Una granja a lAmaznia

Collecci Viatgers 4

Una granja a lAmaznia

Carles Santasusagna

Granja Amazonia.indd 3

16/12/08 17:02:11

Carles Santasusagna

Primera edici: febrer del 2009

Carles Santasusagna
Cossetnia Edicions
Edita: Cossetnia Edicions
C/ de la Violeta, 6 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composici: Imatge-9, SL
Impressi: Romany-Valls, SA
ISBN: 978-84-9791-418-5
Dipsit legal: B-1.227-2009

Granja Amazonia.indd 4

16/12/08 17:02:11

Una granja a lAmaznia

Introducci
Lany 1984, de tornada duna expedici selva enll, em varen oferir
feina en una granja situada a la riba del riu Oiapoc, frontera entre el
Brasil i la Guaiana Francesa. La granja era a lAmaznia, i hi havia
anacondes al pant on es banyaven els necs, vampirs visitant els corrals dels porcs la nit, fagines de sis o set quilos de pes i algun puma
passejant pels voltants, per era una granja com qualsevol granja de
qualsevol lloc del mn: uns edificis per als homes, uns altres per als
animals, una horta i trenta hectrees de prades (malgirbades i a mig
fer) don shavia fet fora la selva a cops de tractors i buldzers.
La feina va durar un any i va servir-me sobretot per donar-me ganes de continuar explorant i experimentant el mn que ens envoltava i
ens espiava des de laltra banda de les prades don lhavien exiliat.
Lany 1986 em vaig installar amb la Ldia, una amiga, en plena selva a vint quilometres del poble ms proper, per mirar de viure-hi com
si fssim indis. No s pas fcil de viure com un indi quan un ha estat
educat com un occidental, no s pas si s realment possible, per lexperincia, a estones difcil, em va permetre de familiaritzar-me amb la
selva, de comenar a entendre-la, i sobretot denamorar-men.
Lany 1996 vaig decidir de posar dacord les dues experincies: la
selva i la granja.
Els homes semblem condemnats a tractar el bosc com un enemic
sempre i arreu, gaireb, i la nostra relaci habitual amb aquest passa
per la seva destrucci; o b, quan diem que ens lestimem, per la seva
domesticaci.
Mirar de casar una granja, un indret on produir protenes de qualitat per al mercat, i el bosc equatorial humit interferint-hi el menys
possible, ha estat all que ha justificat durant els darrers deu anys la
meva presncia a lAmaznia.


Granja Amazonia.indd 7

16/12/08 17:02:12

Carles Santasusagna

Quan en Toni Arbons va contactar amb mi per invitar-me a participar en els seus viatgers de la gran anaconda, doncs, jo estava engrescat experimentant la possibilitat i els efectes duna granja de porcs
i gallines en llibertat enmig de lAmaznia.
El que segueix sn uns esquinalls dimatges, records i sensacions
recollits durant aquests anys i, sobretot, durant aquesta darrera experincia.
Aquest llibre t lorigen en les crniques enviades telefnicament
per al programa Els viatgers de la gran anaconda, de Catalunya Rdio, des de la Guaiana Francesa, en plena Amaznia; un recull dexpe
rincies en un mn poc domesticat, un mn de frontera, encara ben
independent de la voluntat i la manera de fer dels homes.

OCE
ATLNTIC

MANA

MARONI

Saint
Laurent
de
Maroni

SINAMARI

Kourou
SURINAM

Caiena
N
Regina

AP

PR

OU

Saul

Saint
Georges
de lOiapoc
Oiapoque

OI
AP
OC

AG
UE

Vovoni

BRASIL

Granja Amazonia.indd 8

16/12/08 17:02:12

La Guaiana
La Guaiana s un departament francs de noranta mil quilmetres quadrats, ms de vuitanta-cinc mil dels quals sn coberts de bosc
equatorial humit all que sen diu selva amaznica.
Fou al comenament dels anys vuitanta quan vaig tenir el primer
contacte amb aquest pas, i va ser noms perqu els viatges amb un bitllet obert vlid durant un any de vol vacances a Air France en aquella
poca eren la manera ms econmica que un europeu podia trobar per
anar a treure el nas per sota el dosser verd de lAmaznia.
En aquells anys Caiena, la capital del departament, i els seus habitants tenien ben arrapat a la pell, encara, laire dels decorats i dels
personatges de les histries dHugo Pratt, i semblava molt possible
de poder ensopegar Corto Malts a qualsevol cantonada. Tot, cases i
gent, nedaven en un ambient de pobresa orgullosa i digna, amb homes
ja grans exquisidament elegants, dones imponents de mirada fosca i
pregona, i cases de fusta discretes. Una pobresa tan digna que feia que
els carrers de la vila, pels volts de Nadal, fossin sembrats de monedes
de cntims de franc, tan sembrats de deb, que jo mhavia dedicat a recollir-ne grapats per equilibrar el meu pressupost escanyolit. Desprs,
vaig saber que justament eren per a aix, aquestes monedes, perqu la
gent sense diners pogus, de nit i discretament, sense que ning els
veis, recollir aquestes almoines protegint el seu orgull i la seva imatge
pblica, i festejar, aix, una mica el Nadal.
Els anys han corregut de pressa a la Guaiana, que ara mateix s una
mena de barriada equatorial de la Uni Europea. La base de llanament de Kourou sha engrandit; la poblaci ha augmentat; els diners
sn abundants; els cotxes ja quasi no hi caben; les carreteres han anat
obrint trinxeres per la selva; als rius la gent ha desaprs gaireb ls
dels rems; les xarxes de pescar shan tornat quilomtriques, oblidats els


Granja Amazonia.indd 9

16/12/08 17:02:12

Carles Santasusagna

paranys amb qu sagafaven peixos vius i shi podien guardar dies sense
problemes; els motors fora borda rondinen arreu sacsejant les aiges i
castigant les ribes; les televisions, els ordinadors i els telfons porttils
no manquen enlloc.
Els vells guaianesos plens de dignitat han desaparegut, tant homes
com dones, i els joves, que han oblidat el conreu tradicional dun boc
de bosc, shan perdut entre un mn que sha fos i un altre que promet
meravelles i no dna res ms que el revenu minimum dinsertion: cinccents euros mensuals generosos quan no cal pensar en casa, calefacci,
o robes dabric, per curts quan noms es tenen lalcohol i el crack per
guardar els somnis desperts i la conscincia endormiscada.
La Guaiana, el rac ms ric de lAmrica del Sud, el somni de tots
els pobres del continent que nhan sentit parlar, s un pas construt
damunt dun riu de diners que ve dEuropa i torna cap a Europa, amb
els problemes socials de totes les barriades plenes dimmigrants de
qualsevol gran capital, amb un nivell de vida artificial subvencionat,
i una nima difcil de trobar. Per, aix s, amb un jard immens: la
selva, lnica cosa que a la Guaiana no ha canviat gaire en els darrers
vint anys.

Lanaconda
He llegit en algun indret que hi ha indis que consideren lanaconda,
discreta sempre, lanimal ms savi del mn sud-americ, i el cert s
que lanaconda no s mai fanfarrona, ni provocadora o pocavergonya,
ni nerviosa, i s estrany de poder-ne veure una de malhumorada.
La primera anaconda que he vist mai era dins laigua, i noms
deixava veure un boc del seu llom de trenta centmetres damplada.
Quan la vaig tocar, pel gust de sentir-men capa, ni tan sols em va ensenyar la cara, es va limitar a lliscar aigua endins, i a mi em va semblar
que lliscava durant molta estona.

10

Granja Amazonia.indd 10

16/12/08 17:02:13

Una granja a lAmaznia

Desprs daquesta me nhe anat ensopegant per aqu i per all, mhe
hagut de barallar amb algunes de petitones que volien crixer menjant-se els pollets de casa, i una vegada vaig haver de demanar un cop
de m a en Pierre, un dels vens, per alliberar-ne una que havia passat
el cap dins la malla duna xarxa de pescar i no en podia sortir. Vrem
haver danar amb compte per estalviar-nos mossegades, i ens varen
caler uns quants minuts per neutralitzar-la i alliberar-la. Es va defensar amb una fora enorme i molta convicci, tot i no mesurar pas ms
de tres metres; sempre, per, duna manera que es podria considerar
desapassionada i serena.
Aquest estiu darrer mentre acompanyava la Vernica, que era a casa
de vacances, a fotografiar ocells entremig dels arbres fruiters de lhorta,
vrem topar amb una massa monstruosa de msculs fent la migdiada
enmig de lherba fresca. Era un animal impressionant.
Pensant en les gallines, els porcs i els gossos, vaig buscar prudentment el cap de la serp enmig del feix dels seus anells i li vaig dir ben
polidament amb uns tocs delicats a les costelles amb un bastonet ridcul que no es podia quedar all. La senyora anaconda es va estirar
majestuosa. Cinc metres potser? I es va deixar dirigir, sense fer mala
cara, parsimoniosament, cap al riu, lliscant elegantment. Per la Caren, una gossa que tamb era de vacances a casa, abans que jo pogus
retenir-la, va crrer cap a la serp pel darrere i li va donar un cop amb el
morro i les dents. Va ser un cop poc seris, gens convenut i molt esporuguit. Lanaconda es va girar duna revolada, va aixecar el cap a un
metre i mig dalria, i va saltar enrere com unes xurriaques per mirar
datrapar la gossa. La violncia i la rapidesa del moviment ens varen
refredar lespinada a tots; a la gossa, ms, que no va pas esperar que jo
lescridasss per esmunyir-se enll, lluny de la rbia de la serp.
Lanaconda va necessitar cinc minuts ben bons per recuperar el seu
aire digne i continuar deixant-se guiar cap a laigua.
Aquesta ha estat lnica anaconda enfadada que he vist fins ara.

11

Granja Amazonia.indd 11

16/12/08 17:02:13

Carles Santasusagna

Les tortugues
Feia el darrer viatge de lembarcador al magatzem, traginant taulons recuperats a casa dun ve, i ella caminava decidida cames ben
dretes, passa llarga i ferma, coll estirat ben enlaire i mirada ben eixerida travessant el cam. Venia de riu avall i anava cap a lhorta den
Pierre. Quan mha vist sha assegut damunt de les cames del darrere, i
alerta mha anat controlant de rell, amb el cap ben dret, mentre
matansava, li passava per darrere i mallunyava cap a casa. Era una
tortuga, una femella duns trenta centmetres de llargada.
Veient-la aix, tan tranquilla i segura de si mateixa, es podria ben b
pensar que all de lanaconda discreta i equnime, i doncs, la ms svia
de la selva, podria no ser just, ja que potser les tortugues, tranquilles
i sense pressa, podrien merixer el ttol ms que no pas les anacondes,
I b, doncs, no! Les tortugues amb les seves cares velles i dignes, que
poden passar hores anant i venint per desfer-se duna corda o dun
parany, sense desesperar ni angoixar-se, o escalar una bona muntanya
passet a passet sense vergonya ni complex, resulten ser animals ben
passionals amb mascles capaos desbatussar-se durant hores, bufant
i rondinant com motors mal ajustats, donant-se trompades i empenyent-se, i aconsegueixen, de vegades, posar algun dels contrincants,
que poden ser quatre o cinc, a barallar-se alhora, tots contra tots, panxa enlaire, i doncs, fora de combat per una estona; tots plegats noms
per ser menys nombrosos a crrer com bojos crrer com tortugues,
s clar darrere la femella que ha provocat lavalot, i que ara sho mira
i no parar fins que el mascle ms rpid i ms resistent aconsegueixi
datrapar-la en un cul-de-sac, on podr prendre-la amb un bon acompanyament sonor.
La primera vegada que un escolta aquell reguitzell de roncs, sospirs
i esbufecs al mig de la selva, ben honorablement, pot decidir daccelerar el pas i allunyar-sen. Tamb pot, si la seva tafaneria s prou
grossa, armar lescopeta i avanar a pas de llop, amb el culet ben estretet i ladrenalina vessant-se a glops dins la sang, per trobar-se ple de
determinaci i doncs, ben ridcul davant o darrere duna senyora
12

Granja Amazonia.indd 12

16/12/08 17:02:13

Una granja a lAmaznia

tortuga convenientment acorralada contra un tronc o una soca, amb

el pretendent enfilat damunt fent exercicis violents de pulmons, gorja,
potes del davant per arrapar-se a la closca relliscosa i potes del darrere
per aguantar-se dret a laltura de la situaci, perqu encara que els
mascles tenen una concavitat a la closca de la panxa que els permet
dajustar-se, ms o menys, a la closca de la femella, i que sn propietaris duna eina de molt bones dimensions, lexercici no s pas de tot
reps.
Sn passionals, les tortugues daquest pas, i a estones no semblen
pas svies.

Criar porcs
En acabar la meva tercera expedici a la selva amaznica em varen
oferir ocupar-me duna granja encerclada per la selva immensa a peu
de riu, a la frontera entre la Guaiana i el Brasil. Vaig acceptar de seguida, i ben aviat all que de la selva havia tastat durant les expedicions
em va semblar ben superficial i poca cosa.
Un any, va durar la feina. Poc, per suficient per donar-me ganes de continuar, i dotze mesos ms tard, amb la Ldia, vrem anar a
installar-nos sols al mig de la selva, a vint quilmetres de Regina, per
aprendre a viure amb la natura del pas, com indis si podia ser.
Vrem aguantar sis anys, mai no vrem passar gana, vrem patir
molt poques malalties, vrem aprendre a fer de pagesos com els pagesos dall, i vrem recollir una llarga llista dherbes medicinals que
mai no vrem utilitzar. Vrem aprendre a fer cistelleria, a fer anar un
matxet i una destral, tamb a caar, a remar i a pescar i a mourens per
la selva, per mai no vrem sentir-nos lliures de la nostra manera de
pensar occidental, del nostre desig occidental, ni del nostre sentiment
occidental, i vrem deixar-ho crrer tot.
Jo, de totes maneres, ja hi estava massa viciat, i uns quants anys ms
tard vaig tornar a agafar la motxilla i vaig tornar a la Guaiana i a Regi13

Granja Amazonia.indd 13

16/12/08 17:02:13

Carles Santasusagna

El xampany
Capbussar-se en els arbres daquesta selva que tant ens plau de titllar de verge pot proporcionar grans sorpreses pels voltants del riu
Approuague. Sorpreses, com ara algun cementiri, on el ferro forjat que
envoltava alguna tomba de ric ha estat plegat i replegat com un mocador per arbres poc respectuosos, i on les lloses de marbre o de ciment
que protegien el reps dalguns difunts han estat esclatades per cops
de mall donats des de sota terra per arrels monstruoses. Sorpreses,
com les restes dantigues mansions damos esclavistes, i bocins dels
seus molins de canya de sucre, les primeres mquines de vapor que
varen arribar a la Guaiana. Sorpreses, com vells camps de cacauers,
mai espontanis, perqu el cacauer no s pas un arbre de la nostra selva.
O b com els grans rodals misteriosos on els arbres han desaparegut,
mal menats per bambs llargs i fins carregats despines, que noms
solen presentar-se on els homes en algun moment de la histria han
installat els seus pobles (indis, si all que amaga la fullaraca sn terrisses o pedres polides; cercadors dor, si all que amaga sn ampolles).
Altres vegades la sorpresa pot venir dun bosc estrany on abunden
determinats arbres o palmeres, i on un ull mig coneixedor aviat llegir/imaginar un pas recreat per alg altre en algun altre moment, o
encara, i ben simplement, la sorpresa pot venir de trobar fruiters que
no haurien pas de ser a la selva de lApprouague.
En un nivell ms modest, i molt menys inhabitual, les sorpreses es
poden manifestar com ampolles de vidre bufat, traient el cul o les costelles plantades al terra enmig de les fulles en qualsevol rac de selva,
perqu arreu, un dia o un altre, alg hi ha passat a buscar or.
Trobar una ampolla no s gaire intrigant, per trobar un pic, leina
bsica dun cercador dor, noms podia significar que no hi havia gaire
or pels voltants, i que el buscador nestava tan fart que va decidir denviar-ho tot a fer punyetes. Una lectura daquest tipus sota els arbres
pot fer que la resta de la passejada esdevingui melangiosa.
Tamb pot passar, per, que la lectura sigui engrescadora.

18

Granja Amazonia.indd 18

16/12/08 17:02:14

ndex

Introducci.................................................................................... 7
La Guaiana........................................................................................ 9
Lanaconda....................................................................................... 10
Les tortugues................................................................................... 12
Criar porcs....................................................................................... 13
Els peresosos.................................................................................... 14
Ls formiguer................................................................................. 16
El xampany...................................................................................... 18
El surucuc...................................................................................... 19
En Fortin......................................................................................... 21
Les anguiles elctriques................................................................... 23
En Pierre......................................................................................... 24
Els vampirs...................................................................................... 26
El puma........................................................................................... 28
Beauge............................................................................................. 29
Les figueres escanyadores................................................................ 31
La Bothrops...................................................................................... 33
Les closques de tortuga................................................................... 35
Regina............................................................................................. 36
Els enganyapastors.......................................................................... 38
El grup electrogen........................................................................... 40
145

Granja Amazonia.indd 145

16/12/08 17:02:33

Carles Santasusagna

La veu.............................................................................................. 41
Refugiats.......................................................................................... 43
Els porcs ......................................................................................... 45
La mar............................................................................................. 47
Les flors........................................................................................... 48
Les vespes........................................................................................ 50
Males terres..................................................................................... 52
Les ligues....................................................................................... 54
Robatoris......................................................................................... 55
Els pcaris........................................................................................ 57
En Tutu........................................................................................... 59
Les truges........................................................................................ 61
La salade cumaru.............................................................................. 63
La Multips..................................................................................... 65
Serps al galliner............................................................................... 67
Les amazones.................................................................................. 69
Els cucs............................................................................................ 71
Lagricultura tropical........................................................................ 73
Gossos a la granja............................................................................ 75
Els tucans........................................................................................ 77
La xocolata...................................................................................... 78
Els ocelots....................................................................................... 80
En Raimundo.................................................................................. 82
Els cacics......................................................................................... 83
Lexpedici....................................................................................... 85
Els micos......................................................................................... 87
Els porcs bio.................................................................................... 89
Les serps.......................................................................................... 91
Els indis........................................................................................... 92
146

Granja Amazonia.indd 146

16/12/08 17:02:33

Una granja a lAmaznia

Els aguts......................................................................................... 95
Els voltors........................................................................................ 97
El jaguar.......................................................................................... 99
La marabunta................................................................................. 100
Les armes...................................................................................... 102
Els antlops.................................................................................... 104
Les vacunes.................................................................................... 106
Les iguanes.................................................................................... 108
LArianne....................................................................................... 110
La selva.......................................................................................... 112
Els armadillos................................................................................ 114
La serp ms grossa del mn........................................................... 115
Els bombers................................................................................... 117
Porcs en societat............................................................................ 119
Els taires........................................................................................ 122
Els gendarmes............................................................................... 124
Les cigonyes.................................................................................. 126
Els tapirs........................................................................................ 127
Els abatis........................................................................................ 129
Els caimans.................................................................................... 131
Els macacos................................................................................... 133
Gossos i escurons......................................................................... 135
Les canons................................................................................... 136
En Taki.......................................................................................... 138
Els gripaus..................................................................................... 140
En Philip....................................................................................... 142

147

Granja Amazonia.indd 147

16/12/08 17:02:33