiars, o la damics, si han anat mai a cap associaci o sindicat, si els o les han ajudat o no, etc.
SESSI
5: BUSQUEM FEINA
Saber quina experincia laboral t. Saber quins estudis va realitzar al seu pas i si li serveixen ac. Preguntar si sap on adrear-se per a conixer les institucions, les empreses, les agncies privades i pbliques, sindicats, premsa, per a conixer les ofertes de treball.
104
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci en una situaci dentrevista de treball.
Qu necessitarem?
Codi 31 (fotograes relacionades amb la demanda de feina i dinformaci ). Anuncis de diaris (El Pas, Levante... per exemple).
Vull demanar feina. Busque feina; (no) he trobat feina. En el sector de... la construcci, els serveis domstics, lhostaleria... Pots anar a... LETT (Empresa de Treball Temporal), el SERVEF. Mirar... telefonar a... Els anuncis del diari. s un particular; s una empresa. (No) minteressa. Voldria apuntar-me a la borsa de treball.
T el perms de treball? T el perms de residncia? Doncs no es pot apuntar; ha domplir aquest paper i portar una foto de carnet. Perdone, no s escriure; perdone, no ho entenc; em pot ajudar? Telefone per lanunci de... Quina experincia t? A on ha treballat? He treballat a...; no he treballat mai. On viu? T perms de conduir? T cotxe propi? Parla valenci? Quines llenges parla? Sap llegir i escriure? T lls? Quins horaris pot fer? Per a qu linteressa la feina? Quin s lhorari? Per quant de temps s el contracte? Quant s el salari? A quina hora puc passar? Amb qui he de parlar? A les... de la vesprada, del mat. Ha de parlar amb... El director, la directora; el secretari, la secretria; el cap de personal, de producci, de vendes; lencarregat, lencarregada; el treballador, la treballadora.
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: s important saber a on poden adrear-se per a buscar feina, en quins sectors hi sol haver ms feina (construcci, feines domstiques, hostaleria, etc.), i quines convencions socials cal seguir per a aconseguir la feina: experincia labo-
SESSI
5: BUSQUEM FEINA
105
TEMA 4
TREBALLEM
s per a treballar a Valncia. Quina edat t? Tinc trenta anys. Vost t experincia? S, he treballat per a una empresa de Rafelbunyol que es diu... Molt b. s millor que passe per ac per a xarrar sobre la feina. A quina hora? Passe a partir de les set de la vesprada. Dacord. Amb qui he de parlar? Amb lencarregada. Grcies. [s important conixer una mica el vocabulari dels crrecs que hi poden haver a una empresa]. A continuaci, podem demanar als participants que es presenten en alguna daquestes feines que sanuncien al diari per a parlar amb el director, o lencarregat, paper que farem nosaltres. En lentrevista, els podem preguntar: Si tenen o no perms de treball. Experincia professional. Estudis. Edat. Disponibilitat horria. Estat civil. Vehicle propi. Expectatives de salari. Inters per la feina. El treballador o la treballadora, per la seua part, pot preguntar les condicions dhorari, salari, tipus de contracte, etc. Finalment podem preguntar si mai han fet alguna entrevista de treball, com va ser, qu va passar, etc. Recordem que, si volem fer la prxima sessi sobre els contractes i les nmines, podem demanar als membres de cada cercle que porten els seus, si en tenen, per a poder observar el tipus dinformaci que hi apareix.
ral, bona presncia (no vestir massa exagerat), tractar de vost a la persona que fa lentrevista (pensem que en moltes llenges africanes no existeix la diferncia entre tu i vost ), etc. Pel que fa a les ETT (Empreses de Treball Temporal) i al SERVEF, cal saber que es necessita tenir el perms de residncia i/o el de treball, per a poder apuntar-se a la seua borsa de treball [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci ]. Per tant, si les persones del grup no tenen els permisos de residncia ni de treball, ens centrarem ms aviat en els anuncis del diari i en la demanda de feina a particulars. Activem vocabulari: Mostrem la fotograa de lETT i els preguntem si saben qu s, per qu serveixen aquestes empreses, com funcionen, etc. Desprs podem observar noms els diaris comarcals ms importants i mostrar quina s la secci dels anuncis, qu se sol demanar, etc. A continuaci, podem llegir els anuncis de diari perqu els participants ens diguen si els interessarien o no, perqu, etc. Comprensi i expressi: Representem amb el nostre company o la nostra companya diverses situacions de demanda de feina, ja siga a un particular o a una ETT. ETT: Hola, voldria apuntar-me a la borsa de treball. T el perms de treball? S. Molt b, ha domplir aquest paper i portar una fotograa de carnet. Perdone, no s escriure, em pot ajudar? S, a veure... Nom? [...] [Al SERVEF demanarien a ms si ha treballat anteriorment, i desprs li demanarien les dades personals, quins treballs ha realitzat, en qu ha treballat darrerament, etc.] ANUNCI DEL DIARI: Bon dia, telefone per lanunci de jardiner.
SESSI
6: EL CONTRACTE
Preguntar si sap que s un contracte, per a qu serveix? i quines qestions hi han danar especicades. Saber si al seu pas es feien contractes, i si nha tingut alguna vegada.
106
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar demanar informaci sobre el contracte de treball.
Qu necessitarem?
Codi 31 (fotograes dels smbols dalguns sindicats). Codi 32 (models de contracte de treball i nmina). Contractes i nmines dels propis participants.
(No) tens o tinc contracte de treball. Sha de signar desprs de llegir Abans de llegir, sense saber si s legal. Ha de tenir segell del ministeri de treball i data. Demana la cpia del contracte. Tens dret a... la liquidaci (quitana), cobrar latur. Than de pagar quitana. Pots cobrar latur. Than de donar les nmines. (No) tinc totes les nmines. A la nmina hi ha...
Lantiguitat del treballador o de la treballadora. El sou o el salari. Quin s el salari? El conveni collectiu de cada sector (indstries crniques, hostaleria i comer....) xa el salari. Et descompten... LIRPF (impost sobre la renda de les persones fsiques). Per a fer la declaraci de la renda. s positiva (sha de pagar a Hisenda). s negativa (Hisenda torna diners). LIVA (impost del valor afegit). Es paga cada any (per compte daltre). Es paga cada tres mesos (per compte propi). Than davisar (per escrit). (No) pots marxar abans dacabar el contracte. (No) et poden acomiadar; (no) et poden renovar el contracte. Hola, bon dia, voldria fer una pregunta (consulta) sobre el meu contracte de treball. Ha danar al despatx nmero 3. Sega. Qu vol saber? Voldria saber... per quant de temps s el contracte, quant he de cobrar cada mes, si tinc dret a vacances, si tinc dret a latur, si el contracte s legal, si he de cobrar quitana...
SESSI
6: EL CONTRACTE
107
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Es tractaria sobretot de reconixer documents i termes com el contracte laboral, la nmina, les retencions de lIRPF i el TC1, saber quines dades apareixen en cadascun, qui lha domplir, quan, per a qu serveixen?, etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci]. Activem vocabulari: Per a iniciar el tema, els podem preguntar si tenen o no contracte de treball a la seua feina, i si no estan treballant ara per ho han fet abans, si treballaven amb contracte. A continuaci, mostrem la cpia dun contracte i duna nmina (poden ser els models que apareixen al codi o, millor, els contractes i nmines dels propis o de les prpies participants). Podem preguntar si saben qu sn, per a qu serveixen?, observar quin tipus dinformaci apareix, explicar quines coses cal saber sobre el contracte, i a on cal anar si tenim problemes o dubtes per a entendrel (es poden observar els smbols dalguns sindicats). Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, podem representar una situaci de demanda dinformaci al sindicat: Hola, bon dia, voldria fer una pregunta (consulta) sobre el meu contracte de treball. De qu treballa? De pe. Ha danar al despatx nmero 3; all lajudaran. Grcies. Hola, bon dia, voldria fer una pregunta (consulta) sobre el meu contracte de treball. Sega. A veure (agafant el contracte), qu vol saber? Voldria saber per a quant de temps s el contracte... Desprs de cada dileg, podem preguntar als participants qu han dit a la persona que ha fet la consulta, qu ha passat, etc. A continuaci, podem donar alguna consigna als i les participants (vols preguntar si el teu contracte s legal, si tens dret a quitana, etc.) perqu demanen informaci i nosaltres farem del personal dels sindicats.
SESSI
7: EXPLICACIONS A LA FEINA
Preguntar si sap quins deures ha de complir al lloc de treball i quins drets t. Preguntar si sap que s un sindicat i per a qu serveix?
108
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Expressar demandes i explicacions a la feina.
Qu necessitarem?
Codi 33 (dibuixos relacionats amb situacions de demandes i explicacions a la feina).
Tens dret a...; tinc lobligaci de... Donar una explicaci; complir lhorari. Ho sent... He arribat tard perqu... No he vingut a treballar perqu... No puc venir dem perqu... He dacabar ms aviat perqu... He de venir ms tard perqu... Voldria demanar perms per...
SESSI
7: EXPLICACIONS A LA FEINA
109
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Cal saber que el contracte laboral no noms ens atorga drets, sin tamb obligacions, com ara no deixar dassistir a la feina sense donar una justicaci vlida, o complir lhorari. Recordem ls del vost per al tractament de cortesia a segons quines persones. Activem vocabulari: Observant els dibuixos, podem demanar als i les participants que expliquen el que creuen que succeeix a cadascun. Nosaltres els ajudarem amb frases com demana perms per..., ha arribat tard a la feina perqu... Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya podem representar les situacions que apareixen als dibuixos. Perdone, li voldria demanar perms per a anar dem al metge. A quina hora hi ha danar? Al mat, a les onze. Dacord. Ho sent, he arribat tard perqu la meua dona est malalta i he portat jo els xiquets a lescola. Dacord. Un altre dia telefona abans perqu ho sapiem. Dacord. Grcies.
A continuaci, nosaltres podem fer dempresaris o empresries, i donar als i les participants alguna consigna perqu representen un dileg amb nosaltres. Per exemple, els podem dir que han arribat una hora tard a la feina, qu dirien?, com ho farien? Finalment, els podem demanar que ens expliquen situacions similars que hagen viscut ells o elles, o amics o amigues, i familiars, qu va passar, com ho van solucionar, qu van dir, etc.
SESSI
8: LA SEGURETAT SOCIAL
Saber si al seu pas hi ha seguretat social i si disposava daquest servei. Saber si coneix quins sn els serveis i els drets de qu disposa si t Seguretat Social.
110
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Hola, bon dia, voldria saber la meua vida laboral. Com es diu vost? Hi ha lempresa X? No, noms hi ha dues empreses, Y i Z; s, s lltima.
Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre el funcionament de la Seguretat Social.
Qu necessitarem?
Codi 31 (fotograes relacionades amb la demanda de feina i dinformaci).
Qu sha de fer? Sha de pagar (cotitzar) a la Seguretat Social (donar-se dalta). Sha de donar dalta dautnoms; sha de donar de baixa dautnoms. Sha de pagar a la Tresoreria de la Seguretat Social (a lInstitut Nacional de la Seguretat Social). Per a tenir assistncia mdica gratuta. Per a cobrar quan estem malalts. Per a poder cobrar latur quan no tenim feina. Tens la targeta daliaci a la Seguretat Social. Per a saber si lempresa est pagant (cotitzant) per a tu a la Seguretat Social, has danar a lInstitut Nacional de la Seguretat Social.
SESSI
8: LA SEGURETAT SOCIAL
111
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: Tant si els membres del cercle estan treballant com si no, s important que parlem mnimament sobre el que s la Seguretat Social, per a qu serveix? i com funciona. Activem vocabulari: Observem la targeta de la Seguretat Social i demanem si saben qu s, per a qu serveix? (perqu tinguem assistncia mdica gratuta, per a pagar els treballadors i les treballadores en cas de malaltia, atur...), si saben on s lInstitut Nacional de la Seguretat Social, com podem saber si estem o no cotitzant a la Seguretat Social (anant all a preguntar-ho), etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem ms informaci ]. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, podem representar un dileg a la Seguretat Social per a saber si estem o no cotitzant. Hola, bon dia, voldria saber la meua vida laboral. Com es diu vost? Aziz Talhaoui. Aqu est. Hi ha lempresa X? No, noms hi ha dues empreses, Y i Z. A continuaci, podem demanar als participants que facen ells i elles la demanda i nosaltres farem del personal de la Seguretat Social. Finalment, els podem preguntar com funciona als seus pasos dorigen, si existeix quelcom de semblant a la Seguretat Social, si han de pagar lassistncia mdica o no, qu passa quan estan malalts o malaltes i no poden anar a treballar, etc.
SESSI
9: LA BAIXA LABORAL
Saber si al seu pas existeix la baixa laboral. Preguntar si sap com funciona la baixa laboral, qui la dna i en quines condicions es demana.
112
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre la seguretat a la feina. Comprendre, demanar i expressar informaci sobre la baixa laboral.
No cobra igual. Paga la Seguretat Social (ns a tres mesos); paga la mtua. Es pot preguntar (consultar) als sindicats. (No) tinc seguretat a la feina. Mhan donat la baixa per a una setmana. Vinc a portar la baixa. Qu et passa? Em fa mal lesquena. Que et recuperes.
Qu necessitarem?
Codis 28.1. i 28.2. (dibuixos de diferents feines). Codi 34 (models dalta i de baixa mdica).
Sha de portar casc a les obres, orelleres a les feines de molt soroll, gorra i mascareta quan toquem aliments, ulleres de protecci per a soldar. Lempresa ha de complir les normes de seguretat. Sha fet mal a la feina; ha sigut un accident a la feina. Ha tingut un accident a la feina. Lempresa ha de tenir una mtua daccidents laborals. El metge (de capalera o de la mtua) li dna la baixa. Ha de portar la baixa; ha de portar lalta. Cada setmana.
SESSI
9: LA BAIXA LABORAL
113
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Coneixement social i cultural: En parlar dels accidents laborals, s important que parlem de les mesures de seguretat a la feina i que hi reexionem. Activem vocabulari: Observem els dibuixos i preguntem als participants si saben com es diu la roba i els complements que porta cada treballador o cada treballadora, i per a qu serveixen?, en quines feines se solen utilitzar i si creuen que s important fer-ho o no. Tamb els podem preguntar, per exemple, si lempresa on treballen ells i elles o els seus familiars tenen mesures de seguretat, qu nopinen, etc. A continuaci, es pot observar el dibuix de lhome treballant a lobra, i preguntar qu li pot passar, qu hauria de fer (anar al metge perqu li donen la baixa), si cobrar o no igualment el seu sou (s, si t contracte, la mtua daccidents laborals que obligatriament ha de tenir lempresa s qui pagar el sou al treballador), quantes vegades haur de portar la baixa a lempresa (cada setmana), qu haur de fer quan ja estiga b (el metge li donar lalta perqu el porte a lempresa), etc. Tamb els podem preguntar qu passa quan tenim, per exemple, un refredat i no podem anar a treballar (tamb ens donen la baixa, per s la Seguretat Social qui paga i es cobra una mica menys) [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci]. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, podem representar una situaci en la qual un telefona a la feina per a informar que est de baixa. Hola, sc lAziz. Tinc la grip i el metge mha donat la baixa. Dacord. Que et recuperes Aziz. Grcies. Vinc a portar la baixa. Qu et passa? Em fa mal lesquena. Mhan donat la baixa per a una setmana. Dacord. Que et recuperes. Grcies.
Finalment, els podem demanar que ens expliquen si ells i elles, o els seu familiars han patit mai un accident a la feina, com va ser i qu va passar desprs. Tamb els podem demanar que ens expliquen qu passa als seus pasos quan alg es fa mal a la feina.
SESSI
10: LATUR
Saber si existeix aquesta situaci laboral al seu pas; si es cobra o no i en quins casos. Preguntar si sap que s lajuda familiar i el cobrament de latur i quan hi t dret.
114
TEMA 4
TREBALLEM
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Comprendre, demanar i expressar informaci sobre el cobrament de latur.
Qu necessitarem?
Codi 31 (fotograes relacionades amb la demanda de feina i dinformaci ).
Cal anar a segellar la targeta en cada data. Si no va a segellar-la... no cobra ms; no li donen una nova targeta. (No) pot cobrar lajuda familiar desprs de latur. Depn del nmero de lls; depn del treball anterior Hi ha diferents ajudes familiars. Ha danar als cursos de formaci del SERVEF. Vinc a portar els papers per a cobrar latur. Mhas de portar fotocpies dels contractes de treball, els TC2, fotocpies de les ltimes quatre nmines, fotocpia del carnet didentitat... Aquests sn els papers que mhas de portar. Aquest s lltim mes que cobre latur; puc cobrar lajuda familiar?
(No) pot cobrar latur. Ha de treballar dotze mesos. La quantitat que es cobra depn de la quantitat de les quatre darreres nmines. El temps que es cobra depn del temps que sha treballat. Ha danar al SERVEF. Es pot apuntar per a buscar feina. Fa els papers per a cobrar latur. Fa els papers per a demanar la targeta de demanda de serveis (cal haver treballat abans amb contracte). La targeta de demanda de serveis porta dates.
SESSI
10: LATUR
115
TEMA 4
TREBALLEM
Com ho farem?
Activem vocabulari: A partir de la fotograa, preguntem als membres del cercle si saben qu s el SERVEF, a on es troba, qu hi farem, quan es pot cobrar latur, qu s la targeta de demanda de feina (observem la fotocpia i insistim que cal anar a segellar-la cada vegada que shi indica), qu es fa quan sacaba latur, qu s lajuda familiar, qui la pot cobrar, etc. [al material complementari daquesta sessi hi trobarem informaci ]. Comprensi i expressi: Amb el nostre company o la nostra companya, podem representar una situaci al SERVEF per a tramitar els papers per a cobrar latur, o per a informar-nos si el podem cobrar, etc. Hola, bon dia. Vinc a portar els papers per cobrar latur. B, a veure, mhas de portar fotocpies dels contractes de treball, amb els TC2, fotocpies de les ltimes quatre nmines, fotocpia del carnet didentitat... Ac on jo faig les creus, sn els papers que mhas de portar. Hola, bon dia; aquest s lltim mes que cobre latur; puc cobrar lajuda familiar? [Demanda de dades personals i familiars].
A continuaci, els participants poden ser els que facen les demandes (els podem donar diferents consignes a cadasc: mirar si es pot cobrar, tramitar latur per a cobrar, demanar lajuda familiar, etc.), i nosaltres farem del personal del SERVEF.
SESSI
1: DADES PERSONALS
116
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
TEMA 5 DON VENIM?

117
Sessi: nica
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Qu volem aconseguir? Revisar tot all que hem treballat al llarg dels temes anteriors. Conixer i compartir informaci sobre els pasos de procedncia dels alumnes i de les alumnes: llengua, cultura, costums..., com a elements diferenciadors entre ells.
SESSI
NICA
Explicar qu sap del pas dorigen de la resta del grup.
118
DON VEMIM?
TEMA 5
Qu sabem?

Qu aprendrem?
Els elements diferenciadors de cadascuna de les cultures dels alumnes, posant en prctica tot all aprs al llarg dels temes anteriors.
Qu necessitarem?
Els i les alumnes hauran de collaborar aportant materials dels seus pasos com ara: mapes, receptes de cuina, costums, festes...; si s possible, aportaran algun text escrit per tal de conixer un poc la seua llengua. Tamb poden aportar algun material grc (fotograes dalgun lloc tpic, dalgun monument...) que puga donar a conixer a la resta del grup amb quins elements diferenciadors hi compta la seua cultura.
No sol menjar-se... Al meu pas es treballa de... a hora. En canvi ac... Al meu pas sestudia... (recordar el vocabulari de la unitat 2 sessi 5) La gent sol vestir... (recordar el vocabulari de la unitat 2 sessi 13) La gent sol... en el seu temps doci. Ac en canvi la gent... Els transports al meu pas sn... (recordar el vocabulari de la unitat 2 sessi 4) Celebrem... festes. Per a celebrar una festa fem...; mengem...; en canvi ac se celebra... Per a celebrar aquesta festa feu...; mengeu...
Em dic... i tinc 20 anys. Visc a Valncia per sc de... Fa... mesos, anys que estic ac. Al meu pas parle... Al meu pas la gent sala a... (hora), es dina a... (hora), se sopa a... (hora). Ac en canvi.... Es menja... vegades al dia, mentre que ac es menja... vegades. Es menja... (recordar el vocabulari de la unitat 2 sessi 10) /
SESSI
NICA
119
DON VEMIM?
TEMA 5
Com ho farem?
A partir del material aportat, farem que cada alumne / a ens explique don ve, quina llengua parla, quina s la seua religi, alguns dels seus costums respecte a les relacions familiars, les festes, les tradicions... Per a fer tot a, haurem de revisar el vocabulari i les expressions apreses a les unitats anteriors: Sc de...; Parle...; Al meu pas es menja...; etc. Desprs intentarem que ho comparen amb el que han aprs del lloc on viuen ara i assenyalen algunes de les diferncies que ms els hagen cridat latenci. Tamb posarem en prctica el vocabulari i algunes expressions apreses al llarg del curs: Ac es parla; Ac es menja; etc.
NOTA: Cal incloure aquest apartat tamb al TEMA 0 Qu sabem? Hauran dexplicar qu saben del pas dorigen de la resta del grup.
SESSI
1: DADES PERSONALS
120
ENS CONEIXEM
TEMA 1
SESSI
1: DADES PERSONALS
MATERIAL COMPLEMENTARI
121
Tema 1. Ens coneixem Tema 2. On som? Tema 3. La nostra salut Tema 4. Treballem
ENS CONEIXEM
TEMA 1
Amb aquest material complementari, es pretn facilitar la preparaci de les sessions per part dels facilitadors i de les facilitadores. Per aix, es recull informaci social i cultural addicional (aspectes culturals que cal tenir en compte i informaci sobre el funcionament de les institucions, les lleis, i els drets i deures de les persones que viuen a la nostra societat).
TEMA
1
SESSI 1: BON DIA!
122
COMPLEMENTARI
Ici on ne parle pas espagnol, ce nest pas lEspagne! As que le digo en francs: Tu naimes pas ce que je vends? Pero l cambie al euskera: Euskal Herrian gaude! Yo sigue diciendo: Ona, polita, merke, merkea... Y entonces me responde: cabrn! tambin sabes euskera? (Daz, Beatriz, 1997).
MATERIAL
TEMA 1: ENS CONEIXEM
Pensem que les formes de saludar i acomiadar-se poden ser diferents a les diferents cultures. Nosaltres solem abraar-nos, donar-nos la m o fer-nos un bes, segons el grau de conana que tenim amb les persones, el temps que fa que no les veiem, etc. I, per exemple, les persones musulmanes poden posar-se la m al pit desprs dhaver donat la m a alg. No es tracta, que cap de nosaltres canviem aquests tipus dhbits, per s que reconeixem les formes que existeixen en cada cultura. s molt important tamb que els i les participants reconeguen ls del tu o el vost en determinades situacions, ja que sin, es poden ocasionar malentesos que diculten les seues relacions amb les persones dac.
SESSI 5: LA FAMLIA
SESSI 4: DON ETS?
Pensem que paraules com estat, pas, comunitat autonmica i llenges ocials o coocials, no sn fcils de denir ni dexplicar. s important, doncs, que mirem dadaptar lexplicaci a les possibilitats de cada cercle, establint, per exemple, diferncies i parallelismes amb els seus pasos dorigen. Pel que fa al fet de parlar ms duna llengua, recordem que no s cap novetat per a la majoria dels participants. Als seus pasos dorigen en parlen o comprenen ms duna. Llegiu el que diu Al sobre aprendre i parlar diferents llenges: Con unas personas habla ingls. Con otra habla uskera o castiano. Con los marruecos habla rabe. La lengua que hablan los marruecos es un poco diferente que yo sabe, pero tendemos bien. Yo est un tiempo en Marruecos y habla un poco lengua de ellos. Otras lenguas sabe. Sabe francs y sabe wolof. Mucho tiempo est con senegaleses... y ya voy prender. Y puede hablar mandinga. Yo sabe otras lenguas de me pas, sarakole, otras... pero esas no puede hablar aqu... Al tamb recorda rient el que va viure en un bar dIrun: Entro a un bar y le digo a un seor: Oye, cmprame algo.... l me responde:
El concepte del que s la famlia, canvia al llarg del temps. La nostra societat, per exemple, i tamb la marroquina, tendeix cada dia ms a considerar el nucli familiar com els dels pares i lls. Podem portar un llibre de famlia, per tal que el reconeguen, i poder observar les diferents pgines, els noms del pares i dels lls, etc. Els seus documents que equivalen al nostre llibre de famlia sn diferents. No obstant, el prototipus de famlia pare-mare-lls-lles no sempre es compleix, i per aix cada dia ens han de sorprendre menys els nuclis familiars que no responen a aquest prototipus. Per exemple, pel que fa a daltres cultures, el nucli familiar pot ser ms extens i incloure altres familiars que per a nosaltres serien llunyans. Per aix, s molt possible que a les seues llenges, la paraula que correspondria a la nostra de cos/cosina, no t per qu signicar el mateix que la nostra, ja que descriu una realitat social diferent. En aquest sentit, ens podem interessar per les seues estructures familiars, amb preguntes com per exemple, si els pares de lhome o de la dona solen viure a casa, si hi ha cosins que sn ms propers que daltres o si tots es consideren iguals de propers, etc.
SESSI 7: LES ACTIVITATS DIRIES
Pel que fa a les diferents parts del dia, els conceptes de mat, migdia, vesprada, a poqueta nit, nit, mitjanit i matinada, sn sovint relatius, s a dir, que no tenen
TEMA
123
NOMS TRADICIONALS ANTERIORS XICS Sooma Samba Demba Paate Yoro Daabi MIXTOS Saajo Dalla Waagi Maauma XIQUES Sira Xunba Fenda Takko Tekki aatu Maajigi/Maamulla Fune NOMS DORIGEN XIQUES Faatumata Xaajiija Ayisaatu Haliima Aminata Bintu
ISLMIC: A LISLAM:
COMPLEMENTARI
MATERIAL
una franja horria rgida i la seua aplicaci a una determinada hora pot variar dun parlant a un altre. Per exemple, alg pot dir que sn les set de la vesprada i alg altre considerar que ja s el a poqueta nit. Ens pot ajudar saber que a la nostra llengua usem aquestes paraules sovint en relaci amb les hores del menjar (esmorzem al mat, mengem al migdia, berenem a la vesprada i sopem a poqueta nit). Els tipus dactivitats diries i dhoraris poden variar molt entre les persones, sobretot quan provenen daltres pasos, i tenen, per tant, altres hbits i costums. Per exemple, moltes dones marroquines fan el pa a casa, o la majoria de les persones musulmanes resaran a una hora determinada del dia. Igualment, moltes de les coses que per a nosaltres sn quotidianes, poden no ser-ho per a la resta dels membres del grup. En aquest sentit, noms cal pensar en les tasques domstiques; potser nosaltres passarem laspiradora, i molts dells i delles el que faran ser espolsar les catifes. Per tant, no hem de pensar que les activitats que per nosaltres sn habituals, sn per aix universals. Pel que fa als rols familiars, pensem que aquests canvien amb el temps, i que a la nostra societat, ns i tot actualment, hi ha famlies en les quals aquests rols estan molt denits en funci del gnere (hmens o dones). Cal que tractem aquests temes amb tacte, ja que s possible que tamb a les famlies dels membres del grup aquests rols estiguen molt denits a partir daquest criteri, i no es tracta de ferir sensibilitats, sin de conixer les diferents formes de fer i poder reexionar-hi.
el el el el el el
gran, desprs el set. segon, desprs el vuit. tercer, desprs el nov. quart, desprs el des. cinqu, desprs lonz. sis...
segueix bessons. ll esperat o lla esperada molt de temps. orfe o rfena de pare. de mare morta al part. la ms gran, desprs la setena. la segona, desprs la vuitena. la tercera, desprs la novena. la quarta, desprs la desena. la quinta, desprs lonzena. la sisena... lla molt de temps esperada. bessona de Hawa.
SESSI 9: DADES PERSONALS
Pel que fa als noms propis, hem de tenir en compte que existeixen diferncies culturals. A la nostra societat, normalment els noms dels lls i de les lles els trien els pares i les mares, per en determinades societats tradicionals de lfrica, les persones poden tenir diversos noms en funci dels diversos avantpassats, o el nom depn de lordre en el qual han nascut els lls i les lles, per exemple, a la tradici de la cultura sonink (Gmbia):
* [El que sescriu amb x en sonink i amb kh en rab, sonaria com la j castellana]
(r. (r. (r. (r. (r. (r.
Fatima) Khadidja) Acha) Halima) Amina) bent... lla de)
TEMA
1
(Eva) (r. Maryam, Maria) (r. Zenab) (r. Mohammed) (r. Abou Bakr) (r. Omar) (r. Ousmane) (r. Ali) (r. Abdallah) (r. Abderrahman) (r. Abd el Kader) (Adam) (No) (r. Brahim) (Isaac) (r.Yacoub, Jacob) (r. Youssouf, cat. Josep) (r. Moussa, Moiss) (r. Haroun, Aaron) (r. Daoud, David) (r. Younous, Jonas) (r. Issa, Jesus) (r. Yahya, cat. Joan) (r. Cheikh) (limam) (r. Sad) (r. Bilal) (r. Hassan) (r. Hussein)
124
COMPLEMENTARI
Pel que fa al calendari, nosaltres utilitzem el dorigen gregori, que comena a comptar els anys a partir del naixement de Jesucrist (any 1 dC) i que consta de 12 mesos iguals tots els anys, excepte els anys de trasps, en els quals el mes de febrer t 29 dies. En canvi, lany musulm es basa en els cicles de la lluna. T 354 dies (o siga, 10 o 11 dies menys que el calendari solar) i es divideix igualment en 12 mesos de 29 o 30 dies. Aquest cicle lunar fa que les estacions de lany no coincideixen sempre amb els mateixos mesos. El nom dels 12 mesos sn muharram, safar, rabiu al-awal, rabiu azzani, jumada al-awal, jumada azzaniyatu, rajab, xaban, ramad, xawal, du al-kidat, du alhijjat. El primer any de lera musulmana coincideix amb linici del pelegrinatge del profeta Mohammed de la Meca a Medina (lHgira) lany 622 de la nostra era. Actualment (2007), lany del calendari musulm s el 1427. Pel que fa al nom de les lletres en valenci: A .............. a B ............... be C .............. ce D .............. de E ............... e F ............... efa G .............. ge H .............. hac I ................ i J ................ jota K ............... ca L ............... ela M .............. ema N .............. ena O .............. o P ............... pe Q .............. cu R ............... erra S ............... essa T ............... te U .............. u V ............... ve baixa W ............. ve doble X ............... ics Y ............... i grega Z ............... zeta
MATERIAL
Hawa Maariyaamu Jeneba XICS Manmadu Bakkari Umaaru Usumaanu Aali Bullayi Daramaanu Xaadiri Hadama Nuuwa Birahiima Siyaaxa Yankuba Yusuufu Muusa Haaruna Dawuuda Yuunusu Isa Yaaya Siixu Alimaami Sayidu Billali Lasaana Fuseeyinu
[Christian Girier, Parlons sonink, LHarmattan, Pars, 1996]
TEMA
2
SESSI 3: LAJUNTAMENT
125
COMPLEMENTARI
Els serveis socials: Els serveis socials municipals ens poden ajudar quan tenim problemes econmics o socials relacionats amb la salut, lensenyament, lhabitatge, etc. Hi ha molts tipus de serveis, per cada municipi tria els que considera ms necessaris per als seus ciutadans i les seues ciutadanes. Per exemple, els municipis de ms de 20.000 habitants han de tenir serveis com els segents: centres oberts per a xiquets, xiquetes i adolescents, ajudes o beques per a menjadors escolars, ajudes per a pagar lescoleta, ajudes per a activitats extraescolars i esports, ajudes per al pagament de medicaments o de la llet per als infants, ajudes per a arranjaments dhabitatge, programes dinserci sociolaboral... Sovint els recursos sn menors que la quantitat de gent que els sollicita, de manera que lassistent social ha de decidir qui t major necessitat per a rebre aquests ajudes.
MATERIAL
TEMA 2: ON SOM?
Les funcions de lAjuntament: LAjuntament sencarrega dalguns serveis pblics del poble, com ara la recollida de fem, les llums dels carrers, regular el trnsit (policia municipal), netejar els carrers i tenir cura dels jardins. Tots els ciutadans hem de pagar certs impostos perqu hi haja aquests serveis, i per aix, tenim dret a demanar-los quan no hi sn o sn insucients. Tamb les multes de trnsit dins del municipi es paguen a lAjuntament. A ms a ms, a lAjuntament ens anem a empadronar (ens hi apuntem per a demostrar que vivim en aquest poble), i podem posar-nos en contacte amb els serveis socials. Lempadronament: A lAjuntament de (cada poble on es porta a terme lexperincia), cada persona que es vol empadronar ha danar-hi personalment, amb el seu DNI, NIE o passaport. Li demanaran que demostre ladrea on es vol empadronar, amb el contracte de lloguer del pis o les escriptures si s en propietat. Si la persona no s qui ha llogat el pis (per exemple, viu a casa dun amic o duna amiga), caldr que el llogater lacompanye amb aquests documents. En un mateix pis, no es poden empadronar ms de sis persones (excepte que fos un ll acabat darribar). En casos com aquest, els funcionaris o les funcionries de lAjuntament li demanarien a la persona que buscara les persones que ja no viuen al pis, perqu vagen a lAjuntament i sen donen de baixa. En el cas dels xiquets i de les xiquetes, els pares han de demostrar que ho sn, amb el llibre de famlia. Si no foren lls (per exemple, un nebot o una neboda), es necessitaria una autoritzaci dels pares, que si sn a lestranger, shaur daconseguir a travs del consulat. Es pregunta tamb don ve la persona, i el mateix Ajuntament sencarregar de donar-la de baixa dall on venia. Si la persona torna al seu pas dorigen, s important que es done de baixa, ja que desprs les persones que es vulguen empadronar en aquell pis podrien tenir problemes.
TEMA 2: ON SOM?
SESSI 5: LESCOLA
Dret i obligaci de leducaci: Leducaci s un dret i una obligaci ns als setze anys. Es pot comenar als tres anys i passar per etapes diverses: Educaci infantil (de 3 anys a 6 anys). Educaci primria (de 6 anys a 12 anys). Educaci secundria obligatria, ESO (de 12 anys a 16 anys). Tipus descoles segons les diferents etapes: Llars dinfants: Abans dels tres anys, els xiquets i les xiquetes poden assistir a les escoletes. Hi ha molt poques que siguen pbliques, i per tant, sha de pagar una quota cada mes, per existeixen ajudes als serveis socials dels ajuntaments [podem observar el full de sollicitud de preinscripci de lAjuntament]. s important assistir a lescoleta, perqu all es comencen a aprendre hbits de comportament i de relaci amb els altres.
TEMA
126
COMPLEMENTARI
Escoles: Leducaci infantil i primria es fa al que tots anomenem escola, o CEIP (Centre dEducaci Infantil i Primria). Instituts: Leducaci secundria obligatria (lESO) i el batxillerat (que tamb s educaci secundria, per no obligatria) es fa al que coneixem com instituts o IES (Institut dEducaci Secundria). Escoles dadults: Actualment depenen de la Conselleria de Cultura, i shi pot assistir voluntriament a partir dels setze anys, per a aconseguir els certicats que no shan aconseguit a lescola obligatria, o per a fer cursos de formaci laboral, de llenges estrangeres, dinformtica, etc. Algunes ONG, tamb ofereixen cursos especcs per a adults immigrants. Calendari escolar: El calendari escolar s cada any des de mitjans de setembre ns a mitjans de juny, amb perodes de vacances que sn aproximadament: Nadal (del 23 de desembre al 7 de gener). Pasqua (canvia cada any, per sol ser entre mar i abril). Estiu (de mitjans de juny a mitjans de setembre). Com apuntar-se a lescola? Per apuntar-se a les escoletes, les escoles i els instituts, cal fer primer una preinscripci (aproximadament entre mar i abril), i si lescola accepta el xiquet o la xiqueta (depenent de les places existents), sha de fer la matrcula al mes de setembre. Les escoles informen daquestes dates concretes (tamb la rdio, els diaris i la televisi ) i dels documents que cal presentar: Fotocpia del llibre de famlia. Fotocpia de la targeta didentitat (pare o mare) o passaport. Si es t, perms de treball i/o de residncia (no s obligatori). Carnet de vacunaci del xiquet o de la xiqueta. Certicat dempadronament o contracte del pis.
MATERIAL
SOLLICITUD DE PREINSCRIPCI A ENSENYAMENTS DEL PRIMER CICLE DEDUCACI INFANTIL EN CENTRES DE LAJUNTAMENT DE CURS 200_ /_
TEMA

2
Renda anual si sha de demostrar poca capacitat econmica (o informe social o atur). Dues fotocpies de la cartilla de la Seguretat Social. Dues fotos de carnet del xiquet o de la xiqueta.
127
TEMA 2: ON SOM?
COMPLEMENTARI
SESSI 7: BUSCAR PIS
MATERIAL
Qu saprn a lescola? Al nostre pas, leducaci pblica s mixta, s a dir, xiquets i xiquetes assisteixen junts a les classes, i la religi s optativa (quan es matriculen, els pares i les mares omplin un full per a triar la religi ). A lescola saprn a llegir i a escriure, a sumar, a restar..., llenges, cincies naturals i socials, etc., i hbits de comportament i convivncia. Tamb shi fa esport, sutilitzen els ordinadors i es fan coses manuals. Aquest tipus dactivitats, tamb sn molt importants per a leducaci de les persones. Els pares reben peridicament informes sobre els progressos i les dicultats dels seus lls. A vegades, el tutor o la tutora pot citar els pares per a parlar amb ells i elles sobre els seus lls, i si els pares tenen algun problema, tamb poden anar a parlar amb el tutor o la tutora. Tamb es fan excursions i activitats extraescolars que sn igualment importants per a leducaci. Cal recordar que es poden demanar ajudes per al pagament (beques) daquestes activitats (per exemple, a lAMPA, Associaci de Mares, Pares i Alumnes, o als Serveis Socials de lAjuntament).
Dret a un habitatge digne: La Constituci Espanyola recull al seu article 47 el dret a laccs a un habitatge digne, per aix no sempre s aix perqu lhabitatge s un producte de mercat del qual es vol traure grans benecis. Pisos de compra o de lloguer: No tothom t els diners sucients per a comprar un pis, i per tant, molta gent viu en pisos de lloguer. Com aconseguir-los? Als anuncis als diaris podem trobar propietaris particulars, per cada vegada ms, s a travs de les agncies immobiliries. Les agncies immobiliries: Sn empreses que informen dels pisos de lloguer o de compra, i tamb poden fer dintermediaris entre el propietari o propietria i el futur llogater. Per aix cobren una comissi, que pot ser un mes de lloguer, un vegada han llogat o venut el pis. El lloguer: Perqu ens lloguen un pis, caldr que podem demostrar que tenim feina, certa durada de contracte i a vegades, ns i tot, un aval, s a dir, alg amb una bona situaci econmica que es comprometa a fer-se crrec del pagament del lloguer en el cas que el llogater no puga. Lestat de la casa: s important que els pisos i les cases tinguen la cdula dhabitabilitat, un document ocial que certica que la casa est en bones condicions per a viure-hi. Aquest document s necessari per a contractar laigua, la llum, el gas, etc., si hi falta algun daquests serveis. Tamb s important que ens xem si laigua, la llum... estan donats dalta i les installacions estan b i funcionen.
TEMA
128
COMPLEMENTARI
(com per exemple una aixeta que ja no tanca b, una bombeta que es fon...), les haur de pagar el llogater. En canvi, si es tracta de reparacions ms grans, com ara problemes dhumitat o de clevills a les parets i els sostres, les haur de pagar el propietari. s possible que es neguen a fer-ho, per si veiem que aix va en contra de la nostra salut i seguretat, podem anar a lAjuntament a explicar el problema. s millor que comentem al propietari que volem reparar alguna cosa, que ho spia i hi estiga dacord i, ns i tot, si es tracta duna reparaci gran, podem negociar una rebaixa del preu del lloguer, per exemple. Mai podem demanar al nal del contracte que ens tornen diners per les reparacions que hem fet. La compra: s ms difcil daccedir-hi perqu normalment comporta tenir una hipoteca al banc, i el fet de no pagar-la suposaria la prdua del pis, que es quedaria el banc. Per tant, abans de comprar-nos un pis ho hem de pensar molt b, segons la situaci i les possibilitats econmiques que tinguem. La comissi de les immobiliries ja se sol incloure al preu del pis. Tamb hi ha pisos de promoci pblica, s a dir dels ajuntaments, ms econmics que els de promoci privada, per tamb menys nombrosos. En el cas de la compra, les despeses encara sn ms grans: el preu del pis, les despeses de la gestoria i la notaria, la inscripci al Registre de la Propietat, les despeses del prstec del bancs, limpost de bns immobles, lescala i la conservaci, i donar dalta laigua, la llum, etc.
MATERIAL
Altres coses que sn importants de mirar poden ser si hi ha prou nestres perqu hi entre la llum i laire, que no hi haja humitat o clevills a les parets i el sostre, etc. El contracte: s millor per escrit, perqu si s verbal i sorgeixen problemes, ser ms difcil comprovar-ne la validesa. Perqu siga vlid ha de tenir el segell de la Cambra de la Propietat Urbana, ja que aix s important per a fer desprs alguns trmits com el reagrupament familiar. Als contractes han daparixer: Els noms dels propietaris i els llogaters. La durada del contracte (dependr de lacord entre ambdues parts, i si no apareix al contracte, se sobreentn que s dun any i shaur de renovar cada vegada ns a cinc anys). El preu del lloguer o de la renda (que apujar cada any segons el que haja apujat limpost de lIPC; s important que demanem i guardem els rebuts de cada mes). Drets i deures per a cada part (s important que mirem de llegir o conixer aquestes obligacions). Les despeses inicials: Llogar un pis suposa el primer mes una gran despesa, ja que no noms haurem de pagar el preu del lloguer, en el qual poden estar incloses o no les despeses de lescala o la comunitat, sin que a ms a ms, haurem de pagar la inscripci a la Cambra de la Propietat Urbana, un mes de dipsit que podrem recuperar quan nalitze el contracte si tot est en bon estat, i la part que semporta lagncia immobiliria o lintermediari. Si laigua, la llum, etc., no estan donades dalta, haurem de negociar-ne el preu dels primers mesos, ja que aix costar diners. I el mateix haurem de fer si el pis necessitara reformes. El manteniment: s important mantenir el bon estat del pis o de la casa. Per aix, sovint ser necessari fer reparacions. Si es tracta de reparacions xicotetes, per desgast
TEMA 2: ON SOM?
SESSI 9: ELS BANCS
Les caixes i els bancs: Els bancs i les caixes sn empreses que es dediquen a fer negocis amb els moviments dels diners. El capital dels bancs s dels accionistes que en sn propietaris, mentre que a les caixes, el capital prov dels clients.
TEMA
2i3
129
COMPLEMENTARI
Per una altra part, hem de pensar que la situaci dimmigraci s una situaci difcil que fa que entre moltes comunitats que ja mantenien relacions dajuda mtua als seus pasos dorigen, es cree encara ms una xarxa dajudes en aquest sentit entre els membres de la comunitat. Aix, lAl explica el segent: Reunimos dinero entre algunos conocidos africanos y as l puede coger el tren y se va a Murcia a la lechuga. Me llama unos das despus desde un pueblo de Murcia y me dice, Al, muchas gracias. Yo le digo, no pasa nada, Mohamed, algunas veces la ayuda es para uno, otras veces es para otro. Nunca sabes en la vida con qu te vas a encontrar, nunca sabes lo que te va a pasar! [Beatriz Daz, La ayuda invisible, Likiniano Elkartea, Bilbo, 1999].
MATERIAL
Demanar prstecs (crdits): Els bancs o les caixes ens poden prestar diners que haurem de tornar mensualment, segons el temps que hgem acordat. Per no noms els haurem de tornar els diners prestats, sin tamb els interessos, s a dir, un tant per cent que el banc o la caixa guanyar per haver-nos deixat els diners. Depn de quin siga aquest inters, haurem de pagar molts ms diners dels que en havien deixat. Linters x vol dir que es mant siga quina siga levoluci dels tipus dinters en el mercat. Els crdits dinters variable tenen un inters que canvia segons el preu dels diners, que s linters que el Banc dEspanya cobra als bancs privats, i que t a veure amb dades econmiques ms generals que nosaltres no podem preveure fcilment. No s fcil obtenir un crdit: Els bancs i les caixes exigeixen molts documents i garanties. En primer lloc exigeixen que la persona demostre que t ingressos sucients per a tornar els diners prestats. Consideren que sn sucients si la quantitat que has de tornar-los cada mes no supera el 30 % dels ingressos familiars. A ms, el banc o la caixa ens pot exigir un aval per a garantir que, en cas de no pagar el prstec, una altra persona podr pagar-lo. La xarxa dajut mutu entre les persones immigrades: Cada cultura t les seues prpies normes o els seus propis costums pel que fa al tema dels diners, i la religi tamb hi inueix. Aix s el que diu lAisha, del Marroc: Hay una limosna obligada para los musulmanes, la llamamos sadaka. Lo hacemos despus del ramadn. Reunimos dinero y se lo damos a una familia necesitada. Por ejemplo, el ao pasado se lo dimos a una marroquina que vive en el barrio, porque est sola y tiene que mantener a un montn de hijos. Lo damos de forma discreta, y ella acepta. Darlo y recibirlo, las dos cosas son un deber. [Beatriz Daz, La ayuda invisible, Likiniano Elkartea, Bilbo, 1999].
TEMA 3: LA NOSTRA SALUT
SESSI 3: DEMANEM HORA
De la Generalitat Valenciana depn el Servei Valenci de la Salut, el qual ha de garantir el dret a la protecci de la salut que tenen totes les persones sense distinci. Tamb hi ha mtues laborals per a empreses, i assegurances privades o centres privats. Hi ha medicines alternatives que no estan incloses a la sanitat pblica, com per exemple, lacupuntura, dorigen asitic. s possible que alguns dels participants hagen conegut als seus pasos dorigen daltres tipus de medicines. A lfrica central, per exemple, alguns continuen utilitzant-se. Per hem de pensar tamb que la medicina occidental sha imposat durant molt de temps a tot el mn i ha desvaloritzat molt els sistemes tradicionals de curaci. A on sha danar quan estem malalts? Sha danar al CAP (Centre dAtenci Primria) que toque segons la zona on es viu. Hospitals: Als hospitals noms es va quan la malaltia no es pot tractar correctament si sest a casa, o quan sha doperar, i tamb s on naixen les criatures.
TEMA
130
COMPLEMENTARI
Quan naix un beb, amb el certicat de naixement que es dna a lhospital, cal anar a locina de la Seguretat Social (carretera de, n, perqu el puguen inscriure a la cartilla del cap de famlia, i desprs ja es pot anar a demanar la seua targeta al CAP. Cal pensar que la targeta sanitria s totalment individual, perqu a part del nmero de la Seguretat Social, hi ha un nmero personal. Amb aquesta targeta personalitzada, a cada pacient se li assigna un metge o una metgessa de capalera (a partir dels quinze anys) o un o una pediatre (xiquets i xiquetes ns als catorze anys). Alguns CAP donen tamb una targeta didenticaci personal, on apareix el nmero dhistria, el nom del metge de capalera, o del pediatre, el seu torn (mat o vesprada), ladrea i el nmero de telfon del CAP, i lhorari datenci durant els dies feiners, i lhorari durgncies en dies feiners i festius. Altres serveis sanitaris: Centres de planicaci familiar-Serveis dAtenci a la Dona (PAD) (sha de preguntar al CAP quin ens pertoca) i Serveis Socials dAtenci Primria, com per exemple, el SAD (Servei dAssistncia a Domicili). A vegades poden estar al mateix centre del CAP, o b als serveis socials de lAjuntament [trobarem informaci al material complementari de la sessi sobre lAjuntament].
MATERIAL
Quan naix un beb, cal omplir un paper que s el certicat de naixement i portar-lo al Registre Civil del lloc on es visca, junt amb els passaports o permisos de residncia, i el llibre de famlia. Aquest trmit s important per a demanar desprs la targeta sanitria del beb. Urgncies: A la majoria dels CAP hi ha serveis durgncies, per noms shi va quan el problema s greu i no es pot esperar a demanar hora de visita. Els serveis durgncia noms solucionen el problema puntualment, per aix el control posterior lhaur de fer el metge de capalera. En els problemes molt greus, en general, es va als serveis durgncies dels hospitals. Es pot demanar el servei duna ambulncia per a fer el desplaament. Primer cal pagar-la i desprs de fer els papers a lhospital, es reemborsen aquests diners. Per anar al CAP... Quan es va al CAP perqu ens visite un metge o una metgessa, es demana la targeta sanitria3. Si es t cartilla de la Seguretat Social, i la dona i els lls estan posats com a beneciaris, es tramiten les seues targetes sanitries i sels dna un resguard amb el qual poden anar a tots els metges, i a comprar els medicaments a la farmcia. Si no es t cartilla de la Seguretat Social, el CAP concerta una cita amb lassistent social de lAjuntament, qui demanar el certicat dempadronament i el nmero de passaport o perms de residncia per omplir el paper de dret a lassistncia i tramitar la targeta sanitria. Mentrestant, es t un resguard que dna dret a lassistncia per no al descompte en la compra dels medicaments. La targeta sanitria tarda aproximadament sis mesos a arribar, i amb la qual ja es pot obtenir el descompte a la farmcia. El 18 de mar de 2003 es va aprovar una llei perqu aquests trmits siguen ms fcils i rpids, per encara no est en vigor.
3
SESSI 6: ELS MEDICAMENTS
La recepta: s el paper on el metge o la metgessa escriu el medicament que necessitem, per anar a comprar-lo a la farmcia. Nom del malalt. Tipus de medicament. Quantes vegades al dia o amb quina freqncia.
El document dAliaci a la Seguretat Social (la cartilla, o la llibreta de lassegurana), actualment es demana per a trmits no sanitaris, com la cotitzaci a la Seguretat Social, latur o la jubilaci.
TEMA

3
Durant quants dies. Signatura del metge i segell amb nmero de collegiat.
131
COMPLEMENTARI
Per la pell: cremes, pomades, locions, gels. Per la vena, mscul o per sota de la pell: injeccions. Susen ms en els malalts que estan a lhospital, i no tant als que sn tractats a lambulatori. Per la vagina: vuls i cremes.
MATERIAL
Hi ha medicaments que es poden comprar sense recepta (aspirines, etc.), per daltres, no, i els hem de comprar amb la recepta que ens faa el metge. Daltres medicaments no entren a la recepta de la Seguretat Social. Si comprem els medicaments sense recepta sn ms cars que si ho fem amb la recepta del metge del CAP (Servei Valenci de la Salut). Els medicaments: No hem de prendre els medicaments que no ens aconselle el metge. Quan ens recepta un medicament, hem de saber: Com sha de prendre. Per quina via. Quina quantitat. Si s abans o desprs dels menjars. Quantes vegades al dia. Durant quants dies. Podem demanar que ens donen les explicacions per escrit. Hem davisar el metge si prenem daltres medicaments i tamb si tenim efectes secundaris (vmits, taques a la pell, diarrees...). Cal que els prenem ns que ens ho diga el metge. Cal mirar la data de caducitat. Per la boca: xarops, suspensions, comprimits, pastilles, cpsules, gotes, sobres, inhaladors. Existeixen algunes suspensions a les quals cal afegir aigua. Algunes shan de guardar a la nevera i llanar desprs de 7-10 dies. Shan de moure abans de donar amb les mesures que porten o b amb xeringues sense agulla, per donar directament a la boca. Els inhaladors sadministren per la boca, per shan daspirar, com si prengurem aire (al pulm i no a lestmac). Pel nas, per les odes o pels ulls: gotes i pomades. Per lanus: supositoris, lavatives.
SESSI 7: LES ANLISIS
Anlisis de sang: A vegades, el nostre metge de capalera, o el pediatre ens poden demanar que ens fem una anlisi de sang. Al CAP del lloc on es porte a terme lexperincia es fan de dilluns a divendres de 8 a 10 del mat, i cal demanar hora prviament. Altres proves i especialistes: Altres vegades, el metge ens pot demanar altres anlisis (orina o femta) i proves (radiograes, ecograes...), o b ens pot enviar a altres especialistes com loculista, el cardileg, el dermatleg, etc. Quan el metge de capalera ens demana una daquestes coses hem de saber b: En quin centre sha de fer (hospitals, ambulatoris...). On sha de demanar dia i hora. Si necessitem preparaci especial, com anar en dej per lanlisi de sang o haver begut molt de lquid abans duna ecograa. Si haurem de recollir els resultats o lespecialista els enviar directament al nostre metge o la nostra metgessa de capalera.
SESSI 8: LESPECIALISTA
Als CAP tamb hi pot haver alguns especialistes com el ginecleg, o el dentista. Perqu ens visiten, hem de demanar dia i hora a recepci, amb la nostra targeta sanitria o el resguard.
TEMA
132
COMPLEMENTARI
ajuden a la formaci i el creixement del nostre cos, i les vitamines i els minerals ens protegeixen contra les malalties. Quins aliments ens aporten cada un daquests elements? Hidrats de carboni (cuscs, crelles, pa, arrs). Greixos (oli, mantega, fruits secs). Protenes (peix, ous, carn). Vitamines i minerals (fruites i verdures). La llet i els derivats (mantega, iogurt, formatge) sn un tipus daliment molt complet. Ens aporta hidrats de carboni, greixos, protenes, i algunes vitamines i minerals. La pastisseria industrial, les crelles fregides, les begudes dolces... no sn gaire recomanables. Sen poden menjar de tant en tant, per no se nha dabusar. Ens faltarien protenes, vitamines i minerals, i podrem tenir problemes amb les dents (cries). Tampoc menjar fora dhores s gaire recomanable per al nostre cos i la nostra salut. Habitualment, els metges o les metgesses ens recomanen menjar diriament una certa quantitat de cadascun daquests aliments. s a dir, que per a seguir les seues recomanacions, haurem de menjar un poc de tot cada dia, especialment els xiquets i les xiquetes que es troben en plena fase de creixement. CADA DIA: Tres racions de llet o derivats. Dues peces de fruita o una de fruita i una de vegetals crus ben rentats. Una o dues racions de peix o de carn o ous. Oli o greix vegetal que no siga de coco ni de palma, per a adobar la verdura i les ensalades i per a cuinar (per exemple, oli doliva, de gira-sol, de cacauet). Una o dues racions de verdura (col, bleda, brquil, carbass, tomaca...). Una raci de farina a cada menjar (pa, arrs, pasta, smola o cuscs...). CADA SETMANA: Dues o tres vegades, llegums (cigrons, fessols, llentilles, soja...).
MATERIAL
Dentista: El o la dentista de la sanitat pblica noms pot extraure peces, mai empastarles o posar-ne de noves, com a mnim gratutament. Tamb pot realitzar neteges de boca necessries, i les dones embarassades tenen dret a tres visites. Nosaltres mateixos podem prevenir molts dels problemes dentals si mirem de no menjar gaire sucre, si ens rentem les dents desprs de menjar, i sobretot abans danar a dormir, si cuidem i netegem el nostre propi raspall de dents, etc. Ginecleg: Al CAP de, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h., la llevadora fa proves dembars sense demanar cita prviament. En cas dembars, les dones han de comunicar-ho al seu metge de capalera perqu es puguen concretar les visites de control amb el ginecleg i el dentista. El ginecleg li fa una srie de preguntes sobre embarassos anteriors, problemes de salut, presa habitual de medicaments, etc. Li pren la pressi i el pes, i li dna un carnet dembarassada, on es marquen les dades del control de lembars. El carnet sha de portar durant les visites i el part, i quan es va als altres metges, cal dir sempre que sest embarassada i no es poden prendre medicaments que no hagen estat receptats. El ginecleg li demana una srie de proves: anlisi dorina, de sang i ecograa. Lecograa serveix per a veure el beb dins la panxa i saber si es troba b. Per a aquesta prova no cal anar en dej, per s haver begut molt de lquid. El ginecleg li dna els papers perqu demane dia i hora per a fer-se les proves i tamb marca al seu carnet dembarassada quan ha de tornar a visitar-lo. A la propera visita, el ginecleg informa a la dona si els resultats de les proves sn positius, si ella i el beb estan b, i si cal que prenga algun medicament.
SESSI 11: LALIMENTACI
Cada tipus daliment, aporta diferents elements al nostre cos i a la nostra salut, aix els hidrats de carboni i els greixos ens aporten energia; les protenes
TEMA
4
SESSI 4: EL PERMS DE TREBALL
133
COMPLEMENTARI
Cal demostrar a travs de documents pblics lestada a lEstat Espanyol i no es pot haver eixit de lEstat ms de 120 dies. Arrelament laboral: Portar 2 anys a lEstat Espanyol i demostrar a travs duna acta dinspecci de treball o sentncia judicial que sha treballat ms dun any. Quan es t un pare o mare de nacionalitat espanyola nascut a lEstat Espanyol. Per raons humanitries: vctimes de delictes dexplotaci a treballadors i treballadores on concrrega lagreujant de comissi de motius racistes, a les vctimes de violncia domstica amb sentncia, als que patisquen una malaltia de carcter greu sempre que el trasllat al seu pas implique posar en perill la seua vida, etc.
MATERIAL
TEMA 4: TREBALLEM
La llei destrangeria: T con a nalitat regular lentrada al pas de persones estrangeres extracomunitries. Lentrada al pas pot seguir processos diferents, com ara demanda de feina, de continuaci destudis, de reagrupament familiar, o demanda dasil per motius poltics. La demanda de feina s el procs majoritari. La Llei destrangeria preveu que el Govern puga xar cada any un contingent o quota de treballadors estrangers perqu els empresaris puguen demanar-ne per a fer feines concretes i per a un temps denit. Tamb es preveu una llista trimestral docupacions de difcil cobertura per a cada provncia on les empreses poden demanar en base a aquesta llista a treballadors des del pas dorigen. La sollicitud es fa a les ocines destrangeria. Els empresaris presenten les demandes al Ministeri de Treball de cada provncia, i aquest les envien a les ambaixades o consolats espanyols perqu sinscriguen les persones que vulguen, des dels pasos que tenen un conveni de collaboraci en aquest sentit. Com que no tothom pot accedir a aquest contingent, sentra al pas com es pot. Els sindicats i les ONG shan queixat diverses vegades daquest sistema que provoca que moltes persones estrangeres que estan al nostre pas, continuen sense permisos. La soluci donada des de lAdministraci perqu un treballador estranger en situaci irregular es puga acollir al contingent s anar al consolat o a lambaixada dEspanya al seu pas, esperar loferta de treball i si lobt, poder tornar a Espanya. Per aquesta no s cap soluci per als empresaris, ja que el procs pot durar mesos, mentre que el que necessiten habitualment s m dobra urgent. La forma dentrada marca molt el procs posterior dobtenci dels permisos, perqu lactual Llei destrangeria estableix que les persones estrangeres que han arribat sense papers no poden obtenir el perms sin s per circumstncies excepcionals, a s: a. Arrelament social: portar 3 anys a lEstat Espanyol i demostrar que es t sucient arrelament social al poble on es viu o tindre vincles familiars directes (pare/mare, marit/muller o lls) i comptar amb un contracte de treball.
b.
c. d.
Daltra manera s molt complicat poder aconseguir un perms de treball i residncia. s a dir, que encara que un empresari els/les vulga contractar, no ho pot fer perqu la llei no li ho permet. Per tant, lactual Llei destrangeria provoca que moltes persones immigrants puguen ser explotades laboralment i no tinguen cap possibilitat de demanar els corresponents permisos de treball ni de residncia. La demanda del perms de residncia i de treball: Per a demanar els diferents permisos, aquestes persones han de demostrar que han estat residint al nostre pas (per exemple, amb el certicat dempadronament, amb matrcules a les escoles, etc.) i que no han estat mai detingudes ni tenen cap decret dexpulsi. Si es t un decret dexpulsi, sallarga ms el procs per a aconseguir-los, malgrat que shaja passat el temps necessari al pas i es puga demostrar. Una vegada ha passat aquest temps, la persona pot demanar primer el perms de residncia, per aconseguir desprs el perms de treball i de residncia, haur de rebre una oferta de treball per part dun empresari.
TEMA
134
COMPLEMENTARI
la demanda, tarde molt de temps a concedir el perms o no done cap resposta, com de vegades ocorre. Lempresari rep al seu domicili una carta en la qual se li comunica que ja por passar a buscar el perms; si no li lhan concedit, els motius, o tamb, si es necessiten ms informacions o dades. Les renovacions dels permisos es poden fer 60 dies abans o durant els 3 mesos posteriors a la data de caducitat del perms. Reagrupament familiar: Qu es necessita? 1. Qui vol reagrupar, ha de portar el perms de treball i el de residncia, renovats i vigents. 2. Tenir un pis propi o ser titular dun lloguer. 3. Presentar un acte administratiu o notarial (que es pot demanar a lAjuntament), on es diga que lhabitatge per a lagrupament est en bones condicions per a viure-hi la famlia que es vol reagrupar. 4. Presentar ingressos econmics (nmines i contracte laboral). 5. Demostrar que els familiars sn directes, a travs de lacta de matrimoni (tradut) i les partides de naixement dels lls (tradudes ocialment). 6. Presentar els passaports de cada un dels membres de la famlia que es vol reagrupar. 7. Declaraci que el o la reagrupant no viu a Espanya amb una altra persona (marit o muller). Tots aquests documents es presenten al Govern Civil o la Subdelegaci del Govern, juntament amb el document: Solicitud de Informe Gubernativo para tramitar un visado de residencia para reagrupacin familiar. Una vegada presentada la sollicitud, sha denviar a la famlia que est al pas dorigen perqu faa la sollicitud del visat a lambaixada o al consolat dEspanya. El temps que tenen els i les familiars per a demanar el visat a lambaixada espanyola o al consolat espanyol, des de lenviament del formularis de sollicitud feta a Espanya, s noms de 2 mesos.
MATERIAL
Qui pot presentar la demanda del perms de residncia i de treball? Lempresari que vulga contractar un estranger. La mateixa persona estrangera. A on? Sempre a lOcina nica dEstrangers, a la Subdelegaci del Govern de cada provncia. Quan? Si s la primera vegada, cal fer-ho abans de comenar la feina, i no es pot comenar a treballar ns que no es concedeix el perms. Diferents permisos de treball: Per compte daltre: Inicial: validesa per a un any. Una vegada haja nalitzat aquest perode, es pot demanar el segent. Pot estar limitat geogrcament i sectorialment. Renovat: validesa per a dos anys. Aquest perms permet fer el reagrupament familiar. Validesa per a dos anys. Validesa permanent: cada cinc anys shan de renovar sense haver de demostrar que t mitjans econmics sucients, ni contracte laboral. Autnom: Inicial: validesa per un any. Renovat: validesa per a dos anys. Validesa per a dos anys. Validesa permanent: cada cinc anys shan de renovar sense haver de demostrar que t mitjans econmics sucients. Una vegada presentada la demanda amb tota la documentaci que es demana, es rep un resguard que serveix per a reclamar cas que lAdministraci negue
TEMA
135
COMPLEMENTARI
CONFEDERACI DE CRITAS ESPANYOLA www.caritas.es CRITAS DIOCESANA DE VALNCIA Plaa de Cisneros, 5 - 46003 Valncia Tel. 96 388 21 00 COMISSI ESPANYOLA DAJUDA AL REFUGIAT (CEAR) www.cear.es Alacant: Carrer de Rafael Asn, 12 baix - 03004 Tel. 96 637 83 28 Valncia: Carrer de Francisco Moreno Usedo, 21 - 46018 Tel. 96 385 18 61 CREU ROJA www.cruzroja.es (Ocina Provincial dAlacant) Avinguda de Novelda, 28 Tel. 96 525 41 41 (Ocina Provincial de Castell) Carrer de Camin Sant Josep, 10 Tel. 96 472 48 50 (Ocines a Valncia) Carrer de Flora, 7 - 46010 Tel. 96 360 62 11 Carrer de Mossn de Fenollar, 9 baix - 46007 Tel. 96 380 22 44 XARXA DACULL Valncia: Carrer de Sant Joan Bosco, 10 - 46019 Tel. 96 366 01 68 valencia-acoge@teleline.es
MATERIAL
Una vegada ha arribat la famlia, sha de demanar la sollicitud del perms de residncia per a cadasc, amb els seus passaports, i omplint el formulari de: Solicitud de permisos de residencia y de permiso de trabajo y de residencia, en el termini dun mes sense que estiga caducada la visa. Permisos de residncia: Solen ser de caducitat anual i la majoria van lligats als permisos de reagrupament familiar. Quan el reagrupament es renova, tamb ho fan els que tenen el perms de residncia, i els els donen per al mateix temps que els del reagrupament. LLISTA DONG, SINDICATS I INSTITUCIONS DINTERS PER ALS IMMIGRANTS: ASSOCIACI DE REFUGIATS, ASILATS I IMMIGRANTS DE LA COMUNITAT VALENCIANA Carrer de Juristes, 5 baix - 46001 Valncia Tel. 96 392 54 44 www.aracova.org ASSOCIACI DE SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS IMMIGRATS (ASTI) Alacant: Carrer del Doctor Isidoro de Sevilla s/n (junt al nm.1) Tel. 96 512 74 85 / 96 512 82 84 Elx: Locals Pl. dels Desemparats Carrer de Gilberto Martnez, 47 Tel. 96 512 74 85 / 606 347 656 CEIM (Centre dEstudis per la Integraci Social i Formaci dImmigrants) Carrer Gran Via Fernando el Catlico, 78 - 46008 Valncia Tel. 96 315 22 20 www.ceim.net
TEMA
4
Alacant: Carrer de lguila 35, 3r - 03006 Tel. 96 511 52 85 alicanteacoge@ctv.es Elx: Carrer de la Travessera de Sant Joaquim, 2 - 03203 Tel. 96 542 61 72 elcheacoge@medtelecom.net
136
COMPLEMENTARI
Castell: Carrer de Ramn y Cajal, 17 - 12002 Tel. 96 427 01 08 Valncia: Carrer de Marqus de Dos Aiges, 3-1 - 46002 Tel 96 353 00 36 tescriba@launio.org / lfernandez@launio.org CENTRE DACOLLIDA A REFUGIATS DE VALNCIA Carrer del Cam Vell de Xirivella, 2 bis - 46920 Mislata Tel. 96 359 12 20 INSTITUTUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) Tel. general 900 166 565 www.seg-social.es Agncia Central a Alacant Carrer Churruca, 26 - 03003 Tel. 96 590 31 00 Agncia Central a Castell Plaa del Jutge Borrull, 14 - 12003 Tel. 96 472 73 00 Tel. 96 472 73 38 Agncia Central a Valncia Carrer de Bailn, 46007 Tel. 96 317 60 00 TRESORERIES GENERALS DE LA SEGURETAT SOCIAL www.seg-social.es Alacant: Carrer dEnriqueta Ortega, 2 - 03005 Tel. 96 598 75 00 Castell: Plaa del Jutge Borrull, 14 - 12003 Tel. 96 472 73 00 Tel. 96 472 73 30
MATERIAL
CCOO, CITE CITMI (Comissions Obreres) www.pv.ccoo.es Alacant: Carrer de Cardenal Belluga, 10 - 03005 Tel. 96 512 19 47 Elx: Carrer Francesc Ruiz Bru, 1 - 03600 Tel. 96 512 19 47 Tel. 97 221 73 03 Castell: Plaa de les Aules, 6 - 12001 Tel. 96 422 60 16 Valncia: Plaa de Npols i Siclia, 5 - 46003 Tel. 96 392 56 96 citmicitepv-gestion@pv.ccooo.es UGT (Uni General de Treballadors) Alacant: Carrer de Pablo Iglesias, 23. Tel. 96 514 87 15 Elx: Plaa de la Constituci, 3. Tel. 96 546 33 30 Valncia: Carrer del Naturalista Arvalo Baca, 7 B Tel. 96 393 63 71 LA UNI DE LLAURADORS Alacant: Carrer del Pintor Lorenzo Casanova 4-4a - 03003 Tel. 96 592 16 83 alacant@launio.org
TEMA
4
Valncia: Avinguda del Marqus de Sotelo, 8 i 10 - 46002 Tel 901 50 20 50 Tel. 96 310 25 00
137
TEMA 4: TREBALLEM
COMPLEMENTARI
SESSI 5: BUSQUEM FEINA
MATERIAL
CONSELLERIA DE SANITAT UNITATS DATENCI A LIMMIGRANT Castell: Hospital General Valncia: Hospital Universitari La Fe Alacant: Hospital General MINISTERI DE LINTERIOR Tel. 900 150 000 www.mir.es/SGACAVT/extranje DELEGACI DEL GOVERN A LA COMUNITAT AUTNOMA VALENCIANA Plaa del Temple, 1 VALNCIA Te. 96 388 13 00 SUBDELEGACI DEL GOVERN A ALACANT Plaa de la Montanyeta, 6 ALACANT Tel. 96 523 31 00 SUBDELEGACI DEL GOVERN A CASTELL Plaa de Maria Agustina, 6 CASTELL DE LA PLANA Tel. 96 422 05 00
Les empreses de treball temporal (ETT): Una ETT s una empresa que contracta treballadors i treballadores, i els posa a disposici duna altra empresa, anomenada usuria, amb carcter temporal. Per a realitzar aquesta activitat les ETT les ha dautoritzar lautoritat competent (Departament de Treball o Ministeri de Treball i Assumptes Socials) segons el seu mbit geogrc dactuaci. La normativa laboral noms permet que les empreses contracten treballadors a travs de les ETT en el cas que tinguen un augment dactivitat temporal (durada mxima del contracte: sis mesos) o que necessiten cobrir una baixa per malaltia, maternitat, etc. (la durada del contracte dependr de la durada de la baixa). Algunes empreses contracten per ETT per provar els treballadors abans de contractar-los directament (durada mxima del contracte: tres mesos). s illegal que els treballadors hagen de pagar per ser seleccionats, contractats, o per rebre informaci. Les empreses usuries paguen lETT per aquest servei a travs dun contracte que es diu Contracte de posada a disposici, i el treballador cobra de lETT per les hores treballades, a travs dun contracte de treball. Per tant, si el treballador necessita qualsevol informaci, sha dadrear a lETT. A partir de lany 1998 sinicia un procs per a igualar el salari dels treballadors contractats per ETT al dels treballadors de lempresa usuria. El salari depn del lloc de treball segons el que estableix el conveni collectiu de les ETT de lany 1997. Aquest salari inclou la part proporcional de pagues extraordinries, festius i vacances, i la part dindemnitzaci en nalitzar el contracte (dotze dies per any treballat). Les ETTs acostumen a posar anuncis dofertes a mitjans de comunicaci generals i especialitzats. Per a apuntar-se a una ETT noms cal portar-hi el currculum segons un model predeterminat, juntament amb una fotograa de mida carnet. Si no es porta aquest currculum, sompli una txa personal i es mant una entrevista amb lETT perqu aquesta puga determinar quin s el lloc de treball ms adequat
TEMA
138
COMPLEMENTARI
Quan sacomiada al treballador abans de nalitzar el contracte: La Llei laboral estableix que tots els acomiadaments han de ser comunicats per escrit. Si lempresria ho diu de paraula, qu sha de fer? Anar el mateix dia al sindicat i explicar-ho a lassessor o lassessora perqu aquest pregunte a lempresari el motiu de lacomiadament i lescrit. Si se segueixen aquestes orientacions, les lleis laborals donen la ra al treballador, que, per tant, pot reclamar el que li pertany. De totes maneres, davant qualsevol dubte el millor s anar al sindicat, on ens ho poden explicar tot b. Si lempresria ho diu per escrit, qu sha de fer? Signar lescrit i posar la data (dia, mes, any). Escriure no conforme amb el contingut. Si lempresria ofereix diners per la quitana i no se sap quina quantitat sha de cobrar, s millor no agafar-ho. Demanar cpia de lescrit que sha signat i anar al sindicat amb les nmines, el contracte i lescrit, perqu els assessors o les assessores calculen la quantitat que sha de cobrar. Quan el treballador marxa abans de nalitzar el contracte: Depn del contracte que es tinga, lempresari ha de pagar la liquidaci pels dies treballats. Hi ha contractes amb els quals no es pot exigir res. No es pot demanar latur. La nmina: Tots els treballadors que tenen un contracte de treball per una empresa, cobren cada mes per un full que es diu nmina.
MATERIAL
per a la persona que sapunta a la seua borsa de treball. En el moment que disposen dalguna oferta adequada, es posen en contacte amb la persona interessada. Sovint, molts collectius, associacions i sindicats shan queixat que les ETT ajuden a qu hi haja encara ms precarietat laboral, ja que els contractes laborals no solen ser llargs i aix diculta que els treballadors i les treballadores puguen cobrar les prestacions socials com ara latur.
TEMA 4: TREBALLEM
SESSI 6: EL CONTRACTE
Hi ha moltes classes de contracte i continues decisions poltiques que fan que una persona que no domine aquest tema, difcilment conega totes les modalitats. Per aix s recomanable preguntar els nostres dubtes als sindicats. En un contracte de treball s important tenir en compte el segent: Llegir-ho tot i comprendre-ho. Fixar-se que tinga el segell del Ministeri de Treball i la data; aix s garantia que aquest contracte est enregistrat. Lempresari ha de donar una cpia del contracte a la persona interessada. Quan el contracte sacaba: Hi ha contractes que quan sacaben no sha de pagar cap liquidaci o quitana. Hi ha contractes que quan acaben obliguen al patr a pagar una quantitat que es diu liquidaci o quitana (niquito, popularment). Hi ha contractes amb els quals sha davisar quan sest acabant; aquest avs sha de fer per escrit; al mateix escrit ha de venir una fulla de liquidaci perqu linteressat estudie si est dacord amb la quantitat de diners que ha de rebre. Hi ha contractes amb els quals no es fa cap avs quan sacaben. Hi ha contractes amb els quals es t dret a cobrar latur.
TEMA
4
de tenir en compte en una nmina? Els diners que shan de cobrar. El nom i cognoms. El nom de lempresa i el domicili. Lantiguitat. Sha de signar i quedar-sen una cpia.
139
COMPLEMENTARI
El pagament o la cotitzaci a la Seguretat Social el o la fan les empreses i els treballadors. La quantitat que han de pagar els empresaris i els treballadors ve sempre ordenada pel Govern i es publica al BOE (Butllet Ocial de lEstat), cada any. Per a qu serveix la Seguretat Social? Aquests diners que es paguen cada mes a la Seguretat Social serveixen per a pagar el treballador quan est malalt i perqu els seus familiars propers reben assistncia mdica i tinguen descompte en els medicaments (dona, lls, lles, pares jubilats; aquests ltims, noms en el cas de les persones estrangeres). Pagar (cotitzar) a la Seguretat Social serveix tamb per a poder cobrar de latur quan no es t feina. Per aix s important saber si lempresa est pagant (cotitzant) a la Seguretat Social per als seus treballadors. Com es pot saber si una persona est donada dalta a la Seguretat Social? Si s la primera vegada que es t un contracte de treball, es rep una targeta que es diu dAliaci a la Seguretat Social, on apareix el nom del treballador o la treballadora, i dels familiars al seu crrec. Si ja no s la primera vegada, cal anar a lInstitut Nacional de la Seguretat Social per a demanar un document de vida laboral (un document on apareixen totes les empreses per a les quals sha treballat i en quins perodes), i aix es pot saber quines empreses han pagat per a nosaltres. El TC1 i el TC2 Les empreses cada mes han de fer aquests documents i presentar-los a la Seguretat Social. Al TC-2 hi ha apuntats els noms de tots els treballadors de lempresa que estan donats dalta a la Seguretat Social. s a dir, que lempresari paga perqu quan alg estiga malalt puga cobrar igualment el seu salari. El TC-1 s el document on est escrita la quantitat de diners que lempresa paga a la Seguretat Social cada mes pels treballadors que t.
MATERIAL
Qu sha
Per a renovar el perms de treball sha de demostrar que sha estat treballant i les nmines sn un bon document per demostrar-ho. Cada any el salari que es cobra varia. Si es veu que aix no s aix, sha danar al sindicat per saber quina quantitat correspon a aquest any. Cada any els sindicats i les empreses xen el sou. Lacord al que arriben sescriu en un document que es diu conveni collectiu (per exemple, el de les Indstries Crniques, el dHostaleria i Comer, etc.). LIRPF (impost sobre la renda de les persones fsiques): Aquestes sigles sn les que coneixem com a declaraci de la renda, que estan obligats a fer totes les persones espanyoles i estrangeres que viuen i treballen al nostre pas legalment. s important saber que tots els treballadors per compte daltre, a les seues nmines, sels descompta cada mes un tant per cent (lIRPF) que va destinat a la declaraci de la renda, perqu aix al nal del perode (mes de juny, que s quan es presenta la declaraci del que sha guanyat lany anterior) no siga tan alta la quantitat a pagar a Hisenda. Si la declaraci resulta negativa, Hisenda torna diners al treballador, i si la declaraci resulta positiva, el treballador haur de pagar a Hisenda.
TEMA 4: TREBALLEM
SESSI 8: LA SEGURETAT SOCIAL
Tots els treballadors daquest pas (treballadors per compte daltre o per compte propi) estan obligats a aliar-se a la Seguretat Social (a donar-se dalta) i pagar una determinada quantitat cada mes quan estan treballant.
TEMA
140
COMPLEMENTARI
Quan pot durar la baixa? Si es tracta duna baixa per molt de temps, cada setmana cal portar un justicant a lempresa, que el fa el metge de capalera, o el metge de la mtua. Quan sacaba la baixa, tamb s necessari anar a buscar lalta i lliurar-la a lempresa.
MATERIAL
Tant el TC-1 com el TC-2 han destar penjats al tauler danuncis de lempresa. El TC-1 i el TC-2 es demanen per a renovar els permisos de treball. Els treballadors per compte propi tamb han de cotitzar cada mes a la Seguretat Social per quan estiguen malalts ells o els seus familiars. Els pagaments es fan a la Tresoreria de la Seguretat Social.
TEMA 4: TREBALLEM TEMA 4: TREBALLEM SESSI 9: LA BAIXA LABORAL La baixa laboral la dna el metge quan no es pot treballar per haver patit algun accident o per estar malalts. La pot signar tant el metge de capalera, com el metge durgncies si s necessari, i cal portar-la a la feina per a justicar que no es pot anar a treballar. Fer-se mal a la feina o tenir una malaltia comuna: Quan un treballador o una treballadora es fa mal a la feina, s la mtua i no la Seguretat Social qui es fa crrec del seguiment de la seua malaltia. La Seguretat Social noms es fa crrec de les malalties comunes (grips, refredats, dolors puntuals, etc.) i ns un temps determinat (tres mesos). A partir dels tres mesos de baixa laboral, el metge de la Seguretat Social passa aquesta baixa a la mtua de lempresa del treballador. Totes les empreses estan obligades a tenir una mtua daccidents laborals. Es cobra el mateix? Quan sest de baixa per malaltia comuna (una grip, per exemple), no es cobra el mateix que si sestigus treballant. En canvi, quan es tracta dun accident laboral, sha de cobrar el mateix que si estigus treballant. De totes maneres, a partir duns mesos de baixa, tampoc es cobrar el mateix. Hem de tenir en compte que ac sexposen les generalitzacions del funcionament i que hi poden haver tants casos diferents com persones hi haja al grup de conversa. La mxima s que, davant el dubte, es consulte el cas particular als sindicats.
SESSI 10: LATUR
Sest a latur quan una persona es queda sense feina perqu ha nalitzat el seu contracte, o perqu ja no se li vol renovar. Qu sha de fer? Mirar si el contracte que tenia s dels que donen dret a cobrar de latur. Segons les lleis laborals actuals (1996) noms podran cobrar latur aquelles persones que hagen cotitzat durant dotze mesos a la Seguretat Social (no cal que siguen seguits a la mateixa empresa). La quantitat dependr de la quantitat que aparega a les darreres quatre nmines. El temps que es cobrar latur dependr del temps treballat (a dotze mesos treballats corresponen tres mesos datur). s recomanable anar al sindicat per a informar-se. Tant si sha de cobrar latur com si no, sha danar al SERVEF per a apuntar-se a les llistes de les persones que busquen feina. Una vegada apuntats, sobt una targeta que es diu demanda de serveis, amb segell del SERVEF. Una vegada es tinga aquesta targeta, cal presentar-se al SERVEF perqu ens posen el segell els dies que apareixen escrits a la targeta. No anar a segellar aquests dies suposa que les persones que estiguen cobrant perden el cobrament, i que les persones que no estiguen cobrant poden no rebre una nova targeta i, per tant, ja no siguen demanadores de feina. Sha de tindre en compte que un treba-
TEMA
141
COMPLEMENTARI
(apareixen a la introducci daquesta guia). Us proposem una activitat senzilla, basada en preguntes directes que ens podem formular a nosaltres mateixos i als participants. Com que a linici del cercle pot resultar difcil formular aquestes preguntes i obtindre argumentacions per part dels participants, ens podem formular i respondre nosaltres mateixos preguntes com les segents: Preguntes que ens podem formular a nosaltres mateixos Sempre sn presents la majoria dels membres del cercle? Comprenen b els missatges en valenci? Participen en la realitzaci de les activitats? Entenen la nalitat de les activitats? Intenten utilitzar el vocabulari i les expressions presentades? Sorgeixen converses sobre diversos temes? Intenten participar en les converses que sorgeixen? Sajuden mtuament? Sescolten mtuament? Cadasc coneix com a mnim el nom de la resta dels companys i de les companyes? Les respostes a aquestes preguntes ens poden ajudar molt a reexionar entre tots i totes sobre el funcionament de cada cercle, les seues dicultats concretes, el que sest aconseguint, etc. Ms endavant, a mesura que hi haja una major conana i comprensi mtua entre els participants de cada cercle, podem mirar de formular directament preguntes com les que segueixen, mirant dadaptar-les al nivell de comprensi: Preguntes que podem formular als participants de cada cercle de conversa Quins temes dels que apareixen a la guia sn ms importants per a vosaltres? Per qu?
MATERIAL
llador estranger no pot ser demanador o demanadora de feina si no t perms de treball o perms de residncia permanent (P). Lajuda familiar: Si una persona est casada i t lls i no pot cobrar de latur perqu no t els dotze mesos cotitzats o tamb perqu ja ha nalitzat el perode de cobrament de latur i encara no t feina, pot demanar al SERVEF lajuda familiar. La quantitat de diners i el temps que es podr cobrar depenen del treball anterior del demanador o de la demanadora com tamb del nmero de lls i/o lles; per aix es poden trobar diferents ajudes familiars. Qu sha de fer per cobrar lajuda familiar? Apuntar-se com a demanador o demanadora de feina. No tenir cap feina. Presentar-se al SERVEF els dies que estan marcats a la targeta. No cobrar de latur. Assistir als cursos de formaci quan es comuniquen.
Durant el temps que sestiga cobrant lajuda familiar o latur, el SERVEF pagar a la Seguretat Social perqu es puga tenir protecci en cas de malaltia. Hem de tenir en compte que cada cas s una excepci i que el que sha exposat ac sn les lnies generals. Per tant, ens podem trobar que cada participant aporte experincies que shagen desenvolupat de manera diferent, s a dir, seguint passos diferents als que hem assenyalat ac.
ACTIVITAT DAVALUACI s important que realitzem peridicament (cada quinze dies o desprs de cada tema...) aquesta activitat davaluaci per dues raons: Poder adaptar el cercle de conversa als interessos, les possibilitats i les necessitats dels participants. Valorar si estem aconseguint o no els objectius del cercle de conversa
TEMA

4
Quins temes no apareixen a la guia i creieu que serien interessants per a vosaltres? Quines activitats us agraden o no i per qu? Qu us resulta ms fcil o difcil? Per qu? Com creieu que ho podrem millorar? Quines coses heu aprs ns ara? Cada vegada compreneu i parleu ms el valenci? Per qu? A on el parleu? Per qu voleu o no aprendre ms valenci? Per qu us agrada o no vindre al cercle de conversa? Qu sabeu dels vostres companys i de les vostres companyes: noms el nom, on viu, don s, qu li agrada...? Qu sabeu de nosaltres: noms el nom, on vivim, qu ens agrada...? Quines coses podem fer junts perqu ens coneixem millor? Quines activitats us agradaria fer a fora del cercle de conversa?
142
COMPLEMENTARI
MATERIAL
SESSI
1: DADES PERSONALS
ANNEX 1
143
ENS CONEIXEM
TEMA 1
1. INTRODUCCI Comenarem amb alguns comentaris sobre la denici i la mesura de la migraci. Per a passar ms tard a examinar les dades relatives a lEstat Espanyol, concretant al Pas Valenci. Passant a donar pautes i orientacions per a les persones migrants. Les migracions sn un fenomen sociolgic amb una constant econmica important, les persones tendeixen a desplaar-se dun nnxol ecolgic primari a altres on hi ha ms recursos, tan econmics com aquells que podem millorar la qualitat de vida daquestes persones. La realitat de la immigraci s totalment una altra: els uxos migratoris shan diversicat i accelerat de manera espectacular. LONU estima a lala les persones que viuen fora de les seues fronteres, en ms de 150 milions de persones. Lacceleraci i la diversicaci dels uxos provocats pel creixent empobriment del Tercer mn i per la desestabilitzaci i violncia a frica, Amrica Llatina, Orient Lluny, Europa. A Espanya els uxos migratoris shan diversicat i han crescut en molt pocs anys, per no deixen de ser m dobra que sollicita el nostre mercat per a aquells nnxols laborals que no volen ocupar els nacionals. El fenomen migratori no s nou en la histria de la humanitat, per en cada poca revist formes noves. Les migracions modernes tenen les seues arrels en el sistema econmic. No sn un fenomen conjuntural. La seua evoluci est lligada a la conjuntura econmica i la seua existncia lligada a la persistncia del sistema. No es pot prescindir delles en lestructura dels sistemes productius, tot a est lligat de manera estructural a leconomia de lliure mercat, a la globalitzaci, encara que no haurem doblidar-nos de les migracions forades per rgims poltics dictatorials i per certes estructures culturals i socials dels pobles. Les migracions es planiquen amb una racionalitat merament econmica en funci del creixement econmic i de la realitzaci rpida de benecis. No tenint en
compte el cost hum, que comporten per als que es veuen forats a abandonar el seu entorn, el seu poble, la seua cultura i la seua famlia. Els processos de globalitzaci comporten una concentraci espacial del capital en determinades rees, unit als processos de dominaci econmica i de manteniment del subdesenvolupament en altres, afavoreixen les migracions de la fora del treball al servei de les exigncies del desenvolupament dels pasos industrialitzats. Els mecanismes que posen en marxa les migracions, estan alimentats per la concentraci de riquesa i mitjans de producci en determinades rees: Econmics: les expectatives de millor ocupaci i majors ingressos. Culturals: ms oportunitats deducaci i promoci. Benestar social: majors possibilitats de gaudir de ms i millors serveis. Cal diferenciar les immigracions provenen de pasos que formen la Uni Europea i aquells que vnen de pasos no comunitaris. Tamb sha de remarcar que les migracions econmiques fan vore les diferncies entre els pasos del Nord i del Sud i de lOest i de lEst. Les persones immigrants cap a la Uni Europea ha augmentat considerablement des dels darrers anys vuitanta, ms en concret des de la reunicaci de les dos Alemanyes amb la caiguda del mur de Berln i el trencament dels pasos de lest dEuropa, comenant el cam cap el capitalisme neoliberal, duent uns forts uixos dimmigraci cap els pasos de loest. Les persones immigrants sassenten en lEuropa Central per raons geogrques, culturals i lingstiques. Les migracions que van del sud al nord presenten un augment molt semblant a les corrents migratries de lest cap a loest, aquestes sassenten en els pasos de la ribera del Mediterrani; Algria, Marroc, Tunis cap a Espanya, Frana, Itlia. Els immigrants shan convertit econmicament i socialment en uns interlocutors que shan adonat del seu paper indispensable. La immigraci de treball sha transformat i ha de continuar aix, en immigraci de ciutadans.
144
2. DADES RELATIVES A LESTAT ESPANYOL I AL PAS VALENCI Espanya ha sigut un pas don els habitants emigraven cap a altres territoris i no on altres venien. De ser, tradicionalment un pas exportador de persones a ser un pas importador destes, aquest canvi sha realitzat en menys duna dcada, aproximadament, entre el 1985 i 1994. En estos moments i desprs de promulgar diverses lleis Orgniques, entre elles la Llei Orgnica de Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya, 4/2000, de l11 de gener del 2000, Reial Decret 239/2000, en la seua redacci donada per la Llei Orgnica 8/2000, de 22 de desembre, per la Llei Orgnica 11/2003, de 29 de setembre i per la Llei Orgnica 14/2003, de 20 de novembre, Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre, pel qual saprova el Reglament de la Llei Orgnica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integraci social, conegudes per Lleis dEstrangeria. Les dades ltimes disponibles deixen veure que des de mar del 2000 que comena el procs de regularitzaci en virtut de la Llei Orgnica 4/2000 de l11 de gener, 91.061 persones immigrants van obtindr el perms de residncia. Desprs daprovar la Llei Orgnica 14/2003, llei que modicava lanterior, tot just sis mesos de vida, es considerada per un gran nombre dexperts i persones vinculades a ONG dajuda a les persones immigrants com totalment regressiva, es van normalitzar 561.241 persones immigrants, quasi la meitat, el 4980%, eren iberoamericans, el 2658% nacionals de pasos no comunitaris, el 1855% africans, el 439% asitics, el 062% nacionals del pasos que se integraren en la UE a partir de l1 de maig de 2004 i el 006% nord-americans, 31 persones eren nacionals de pasos dOceania, i 14 persones no constava la nacionalitat o guraven com aptrides. La xifra de persones amb autoritzaci de residncia en vigor en base al procs representa el 7369% de lincrement en el nombre de persones immigrants que han tingut lloc al llarg del 2005 i el 8594% de laugment dels inclosos en el Regim General de Residncia. No cal ni dir-ho que desprs de laprovaci del Reglament de la Llei Orgnica per mitj del Reial Decret 2393/2004, del 30 de desembre hi ha una campanya per part de mitjans de comunicaci ans a les tesis de determinats partits poltics, magnicant aspectes negatius de la immigraci pressuposant esta com a problema, creant una alarma
DADES MIGRATRIES
ANNEX 1
social, enviant eslgans des dels mass media a la poblaci de lefecte crida que es veur com a causa i efecte de la posada en funcionament dun procs de normalitzaci, pel que totes aquelles persones immigrants que estigueren empadronades abans del 4 dagost del 2004 podrien tramitar la targeta de residncia i perms de treball. Cal dir que dels aproximadament tretze milions dimmigrants que t la Uni Europea que representa el 36% de la seua poblaci, a Espanya haurien, desprs del mencionat procs de normalitzaci uns 3.884.573 persones immigrants, la qual cosa suposa un 88 % de la poblaci total. Per les dades que exposem podem apreciar que no suposa una saturaci en qu es puga crear problemes. Residents estrangers al Pas Valenci, distributs per provncies i per lloc de procedncia. Any 2005. Procedncia TOTALS MARROC ARGLIA REPU.DOMINICANA CUBA EQUADOR COLMBIA ARGENTINA PER REGNE UNIT ALEMANYA FRANA ITALIA PORTUGAL ROMANIA XINA REST DE PASOS Pas Valenci 581.985 45.111 14.461 1.783 4.527 58.114 40.446 21.259 3.091 87.103 33.686 14.625 13.110 3.505 60.608 10.603 169.953 Alacant 321.640 21.548 6622 785 1842 26531 19859 11531 963 78738 29448 7887 6152 1371 12213 4543 91.607 Castell 65.638 10.344 1811 208 389 2187 3849 1307 617 1159 1330 1403 1230 417 29021 839 9527 Valncia 194.707 13.219 6028 790 2296 29396 16738 8421 1511 7206 2908 5335 5728 1717 19374 5221 68819
Font: Padr dhabitants 2005-2006, elaboraci prpia.
145
Residents estrangers al Pas Valenci, distributs per provncies i per lloc de procedncia. Any 2006. Procedncia TOTALS MARROC ARGELIA REPU.DOMINICANA CUBA EQUADOR COLMBIA ARGENTINA PER REGNE UNIT ALEMANYA FRANA ITALIA PORTUGAL ROMANIA XINA REST DE PASOS Pas Valenci 640981 50.453 14496 1803 4402 51919 38528 19666 3507 105715 36726 16868 16112 4395 72855 12010 191526 Alacant 350746 23195 6464 746 1801 22948 18221 10463 1002 95204 31718 9015 7428 1676 15085 5108 100672 Castell 75410 12125 2010 242 421 2118 3864 1348 726 1422 1542 1613 1426 690 34035 994 10934 Valncia 214825 15133 6022 815 2180 26853 16443 7855 1779 9089 3466 6240 7258 2129 23735 5908 79920
DADES MIGRATRIES
ANNEX 1
Font: Padr dhabitants 2005-2006, elaboraci prpia.
No cal parlar noms de les persones immigrants dalgunes nacionalitats, ni de la immigraci com a fenomen nic sin que esta entranya diversitat a causa de les caracterstiques socials i demogrques dels pasos dorigen. Atenent a a haurem de tindre en compte a lhora de realitzar el nostre estudi i anlisi sin que el fenomen de la immigraci a Espanya i al Pas Valenci ve des de molt lluny, aproximadament des de nals dels anys 60 ns als nostres dies en qu la immigraci comunitria sincrementa dimmigrants dEuropa, Regne Unit, Alemanya, es van desplaar cap a Espanya i ms en concret a la Comunitat Valenciana per a anar establint-se, sobretot en les poblacions de la provncia dAlacant i dins desta en les comarques de la Marina, i ms en concret en les poblacions de lAlfs del Pi, la Nucia, Calp, Dnia, Xbia, a causa de la bonana del clima, al paisatge, on el nombre de persones immigrants excedeixen a la poblaci autctona, tal com lAlfs del Pi, Calp. Dins de les tres provncies que formen el nostre Pas no cal ni dir-ho que s Alacant, amb immigrants comunitaris, anglesos, alemanys, del nord dEuropa, la que supera a Castell, amb una alta poblaci dimmigrants de Romania i a Valncia de poblaci dEquador. Encara que i segons el padr dhabitants, en el Baix Segura 189%, Valncia, 14,1%, La Marina Alta, 11,7%, la Marina Baixa, 83%, LAlacant, 82% i la Plana Alta el 62%. Cal dir que el pes de les persones immigrants en la provncia de Valncia recau en les comarques de la Safor amb 139%, en la Canal de Navarrs amb el 123% o Valncia amb 103% i en la provncia de Castell en el Baix Maestrat amb 158% i La Plana Alta amb 152%. Poblaci de persones immigrants i percentatge en Espanya: 2003 2.664.168 Habitants Percentatge 62 Font: Elaboraci prpia a 2004 2005 2006 3.034.326 3.730.610 3.884.573 7 85 88 partir de dades del padr dhabitants de lINE.
Poblaci immigrant resident al Pas Valenci, Nacionalitats principals. Any 2006
Per a resumir hem de dir que, i sempre tinguem les dades del padr dhabitants, des del 2003 en el qual hi ha un 62 %, amb 2.664.168 persones immi-
146
grants, el 2004 amb un 7% i 3.034326 persones immigrants, el 2005 amb un 85 % i 3.730.610 persones immigrants i el 2006 amb un 88 % i 3.884.573 persones immigrants, suposa un increment moderat de poblaci immigrant. En el Pas Valenci les persones estrangeres en el 2006: eren 640.981, en el 2005: 581.985 i en el 2004: 464.317, amb percentatge de1343 en el 2006 i 1240 en el 2005. La majoria de persones immigrants resideixen, tal i com hem anotat anteriorment en la provncia lAlacant. La immigraci a Espanya i per extensi el Pas Valenci sens presenta com una presncia que romandr durant llargs perodes de temps. La majoria, a pesar de tindre lesperana de retornar, acaba establir-se denitivament, tal com ens indiquen les xifres. 3. CARACTERSTIQUES DESTA POBLACI Sha de dir que sobserva un desequilibri entre el sexes, predominen els hmens, 2.076459, front a les dones, 1.808.114, sobretot en les que vnen dAmrica del sud i Amrica Central i Europa. La formaci daquestes persones en el Pas Valenci i a Espanya sn molt semblants, mostrant un nivell destudis nalitzats ms elevat la poblaci immigrant que la nacional. Hem de dir que en el Pas Valenci, segons lEPA, Enquesta de Poblaci Activa, les persones immigrants son un 58% analfabetes, un 96% declaren no haver acabat cap tipus destudi, en canvi un 214% han nalitzat estudis de primer cicle, pujant a un 53% aquelles persones que han nalitzat estudis de segon cicle. Hem de tindre en compte que la poblaci immigrant s molt diversa, per tant cal remarcar que els que provenen dAmrica i Oceania tenen un nivell similar als nacionals, els africans mostren un nivell destudis inferior, analfabets, sense estudis i estudis primaris, mentre que els dEuropa tenen un nivell destudis secundari i mitj. 4. ORIENTACIONS Les diferents lleis arrepleguen drets i llibertats, estos sn els drets arreplegats en el ttol 1 de la Constituci Espanyola:
DADES MIGRATRIES
ANNEX 1
Drets reconeguts a tots els estrangers siga quin siga la seua situaci administrativa. Drets reconeguts a aquelles persones estrangeres que es troben a Espanya documentats, o els que la llei anomena residents. Drets que sadquireixen pel fet destar empadronats, amb independncia de la situaci legal que tinguen. Qu cal fer per a poder empadronar-se en un municipi? Totes les persones que visquen a Espanya estan obligades a inscriures en el Padr dhabitants del municipi i/o ciutat en qu habiten habitualment, a afectar a qualsevol de les persones espanyoles o estrangeres sense tindre en compte la seua situaci administrativa. Per a poder inscriures haurem danar a lAjuntament de la poblaci i presentarem el nostre passaport, targeta didenticaci, targeta de residncia o qualsevol altre document que acredite la nostra identitat, tenint en compte que hauran destar en vigor, no podran estar caducats. Per a poder dir el nostre domicili, ser necessari contracte de lloguer, signat per la persona propietria i per cada una de les persones que hagen llogat limmoble o si al contrari ss propietari de la vivenda, escriptura de propietat. Cada dos anys, les persones immigrants han de renovar lempadronament, sin podrien donar-les de baixa. SANITAT Segons totes les lleis Orgniques promulgades 8/2000 i 14/2003 totes les persones immigrants tenen dret a lassistncia sanitria. Immigrants empadronats: Estos tenen els mateixos drets i en les mateixes condicions a lassistncia sanitria que els espanyols. Immigrants siga la que siga la seua situaci administrativa: Estos tenen dret a ser atesos en les urgncies davant duna malaltia greu o accidents, esta assistncia sestendr ns a la nalitzaci de lalta mdica.
147
Immigrants menors Els menors de 18 anys que es troben a Espanya tenen dret lassistncia sanitria en les mateixes condicions que els espanyols. Immigrants embarassades: Tenen dret a lassistncia sanitria mentre dure lembars, el part i el postpart, sense tindre en compte la seua situaci administrativa. Qualsevol persona immigrant que puga certicar el seu empadronament tindr dret a la targeta dassistncia sanitria. La targeta sanitria es podr sollicitar als centres de salut del municipi on es residisca habitualment o en els departaments de serveis socials, per a a shaur de presentar: certicat dempadronament de tota la unitat familiar, certicat negatiu dhisenda, fotocpia del passaport i document que acredite els ingressos econmics que es tenen. Per tant i resumint, direm que qualsevol persona immigrant t dret a ser assistida sanitriament siga per urgncies davant duna malaltia greu o per accident. TREBALL Hi ha dos modalitats de treball: per compte daltre, treballes per a una altra persona i per compte propi, treballes per a tu. Per al treball per compte propi s necessari tindre un projecte empresarial o comercial, aix com mitjans econmics per a dur-ho a terme. Els immigrants podran treballar, atenent la legislaci vigent, noms si tenen un perms de treball o autoritzaci administrativa. Ac caldria distingir sobre: Estrangers comunitaris. Estrangers no comunitaris. Quan parlem destrangers comunitaris ens referim a totes aquelles persones que formen part de la Uni Europea i a estos se li sumaran aquells a qu pertanyen a lassociaci Europea de Lliure Comer. Aquestes persones poden circular lliure-
DADES MIGRATRIES
ANNEX 1
ment per tots els pasos que integren la Uni Europea sense necessitat de tindre un perms de treball, per signicar que si estes persones passaran ms de tres mesos, haur de sollicitar la targeta de residncia europea per a desta manera poder acreditar la seua condici de treballador europeu. En la cas destrangers no comunitaris ens referirem a totes aquelles persones que no estan integrats en la Uni Europea, aquests tamb podran obtindr treball per seguint els protocols que marca la llei, havent de presentar documentaci en les ocines destrangeria. Hi ha diferents tipus de perms de treball o autoritzacions, a saber: Tipus B o inicial La validesa deste s un any, delimitant-se a un sector o activitat i mbit geogrc. Podr ser sollicitat per lempresari. Tipus B Renovat La validesa daquest s de dos anys, sense delimitaci de sector o activitat ni mbit geogrc, carcter nacional. Aquest podr sollicitar-ho linteressat, havent tingut el tipus B o inicial. Tipus C La validesa s de tres anys, sense delimitaci de sector o activitat ni mbit geogrc, sense tindre en compte el mercat laboral, de carcter nacional. Podran obtindr aquest perms aquelles persones que hagueren obtingut el tipus B renovat. Tenint el perms de treball caducat, per tenint el resguard segellat de la renovaci podr treballar en les mateixes condicions que quan tenia el perms en vigor. Perms de residncia per arrelament: Arrelament Laboral Per a poder tindre este s necessari demostrar que es trobava a Espanya, irregularment, com a mnim de dos anys, treballant com a mnim un any en leconomia submergida, a ms no tindre antecedents penals en el pas dorigen ni a Espanya. La relaci laboral noms es podr demostrar per mitj dacte jurdic o resoluci administrativa per mitj dacta dinfracci de la Inspecci de Treball i de la Seguretat Social.
148
Arrelament Social Es podran acollir aquelles persones immigrants que no tinguen antecedents penals en el pas dorigen i a Espanya, havent de demostrar una residncia continuada a Espanya de tres anys, tindre vincles familiars de primer grau, amb perms de residncia o informe darrelament realitzat per lAjuntament on residisquen, a ms haur daportar un contracte de treball rmat per lempresari i el treballador, amb un perode mnim dun any. SERVICIS SOCIALS Les persones immigrants residents tenen dret a les prestacions socials tal com els espanyols. Les persones immigrants, independentment la seua situaci administrativa, tenen dret als serveis i prestacions bsiques. Latenci des dels serveis socials semmarca en tres blocs: Serveis Socials de Base, orientats a atendre els ciutadans, fomentant la qualitat de vida, posar mitjans per a la prevenci contra la marginaci social i recolzar la reinserci social. Serveis Socials Especialitzats, estos estan orientats a latenci de persones, famlies amb dicultats fsiques, psquiques, socials, entenent-se per una atenci professional especca. Prestacions Econmiques o assistencials, orientats a palliar problemes socials i/o econmics amb un alt grau de precarietat, permetent laccs a recursos normalitzats. Per a poder accedir a estos serveis ser necessari estar residint en el municipi o en la zona/districte, per a poder demostrar-ho shaur destar empadronat. Drets reconeguts a tots els immigrants independentment de la seua situaci administrativa Article 4: dret a la Si documentaci Drets reconeguts als immigrants empadronats Si Drets reconeguts als immigrants residents S Article 5: Dret a la llibertat de circulaci Article 6: Dret a la participaci pblica. Article: 7 Llibertat de reuni i manifestaci Article 8 Llibertat dassociaci Article 9: dret a leducaci No, excepte els immigrants en situaci regular. No. S S, per noms els immigrants residents podran ser promotors S
DADES MIGRATRIES
No, excepte als estrangers en situaci regular. No. S S, per noms els immigrants residents podran ser promotors S S S S S, i tamb podran ser promotors de les associacions S i a ms, els immigrants residents podran ser docents, crear i dirigir centres docents S
ANNEX 1
Article 10: Dret a accedir com a personal laboral al servei de les administracions pbliques Article 11: Llibertat de sindicaci i vaga Article 12: Dret a lassistncia sanitria
No
No
Este dret es troba desenvolupat en la Llei que desenvolupa el dret de vaga
Limitada a: menors S de 18 anys; les embarassades; i en els casos segents: urgncia per contraure una malaltia greu o accident, siga quina siga es la situaci administrativa
149
Article 13: Dret dajudes a la vivenda Article 14: dret a la seguretat social i als serveis socials No S S
DADES MIGRATRIES
ANNEX 1
Article 15: Subjecci dels immigrants als mateixos impostos que els espanyols Article 17: Dret a la reagrupaci familiar Article 18: Dret a la tutela judicial efectiva Article 20: Dret a lassistncia jurdica gratuta
S, serveis i S, serveis i S, prestacions prestacions socials prestacions socials i serveis de la bsiques bsiques Seguretat Social i als serveis socials generals i especcs S S S
No S S, per amb la condici que siguen procediments administratius o judicials que puguen portar a la denegaci de la seua entrada, a la seua expulsi, eixida obligatria dEspanya i en tots els procediments dasil S
No S S, amb la condici dacreditar insucincia econmica per a poder litigar, podran tindre els mateixos drets que els espanyols
S S S, amb la condici dacreditar insucincia econmica per a poder litigar, podran tindre els mateixos drets que els espanyols
EDUCACI Totes les persones menors de 18 anys tenen dret a leducaci en les mateixes condicions que els ciutadans espanyols. A porta implcit, segons la llei, lensenyana s obligatria i gratuta obtenint-se la titulaci corresponent i laccs al sistema de pblic dajudes i beques. Educaci Infantil de 3 a 6 anys, aquesta t carcter voluntari. Educaci Primria de 6 a 12 anys, aquesta comprn sis cursos, comprenent tres cicles: primer cicle de 1r a 2n; segon cicle:3r a 4t; i tercer cicle:5 a 6, aquesta s obligatria. Educaci Secundria de 12 a 16 anys: aquesta ensenyana complementa leducaci primria i es troba organitzada en dos cicles: Primer cicle de 1r a 2n dESO, Educaci Secundria Obligatria, i segon cicle 3r a 4t. Aquells alumnes que acaben 4t dESO havent aconseguit els objectius obtindran el ttol de Graduat de Secundria Obligatria, GES. El Batxillerat, que comprn dos cursos, 1r i 2n, esta ensenyana s de carcter voluntari, no obligatria. La Formaci Professional de Grau Mitj. Formaci de persones Adultes: Nivell 1, Nivell 2 Vicent Aparicio Guadas Educador Social i professor Universitat de Valncia
Article 21: dret a no patir actes discriminatoris
SESSI
1: DADES PERSONALS
ENS CONEIXEM
TEMA 1
AJUNTAMENT DE RAFELBUNYOL

Guia Per Als Cercles de Conversa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Per Als Cercles de Conversa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SESSI

GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA

GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA

Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espaa

Segona edici revisada i augmentada: abril de 2007

TEMA 5. DON VENIM..................... 117

MATERIAL COMPLEMENTARI ............ 121 ANNEX 1 ....................................... 143

TEMA 1 ENS CONEIXEM

HOLA, COM EST?

2: QUANTS ANYS TENS?

2: QUANTS ANYS TENS?

El portal, les bsties, el repl, les escales, lascensor. Nmeros de l1 al 100.

6: LA DESCRIPCI DE LES PERSONES

6: LA DESCRIPCI DE LES PERSONES

7: LES ACTIVITATS DIRIES

7: LES ACTIVITATS DIRIES

10: ELS ALIMENTS

10: ELS ALIMENTS

11: LA COMPRA DALIMENTS

11: LA COMPRA DALIMENTS

TEMA 3 LA NOSTRA SALUT

Instruccions durant la visita: Lleves la camisa; descordes el pantal; despulles de cin-

Comprendre, demanar i expressar informaci en una situaci metge/metgessa especialistapacient.

12: PLANIFICACI FAMILIAR

12: PLANIFICACI FAMILIAR

2: A QUINA HORA ACABES?

2: A QUINA HORA ACABES?

TEMA 5 DON VENIM?

TEMA 1: ENS CONEIXEM

TEMA 1: ENS CONEIXEM

TEMA 1: ENS CONEIXEM

SESSI 4: DON ETS?

TEMA 1: ENS CONEIXEM

SESSI 7: LES ACTIVITATS DIRIES

TEMA 1: ENS CONEIXEM

SESSI 9: DADES PERSONALS

(r. (r. (r. (r. (r. (r.

Fatima) Khadidja) Acha) Halima) Amina) bent... lla de)

[Christian Girier, Parlons sonink, LHarmattan, Pars, 1996]

SESSI 9: ELS BANCS

TEMA 3: LA NOSTRA SALUT

SESSI 3: DEMANEM HORA

TEMA 3: LA NOSTRA SALUT

SESSI 6: ELS MEDICAMENTS

TEMA 3: LA NOSTRA SALUT

SESSI 7: LES ANLISIS

TEMA 3: LA NOSTRA SALUT

TEMA 3: LA NOSTRA SALUT

SESSI 11: LALIMENTACI

SESSI 8: LA SEGURETAT SOCIAL

SESSI 10: LATUR

Font: Padr dhabitants 2005-2006, elaboraci prpia.

Font: Padr dhabitants 2005-2006, elaboraci prpia.

Poblaci immigrant resident al Pas Valenci, Nacionalitats principals. Any 2006

Este dret es troba desenvolupat en la Llei que desenvolupa el dret de vaga

Article 21: dret a no patir actes discriminatoris

You might also like