1

2
Autor i Editor: Guillem Ramis i Moneny
Imprs a "SA COPISTERIA"
Carrer Infanta Pau, 8
Palma. MALLORCA
Telfon: 971 467 427
Dipsit legal: PM 1533 -1997
I.S.B.N 84-920290 - 3 - X
Primera Edici. Palma de Mallorca, 1997.
3
"...i per qu cristi?"
__________________
Guillem Ramis i Moneny
4
ADAM i EVA
Catacumba de Sant Pere i Sant Marcel l
Roma, segle III
5
" ... i per qu cristi?"
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
N D E X
Jess, el Crist, Fill de Du, Salvador ..
INTRODUCCI .......................................................
Agnstics, creients, cristians .............
Palestina, any 28 ..................................
Jess de Natzar i els evangelis .........
- Signes i miracles .........................
Els primers seguidors ..........................
Pau de Tars ...........................................
Evoluci de lEsglsia ..........................
La dona ..................................................
Els mrtirs, testimonis definitius .......
Parany a la fe: cristianisme destat ....
El pas dels segles: llums i ombres .....
Qu ha de quedar a lEsglsia? ..........
Goig i esperana ..................................
Cristians i cristianes del segle XXI .....
Felicitat per a tothom ...........................
- Annex: Jess de Natzaret,
persona i projecte .........................
- Bibliografia ....................................
Pgina
9
11
15
27
37
59
63
75
87
99
113
127
141
155
173
181
191
203
219
6
PEIX i PANS EUCARSTICS
Catacumbes de Sant Calixte
Roma, segle III
7
Dedic aquest treball a les persones
que cerquen la veritat.
La fe cristiana crec els pot sser
un punt de llum dins la recerca.
Lautor.
8
EL BON PASTOR
Catacumbes de Sant Calixte
Roma, segle III
9
Jess Crist,
Fill de Du, Salvador
"Nosaltres, petits peixos aix anomenats pel nostre peix Jess
naixem de laigua i no podem conservar la vida ms que quedant
dins laigua, s a dir, quedant fidels al comproms del baptisme."
Tertulli (segles II-III).
A la portada hi figura dibuixat un peix, amb una
paraula grega en el seu interior. s el primer smbol
utilitzat pels cristians per demostrar la seva fe.
(Posteriorment, des del segle IV, la creu seria el
signe representatiu dels cristians). El Peix fa
referncia a Jess que multiplic els pans i els
peixos i, a partir de la multiplicaci, representa
tamb la fracci del pa, leucaristia. La paraula en el
seu interior 'IXOYE (en minscules 'i_0u) significa
PEIX i s un acrstic de cinc lletres del qual cada
lletra s la inicial duna paraula. Les cinc paraules
expressen una primitiva professi de fe cristiana:
'Iqoou Xioto Ocou Yio Eetq (Iesus Kristos Zeu
ios Soter): JESS CRIST, FILL de DU,
SALVADOR.
_______________________________
Totes les illustracions (excepte el mapa de la pgina
73) sn reproduccions de pintures o mosaics dels
segles III, IV i V. Les vaig treure, fent cpies amb
ploma i tinta, del llibre de P. DU BOURGUET: "La
Pittura Cristiana Primitiva" (Ed. Mondadori.
Amsterdam, 1965).
10
ADAM i EVA
Catacumba de Sant Pere i Sant Marcel l
Roma, segle III
11
Introducci
Estimada lectora, benvolgut lector:
He fet aquest treball amb el cap, el cor ... i les mans i
nhe sortit molt afavorit, perqu he aprs moltes
coses, sha renovat la meva fe en Jess i en
lEsglsia i shan reforat les meves conviccions ms
ntimes i personals. Ara tel vull oferir i, tant de bo,
tamb et pugui ser til i profits.
Fa molts anys, exactament trenta-tres, vaig estudiar
intensament Teologia i Sagrada Escriptura. Desprs,
durant deu anys, vaig exercir com a prevere dins
dues comunitats parroquials i a la JOC de Mallorca.
Era temps de renovaci i empenta: concili i
postconcili. Eren anys plens dillusi, canvi i
innovacions dins lEsglsia. Era el temps del papa
Joan; jo vaig tenir la gran sort de veurel i escoltar-lo
moltes vegades a Roma!
Ara, amb ms de dues dcades ensenyant com a
mestre descola i desprs dhaver escrit diversos
treballs per a infants i jovenets, mhe decidit revisar
la fe cristiana, sobretot des dels seus orgens i
durant el seu desenvolupament en els primers
segles. He trobat que era la mateixa fe que, des de
petit, jo vaig rebre dels meus pares i que, des de
jove, vaig decidir seguir amb entusiasme. Avui, des
duna plenitud atapeda danys i experincies,
agraesc sincerament haver-la rebuda.
12
Lestudi que he fet ha estat llarg i constant; no est
acabat encara. He llegit i estudiat nombrosos llibres
ressenyats a la bibliografia. He volgut documentar-
me amb obres de diferent ideologia i poca: tot mha
servit. No s un treball dinvestigaci; noms s un
esfor de sntesi i de fonamentaci, principalment
histrica. Quasi tot el que dic, ja alg altre ho havia
escrit abans. Per el treball mha ajudat perqu mha
donat llum, sovint difusa enmig de molts egoismes i
emmirallaments humans.
Hi trobars quinze temes. Cada tema inclou una
reflexi bblica. He fet una selecci subjectiva de
citacions bbliques, de les quals lobjectiu s poder
revisar el tema amb la referncia fonamental de la fe
cristiana: la Bblia. (Sempre s utilitzada la versi BCI: Bblia
Catalana Interconfessional, edici balear. Ed. Claret. Barcelona,
1994). Cal treuren tamb actuacions conseqents;
per aix, lescrit final del tema insinua o suggereix el
qu pots fer per no quedar-te noms en el camp
teric; vol ajudar-te a prendre un comproms
dactuaci, que tu haurs de concretar a la teva
mida.
Al llarg de la vida he trobat moltes persones
decebudes de la fe cristiana. Avui sobretot sn
persones joves les que diuen "passar" de la fe.
Lescrit que tens a les mans vol animar-te a conixer
millor Jess i els seus seguidors. Vol tamb ajudar-te
a aclarir algunes idees bsiques del cristianisme. Vol
convidar-te a viure millor la vida la teva vida amb
totes les altres persones que habiten aquest mn.
Vol dir-te que lobjectiu principal de la fe aix jo ho
crec s fer-nos ms humans, tot reconeixent
Aquell que ens uneix a tots.
13
Vull dir-te que el treball, concretament, mha servit:
- per conixer millor Jess de Natzaret i voler-lo
seguir. Ell fou interessant, atractiu, engrescador,
extraordinari.
- per comprendre que Ell, ressuscitat, era present
enmig dels seus seguidors. Aix les primeres
comunitats cristianes pogueren escriure els
Evangelis com a veu de Jess.
- per retrobar amb Jess sempre present el
sentit comunitari de l'Esglsia. Cal pensar i actuar
com ho feren les primeres generacions cristianes;
aix s, amb les possibilitats i limitacions del temps
que vivim ara.
- per viure amb esperana i illusi els signes del
temps. Tot s bo; no hi ha res dolent, si aix ho
volem. Vivim un temps meravells, si el sabem
descobrir. Avui tamb sn possibles els signes i
"miracles" que Jess i els seus seguidors mostraren
amb tanta facilitat. Es tracta de saber viure oberts a
la vida!
Res ms, lectora o lector. Bon cam!
Es Pla de na Tesa (Marratx. Mallorca), estiu de 1997
Lautor
14
OCELLS
Catacumbes de Sant Calixte
Roma, segle III
15
1. Agnstics, creients, cristians ...
1. Inici de la fe. En general, fins als segles moderns, quasi
tots els pobles han integrat la religi en la seva prpia
cultura. La vida no es podia concebre sense la divinitat.
Molts enigmes han rodejat sempre lexistncia humana.
Els interrogants comenaren amb les forces de la natura;
perqu no entenia els fenmens naturals, l' home fcilment
els va divinitzar: el du de la pluja, la deessa de la
fertilitat, el du vent ... L' ira dels ssers superiors es
manifestava en la tempesta: el tro i el llamp eren esglais d'
una divinitat enfurismada que reclamava la subjecci dels
humans mitjanant ofrenes i sacrificis tranquil litzadors.
Hi hagu, doncs, un llarg temps de la histria quan els
humans reconeixien dins la natura les manifestacions dels
ssers sobrenaturals.
2. Els mites. L' home al llarg de la histria, per trobar
sentit a tot all que no entenia, an creant els mites amb
els quals pogu donar resposta als grans interrogants del
mn i de la seva existncia. L' home cercava l' ajut dels
dus - sovint producte de la seva imaginaci - per no
sucumbir davant la natura hostil i poder-la dominar.
Pul lularen les divinitats astrals, es repet arreu el culte al
sol, la lluna fou adorada, molts animals obtingueren
dignitat sagrada: el bou, la vaca, la serpent, el cavall,
lescarabat, etc. Aix, doncs, les divinitats dominen i
dirigeixen tota la vida de les persones. L' alternativa per
als humans s la subjecci total a les forces superiors.
16
3. La religi. La religi t la finalitat de "relligar" (fermar
b) els febles i mortals humans amb els ssers superiors
que dominen l' univers. La religi t la principal finalitat
dajudar la persona humana a trobar el significat de
lexistncia davant les dificultats existents. Ben aviat,
per, dins diferents cultures del mn es van destriant unes
persones que s' autoproclamen intrprets de la voluntat
dels dus. Fins i tot sarrib a divinitzar - o a creurels fills
dels dus - els mateixos governants humans: fara, csar,
rei ... Aix succeeix quan els governants s' aprofiten de la
religi i la posen sota el seu domini per mantenir millor el
poder sobre el poble. Daquesta manera la religi es
converteix en "opi per al poble": havia d' alliberar la
persona humana i donar un sentit ple a la vida, per, degut
a la usurpaci del sentit original que en fan els dspotes, la
religi queda solament com a una esperana per a la vida
del ms enll, no de la vida present. Les persones humanes
queden conhortades de la sort que els ha tocat viure i
romanen sempre servidores dels representants de la fe.
4. La pregria. Durant molts segles els humans fan
pregries al Cel demanant salut, aliment, prosperitat, pau,
... (ms concretament demanen eliminar una epidmia o
malaltia, acabar amb la fam, la misria o la guerra que es
viu a un determinat lloc ...). Fan rogatives, processons i
dejunis, construeixen temples, ofereixen dons i sacrificis
de fruits, animals i fins i tot de persones. Unes vegades
obtenen all que demanen, altres no.
17
5. Evoluci de les religions. Les religions es van
purificant interiorment. Desapareixen molts mites i
supersticions. Es demana ja el canvi interior i l' entrega
personal mitjanant una opci ms voluntria. Les
primitives creences en diferents dus i deesses es van
concretant en una lluita entre les forces del b i del mal.
Finalment es delimita la fe religiosa en un sol i nic Du.
Aquest procs s recollit per les religions revelades:
hebraica, cristiana i musulmana. Aquestes religions posen
la fora de la seva existncia en el missatge donat
directament per Du al seu missatger (Moiss, Jess,
Mahoma), encarregat de transmetre al poble la nova
doctrina. Dissortadament es donen tamb esclafits
dintolerncia i fins i tot guerres entre els seguidors de les
diferents religions; algunes d' aquestes manifestacions
negatives sn ben actuals encara entre els catlics i els
protestants de l' Ulster a Irlanda, entre els musulmans i els
cristians a Bsnia, contra els jueus a Israel, contra els tmil
a Sri Lanka, ...
6. Les diferents religions. Vet aqu els principals grups
religiosos del mn:
- Els JUEUS, germans grans dels cristians, proclamen com
a capdavanters l' existncia d' un nic Du, creador de l'
univers i pare de tota la humanitat.
- Els HINDUISTES, sentint-se part d' un tot, s' integren
en el desenvolupament complet del mn i de la vida.
- Els BUDISTES, reconeixent la debilitat humana,
sesforcen per a lalliberament interior i arriben a una
fruci intensa de la vida.
18
- Els TAOISTES, veient-se dins l' harmonia de l'univers,
segueixen la prpia conscincia i practiquen les bones
obres.
- Els CONFUCIANS, sempre dins una austeritat de vida,
conviuen en pau i es serveixen uns als altres.
- Els MUSULMANS, reconeixent el mateix Du dels
hebreus i cristians i mitjanant la pregria, l' almoina i el
dejuni, esperen uns temps nous per als salvats.
- Els CRISTIANS, seguint Jess mort i ressuscitat i
reconeixent que Du s pare de tots, practiquen lamor
duns vers els altres aix com man fer-ho Jess.
7. Reflexi. "Els homes esperen de les diverses religions
una resposta als difcils enigmes de l' existncia humana,
enigmes que, com en altre temps, tamb avui sotraguen
fortament els cors dels homes: qu s lhome, quin s el
sentit i el fi de la nostra vida, qu s el b i qu el pecat,
quin origen t el dolor i quin fi, quin s el cam per
arribar a la veritable felicitat, qu sn la mort, el judici i
la retribuci desprs de la mort, finalment en qu
consisteix aquell darrer i inefable misteri que abraa la
nostra existncia, d' on venim i on anem" (Concili Vatic II:
Declaraci sobre lactitud de lesglsia envers les religions no-cristianes.
Introducci, 1).
8. Lagnosticisme. Nogensmenys dins la nostra societat
hi ha actualment moltes persones que rebutgen la
influncia religiosa i es diuen agnstiques. La definici
de lagnosticisme es pot resumir aix: "Actitud o doctrina
que declara inaccessible a lenteniment hum tota noci de
l' absolut". El sentit religis correspon a una etapa infantil
de la humanitat. Actualment basta la
19
cincia per donar completa resposta a la vida. El camp
religis s un mite ja superat que correspon a un temps ja
definitivament passat. El mn i la vida tenen sentit propi;
Du no s necessari per comprendrels. La persona
humana s lliure i responsable del seu dest. A ms, s
absurda lexistncia d' un Du, bo i creador, dins un mn
d' injustcia com el nostre. La majoria dels grans
pensadors, des del segle XVIII, ja no es fonamenten en
Du, sin en l' home alliberat de les creences religioses.
Du i la religi sn absolutament superflus.
9. La cincia. Mentrestant la cincia - tristament
sotmesa durant molts segles a la filosofia i a la teologia -
obt la plena independncia i l' espai propi que li
corresponen. La cincia no pot provar la fe, per tampoc la
pot rebatre. La cincia ha de seguir el seu progrs, sempre
en servei de la humanitat. Cal dir que ha fet avanar
moltssim els humans: els fenmens naturals sn coneguts,
la medicina evita i cura moltes malalties, les tcniques
afavoreixen la producci d' aliments, les mquines
alleugeren el treball hum, els sistemes de transport
reparteixen els productes, els invents fan ms fcil la vida.
Cal recordar tamb que aquest mateix progrs pot destruir
el nostre planeta Terra.
10. Actualitat de la fe. Avui les creences religioses
segueixen vives i actuals. Es dna en aquests temps un fort
creixement del fonamentalisme religis: hi ha molts grups
que volen seguir la seva religi al peu de la lletra, amb
idees i prctiques daltres poques; aix pot suposar un
tancament a la vivncia moderna dels valors humans i un
retard en l' evoluci de la humanitat. Al mateix temps
20
es dna un ressorgiment de la fe amb sentit alliberador. s
prou coneguda la "teologia de lalliberaci", sobretot a
Amrica Llatina, que promou l' acci dels cristians per
canviar les estructures injustes de la societat. En els temps
actuals sorgeixen nous testimonis (otuc: "mrtirs" en
grec) de persones que per seguir la seva fe posen la vida -
alguns fins a la mort - al servei complet dels altres.
Mahatma Gandhi, Martin Luther King, Maximili Kolbe,
Ernesto "Che" Guevara, Camilo Torres, Oscar Romero,
Ignacio Elliacurria i companys assassinats, monjos
sacrificats a Algria, missioners i missioneres presents a
molts llocs del mn, ... Aquests sn alguns personatges
destacats. A ms hi ha una multitud de gent dins l'
anonimat que cada dia es juga la vida per servir els altres.
11. Reflexi. "Jo no vaig sser conscient del moment que
per primera vegada vaig travessar el llindar d' aquesta
vida.
Quin fou el poder que em fu obrir a aquest gran misteri
com un capoll al bosc a mitjanit!
Quan al mat vaig mirar la llum, vaig sentir per un
moment que no era estranger en aquest mn, que
l'inescrutable sense nom ni forma mhavia pres als seus
braos com si fos la meva prpia mare.
Igualment, en la mort el mateix desconegut em semblar
conegut de sempre. I perqu estim aquesta vida, s que
estimar tamb la mort" (Rabindranath Tagore).
21
CITACIONS DIVERSES
Hi ha una llum que illumina ms enll de tota la
terra, ms enll de tots nosaltres, ms enll dels
cels, ms enll dels cels ms suprems. Aquesta s
la llum que illumina els nostres cors (Chandogya
Upanishad 3.13.7). Jo no prec per riqueses, jo no
prec per honors, ni tan sols per les joies de la
poesia. Noms prec que durant tota la meva vida
pugui tenir amor. (Chaitanya ) - HINDUISME.
Si un home conquers en batalla un miler i un altre
miler, i un altre home es conquers a si mateix,
aquest seria el ms gran guerrer; perqu la ms
gran de les victries s la victria sobre un mateix.
(Dhammapada,103-4). Deixa el passat darrera;
deixa el futur darrera; deixa el present darrera.
Llavors estars a punt d' anar a l' altra riba. (Id. 3
48). Millor que un miler de paraules intils s una
sola paraula que dna pau. (Id. 100) - BUDISME.
Hi ha tres tresors que estim per damunt de totes les
coses. El primer s amor, el segon s moderaci, el
tercer s humilitat. El qui t amor t realment
valentia; el qui t moderaci t realment abundncia;
el qui t humilitat pot realment tenir poder. (Tao Te
Ching LXVII). Sense sortir de la meva porta puc
conixer totes les coses de la terra. Sense mirar per
la meva finestra puc conixer els camins del cel. (Id.
XLVII).
22
Fixat en el tronc d' aquest arbre tan gran! Cresqu
d' un brot prim i tendre. Aquesta torre de nou pisos
comena amb un ma d' argila. El viatge de mil
milles comena amb una simple passa. (Id. XLIV) -
TAOISME.
Una voluntat fundada en l' amor s lliure del mal. El
qui sap, s per davall el qui t amor. El qui t amor
s per davall del qui troba joia en l' amor. Qu s
amor? Estimar els homes. Qu s saviesa?
Conixer els homes. No facis als altres el que no t'
agradaria que et fessin a tu. (Dites de Confuci) -
CONFUCIANISME.
Tots els qui sou sota el cel considerau el cel com el
vostre pare, la terra com la vostra mare, i totes les
coses com els vostres germans i germanes. Llavors
fruireu d' aquest pas lliures de l' odi i del dolor.
(Oracle d'Atsuta). Sigues com un arbre que cobreix
amb flors la m del qui el sacseja. (Proverbi japons)
- SINTOISME.
Fins que no neguis el teu jo mai no podrs creure
en Du. (Abu Said Ibn Abi'l-Khair). Tot el que ara s
aqu, un dia passar; no quedar ms que el rostre
del teu Senyor de Poder i Glria. (L' Alcor; Sura
LV). Mirau, en veritat aqu hi ha un prodigi per a la
gent que reflexiona.(Id. Sura XVI) - ISLAMISME.
23
Oh, tots els assedegats, veniu a laigua, veniu els qui
no teniu diners! Comprau i menjau, sense diners,
sense pagar res! Per qu gastau els diners comprant
un pa que no alimenta i malgastau el vostre sou en
menjars que no satisfan? (Isaes 55:1-2). El poble
que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una
llum ha resplendit per als qui vivien en el pas
tenebrs. (Isaes 9,1). Aqu teniu el vostre Du, que
ve per fer justcia. Ell mateix us ve a salvar." Llavors
es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels
sords sobriran. Llavors el coix botar com un crvol,
i la llengua del mut cridar de goig. (Isaes 35:4-6)-
JUDAISME.
Du s amor. A Du, ning no lha vist mai; per, si
ens estimam, ell est en nosaltres i dins nosaltres el
seu amor ha arribat a la plenitud. Aquest s el
manament que hem rebut de Jess: qui estima Du,
tamb ha destimar el seu germ. (I Joan 4: 8,12,21).
Us don un manament nou: que us estimeu els uns
als altres tal com jo us he estimat. Tothom coneixer
que sou deixebles meus per lamor que us tindreu
entre vosaltres. (Joan 13: 34-35). Us ho assegur: si
no tornau a ser com els infants, no entrareu al
Regne del cel. (Mateu 18: 3). CRISTIANISME.
24
OCELLS
Catacumba de Pretestat
Roma, segle III
25
REFLEXI: "Confs que no tinc cap argument per
convncer a travs de la ra. Tot el que puc aconsellar s
no pretendre l'impossible. El musulm diu: "Ell s i no
nhi ha cap ms". El cristi diu el mateix, i tamb l'hind.
Si puc gosar dir-ho, el budista tamb diu el mateix,
noms que amb paraules diferents. No hem de fer
proslits, ni parlant ni escrivint. Podem noms fer-ne amb
les nostres vides. Que les nostres vides siguin llibres
oberts perqu tothom hi estudi. Hi ha una cosa que
marrib forosament en els meus primers estudis de la
Bblia. Sapoder de mi aix que vaig llegir un passatge.
El text era aquest: "Cercau primer el Regne de Du i la
seva justcia i totes les altres coses us hi seran afegides".
Us dic que si compreneu, apreciau i actuau segons
lesperit daquest passatge, no us caldr saber quin lloc
Jess , o qualsevol altre mestre , ocupa al vostre cor o al
meu cor. Si feu aquest treball descombriaire moral, per
netejar i purificar els vostres cors i tenir-los a punt,
trobareu que tots aquests poderosos mestres ocupen els
seus llocs sense invitaci per part vostra. Aix, al meu
parer, s la base de tota educaci completa. La cultura de
la ment ha dsser per davall de la cultura del cor. Que el
meu Du us ajudi a sser purs" (Mahatma Gandhi. "Mahatma
Gandhi's Ideas" de C.F. Andrews.)
______________________________________________
BIBLIOGRAFIA:
- TREBOLLE, Julio: "El Judasmo Moderno" (Ed. SM. Madrid,
1996).
- GALINDO, Emilio: "El Islam al final del Siglo XX" (Ed. SM.
Madrid, 1996).
- RUIZ, Javier: "El Hindusmo y su Actualidad" (Ed. SM. Madrid,
1996).
- MASIA, Juan: "Buda y los Budismos" (Ed. SM. Madrid, 1996).
- MASIA, Juan: "Tres Religiones Orientales del Camino:
Confucianismo, Taosmo y Sintosmo" (Ed.SM. Madrid, 1996).
- MASCAR, Joan: "Llnties de Foc: de les Escriptures i Saviesa
del Mn" (Ed. Moll. Palma, 1986).
26
COLOM AMB UN BROT D' OLIVERA
Cementiri de Priscil la
Roma, segle III
27
1. Palestina, any 28
Des del segle IV a.C. Palestina passa a dependre de
Grcia. Es succeeixen perodes de tolerncia i altres
dopressi. Malgrat hi hagi poques de bona convivncia
entre jueus i grecs, aquests intenten de totes maneres
trametre al poble hebreu la llengua, la cultura i la religi
hel lniques. Fins i tot sarriba a dedicar al du grec Zeus
el temple de Jerusalem, smbol sagrat ms important dels
israelites. Sovint sobliga a la gent jueva a deixar llurs lleis
i tradicions. Hi ha persecucions i assassinats a balquena.
El poble, exasperat, saixeca en armes contra l'invasor.
Els romans entren a la histria d' Israel, una vegada que ja
han sotms Grcia: volen tamb dominar Palestina. Lany
63 a.C. Roma ocupa definitivament el pas hebreu.
De lany 40 a lany 4 a.C. els romans instauren a Palestina
un rei titella. Herodes el Gran mai fou acceptat pels jueus
perqu servia descaradament els interessos romans.
Herodes fou succet pels seus tres fills. Herodes Antipas
regn sobre Galilea fins lany 39 d.C. (ell fou qui
empreson i fu matar Joan Baptista perqu s' oposava al
seu divorci). Arquelau regn sobre Judea i Samaria i
Felip ho fu sobre Perea.
Hi havia gran malestar al poble d'Israel. Segons la religi,
creia sser lnic poble elegit de Du per mostrar la
salvaci a totes les nacions de la Terra, per, des de feia
ja molts segles, els hebreus es trobaven depenent de pobles
i cultures estrangeres. Desitjaven ansiosament una millora.
Hi destaquen aquestes caracterstiques.
28
Els saduceus formaven la classe benestant i assenyorada,
retenien majoritriament ladministraci civil i religiosa
del pas, declarant-se ells mateixos portaveus poltics
d'Israel. Ideolgicament no acceptaven la possibilitat de
vida ms enll de la mort. Per conservar llur poder
restaven sotmesos a les ordres de Roma i no admetien cap
desordre o reivindicaci dins la societat que dirigien.
Els fariseus eren estrictes observants de la llei religiosa.
Per conservar el privilegi de poble elegit calia complir
escrupolosament tots els decrets que Moiss havia donat
al poble d'Israel en nom de lnic du Jahv. Tant
exageraren el compliment rigors de la Llei que aquesta, a
la prctica, esdevingu quasi impossible de seguir.
Els zelotes, segurament sortits dels fariseus, volien posar
en prctica ells mateixos les promeses de la Bblia i, per a
aix, promovien lalliberament poltic del poble. Eren
partidaris de la insurrecci i de la lluita armada contra
l'invasor rom. La violncia - deien - era la nica soluci
prctica i definitiva per al seu poble.
Els essenis - es creu que el seu origen procedeix tamb
dels fariseus - esperaven la renovaci del poble des dun
angle radicalment diferent. Confiaven que Du
intervindria directament i que instauraria la perfecta i
definitiva llibertat. Ells urgien la renovaci practicant la
pregria. Complien la seva missi - creien - retirant-se al
desert i organitzant all petites comunitats dermitans.
29
Segons antigues tradicions orientals, els reis eren
reconeguts com a reis des del moment que eren ungits (es
vessava ritualment oli sobre el seu cap). En llengua
hebrea xyvm (Masshiaj) significa "ungit". Ms tard
trobarem la mateixa paraula en grec: Xioto "Xrists".
Amb els anys la figura de rei es transformaria en un
personatge alliberador. La gent oberta esperava amb fe
la vinguda dun nou messies que alliberaria el poble.
Adesiara sorgien a Palestina diferents messies, anomenats
aix per la gent que els considerava ungits i alliberadors
d'Israel. Tots ells, juntament amb llurs seguidors, mai no
arribaren a aconseguir la independncia i el benestar per al
seu poble: la forta maquinria del poder poltic i militar de
l'Imperi Rom els capolava de seguida que sortien a la via
pblica.
Davant aquesta trgica situaci tamb hi hagu persones a
Israel que esperaven una desfeta total: la fi del mn. La
fi del temps arribaria amb un horrible cataclisme. Tot
sacabaria i apareixeria la figura del "fill de lhome",
personatge provinent del regne sobrenatural, el qual faria
justcia plena al poble escollit de Du, davant tota la
humanitat. Aquesta tendncia es trobava en els escrits
apocalptics ("amagats i revelats"), difosos dins Israel
copiant una tendncia molt estesa dins els pobles
orientals daquell temps.
30
Aquestes idees eren conegudes dins Israel, per noms
una minoria de gent les compartia. La gran massa del
poble, en general, estava allunyada de les esmentades
nsies tiques, poltiques i religioses. "Tenint en compte
les possibilitats de lpoca i el nombre dels seus habitants
(potser unes 750.000 persones), Palestina no estava en
condicions doferir treball i aliment a tothom, i latur era
un fenomen ja present, si b les obres pbliques, iniciades
per Herodes - el gran i fams Temple de Jerusalem - ,
havien palliat una mica el problema. Daltra banda les
condicions de vida no eren gens fcils, perqu, a ms de
lescassetat, calia pagar forts imposts als romans o als
seus aliats, els sobirans de la dinastia herodiana. Molts de
jueus van haver demigrar a lestranger per cercar una
millora a la seva situaci. Aquesta problemtica era
agreujada pel fet que la propietat de la terra no estava
gaire repartida, i a Galilea hi havia grans latifundis en
mans de pocs amos, que sovint vivien a lestranger"
(Introducci al Nou Testament. Bblia Catalana. Traducci
Interconfessional. Barcelona, 1994).
31
COMENTARI BBLIC
"Escolta, Israel, el senyor s el nostre Du,
el senyor s lnic.
Estima el senyor, el teu Du,
amb tot el cor, amb tota l' nima
i amb totes les forces.
Grava en el teu cor les paraules dels manaments
que avui et don.
Inculca-les als teus fills,
parlan a casa i fent cam,
quan ten vagis al llit i quan t' aixequis.
Lliga-te-les a la m com un distintiu;
porta-les com una marca entre els ulls.
Escriu-les als muntants de la porta de casa teva
i dels portals de la ciutat."
(Deuteronomi 6: 4-10 - Segle VIII a.C.)
"Jo, el Senyor, the cridat amb benvolena,
the pres per la m i the format,
perqu siguis aliana dels pobles, llum de les
nacions.
Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la pres,
deixaran el calabs els qui vivien a la fosca.
Jo t' he fet llum de les nacions,
32
perqu portis la meva salvaci
dun cap a laltre de la terra."
(Isaes 42:6-7 i 49: 6 - Segle VI a.C.)
Desprs, mirant aquella visi nocturna,
vaig veure venir amb els nvols del cel
alg semblant a un fill d' home,
arrib fins a lanci carregat danys,
el van presentar davant ell
i li van donar el poder, la glria i la reialesa.
La gent de tots els pobles, nacions i llenges
li faran homenatge; el seu poder s etern, no
passar mai; el seu regne no es desfar."
(Daniel 7: 13-14 - Segle II a.C.)
"Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus
hipcrites, que pagau el delme de la menta, del
fonoll i del com,
per heu abandonat les coses ms fonamentals de
la Llei: la justcia, la misericrdia, la fidelitat.
Calia complir aix sense deixar all altre.
Guies cecs, que colau un mosquit i us enviau un
camell. (Mateu 23: 23-24 - Segle I d.C.)
33
REFLEXIONS
- s una constant dins la histria l' explotaci i el domini
d' uns pobles sobre altres pobles ms petits o ms febles.
Sempre sha dit "El peix gros es menja el petit"; aix
fatalment segueix avui succeint.
- El domini sobre un poble suposa igualment la seva
"inculturalitzaci" al poble vencedor. El poble venut, a
ms de perdre la seva llibertat, perd tamb la seva
"nima"; aquesta es pot dir religi, cultura, llengua,
costums, sistema de producci.
- Sempre dins el poble sotms es troba gent disposada a
servir el poble dominador. Poca cosa basta; un "plat de
llenties" s suficient perqu molta gent es vengui. Quants
nhi ha avui que es deixen comprar fcilment per un poc
de doblers, poder o prestigi!
- Continua havent-hi "saduceus", persones volubles i
canviables segons el tarann del qui comanda. Gent
daquesta mena es troba arreu, diguis poble o ciutat,
naci o estat, lloc de treball, partit poltic o sindicat,
agrupaci o esglsia.
- Com els israelites, que es creien sser l' nic poble
escollit, sovint abunden avui les tnies o races que elles
mateixes s' autoconfirmen com a niques i privilegiades.
Qui diu tnia o raa semblantment pot dir pobles, nacions,
estats, esglsies ... com tamb grups benestants, classes
altes o mitjanes, grups culturals ... Tots ells avars de vida
i malgastadors de pau.
34
- Com "fariseus" escrupolosos es troben tamb els
legalistes, qui sense llei exterior no saben viure, incapaos
de veure dins ells l' arrel de tota llei que s la prpia
conscincia. Quants nhi ha entre nosaltres que noms
fan nosa perqu mai no han sabut fer la vida ms fcil als
altres i a ells mateixos? Ells no arriben a la felicitat i
tampoc no deixen que els altres hi puguin arribar.
- Tamb podem imaginar els "zelotes" d' aquest temps. El
fi justifica els mitjans - diuen - i per aconseguir-ho
trepitgen - si els cal - qualsevol dret ali. Per igualment
poden existir "zelotes" ms valents que tu i jo els quals,
sacrificant-se per als altres i per arribar a un b
comunitari, arrisquen - si cal - la prpia vida ... i sovint la
perden guanyant-la o la guanyen perdent-la!
- I dels "essenis" qu es pot dir? Malgrat moltes coses
vagin malament, hi ha persones que s' esforcen sense
renou i sense necessitat de cap obra extraordinria.
Saben pensar, esperar i callar. I mai els falta all que
tothom desitja: Entenen el sentit de les coses. Comprenen
que cada persona s nica i irrepetible. Saben que dins
cada sser hi ha una petita part del tot; un tot que
comprn amor, pau, joia, justcia, veritat, bellesa ... en
definitiva, vida. Aquestes persones van ms enll del seny
i, per aix, sn sovint incompreses. A vegades volen
massa amunt i han de baixar al treball difcil i laboris de
cada dia per poder respondre adequadament a la realitat
del moment present.
35
- Finalment entre nosaltres tenim persones que no senten
res perqu els manca l' essencial: aliment, treball, salut,
alegria. Diuen estar de retorn de tot, res els interessa, sn
incapaces de confiar en alg. Simplement no creuen en
elles. Aquest s el seu mal: no s' estimen i,
conseqentment, sn incapaces destimar els altres. Han
perdut la fora. Han perdut la illusi. Noms esperen que
tot s' acabi.
- Tots els humans - de tot temps i lloc - tenim una cosa en
com: volem viure, volem ser felios. Sempre hem cercat, i
continuarem cercant, la vertadera joia. trobar la felicitat
s difcil, per tothom vol assolir-la. Hi ha un cam que
ajuda a trobar la felicitat; s tan senzill que molts el
rebutgen com irreal. Es tracta noms de ser conscient del
moment actual, dadonar-se d' all que hom est fent en
aquest instant, de no viure de records passats o de
fantasies, de no situar-se en un futur encara no real, de
viure simplement lara, amb totes les possibilitats i
connexions que t. Resumint, es tracta de VIURE LA
VIDA, viure el moment de cada instant, simplement dir:
"JO ARA VISC ..."
______________________________________________
BIBLIOGRAFIA:
- BROX, Norbert: "Historia de la Iglesia Primitiva" (Ed. Herder.
Barcelona, 1986).
- PIERINI, Franco: "La Edad Antigua. Curso de Historia de la
Iglesia" (Ed. San Pablo. Madrid, 1996).
- STAMBAUGH / BALCH: "El Nuevo Testamento en su Entorno
Social" (Ed. Descle de Brouwer. Bilbao, 1993).
36
CRIST
Catacumbes de Comodila
Roma, segle IV
37
3. Jess de Natzar i els Evangelis
1. Els testimonis histrics. El fundador del Cristianisme
fou Jess de Natzar, sovint anomenat Jesucrist o Crist.
No es pot dubtar seriosament de la seva existncia
histrica. Hi ha testimonis primitius descriptors no
cristians, com el de l'historiador jueu Flavi Josep, en el
segle I, i els dels romans Gaius Plini i Corneli Tcit, en el
segle II. Els testimonis ms clars i nombrosos procedeixen
de font cristiana, interessada, i tenen un valor histric molt
important perqu:
- sn abundantssims i la majoria coincideixen, encara que
surtin dorgens molt diversos,
- poden ser relacionats amb personatges i fets histrics
coetanis,
- ja des dels primers segles, foren crticament acceptats. La
majoria daquests testimonis foren assumits dins la regla
(o cnon) dels llibres bblics del Nou Testament.
2. La historicitat dels Evangelis. La vida de Jess s
presentada en els quatre llibres dels Evangelis. (Molts
altres evangelis foren tamb escrits, per no quedaren
inscrits dins la tradici bblica perqu no tenien la
suficient garantia dautenticitat; sn els anomenats
evangelis apcrifs.) Reberen el nom d' evangelis perqu
narraven la bona nova predicada per Jess i la salvaci que
ell volgu anunciar. Cap evangeli fou escrit com un llibre
dhistria, s a dir, com una narraci o crnica fidedigna
de fets i personatges. La seva finalitat fou la de donar
suport, potenciant la fe dels cristians entorn de la
38
figura de Jess. Ara b, tamb tenen un important valor
histric, si sn entesos correctament.
3. La formaci dels Evangelis.
Primerament cal partir dels fets histrics:
3.1.- Jess s un home de Galilea, bon practicant de la
religi hebraica. Comena la seva predicaci vers lany 28
de la nostra era; aquesta predicaci dura un any o dos
anys.
3.2.- Jess s executat a Jerusalem vers lany 30.
Immediatament un grupet de seguidors afirmen
pblicament que Jess s viu. La fe en la resurrecci els
uneix. Proclamen el mateix que Jess predic i conviden al
seu seguiment.
3.3.- El missatge de Jess es difon a moltes ciutats de
l'Imperi Rom, on sempre hi arriba oralment.
3.4.- Bsicament sanuncia: "Jess de Natzar, pass fent
el b. Proclam la bona nova a tothom, principalment als
pobres i dbils. Fou condemnat pels governants del seu
poble. Mor a la creu. Per Du el ressuscit i ara s
present entre els seus. En ell es troba la vida i la
salvaci."
3.5.- Aquest esquema es tramet de boca a boca. Els qui
han viscut amb Jess li afegeixen molts detalls, comentant
all que havia dit o fet el mestre.
3.6.- La predicaci sobre Jess t, des del comenament,
un marcat carcter proselitista. Els seus primers seguidors,
a ms de complir com a bons jueus, es reuneixen
assduament en assemblea, per enfortir-se junts, pregar i
instruir-se en la fe. Aquestes agrupacions es diuen
"esglsies" i se senten dirigides per la fora sempre present
de Jess, s a dir, el seu Esperit.
39
3.7.- Les diferents esglsies, recordant i reactualitzant
constantment els fets i les paraules de Jess, sanimen i
ajuden. Aix comencen els escrits de solidaritat i comuni
entre elles. Dels anys 50 - vint anys desprs de la mort de
Jess - tenim el primer escrit que integrar el Nou
Testament: s la primera carta de Pau als cristians de la
ciutat de Tessalnica. Seguiran ms cartes de Pau i daltres
apstols: I Corintis; II Corintis, Glates, Romans,
Filipencs, Colossencs... Tots aquests escrits posteriorment
passen a altres esglsies i, passats uns anys, sn
reconeguts com a fonamentals en la formaci dels primers
grups de cristians o de noves esglsies. Sn escrits que
"fan la mida" i, per aix, sn inclosos dins la col lecci o
cnon de llibres sagrats. (La paraula "cnon" ve del grec i
equival a "canya per amidar"; es refereix als llibres bblics,
admesos pels primitius cristians com a dignes de crdit o
que "fan la mida")
3.8.- La transmissi oral s fonamental. T valor
determinant en aquell temps. Poca gent sap llegir i, a ms,
escriure exigeix mitjans complicats, lents i cars. En una
hora hom arribava a escriure noms 70 paraules sobre un
papirus o un pergam. El llenguatge oral empra variats
recursos per ser fcilment retingut i assimilat dins la
memria col lectiva del poble. Jess no deixa res escrit i la
majoria dels apstols tampoc.
3.9.- Quan aquells que havien conegut personalment Jess
es tornen vells i les esglsies o comunitats cristianes
comencen a multiplicar-se, es veu la necessitat de fixar per
escrit tot all que el Senyor Jess havia dit i fet. Es
redacten els primers escrits, els quals segurament foren les
narracions de la passi i mort de Jess, com tamb els
reculls de les seves sentncies i parboles. Aix neixen
40
les primeres col leccions descrits que seran el fonament
dels posteriors evangelis.
4. Levangeli de Marc. Aquest primer evangeli fou escrit
a Roma vers lany 70, uns 40 anys desprs dels fets que
presenta. Lemperador Ner comen una persecuci a
Roma contra els cristians. Segurament all, entre els anys
64 o 66, hi moriren els apstols Pere i Pau. Marc, que
havia estat deixeble seu, recoll testimonis personals i
arregl materials ja escrits. No volgu escriure una
biografia de Jess en el sentit davui, sin que dall ofer
un testimoni com a primer mrtir. Sofrir persecuci ser ja
normal en els seguidors de Jess, ja que ell fou el primer
perseguit. Tot deixeble camina, com el mestre, cap al
sofriment i la mort: aix ensenya Marc en el seu evangeli.
Escriu en grec i per a la jove comunitat romana, que no
havia conegut la religi d'Israel.
5. Levangeli de Mateu. Va ser escrit 10 anys ms tard
que levangeli de Marc, a Palestina, en un ambient de
cristians dorigen jueu. Segurament fou tradut al grec des
dun antic escrit redactat en arameu, la llengua de Jess.
Es creu que lltim redactor no fou lapstol Mateu, antic
cobrador dimposts. Aquest llibre fou compost vers lany
80, quan la ciutat i el temple de Jerusalem havien estat
destruts pels romans. Ja que el llibre va dirigit a uns
cristians que coneixien b la llei de Moiss, es troba ple de
citacions de l'Antic Testament i presenta Jess com aquell
en qui es compleixen les antigues profecies. Es divideix en
cinc grans blocs, recordant el Pentateuc o cinc llibres de la
religi hebraica. Jess s el nou i gran alliberador del seu
poble. Com els altres evangelis
41
presenta importants textos afegits posteriorment, fruit de la
reflexi de les primeres comunitats, que hi deixaren tamb
reflexades les vivncies de la seva fe.
6. Levangeli de Lluc. Fou escrit dues generacions
desprs de Jess, vers lany 80, tamb en grec com
(koin) i des de la ciutat d'Antioquia, a Sria. Presenta
Jess com el Crist, lescollit per Du per manifestar la
bondat divina i proposar el seu seguiment: Jess camina
cap a Jerusalem on hi morir i hi manifestar la seva
glria. Sinspira en levangeli de Marc. Presenta les
parboles ms sentides de la misericrdia i de la bondat de
Du. Aquest evangeli t una segona part en el llibre dels
Fets dels Apstols, on presenta la vida dels primers
seguidors de Jess i la formaci de lesglsia. Noms Lluc
i Mateu escriuen sobre el naixement i els primers anys.
Jess, segons els evangelis, s el personatge ms important
de la histria. En la mentalitat de lpoca qualsevol
personatge important tenia en el seu naixement fets
prodigiosos i esdeveniments extraordinaris que marcaven
el seu dest, cosa que no tenien les persones normals i
senzilles. Aquests "miracles" demostraven la vlua del
personatge i, en el gnere literari de lpoca, tenien
principalment un sentit mitolgic o mgic.
7. Levangeli de Joan. Va ser escrit al final del segle
primer. Hi ha qui diu que fou definitivament redactat en el
segle segon. Lescrit surt de l'sia Menor (actual Turquia),
probablement de la ciutat d'Efes i est totalment integrat
en el llenguatge i la filosofia grega daquell temps.
Segurament no el va escriure lapstol Joan, sin un
deixeble seu, o un deixeble del seu
42
deixeble. Fou escrit una i una altra vegada fins arribar a la
redacci definitiva. El caracterstic prleg assumeix,
cristianitzant-la, una visi filosfica hel lnica ja
coneguda en aquell temps. Aleshores cristianisme i
judaisme es trobaven ja totalment separats; aquest escrit
denuncia clarament els jueus que no volgueren reconixer
Jess com a messies i salvador i exigeix el seguiment total
del Crist, el qual s la paraula encarnada de Du. Presenta
els fets que fu Jess com a signes duna nova creaci.
Levangeli completa moltes coses no explicades en els
altres tres evangelis anteriors. s el ms intimista dels
quatre evangelis.
8. El Jess histric. Crida fortament latenci que la
persona de qui sha escrit ms en el mn, Jess de
Natzar, sigui tamb el personatge del qual menys dades
histriques tenim. Les seves principals fonts insisteixen
ms en la seva missi i doctrina i no tant en la seva
persona i biografia. "Amb total certesa sabem que va
nixer abans de lany 4 a.C. (*) i que va morir
aproximadament lany 30 de la nostra era. Era orind de
Galilea, no de Betlem. No coneixem absolutament res de
la seva personalitat fsica. La seva llengua nativa era
larameu, coneixia lhebreu i segurament una mica de
grec i alguns mots llatins. En el seu llenguatge utilitzava
freqentment parboles. Va ser executat a Jerusalem per
subversiu i revolucionari. Aquesta s laproximaci ms
real que podem fer a la figura histrica de Jess." (Vegeu
Annex : Jess de Natzar, persona i projecte, de Jos
Antonio Pagola.). (*) El nostre calendari va sofrir una errada quan el
monjo Dions el Petit, lany 532, calcul el temps del naixement de Jess
de Natzar amb un retard de 5 a 7 anys. Des del segle VIII sutilitza
malament l'actual calendari.
43
9. Biografia dels darrers temps de Jess. Compaginant,
fins on s possible, les dades que ens donen els evangelis,
es pot arribar a una aproximaci del que va viure Jess
durant els darrers temps de la seva vida: un o dos anys
dactivitat o, com es diu, de vida pblica.
9.1. - El galileu Jess t uns 30 anys i apareix primerament
com un seguidor de Joan el baptista a la vora del riu Jord,
a Judea. Joan anuncia un nou cam per atracar-se a Du i
renovar el poble: rentar-se en el riu i emprendre un renovat
estil de vida, leix del qual ha de ser la justcia, exigida
sempre amb austeritat. Du es troba prop del seu poble i
reclama una transformaci de cada individu i de tota la
societat per viure dins un ordre ms just. Jess segueix la
doctrina de Joan.
9.2. - Desprs de comprometres amb el moviment del
Baptista, Jess agafa un temps llarg de reflexi retirant-se
al desert. Se sent membre del poble que espera el messies
alliberador. s suficient el canvi personal i la pregria
que predica el Baptista? Sha de quedar ell tamb al
desert esperant la gent, com fa el seu mestre? Cal utilitzar
la violncia, com fan altres, per provocar un canvi ms
rpid? Ell decideix predicar el programa de renovaci de
Joan, per ho far de diferent manera, i no es quedar a un
lloc esperant la gent, sin que recorrer la seva terra, com
tamb fan altres predicadors. Joan el beneeix i recomana a
alguns deixebles seus que lacompanyin. Jess comena
un nou cam en el seu pas de Galilea.
44
9.3. - Jess predica insistentment que el regne de Du s a
prop, que Du es troba present i actua entre els homes i les
dones daquell temps, no amb odi o venjana sin amb
pau i bonesa. Reclama tamb, com Joan, un canvi personal
i de tota la societat. Proclama benaurats els pobres i
atribolats que no es deixen aclaparar per la mala sort.
Confia plenament en Du com a pare, linvoca
constantment i ensenya a fer-ho amb l'amors eptet
arameu de "abb" (mon pare estimat, mon paret).
9.4. - No hi ha temps per perdre: la vinguda de Du s
imminent. Sn ja els darrers dies i cal una profunda
transformaci perqu Du, quan arribi, trobi un poble
preparat. Hi haur un mn nou per a tothom. Jess reclama
laplicaci dun any de canvi i de grcia. Segon la llei de
Moiss (Levtic 25: 8 i seg.), cada 50 anys calia alliberar
els esclaus, perdonar els deutes, retrobar la terra pairal, ...
viure la llibertat, per, de fet, aix mai es feia; noms es
complia simblicament el ritus extern de lany jubilar.
Jess, ara, nexigeix el seu compliment real i literal segons
la Bblia: anuncia al poble que ell s vingut per treballar
en aquest any de grcia i demana tamb la cooperaci i el
canvi de la gent benestant i poderosa.
9.5. - El Mestre de Natzar predica i actua. Guareix moltes
persones de mals i malalties. Era molt com aleshores que
els predicadors guarissin els malalts; qualsevol nova
creena havia danar acompanyada de signes i miracles,
que li donaven renom i garantia davant el poble. Jess
guareix moltes persones, fa que elles mateixes es curin
mitjanant la fe i el desig de renovaci. Fa que la gent
tingui confiana amb ella mateixa i
45
s'autoestimi. Ell dna la m perqu els coixos caminin,
unta els ulls perqu els cecs hi vegin, toca els llavis perqu
els muts parlin, anuncia als pobres que s arribada lhora
de deixar de patir. Lalliberaci s a la vora per al qui la
vulgui agafar. Molta gent se sent atreta per Jess i el
segueix amb il lusi i alegria.
9.6. - Jess anuncia una nova organitzaci de la societat i
provoca que molta gent vulgui ja trobar-shi. Fa que el
poble sigui conscient del que pot exigir i fer. sser feli en
aquest mn s ja possible. Tothom ha de ser feli, tamb el
pobre i el malalt, lInfant i la vdua, el pecador i el
proscrit. Tothom s cridat. Sovint compara aquesta
felicitat a una gran festa, a la qual el Pare Du convida tots
els humans. s leix central ensenyat per Jess: Du s
Pare i ens estima; basta escoltar el que Du vol i fer-ho de
cor.
9.7. - Entre els seus seguidors Jess nescull un grupet
(Es diu que el nombre de dotze s simblic) perqu siguin
els seus col laboradors directes i els envia amb la mateixa
missi que ell predica: "Du s a prop i cal viure ja com a
fills seus, sense injustcies ni opressions".
9.8. - Jess confiava que tothom acceptaria i practicaria el
seu nou missatge i aix comenaria en el mn una nova
manera de viure la vida. El segueix molta gent onsevulla
va; d' ell volen guaricions, meravelles i miracles. Un dia
fa que una gran gentada que lescoltava des de feia hores,
deixi de sentir fam perqu, entre tots, es comparteix tot el
que tenen. Com que cadasc hi posa, malgrat sigui poc, el
menjar basta i tothom queda satisfet.
46
Shavia fet el miracle de deixar legoisme obrint-se a la
solidaritat. Per el poble vol solucions fcils i que no li
suposin esfor; no accepta la responsabilitat. Aquella gent
vol proclamar Jess com a rei, per ell fuig i veu que ha de
canviar la forma dexercir la seva missi.
9.9. - Jess es retira novament a reflexionar. Sen va amb
els amics ms ntims a territori estranger i all revisen i fan
balan del que sha fet fins a aquell moment. "Qui diu la
gent que som jo?" i "Vosaltres, qui dieu que jo som?";
amb aquestes qestions es fa lanlisi. Els seus amics
confien sincerament en ell.
9.10. - Jess rectifica. Des dara ja no es dedicar a
predicar dins Galilea. Cal desbaratar el sistema opressor
des de la seva arrel; ara sencarar directament amb els qui
dominen la societat i saprofiten de la bona voluntat i de la
ignorncia de la gent. Els exigir que deixin de presentar
un du fals. Ells amaguen al poble la veritat de Du: Du
s amor i tendresa i vol justcia i germanor entre els
humans. Ja nhi ha prou de sacrificis danimals i de
pregries buides i sense sentit. Du vol un cor agrat,
senzill i solidari.
9.11. Ben aviat senfrontar amb els poderosos. Jess, un
pobre fuster de poble, sense nom ni cultura, ser refusat i
perseguit pel seu atreviment. Qui s ell per criticar lordre
establert? Com satreveix a oposar-se als dirigents i
poderosos daquella societat? Jess, convenut de la
urgncia d' aquesta nova actuaci es posa de cam cap a
Jerusalem, on hi resideixen les autoritats. Sap el perill
que corre, per confia plenament en Du,
47
el seu Pare, qui el sostindr i lenfortir ms enll de perill
i mort.
9.12. - Mentrestant Jess ja no es dedica principalment al
poble. Ara, tot pujant a Jerusalem, t lobjectiu de preparar
intensament el grupet dels seus seguidors, gent senzilla i
popular. Els exposa el ms profund del seu missatge, que
ell ha anat descobrint cada vegada ms clarament:
llibertat, entrega, perd, veritat, servei, descobriment i
vivncia de Du com a pare, felicitat, ... Aix, poc a poc,
fan cam cap a la ciutat santa.
9.13. - Arriben a Jerusalem. All Jess vol fer ben palesa la
seva acci. No hi entra de secret; shi fa anunciar. La gent
parla dels prodigis que el Galileu ha fet a la seva terra. s
acollit amb expectaci. Qu far ara a la gran ciutat?
Jess, decidit, sho jugar tot en aquesta visita.
9.14. - Va al Temple i provoca intencionadament els
regidors de la ciutat. Les activitats que all es fan
condicionen totalment el sistema religis i social dels
jueus. Tothom deixa all una dcima part del que guanya,
tamb els nombrosos pelegrins de la dispora o pasos
estrangers. Prop del Temple hi ha taules de canvi, perqu
dins el recinte sagrat no hi poden entrar diners "impurs" de
l'Imperi Rom. Tamb shi venen animals per als sacrificis
- molt freqents dins tota lantigor - que ofereixen els
creients a la divinitat. Jess capgira voluntriament lordre
establert desbaratant les taules dels canvistes i dels
venedors danimals. Proclama, arat, que el culte i els
sacrificis que es fan al Temple sn hipcrites. Relativitza
la necessitat daquell culte,
48
essencial dins la mentalitat hebrea. Excita el rebuig dels
qui regeixen la societat. Jess s un subversiu de la Llei i
mereix la mort. Aix ser el desenlla.
9.15. - Jess no fuig de Jerusalem; hagus pogut fer-ho.
Queda a lespera dels esdeveniments a un poblet molt
proper de la capital. Veu clar el final: acabaran amb ell.
Els darrers dies es dedica amb ms intensitat als seus
amics. Amb la clarividncia del dest ats, s encara ms
explcit. Amb ells celebra anticipadament el sopar pasqual.
Sempre havia aprofitat la taula per fer entendre larribada
duna nova societat on tothom seria ms germ: s la idea
del Regne, que una vegada ms posa en prctica. Renta els
peus dels seus amics, tot expressant que l'essencial de la
seva missi s servir. Qui vol ser el primer, ha de ser
sempre el darrer. Els dna un nou manament: el
destimbar-se els uns als altres, com ell els ha estimat.
Seguint el ritual jueu de la Pasqua, agafa el pa, el parteix i
el reparteix, tot dient que igualment la seva vida ser aviat
donada a favor dells i de tot el poble. Passa la copa i
brinda per trobar-se novament amb el seus amics, una
vegada sigui arribat el Regne definitiu de Du. Els seus
deixebles, i desprs tots els cristians, el faran present,
repetint aquest mateix gest amb pa i vi: s el seu memorial
fins que torni.
9.16. - Aquella nit prega desesperadament. Dubta si ha
escollit el cam correcte i es demana si hagus estat millor
adoptar una altra opci, deixant de provocar la societat
benestant i conservadora de Jerusalem. Els amics no el
saben aconsellar i dormen. Ell prega i decideix acceptar
els fets aix com arribin. Confia totalment en
49
Du, que s l"abb": el seu pare estimadssim. Llavors
succeeix que un amic, qui segurament esperava de Jess
una actitud ms revolucionria i activa per alliberar el
poble, el traeix i facilita a les autoritats que lagafin
presoner. Quan arriben els soldats a fer-lo pres ell no fuig
ni els oposa resistncia: sap que la seva hora s arribada i l'
accepta. Sofreix un judici fals, rep escarnis i turments i
finalment s condut fora de la ciutat on, juntament amb
dos lladres, s clavat a una creu.
9.17. - A la creu, nu i enlairat, no troba sentit al que ha fet.
Se sent fracassat i abandonat del poble, a qui tant shavia
donat. La creu, on es troba ara, s la pitjor condemna que
pot sofrir un jueu: a ms del dolor atro que suporta,
aquesta forma de morir significa el rebuig planer de Du.
Tal volta recorda les paraules del Deuteronomi: "Tot home
penjat en un patbul s un malet de Du" (Dt. 21:23). Aix i
tot, desesperat, entrega a Du, son pare, el darrer al de
vida. Ha estat conseqent i ha lluitat fins al final. Ara tot
sha acabat. Mor.
9.18. - El grup, redut, del seus amics es dispersa. Tenen
por, molta por. No saben qu han de fer i samaguen. Per
pocs dies desprs, adesiara i de forma cada vegada ms
freqent, retroben novament Jess. Primer unes dones,
desprs Pere, seguidament uns altres deixebles, fins arribar
a ms de cinc-centes persones, donen fer de quelcom
extraordinari, que relaten gaire b amb paraules
contradictries, per sempre clares i concretes. Noms ho
saben demostrar amb la vivncia. Jess sels ha aparegut,
no s una bubota, no s una imaginaci, diuen. Jess s
viu i es troba enmig dells. Les paraules no els
50
basten per expressar aquella vivncia. El perceben duna
manera totalment nova i perfecta, animant-se i enfortint-se
mtuament. Tornen a reunir-se: preguen i esperen. Se
senten profundament transformats experimentant dins ells
una llum interior que els fa entendre millor moltes coses
que fu i digu Jess. Tamb experimenten una energia
interna, forta i alegre - dells es dir que van beguts - que
els empeny a sortir a proclamar obertament a tothom que
Jess de Natzar, el condemnat a la creu, ara s viu. Ell s
el Messies, el Senyor, el Fill de Du i Salvador! Han pres
una nova opci, definitiva, de vida: lanunci de la Bona
Nova proclamada per Jess. La faran arribar a Judea, a
Galilea, a Samaria i arreu enll. Jess s ara amb ells,
encara amb ms fora, fins a la fi del temps. Lanomenen
el Crist i ells sn els primers cristians.
----------------------------------------------------------------------
NOTA: Per a aquest tema sn recomanats dos llibres senzills i profunds:
- MICHEL QUESNEL: "La Histria de los Evangelios". Ed. Descle de
Brouwer. Bilbao, 1990.
- ALAIN PATIN: "L' Anomenat Jess". Ed. Claret. Barcelona, 1978. (en
castell: "La Aventura de Jess de Nazaret"-10 edic. Sal Terrae,
Santander, 1994).
51
CITACIONS BBLIQUES SOBRE EL TEMA
Lany quinz del regnat de Tiberi Csar, mentre Pon Pilat
era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea,
durant el pontificat d'Anns i de Caifs, (Lc 3: 1-2). es va
presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de
Judea. Deia: "Convertiu-vos, que el Regne del Cel s a
prop." (Mt 1: 1-2). "Qui tengui dos vestits, que en doni un
al qui no en t, i qui tengui menjar, que tamb el
comparteixi. No exigiu ms del que est establert. No
faceu servir la violncia ..." (Lc 3:11,13,14: resum). Jess vingu
des de Natzar de Galilea i fou batiat per Joan en el Jord.
(Mc1:9). L'Esperit empeny Jess cap al desert. Hi va passar
quaranta dies. (Mt 1: 12-13). Desprs que Joan fou empresonat,
Jess an a Galilea i anunciava la bona nova de Du. Deia:
"Sha acomplert el temps i el Regne de Du s a prop.
Convertiu-vos i creieu en la bona nova." (Mc 1:14-15).
Passant vora el llac de Galilea, va veure Sim i el seu
germ Andreu. Eren pescadors. Jess els digu: "Veniu
amb mi, i us far pescadors dhomes." Una mica ms
enll vei Jaume i el seu germ Joan, que eren a la barca, i
tot seguit els va cridar. Ells se nanaren amb Jess. (Mc
1:16-20: resum). Jess va cridar els qui va voler. En design
dotze, als quals don el nom dapstols. (Mc 3:13). I els
don poder i autoritat per a treure tots els dimonis i curar
malalties i els envi a anunciar el Regne de Du i a curar
els malalts. (Lc 9:1-2). La seva anomenada es va estendre
per tota la regi. Ensenyava a les sinagogues i tothom
lalabava. (Lc 4: 14). Jess recorria tot Galilea, ensenyant a
les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i curant
entre el poble tota malaltia. (Mt 4,23).
52
A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarets, posaven
els malalts a la plaa i li demanaven que els deixs tocar ni
que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven
quedaven curats. (Mc 6:56). El seguia molta gent, perqu
veien els signes prodigiosos que feia amb els malalts. (Jn
6:2). Jess sadon que venien a emportar-sel per fer-lo
rei, i es retir altra vegada tot sol a la muntanya. (Jn 6:15).
Aleshores Jess comen a blasmar les poblacions on
havia fet molts dels seus miracles, perqu no shavien
convertit. (Mt 11:20). Jess, amb els seus deixebles, sen va
anar als pobles dels voltants de Cesarea de Filip i pel cam
els preguntava: "Qui diu la gent que som jo? I vosaltres,
qui deis que som?" (Mc 8:27,29). Des daleshores Jess
comen a explicar als deixebles que havia danar a
Jerusalem i que havia de patir molt de part dels notables,
els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de
ser mort i de ressuscitar el tercer dia. (Mt 16:21). I els ho
deia amb tota claredat. (Mc 8:31). "Qui no porta la seva
creu i em segueix, no pot ser deixeble meu." (Lc 14:27).
"El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus bns no
pot ser deixeble meu." (Lc 14: 33). "Vosaltres sou la sal de
la terra." (Mt 5:13). "La sal s bona, per si perd el gust,
amb qu la tornaran salada?" (Lc 14: 34-35).
"T'enaltesc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu has
revelat als senzills tot aix que has amagat als savis i
entesos." (Lc 10:21). "Felios els ulls que veuen el que
vosaltres veieu!" (Lc 10:23). "Quan pregueu, digau: Pare,
santifica el teu nom. Vengui el teu Regne. Dnans cada
dia el pa que necessitam. Perdona els nostres pecats, que
nosaltres tamb perdonam tots els qui ens
53
han ofs, i no permetis que caiguem en la temptaci." (Lc
11:2-4). "Sigueu perfectes com ho s el vostre Pare
celestial." (Mt 5:48). "Qui tengui orelles per a escoltar,
que escolti." (Lc 14:35). "El cel i la terra passaran, per les
meves paraules no passaran." (Mc 13: 31).
"Ara pujam a Jerusalem, i es complir tot all que els
profetes van escriure del Fill de lhome: ser posat en
mans dels pagans, lescarniran, linsultaran, li
escopiran, lassotaran i el mataran; per el tercer dia
ressuscitar." Ells no van entendre res daix: aquell
llenguatge els resultava obscur i no entenien qu volia dir.
(Lc 18:31-34). Era abans de la festa de la Pasqua. Jess sabia
que havia arribat la seva hora de passar daquest mn al
Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al mn, els
estim fins a lextrem. (Jn 13: 1). "Qui creu en mi, tamb
far les obres que jo faig, i encara en far de ms grans,
perqu jo men vaig al Pare." (Jn 14: 12). "El defensor,
l'Esperit Sant, que el Pare enviar en nom meu, us far
recordar tot el que jo us he dit, i us ho far entendre." (Jn
14:26). "Aquest s el meu manament: que us estimeu els
uns als altres tal com jo us he estimat." (Jn 15:12). Mentre
sopaven, Jess prengu el pa, digu la benedicci, el part
i els el don. I digu: "Preneu, aix s el meu cos."
Desprs prengu una copa, digu lacci de grcies, els la
don i en begueren tots. Els digu: "Aix s la meva sang,
la sang de laliana, vessada per tothom. Us assegur que
ja no beur ms del fruit de la vinya fins al dia que begui
vi nou en el Regne de Du." (Mc 14:22-25). "Sent a
lnima una tristor de mort. Abb, Pare, tot ts possible;
aparta de mi aquesta copa. Per no es faci el que jo vull,
sin
54
el que tu vols." (Mc 14: 34,36). Llavors tots labandonaren i
fugiren. (Mc 14:50). Prengueren, doncs, Jess, i, portant-se
ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat "Lloc
de la Calavera". All el crucificaren. (Jn 19:16-18: resum).
Devers les tres del capvespre, Jess va exclamar amb tota
fora: "El, El, lam sabactani?" que vol dir: "Du meu,
Du meu, per qu mhas abandonat?" (Mt 27:46). Jess va
cridar amb tota la fora: "Pare, confii el meu al a les
teves mans". I havent dit aix, va expirar. (Lc 23:46).
El diumenge, molt de mat, les dones arribaren al sepulcre.
Hi van entrar, per no hi trobaren el cos de Jess, el
Senyor. Dos homes amb vestits resplendents els digueren:
"Per qu cercau entre els morts aquell que viu? No s
aqu: ha ressuscitat." (Lc 24: 1-5: resum). Mentre els Onze i
els qui eren amb ells parlaven daix, Jess es present
enmig dells i els digu: "Pau a vosaltres." Ells, esglaiats
i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Llavors
Jess els digu: "Per qu us alarmau? Mirau-me les
mans i els peus: som jo mateix." De tanta alegria no sho
acabaven de creure. Llavors els obr el cor perqu
comprenguessin les Escriptures. (Lc 24: 33,36-45: resum).
Jess va fer en presncia dels deixebles molts altres signes
prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els
que hi ha aqu han estat escrits perqu cregueu que Jess
s el Messies, el Fill de Du, i, creient, tingueu vida en el
seu nom. (Jn 20:30-31).
55
R e f l e x i
Testimoni duna cristiana
QUi S JESS DE
NATZAR PER A Mi?
- La llum dins la fosca.
- Lesperana dins la tristor.
- El senyal del cam per no perdrem.
- El toc dalerta quan ho enviaria tot a filar
estopa.
- La serenor dins langoixa.
- El contrapunt quan pens que tot ho faig b.
- L'interrogant que he de posar davant
moltes necessitats que em cerc.
- El qui em fa davallar del pedestal que
sovint em faig.
56
- El qui murgeix a preocupar-me del germ
quan li pas de llarg.
- El qui mestira les orelles quan disfrs la
veritat.
- El qui majuda a continuar la pujada quan
ja estic cansada.
- Jess em fa rectificar la postura de la qual
nestava molt segura.
- Ell s qui em dna lal dillusionar-me
altra vegada, quan pensava que ja res valia
la pena.
- El Senyor s qui em diu que, malgrat
sovint no som com caldria, ell sempre
confia en mi.
- Ell em recorda que els altres sn tan
importants com jo.
57
- s el qui mespolsa la son de la comoditat.
- s el qui em fa pensar que la creu encara
que no magradi s el cam de la vida.
- Ell s qui em desentela els ulls per poder
veure que aquells que em sn antiptics,
tal volta sn dadmirar.
- Ell em despulla l'enjoiada de justificants
que fcilment em cobreixen.
- Ell treu les corretjades quan cerc seguretat
dins la fe.
- s el DU QUE M'ALLiBERA desclavituds,
perqu em perdona i mestima.
- s el Du que em dna fora per creure
que EL DEFINITIU S LA ViDA i no la mort.
(C. B. L. 1992)
58
PANS i PEIXOS
Esglsia de la Multiplicaci dels Pans i Peixos
Tabgha - Israel, segle V
59
SIGNES i MIRACLES
A la Bblia hebrea Du apareix sovint fent prodigis meravellosos en
favor del seu poble i dels seus elegits. Molts daquests fets sn
mitolgics, per nhi ha molts altres que tenen un fonament real i
histric. "El Senyor tot ho pot i res li s impossible", seria el rerefons
justificatiu de totes les actuacions divines al llarg de la histria.
A la Palestina del temps de Jess es vivia encara la convicci del
poder omnipotent de Du, que es manifestava entre el poble,
sobretot davant la urgncia dels ltims dies que arribaven. Jess de
Natzar fu fets extraordinaris, meravellosos i admirables; aquest
s el testimoni constant de tots els qui el conegueren (una de cada
quatre pgines dels evangelis conta fets miraculosos seus). El fet
ms extraordinari fou que, una vegada mort Jess a la creu, els
seus seguidors, unnimement i sense explicaci lgica, declaren
que s viu i tornar. Donen fins i tot la vida per aquesta convicci.
La gent del mn hellnic i rom vivia dins una mentalitat mgica i
supersticiosa, on el prodigi i el miracle eren quelcom natural a la
vida i necessari per a la supervivncia. Als nombrosos santuaris de
tot l'Imperi els malalts, oferint dons i sacrificis, es posaven bons. Els
mags tenien un ofici reconegut dins la societat. La cincia admetia
les anomalies miraculoses; el naturalista Plini cataloga una planta
d'Israel que mai feia flors en dissabte, dia sagrat. Els emperadors es
feren divins i alguns fins i tot obraven prodigis; es conta de Vespasi
que, a Egipte, tocant els ulls dun cec, amb la saliva el pos bo. Els
emperadors eren invocats amb el nom de "salvador". En el segle
primer Apoloni de Tiana fou anomenat "home div" perqu amb
miracles curava la gent. Lgicament, doncs, els cristians daquella
cultura coetnia de Jess volgueren remarcar tamb amb miracles
el poder del seu Mestre i sens dubte - segons les investigacions
bbliques - exageraren els fets, o dit de forma ms suau,
acomodaren els fets a les formes i modes de lpoca.
60
Avui explicarem molts "miracles" de Jess i dels primers cristians
duna altra forma sense llevar-los gens dimportncia. No
necessitam miracles per entendre la ra de moltes coses; hi ha les
causes naturals, abans desconegudes. El sol no s du, com sha
cregut a moltes cultures, el tro no demostra la ira divina, els ssers
superiors no obren les comportes del cel per deixar caure la pluja, ...
Seria llargussim el cam dins les mitologies darreu del mn. Ara,
fins i tot, repugna a molts creients assenyats que Du hagi dalterar
les svies lleis naturals per demostrar el seu poder amb un miracle.
Ell ja fu el "miracle" dinstaurar lordre natural admirable, que sovint
ens sobrepassa i deixa bocabadats. "Miracle" t relaci etimolgica
amb "admirable" (del llat "miraculum"). I s admirable tot all que
s signe dun ordre nou.
Levangeli de Joan no parla de miracles. Presenta totes les
actuacions extraordinries de Jess com a signes de larribada
imminent de Du, que es fa present en Jess. El Regne de Du s
a prop, s aqu, es diu en els altres evangelis. Quan Jess cura un
malalt significa que la bona nova, la salvaci, ja s arribada! Quan
ell fa que el pa basti per a tots significa que s possible la solidaritat
i la germanor entre els humans. Segurament avui Jess faria els
mateixos signes, encara que fossin seguidament escrits duna altra
manera, dacord amb la mentalitat del final del segle XX. Certament
al segle XL hauran de cercar una nova redacci dels nostres
mateixos fets "miraculosos" i "admirats".
Avui segueixen els "miracles". No sn precisament els ms
importants els que el Vatic reclama per declarar santa una
persona. Certament ens rodegen uns signes: sn fets admirables i
meravellosos que anuncien una societat nova i un mn millor. Hi ha
persones que avui i ara es donen totalment - amb alegria i sense
esperar guany - als pobres, als vells, als marginats, als moribunds,
als presoners, als sense casa, als infants, als perseguits, als de
raa exclosa, als prostituts, als sense esperana, als qui ploren, als
qui sofreixen la guerra, ... Continua el miracle de les benaurances.
La seva recerca s el millor signe de larribada de Du. El que
manca sn ulls per veure, orelles per escoltar, boca per parlar ... i
cor per estimar!
BIBLIOGRAFIA: CLARK KEE (HOWARD): Medicina, Milagro y Magia en
Tiempos del Nuevo Testamento. Ed. El Almendro. Crdoba, 1992.
61
PASTORS AMB ANIMALS
Miniatura del "Vergilius Romanus"
Biblioteca Vaticana. Roma, segle V
62
CRIST ENSENYANT ELS APSTOLS
Catacumbes de Domitila
Roma, segle IV
63
4. Els primers seguidors
1. Jess i els seus amics eren jueus. De raa i de religi.
Per als hebreus el compliment de la llei de Moiss i el
culte en el temple de Jerusalem eren els eixos fonamentals
de la religiositat. Jess, durant la seva predicaci, no va
fundar cap nova religi, simplement va instaurar una nova
actitud en la prctica de la religi hebraica. A la Bblia
dels jueus, o Antic Testament, Du ja hi apareix com a
pare, sobretot des de lexili del poble israelita a Babilnia,
en el segle VI a.C. Vegeu, com exemple, els ltims
captols del llibre d'Isaes. Jess aprofundeix en aquesta
orientaci, anomena Du amb l'afectus "abb" (mon pare
estimat, mon paret) i sentrega a fer sempre la seva
voluntat. Seguint la mentalitat de lpoca, Jess veu tamb
imminent larribada de Du, duna forma poderosa i
visible, enmig del seu poble. El Regne de Du s a prop i
cal convertir-se. El temps final ja s arribat!
La paraula "esglsia" es troba poques vegades en els texts
evanglics; quan apareix correspon al terme hebreu
LHQ ("qahal"), que significa "reunir en assemblea",
"venir junts". El poble d'Israel es reunia en assemblea
sempre que Du li donava instruccions. Aquest mot t un
sentit actiu i participatiu. Jess segurament mai va
entendre lesglsia amb el sentit modern duna gran
instituci universal.
2. Conservadors i progressistes. Hi havia dos grups molt
diferenciats entre els jueus: els conservadors i els
progressistes. Els primers normalment residien a
64
Palestina, parlaven arameu (en temps de Jess lhebreu es
parlava poc) i eren estrictes complidors del culte en el
temple de Jerusalem. Els segons, generalment per
necessitats econmiques, havien emigrat i vivien a
qualsevol lloc de l'Imperi, eren de llengua greca, havien
hel lenitzat la cultura i els costums i relativitzaven la llei
mosaica i el culte en el Temple, integrant vida i religi
ms dacord amb la visi humanstica del mn grec i
rom.
3. Fe en la resurrecci de Jess. s el tret ms
caracterstic de les primeres comunitats de creients.
Sorgeix immediatament desprs de lexecuci de Jess a
la creu. Jess no romangu a la mort, sin que Du el
ressuscit: s el bess de la nova doctrina que segueix
sempre aquest esquema:
3.1 - Jess ha ressuscitat perqu Du s fidel i salva de la
mort aquell que ha donat la vida per seguir un cam
damor i justcia.
3.2 - Jess s viu, per no tornar a morir mai ms.
3.3 - Jess tenia ra: es va fiar de Du. Els seus seguidors,
com fu Jess, han de saber tamb donar la vida els uns
per als altres.
3.4 - La vida t sentit; els humans, com ell, han de morir i,
tamb com ell, han de ressuscitar.
Des de la fe en Jess ressuscitat comencen els seguidors
de Jess a ser plenament conscients del que va dir i va fer
el Mestre; noms des daquesta fe es pot parlar del
naixement de lesglsia, la qual s el grup de persones que
confessen que el Senyor Jess viu i orienta la vida. (Vegeu
J.R. BUSTO: "Cristologia para empezar". Ed. Sal Terrae. Santander,
1994. Pgines 105-110).
65
Lafirmaci de la resurrecci de Jess sortir sempre de la
convicci personal, fonamentada en la fe individual i en el
testimoni col lectiu de la comunitat. Mai, per, ser fruit
del raonament lgic o de la deducci experimental o
cientfica.
4. El nom de cristians. Ja des del comenament hi va
haver dos grups de seguidors de Jess: el format per jueus
de Palestina i lintegrat per hebreus de la Dispora (o que
vivien fora del seu pas). Eren de llengua diferent i tamb
de cultura i de mentalitat molt diverses. Tots eren de
religi jueva. Aviat els segons admeteren larribada de
nous seguidors dorigen no jueu, als quals ja no imposaren
ni la llei ni els costums hebraics. Pau de Tars fou un del
qui ms obriren laccs de la doctrina de Jess als no
jueus, alliberant-los de la llei i de les prctiques
mosaiques. Aquests seguidors de Jess, ja independents
dels jueus, reberen per primera vegada el nom de cristians,
a la ciutat d'Antioquia de Sria, probablement molts anys
desprs de la crucifixi de Jess. (Vegeu Fets dels
Apstols 11:26). Daleshores en seran sempre aix
coneguts els seguidors de Jess, tant els judeocristians
(que anaren minvant fins desaparixer), com els cristians
gentils (no procedents del judaisme), els quals
augmentaren cada vegada ms en nombre amb el pas dels
segles.
5. La certesa de trobar-se als darrers temps era una
constant permanent. Tota la primera - i en part tamb la
segona - generaci de cristians vivia esperant el retorn
immediat del Senyor Jess. Sempre era present latesa del
66
descobriment o revelaci definitiva (del grec
otokou|i "apocalipsis"). Tot tenia un sentit
provisional perqu satracava el final i la demostraci
gloriosa del poder de Du. Calia, doncs, que tothom fos
conscient daquesta realitat propera i definitiva. Aquesta
visi no era exclusiva dels cristians ja que era igualment
compartida per algunes sectes jueves i altres religions.
Jess i els seus immediats seguidors - Pau de Tars tamb -
visqueren amb aquesta convicci. Alguns cristians tant
lexageraren que deixaren de treballar. Cal que a la segona
carta als Tessalonicens (3,10) Pau explcitament els
recrimini: "Qui no vulgui treballar, que no mengi".
6. Carismes i organitzaci. Durant els primers temps
lorganitzaci dels cristians fou mnima i reduda a
l'indispensable. Es viuen els darrers temps; tot aviat ha
dacabar. Per a mida que passen els anys se sent la
necessitat dutilitzar millor el que es tenia. Es tracta de
coordinar els carismes o dons que tothom posseeix i que
ha rebut amb ms o menys mida. Impera la llibertat i la
confiana plena en lassistncia del Senyor Jess,
mitjanant lacci del seu sant Esperit. Cal revisar
acuradament aquesta curta etapa que trobam reflexada en
alguns llibres del Nou Testament i que pot aportar llum i
esperana a moltes situacions viscudes actualment per les
comunitats cristianes arreu del mn.
7. Fixaci dels llibres sagrats. Els cristians es reunien
peridicament - setmanalment - per enfortir-se en la fe
mitjanant la pregria. Escoltaven la lectura de la Bblia
(Antic Testament) i laplicaven, a la llum del Crist, a la
67
situaci viscuda aleshores. Recordaven la figura del
Mestre: actualitzaven el que havia dit i fet. Al principi
noms oralment, desprs es trameteren alguns escrits
referents al Senyor: comenaren pels relats de la passi i
mort i seguiren desprs amb diferents esdeveniments de la
seva vida, manifestats sobretot amb signes i miracles.
Aquests escrits serien lembri dels futurs evangelis.
Interpretaven les narracions del que contaven o llegien
sota la perspectiva del moment present, posant en boca de
Jess all que creien que el Mestre hauria dit a aquella
comunitat, si hi hagus estat fsicament present. s a dir,
reinterpretaven els episodis evanglics amb la visi de la
vida diria daquell moment. Les narracions evangliques
es convertien aix en norma de vida i la presncia
espiritual de Jess era assimilada a la seva presncia
fsica; ambdues eren presncies reals, encara que diferents.
Tamb es llegien i comentaven les cartes que havien rebut
daltres comunitats cristianes, o b es copiaven i
aprofitaven els escrits que tenien altres grups cristians.
Aix foren respectades i venerades les cartes apostliques
de Pere, Pau, Joan, Jaume, Judes ... (Calia sempre el segell
de garantia donat pel nom dels apstols, encara que els
escrits no sempre venien directament dells). Els escrits
ms valorats i acceptats foren guardats i tramesos amb
mxima diligncia de generaci en generaci durant els
tres primers segles, destriant cada vegada millor els escrits
que les comunitats trobaven directament relacionats amb
el missatge de Jess (llibres cannics), daquells altres
documents que, b perqu no connectassin directament
amb els testimonis coetanis de Jess, b perqu arribassin
plens daspectes mitolgics o filosfics estranys, deixaven
68
amagada la revelaci
donada per Du sobre Jess (llibres apcrifs). Aix al segle
IV qued definitivament tancat el cnon dels 27 llibres del
Nou Testament. Feren la selecci de llibres sagrats les
diferents esglsies, o grups de comunitats cristianes, que,
sota la llum de l'Esperit, deixaren analitzar i vitalitzar la
seva vida per la llum de les esmentades lletres sagrades.
Aix san veient - passats els anys i els primers segles - la
gran coincidncia que hi havia en aquests textos i es form
el "cnon" o "regla" de llibres sagrats o inspirats per Du.
8. Comunitats ideals o gent estranya i tancada.
Segurament no hi hagu ni una cosa ni una altra. Ms aviat
es pot dir que les primeres generacions de cristians foren
formades principalment per gent senzilla, sense grans
recursos, ni intel lectuals, ni socials, ni econmics. Cal dir
que aviat tamb shi incorporaren algunes persones dalta
posici econmica i cultural.
Els primers seguidors foren persones humils i
treballadores: els apstols foren pescadors, obrers
manuals, gaireb sense il lustraci. Sembla que els
primers convertits, desprs de la resurrecci de Jess, eren
persones de senzilla categoria social, altrament no hauria
estat fcil llur conversi. Destaca, per, Pau de Tars qui
tingu una preparaci cultural important, tant hebraica
com hel lnica. Ms tard, entre els cristians, es trob gent
de totes les categories socials, encara que sempre
predominaren els pobres i les classes populars.
69
Respecte als valors tics i morals, es pot concloure que
entre els primers cristians hi hagu persones de gran vlua,
fins arribar a lentrega total i al martiri, per tristament
tamb abundaren les rivalitats i els egoismes entre els
membres de les primitives esglsies. Basta rellegir
rpidament alguns texts del Nou Testament per comprovar
ambdues afirmacions.
En definitiva, cal dir que els primers cristians no eren ni
superherois ni gent depravada: foren simplement persones
humanes - com ho som tu i jo - amb defectes, virtuts i
possibilitats de canvi. Aix s, visqueren sota les
coordenades histriques i culturals de lpoca, la qual cosa
condicion moltssim la forma de comprendre i viure la
vida, com avui nosaltres patim - per a b i per a mal - les
influncies decisives de la tcnica, leconomia, la cultura i
la poltica dels nostres dies. Cal rellegir crticament els
textos que ens expliquen la vida dels primers cristians i
aplicar-los adequadament al dia davui. Sens dubte, el
llibre dels Fets dels Apstols, en els primers captols,
idealitza la vida daquelles primeres comunitats cristianes.
s ms real atracar-se als primers grups de cristians com
ho fa Pau en les seves cartes; all hi podem descobrir
millor unes persones humanes, pecadores i santes alhora.
BIBLIOGRAFIA:
- J.R.BUSTO: "Cristologa para empezar". Ed. Sal Terrae. Santander,
1994.
- F. RIERA: "Jess, el Galileu". Ed. Claret. Barcelona, 1991.
- J.SANS: "Jess de Nazaret: el Mito y la Sombra". Ed. Incipit.
70
Madrid, 1996.
- M. SIMON: "Les Premiers Chrtiens". Ed. Presses Universitaires.
Paris, 1967.
71
REFLEXI BBLICA
Jess va arribar, es pos al mig i els digu: "Pau
a vosaltres. Com el Pare mha enviat a mi, tamb
jo us envii a vosaltres". (Joan 20: 21). Jess es va
aparixer als Onze i els reprotx la seva falta de
fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut
els qui lhavien vist ressuscitat. Els digu: "Anau
per tot el mn i anunciau la bona nova de
levangeli a tota la humanitat". (Marc 16: 14-15).
Ells se nanaren a predicar pertot arreu. El
Senyor hi cooperava, i confirmava la predicaci
de la paraula amb els signes prodigiosos que
lacompanyaven. (Marc 16: 20 ).
"Pau, Siles i Timoteu, a lesglsia dels
tessalonicencs, que viu en Du Pare i en
Jesucrist, el Senyor. Us desitjam la grcia i la
pau." (I Tessalonicencs 1:1).
Durant un any sencer Saule i Bernab van viure
en aquella comunitat i instruen molta gent. Fou a
Antioquia on per primera vegada els deixebles
van rebre el nom de cristians. (Fets dels Apstols
11:26).
Els apstols i els germans que eren a Judea van
sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit
la paraula de Du. (Fets 11: 1). La paraula de Du
sanava estenent i escampant. (Fets 12: 24).
72
PASQUA A UNA COMUNITAT CRISTIANA
Ca'n Tpara (Mallorca),
Diumenge de l'ngel de 1993.
Reuni de membres de Comunitats Cristianes per celebrar
l'Eucaristia de Jess, mort i ressuscitat. Som una trentena
de persones. Hi ha absncies importants: Ferran Bonnn,
Maria Morell, Rosa Toms, Paco Obrador, ... La causa
dalgunes s evident, la daltres no ho s tant. Poca gent
jove, poca gent nova. El clima s familiar. Presideix la
reuni Ramon Ballester.
Els signes d'aquesta Pasqua sn el ''93'' de pedres, per la
duresa daquest any i els caramels, per la illusi dels
infants. La Bona Nova que avui celebram s que JESS
VIU, que Jess s entre nosaltres: dins el germ, el de ms
a prop, aquell a qui li manca tot, aquell que plora, el qui
est malalt, el vellet que no es pot valdre, lInfant que no
s estimat, el jove que no t esperana, el pare que no t
treball, els marginats que anam fent i arrossegam a la
cuneta de la vida ...
No cerquem Jess a altres llocs, perqu no hi s i, per
tant, perdrem el temps. La cara de
73
Jess ressuscitat s avui la cara dels nostres germans. Si
creiem en Jess hem de ser ''ocells de Bona Nova'', no de
desencs i desesperana. Per aix suposa passar per la
nostra prpia mort: mort a la comoditat, mort al benestar,
mort a lamor propi, mort a la indiferncia ... Sense mort
no hi ha resurrecci possible, ni Bona Nova per poder
donar a alg.
Hem de perdre la por. Jess ens ho diu cada moment
daquest temps de Pasqua. ''No tingueu por'' diu
especialment a les dones que el troben viu, quan el
cercaven mort. ''No tingueu por'' ens diu a tots nosaltres
avui, quan el cercam dins el nostre petit mn tan espatllat.
Jess s entre nosaltres, per cal espolsar els ulls,
desenteranyinar les orelles, despullar-nos de tantes coses,
passar per la negaci dun mateix, ... per poder-lo
reconixer a cada instant, per retrobar ''la vida de
Jess'', el qual ens ha precedit, ens acompanya i ser amb
nosaltres fins a la fi.
(C.B.L)
74
75
SANT PAU
Catacumba de Pretestat
Roma, segle IV
76
5. Pau de Tars
1.- Importncia de Pau. El missatge de Jesucrist, mort i
ressuscitat, s segons el Nou Testament el fonament del
cristianisme, per sense Pau no hi hauria hagut Esglsia,
perqu ell s el responsable que el cristianisme, que ajud
decididament a organitzar, arribs a ser una religi
universal de la humanitat. (H.KNG: El Cristianismo. Ed. Trotta.
Madrid, 1997. Pg. 129).
2.- Fonts per conixer Pau. Les seves cartes sn la
principal font. s ell mateix que parla. Tenim 13 cartes
que es diuen de Pau, encara que segurament algunes sn
de diferent autor, (les cartes a Timoteu i a Titus, i es dubta
sobre la carta als Efesis). Foren escrites a partir de lany
51 del segle I. Tamb se suposa que Pau va escriure altres
cartes que shan perdut.
El llibre dels Fets dels Apstols s la segona font
important. Aquest llibre, juntament amb un evangeli, fou
escrit per Lluc, qui no era dorigen hebreu i acompany
llarg temps Pau en els seus viatges missioners. Fou escrit
entre els anys 80 i 85 i descriu com sestengu el
cristianisme des de Jerusalem fins a Roma. Dels 28
captols que t 17 es dediquen a Pau. Les seves dades no
sn completament fiables perqu no pretn ser una crnica
directament histrica; el seu objectiu s presentar
lexpansi de lesglsia primitiva, des duna perspectiva
idealitzada, per ajudar els lectors a pensar i a obrar,
seguint lexemple dels primers cristians, sempre moguts
per la fora de lesperit del Senyor Jess ressuscitat.
77
3.- Alguns trets importants de la seva vida. Va nixer
sobre lany 7, a Tars de Cilcia (a l'actual Turquia). Es
creu que mor a Roma, prop de lany 67. El seu nom era
Saule, hebreu de raa i religi, de la trib de Benjam i de
parla i de cultura grega. Segurament de famlia benestant
ja que era ciutad rom. Instrut profundament en la
Bblia, a Jerusalem. Adopt el llinatge llat de "Paulus",
que tradum per Pau.
Segurament pertanyia al grup dels fariseus i era fervent
defensor de la religi jueva, tant que, aix com va saber
que la nova doctrina de Jess sestenia rpidament, es
declar decidit perseguidor dels seus adeptes. Anant cap a
la ciutat de Damasc canvi radicalment de conviccions i
de forma dactuar. Es convert en fervent defensor del
cristianisme, declarant-se ell mateix apstol dels gentils i
dedicant-se totalment a la predicaci de Jesucrist, mort i
ressuscitat, fill de Du, salvador.
Viatj per molts llocs d'sia Menor (Turquia), Grcia i
Roma. Alg diu que arrib fins a Tarragona. Es creu que
mor mrtir a Roma durant la persecuci de lemperador
Ner. Ell i lapstol Pere sn considerats caps i columnes
de lesglsia.
Crida latenci que, no havent conegut personalment
Jess, no es preocup gaire de conixer-lo tractant ms
amb els qui havien conviscut amb Jess. Comparteix
plenament la seva causa: lespera de l'imminent arribada
del Regne de Du, la crida a la fe i a la conversi, la fe en
Du que actua dins la histria, la certesa que el Du
d'Israel s tamb el Du de tots els pobles, la incondicional
78
confiana en Du i el compliment perfecte de la llei
estimant Du i el prosme.
Desprs de la seva conversi passa tres anys sense anar a
Jerusalem a parlar amb els apstols; quan ho fa shi queda
noms dues setmanes. Predica alladament dels altres
apstols i s lnic que propugna decididament
lalliberaci de la llei hebraica per als qui no sn jueus.
Planta cara a Pere obertament per defensar la seva postura.
Retorna solament a Jerusalem per reafirmar la validesa de
la seva missi entre els gentils. En signe de solidaritat
aporta per als pobres de lesglsia de Jerusalem un present
en diners que ha recollit entre els fidels gentils de les
esglsies que ell ha fundat. A la ciutat, agafat pels seus
enemics, davant el perill de morir per trador, apel la al
Csar i exigeix sser jutjat com a ciutad rom; per a la
qual cosa s traslladat a Roma. Aix acaba la narraci dels
Fets dels Apstols.
4.- Alguns punts importants de la seva doctrina.
(Obra citada, pgines 130-131).
- Lessncia del cristianisme s Jess, el Crist. El
cristianisme s una religi diferent del judaisme, per amb
arrels hebraiques fonamentals.
- Jesucrist s Fill de Du. Aquest ttol, aplicat en aquell
temps a emperadors i herois importants, san concretant
cada vegada ms en el seu sentit natural.
- Una nova manera de comprendre la Llei sestabl dins les
esglsies, imitant Jess i els seus primers seguidors.
- La fe en Jesucrist, segellada pel baptisme, donava dret a
pertnyer al poble de Du.
79
5.- Aspectes "paulins" que haurien de reflexionar
millor els cristians davui. (Obra citada, pgines 132-136).
1. A cada comunitat de creients (a cada esglsia local) li
corresponen totes les funcions de lesglsia. Sn dons de
l'Esperit de Du i del Crist ressuscitat que es diuen
carismes. Du crida a exercir aquests dons com un servei a
la comunitat.
2. Tothom dins la comunitat t els seus propis carismes,
els quals no sn noms manifestacions extraordinries: do
de llenges, do de curaci de malalts, ... sin
principalment serveis ordinaris i de cada dia: do de
consolar, do danimar, do de cincia, do de parlar amb
seny, ...
3. Es t plena confiana en lactuaci de lnic Esperit, el
qual assegura la unitat i lordre i, per a aix, distribueix els
corresponents carismes a tots els membres de la comunitat
per a b de tothom.
4. Aix s la classificaci i importncia dels dons o
carismes, segons Pau escriu a la seva primera carta als
Corintis: "En lesglsia, Du ha posat, en primer lloc,
apstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres;
desprs, els qui tenen poder dobrar miracles; desprs,
els qui tenen el do de curar, dajudar els altres, de guiar-
los, de parlar en llenges. (12: 28).
5. Els serveis dordre i de direcci sestabliren de manera
autnoma i sense imposicions autoritries. Examinant les
80
cartes directes de Pau - no les que agafen desprs el seu
nom - es pot constatar que a les comunitats "paulines":
- el treball dels "episcopos" (supervisors) i dels diaques era
col lectiu; a cada comunitat hi havia ms dun
"episcopos".
- els preveres no hi sn anomenats; no es requereix
imposar les mans, o sigui ordenar, abans dexercir un
carisma.
6. Dins una situaci totalment humana - amb les
possibilitats i les misries que avui tamb tenim - sn
comunitats que viuen en llibertat, igualtat i germanor:
"Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Du en Jesucrist.
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona;
tots sou un en Jesucrist." (Glates 3: 26 i 28).
7. Immediatament desprs de Pau "es tancaran portes i
finestres": comenar la repressi de la llibertat que marc
els primers temps dels cristianisme. Es posaran traves a la
democrcia i als carismes i simposar la dominaci del
masclisme dins lEsglsia.
8. Contrriament al que molta gent opina, a les comunitats
fundades per Pau no hi ha antifeminisme. (Sexposa
aquest punt en el captol dedicat a la dona).
9. El punt cabdal de Pau s: el Senyor Jess, el Crist,
Fill de Du, mor i ressuscit.
BIBLIOGRAFIA:
- J. HOLZNER: "Paulus". Ed. Herder. Freiburg, 1964.
- J.DRANE: "La Vida de la Primitiva Iglesia". Ed. Verbo Divino. Estella, 1992.
- M. SIMON: "Les Premiers Chrtiens". Ed. Presses Universitaires. Paris, 1967.
- H. KNG: "El Cristianismo". Ed. Trotta. Madrid, 1997.
81
ORANT
Museu del Bardo (mosaic)
Tabarca, segle IV
82
REFLEXI BBLICA
A la carta als Glates shi troba la famosa
controvrsia de Pau sobre la no necessitat del ritus
de la circumcisi per pertnyer al nou poble de Du:
lesglsia. La fimosi practicada a tots els mascles
expressava lentrada en el poble d'Israel. Aix Pau
vol demostrar la llibertat del cristi enfront de la Llei.
No hi ha avui entre els cristians altres "ritus":
activitats, maneres de pensar, formes de vida, ... que
no pertanyen a l'essencial de la fe, per que alguns
volen imposar com indispensables? On s la
llibertat, tan prpia del creient en Jess?
Com sempre sha fet amb la Bblia, es poden aplicar
les segents paraules de Pau a molts fets i
situacions actualment viscuts dins lesglsia i dins el
mn. A continuaci cal saber-ne treure les
corresponents conseqncies i posar-les en
prctica. Es tracta de saber llegir els signes dels
temps.
"Mentre lhereu duna casa s menor dedat, no es
diferencia gens dun esclau, per b que s amo de tot.
Est sotms a tutors i administradors fins al temps fixat
pel seu pare. Aix tamb nosaltres: mentre rem menors
dedat respecte a la fe, rem esclaus dels poders que
dominen aquest mn. Per quan arrib la plenitud del
temps, Du envi el seu fill, nascut duna dona, nascut
sota la Llei, perqu rescats els qui vivem sota la Llei i
rebssim la condici de fills. I la prova que som fills s
que Du ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill,
que crida: "Abba, Pare!" (Glates 4: 1-6).
83
Crist ens ha alliberat perqu siguem lliures. Aix, doncs,
manteniu-vos ferms, i no us deixeu sotmetre altra vegada
al jou de lesclavatge! Mirau, som jo, Pau, qui us ho diu:
Si us feis circumcidar, Crist ja no us servir de res!
Declar a tots els qui es fan circumcidar que sobliguen a
complir tota la Llei. (Glates 5: 1-3)
Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Per
mirau que aquesta llibertat no sigui un pretext per a
satisfer els desigs terrenals. Ms aviat, per lamor, feis-
vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei
troba la seva plenitud en un sol precepte: "Estima els
altres com a tu mateix". Si vivim grcies a l'Esperit,
comportem-nos dacord amb l'Esperit! (Glates 5:13-14 i 25).
Quant a mi, Du men guard de gloriar-me en res si no
s en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el
mn est crucificat per a mi, i jo, per al mn. Perqu no
compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; noms
compta que som una creaci nova. Que la pau i la
misericrdia davallin sobre tots els qui segueixen
aquesta norma i sobre l'Israel de Du. (Glates 6:14-16).
84
CARTA DE PAU ALS ROMANS
- Selecci de texts -
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apstol, escollit per
anunciar l'evangeli de Du, (1:1) a tots els estimats de
Du que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us
desig la grcia i la pau de part de Du, el nostre Pare, i
de Jesucrist, el Senyor. (1:7).
No m'avergonyesc de l'evangeli, que s poder de Du per
a salvar tots els qui creuen. Viur el qui s just per la fe.
(1:16-17: resum) Jo pens que els sofriments del mn present
no sn res comparats amb la glria que sha de revelar
en nosaltres. Perqu l'univers creat espera amb
impacincia que la glria dels fills de Du es reveli
plenament. (8:18-19) Fins i tot en les tribulacions trobam
motiu de gloriar-nos, perqu sabem que la tribulaci
engendra pacincia. (5:3) Sabem que Du ho disposa tot
en b dels qui lestimen. (8:28).
No us emmotlleu al mn present; deixau-vos
transformar i renovau el vostre interior, perqu pugueu
reconixer quina s la voluntat de Du, all que s bo,
agradable a ell i perfecte (12:2) Lesperana no enganya,
perqu Du, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu
amor en els nostres cors. (5:5) Nosaltres no sabem com
hem de pregar, per el mateix Esperit intercedeix per
nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. (8:26).
Nosaltres, que som molts, units a Crist formam un sol
cos i som membres els uns dels altres. (12:5) No quedeu a
deure res a ning, si no s lamor que us deveu els uns
als altres. (13:8) Cerquem all que porta la pau i
85
que edifica la comunitat. (14:19) Que lesperana us
ompli dalegria. Sigueu pacients en la tribulaci,
constants en loraci. Feis-vos solidaris de les necessitats
del poble sant. Practicau amb delit lhospitalitat. Beneu
els qui us persegueixen. Beneu, no maleu. Alegrau-vos
amb els qui estan alegres, plorau amb els qui ploren.
Viviu dacord els uns amb els altres. No aspireu a
grandeses, sin posau-vos al nivell dels humils. No us
tingueu per savis. No torneu a ning mal per mal; mirau
de fer el b a tothom. Si s possible, i fins on depengui de
vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us
prengueu la justcia per la vostra m. (12:12-19).
Que Du, de qui provenen la constncia i el consol, us
concedeixi de viure unnimement i dacord els uns amb
els altres, a exemple de Jesucrist; aix, amb un sol cor i a
una sola veu, glorificareu el Du i Pare de Jesucrist,
Senyor nostre. (15:5-6) Que el Du de la pau sigui amb
tots vosaltres. Amn. (15:33) A Du, lnic ple de saviesa,
glria eternament per Jesucrist. Amn. (16:27).
86
DOF
Catacumba de Via Torlnia
Roma, segle III
87
86 ORANT
Catacumba de Tresone
Roma, segle IV
88
6. Evoluci de lEsglsia
1.- LEsglsia s comuni. Jess de Natzar no pretenia
la fundaci duna nova religi ni tenia intenci de crear
lesglsia. Ell predic el regne de Du enmig del seu poble
d'Israel. Lesglsia, encara que no fos instituda
directament per Jess, va nixer fonamentada en ell i s la
comunitat daquells que creuen en el Crist, mort i
ressuscitat, i en la seva obra. Des dels orgens el principal
objectiu de lesglsia sempre ha estat viure com una
comunitat de creients en Jess i expandir-se formant noves
agrupacions amb el mateix ideal.
La paraula "esglsia" saplic en un primer moment a cada
agrupaci o comunitat de creients. Cada esglsia local
tenia en si mateixa la plenitud de tota lesglsia del Crist.
Desprs aquest mot design la comuni (literalment: la
uni mtua) entre les diverses esglsies locals. Des del
comenament les esglsies visqueren situacions difcils i
sofriren greus tensions entre elles. Davant les diversitats
existents procuraren cercar el cam de la unitat, objectiu no
sempre aconseguit. Per expressar la uni es reunien
membres de diferents esglsies i celebraven el memorial
del Senyor o "comuni", on tots menjaven del mateix pa i
bevien de lnic calze. Amb la mateixa paraula "Esglsia"
sexpressava aix la totalitat de les comunitats de cristians.
"Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Du
i Pare de tots, que est per damunt de tots, actua en tots i
s present en tots." (Efesis 4:5)
89
2. Lesglsia evoluciona. "Jess s el Senyor!" (I Cor.
12:3 i Rom. 10:9) s leix fonamental i immutable de
lesglsia. Constitueix la primera confessi de fe cristiana
que san explicitant en el "credo" dels creients. Vet aqu
alguns fets, veritats essencials de la fe cristiana: Jess de
Natzar mor i Du el ressuscit a una vida nova. Du es
manifest en el seu Fill. L'Esperit del Crist s present i
actua entre els humans. El fet s immutable, per pot
canviar la seva expressi que, per ser correctament entesa,
cal adaptar als diferents llenguatges i cultures. Avui, a
molta gent del nostre entorn li resulten gaireb
inintel ligibles molts conceptes sobre Du, Jesucrist i
l'Esperit Sant que sestabliren i assimilaren durant els
primers grans concilis de lesglsia. El concili de Nicea,
lany 325, proclam que el Fill s de la mateixa natura que
el Pare. Per la paraula ooouoio ("omousios":
consubstancial, de la mateixa substncia, idntic) hi hagu
innombrables bregues, persecucions i separacions. Maria,
per ser mare de Jess, s ucotoko ("theotokos": mare de
Du), establ lany 431 el concili d'Efes i aqueixa
afirmaci provoc rebel lions, cismes o divisions que
encara duren entre les esglsies. Per ser cristi no cal,
doncs, ser historiador, teleg, filsof, exegeta o
antropleg. Noms cal entendre i posar en prctica - amb
les categories davui - el que enseny i visqu Jess i aix
preparar amb confiana el seu retorn.
"Tothom qui escolta aquestes paraules meves
i les compleix, sassembla a un home de seny
que va construir la seva casa damunt roca." (Mateu 7: 24)
90
Vegem alguns aspectes de lesglsia on hi ha hagut una
gran evoluci. Per tenir-ne una visi adequada i crtica,
caldr desprs profunditzar cada tema. Aqu noms s
ofert un petit i limitat esbs.
----------------------------------------------------------------------
3. EL BAPTISME. s el smbol bsic dels cristians. Segons
alguns exegetes (investigadors bblics) no s histrica lordre de
batejar donada per Jess; sn els primers seguidors qui la fan dir
immediatament a un Crist ressuscitat i posen en s el baptisme
des dels primers moments desprs de la partena del Senyor. Ser
sempre el ritus dacceptaci, acollida i iniciaci en el cristianisme.
Normalment el baptisme era rebut per adults; noms a partir del
segle VI els infants foren batejats massivament. Sempre era
dimmersi: el candidat entrava, nu, dintre laigua i responia
afirmativament aquestes tres preguntes: "Creus en Du, Pare
totpoders?" "Creus en Jesucrist, Fill de Du?" "Creus en
l'Esperit Sant, la santa Esglsia i la resurrecci del cos?"
Desprs de cada resposta era submergit dins laigua. Amb el
baptisme se cercava una nova orientaci de la vida. Des del segle
II, qui volia rebre el baptisme shavia de preparar en el
catecumenat (temps daprendre), que durava 2 o 3 anys. Al final
el candidat havia de superar un examen o prova de vida; si no el
superava, continuava la preparaci. Cada candidat tenia un
fiador, que garantia la seva bona intenci i esdevenia desprs el
seu padr de fonts. Hi havia oficis incompatibles amb la fe
cristiana: gladiador i soldat (perqu matar s il lcit), actor,
escultor i professor (perqu no es poden representar ni ensenyar
dus falsos). Amb el baptisme totes les faltes o pecats quedaven
perdonats. El martiri (morir per la fe) equivalia a un baptisme de
sang, ms preuat que el daigua.
"Anau a tots els pobles i feis-los deixebles meus,
batiant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
i ensenyant-los a guardar tot all que us he manat.
Jo som amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del mn."
(Mateu 28:19-20)
91
4. L'Eucaristia. El ritus que acompany la predicaci de Joan fou
el baptisme o neteja per laigua. Per a Jess lacci simblica
principal fou sempre la dels pats amb els amics; ning mai
nestava excls: publicans, pecadors, pobres, dones, ... A la taula
se celebrava larribada del regne de Du, o sigui, la presncia de
Du enmig dels humans. Jess celebr molts sopars amb els seus
amics. El darrer sopar, davant la tragdia imminent, va tenir una
ressonncia especial. La repetici que en feren els cristians fou
anomenada "fracci del pa", "sopar del Senyor", "acci de
grcies", "comuni", "oblaci", "sant sacrifici" i, a partir del
segle VI, "missa". La celebraci es feia a cases particulars el
vespre del diumenge; desprs es pass al mat del dia del Senyor,
que fou feiner fins lany 321.
Se seguia el ritual hebreu. Normalment presidia la celebraci el
cap de casa qui al comenament partia el pa - repetint les paraules
de Jess - i el repartia entre els assistents. "Com aquest pa s
partit i repartit, nosaltres tamb ens hem de fer trossos per als
altres i donar-nos a ells. Aix ho fu Jess i aix ho farem els seus
seguidors. Lentrega ha de ser total". (En hebreu i arameu "cos" i
"carn" signifiquen tota la persona). Aquesta seria, ms o menys,
lexplicaci que donava el president. Tothom responia "Amn"
(aix sigui, aix ho vull, aix ho esper), i menjava el tros de pa.
Seguidament se sopava. Cadasc duia queviures de casa seva. Era
un sopar de germanor, anomenat en grec ootq ("agap": amor),
per prest hi hagu tamb abusos i desuni, com escriu Pau a la
carta primera als Corintis: (11:17-34). Al final del sopar - seguint
encara el ritual jueu - es feia la pregria dacci de grcies: el pare
de famlia o el qui feia de president, repetint les paraules de Jess,
passava la copa de vi, de la qual en bevien tots. Acabaven amb
lexclamaci aramea "Marana ta!", "Vine, Senyor!" El pa que
quedava es duia als qui no havien pogut participar a la celebraci.
A partir del segle IV els assistents, llevat del celebrant, deixaren
de combregar.
"Cada vegada que menjau aquest pa i beveu aquesta copa
anunciau la mort del Senyor fins que ell vngui" (ICor 11:26)
92
5. La Confirmaci. La iniciaci cristiana consistia en rebre el
mateix dia el baptisme i la confirmaci i celebrar seguidament
leucaristia. L'Esperit de Jess es comunicava imposant les mans
sobre el cap del qui acabava de rebre el baptisme i ungint el seu
front amb oli, tot seguint el costum hebreu. Passats els anys se
separaren baptisme i confirmaci, com es troben avui.
"Tan sols havien estat batiats en el nom de Jess, el Senyor.
Pere i Joan els van imposar les mans
i ells reberen l'Esperit Sant" (Fets dels Apstols 8:16-17)
-----------------------------------------------------------------------------------------
6. La Penitncia. Els primers cristians eren molt exigents. Els qui
no eren fidels als compromisos acceptats en el baptisme quedaven
excomunicats, aix s, separats de la comunitat. Per tamb es
pens en la possibilitat del perd. Durant les poques de
persecuci hi hagu molts cristians que renegaren de la fe;
especialment per a ells es demanava la reconciliaci.
"En els primers segles la confessi tenia un carcter molt estricte i
infreqent. Noms senfocava envers tres culpes: apostasia o
idolatria, homicidi i adulteri (ms tard tamb el robatori), si eren
pblics i havien produt gran escndol. Els altres pecats eren
perdonats amb la reconciliaci mtua, la pregria, la penitncia
privada, les bones obres, etc. El cristi pblicament culpable
dalgun dels pecats esmentats suara, lhavia de confessar al bisbe i
era incardinat a lestol dels penitents. Havia de fer penitncia
pblica i no era adms a leucaristia. Labsoluci (o perd) es
donava el Dijous Sant. Noms es podia rebre una vegada en tota
la vida. En cas de reincidncia se suposava que la primera
conversi no havia esta sincera. Desprs de la penitncia i
absoluci restava encara sovint lobligaci de fer ms penitncia"
((2) pgina 408).
La penitncia podia durar setmanes o anys. Desprs es feia la
reconciliaci, imposant les mans els membres de la comunitat i,
des del segle III, noms el bisbe. A Orient sempre pogu donar
93
el perd qualsevol cristi, sobretot si era una persona devota o un
mestre espiritual. Els monjos tamb oferien el perd pregant i
beneint. A ttol anecdtic vet aqu la duraci dalgunes
penitncies: assassinat, 20 anys; adulteri, 15 anys; robatori, 2
anys; apostasia (negaci del Crist), tota la vida.
"Perdona les nostres ofenses,
aix com nosaltres perdonam els qui ens ofenen." (Mateu 5:12)
----------------------------------------------------------------------------
7. Els ministeris eclesistics: diaques, preveres i bisbes. Els
primers dirigents de lesglsia de Jerusalem foren els "dotze"
apstols, els quals havien conviscut amb Jess i eren els seus
testimonis directes. Un altre grup director era integrat pels dos
apstols Pere i Joan i el germ de Jess, Jaume. Tamb hi havia el
grup dels set diaques que regien els creients de llengua grega. A
ms, Pau de Tars es proclam ell mateix apstol, fonamentant-se
en lencrrec que deia haver rebut directament de Jess
ressuscitat.
En el Nou Testament el nom de sacerdot noms saplica al Crist.
Per als ministres o servidors de lesglsia sn preferits noms
profans, com diaca (ajudant), prevere (vell) o bisbe (episcopos:
supervisor). A Palestina cada esglsia o comunitat era dirigida pel
grup de preveres. Presidint les comunitats o esglsies del mn
hel lnic, fundades per Pau, hi havia col laboradors o presidents
que ms tard serien anomenats bisbes. Tant els preveres com els
bisbes sempre dirigien la comunitat de forma col legiada; no fou
fins al segle II que hi hagu noms un bisbe a cada esglsia.
Preveres i bisbes tenien la mateixa importncia.
Tots els ministres o servidors eren sempre elegits per la seva
comunitat. El poble donava o refusava el seu consentiment als
candidats presentats. Lelecci no era definitiva: si els dirigents
no ho feien b, mostrant heretgia o poca santedat, eren deposats
pel poble. Les dones tamb eren presents en els primers
ministeris, per aviat en foren segregades per interessades raons
"teolgiques" i masclistes. A partir del segle II es crearen els
94
serveis permanents, mitjanant lordenaci o entrega de poders
especials, provinents de la imposici de mans daltres preveres o
bisbes. Aquesta ordenaci, que no existia al principi, fou el
resultat duna evoluci: lesglsia interpret que Jess i els
apstols haurien trobat convenient la transmissi dels serveis
eclesials mitjanant un ritual dordenaci. ((1) pgina 120).
Avanant els temps bisbes i preveres es diferenciaren quedant els
primers superiors. El col legi dels bisbes (episcopoi)
sencarregaven de lorganitzaci i administraci de la comunitat.
Aqueix servei es convert en el ministeri central de lesglsia.
Durant el segle III el col legi episcopal de cada comunitat qued
redut a un nic bisbe i cada bisbe tenia totes les funcions
d'Esglsia dins la seva comunitat. Bisbes i preveres foren
considerats sacerdots, dedicats ms al culte i al sacrifici, amb
molta relaci amb l'Antic Testament. A partir del segle IV, com
una necessitat de puresa (per estar nets per al culte) es comen
exigir el celibat als ministres sagrats. Histricament no es pot
demostrar la srie ininterrompuda de bisbes des dels apstols, ara
b, des de la seva creaci, els bisbes sempre han cuidat de la
fundaci i direcci de les comunitats.
"Qui vulgui ser important enmig de vosaltres,
que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer,
que es faci lesclau de tots." (Marc 10:43-44)
------------------------------------------------------------------------------
8. Els patriarques. Els bisbes deixaren de ser iguals perqu uns
simposaren sobre els altres, b perqu la seva esglsia - deien -
lhavia fundada un apstol, b perqu la seva ciutat era ms
important. Lorganitzaci de lesglsia san adequant a la divisi
en provncies de l'Imperi Rom; aix es crearen els bisbes-
patriarques que governaven sobre les esglsies i els bisbes del
districte. Van ser cinc els patriarcats, corresponents a les ciutats
de Roma, Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem.
Cada patriarcat exerc totes les funcions d'Esglsia ecumnica o
universal, amb total autonomia. A causa de la connexi amb
lapstol Pere, Roma tingu una preeminncia
95
sobre totes les esglsies, per era noms honorfica. El bisbe de
Roma tenia el ttol de "Primus inter pares" (primer entre iguals).
Cal afegir que els condicionaments poltics tamb influren
fortament.
"Us he donat exemple, perqu, tal com jo us ho he fet,
ho faceu tamb vosaltres." (Joan 13:15)
------------------------------------------------------------------------------
9. El Papa o bisbe de Roma. A Orient moltes esglsies
afirmaven el seu origen apostlic, a Occident noms Roma pogu
invocar tenir relaci amb lapstol Pere; per aix, no trobant
altres esglsies rivals, pogu estendre ms fcilment el seu
prestigi sobre totes les terres de Ponent. El nom de "Papa" ve del
grec totto (pappas) i significa pare (amb to afectus).
En el Nou Testament no es diu que Pere visits o visqus a Roma.
Sn les antigues cartes de Climent (any 96) i d'Ignasi d'Antioquia
(any 110) les que afirmen que Pere visit Roma, on hi mor durant
la persecuci de lemperador Ner, per la seva tomba no ha estat
encara identificada amb certesa.
Des del segle III els bisbes de Roma pretenen ser els principals
dirigents de tota lesglsia, dient que sn els successors de Pere,
primer bisbe de Roma. Manquen, per, testimonis fiables per
poder assegurar que Pere fos bisbe daquella ciutat. ((3) pg. 100).
En el segle II, a Roma, encara hi havia un col legi episcopal i no
un nic bisbe. s veritat que el bisbe de Roma - per la seva relaci
amb Pere - sempre fou considerat un mediador per ajudar a
resoldre conflictes daltres esglsies. Quan Jerusalem qued
completament destruda lany 135, Roma - perqu era la capital
de limperi i la seu de Pere - agaf el seu lloc dins el mn cristi,
per en el segle III el bisbe rom Esteve I volgu imposar-se
sobre altres bisbes i fou enrgicament refusat.
Un fet del segle V promocion molt el papat. L'Imperi Rom
d'Occident fou envat pels pobles del Nord quedant dividit en
96
diversos regnes. No passava aix a Orient on Bizanci encara
tingu lhegemonia fins al segle XV. Destrut limperi occidental,
el papa Lle I assum el poder i les funcions dels anteriors
emperadors quedant el papat amb un gran poder poltic i
econmic, a ms de religis. Entorn de lany 600 el papa Gregori
el Many es declar "servent dels servents de Du" mostrant les
insgnies i els poders imperials.
Al comenament de l'Edat Mitjana els papes assoliren a Occident
el mxim poder, per mai pogueren imposar-se a tota lesglsia
universal. En el segle XVI sofriren la gran crisi de la Reforma
Protestant quedant profundament dividits els seus territoris
europeus.
Teolgicament el primat rom sha fonamentat en les paraules de
Jess, segons els texts bblics de Marc 16:18-19 i Joan 21:15-17.
Aquestes paraules sn molt importants perqu les form la
comunitat cristiana desprs de Pasqua, per - segons experts en
Bblia - no sn paraules que Jess digus directament. Demostren
que Pere tingu gran importncia en el cristianisme primitiu,
formant part dels dotze i essent el seu capdavanter. Segons les
fonts bbliques, Pere no exerc el seu servei de forma individual ni
impos normes de forma autoritria. La primera Esglsia mai va
tenir un nic cap, rector de tota la comunitat. La connexi entre
Pere i el papat es feu molt posteriorment. ((1) pg. 134-135 i (2)
pg. 142-143).
"I jo et dic que tu ets Pere;
damunt aquest pedra edificar la meva Esglsia." (Mateu 16:18)
Jess explic als deixebles que havia danar a Jerusalem i havia
de ser mort i de ressuscitar al tercer dia.
Pere es pos a renyar-lo dient: "A tu aix no et passar".
Per Jess li digu: "Vs-ten daqu, Satans!
Em vols fer caure, perqu no veus les coses com Du, sin com
els homes." (Mateu 16: 21-23 resum)
97
BIBLIOGRAFIA. Aquest captol es fonamenta en:
(1) N. BROX: "Historia de la Iglesia primitiva". Ed. Herder. Barcelona, 1986.
(2) "Nou Catecisme per a Adults". Ed. Herder. Barcelona, 1969.
(3) H. KNG: "El Cristianismo, Esencia y Cultura". Ed. Trotta. Madrid, 1997.
ALTRA BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
- A.JAUBERT: "Les Premiers Chrtiens". Ed. Du Seuil. Paris, 1967.
- B.LLORCA: "Historia de la Iglesia Catlica" Ed. BAC. Madrid,1990
- F.PIERINI: "La Edad Antigua". Ed. S.Pablo. Madrid, 1996.
-"El Cristianismo en la Antigedad", XX Siglos, n21. Madrid, 1994.
-----------------------------------------------------------------------------------------
ET DONAM GRCIES, OH PARE NOSTRE,
PER LA VIDA I PER LA CINCIA
QUE ENS HAS FET CONIXER PER JESS,
TON SERVIDOR.
GLRIA A TU EN ELS SEGLES!
COM AQUEST PA ROMPUT,
ALTRE TEMPS DISSEMINAT
PER LES MUNTANYES,
FOU RECOLLIT PER ESDEVENIR UN SOL TOT,
QUE AIX LA TEVA ESGLSIA SIGUI REUNIDA
DELS EXTREMS DE LA TERRA
DINS EL TEU REGNE.
A TU SIGUI LA GLRIA I EL PODER
PER JESS-CRIST EN ELS SEGLES,
DIDAKH o DOCTRINA DELS 12 APSTOLS, apart. 9 (Segle II)
98
JO, PECADOR I BISBE, EM CONFESSO
---------------------------------------------------
Jo, pecador i bisbe, em confesso
de somniar en lesglsia
vestida noms d'Evangeli i espardenyes;
de creure en lesglsia,
malgrat, a voltes, lesglsia;
de creure en el Regne, en qualsevol cas,
caminant en lesglsia.
Jo, pecador i bisbe, em confesso
dhaver vist Jess de Natzar
anunciant tamb la Bona Nova
als pobres d'Amrica Llatina;
de dir a Maria: "Comare nostra, salve!",
de celebrar la sang dels qui han estat fidels;
danar de romeria ...
Jo, pecador i bisbe, em confesso
dobrir cada mat la finestra del Temps;
de parlar com un germ a un altre germ;
de no perdre la son, ni el cant, ni la rialla;
de cultivar la flor de l'Esperana
entre les nafres del Ressuscitat.
Pere Casaldliga,
bisbe de So Flix do Araguaia. Brasil. Desembre 1988.
99
98 JESS i LA SAMARITANA
Nova Catacumba de Via Llatina
Roma, segle IV
100
7. La dona
1. La dona dins lantiga societat. La dona no tenia els
mateixos drets que lhome; ella i lesclau per a moltes
cultures no eren persones. Dins la societat antiga: jueva,
grega i romana, hi havia la convicci que la dona tenia
poques facultats de raonament i que era especialment
propensa a tot tipus de superstici en matria religiosa i en
doctrines estranyes. (Sorprenentment en aquell temps el
filsof Plat afirma que la dona t la mateixa intel ligncia
que lhome.) Dins la famosa democrcia d'Atenes la dona
no tenia dret a votar. Dins la religi d'Israel era un sser de
segona categoria sempre sota lhome, perqu aix ho
establia la Llei sagrada. Lexistncia de la dona noms era
justificable per la maternitat. No shavia volgut entendre
que en el llibre del Gnesi, el primer de la Bblia, es
proclama clarament la igualtat entre home i dona perqu
ambds foren creats a imatge de Du. (1:27). Les dones no
tenien cap signe ni ritual per agregar-se al poble de Du: la
circumcisi, o fimosi, noms era per als homes.
Cada dia l'israelita era convidat a donar grcies a Du pel
fet de no sser estranger, ni dona, ni ignorant. No necessita
comentari. La dona no es casava: era casada i es convertia
en una perfecta esclava del seu marit. Estava dispensada
de resar, perqu era un sser dinferior categoria, i a la
sinagoga i al Temple li era assignat un lloc retirat. La
naturalesa de la dona era una desgrcia, gaireb un pecat,
un punt escapat de la creaci. Es pot dir amb tota veritat
que les dones eren marginades socials. ((1) pgines 13, 14 i 15).
101
2. Actitud de Jess. Dins una societat totalment tancada a
la participaci de la dona Jess actu amb obertura i
llibertat. Vegem-ne alguns trets importants:
- En els itineraris de predicaci sempre lacompanyava un
grup de deixebles: homes i dones.
- Tenia amistat personal amb dones, cosa estranya en
aquell temps. Pensem en les germanes Marta i Maria.
- Durant un sopar es deix rentar els peus per una
prostituta.
- No tingu inconvenient en fer una llarga i solitria
conversa amb una samaritana, marginada pels jueus.
- Salv una adltera de morir apedregada.
- Noms foren dones les qui lacompanyaven quan mor a
la creu; els homes, porucs - excepte Joan - havien fugit.
- Els "dotze" (apstols) van ser tots homes perqu, seguint
la tradici hebraica, calia que representassin les dotze
tribus d'Israel, de les quals els caps eren sempre mascles.
A ms, tots els testimonis escrits que tenim provenen
noms dhomes; les dones no tenien les mateixes
oportunitats per llegir i escriure. No s estrany, doncs, si la
presentaci masculina s partidista vers el seu sexe.
3. Les primeres comunitats cristianes seguiren el cam
del Mestre: sembla que des del primer moment les dones
hi foren presents amb igualtat de drets que els homes. Pau
considerava les dones com a col laboradores i col legues
en la predicaci de l'Evangeli i es valia de la seva ajuda
amb tota llibertat. Ara b, es respectaven les normes
socials del temps que marcaven un segon lloc per a les
dones, sempre darrere els homes.
102
4. Cal entendre b els escrits de Pau. Tradicionalment
Pau s presentat com a misogin, per ell no anava contra
les dones. Cal tenir sempre present el principi expressat a
la carta als Glates: "Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni
lliure, home ni dona; tots som un en Jesucrist. Tots
vosaltres, per la fe, sou fills de Du en Jesucrist." (3:26 i
28). Cap altra idea o actuaci pot invalidar aquesta
afirmaci.
A la carta als Filipencs presenta dues importants dones:
Evdia i Sntique que, com ell, lluitaren per l'evangeli. (4:2-
4).
A la primera carta als Corintis reconeix que les profetesses
a les assemblees de lesglsia han de dur el cabell curt o el
cap tapat amb vel, per seguir el costum social de lpoca,
per en absolut posa en dubte el dret que tenen a parlar
pblicament. (11:5-6). Es creu que aquesta carta fou
manipulada intencionadament per una campanya
antifeminista unes dcades desprs de ser escrita. Amb
intenci discriminatria contra la dona shi afeg: "Que les
dones casades callin en les reunions comunitries; no els
s perms de parlar, sin que shan de mostrar submises,
com diu fins i tot la Llei. I, si es volen instruir sobre algun
punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perqu no
est b que una dona casada parli en una reuni de la
comunitat." (14:34-35). ((4) pg. 137).
s opini quasi general que, encara que duguin el seu
nom, les cartes pastorals (a Titus i a Timoteu) - alg tamb
hi afegeix la carta als Efesis - no foren escrites per
103
Pau, sin posteriorment per deixebles seus, amb variants
importants amb el mestre en els temes de les dones i dels
ministeris. Expressament es diu a la primera carta a
Timoteu: "A lhora de la instrucci, les dones casades
shan de mantenir en silenci i submises als marits. No els
permet que es dediquin a ensenyar i aix dominin els seus
marits, sin que han destar en silenci... Tanmateix, la
dona se salvar grcies a la maternitat." (2:11,12 i 15).
Ajuda a comprendre la mentalitat de Pau sobre la dona
analitzar el comiat de la carta als Romans; al captol 16 hi
anomena 10 dones i delles diu:
-"Us recoman la nostra germana, Febe, diaconessa de
lesglsia que s a Cncrees."
-"Saludau Prisca i quila, col laboradors meus en
Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva.
Saludau tamb lesglsia que es reuneix a casa dells."
-"Saludau Maria, que ha treballat molt per vosaltres."
-"Saludau Andrnic i Jnia, que sn del meu llinatge i
companys meus de pres, molt considerats entre els
apstols."
-"Saludau Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor."
-"Saludau igualment lestimada Prsida, que tamb ha
treballat molt en el Senyor."
-"Saludau Rufus i la seva mare, que consider tamb
meva."
-"Saludau Filleg i Jlia, Nereu i la seva germana,
Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells."
Podia Pau segregar les dones si aix les considerava?
Sincerament, crec que no s possible.
104
5. Campanya antifeminista des del segle II. Prop de
lany 200 escrivia Tertul li: "No est perms que una
dona parli a lesglsia. A les dones no s perms
ensenyar, ni batejar, ni oferir leucaristia, ni reclamar per
a elles participaci en funcions masculines ni en cap
crrec sacerdotal."((2) pg. 39) Contrriament al costum
jueu el cristianisme aviat va prohibir que la dona vdua es
pogus tornar a casar. Amb aquesta prctica lesglsia
control el col lectiu de vdues i, si eren riques, es
beneficiava dels seus bns. Igualment va fer amb les joves:
la virginitat fou promocionada com un estat de vida ideal.
El sexe fou menystingut i menyspreat: el millor era passar
dall i valorar la dona noms per la indispensable funci
maternal; en tots els altres casos la femella sempre era
ocasi de pecat.
6. Lemancipaci civil de la dona. Les idees i les actituds
contra la dona shan mantingut durant molts segles. Fins
larribada de la Il lustraci i de la Revoluci Francesa les
dones es trobaren segregades civilment, a ms de
religiosament. Feren un cam revolucionari aquests tres
mots: "Llibertat, igualtat i germanor!" Dins el procs
reivindicatiu cal reconixer la incidncia alliberadora de la
Declaraci Universal dels Drets Humans, de 1948, que
afirma a larticle primer: "Tots els ssers humans neixen
lliures i iguals en dignitat i en drets" i afegeix al segon
article: "... sense cap distinci de raa, de color, de sexe,
de llengua, de religi, dopini poltica o daltra mena".
105
7. La dona dins lesglsia. Cal dir que, en nombre, les
dones sempre han predominat dins la instituci
eclesistica. Basta entrar a qualsevol temple catlic o
assistir a la primera conferncia religiosa que trobem per
comprovar-ho amb evidncia. Segons estadstiques
oficials lany 1989 lesglsia Catlica tenia 485.183
homes censats en els crrecs de bisbes, preveres, diaques i
religiosos enfront de 885.645 dones servint com a monges
o religioses; proporcionalment quasi dues dones per un
home. ((5) pg. 393/4).
Nogensmenys, ja des dels primers segles, des del lloc on
es trobaven i amb les possibilitats de lpoca, hi hagu
dones decidides que lluitaren per a la promoci del grup
femen. Recordem amb reconeixement aquestes persones:
- Lesclava Brandina, que mor per la fe a Li el segle II.
- A Frgia, al centre de l'sia Menor, les profetesses
Prisca i Maximil la, tamb en el segle II.
- Les mrtirs Perptua i Felicitat que a Cartago, al Nord
d'frica, donaren la vida pel Crist lany 203.
- La teloga romana Filomena que en el segle II enseny
magistralment el cam del Crist. ((4) pg. 170).
Cal afegir que el cristianisme no alliber la dona. Les
causes que impediren la seva emancipaci dins lesglsia
foren:
- Lorganitzaci civil i religiosa fou agafada de forma
exclusiva pels homes, quedant les dones relegades a
funcions auxiliars.
- Augment laversi i el rebuig sexual, sobretot al final de
ledat antiga. Les dones foren excloses de tot lloc i
106
treball on hi havia homes: eren considerades ocasi de
pecat.
- Decaigu la instrucci i la formaci de forma general
dins la societat. Leducaci deix de ser un valor, sobretot
per a les dones, considerades ja simples "cossos
femenins". ((4) pg. 174).
8. Situaci actual. Lesglsia metodista lany 1980,
lesglsia anglicana lany 1989 i lesglsia luterana lany
1992, per primera vegada a la histria, han elegit dones
per al ministeri episcopal. ((4) pg. 176). Amb quines raons,
teolgicament vlides i convincents, lesglsia ortodoxa i
lesglsia romana neguen encara la plena igualtat de drets
a les dones? Qu diu l'Esperit mitjanant la veu de molts i
molts fidels en temes absolutament reservats pels dirigents
de lesglsia, la majoria relacionats amb el sexe? No val
tamb avui aquell vell principi teolgic "Vox populi, vox
Dei" (La veu del poble s la veu de Du)?
Cal revisar radicalment la situacions ara viscudes. a la
llum de lactitud de Jess i de la prctica de la primitiva
Esglsia. Qu diria avui a lesglsia la diaconessa Febe,
la col lega de Pau: Prisca, l'apstola Jnia, la mare de
Rufus, les treballadores de l'evangeli: Maria, Trifena i
Trifosa, Jlia i Olimpes? (s casual que aquests noms
siguin tan poc coneguts?) Com senfrontaria Pau avui a
Pere referent a la llibertat de la Bona Nova? (Qui
representa avui Pau? Qui Pere?) En nom de l'Evangeli
es pot mantenir la situaci actual de la dona dins lesglsia
catlica, quan dins la societat civil la mateixa dona s
considerada amb molta ms igualtat i equitat, ja
107
que el seu sexe no s obstacle per exercir qualsevol
professi, crrec, missi o servei? No s hora que
lesglsia ortodoxa i lesglsia catlica admetin que
lesglsia evanglica i lesglsia anglicana estan ms prop
de l'Evangeli en la qesti de la dona? ((4) pg. 176). Per
qu duna vegada per totes, i desprs de ms de 30 anys,
no es posen en prctica les decisions del concili Vatic II?
Per qu lesglsia elabora documents solemnes, que
desprs ella mateixa deixa de complir? Repassem,
crticament i constructivament, unes afirmacions sobre la
dona escrites en un document del Vatic II, la Constituci
Pastoral de lesglsia en el Mn d'Avui, "Gaudium et
Spes", (Articles 9, 49 i 29):
- "Les dones, all on encara no lhan obtinguda,
reclamen la igualtat de dret i de fet amb els homes."
- "...igual dignitat personal de la dona i de lhome"
- "Cal superar i eliminar tota mena de discriminaci
en els drets fonamentals de la persona, siguin
socials, siguin culturals, per ra de sexe, raa,
color, condici social, llengua o religi, com a
contrria als designis de Du. I s molt de doldre
que aquests drets fonamentals de la persona encara
no siguin ntegrament respectats a tot arreu.
_____________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA:
(1) T. SUAU: "Les Dones a l'Evangeli de Marc". Ed.C.P.L. Barcelona, 1996.
(2) "El Cristianismo en la Antigedad". XX Siglos, nm. 21. Madrid, 1994.
(3) A. JAUBERT: "Les Premiers Chrtiens". Ed. Du Seuil. Paris, 1967.
(4) H. KNG: "El Cristianismo, Esencia e Historia". Ed. Trotta. Madrid, 1997.
(5) P. RODRGUEZ: "Mentiras de la Iglesia Catlica". Ed.B. Barcelona, 1997.
108
CNTIC DE MARIA
- Reflexi bblica -
Maria digu:
"La meva nima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra el Du que em
salva, perqu ha mirat la petitesa de la
seva serventa.
Des dara totes les generacions em diran
benaurada, perqu el Totpoders obra en
mi meravelles: el seu nom s sant,
i lamor que t als qui creuen en ell
sestn de generaci en generaci.
Les obres del seu bra sn potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli i exala els
humils. Omple de bns els pobres, i els rics
sen tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia proms als nostres pares;
sha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendncia per sempre."
(Lluc 1: 46-55)
109
SUSANNA
Catacumba de Sant Pere i Sant Marcel l
Roma, segle III
110
COMENTARIS DUNA DONA
Els joves i les allotes aprenen des de petits a
lescola que tots sn iguals i saben que quan
siguin majors podran accedir als mateixos llocs
de treball, exercir idntiques professions, ocupar
similars crrecs de responsabilitat social, etc.
Tamb saben que, quan es casin, hauran de
compartir les tasques i responsabilitats de la
casa i de la criana dels fills. Per en el si de
lesglsia Catlica - malgrat el Concili Vatic II -
segueixen les diferncies legals entre dones i
homes a lhora darribar als llocs de
responsabilitat pastoral o a lordenaci sagrada.
La famlia s la saba i la base de lesglsia i les
mares han estat, durant segles, les encarregades
de transmetre els valors fonamentals dins les
diferents societats. I dins lesglsia duna manera
especial. Cal mantenir la dona en el seu lloc, s a
dir, si saconsegus tornar a convncer les dones
que lhome s superior (a imatge del Crist),
aquelles ho trametrien als seus fills i, aix, les
properes generacions tornarien a sentir-se
joioses i realitzades acceptant dins lesglsia el
paper secundari respecte a lhome i deixarien de
reclamar lequitat en tot amb el mascle, com ara
fan algunes atrevides i pesades dones, entre les
quals mhi podeu comptar a mi. En definitiva, all
que es pretn s seguir conservant i
111
perpetuant el sistema jerrquic, patriarcal i
masclista dins la instituci. Es fa aix de forma
inconscient o desinteressada? Permeteu-me el
dubte.
Cap lli damor, predicada per lesglsia, podr
ser creble pel nostre jovent mentre dins ella duri
lactitud i es manifestin els fets que demostren
que unes persones: els homes, tenen ms poder
que unes altres: les dones.
Roser Puig. Butllet nm. 18 (maig 1997)
Comunitats Cristianes de Mallorca.
112
CURACI DE L' HEMORROSSA
Catacumba de Sant Pere i Sant Marcel l
Roma, segle III
113
112 SACRIFICI D' ISAAC
Nova Catacumba de Via Llatina
Roma. segle IV
114
8. Els mrtirs, testimonis definitius
1. Seguint l'evangeli. La persecuci s una conseqncia
ineludible del missatge cristi. Tota la predicaci i obra de
Jess sen fan ress. "Si el gra de blat, quan cau a la
terra, no mor, queda ell tot sol, per si mor, dna molt de
fruit" (Joan 12:24). "El criat no s ms important que el seu
amo. Si mhan perseguit a mi, tamb us perseguiran a
vosaltres" (Joan 15:20). "Felios vosaltres quan, per causa
meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra
vosaltres tota casta de calmnies" (Mateu 5:11). El repte de
la persecuci s vlid tothora: durant els primers segles del
cristianisme i tamb avui, perqu qui vol viure de veritat
la Bona Nova de Jess, prest o tard haur de passar per
dificultats, sofriments, rebuig, mort,... No hi ha dues
mides, no es poden servir dos senyors. L'Evangeli agafa
tota la vida i tota la persona!
2. La fora de la fe. La convicci del triomf definitiu
sobre el mal i la mort movia profundament els cristians
dels primers segles. Calia sofrir, com Jess ho havia fet
fins a la creu, per tenien certesa que, com ell, tamb
ressuscitarien a una vida nova, feli i sense fi. Foren molts
els qui descobriren aquesta fe en Jess; principalment
pertanyien a la gent senzilla i pobra, mancada de recursos
econmics i intel lectuals. L'ideal de la fe els movia a
donar la vida - si calia - i amb la mort donaven testimoni
definitiu del que creien: "Jess ha ressuscitat, Jess viu
entre nosaltres". Aix ho feren molts homes i moltes dones
de la primitiva Esglsia, com
115
encara avui ho segueixen fent les persones valeroses que
donen sense mida llur vida en servei dels senzills que
tenen al costat: recordem els testimonis actuals de Ruanda,
Burundi, Zaire, Algria, ... La paraula grega otuciv
(martrein) significa "testimoniar, donar fe, confessar,
alabar". Un mrtir s, doncs, tota persona que, amb la
vida, "testimonia", "dna fe", "confessa", "alaba" que
Jess s el Senyor.
3. Dificultats amb els jueus. Des del primer moment els
seguidors de Jess es trobaren enfrontats amb els germans
de religi. Tots eren jueus, per uns trobaven en Jess el
Messies i Fill de Du, mentre que els altres, aferrats
nicament a la creena en un nic Du, rebutjaven
qualsevol explicaci donada per Jess. Els primers
relativitzaren la Llei i el culte en el Temple, els segons
absolutitzaren les velles tradicions.
4. Els primers mrtirs. Com a conseqncia de
loposici entre jueus i seguidors de Jess hi hagu
revoltes i persecucions.
- Esteve fou apedregat lany 35 (o 36) per haver blasfemat
contra Du i la Llei. - digueren els seus perseguidors, entre
els quals paradoxalment shi trobava el futur apstol Pau.
- Jaume, el germ de Joan, fou decapitat lany 44 pel rei
Herodes Agripa I per fer-se agradable a la classe dirigent
de Jerusalem.
- Jaume, el germ de Jess, que presidia la comunitat de
Jerusalem, fou ajusticiat lany 62 pels qui temien la fora
creixent de la comunitat de creients en Jess.
116
5. Oposici a la religi destat. El cristianisme, nascut
dins la "pax romana" amb la qual Roma dominava totes
les terres mediterrnies, no podia acceptar les mltiples
divinitats de l'Imperi. Judaisme i cristianisme proclamaren
sempre un nic Du i senyor. La "Roma aeterna"
fonamentava el seu poder universal en la multiplicitat de
divinitats existents, procedents tamb dels nombrosos
pobles que tenia sotmesos. La religi dominava la vida
privada i pblica; tot girava entorn de les forces divines.
El designi dels dus protegien els humans enviant els bns
o evitant els mals. Lemperador, com administrador de
lordre total, era tamb el representant del mn
sobrenatural i, lgicament, reclamava culte a la seva
persona. Tota la vida estava sotmesa a la religi, i la
religi a lorganitzaci de lestat, el qual facilitava que el
poble compls com calia amb els seus dus i, per aix, els
sacerdots, els temples i tots els cultes eren sagrats,
protegits i finanats pel mateix Estat. Breument dit: la
religi estava totalment al servei de la poltica. Per al b de
la naci tothom havia de ser agrat i, per demostrar-ho,
havia de sacrificar als dus de Roma i de tot l'Imperi. ((4)
pgina 28).
6. Els cristians "ateus" i "impius". La fe cristiana era
considerada com "lodi de la humanitat" i "una superstici
nova i malfica" perqu els seus adeptes no admetien els
dus de la societat romana i posaven en perill lordre
establert que protegia la convivncia i el progrs. La fe en
un sol du desbaratava la poltica de l'Imperi, perqu la
multitud de dus justificava la multitud de nacions sota
lnic poder central de Roma. Els cristians no podien
integrar-se dins la societat perqu
117
eren contestataris de lordre religis establert i tamb, en
conseqncia, de lordre social i poltic. A ms, eren
rebutjats perqu - en els primers segles - no tenien ni
temples, ni altars, ni sacrificis, com tenien totes les altres
agrupacions religioses. Els cristians esdevingueren gent
estranya, segregada i que no participava en les
manifestacions socials del poble; a les festes i espectacles
perqu sempre hi eren presents les divinitats paganes, a les
lluites dels gladiadors perqu satemptava contra la vida
humana. Cal notar que el judaisme fou ms tolerat a Roma
perqu no era tan proselitista com la fe cristiana. No s,
doncs, estrany que els cristians fossin exclosos i fcilment
perseguits, duna forma incontrolada, per les masses
populars que desconfiaven dells i que adesiara shi
revoltaven violentament, com tamb duna manera oficial
pels poders estatals que organitzaren les grans
persecucions dels primers segles. Vegem rpidament el
desenvolupament de les principals persecucions.
7. Persecuci de Ner. Lany 64, lemperador Ner,
culpable de l'incendi de Roma (perqu volia reconstruir
novament la ciutat), en va fer nics responsables els
cristians. Aix encengu la rbia popular contra la
comunitat cristiana de la ciutat. Hi hagu multitud de
mrtirs: moriren crucificats, cremats, decapitats o devorats
per les feres a lamfiteatre rom. Es creu que lapstol Pau
mor decapitat a Roma durant aquesta persecuci - o un
poc abans - acusat de "propagar novetats inquietants". La
tradici tamb situa lapstol Pere com a mrtir daquest
temps i lloc.
118
8. Persecuci de Domici. Per afavorir la unitat dins
l'Imperi lemperador rom satorg a si mateix el ttol de
"dominus et rex" (senyor i du). El poble havia de
demostrar lacceptaci amb una ofrena oferta en el temple
de Jpiter. Els cristians i els jueus refusaren fer-ho i,
conseqentment. durant els anys 94 - 96 foren cruelment
perseguits. En sort la protesta, escrita a la Bblia; daquell
temps s el llibre de l'Apocalipsi (o Revelaci) que
presenta la persecuci feta per la gran bstia (lemperador)
a la pervertida ciutat de Babilnia (Roma). Vctimes
notables foren el cnsol Flavi Climent i la seva esposa
Flvia Domitila.
9. Persecuci de Traj. El procnsol de Bitnia - prop de
Constantinoble - deman en un escrit a lemperador qu
calia fer amb les persones acusades de ser cristianes.
Lemperador li respongu que, refusant les denncies
annimes, castigs els acusats que reconeixien ser
cristians; no havia de cercar-los, per calia reprimir-los,
fins i tot amb la mort, si afirmaven la seva fe. Hi hagu
molts mrtirs. Els testimonis ms coneguts van ser els
bisbes Climent de Roma i Ignasi d'Antioquia.
10. Altres persecucions. Cal tamb assenyalar les
persecucions dels emperadors Marc Aureli (anys 161-
180), Cmode (180-192), Septimi Sever (193-211) i
Maxim (235-238).
11. Persecuci de Deci. L'Imperi sofria crisis
econmiques, li mancaven aliments i hi havia moltes
epidmies i pestes. A ms, alguns pobles fronterers,
brbars de mal nom, comenaven la invasi del territori
119
rom. Lemperador Deci volia unir tot el seu poble urgint
el conformisme religis, social i poltic i, per a aix, lany
250 man - sota pena de mort - que tots els ciutadans
sacrificassin davant laltar dels dus. Els cristians shi
oposaren i es produren moltes execucions. Augment el
nombre dels mrtirs, per abundaren encara ms aquells
que renegaven de la fe. Fou la primera persecuci general
a tot l'Imperi. Les anteriors persecucions shavien
localitzat a un o a pocs llocs. Mrtirs ms coneguts: Abd,
Senn, gueda, Fabi i Flix.
12. Persecuci de Valeri (Anys 253-260). Els pobles
"brbars" seguien atacant l'Imperi Rom i representaven
un perill. Per aix la lleialtat dels ciutadans, units per la
protecci dels mateixos dus, era considerada essencial.
Els cristians augmentaven considerablement i lesglsia
esdevenia una fora important dins l'Imperi; per aix
lemperador decret una nova persecuci. Recordem els
valents Eulogi, Fructus, Lloren i Tarsici.
13. Persecuci de Diocleci. s lultima de les grans
repressions i es produ els anys 303 i 304. Fou la ms
ferotge i general: volia anorrear el cristianisme que era
esdevingut la gran fora de l'Imperi: en nombre de
seguidors (encara minoria dins la societat) i en
lalternativa duna nova manera de pensar i viure.
Lemperador volia transformar l'Imperi en un gran estat
organitzat, promovent una poltica de reforma i restauraci
dels millors temps de Roma. Els cristians eren un fort
obstacle contra lautoritarisme i la rigidesa dictatorial; per
aix foren vctimes de la persecuci i del
120
martiri. Algunes vctimes de la repressi foren Celedoni,
Maurici, Pancraci, Sebasti, Vicen i Vctor.
14. Postura dels cristians. Malgrat no poguessin
participar en el culte imperial ni en la religi de lestat, els
cristians mostraren sempre lleialtat a lemperador i a
lordre establert, pregaren per les autoritats i procuraren
constantment la pau i la concrdia entre la gent. En
conjunt es mostraren cooperatius amb els necessitats -
cristians i pagans - fomentant el repartiment de bns,
latenci als vells, malalts, infants i vdues, no fent
distinci de persones o destaments, promocionant dins la
convivncia principalment els esclaus i marginats.
(Alguns bisbes de Roma havien estat esclaus). La nota
distintiva de les primeres comunitats cristianes era
lamor fratern i el menyspreu a la mort. Aquelles
generacions estaven profundament marcades per la
possibilitat real del martiri. Predominaren els anys de pau
o tolerncia, per quan la persona esdevenia cristiana
sempre era conscient que podia ser perseguida a causa de
la seva fe: confessar el Crist podia significar un dia haver
de sofrir pres, desterro, treballs forats, prostbul,
execuci, ... mort. Essent plenament persona humana -
amb totes les possibilitats i limitacions prpies - el cristi i
la cristiana dels primers segles vivien en un repte constant:
lombra permanent de la persecuci i del martiri esdevenia
una fora vital, sempre present, de renovaci i superaci.
15. Valoraci dels mrtirs. Donar la vida per Crist es
convert en el mxim ideal de la fe cristiana; era la millor
manera de seguir i imitar Jess. Per aix, des del segle II,
121
els mrtirs foren honrats dins el culte: les seves tombes
eren venerades i sovint entorn delles es reunien els
cristians per pregar, sobretot a les catacumbes romanes en
poques de persecuci. s molt discutit el nombre dels
mrtirs. He trobat un autor que afirma que no foren
milions, sin uns 1.500 o 3.000 els mrtirs dels primers
segles. ((6) pgina 158). Un altre autor diu que foren ms de
100.000. ((1) pgina 68). La realitat s que en la minoria
selecta dels mrtirs la comunitat cristiana trobava un
estmul i un ideal constants. "La sang dels mrtirs s
llavor de cristians" exclamava Tertul li, escriptor cristi
del segle II. Ara b, no tot fou glria i triomf: els mrtirs
foren una petita minoria dins les comunitats cristianes.
Davant la persecuci i els cstigs imminents eren molt
ms nombrosos els cristians que defallien i renegaven de
la fe.
16. Actualitzaci. El cardenal Ratzinger, prefecte de la
Congregaci Romana de la Fe, "examin oficialment"
lany 1988 a Pere Casaldliga, bisbe de So Flix do
Araguaia, al Brasil: "Vosaltres fcilment anomeneu
mrtirs a Monsenyor Romero, a Camilo Torres, a ... s bo
de recordar certs personatges que es dedicaren al Poble,
per tant com anomenar-los mrtirs!" I Pere Casaldliga
respongu: "La meva resposta: Nosaltres sabem distingir
entre els mrtirs "cannics", oficialment reconeguts per
lesglsia, i aquests altres mrtirs, que anomenem mrtirs
del Regne; que van donar la seva vida per la justcia, per
lalliberament; cristians, molts dells, i que van morir
tamb explcitament per causa de l'Evangeli. S, jo vaig
escriure un poema a "San Romero
122
de Amrica". Aix el considero, sant, mrtir nostre."
("Cartes des del Brasil", pg. 19. Ed. Claret. Barcelona, 1989)
BIBLIOGRAFIA:
(1):XX Siglos, nm. 21: "El Cristianismo en la Antigedad". Madrid, 1994.
(2):A. JAUBERT: "Les Premiers Chrtiens". Ed. Du Seuil. Paris, 1967. (3): M.
SIMON: "Les Premiers Chrtiens". Ed. Presses Universitaires. Paris, 1967.
(4): N. BROX: "Historia de la Iglesia Primitiva". Ed. Herder. Barcelona, 1986.
(5): F. PIERINI: "La Edad Antigua". Ed. San Pablo. Madrid, 1996.
(6): K. DESCHNER: "Historia Criminal del Cristianismo". Ed. Martnez Roca.
Barcelona, 1990. (7): B.LLORCA: "Historia de la Iglesia Catlica I". Ed. BAC.
Madrid, 1990.
-----------------------------------------------------------------------------------------
REFLEXI BBLICA
El rei es va posar molt trist, per a causa del jurament
que havia fet davant els convidats no volgu contrariar-
la. Immediatament, doncs, envi un guarda amb lordre
de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la pres i
el va decapitar. (Marc 6: 26-27).
Cridaren els apstols i els van fer assotar. Desprs els
van prohibir de parlar en nom de Jess i els posaren en
llibertat. Ells sen van anar del sanedr, contents dhaver
estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de
Jess. Cada dia, al temple i per les cases, no paraven
densenyar i danunciar la bona nova que Jess s el
Messies. (Fets dels Apstols 5: 40-42).
Tots els membres del sanedr fixaren la mirada en Esteve
i van veure que la seva cara era com la dun ngel. Ell,
ple de l'Esperit Sant, fix al cel la mirada i va veure la
glria de Du i Jess que estava a la dreta de Du.
Mentre lapedregaven, Esteve pregava dient: "Jess,
senyor, rep la meva vida!" Desprs caigu de
123
genolls i va cridar amb tota la fora: "Senyor, no els
tenguis en compte aquest pecat" (Fets dels Apstols 6: 15 i 7:
55,59,60)
Vaig veure les nimes dels qui havien estat decapitats per
haver donat testimoni de Jess i per haver anunciat la
paraula de Du; tots aquests shavien negat a adorar la
bstia i a portar el seu encuny al front o a les mans. Van
tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys.
(Apocalipsi 20: 4).
Vaig veure que hi havia una multitud tan gran que
ning no lhavia pogut comptar. Eren gent de totes les
nacions, tribus, pobles i llenges. Estaven drets davant el
trono i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a
les mans, i proclamaven amb veu forta: "La salvaci ve
del nostre Du, que seu al trono, i de l'Anyell". Aquests
sn els qui vnen de la gran tribulaci. Han rentat els
seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat
blancs. Mai ms no passaran fam ni set, ni els far mal
el sol ni la calor, perqu l'Anyell que est en el trono els
pasturar i els conduir a les fonts daigua viva. I Du
eixugar totes les llgrimes dels seus ulls. (Apocalipsi 7:
9,10,14, 16 i 17).
124
SACRIFICI D' ISAAC
Museu Vatic (fondo duna copa de vidre daurat)
Roma, segle IV
125
SAMSON COMBATENT AMB ELS LLEONS
Catacumba de Via Llatina
Roma, segle IV
126
TESTIMONIS DEL SEGLE SEGON
Ignasi d'Antioquia (Any 111): "Deixau que em
converteixi en menjar danimals, mitjanant els quals
ms possible arribar a Du, mlt per les dents de les
bsties per esdevenir el pa immaculat del Crist. Som
un condemnat i un esclau, per la mort far de mi un
alliberat de Jesucrist: en ell jo ressuscitar lliure. Vet
aqu el moment que jo ser infantat. No impediu,
germans, que jo neixi a la vida; no cerqueu ma
mort!" (Carta als Efesis 15: 1 i als Romans 4 a 7).
Policarp, bisbe d'Esmirna (Any 161): "Fa vuitanta
anys que el serveixo i mai mha fet cap mal. Com
podria jo ara negar el meu rei i salvador?" (Martiri de
Policarp, 9).
"Jo et beneesc per haver-me fet digne daquest dia i
d'aquesta hora, digne de ser comptat en el nombre
dels teus testimonis i de tenir part amb ells en el
calze del teu Crist per ressuscitar a la vida eterna."
(id. 14).
Carta a Diognet (Any 180): Els cristians no es
distingeixen de les altres persones, ni pel pas, ni per
la llengua, ni pel vestit. No habiten a ciutats
particulars, ni utilitzen cap dialecte especial; el seu
tipus de vida no t res de singular. Per, aix i tot,
manifesten el carcter extraordinari i paradoxal de la
seva uni espiritual. Passen la vida sobre la terra,
per sn ciutadans del cel. El que lnima s per al
cos, sn els cristians per al mn: estimen tothom,
preguen pels seus perseguidors i supliquen pel mn
sencer." (5 i 6).
127
EL PROFETA BALAAM S ATURAT PER UN NGEL
Catacumba de Via Llatina
Roma, segle IV
128
9. Parany a la fe: cristianisme destat
1. Vitalitat del cristianisme. "El cristianisme demostr la
seva fora moral transformant la societat; el fonament es
trobava en la solidaritat amb els pobres i sofrents. Vivia
en aquest mn, per no era daquest mn. Hi havia la
paradoxa de representar un moviment religis
revolucionari sense la ideologia poltica corresponent.
Lobjectiu era conquerir la societat quedant indiferent al
poder poltic. Es recolzava sobre la conscincia de cada
persona i sesforava per arribar a una societat ms justa
on corresponia la mateixa dignitat a cada persona.
Organitzava eficament lajuda als necessitats: orfes,
vdues, pobres, marginats, etc. i, confiant en el pla de Du
sobre la histria, esperava un canvi real i positiu de
l'individu i de tota la societat." ((3) pgina 165)
2. Lalternativa cristiana. La fe cristiana es manifest
com una religi universal. En concret:
- donava ajuda caritativa a molta gent, pagana i cristiana,
que vivia dins la misria.
- s' adaptava i organitzava en cada lloc i grup concret.
- es presentava de forma il lustrada i convincent davant el
politeisme ambiental.
- oferia una tica responsable, enaltida pel sacrifici dels
mrtirs.
- donava resposta als grans interrogants: vida, mort, culpa,
justcia, etc.
- es fonamentava en un llibre sagrat: la Bblia.
- iniciava els adeptes amb formes organitzades: catequesi,
litrgia, pregria, ...
129
- fonamentava la seva acci en lassemblea eclesial i en
el treball dels seus dirigents. ((3) pgina 191)
3. Ineficcia de les persecucions. Malgrat les dificultats i
traves imposades, les persecucions es demostraren
impotents. El cristianisme augmentava en quantitat i en
qualitat. Lany 250 lemperador Gal li, fill de Valeri, es
va veure obligat a deixar daplicar els decrets de
persecuci i aix, durant quaranta anys, el cristianisme
sestengu arreu. La tolerncia definitiva fou preparada
per lemperador Galeri, successor de Diocleci, amb un
edicte que reconeixia els cristians amb la condici que no
actuassin mai contra lestat, cosa que result impossible
mentre fou vigent el culte oficial als dus i a lemperador.
4. Canvi radical. Lany 313, a la ciutat de Mil, els csars
Constant i Licini - aleshores la direcci de l'Imperi estava
repartida entre quatre persones - promulgaren un protocol
ordenant la tolerncia amb totes les religions, especialment
la cristiana. Havien fracassat les persecucions per
exterminar el cristianisme. En aquell temps ja hi havia a
l'Imperi aproximadament 10 milions de seguidors de Jess
enmig duna poblaci duns 50 milions dhabitants. A
lestat Rom noms li quedava el cam de la tolerncia i
del reconeixement. ((1) pgina 223)
5. Lemperador Constant (Anys 280-337). Constant I,
de nom llat "Caius Flavius Valerius Aurelius
Constantinus", fou un home eminentment poltic.
Continu les passes de lemperador Diocleci per
organitzar el centralisme de l'Imperi de forma absolutista.
Dacord amb la tradici se serv de la religi per enfortir
130
el poder imperial. Comen governant noms Britnia i
Gl lia. Desprs, vencent el seu rival Maxenci lany 312,
sapoder d'Itlia, frica i Hispnia. Recolz la victria en
una visi del Crist qui, ensenyant-li la creu, li deia: "In hoc
signo vinces" (Amb aquest signe vencers). Segons
costum de lpoca els grans personatges asseguraven les
empreses importants amb visions sobrenaturals.
Conseqentment va fer posar la creu i lanagrama grec de
Crist (XP) en totes les seves insgnies, escuts i senyeres.
Lany segent, amb el col lega Licini, proclam tolerncia
religiosa amb l'"edicte" de Mil. Lany 315 abol la
crucifixi i introdu la creu com a smbol cristi. Lany
321 instaur el diumenge com a dia festiu.
Era un home molt supersticis i altament ambicis.
Posteriorment fu condemnar a mort Licini i fu assassinar
la prpia esposa Fausta i el propi fill Crisp. Lany 324 es
proclam emperador de tot l'Imperi Rom. Lany 325
convoc, dirig, orden i execut el concili ecumnic de
Nicea, desterrant els bisbes que no aprovaren les
conclusions. Pos, canvi i llev bisbes i patriarques i els
don honors i poder de jutjar als tribunals. Lany 330
fund la ciutat de Constantinoble i la proclam capital de
limperi oriental, que duraria fins lany 1453, mil anys
ms que limperi occidental de Roma. Instal l la cort amb
un luxe exagerat. Fou batejat cristi just abans de morir.
s venerat com a sant per les esglsies dorient que el
reberen com el "tretz apstol".
Durant 17 segles Constant ha influt dins la histria de
lesglsia, la qual adesiara rep encara leptet de
131
"constantiniana". Ell mateix es don els ttols de "sant",
"sagrat", "vicari del Crist" i "bisbe per als assumptes
externs de lesglsia". Fou un poltic molt astut; al poder
absolut que pretenia li corresponia millor una religi amb
un sol du, un nic salvador i un nic representant seu a la
terra: lemperador. El cristianisme sadaptava
perfectament a les seves ambicions, per si hagus estat
encara un grup molt minoritari - com ho era durant el seu
govern a la Gl lia - segurament no li hagus posat tanta
atenci.
6. El cesaropapisme. Fou la poltica referent als cristians,
posada en prctica pels successors de Constant. Lesglsia
qued totalment sotmesa al csar, aix s, al poder civil, el
qual lenaltia atorgant-li honors i privilegis. Lany 341
quedaren prohibits els sacrificis pagans i foren clausurats
els temples no cristians. Lany 380 lemperador Teodosi
impos obligatriament la religi cristiana. Lany 391
foren prohibides les religions paganes.
Lesglsia guanyava influncia i perdia independncia; es
convertia en servidora de lestat. Lemperador sempre
tenia lultima paraula. Lesglsia introdu - adaptant-los -
molts ritus i doctrines procedents del paganisme: recolzats
en l'Antic Testament, aquests ritus saplicaren al culte i a
la funci dels sacerdots oferint sacrificis (leucaristia). La
mgia entr dins el mn dels miracles. El culte als mrtirs
i als difunts amag aspectes pagans. Els bisbes es
convertiren en funcionaris imperials, amb molts ttols,
privilegis i riqueses. Com a servidors de Du, ajudaven
lemperador a mantenir la pau dins
132
l'Imperi, en el qual noms hi cabien els seguidors de la
religi cristiana. La gent shavia convertit massivament,
sense conviccions suficients ni coneixements
indispensables de la fe. En menys dun segle quasi tota la
poblaci era esdevinguda cristiana.
7. Els primers concilis. Des dels primers temps els
cristians es dividiren, seguint diferents doctrines sobre
Du, Jesucrist, l'Esperit Sant, lesglsia, etc. A vegades les
divisions foren simples i fruit dun s pluralisme; a
vegades les divergncies afectaren lessncia de la fe
produint enfrontaments radicals. Com que en la religi es
trobaven els fonaments ideolgics de l'Imperi, era
indispensable - principalment per raons poltiques - la
unitat de tots els cristians. Aix, doncs, els primers vuit
snodes o concilis ecumnics de lesglsia foren convocats
per lemperador, qui els obria, moderava i tancava ((2)
pgina 217) Tot el que no estava dacord amb la poltica
imperial era considerat heretgia. (!) Els bisbes dissidents
eren desterrats: Atanasi, bisbe d'Alexandria sofr cinc
vegades lexili.
8. Una teologia "hel lenitzada". La doctrina sortida dels
primers concilis es trob molt allunyada del Nou
Testament perqu es pos, quasi exclusivament i de forma
molt complexa, a especular sobre la Trinitat de Du.
Lespecfic cristi no s la Trinitat, sin el Crist. El creient
en el Crist, ms que buidar-se el cap per saber com s Du,
ha de cercar seguir Jess en el cam vers el Pare, emps
per la fora de l'Esperit. ((3) pgina 107)
133
9. La gran paradoxa. Els cristians havien estat cruelment
perseguits durant segles. El segle IV dugu la llibertat.
Lesglsia fou protegida, promocionada i privilegiada,
per, des de la nova situaci dominant, es mostr sovint
intolerant i perseguidora, no recordant ja els temps passats.
Vegem-ne noms alguns exemples:
- Lany 385 foren decapitats a Trveris el bisbe d'vila,
Priscil li, i sis companys ms, acusats dheretgia: moguts
per lascetisme espiritual menyspreaven les coses
materials i demanaven continncia extremada.
- Els cristians freqentment atacaven i cremaven temples
pagans. Sovint foren empesos pels seus dirigents.
- Simpos la pena de mort als acusats de superstici i de
practicar sacrificis pagans.
- Es feren innombrables matances dheretges i pagans.
- Els jueus foren totalment exclosos de la vida social i
quedaren segregats dins "ghettos".
- El bisbe de Roma reclam en el segle V lantic ttol de
"Pontifex Maximus" (Summe Pontfex). Els emperadors
romans, per controlar el culte pag, lhavien utilitzat fins
al segle IV. ((3) pgines 197-8)
10. Una llum desperana: el monaquisme. En els segles
III i IV succeren freqentment aquests dos fets: una part
de lesglsia agaf el carcter de religi destat - amb tots
els inconvenients assenyalats - i una altra part es retir a la
soledat per obra del moviment monstic: volia viure la
vida des duna perspectiva totalment espiritual. Aquest
moviment form una minoria de gent revolucionria: ho
deixaven tot per trobar Du.
134
Lany 285 legipci Antoni es retir, durant 20 anys, a la
soledat del desert, convertint-se en un gran mestre
espiritual de molts ermitans que volgueren imitar-lo.
Visqu molts anys i es convert en model de vida dedicada
a Du i als germans. s el fams Sant Antoni de la nostra
cultura.
Un altre egipci, Pacomi, fund lany 320 la primera
comunitat monstica, fonamentada en el treball i la
pregria. La vida de contemplaci sestengu amplament
per Egipte, Lbia, Sria i Palestina i arrib tamb a Europa
on, posteriorment en el segle VI, Benet de Nrsia la
desenvolup encara ms. Aix el monaquisme esdevingu
el fonament ms important de renovaci espiritual i
cultural en el llarg perode de l'Edat Mitjana. ((1) pgines
163-4)
_____________________________________________
BIBLIOGRAFIA:
(1) F. PIERINI: "La Edad Antigua". Ed. San Pablo. Madrid, 1996.
(2) N. BROX: "Historia de la Iglesia Primitiva". Ed. Herder. Barcelona,
1986.
(3) H. KNG: "El Cristianismo, Esencia e Historia". Ed. Trotta. Madrid,
1997.
(4) B. LLORCA: "Historia de la Iglesia Catlica". Ed. BAC. Madrid,
1990. (5) K. DESCHNER: "Historia Criminal del Cristianismo". Ed.
Martnez Roca. Barcelona, 1990.
135
EL BON PASTOR
Catacumbes de Jordani
Roma, segle IV
136
TOT RECORDANT LES PARAULES DE JESS
"Ning no pot servir dos senyors, perqu, si estima lun,
avorrir laltre, i si fa cas de lun, no en far de laltre.
No podeu servir Du i el diner." (Mateu 6: 24). "Portau-me
un denari i deixau-me'l veure. De qui sn aquesta cara i
aquesta inscripci? Donau al Csar el que s del Csar i
a Du el que s de Du." (Marc 12: 15-17). "Vosaltres no us
faceu dir "rab", perqu de mestre noms en teniu un, i
tots vosaltres sou germans; ni doneu a ning el nom de
"pare" aqu a la terra, perqu de pare noms en teniu
un, que s el del cel; ni us faceu dir "guies", perqu de
guia noms en teniu un , que s el Crist. El ms
important entre vosaltres, que es faci el vostre servidor."
(Mateu 23: 8-11). "Si alg vol ser el primer, que es faci el
darrer de tots i el servidor de tots." (Marc 9: 35).
____________________________
"Les guineus tenen caus, i els ocells nius, per el Fill de
l'Home no t on reposar el cap." (Mateu 8: 20). "Noms et
falta una cosa; vs, ven tot el que tens i dna-ho als
pobres, i tindrs un tresor en el cel. Desprs vine i
segueix-me," (Marc 10: 21). "Tothom qui senalteix ser
humiliat, per el que shumilia ser enaltit." (Lluc 14: 11).
________________________
T'enaltesc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu has
revelat als senzills tot aix que has amagat als savis i
entesos." (Lluc 10: 21). "No prengueu res per al cam: ni
bast, ni sarr, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos
vestits." (Lluc 9: 3). "Els mestres de la Llei i els fariseus
137
shan assegut a la ctedra de Moiss. Feis i observau tot
el que us diguin, per no actueu com ells, perqu diuen i
no fan. Preparen crregues pesades i insuportables i les
posen a les espatlles dels altres, per ells no volen ni
moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la
gent. Els agrada docupar el primer lloc als convits i els
primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a
les places i els doni el ttol de "rab", o sigui "mestre."
(Mateu 23: 2-7). "Que s, de difcil, per als qui tenen
riqueses entrar al Regne de Du! s ms fcil que un
camell passi pel cs duna agulla, que no que un ric entri
al Regne de Du." (Lluc 18: 24-25). "Ai de vosaltres, mestres
de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Du:
vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui
volien entrar-hi."(Lluc 11:52).
___________________________
"El llum del cos s lull. Per tant, si el teu ull s bo, tot el
teu cos quedar illuminat, per si s dolent, tot el teu cos
quedar a les fosques. Perqu, si all que en tu ha de ser
llum s fosca, que ser, de gran, la fosca!" (Mateu 6: 22- 23).
"No us preocupeu per la vida, pensant qu menjareu, ni
pel cos, pensant com us vestireu. La vida val ms que el
menjar, i el cos ms que el vestit". (Lluc 12: 22-23).
138
CARTA AL MEU FILL
Una mare va escriure aquesta carta al seu fill, que volia confirmar-
se cristi. El mateix text va ser llegit desprs, dia 14 de gener de
1994, com carta oberta i acta de presentaci dun grup de 21 joves i
allotes, que reberen del bisbe de Mallorca el sagrament de la
confirmaci a la parrquia d'Es Pla de na Tesa.
Estimat fill:
Mha sorprs el fet que la celebraci de la teva
confirmaci fos tan aviat. Pens que la preparaci
daquest sagrament s molt important; per aix
s que creia que al manco dedicareu un any o
dos a posar-vos a punt. Aix i tot hem de tenir en
compte que la FE sempre s un punt de partida,
mai un punt darribada.
Creia que jo tindria molt temps per anar-te dient
tot el que pens referent a aquest SAGRAMENT
que ara vols rebre; per aix vull comunicar-te
amb urgncia tot el que el meu cap pensa i el
meu cor sent referent al pas que vols donar.
Quan eres molt petit el teu pare i jo decidrem
demanar a lesglsia de Jesucrist que t'accepts
dins la seva comunitat, perqu nosaltres creiem
en Jess i l'intentam seguir. Desprs, aix com
anares creixent, vam intentar que trobassis la
llum i lescalfor de la fe dins la nostra famlia i
dins la nostra comunitat cristiana. Quan arribares
als nou anys vas rebre el SAGRAMENT DE
LEUCARISTIA, en el qual ja hi
139
participares conscientment i sups que en tens
un grat record. Has tornat gran i fort. Nosaltres
hem procurat que mai et falts el nostre
testimoni, encara que, com b saps, som febles i
fallam molt sovint.
Ara dius que et vols confirmar en la fe i en el
seguiment de Jess el proper 14 de gener. Jo em
deman si has reflexionat prou sobre qui s Jess
per a TU i el qu significa seguir-lo. Per aix
voldria aportar-te unes pistes de reflexi que sn
les que animen la meva FE en Jess:
- Jess va venir al mn perqu aprengussim
que Du s el nostre Pare i, conseqentment,
tots els homes i dones som germans. TOTS,
tamb els qui ens empipen o ens insulten o ens
fan mal.
- Jess va venir a dir-nos que la nostra vida ha
de ser donada als altres, comenant pels ms
pobres, i sense excloure ning, tal com Ell ho va
fer.
- Jess va venir per ensenyar-nos a PREGAR.
Dins la pregria personal i en grup rebem la fora
del seu ESPERIT, per poder-lo seguir fins al final.
- Jess va venir perqu sapiguem que els
preferits de Du sn els pobres, els qui
sofreixen, els humils, els justs, els pacfics, ... Va
venir per dir-nos que si nosaltres volem ser dels
seus, tots aquests tamb han de ser els nostres
preferits.
140
- Jess va venir per dir-nos que el cel comena
aqu a la terra i que nosaltres hem de transformar
aquest mn, perqu sassembli cada vegada ms
a un cel.
- Jess va venir perqu sapiguem que tots hem
estat salvats per Ell, i que tots som estimats, i
que noms ens cal coratge, FE i fermesa per
seguir-lo.
La confirmaci s una empenta forta de
l'ESPERIT daquest Jess de Natzar, perqu ara
en aquesta edat tan maca que tens i ja plenament
conscient del que fas, diguis S al seu missatge.
Aquest S s un gest de llibertat, per tamb de
comproms molt seris. La fora de l'ESPERIT no
et mancar, per tu hi has de posar el teu esfor
constant, geners i alegre, per anar escoltant
sempre all que Du vol de tu, i aix anirs fent
cam, tenint-lo a ELL com a EIX. La seva fora
mai et faltar i esper que el nostre testimoni
tampoc.
Apa, doncs, fill, enhorabona! ... i ja en seguirem
parlant ms endavant.
Ta mare, amb estimaci.
141
LA RECONSTRUCCI DEL POBLE, SEGONS EZEQUIEL
Fresc sec de la Sinagoga de Dura Europo. Museu de Damasc
Sria, segle III
142
10. El pas dels segles; llums i ombres
Per projectar els primers temps a lpoca actual cal dir
alguna cosa sobre levoluci dels cristians al llarg de vint
segles. Certament en aquesta histria shi donen multitud
de contrasts: moltes llums i moltes ombres. Hi ha hagut
personatges, fets i esdeveniments esplndids, com tamb
nhi ha hagut de totalment reprovables. Seria exagerat - i
manipulador - noms decantar-se en un sentit; ens trobam
sovint davant casos plurivalents, amb sentit canviat pels
anys o amb diferent mentalitat dpoca. De manera quasi
telegrfica vet aqu una simple presentaci dalguns fets i
personatges; la selecci necessriament s parcial i
subjectiva, per vol ser oberta i convidar el lector a fer la
prpia recerca.
- Persecucions dels primers segles sota els emperadors
romans Ner, Domici, Traj, Marc Aureli, Deci, Valeri i
Diocleci. (Segles I - IV). Aquests sn els noms dalguns
papes que moriren mrtirs en aquells temps: Pere, Vctor,
Ponci, Fabi, Esteve, Sixte II, Marcel l, Marcel, ...
- Edicte de Mil de lany 313 declarant admesa i protegida
la religi cristiana dins tot l'Imperi Rom.
- Personatges: Sant Ignasi d'Antioquia, Sant Ireneu,
Tertul li, Orgenes, Sant Antoni, (Segles II-III). Sant
Anastasi, Sant Ambrs, Sant Basili, Sant Joan Crisstom,
Sant Mart, Sant Jeroni. (Segle IV).
143
Orgenes, el primer gran teleg cristi, que es va castrar
per millor vncer la passi sexual, diu que tot el que fa
referncia a la sexualitat s impur i dolent. Agust
d'Hipona, dos segles ms tard, afegeix que una dona verge
s molt ms digna que una casada. Tamb sestableix un
costum que durar fins a l'Edat Moderna: els matrimonis
que vulguin rebre l'Eucaristia hauran de privar-se
prviament durant uns dies de tenir relacions sexuals.
- Desavinences i divisions a causa de les creences: arrians,
nestorians, monofisites. Primers concilis ecumnics:
Nicea, Constantinoble, Efes i Calcednia. (Segles IV - V).
- Segueixen les divisions entre els cristians: maniqueus,
donatistes, pelagians. (Segles IV - V).
- Lany 380 el Cristianisme s l'nica religi autoritzada
dins l'Imperi Rom.
- Lany 410 la ciutat de Roma s saquejada pels brbars.
- En el segle V, Marci s el primer emperador de l'Imperi
Rom coronat per lesglsia.
- Durant els segles V i VI, els missioners cristianitzen gran
part d'Europa: Irlanda (Sant Patrici), Frana (Sant
Remigi), Esccia (Sant Columb), Anglaterra (Sant
Agust).
144
- Sant Benet funda els monjos benedictins que seran
essencials per a la transmissi de la cultura. (Segle VI).
- Lany 756 s creat lestat Pontifici, origen del poder
temporal del papat dins la histria. Lany 800 Carlemany
s coronat emperador pel papa Lle III.
- La confessi secreta de les faltes personals comena a
fer-se durant el segle VII. Abans, durant 600 anys, shavia
insistit ms en la reconciliaci mtua, la pregria, les
bones obres i la penitncia privada. La penitncia pblica
es reservava a casos molt especials.
- El papa Zacaries, en el segle VIII, condemna a pres
perptua els monjos i les monges que no compleixen els
seus vots. Lany 860 el papa Nicolau I prohibeix imposar
turments als presos.
- En el segle X es fa una gran reforma dels monestirs; els
monjos noms havien de pregar i treballar. Foren els grans
transmissors de la cultura occidental.
- En els segles X i XI es fan cristians els pobles de
Polnia, Rssia, Escandinvia i Hongria.
- Lany 1054 es produeix el Cisma d'Orient: els pobles
orientals se separen de Roma.
145
- Durant els segles XI i XII sorganitzen les Creuades:
guerres cristianes, des d'Occident, contra els musulmans
per reconquerir Palestina (Terra Santa). Cavallers
lluitadors i religiosos: els Templaris, lorde de Malta,
lorde de Jerusalem.
- Lany 1124, des del primer concili del Later, simposa
obligatriament el celibat a tots els sacerdots de lesglsia
Romana. Aquesta norma shavia legislat noms localment
des de lany 306. Les Esglsies Orientals i les Reformades
sempre han tingut sacerdots casats.
- Protestes i revolucions per reformar l' Esglsia: ctars i
albigesos. Ordes captaires dels dominics, franciscans i
mercedaris. (Segle XII).
- Es crea el tribunal eclesistic de la Inquisici. Aquest
tribunal, lany l431, condemnar Joana d'Arc, la donzella
d'Orleans, a morir cremada viva. Ms tard la mateixa
Esglsia la proclamar santa.
- Creaci de les Universitats i construcci de les grans
catedrals romniques i gtiques. (Segles XII i XIII).
- Lany 1294 fan papa un ermit. Uns mesos desprs
Celest V deixar el papat i tornar a lermita. El seu
successor Bonifaci VIII promour llargues i cruels guerres
per estendre el poder papal.
146
- Durant el Cisma d' Aviny, en els segles IB i XV, hi ha
dos papes al mateix temps, un a Roma i un altre a la ciutat
francesa tenvinyo. El darrer papa tenvinyo, Climent VIII,
es retira com a bisbe de Mallorca i est enterrat a la Seu de
Ciutat.
- Es fan sentir els reformistes Wiclef (any 1366) i Joan
Huss (any 1401), reclamant una reforma de lesglsia i
dels cristians.
- Lany 1453 els turcs acaben amb limperi cristi de
Bizanci, erigit mil anys abans.
- Al final de l'Edat Mitjana encara es segueixen fent
matrimonis dinfants.
- Els papes del Renaixement, durant els segles XV i XVI,
fan construir a Roma nombrosos monuments i obres dart.
(Lany 1480 el papa Sixt IV promou la predicaci de les
indulgncies. Els morts avanaran lentrada a la glria
celestial mitjanant els diners que els seus parents
entreguin als clergues, sota nom dalmoines. Els diners
recollits seran destinats a la construcci de la baslica de
Sant Pere de Roma.)
- Lany 1492 els europeus arriben a Amrica. Lefemride
comenada pel Regne de Castella servir per imposar la
religi cristiana a tot el nou continent.
147
- Sorgeix amb molta fora la Reforma Protestant: Mart
Luter (any 1483), Enric VIII (1490), Zwingli (1517), Calv
(1509).
- Sorgeix igualment la Contrareforma Catlica. Concili de
Trento (any 1545).
- Fins lany 1563 els catlics es podien casar sense
sacerdot. El Concili de Trento imposa la presncia del
rector de la parrquia i de dos testimonis per a la
celebraci del matrimoni. Les Esglsies Orientals sempre
han adms la possibilitat de divorci quan dins un
matrimoni sha donat infidelitat. Lesglsia Romana tamb
ha acceptat sempre la dissoluci del matrimoni format
entre una persona cristiana i una no-cristiana.
- El Protestantisme sexpandeix per tota Europa;
comencen cruels i injustes guerres de religi.(Segles XVI i
XVII).
- Comenat el segle XVII un tribunal eclesistic, sota pena
de mort a la foguera, obliga Galileo Galilei a desdir-se de
les seves conclusions cientfiques sobre el moviment de la
Terra. Ell es retracta, per en veu baixa afegeix la frase
que des daleshores s famosa: "Eppur si muove!"
(Malgrat tot es mou!).
148
- Sant Ignasi de Loiola, Sant Joan de la Creu, Santa
Teresa. (Segle XVI). (Santa Teresa es rebel la contra el fet
que moltes jovenetes sn obligades a tancar-se de per vida
a un convent. Fa una gran reforma). Expansi cristiana
dins sia i Amrica; Sant Francesc Xavier. (Segles XVI -
XVII).
- Lany 1635 el canonge Bartomeu Llull institueix a
Ciutat de Mallorca el collegi major de La Sapincia, per
a estudiants que volguessin preparar-se per al sacerdoci.
Durant ms de tres segles aquest collegi funcion
internament de forma totalment democrtica mentre a
lesglsia i a la societat civil imperaven formes
autoritries o dictatorials. Lany 1958, emper, el delegat
episcopal no va admetre la sollicitud dun nou estudiant a
causa de lorigen xueta del seu segon llinatge. El candidat
rebutjat esdevindria amb els anys un expert i reconegut
economista.
- El segle XVIII destaca pel naixement de noves idees
sobre la dignitat humana fora de lmbit religis, la
independncia de la cincia i de la ra (Enciclopedistes) i
el gran esdeveniment de la Revoluci Francesa.
- En el segle XIX cal remarcar la formaci de les
democrcies, les tendncies nacionalistes, el repartiment i
locupaci del continent afric per part de les potncies
europees, els materialismes capitalista i marxista, la nova
implantaci del lacisme (Tot s possible fora de lmbit
de lesglsia), una gran expansi missionera, el Concili
Vatic I proclamant la infal libilitat del Papa i la
149
tmida veu del Vatic en la qesti obrera (Encclica
"Rerum Novarum").
- En el segle XX sobresurten la Gran Guerra de 1914 i la
II Guerra Mundial de 1939, el genocidi hebreu efectuat
pels nazis, les bombes atmiques de 1945 sobre el Jap,
la creaci de l'Organitzaci de les Nacions Unides, la
independncia dels pasos colonials d'frica i sia,
larribada de l'home a la Lluna lany 1969, la
desmembraci de la Uni Sovitica i la caiguda de les
dictadures comunistes, el conflicte rabo-israel i les cruels
guerres a lantiga Iugoslvia. Lexplotaci i empobriment
general de l'frica.
- En laspecte eclesial destaca la figura del papa
reformador Joan XXIII i la renovaci propugnada pel
Concili Vatic II, inaugurat lany 1962. Cal destacar
igualment la involuci posterior de lesglsia Catlica
durant el pontificat del papa Joan Pau II. La reforma
nascuda de l'anterior concili ha quedat aturada, per
contnuament apareixen nous signes de renovaci i
desperana dins el mn i dins els cristians.
__________________________________
NOTA: Per a una visi general sobre el tema vegeu:
- LLORCA, Bernardino: "Manual de Historia Eclesistica". Ed.
Labor. Barcelona, 1955.
- MUNCH, L: "Panorama de Historia de la Iglesia". Ed. L'cole.
Paris, 1962.
- KNG, Hans: "El Cristianismo, Esencia e Historia". Ed. Trotta.
Madrid, 1997.
150
Reflexi
s molt difcil comentar breument dos mil anys
dhistria. Es manifesten opinions molt diferents
sobre els fets succets. Els criteris de valor han
canviat fortament. Les noves generacions tenen una
sensibilitat caracterstica i apliquen la crtica
decididament. Tots formam part de la histria i tots
l'anam construint. En aquesta evoluci de vint segles
cal ponderar justament (sospesar adequadament) les
petites i imprescindibles contribucions de milions de
persones annimes, que amb llur petita acci
decidiren moltes de les situacions que avui vivim. I
aix avui, tamb nosaltres, estam preparant el dem.
Molts pares i escriptors antics anomenaren lesglsia
"casta meretrix" (casta prostituta). De la crtica
punyent que li han fet nha sortit una necessitat de
purificaci i de reforma: constant, individual i
col lectiva, personal i jerrquica, de la gent senzilla i
dels caps i governants.
COMENTARI BBLIC
Jess contest: - "Jo som rei. La meva reialesa no s
daquest mn." (Joan 18:36-37). "Ning no pot servir dos
senyors. No podeu servir alhora Du i el diner." (Mateu
6:24). "Qui vulgui ser important enmig de vosaltres, que
es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que
es faci lesclau de tots." (Mateu 10:43-44). "Si jo, que som
el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, tamb
vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he
donat exemple perqu, tal com jo us ho he fet, ho faceu
tamb vosaltres". (Joan 13:14-15). "Les guineus tenen caus,
151
i els ocells, nius, per el Fill de l'home no t on reposar
el cap". (Lluc 9:58). "On nhi ha dos o tres de reunits en el
meu nom, jo som all enmig dells". (Mateu 18:20).
"Senyor, no vas sembrar bona llavor en el teu camp?
Vols que anem a arrencar el jull?" "No, deixau que
creixin junts fins al temps de la sega." (Mateu 13:27-30).
"La religi pura i sense taca als ulls de Du Pare
consisteix en aix: ajudar els orfes i les viudes en les
seves necessitats i guardar-se net de la malcia del
mn." (Jaume 1:27). "Judicau amb justcia, teniu els uns
amb els altres un tracte lleial i compassiu. No oprimiu
les vdues i els orfes, ni els immigrants ni els pobres. No
maquineu el mal els uns contra els altres". (Sacaries 7:9-10).
Apliquem a lesglsia all que el profeta Ezequiel,
amb gran bellesa literria, escrivia referent al poble
elegit de Du: "El dia que vingueres al mn, et vaig
tirar al mig del camp, de fstic que em feies. Passant
devora tu et vaig veure bruta de sang, i aleshores et vaig
dir: "Viu!" Vas crixer, i et convertires en una dona
molt bella, per anaves tota nua. Passant de nou devora
tu et vaig mirar: tenies ledat de lamor. Aleshores vaig
estendre el meu mantell damunt tu i vaig cobrir la teva
nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliana amb
tu, i vas ser meva. Et vaig banyar, vaig netejar-te i et vaig
ungir amb oli perfumat. Desprs et vaig posar un vestit
brodat. Et vaig engalanar amb joies. Et tornares dall
ms bella i vas arribar a la reialesa. Llavors la fama de
la teva bellesa es va escampar entre les nacions: eres
perfecta, tenies lesplendor amb que jo thavia adornat.
Per vas confiar en la teva bellesa i, valent-te de la teva
anomenada et prostitures oferint-te al primer que
passava. Tamb vas agafar els fills i les filles i els
oferires en sacrifici. Que eres, de dbil, quan et
152
comportaves com una bagassa descarada. Tobligar a
deixar la teva prostituci. Tu havies oblidat els dies de la
teva joventut i mhavies provocat amb tot aix que has
fet. Tho dic jo, el Senyor, Du sobir. Avergonyeix-te,
doncs, i porta el teu deshonor. Tamb tu recobrars la
teva prosperitat. En la teva confusi, no gosars obrir la
boca, quan vegis que et perdon tot el que has fet. Tho
dic jo, el Senyor, Du sobir." (Ezequiel l6 (resum)
Per criticar com actuen els cristians pot servir de
norma el segent text, a la llum del qual podem
resseguir i analitzar vint segles dhistria: "Pere i
Joan pujaven al temple a lhora de la pregria del
capvespre. En aquell moment tamb portaven al temple
un home invlid de naixement, que deixaven cada dia al
costat de la porta anomenada Bella, perqu demans
caritat als qui hi entraven. L'home va veure que Pere i
Joan anaven a entrar al temple, i els deman caritat.
Pere, juntament amb Joan, fix els ulls en ell i li digu:
"Mirans!" Ell sels va mirar, esperant que en rebria
alguna cosa. Llavors Pere li va dir: "De plata i or, no en
tenc, per el que tenc, tho don: en el nom de Jesucrist,
el Natzar, camina!" Pere lagaf per la ma dreta i
laixec. A linstant els peus i els turmells se li
enfortiren, es pos dret dun salt i caminava; i va entrar
amb ells al temple caminant i botant i lloant Du. Tot el
poble va veure com caminava i lloava Du, i es quedaren
admirats i sorpresos pel que li havia passat: tots sabien
que era l'home que sestava assegut demanant caritat
devora la Porta Bella." (Fets dels Apstols 3:1-10).
153
CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT
Llus Llach
Fe no s esperar, fe no s somniar.
Fe s penosa lluita per l'avui i pel dem.
Fe s un cop de fal, fe s donar la m.
La fe no s viure dun record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que larbre doni fruit sense podar-lo;
l' hem de treballar, lhem d'anar a regar,
encara que lossada ens faci mal.
No somniem passats que el vent sha emportat.
Una flor davui es marceix just a lendem.
Cal que neixin flors a cada instant.
--------------------------
Fe no s esperar, fe no s somniar.
Fe s penosa lluita per l'avui i pel dem.
Fe s un cop de fal, fe s donar la m.
La fe no s viure dun record passat.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els nvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el cam s llarg
i ja no tenim temps dequivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
154
JOB
Catacumba de Sant Pere i Sant Marcel l
Roma, segle III
155
MULTIPLICACI DELS PANS
(Fons duna copa de vidre incs i daurat)
Museu del Vatic. Roma, segle IV
156
11. Qu ha de quedar a Lesglsia?
La paraula "esglsia". Ja he dit que la paraula ve del
grec i significa "assemblea, agrupaci, reuni de
persones". Semprava amb normalitat sense cap sentit
religis; aix apareix constantment a la literatura clssica.
Els cristians primitius agafaren aquest mot i laplicaren
exclusivament a llurs reunions i assemblees; desprs amb
ell designaren el conjunt de totes les agrupacions, i tamb
- exagerant-ne el sentit - els seus caps i jerarques.
Finalment la paraula "esglsia" design els edificis o
temples on es reunien els cristians.
Vet aqu ara un resum de larticle "EGLISE" (Vocabulaire
Biblique, pgines 83-86. Delachaux et Niestl. Neuchtel, 1956). Cal
allunyar malentesos i deformacions freqents. Aquest s
l'ideal, la realitat no sempre correspon.
Definici d'Esglsia. Lesglsia s la reuni de les
persones que. obeint la crida de Du, sn cridades a una
missi especial dins el mn. Dins els llibres del Nou
Testament no apareix sovint la paraula "esglsia", per la
mateixa realitat es presenta amb les segents expressions:
"poble de Du", "casa de Du", "vinya del Senyor",
"guarda dovelles, de la qual Crist ns el pastor",
"esposa del Crist", "cos del Crist", ... Concretant el sentit
es pot dir: lesglsia s el poble de Du que confessa Jess
com a Senyor i Crist (messies, ungit), crucificat pels seus
conciutadans jueus i ressuscitat per Du.
157
Sentit de lesglsia. Lesglsia (reuni dels qui creuen
que Jess ressuscit) viu a lespera del retorn del Crist a la
fi del temps. Ella es fa present al mateix temps a diversos
llocs, formant les esglsies locals i familiars, totes elles
realitzacions vives de l'nica Esglsia del Crist. Lesglsia
forma un sol cos; Crist ns el cap i tots els creients en sn
els membres.
Acci de lesglsia. Du mateix reuneix la seva esglsia
per la seva paraula, feta efica pel seu Esperit que actua
mitjanant els testimonis evanglics. Lacci divina
condueix els seus fidels (els qui han cregut) i els agrega a
lesglsia: els fa cridats, sants, santificats. Lesglsia s el
lloc on els fidels perseveren dins la fe; dins ella tota nova
criatura pot crixer sota lacci de l'Esperit de Jess.
Lesglsia dna la prova del poder de l'Evangeli per la
seva unitat i pel seu amor. Mitjanant lesglsia Du
realitza la seva obra salvadora, ja anunciada a l'Antic
Testament i feta realitat en Jesucrist. Lesglsia s la
presncia de Jesucrist dins la humanitat fins a la fi del
temps.
El cristi ha desforar-se a fer realitat la utopia.
Recordem que utopia s una concepci imaginria dun
govern ideal; una concepci dun ideal irrealitzable. s
nicament la fe que fa realitzable aix que sembla
impossible. "Esperant contra tota esperana, va creure i
va arribar a ser pare duna multitud de pobles" es diu
dAbraham a la carta als Romans (4,18).
Per ajudar a fer realitat l'ideal d'Esglsia, sovint i arreu tan
malmenat, revisem les conclusions finals del llibre
158
"Was in der Kirche bleiben muss". Aquesta obra, escrita
lany 1973, t encara avui una proftica actualitat. (Hans
Kng. "Lo que debe permanecer en la Iglesia". Ed. Herder. Barcelona,
1975). El subratllat s de lautor daquest llibre:
- "No per a si mateixa, sin per als homes sha de mostrar
activa lesglsia en la comunicaci i en el servei.
D'aquesta manera ajudar els homes en llur actuaci dins
la societat, la cincia, leconomia, la poltica, lestat, la
cultura, ... perqu a lesglsia li correspon la seva prpia
acci: all on ni levoluci social ni la revoluci socialista
poden eliminar les tensions i les contradiccions de la vida
humana, all lesglsia procurar que hi hagi esperana,
amor, humanitat, all on sembla que no nhi pot haver. No
deixar que la justcia sigui oprimida per la injustcia, que
la llibertat sigui aniquilada, que la pau sigui
corrompuda."
- "Aix s que hauria de quedar a lesglsia - i servir de
norma a totes les seves institucions, constitucions, lleis i
dogmes -: que la gran causa de Du amb els homes, aix
com sens va manifestar en Jesucrist, sigui de nou
illuminada i comunicada tamb en aquest temps."
- "Si volem guardar l'essencial de lesglsia no hi ha cam
ms segur que la renovada concentraci en el mateix Crist
i en el seu missatge. A aix ajudaran les segents
indicacions:
159
ENFRONTAMENTS:
- Una renovada concentraci ens ha de dur a eliminar
enfrontaments innecessaris, com per exemple, entre
protestants i catlics, conservadors i progressistes,
preconciliars i postconciliars, joves i vells, homes i dones,
bisbes i sacerdots, clergat i laics, papa i Esglsia.
- No sha de supervaloritzar lacci social, deixant la
renovaci interior; ni tampoc la pietat personal deixant el
comproms collectiu.
- No han de parlar els bisbes de reformes socials deixant
de banda la resoluci dels problemes interns de lesglsia.
- No han de protestar el clero i el lacat contra Roma,
oblidant el que ells mateixos poden fer per a la renovaci
de lesglsia.
- Les velles generacions haurien dentendre que cal un
canvi perqu lesglsia continu essent ella mateixa. Les
noves generacions haurien dacceptar que lesglsia no
pot deixar el que s essencial de la seva missi.
- Ning de nosaltres hauria doblidar que s tan hertic
aquell que noms predica la meitat de l'Evangeli com
aquell altre que predica laltra meitat.
FE:
- Mai hem de deixar de comprovar i de renovar la nostra
fe cristiana.
- Ens hem daferrar a la veritat de Jesucrist, per sempre
hem de reconixer els nostres greus errors i clarament els
hem de corregir.
- Hem de demostrar que l'Evangeli s vlid per a la
persona moderna, per mai oblidem que Jesucrist s
lnic definitiu.
160
- Hem de fer una teologia per a lhome davui, la qual
noms ser vlida si est fonamentada en el primitiu
missatge cristi.
MORAL:
- Segons les normes de Jesucrist no podem permetre un
laxisme dins lesglsia, per tampoc podem admetre que
simposin per llei formes amagades desclavitud,
presentades sota nom de llibertat de conscincia.
- Cal anomenar pecat al que realment ho s, per mai
caient dins la casustica. Cercarem larrel ms fonda del
pecat en el propi egoisme i en la repercussi que t en la
conscincia social.
- Lluitarem contra la promiscutat sexual, per seguirem
l'Evangeli i no tradicions puritanes. Tindrem comprensi
per altres formes de comportament sexual(principalment
en els joves) que tamb conserven el cor net, encara que
sigui de forma diferent.
- Defensarem la unitat i la santedat de lamor
(matrimoni); principalment respecte als drets de la dona,
per no negarem el perd a aquells que lhan trobat en
situacions que encara no permeten conservar la unitat.
Valorarem moltssim els sacerdots no-casats al servei de
les nostres comunitats eclesials, per no prohibirem el
matrimoni als sacerdots que es vulguin casar i, fins i tot,
insistentment tornarem a cridar als milers i milers de
sacerdots que han deixat el servei eclesistic a causa
duna llei injusta no manada per l'Evangeli.
- Comprometrem socialment lesglsia on clarament ho
demana l'Evangeli, per no farem de lesglsia un partit
poltic ni la comprometrem en all que no ho exigeix la
Bona Nova.
161
DISCIPLINA:
- Segons la regla de Jesucrist demanam una litrgia molt
ms espontnia, viva i interior, per tamb volem que tots
els membres de lesglsia dediquin almenys una hora a la
setmana a la reflexi i a la pregria, reunits en assemblea
(formant esglsia).
- Dins lesglsia voldrem una direcci ms competent,
creadora i plena de fantasia. Ara b, aquesta jerarquia no
shauria de fer servir, sin que - i sempre segons
l'Evangeli - hauria de servir realment les persones.
- Cridarem tamb jovent decidit (en el futur esperam que
seran homes i dones) per fer un ministeri especial dins
lesglsia, per cercarem noves formes de servei, amb ms
democrcia, autonomia i humanitat dins tots els estaments
de lesglsia i per a un millor treball a realitzar entre tots.
- Serem actius cercant la uni de tots els cristians. No
farem cap comproms peress ni ens allunyarem del que
s realment essencial dins la fe cristiana. Compartirem
predicacions i catequesis, edificis i necessitats. Cada
vegada ms farem una litrgia en com i, si s possible,
tamb l'Eucaristia. Anirem llimant diferncies referent als
matrimonis mixtes i caminarem cap a una integraci de
les diferents facultats teolgiques."
(Nota. L'autor parlava des d'Alemanya on es viu fortament la divisi dels
cristians entre catlics i protestants).
162
CONCLUSIONS:
- Tenim bon fonament per estar agrats del canvi tan
important que vivim dins lesglsia.
- Sentim una gran esperana contemplant el futur.
- Tenim la convicci que lesglsia de Jesucrist mai ser
venuda, per cal que encara sigui fortament
transformada.
- Lesglsia no perdr el seu sentit (la seva nima), per
en un mn tan canviant, shaur de renovar contnuament.
- Precisament per seguir essent ella mateixa, lesglsia
haur de canviar.
- Lesglsia ser fidel a si mateixa mantenint els seus
principis dins tots els canvis i progressos: la fidelitat a
Jesucrist.
- Lesglsia ser ms ella mateixa, com ms prop quedi de
Du i de les persones humanes.
- Dins una Esglsia amb aquesta actitud, els catlics -
remarcant ms la tradici - seran ms evanglics i els
protestants - remarcant ms la Bblia - seran ms
catlics. Uns i altres seran ms cristians.
______________________________________________
BIBLIOGRAFIA: Recoman la lectura dalguns llibres de Hans Kng,
especialment:
- "Lo que debe permanecer en la Iglesia", (Ed. Herder. Barcelona,
1975).
- "Mantener la Esperanza: Escritos para la Reforma de la Iglesia",
(Ed. Trotta. Madrid, 1993).
- "Cristianismo: Esencia e Historia", (Ed. Trotta. Madrid, 1997).
163
EL BON PASTOR
Cementiri Major
Roma, segle III
164
EL QUE CREC. Testimoni de lautor
El meravells missatge de Jess i la seva valent vivncia
per part dels primers cristians shan anat transformant dins
els segles. Adesiara han sorgit nous testimonis decidits,
per tamb sempre hi ha hagut vividors i aprofitats els
quals en benefici propi han capgirat el sentit original
convertint la bona nova inicial en paraules buides i fora de
la realitat i de l'inters de les persones. Avui s prou
evident que les formes religioses interessen menys que en
temps passats, per lsser hum segueix ara cercant
resposta als principals interrogants de la vida i, per damunt
tot, conscientment o inconscientment, cerca vida i felicitat.
Jo crec que el que digu i fu Jess de Natzar es avui
igualment bo i viu. El que cregueren i feren els primers
seguidors del Ressuscitat s bsic per entendre el
cristianisme. Em vull quedar amb tot all ms simple dels
deixebles de Jess. Ells formaren la primitiva Esglsia.
Recordem el significat etimolgic desglsia: assemblea,
agrupaci, reuni de persones; per aix, crec que lesglsia
s el poble de Du reunit que - amb paraules i amb obres -
confessa Jess , com a Senyor i Crist (messies, ungit,
salvador), crucificat pels seus conciutadans, per
ressuscitat per Du. Aquest mateix Jess viu present entre
les persones que esperen i preparen el seu retorn a la fi
dels temps, quan aquest mn nostre ser transformat
definitivament, per a tothom i per a sempre, en un lloc de
justcia, damor i de pau. S que aix s utpic, perqu
utopia significa la concepci dun ideal irrealitzable. Ara
b estic fortament aferrat a les
165
paraules de Pau referides a Abraham en la seva carta als
Romans (4,18): "Esperant contra tota esperana, va
creure i va arribar a ser pare duna multitud de pobles".
S que aquest terreny de la fe s un espai no demostrable
per les cincies. s, per, prou important per jugar-shi el
definitiu sentit de la vida i de tot el que en ella cercam.
Aqu no valen just les raons; el que ms val s la voluntat.
Vull creure perqu alg em parla i jo li responc. Tot t un
sentit, fins i tot el que sembla ms petit, insignificant o
intil. Cada cosa i cada persona s imprescindible en el
procs global de salvaci i de felicitat que tothom tan
fortament anhela. Vull, doncs, confessar obertament el
segent:
- Jess vingu a anunciar la presncia actual del seu
Regne.
- Jess segueix revelant la seva principal veritat: Du s
pare de tots i tots som germans.
- El cam de la vida s lamor. Legoisme (no estimar) s
lnic pecat. Amor i egoisme sn antnims que es troben
sempre a larrel.
Crec en la bondat natural de les persones. S que tots
tenim un aspecte bo i un menys bo; normalment els
humans desenvolupam ms un que laltre.
Crec que lesglsia, comunitat dels creients en Jess,
sempre sest fent i constantment lhan de reformar els
mateixos que la formam.
166
Crec que tot t una finalitat en aquest mn, que
contnuament sest realitzant. Tots en som peces
indispensables i hi tenim una missi ben concreta i
personal que no podem defugir. Els dbils, els oprimits,
els malalts, els marginats, tots tenen un sentit, encara que
sovint sigui difcil de trobar o dentendre.
S que tinc un tresor immens quan puc dedicar un temps
cada dia al silenci i a la meditaci. Tota persona que sap
callar i escoltar, pot obtenir i fruir el sentit de la vida. No
cal cercar lluny, perqu dins un mateix hi ha la plenitud.
Crec que cal estar oberts a la vida, agraint el moment
concret de la histria que ens ha tocat viure: amb els
problemes i amb les necessitats que tenim, per tamb
amb totes les possibilitats que es presenten. Cal viure
plenament els canvis personals, socials i eclesials.
Tinc esperana davant el futur. Cada esdeveniment o
situaci que ens toca viure es mostra amb un aspecte bo i
amb un altre no tan bo. "Lalegria i la tristor arriben
sempre juntes. Quan noms una sasseu a la teva taula,
recorda que laltra ja sha adormit al teu llit", diu Khalil
Gibran en el fams llibre El Profeta.
Crec que lobra de Du s ms forta que la dels homes i
que aquests mai la podran destruir, encara que de vegades
ho pugui semblar.
Crec que cal ser fidels als principis i a les conviccions
personals, per aix mai podr anar contra la prpia
167
conscincia, suprema llei general. No em desdic de res del
que he fet a la vida. Tot t el seu sentit i moment. S que
moltes coses les hauria pogut haver fet millor, per les
accept com les vaig fer perqu accept plenament el que
som, amb possibilitats i limitacions. Som simplement
hum. Som cristi. Crec que no hi ha moments bons i
dolents. A la vida tot s bo i meravells, o tot pot sser-ho
si jo vull que ho sigui. El que cal s viure el tresor que
tenim cada moment. Mai no hi ha hagut ni hi haur un
temps millor. Lptim es troba aqu i ara. Per qu no
aprofitar-lo?
De jovenet vaig sentir intensament el desig de dedicar
totalment la meva vida a una gran causa. Vaig trobar
l'ideal en la fe cristiana. Volia donar el millor que tenia,
volia donar-me tot jo. Aix, durant vuit anys, vaig
preparar-me amb molta il lusi per ser capell. Lany
1964 un bisbe em confer lorde presbiteral. Durant deu
anys vaig posar les meves millors energies al servei de la
instituci eclesistica, com a vicari, a dues parrquies de
Mallorca. Eren els anys del Concili Vatic II. Jo tamb
exigia a la instituci de lesglsia una radical conversi,
dacord amb els principis preceptuats a lassemblea
ecumnica, per mhi vaig estavellar. Jo vaig anar
madurant amb ledat; vaig comprendre que hi havia moltes
maneres de servir i de ser til i que mai hauria d'anar
contra les meves prpies conviccions. A ms em sentia
sol, molt sol. Vaig cercar i trobar una companya; junts
continurem caminant per la vida, compartint dolors i
alegries, angoixes i joies, salut i malaltia. Posrem tres
fills al mn. Junts cercam encara, i trobam, sentit a la vida;
junts cercam Du i el volem escoltar i
168
seguir. Res ha estat intil o advers; tot s bo i bell. Cada
dia la vida s nova perqu t immenses possibilitats de
transformaci.
Estic convenut que un dia - ja no molt lluny - l'esglsia-
instituci, intentant fer sobreviure el seu sistema
organitzatiu, tornar a cridar els "sacerdots" que pos fora
perqu es volgueren casar. Tal volta amb el pas dels anys
en quedin ja pocs. Si a mi m'arribs veure-ho, jo no hi
tornaria a exercir de prevere com abans. Esper noves
formes de servei dins el poble de Du: tots els batejats,
homes i dones, tindran els mateixos drets i idntiques
possibilitats. De l'actual crisi en sorgir una nova Esglsia
ms arrelada en els seus orgens i en la realitat actual del
nostre mn. Tot es pot convertir en gaubana.
Crec que despertarem a nous valors i ideals. Encara que
vivim un temps de son i peresa, esper la revifalla de la
il lusi i de lalegria. Tornarem a cantar plens de goig. Cal
esperar la renovaci de la societat i de la mateixa Esglsia.
Aix com vaig viure en els meus anys joves la reforma del
Concili Vatic II, aix esper nous dies de canvi i
renovaci. L'Esglsia-instituci est avui tancada: t por,
per tornar a obrir les seves portes i finestres amb
esperana, renovar el seu aire i netejar la seva pols.
Vivim un temps egoista; el luxe i el confort en volen ser
els dus absoluts. Arreu tot es sacrifica als diners i al
poder. Avui els homes fins i tot han arribat a desbaratar el
necessari equilibri del mn i de la natura. Per segueixen
florint les flors i els infants continuen regalant-nos el seu
somriure. Crec que aquest mn nostre
169
t cura. Moltes persones sentreguen a la seva recuperaci.
Bufar un nou vent de germanor i servei. Tot aix nou ja
s aqu; solament ens manca creure-ho de veritat i,
decididament, posar-nos a la tasca del seu
desenvolupament.
Confii en els que viuen amb mi; els necessit vora meu,
perqu em costa molt avanar sol. Ells tamb necessiten
de mi i jo no els puc defraudar. Estim els qui tinc al costat.
Mestimen els amics. Majuda lesposa, mencoratgen els
fills. Tots junts formam part de la vida i ens
complementam mtuament.
Crec en la necessitat descoltar all que hi ha al ms
endins de les persones i de les coses. Cal perdre la por
davant l'infinit, perqu en som una petita part. Cal deixar-
se dur per dincommensurable, cal fondres dins el tot u,
cal arribar a lsser, cal trobar lamor, cal viure la vida, cal
voler arrecerar-se sota lombra de Du.
Crec en la plena missi de la dona dins la societat i dins
lesglsia, crec en la total igualtat de drets i dobligacions
de totes les persones, pobres, marginats, immigrants,
divorciats, homosexuals, ... Si hi ha alg ms important,
aquest s el pobre. Mai la fe mha dallunyar de les
realitats de la vida i de les necessitats de les persones. Ella
mha dajudar a ser ms jo mateix. Conixer Du s servir
millor els homes. Crec en la vida. Crec en lamor. Crec en
Jess, viu i salvador, present enmig dels qui lesperen.
Crec que la Bona Nova de Jess pot sser encara avui un
anunci jois, bo i alegre per a tothom!
170
COMENTARI BBLIC
El Senyor s compassiu i benigne,
lent per al cstig, gran en lamor.
El Senyor s bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Que tenalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels;
que proclamin la glria del teu regne
i parlin de la teva potncia;
que facin conixer a tothom les teves gestes,
la majestat gloriosa del teu regne.
El teu regne sestn a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.
Totes les paraules del Senyor sn fidels,
les seves obres sn obres damor.
El Senyor sost els qui estan a punt de caure;
els qui han travelat, ell els redrea.
Tothom posa els ulls en tu, mirant esperanat,
i al seu temps els dnes laliment.
Tan bon punt obres la m,
sacies de bon grat tots els vivents.
Sn camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres sn obres damor.
El Senyor s prop dels qui linvoquen,
dels qui linvoquen amb sinceritat.
(Salm 145: 8-18)
171
"Us desitjam la grcia i la pau de Du i de Jesucrist,
el Senyor.
Sempre hem de donar grcies a Du per vosaltres,
germans. s just que ho facem, perqu la vostra fe
va creixent i lamor que us tenim augmenta en cada
un de vosaltres.
Davant les altres Esglsies de Du ens sentim
orgullosos de vosaltres per la perseverana i la fe
amb qu suportau les persecucions i les tribulacions.
Aix s senyal que Du far justcia i que sereu
trobats dignes del regne de Du pel qual ara sofriu."
(II Tessalonicencs 1: 2-5)
---------------------------------------------------------------------
"CREDO"
(Professi de fe llegida a la "Peterkirche" de Frankfurt i publicada a la
revista "Oriflama". Abadia de Montserrat, febrer de 1969.)
- Crec en Du, creador dun mn que no
est acabat encara, dun mn que s
aqu i aqu ha de continuar.
- Crec en Du, que no promulga plans
en els quals no puguem participar.
- Crec en Du, que no ha dividit els
homes en pobres i rics, en savis i
ignorants, en amos i esclaus.
- Crec en Jesucrist, que va veure la
situaci del mn i prengu una postura
decidida.
172
- Seguint-lo com a exemple, reconec
amb quanta de precauci ens hem
dorganitzar, fins a quin punt tenim la
intelligncia atrofiada, la imaginaci
empobrida i els nostres esforos
desencaminats.
- Cada dia tinc por que Ell no mors
intilment, perqu no vivim com Ell va
viure, perqu hem trat el seu missatge.
- Crec en Jesucrist, que ressuscit
perqu visquem, perqu ens alliberem
dels prejudicis i de la presumpci, de la
por i de lodi, perqu transformem el
mn cap al seu regne.
- Crec en l'Esperit que va venir amb
Jess al mn.
- Crec en la comunitat de tots els pobles
i en la nostra responsabilitat de fer de la
nostra terra o un lloc de misria, de fam
i de violncia o la ciutat de Du.
- Crec en la possibilitat duna vida plena
de sentit per a tots els homes i en el
futur daquest mn de Du. Amn.
-----------------------------------------------------
BIBLIOGRAFIA. Recoman aquestes obres:
- BENNSSAR, Bartomeu: "Proclamar al Resucitado y seguir al
Crucificado" (Ed. Sgueme. Salamanca, 1993).
- BOFF, Leonardo: "Jesucrist Llibertador" (Ed. Claret. Barcelona,
1975).
- SUAU, Teodor: "Al final, l'Amor" (Ed. Abadia de Montserrat,
1996).
173
BANQUET EUCARSTIC
Catacumba de Sant Calixte
Roma, segle III
174
12. Goig i esperana
Aquest captol presenta una selecci de textos de la
Constituci Pastoral sobre lesglsia en el Mn
d'Avui. Aquest document del Concili Vatic II, ms
conegut amb el nom de "Gaudium et Spes", fou
aprovat dia 7 de desembre de 1965. He escollit els
fragments que mhan semblat ms adients amb la
temtica daquest treball, cercant sobretot all que la
persona davui pot entendre ms fcilment com a
"bona nova". Moltes de les afirmacions aqu
expressades segueixen essent totalment vlides i
estan esperant encara una ms plena actualitzaci i
realitzaci dins lesglsia i dins el mn.
1. "Joies i esperances, tristeses i angoixes dels
homes davui, dels pobres sobretot i de tots els qui
sofreixen, sn tamb les joies i les esperances, les
tristeses i les angoixes dels deixebles del Crist, i no
hi ha res de veritablement hum que no hagi de
trobar eco en els seus cors. " (Article 1)
2. "Per primera vegada en la histria de la humanitat,
tots els pobles han arribat al convenciment que els
beneficis de la civilitzaci poden i shan
destendres a tothom. (Article 9) Lhome no pot donar-
se al b, si no s lliurement." (Article 17)
3. "El Concili inculca el respecte a lhome, de
manera que cadasc consideri el seu prosme,
175
sense exceptuar ning, com un "altre jo", i tingui en
compte sobretot la seva vida i els mitjans necessaris
per a viure-la dignament. (Article 27) s urgent
lobligaci de fer-nos absolutament a nosaltres
mateixos prosme de qualsevol home i de servir-lo
activament quan ens surt a l' encontre, tant si es
tracta dun anci abandonat de tothom, com dun
obrer estranger menyspreat injustament, com dun
exiliat, com dun infant nascut duna uni illegtima,
com dun afamat que parla a la nostra conscincia
recordant-nos la veu del Senyor: "Tot el que vau fer
a un daquests germans meus tan petits, a mi
mho freu" (Mateu 25:40). (Article 27)
4. "Els cristians estan convenuts que les victries
del gnere hum sn un signe de la grandesa de
Du. El missatge cristi no allunya lhome de la
construcci del mn, ni limpulsa a negligir el b dels
seus semblants, sin que lobliga ms estrictament
al deure de dur a terme aquestes tasques. (Article
34) Lhome, en obrar, no sols transforma les coses i
la societat, sin que es perfecciona a si mateix.
Lhome val ms per all que s que per all que t."
(Article 35)
5. "Sabem que Du prepara un nou estatge i una
nova terra, on habita la justcia, i la seva felicitat
omplir i superar tots els desigs de pau que pugen
en el cor de lhome. De res no li serveix a lhome de
guanyar tot el mn, si es perd a si mateix. Amb tot,
lespera de la nova terra no ha de debilitar, sin ms
aviat excitar, la sollicitud dexplotar aquesta terra, on
creix el cos de la nova famlia humana,
176
que ja serveix per manifestar una certa ombra de la
vida futura." (Article 39)
6. "Lhome davui avana pel cam dun ms ple
desenvolupament de la seva personalitat i duna
ms clara descoberta i afirmaci dels seus drets.
(Article 41) El Concili exhorta els cristians que,
deixant-se guiar per lesperit de l'Evangeli, sapliquin
fidelment a complir els seus deures terrenals. Que
hom, doncs, no cre una falsa oposici entre les
activitats professionals i socials duna banda i la
vida religiosa de laltra." (Article 43)
7. "La recerca teolgica ha de mirar a un mateix
temps destar ben oberta a la coneixena profunda
de la veritat revelada i de no desentendres gens del
moment actual. Que hom reconegui als fidels,
clergues i laics, la justa llibertat de recerca, de
pensament i encara dexpressi respectuosa i ardida
en aquelles coses en les quals sn competents."
(Article 62)
8. "El luxe viu al costat mateix de la misria. Es
necessiten moltes reformes en la vida econmica i
social i un canvi de mentalitat i dactitud per part de
tothom." (Article 63)
9. "El progrs econmic ha de restar sotms al
control de lhome, i no sha de deixar al sol albir
duns quants homes o grups que disposen dun
poder econmic excessiu, ni duna sola comunitat
poltica, ni dalgunes nacions poderoses." (Article 65)
177
10. "Que hi hagi un treball suficient i adaptat a
cadasc ensems amb la possibilitat duna formaci
tcnica i professional adequada, i que estiguin
assegurades la vida i la dignitat humana daquells,
en primer lloc, qui per ra dedat o malaltia es
troben en greus dificultats." (Article 66)
11. "Du ha destinat la terra amb tot el que cont a
ls de tots els homes i pobles, talment que, sota
el guiatge de la justcia, acompanyada de lamor, els
bns han darribar igualment a tothom. Pertany a
tothom el dret de tenir la part de bns suficient per a
ell i la seva famlia. El qui es troba en una extrema
necessitat t dret a procurar-se de les riqueses
d'altri, les coses que li sn necessries. Diuen els
Pares: "Dna de menjar al qui es mor de fam,
perqu si no li nhas donat lhas matat"." (Article
69)
12. "Els cristians que prenen part activa en l'actual
progrs econmico-social i lluiten per la justcia i
lamor, cal que estiguin convenuts que poden fer
molt per la prosperitat de la humanitat i la pau del
mn." (Article 72)
13. "Que tots els cristians siguin conscients del seu
paper particular i propi dins la comunitat poltica.
Han de donar en aix un gran exemple, assumint
conscienciosament la seva responsabilitat i lliurant-
se al servei del b com." (Article 75)
178
14. "La pau no s la simple absncia de guerra; s
una creaci de la justcia i s un fruit de lamor.
Per aix tots els cristians sn cridats instantment a
viure segons la veritat i en lamor per tal dunir-se
amb els homes veritablement pacfics, implorar la
pau i instaurar-la. (Article 78) Queda clar que hem de
posar tot el nostre esfor a preparar el temps en qu
les nacions savinguin en el fet que tota guerra pugui
prohibir-se en absolut, cosa que sens dubte demana
que sinstitueixi una autoritat pblica universal
reconeguda de tothom i dotada de poders eficaos,
a fi que la seguretat, el manteniment de la justcia i el
respecte dels drets es vegin garantits per a tothom."
(Article 82)
15. "La solidaritat actual del llinatge hum exigeix
tamb que hom posi les bases duna gran
cooperaci en el pla econmic. Si hom vol establir
un autntic ordre econmic internacional, cal
renunciar als beneficis exagerats, a les ambicions
nacionals, a lapetncia de dominaci poltica, a les
segones intencions en vista a propagar o imposar
unes ideologies.(Article 85) s un deure gravssim
dels pobles ms avanats dajudar les nacions en
vies de desenvolupament." (Article 86)
16. "Que els cristians cooperin de grat i amb tota
lnima en la construcci dun ordre internacional
que salci enmig duna amigable germanor i dun
respecte autntic a les legtimes llibertats. Cal lloar i
ajudar aquells cristians, particularment els joves, que
sofereixen ells
179
mateixos espontniament en venir en socors daltres
homes i pobles." (Article 88)
17. "Els cristians, tot recordant aquelles paraules del
Senyor "en aix coneixer tothom que sou deixebles
meus, si us estimau els uns als altres " (Joan 13,35),
no poden desitjar res amb ms ardor que servir
cada dia generosament i eficament els homes del
mn davui." (Article 93)
_________________________________________
BIBLIOGRAFIA: Pot ser molt interessant la lectura ntegra del document
aqu ressenyat:
- Constituci Pastoral sobre lesglsia en el Mn d' Avui "Gaudium
et Spes". Concili Vatic II. Roma, 1965.
180
NO SURT DE LARCA
Catacumba de Sant Pere i Sant Marcel l
Roma, segle III
181
MOISS FA RAJAR UNA ROCA
Catacumbes de Sant Calixte
Roma, segle IV
182
13. Cristians i cristianes del segle XXI
"Una Esglsia ms fraterna i participativa, igualtat
de drets de la dona, valoraci ms positiva de la
sexualitat, transmissi dun missatge dalegria ..."
sn alguns dels trets reclamats en el manifest "Wir
sind Kirche" ("Nosaltres som Esglsia"), redactat a
ustria i que ha recollit ladhesi de molts cristians
darreu d'Europa i del mn els quals, insatisfets i
descontents de la situaci actual de lesglsia,
reclamen urgentment la seva reforma i renovaci.
Cada vegada hi ha ms cristians realment
convenuts que l'Esperit de Du actua en tota la
comunitat dels creients (no noms en el papa, els
bisbes i els sacerdots), en totes les persones humanes
(no noms en els cristians) i en tots els fets del mn i
de la histria. Aquests cristians intenten respondre
als grans reptes que la vida posa contnuament
davant, exigint-se una major fidelitat al mn on
viuen i a l'Evangeli de Jess.
El bisbe francs Jacques Gaillot s un daquest
cristians inquiets. Lany 1995 esdevingu fams
perqu el papa loblig a deixar la direcci de
lesglsia d'Evreux. Ara viu a Paris amb els pobres i
marginats. Revisem algunes de les seves
declaracions, publicades a la revista "xodo" (nm. 33.
Abril 1996):
183
- "Si l'Evangeli no s rebut com una bona notcia,
cal que lesglsia es qestioni sobre la seva fidelitat
a l'Evangeli. Una Esglsia que no fa servei, no
serveix per a res!"
- "El funcionament autoritari de lesglsia sembla
duna altra poca. La cultura democrtica impregna
avui els nostres comportaments. Els cristians sn
majors i tenen una paraula a dir."
- "Jess de Natzar est del costat dels pobres i
marginats. La llibertat de Jess fa por de veritat. s
una llibertat insuportable i perillosa per a la gent
del poder."
- "El meu somni s el duna Esglsia formada per
petites comunitats que siguin fraternes, orants,
formades i compromeses. I arreu ja en podem
trobar. Ara s primavera!"
- "Jo estic aprenent a ser un germ universal".
Cal aprendre a cercar i trobar l'essencial. Messori,
lentrevistador del papa Joan Pau II en el llibre
"Travessant el llindar de lesperana" (Ed. Vittorio
Messori. Barcelona, 1994) proposa tres anys sabtics durant
els quals lesglsia torni a descobrir la virtut del
silenci, del dejuni de paraules, convencions,
simposis, assemblees ...
El gran ideal dels cristians ser sempre intentar
posar en prctica les Benaurances de Jess. Tots els
esforos shauran dorientar a fer-les realitat, encara
que sigui parcialment, adesiara i lentament.
184
Cal encoratjar, doncs, qualsevol esfor, per petit o
curt que sigui. Cal fer possible all que humanament
sembla impossible: Felios els pobres, felios els qui
ploren, felios els perseguits ... felios els qui no
tenen res de res, perqu de tots ells en sortir- en surt
ja - plenitud i joia.
Pot semblar masoquista o alienant acceptar
literalment les "benaurances". Senzillament sn una
paradoxa. Com pot ser feli una persona que passa
fam? On s la felicitat dun home que s perseguit
o est tancat a la pres? Noms transformant la
situaci de patiment en un exercici de solidaritat s
l'nica manera de comenar a obrir un poc la porta
de la comprensi daquesta paradoxa. Quan la
persona humana s capa de comunicar-se amb
laltra persona que troba al seu costat afamada,
plorant, perseguida, ... noms llavors, fent-se
solidria amb ella, s quan comena a fer-se
voluntriament semblant a la persona que sofreix.
Tmidament siniciar la comprensi de la
benaurana perqu just lhaur comenada a viure de
forma molt personal i directa. Paradoxalment dins la
negaci hi podr trobar plenitud i alegria, joia i pau,
resignaci i protesta ... Cal arriscar-se obrint-se ms
i ms al mn dels pobres i marginats, principals
protagonistes de les benaurances de Jess. La gran
paraula cristiana s avui
185
SOLIDARITAT; noms a partir d'ella s possible
construir lesglsia, comunitat dels cristians.
"Avui lesperana - diu el teleg sud-americ Pablo
Richard - passa per milers i milers de petites
experincies de base, on sest construint sobre
fonaments slids un futur diferent. Ja han passat els
temps dels elefants, ara treballam com formigues i
aranyes. Ms val encendre un llum, que maleir les
tenebres. Avui hi ha tanta esperana com abans,
noms que lesperana passa per altres llocs. Cal
saber-la descobrir."
Amb el pas del temps canviaran sens dubte moltes
coses. No cal forar o violentar la histria; noms s
necessari saber esperar ... i caminar seguint les fites
que la vida ens posa davant. Avui els canvis
tecnolgics i cientfics, poltics i socials, tics i
teolgics sn molt rpids; van ms veloos que les
generacions. Els cristians, com persones que viuen
dins la societat humana, segueixen levoluci
daquesta mateixa societat. Dins la fe cristiana hi ha
poques coses completament immutables: sn les
essencials que enseny Jesucrist i que visqueren les
primeres comunitats cristianes. Totes les creences i
prctiques que no pertanyen al "bess" de la fe, tan
si vols com si no vols, canvien amb els anys o amb
els segles. Basta repassar rpidament la histria per
trobar-ne innumerables exemples. I aix tamb est
186
succeint ara, noms que molt ms de pressa, perqu
actualment el canvi s molt ms rpid.
L'essencial cristi est resumit en el nou manament
de Jess: "Estimau-vos els uns als altres tal com jo
us he estimat" (Joan 15,12). Amb gran simplicitat pot
viure el creient la plenitud de la vida essent molt
feli perqu s conscient que el Regne de Du ja s
aqu i que noms cal eixamplar el seu coneixement i
la corresponent vivncia. Hi ha molts camins per
conixer i viure aquest Regne; tots duen all mateix:
vida, energia, fora, al, esperit, cosmos, no-jo,
transcendent, jo complet, tot, nic, u, laltre, ... Du.
REFLEXI BBLICA
Cercau el Senyor ara que es deixa trobar, invocau-lo,
ara que s a prop. Que l'injust abandoni el mal cam, i el
malfic, les seves intencions! Que tornin al Senyor que
s compassiu, al nostre Du tan geners a perdonar!
"Les meves intencions no sn les vostres, i els vostres
camins no sn els meus. Ho dic jo, el Senyor. Estan tan
lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions
de les meves, com el cel s lluny de la terra." (Isaes 55: 6-9)
187
En veure les multituds, Jess puj a la muntanya,
sassegu, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent
la paraula, comen a instruir-los dient:
- Felios els pobres en lesperit: dells s el Regne del
cel.
- Felios els qui ploren: Du els consolar.
- Felios els humils: ells posseiran la terra.
- Felios els qui tenen fam i set de ser justs: Du els
saciar.
- Felios els compassius: Du sen compadir.
- Felios els nets de cor: ells veuran Du.
- Felios els qui treballen per la pau: Du els
anomenar fills seus.
- Felios els perseguits pel fet de ser justs: dells s el
Regne de cel.
- Felios vosaltres quan per causa meva, us
insultaran, us perseguiran i escamparan contra
vosaltres tota casta de calmnies. Alegrau-vos-en i
celebrau-ho, perqu la vostra recompensa s gran
en el cel. (Mateu 5:1-12)
188
MANIFEST
En un seminari, celebrat a Ginebra lany 1995, els representants
de les Comunitats Cristianes Europees elaboraren un
document del qual aqu en trobau un resum (Font: revista
EXODO, nm. 33, pgines 44-45):
Volem una Esglsia diferent.
Volem una Esglsia comunitria i
democrtica:
- Una Esglsia que valori realment els
carismes o dons de totes les persones i
que actu ms fraternalment.
- Una Esglsia que superi la divisi entre
clergues i laics.
- Una Esglsia que reconegui la igualtat, a
tots els efectes i en totes les
responsabilitats sense excepcions, entre
homes i dones.
- Una Esglsia que reconegui positivament
la sexualitat.
Volem un Esglsia alliberadora:
- Una Esglsia que mostri ms inters per
la justcia.
- Una Esglsia que sigui ms pobre i
austera i estigui sempre allunyada de tot
poder poltic.
- Una Esglsia que es comprometi ms
amb els marginats i els qui no tenen veu.
189
- Una Esglsia que pugui transmetre un
missatge alegre i alliberador.
- Una Esglsia que mostri comproms amb
la no-violncia i amb la conscincia
ecolgica.
Volem una Esglsia ecumnica:
- Una Esglsia que reconegui el pluralisme
dins la unitat de la fe, mostrant-se tolerant,
imaginativa i creativa.
- Una Esglsia que superi la concepci
eurocntrica, romana i masclista.
- Una Esglsia que fomenti les comunitats
mixtes, amb participaci de cristians
daltres Esglsies i tamb de persones no
creients.
---------------------------------------------------------
BIBLIOGRAFIA: Per reflexionar ms sobre el tema props aquests
llibres:
- BENNSSAR, Bartomeu: "Viure a la Intemprie" (Ed. Claret.
Barcelona, 1985).
- GAILLOT, Jacques: "Una Iglesia que no sirve, no sirve para
nada" (Sal Terrae. Santander, 1994)
- Gaillot, Jacques: "Lo que yo creo" (Ed. San Pablo. Madrid, 1997).
- ROVIRA, Josep: "Una Iglesia Preocupante" (Ed. Kidiqap.
Barcelona, 1995).
- UNAMUNO, Miguel de: "La Agona del Cristianismo" (Ed. Espasa
Calpe. Madrid, 1996).
190
AVE FNIX
Mosaic dAntioquia - Museu del Louvre, Pars
Antioquia (Sria), segle V
191
VISI DABRAHAM A MAMBR
Baslica de Santa Maria la Major (mosaic)
Roma, segle V
192
14. Felicitat per a tothom
Totes les persones que vivim en el mn - i tamb les que
hi visqueren o hi viuran - sempre coincidim,
individualment i col lectivament, en lobjectiu de la
felicitat. "JO VULL SER FELI" s lexpressi que es
troba arreu, a qualsevol cultura o religi. Lsser hum
sempre ha maldat per arribar-hi, encara que difcilment i
escasses vegades ho hagi aconseguit. La persona sol
quedar constantment insatisfeta; quan just ha aconseguit
quelcom llargament cobejat ja comena a voler altra cosa
i mai arriba a calmar plenament el seu desig. Molts mites
i faules ho il lustren clarament: Prometeu, Ssif, Penlope,
car ...
Tots els mitjans dinformaci davui: premsa, rdio,
televisi, mitjanant els anuncis comercials i les modes
que imposen, ens ofereixen cada dia ms productes que
pretenen donar-nos comoditat, plaer, felicitat, ... Els
nostres sentits sn constantment excitats i noves
necessitats sn aix creades artificialment. Les categories i
els valors fonamentals: harmonia, pau, equitat, tolerncia,
solidaritat, ... sn capgirats segons els interessos dels qui
mouen els capitals i les finances del mn. Mai sacaba la
llista doferiments, mai es deixen de fabricar nous
productes, mai es promou una escala de valors
veritablement humana i ecolgica. Vivim dins una societat
de consum on el principal i nic valor s produir ms, per
consumir i per guanyar ms diners. Mai ho tindrem tot;
sempre hi cap un nou producte, una nova tcnica i una
nova necessitat. Sempre hi ha un nou fals du o "baal" a
qui adorar, oferint-li el millor que tenim:
193
el nostre desig, el nostre temps, el nostre treball, les
nostres relacions ms ntimes i humanes.
Els mites i les religions sempre han prets donar una
resposta a la situaci dinsatisfacci i de recerca de la
felicitat que ha viscut lhome al llarg de tota la histria.
Des de sempre lsser hum ha perseguit la felicitat i
difcilment lha trobada. Un exemple clar daquesta
recerca s el personatge histric de Siddharta Gautama,
fundador del budisme i nascut al Nepal lany 560 aC. Fou
fill dun raja o prncep indi. Son pare procur mantenir-lo
allunyat de tota experincia de mal i dolor. Es cas i tingu
un fill. Als 29 anys es trob un dia amb un vell, un malalt,
un mort i un asceta i tingu la primera experincia del
dolor. Abandon el palau on vivia, deixant la muller i el
fill, i comen una vida de pelegr errant, a la recerca de la
causa del dolor i del cam de lalliberament. Durant molt
temps visqu dins el ms rigors ascetisme, dedicant-se
nicament a la penitncia, la mortificaci i la meditaci.
Un dia comprengu que lextrema austeritat a la qual
sotmetia cos i esperit tampoc lalliberaria ni li donaria la
felicitat que tan ansiosament seguia cercant. Aix, sis anys
desprs dhaver abandonat el palau, esdevingu "Buda"
(il luminat) i decid predicar una nova doctrina a tota la
humanitat per poder comprendre lalliberament i atnyer
el nirvana, mitjanant la prctica daquestes virtuts:
generositat, moralitat, renncia als vincles humans,
saviesa, energia, pacincia, veracitat, decisi per ajudar
tots els ssers, amistat amorosa i nim ser i just. Buda
deia que li calia fer aquestes cinc donacions: donaci de
la prpia riquesa, del propi fill, de la prpia esposa, del
poder reial
194
que havia tingut i, per ltim, de la prpia vida. Aquesta
doctrina supos una profunda revoluci espiritual perqu
relativitzava el paper de les divinitats i oferia un nou i
possible cam dalliberament als homes de tota condici
social, sense distinci de castes i sense lajuda de cap
revelaci sobrenatural, basant-se nicament en una tica
purament humana. La profunda doctrina de Buda, estesa
des de fa molts segles dins gran part d'sia i viscuda avui
per molts milions de persones, ha de ser reconeguda i
respectada com pertoca. Seguint aquest cam molts
humans han trobat - i segueixen trobant - el sentit de llurs
vides, juntament amb la plenitud, la joia i la felicitat.
Cal remarcar que la fe cristiana es dirigeix directament
vers lobtenci de la felicitat completa, ja des dara i fins
a leternitat, per a cada persona i per a tota la humanitat.
Aix es fa, no tant des duna prctica intimista, de negaci
dels impulsos i sentiments i prescindint de la divinitat,
sin ms b obrint horitzons amples de comunicaci i
solidaritat amb tots els humans, recolzant-se sempre en la
protecci dun Du Pare, sota el guiatge del seu Fill i amb
lempenta forta i viva del seu Esperit. s lanunci actual i
jois dun sser immens i proper, etern i jove, que
sautoanomena "T' ESTIM".
El distintiu dels cristians dels primers segles va ser la seva
alegria. Hi ha testimonis que ens diuen que fins i tot
davant el turment de la mort cantaven, esperanats sunien
en el darrer moment i mtuament senfortien davant les
persecucions. Sabien que qualsevol desfeta era noms
temporal. Ells triomfarien com havia triomfat el seu
salvador Jess. El Ressuscitat era sempre present;
195
com ell havia venut, ells tamb vencerien. El seu retorn
era imminent; tot quedava relativitzat per la gran joia de la
victria definitiva del Crist sobre tota la humanitat i tota la
creaci. El crit desperana era aquesta expressi en
arameu, llengua materna de Jess, que ens ha arribat dins
la primera carta als Corintis (16:22): "Marana ta!"
(Senyor nostre, veniu).
El missatge de Jess - i dels llibres sants - s un missatge
de bona nova, joia i alliberaci; tamb possible i real per
als humans dara i daqu. Els primers cristians fcilment
comprengueren la salvaci que Jess els anunciava i
decididament la volgueren seguir.
El missatge de Jess fou realment una bona nova per a
tots els qui la reberen de bon grat; daquest missatge jois
en tragueren immediatament profit per a ells mateixos;
molts es trobaven en necessitats: malalts, pobres,
marginats, ... Basta llegir alguns texts de la Bblia. Els
primers cristians experimentaren directament la salvaci
de Jess. Qui, avui, si li s donada una soluci, davant
una dificultat o un perill, refusa acceptar-la? Qui deixa
de rebre un regal, un premi, una recompensa, un b?
Levangeli continua essent, aqu i ara, bona nova per a
tothom. Si no ho s - o els cristians no deixen que ho sigui
- no serveix per a res. La mateixa paraula en grec
cuociov (evangelion) significa bona nova, missatge
feli. Els qui creiem en la vida hem destar sempre oberts
a tot el que significa alegria i novetat. Aquesta esperana
ser la ms gran riquesa que puguem tenir. El missatge de
Jess, ents correctament, pot ser tamb rebut com a bona
nova pels malalts, vells, infants, marginats, pobres,
196
gent que sofreix, gent que plora, gent no estimada, gent
solitria, gent refusada ... tothom! Ser bo repassar
pausadament algunes citacions bbliques; poden ajudar a
entendre millor, i a viure ara i aqu, la gran notcia que ens
anunci Jess i que s devident actualitat: El regne de
Du ha arribat i s entre nosaltres!
COMENTARI BBLIC
Ell ha vingut a anunciar la BONA NOVA de la pau: la
pau a vosaltres que reu lluny, i la pau als qui eren a
prop. (Efesis 2:17)
Lngel digu als pastors: "No tingueu por. Us anuncii
una BONA NOVA que portar a tot el poble una gran
alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el
Salvador, el Messies, el Senyor." (Lluc 2:10-11)
Jess recorria tota la Galilea, ensenyant a les
sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i curant
entre el poble tota malaltia. (Mateu 4:23) Jess anava
per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la
BONA NOVA del Regne de Du. (Lluc 8:1)
Joan, que era a la pres, va saber les obres que feia el
Messies i va enviar els seus deixebles a preguntar-li:
"Ets tu qui ha de venir, o n'hem desperar un altre?"
Jess els respongu: "Anau a anunciar a Joan el que
sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els
leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts
ressusciten, els pobres reben lanunci de la BONA
NOVA." (Mateu 11: 2-5)
197
Jess se nan a Natzaret, on shavia criat. El dissabte,
com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i saixec
a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaes, el
despleg i va trobar el passatge on hi ha escrit:
"L'Esperit del Senyor reposa damunt mi, perqu ell
m'ha ungit. Mha enviat a portar la BONA NOVA als
pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el
retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a
proclamar lany de grcia del Senyor." Desprs pleg el
volum, el retorn a lajudant de la sinagoga i es va
asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls
posats en ell. Aleshores comen dient-los: "Avui es
compleix aquesta escriptura que acabau descoltar."
Tothom laprovava i es meravellava de les paraules
plenes de grcia que sortien de la seva boca. (Lluc 4:16-22)
Jess es va aparixer als Onze i els digu: "Anau per tot
el mn i anunciau la BONA NOVA de l'evangeli a tota
la humanitat." (Marc 16:14-15)
Nosaltres venim a anunciar-vos la BONA NOVA que
Du havia proms als nostres pares, i que ara Ell,
ressuscitant Jess, ha complert en b de nosaltres, els
seus descendents. (Fets dels Apstols 13: 32-33)
Pere i Joan, desprs dhaver donat testimoni i
danunciar la paraula del Senyor, sen van tornar a
Jerusalem, anunciant la BONA NOVA a molts pobles de
Samaria. (Fets dels Apstols 8:25). Els van cridar i els
prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en
nom de Jess. Per Pere i Joan van replicar: "Nosaltres
no podem deixar danunciar el que hem vist i sentit."
(Fets 4:18-20)
198
Us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules;
sin tamb amb obres poderoses. (I Tessanolicencs 1:5)
Us anunciam all que hem vist i sentit. Us escrivim tot
aix perqu la vostra ALEGRIA sigui completa. (I Joan 1:3-
4) Tot aix us dna una gran ALEGRIA. (I Pere 1:6)
Digu Jess, la vostra tristesa es convertir en
ALEGRIA. El vostre cor salegrar quan us tornar a
veure. (Joan 16: 20 i 22) Jo som amb vosaltres dia rere dia
fins a la fi del mn. (Mateu 28:20)
El Regne de Du consisteix en la JUSTCIA, la PAU i el
GOIG de l'Esperit Sant. (Romans 14:17) Els fruits de
l'Esperit sn: amor, goig, pau, pacincia, benvolena,
bondat, fidelitat, dolcesa i domini dun mateix.
(Glates5:22)
Desprs vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i
la terra dabans havien desaparegut, i de mar ja no nhi
havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Du,
la ciutat santa, la nova Jerusalem, mudada com una
nvia que sengalana per al seu esps. I vaig sentir una
veu forta que proclamava des del trono: "Aquest s el
tabernacle on Du habitar amb els homes. Ells seran el
seu poble, i el seu Du ser "Du que s amb ells".
Eixugar totes les llgrimes dels seus ulls, I NO
EXISTIR MS LA MORT, NI DOL, NI CRITS, NI
SOFRIMENT. Perqu les coses dabans han passat. I el
qui seu al trono va afirmar: "Jo faig que tot sigui nou".
I afeg: "Escriu aquestes paraules perqu sn veritat i
dignes de tota confiana." Desprs em va dir: "Ja shan
complert! Jo som l'Alfa i l'Omega, el
199
principi i la fi. Als qui tinguin set, jo els concedir que
beguin a la font de laigua de la vida sense pagar res. Els
qui surtin vencedors posseiran tot aix en herncia. Jo
ser el seu Du , i ells seran fills meus." (Apocalipsi 21:1-7).
_________________________________________
BIBLIOGRAFIA:
- DE MELLO, Anthony: "El Cant de l'Ocell" ( Ed. Claret. Barcelona,
1985).
- DE MELLO, Anthony: "Crida a l'Amor" (Ed. Claret. Barcelona,
1992).
- DE MELLO, Anthony: "Uns Moments per a l'Absurd" (Ed. Claret.
Barcelona, 1993).
- MITCHELL, Robert Allen: "Buda" (Ed. Planeta deAgostini.
Barcelona, 1995).
- NAVARRETE, Rafael: "El Aprendizaje de la Serenidad" (Ed. San
Pablo. Madrid, 1993).
- RAMIS, Guillem: "Escolta el Silenci" (Edici privada. Mallorca,
1995).
- RUIZ, Serafn: "El Arte de Ser Felices" (Ed. San Pablo. Madrid,
1996).
200
INFANTS A CAMELL
Municipi dIstambul (mosaic)
Museu dIstambul, segle V
201
Decleg de la Felicitat
________________________
1.- Jo som feli, si vull ser-ho. La meva
felicitat depn de mi. Els altres no en tenen
la clau.
2.- Jo tinc els meus propis recursos per ser
feli.
3.- El fet que alguna cosa no vagi b no
altera la felicitat.
4.- Sempre hi haur dificultats; superar-les
ajuda a ser feli.
5.- Els problemes no tenen sempre soluci;
he de saber viure amb ells.
6.- Hi ha molts camins a la vida; no tothom
ha danar pel mateix cam. No he de perdre
la pau quan les coses no surten com vull.
7.- Quan una cosa ha sortit malament no
significa que sempre hi tornar a sortir. Mai
he de dir que no ho provar ms.
8.- Puc sser feli encara que no tothom
mestimi o apreci.
9.- Per ser feli no cal separar-se de la gent.
Fins i tot trobant-me amb els contraris puc
sser feli.
10.- Puc ser feli malgrat encara tothom no
ho sigui. Mai no exclour ning darribar-hi.
Tot fent cam donar sempre la m .
202
DECLEG CRISTI DE LA
FELICITAT
__________________________________________
_
s exactament igual a l'anterior, per afegeix a cada article
la segent motivaci:
... perqu Du sem revela com a pare i
mare,
i mensenya el cam de la vida en
Jesucrist,
i em mou amb la fora del seu Sant
Esperit
i vol que participi,
conscientment i activament,
en la manifestaci del seu Regne,
ja present entre els humans:
Regne etern i universal,
Regne de veritat i de vida,
Regne de santedat i de grcia,
Regne de justcia, damor i de pau.
203
EL BON PASTOR
Catacumbes de Domitila
Roma, segle III
204
- Annex -
JESS DE NATZARET,
PERSONA i PROJECTE
Conferncies de Jos Antonio Pagola.
III Setmana de Fe i Cultura. Pastoral Universitria.
Ca's Jai (Mallorca), 3, 4 i 5 de mar de 1997
I. PERFIL DE LA PERSONA DE JESS.
1. Introducci. Jess t sempre una importncia capital per al creient
cristi, perqu s model decisiu i esperana definitiva de salvaci. El
cristi creu en "alg", no en alguna cosa i troba en Jess la llum que ho
illumina tot per organitzar la vida. La moral cristiana es fonamenta
totalment en Jess; es tracta de seguir-lo: aix es creix en responsabilitat i
llibertat. Tot queda confiat a Jess, qui dna ple sentit a lexistncia
humana. Ell s el cam, la veritat i la vida. Per qui fou Jess de Natzaret?
Pot ser ell bona notcia? On s la seva originalitat? Qu volgu posar en
marxa Jess? Es pot creure en el Ressuscitat? Vet aqu el perfil de la
persona de Jess.
2. Algunes dades histriques. Cap historiador seris dubta avui de
lexistncia de Jess. No hi ha suficients fonaments per dubtar de la seva
realitat histrica. De cap manera es pot dir que Jess sigui un mite o que no
hagi existit. Amb total certesa sabem que va nixer abans de lany 4
a.C. i que va morir aproximadament lany 30 de la nostra era. Era
orind de Galilea (no de Betlem). No coneixem absolutament res de la
seva personalitat fsica. La seva llengua materna era larameu, coneixia
lhebreu i segurament una mica de grec i alguns mots llatins. En el seu
llenguatge utilitzava freqentment parboles. Va ser executat a
Jerusalem per subversiu i revolucionari. Aquesta s laproximaci ms
real que podem fer a la figura histrica de Jess.
3. Jess, personatge inclassificable. s molt difcil situar Jess dins la
societat del seu temps.
205
- No s un sacerdot jueu. s un laic que satreveix a criticar el Temple, la
instituci i el sistema dexplotaci del pelegrins. No t formaci rabnica.
Tot el seu discurs i la seva actuaci es fonamenta noms en aquesta
expressi: "Lamor i la justcia agraden a Du".
- No s un aristcrata saduceu. No t diners. No t influncies ni poder.
Romp tots els esquemes dels qui governen.
- No s un moralista fariseu. En temps de Jess hi havia uns 6.000
fariseus. Ells eren les persones ms observants de la Llei i Jess senfronta
sovint a ells. Els fariseus se separaven de la gent, no volien ser com els
altres, per Jess es fa amb tothom, sobretot amb males companyies:
publicans, prostitutes, pobres, desgraciats, malalts...
- No s un revolucionari zelota. No s partidari de la lluita armada per fer
arribar el seu poble a una situaci millor, per dins el petit grup dels seus
ntims hi ha lloc per a Sim, el zelota, i sembla que Judes Iscariot tamb era
zelota.
- No s un monjo de Qumram. Segurament els coneixia, ja que Joan
Baptista havia sortit dells i Jess contnuament utilitzava els elements
indispensables dels monjos: la pregria i el silenci.
- No s un rab, per coneixia profundament les Escriptures Sagrades i
ensenyava amb ms autoritat que els rabins i mestres de la Llei.
- No s un profeta. Els profetes parlaven en nom de Du; Jess parla en
nom propi. Els profetes respectaven lordre establert; Jess ho capgira tot.
Els profetes anunciaven un futur que havia darribar; Jess predica un
Regnat de Du ja present entre les persones. Per qui s realment Jess?
4. Trets caracterstics de Jess.
- s un home lliure. s sorprenentment lliure de tot i de tots els qui poden
obstaculitzar la seva missi. s lliure enfront de la famlia. Desprs de
connectar amb Joan el baptista ja no retorna amb els seus familiars, que
creuen que Jess sha tornat foll i el rebutgen. No dubta a anomenar
"satans" el seu millor amic Pere, quan aquest posa obstacles al seu
projecte. No s un home culte, per sap discutir amb els escribes. s lliure
davant el poder civil i religis. No es deixa convncer ni arrossegar per les
idees revolucionries de lpoca. No es deixa esclavitzar per les tradicions,
encara que siguin sagrades.
- T una obedincia radical al Pare. La llibertat de Jess es fonamenta en
lobedincia total a Du, a qui es dirigeix amb el nom de "abb".
Anomenar Du "mon pare, mon paret" - amb la confiana i fragilitat dun
infant petit - s un tret primordial del missatge de Jess. Fer la voluntat de
Du, el seu pare, constitueix leix de la seva vida i ns el seu aliment.
206
- s un home per als altres. Est obert a qualsevol que el reclami. No t
un no per a ning. Jess s lliure per estimar: Jess viu sense llar i no t
casa prpia, no compra un esposa (com era costum social fer-ho), viu
totalment per a tots els qui el necessiten.
- Est prop dels ms necessitats. Els ms pobres i necessitats sn els ms
escoltats. Els marginats sn els seus millors amics: Jess satraca a les
dones, escolta i guareix els malalts, comparteix molt temps amb els
marginats, defensa els estrangers i els samaritans. Jess allibera dels mals i
dna esperana.
- Fa un servei alliberador. Qu dna Jess? Jess no dna diners, no fa
ric ning, no dna poder, ni cincia, ni cultura, ni seguretat. Jess aporta
"soteria" (salvaci). Jess cura, guareix, posa bo... en definitiva fa el b. El
qui s'atraca a Jess - sense segones intencions i amb el cor net - sempre en
surt beneficiat.
5. Lenigma de Jess. Segons els estudis ms recents i actuals les quatre
anotacions segents procedeixen directament del mateix Jess i no tant de
les primeres comunitats cristianes on s'anaren formant els relats evanglics.
Cal dir que Jess parl molt poc de si mateix i molt sobre aquests elements.
- Lautoritat de Jess davant la Llei o "Tor". Ell es posa part damunt
la Llei: "Se us ha dit ... per jo us dic ..." i parla amb total independncia i
autoritat, sense demanar perms a ning i noms sotmetres a lautoritat del
Pare que lha enviat.
- La concessi del perd dels pecats. Aquesta atribuci reservada
nicament a Du, Jess lexerceix amb plena llibertat, identificant sovint
guarici de mal o malaltia amb alliberaci dels pecats. Segons la mentalitat
de lpoca, qui sofria una privaci o un mal era perqu abans shavia
comportat malament i conseqentment, amb la malaltia o privaci, en rebia
el corresponent cstig.
- Larribada del Regne de Du. El regnat de Du s ja present dins el
mn i entre les persones. Es tracta de trobar-lo i viurel plenament. Jess ho
proclama ben clarament. A les persones que se li presenten amb un cor net i
una ment oberta simplement els diu: "Et trobes prop del Regne de Du"
("Regne dels Cels" a l'evangeli de Mateu, qui evita anomenar directament
Du, segons la tradici dels jueus).
- La invocaci de Du com "abb. Abb s un mot arameu que mai ha
estat tradut i sha conservat sempre aix. Expressa lactitud de l'infant en
mans de la seva mare o del seu pare i manifesta el primer balboteig hum,
abans del llenguatge organitzat. s la ms profunda mostra de confiana i
207
dependncia, expressada amb amor; Du s "mon pare", s "mon paret"!
6. Epleg. La vida de Jess fou un interrogant i la seva mort va sser
totalment sorprenent. Histricament Jess s un enigma que acab a la creu
quan ell mor. Per, si tot hagus acabat a la creu, no hi hauria Crist, ni
existirien els cristians. Jess resulta insuportable i la seva mort a la creu
una tragdia. Sembla que a la creu tamb hi moren les pretensions de Jess:
autoritat damunt la Llei, perd dels pecats, regne de Du i el "Du-Abb".
Jess mor a la creu condemnat per la Llei, sofreix el mal i no se salva, Du
sembla absent i se sent el crit dangoixa de Jess: "Du meu, per qu
mhas abandonat?". Per qu, si tot sacab a la creu, avui vint segles
desprs, se segueix parlant de Jess?
La histria diu que desprs de la mort de Jess, hi hagu un grup de
persones que afirmaren clarament que Jess no havia acabat a la creu,
que havia ressuscitat i que era viu. Digueren que Jess de Natzaret era el
messies, l'enviat de Du per respondre a les necessitats de la humanitat i
lanomenaren amb el nom grec de messies: Crist. Segons el quart evangeli,
Du s un misteri, per quan Du sha volgut manifestar, s'ha mostrat i
explicat en aquest home que s Jess. Pau de Tars diu que en Jess, Du
estava reconciliant el mn amb si mateix. Mateu anomena Jess "Du amb
nosaltres", Emmanuel. Passats els anys Jess de Natzaret ser reconegut
amb el ttol de Senyor, que s el mateix nom de Du a la versi dels Setanta
dins la Bblia hebrea traduda al grec.
A l'inici Jess s conegut primer com a home, desprs com a mitjancer i
salvador i finalment com a fill de Du. La filiaci divina primerament ser
entesa com la qualitat que t lorigen en Du; al final ser admesa la plena
filiaci divina de Jess, segons la fe dels cristians. Hem de saber recercar
dins els Evangelis, els quals foren escrits entre 40 i 70 anys desprs de
Jess. No presenten la biografia de Jess, sin que sn el fruit de la reflexi
de les primeres generacions de cristians entorn de la figura del mestre,
Jess de Natzaret, salvador i fill de Du, Jesucrist el Senyor.
208
II. LORIGINALITAT DE JESS.
1. Introducci. Sovint Jess s conegut parcialment, a trossos, per d'ell
en manca una visi de conjunt i una sntesi ben feta. Quina s
lalternativa que don Jess? Qu volgu instaurar? Amb Jess ens
trobam davant lexperincia dun Du amic i salvador al mateix temps.
Vegem quina fou loriginalitat de Jess de Natzaret.
2. Contrast entre el Baptista i Jess:
Lorientaci del Baptista es concentra en lanunci dun judici terrible.
Aix sexpressa tot el seu missatge: "La destral ja est posada a larrel dels
arbres; ning se nalliberar, noms cal fer penitncia per fugir de la ira
de Du!" Tota la vida de Joan Baptista s destinada a fer penitncia i tot el
seu esfor va encaminat a promoure un ritus de penitncia que s el
baptisme. Joan, per, no cura els mals ni perdona els pecats, com far
Jess. El Baptista noms enfronta la gent al judici sever de Du i representa
lespera i la preparaci daquest judici.
Lorientaci de Jess va en un altre sentit radicalment diferent. Jess
anuncia larribada del Regne de Du; diu clarament que Du s pare, que
vol celebrar una gran festa amb tots, inclosos els pecadors, els pagans, els
marginats, els pobres. Aquest Du pare s l' "abb" (mon pare, mon paret!)
que es consumeix damor per tots els humans. Jess parla amb moltes
parboles daquest Pare que estima tant els homes i les dones. Jess no viu
al desert com vivia el Baptista. Jess s'atraca al sofriment hum de manera
diferent; ell vol introduir la bona nova del Regne de Du posant salut, amor
i pau. Molts cristians no han conegut aquest Jess i es queden noms amb
la religi predicada pel Baptista.
3. El nucli de lalternativa de Jess.
El Regne de Du fou la causa a la qual es dedic plenament Jess. Tal
volta avui la paraula "Regne" no signifiqui gaire; a molts no els diu res. Ara
b, s primordial la seva comprensi. Si no sentn correctament el Regne,
no sentn res de lobra i missi de Jess. Aix proclamava ell la bona
nova de Du: "El Regne de Du s a prop; convertiu-vos!" (Marc 1: 14-15).
209
Moltes conseqncies en surten daix:
a) Per entendre el projecte de Jess cal entendre b qu s el Regne de Du.
No sempre es fa aix. Regnat de Du segurament ens pot dir ms que
"Regne de Du".
b) Jess no es predica a si mateix. Ell no sanomena ni senyor, ni messies,
ni salvador.
Tots aquests ttols li arribaran ms tard, fruit duna reflexi cristiana
posterior. El quart evangeli ns un exemple tard, escrit setanta anys
desprs de succeir els fets. Jess mai parla d'ell mateix; ell sentrega
totalment al Regne de Du. Els seguidors de Jess tamb avui - si volen
creure, esperar, lluitar i estimar com ho va fer el Mestre - cal que entenguin
igualment com ell, el qu el Regne de Du significa.
c) Jess no va ser un teleg. Ell no expressa una doctrina sobre Du, ni
parla directament de l'Omnipotent, per actua perqu Du entri en la vida
de la gent i treballa perqu sigui realment viscut el Regnat de Du. "Primer
cercau el Regne de Du i la seva justcia i tota la resta us ser donada com
afegit" (Mateu 6, 33).
d) Jess presenta quelcom nou i bo; ell anuncia una cosa novella i ptima.
Aix fou molt atractiu a la gent del seu temps. El missatge de Jess pot
sser avui encara una bona nova? Pot representar quelcom nou per als
nostres dies?
4. El comenament de quelcom nou.
El Regne de Du est en marxa i avana cada dia. No s ni un espai ni un
mbit com, per exemple, ho podrien sser l'Imperi Rom o el regne del b i
del mal. No s aix, perqu Jess parla del Regne en un sentit dinmic. Es
tracta del regnat o del senyoriu de Du ja que, quan Ell agafa la vida de la
persona humana, s Ell mateix qui actua i no hi ha res a tmer. Du s
present i sest obrint cam. Ell treballa dins la histria humana; realment
quelcom est en marxa.
La vida est canviant. Quan Du entra dins la vida, immediatament les
coses comencen a canviar. El Regne de Du no creix on no hi ha res que
canvi. I Jess comena a explicar aquest Regne, sobretot mitjanant les
parboles, agafades de la vida, per no procedents del mn religis
tradicional. Jess no pensa en instaurar una nova religi. El sembrador que
surt a sembrar, la llavor que creix, el gra de mostassa, sn parboles i en
totes elles sexpressa el creixement de la vida que sempre donar fruit.
Jess mai parla de l'hivern. Sempre parla de la primavera. Du cerca la
reanimaci de la vida. Tot s una gran parbola, i Du constantment s a la
vida, per mantenir-la i fer-la crixer.
210
s quelcom que succeeix ja ara i consisteix en viure la vida com la
primavera duna nova creaci que sest realitzant aqu i ara. Quan Jess
parla del Regne de Du no pensa en quelcom per al ms enll o per a laltra
vida. El Regne de Du s per l'ara i l'aqu d'aquesta vida. La plenitud ser
donada al final, a la glria del cel. Quan el cristi prega, en el parenostre,
no demana anar al cel, sin que arribi als homes el Regne de Du: "Vingui
a nosaltres el vostre Regne". Que es faci realitat - diu - i que simposi ja
des dara la justcia i lamor de Du. Aquesta vida no s per fer mrits i per
entrar desprs un dia en el Regne dels Cels. (Levangelista Mateu empra
sempre "Cels" al lloc de "Du", per respectar el costum jueu de no
anomenar mai aquest sagrat nom). El que interessa s entrar ara en aquest
Regne. Viure la vida ha de consistir, doncs, en acollir de forma prctica i
efectiva la justcia i lamor. Aix els humans ja poden entrar en el Regne de
Du!
5. Du s bona notcia.
El Regnat dun Pare. El Regne de Du s bona nova. Du s el millor per
a l'home. Ell noms vol el b i la felicitat de la humanitat. Es tracta del
regnat dun pare, que s anomenat "abb" per Jess. El dest ltim de
lsser hum es troba en aquest pare que estima tant, no en el jutge amb una
destral anunciat pel Baptista. Per Du noms pot regnar entre els homes,
si entre ells hi regna la fraternitat. Acull realment el Regne de Du qui
realment practica la fraternitat, la convivncia pacfica, la justcia, l'amor.
Solament d'aquesta manera pot regnar el Pare, i s bo que ho faci.
L'impuls de la curaci s una altra caracterstica de la bona nova
anunciada per Jess. Aix com Joan Baptista tenia el ritual del baptisme per
a la seva missi, aix Jess t el ritus de la curaci dels malalts com a part
essencial del seu missatge. Diu Jess: "Si jo trec els dimonis pel poder de
l'Esperit de Du, s que ha arribat a vosaltres el Regne de Du" (Mateu
12:28). Quan Joan envia els seus deixebles a demanar-li si s ell qui ha de
venir o b si nhan desperar un altre, de Messies, Jess simplement li
respon: "Anau a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els
coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts
ressusciten, els pobres reben lanunci de la bona nova. I feli qui no em
rebutjar" (Mateu 11:4-6). Aqu hi ha la clau per comprendre b Jess i el
seu missatge, perqu Jess es posa on la vida est rompuda o clivellada pel
mal. I aix mateix mana que facin els seus seguidors. "Pel cam predicau
dient: El Regne del Cel s a prop. Curau malats, ressuscitau morts,
purificau leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, donau-ho tamb
de franc" (Mateu 10: 7-8). On hi ha present el Regne de Du, hi ha tamb
gests alliberadors. On hi ha alliberaci hi ha
211
tamb l'Esglsia de Jesucrist. Du s acollit quan es cura la vida i quan es
lluita per a una humanitat millor. Per trobar-se dins aquest Regne de Du
cal - tamb avui - comprometres en el procs de curaci, de guarici, de
salvar la vida, sigui en la forma que sigui.
I hi ha perd. Jess viu unit als pecadors. Sempre est disposat a celebrar
una gran festa amb ells. s amic de tots, estima els marginats, menja amb
els injusts, acull les dones, ... perqu tot aix un dia succeir, realment i
pblicament, amb tots els rebutjats i malets. Aix s un escndol. Du
dna gratis el perd. Du acull tots els pecadors. "Aquest home acull els
pecadors i menja amb ells" (Lluc 15:2). Per aix Jess s agrament criticat,
per sovint repeteix que publicans i prostitutes arribaran primer al Regne
de Du. Amb moltes parboles explica el perd de Du: lovella perduda,
la dracma extraviada, el fill escpol, ... Du sempre sofereix per al perd i
la grcia, perqu el Regne de Du s lalegria definitiva. El que sanuncia a
tothom s el perd infinit, increble i insondable de Du. "Avui ha entrat la
salvaci en aquesta casa; perqu tamb aquest home s fill d'Abraham. El
Fill de lhome ha vingut a cercar i salvar all que shavia perdut" (Lluc
19: 9-10).
6. Bona notcia per als pobres. El Regne de Du s la bona nova per als
pobres, els marginats i els ltims de la societat. Du sha anat revelant aix.
"Tu ets el Du dels humils, lauxili dels flacs, el defensor dels dbils, el
protector dels rebutjats, el salvador de tots els qui han perdut tota
esperana" (Judit 9:11). s per aix que Jess es dirigeix primer als pobres
i petits. "L'Esperit del Senyor reposa damunt mi, perqu ell mha ungit.
M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la
llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a
proclamar lany de grcia del Senyor. Avui es compleix aquesta escriptura
que acabau descoltar" (Lluc 4: 18-19 i 21). Jess principalment vol ajudar
els pobres, els indefensos, les vctimes de lopressi i de la injustcia, els
qui no poden defensar-se, els qui sn poc o gens importants, els qui es
queden despenjats de la societat, els marginats, els no-res ... No hi caben
tamb els rics? No estima Du per igual tots els humans? Per qu,
doncs, aquesta preferncia per als pobres?
El carcter privilegiat dels pobres s indiscutible en el pla de Du sobre
els humans i s una altra caracterstica del missatge de Jess. No s que la
pobresa tingui un valor per ella mateixa. Generalment els pobres no
accepten la seva situaci i volen ser rics. El privilegi de la pobresa
simplement s aquest: els qui la sofreixen sn dbils, estan abandonats, no
poden defensar-se. Du no pot realment regnar en el seu Regne si no hi
212
ha justcia entre els humans. Els pobres es troben amb necessitat urgent de
justcia i d'amor. El privilegi procedeix del simple fet de ser pobre.
La nova justcia. Si Du regna ja no hi haur injustcia i mai els rics
dominaran sobre els dbils. No hi haur en el mn lopressi de les armes,
del poder o dels diners. Cal dir ben clar que Jess no dna o promet uns
beneficis materials als pobres, per els aporta una nova dignitat davant la
vida i la seva mala situaci. Jess posa la humanitat en una nova direcci a
favor dels "despenjats" i marginats de la societat, i al mateix temps dna el
nou impuls de la solidaritat i de l'amor. Recordem que aquesta s tamb la
missi de l'Esglsia. El Regne de Du es fa palesament ms present on hi
ha els pobres i maltractats. Precisament la gent poc important dins la
societat s el signe ms evident de la presncia actuant del regne de Du en
el mn.
7. El manament de l'amor.
Lobedincia al Pare s una constant en la vida de Jess. Ell critica la llei
quan sinterposa entre l'home i Du. La parbola del fariseu i del public
ns un exemple. El fariseu compleix la llei, no s pecador com els homes
que t al costat, s piads, per s incapa destimar el public, el
menysprea, en ell regna la llei, per no hi regna Du. Pot trobar-se una
religi perfecta i ben practicada que no dugui al Regne de Du. En la
parbola del fill prdig, el fill major obeeix sempre el seu pare, per no sap
acollir i perdonar com pertoca. Aquest fill no segueix el desig del seu pare i
esdev una persona deshumanitzada que no entra en la gran festa del perd.
"Si no sou ms justs que els mestres de la Llei i els fariseus no entrareu al
Regne del cel" (Mateu 5: 20). Perqu no basta complir la llei; cal entrar
dins la dinmica del Regne de Du.
Lnic manament que deixa Jess s el de l'amor. Posa la persona humana
davant un pare. Tot queda redut al manament de l'amor. Queda
perllongada aquella norma jueva del llibre del Deuteronomi (6: 4):
"Escolta, Israel, el Senyor s el nostre Du, el Senyor s l'nic. Estima el
Senyor, el teu Du, amb tot el cor, amb tota lnima i amb totes les forces."
Tota persona - o Esglsia - que no viu de l'amor, no pot entrar en el Regnat
de Du. En realitat l'amor no s un manament o una llei, perqu neix
directament dins lsser hum quan aquest entra en el Regne de Du;
llavors el germ prosme s qui agafa el lloc de la Llei. La parbola ms
revolucionria que tenim s la del bon samarit, on clarament sindica qui
s el prosme. Aqu Jess adopta una postura nova i capgiradora de lordre
establert. Ens presenta un home caigut, sense raa i sense nom. Davant ell
hi passa el poder i la religi, sense ajudar-lo. El sacerdot i el levita el
veieren i fent una volta passaren de llarg. El samarit el vei, va tenir
213
compassi i va fer per al caigut tot el que va poder. No es tracta de saber
qui s el meu prosme, sin que jo em faci prosme seu. En aix es
distingeix clarament qui s cristi de veritat.
El discurs de les benaurances entra plenament dins la dinmica del Regne
de Du. Amb elles es pot arribar a la perfecta felicitat. Vegem-ne alguns
trets. Els pobres sn els primers destinataris del Regne de Du. Es demana
la convivncia pacfica. Es valora el desig dels qui esperen una nova
societat. Senalteix els qui no estan satisfets del sistema viscut i cerquen
una nova justcia. Es lloa els qui no demanen quines sn llurs obligacions i
volen collaborar millor en la construcci duna nova convivncia. Sn
dadmirar els nets de cor i els qui saben escoltar. Cal seguir els qui
treballen per la pau, el dileg i la reconciliaci. Seran els ms distingits els
perseguits a causa de la justcia humana. La Bona Nova es converteix en
joia i felicitat per a tots.
8. Epleg. Ms que entendre molts conceptes o adquirir noves idees es
tracta de captar b el missatge de Jess. Cal treballar sabent que tot est en
mans dun Du que ens estima. Tant ens estima que no ens ho podem
imaginar. Jess anuncia que Du s "l'abb" (el pare, el mon paret estimat);
per aix pot anunciar actual la presncia del Regne de Du. Cal treballar
sabent que tot est en mans del Pare. Du va fent la seva obra. Seguint la
parbola de Jess, surt el sembrador a sembrar. Bona part del gra cau
enmig del cam o sel mengen els ocells, per aix no s obstacle: Du
segueix sembrant ... Avui ens calen persones que continun lobra de Jess,
que facin que els cecs hi vegin, que els sords hi sentin, que els coixos
caminin, ... que obrin nous camins dalliberaci. La gran sort s que hi ha
Du. Ell s el millor que existeix per a nosaltres els humans, encara que a
vegades no ens ho creguem.
214
III. LA FE EN JESUCRIST RESSUSCITAT.
l. Introducci. La creu i la resurrecci.
Noms a la creu podem conixer plenament el projecte de Jess i com es
mostra la misericrdia de Du. Jess no s perdonat i mor. Ell havia posat
el Regne de Du per damunt la Llei, per morint a la creu perd tota ra i la
Llei demostra sser ms forta que el missatge de Jess. L'home de Natzaret
havia invocat Du com a "abb", per ara se sent abandonat sobre el
patbul. On s Du? O b Du no existeix, o b no s el pare de Jess. A la
creu sembla acabar tot el seu projecte. Jess ha estat un home equivocat.
Els apstols veuen refusat tot el missatge que Jess ha predicat.
Noms Du podia confirmar el valor del que digu Jess. Pocs dies desprs
de morir Jess a la creu, un grup de persones diu una cosa inaudita: "Jess
ha ressuscitat!". Cal que els cristians recordin que noms la resurrecci de
Jess dna fonament a la fe cristiana. ... I si Crist no ha ressuscitat, la
nostra predicaci s buida, i buida s tamb la vostra fe. (I Corintis 15,
14). Qu va poder passar perqu un col lectiu de gent comens a parlar de
Jess ressuscitat immediatament desprs de la seva mort? Qu significa,
doncs, la resurrecci?
2. Algunes precisions sobre la resurrecci de Jess.
- Negativament, la resurrecci de Jess no s un retorn a la seva vida
anterior. Cap dels vivents tenim experincia de la mort; noms els qui han
mort en tenen. Per tant tampoc no sabem res de laltra vida. Per definir la
resurrecci cal saber qu passa desprs de la mort. A la Bblia ressuscitar
apareix tamb amb aquests noms: aixecar del son, despertar, exaltar. La
resurrecci no s un retorn a la vida anterior terrestre, per tornar desprs a
morir. No es tracta duna revivificaci, com li pass a Lltzer, ressuscitat a
Betnia. Jess, quan ressuscita, no retorna a aquesta vida, sin que
entra en la vida de Du. Quan els apstols arriben a la tomba, troben
plegades les mortalles, per Jess ja no hi s. Jess surt lliure, sense
mortalles; Lltzer, per, sort lligat del sepulcre. Mai es dir que Jess
retorn a la vida; el que safirmar ser que ell ha estat exaltat i que viu per
a Du. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor
ms, la mort ja no t cap domini damunt ell. Quan ell mor, mor al pecat
una vegada per sempre, per ara que viu, viu per a Du. (Romans 6: 9-10).
- La resurrecci de Jess no s la supervivncia de la seva nima
immortal. Jess ressuscitat s una persona completa, concreta, viva,
alliberada de la mort i que ha obtingut la plenitud de la vida.
- La resurrecci de Jess no s una operaci biolgica. No s la uni de
lnima i del cos per no tornar a morir mai ms. Aquesta concepci
215
dual de la persona no era imaginable en temps dels apstols. Quan moria
una persona tot el seu sser deixava dexistir. A la resurrecci Du "aixeca
" el mort a la vida.
- La resurrecci de Jess no s una permanncia en el record dels
deixebles. Segons Bultmann, un crtic teleg, "Jess ressuscit en la fe dels
seus deixebles". Ara b, la resurrecci va succeir en Jess, no en els
creients. s el mort Jess qui ha estat ressuscitat.
- Positivament, la resurrecci de Jess s la intervenci de Du. Les
primeres comunitats cristianes diuen que Jess ha estat ressuscitat per Du,
qui lintrodueix a la vida indestructible. Jess mor, per troba un Du
alliberador, qui el fa passar a la seva mateixa vida divina. Aquestes
afirmacions sobrepassen les capacitats humanes; per tant, la resurrecci no
s un fet histric, perqu no s un fet que pugui sser comprovat, per s un
fet real per als creients. Per als cristians s el fet ms real de tots i s el que
aguanta tota la histria. Cal dir que sovint creiem en realitats que desborden
all mateix que s comprovable i empric. Per altra banda tamb s un fet
histric indiscutible la mort de Jess, per la finalitat d'aquesta mort, s a
dir, la redempci dels humans, no s un fet histric, encara que tamb sigui
un fet real per als creients cristians. El fet de la tomba buida s un altre fet
histric.
Pau de Tars diu que Jess ha estat ressuscitat per la fora de Du que
lallibera, que pot sser anomenat "Kirios" (Senyor), nom de Du per als
jueus hellnics. Segueix dient que Jess fou ressuscitat per la "doxa"
(glria) de Du, s a dir, per la fora creadora i poderosa de Du. Crist ha
estat ressuscitat pel "pneuma" (esperit) de Du, que "bufa" (actua) en el
mort: el ressuscitat t un cos espiritual, ple de lal creador de Du. Aquest
ser el cam dels cristians per avanar en la fe, fins arribar a confessar que
en Jesucrist shi troba Du, i que Jesucrist s Du.
3. Lexperincia dels primers deixebles.
- No hi ha experincia del fet de la resurrecci. Qu passa a la
resurrecci de Jess? No hi ha cap testimoni directe daquest fet. Noms es
pot acceptar per la fe. Els experts en la Bblia o exegetes diuen que els
deixebles comproven la mort de Jess i, desprs, viuen unes experincies
que els fan donar testimoni dun fet viscut per ells: el crucificat sels ha
presentat viu. Sovint no sn creguts. Qu ha pogut passar perqu hi hagi
tantes persones que donen un mateix testimoni que sembla fantstic.
- s una experincia difcil de formular. Els primers cristians troben la
soluci en la mateixa fe dels jueus que afirma la resurrecci final de tots els
216
justos. (No ho creien aix el grup dels saduceus, governants en temps de
Jess.) Per tant, Jesucrist ha sorgit dels morts; ell s el primognit de tots
els difunts. Lgicament els primers cristians deduren que, a exemple de
Jesucrist, ells immediatament tamb el seguirien en la resurrecci i que,
per tant, la fi del temps era molt propera. Millor s reconixer les
intervencions personals de Jess ressuscitat entre els seus deixebles com a
experincies, ms que com a aparicions, perqu cap seguidor de Jess ha
estat present a la seva resurrecci, per hi ha greus dificultats per expressar
i comunicar all que intensament sha viscut de forma molt real: "Jess s
viu!" Diuen que Jess s el dabans, per sovint no el reconeixen quan sels
apareix i no el poden retenir quan sen vol anar. En totes aquestes
experincies de la resurrecci sempre s utilitzat un llenguatge molt sobri i
planer.
- s una experincia compartida. Sn diverses les circumstncies i
nombroses les persones que tenen lexperincia de trobar el Ressuscitat.
Revisen la seva vivncia i comparteixen el que ha dit i fet Jess. Viuen i
trameten una alegria immensa.
- El crucificat "es deixa veure". Amb aquesta expressi sexpressa
lexperincia de la resurrecci de Jess. Quan una persona mor s
amagada, per el Ressuscitat surt del misteri de la mort i es deixa veure.
Sempre ell t la iniciativa daquest deixar-se veure: ell troba els seus amics,
no al revs.
- s una trobada que afecta totalment. Es tracta de visions externes o
internes? Sn imaginacions? El que s clar s que ens parlen del mn de
Du. Per a Pau laparici fou una grcia, un regal (jaris). El Crist el va
agafar i aix descobr la fora de la seva resurrecci. Els relats evanglics,
escrits 30 o 40 anys desprs dels fets que presenten, expressen de forma
narrativa el que ja creien els cristians. Quan Jess es fa present saluda i
dna la pau. A Emmas lexperincia s illuminadora. A altres trobades
Jess envia els seus a continuar la seva obra. Cada evangelista t una
manera prpia de presentar Jess ressuscitat, per cap descriu com fou
exactament la seva resurrecci.
- s la revelaci del "misteri" del Crist. La resurrecci s el
descobriment (apocalipsi, revelaci) de Jesucrist. Du ha ressuscitat el
crucificat, el condemnat, el malet, el qui havia quedat completament
anorreat i sense cap ra. Du est clarament comproms en aquesta causa i
sidentifica plenament amb Jess.
- s un esdeveniment transformador. La resurrecci s un esdeveniment
que transforma radicalment la vida dels deixebles, els quals ja no podien
creure en el Regne de Du, anunciat per Jess. Anaven perduts, perqu
havien esperat la instauraci dun Regne de caire poltic i
217
temporal. Desprs, sense Jess, comencen a creure de veritat. Eren covards
i porucs, malgrat aix desprs, sense Jess, sn capaos dexposar la prpia
vida. Aquests homes i aquestes dones, observants de la Llei com a bons
jueus, es veuen atrets a seguir un condemnat per la religi oficial d'Israel.
- s una crida a la missi. Aquests homes i aquestes dones que troben el
Ressuscitat se senten cridats a comunicar als altres el que ells i elles
directament han viscut: Maria Magdalena, els d'Emmas, Pere, Toms, ...
no poden callar la seva experincia i lhan de proclamar als quatre vents.
Anau per tot el mn i anunciau la bona nova de l'evangeli a tota la
humanitat. Ells se nanaren a predicar per tot arreu. El Senyor hi
cooperava, i confirmava la predicaci de la paraula amb els signes
prodigiosos que lacompanyaven. (Marc 16: 15 i 20).
4. Significat de la resurrecci per a la fe en Jesucrist.
- Legitimaci de la vida i del missatge de Jess. Una vegada els
deixebles creuen en Jess ressuscitat tot canvia. Du desautoritza tots els
qui han refusat Jess. La resurrecci de Jess es converteix en leix de les
predicacions del missatge cristi. Du, decididament, es mostra del costat
de Jess i neix una nova fe: Jess ns el cam, la veritat i la vida.
- El reconeixement de Jess com a Messies i Fill de Du. Cal respondre
una qesti inicial davant la vida desconcertant de Jess. Qui era aquest
Jess, la vida del qual ha acabat no en la mort, sin en la resurrecci? Pau
de Tars diu que Du sempre s misteri i salva el seu poble Israel,
precisament per Jess, que s el messies que reconcilia el mn amb Du.
Afegeix tamb que en Jesucrist resideix corporalment la plenitud de la
divinitat, Du s present en la vida de Jess i shi troba de la manera ms
propera, s l'Emmanuel: El-Du-amb-nosaltres. Levangelista Joan dir
que Jess s la Paraula de Du feta carn. Tot lesfor del cristianisme
primitiu ser trobar el llenguatge adequat per expressar clarament que en
Jess trobam Du i que Du sidentifica amb les seves creatures.
- El valor salvador de la creu. Per qu Du va permetre la mort de Jess?
Cal explicar que aquesta mort no fou un accident ni una injustcia. Du
sidentifica amb Jess, qui a la creu fa la suprema entrega al Pare: Du hi
reconcilia tot el mn amb ell.
- La presncia del Ressuscitat. Lexperincia de la primera comunitat
cristiana s sentir Jess a prop. On nhi ha dos o tres de reunits en el meu
nom, jo som all enmig dells. (Mateu 18: 20). Tamb es dna lexperincia
de levangelitzaci, anunciant el Regne, perqu Jess hi s present. Qui us
escolta a vosaltres, mescolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de
mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha
218
enviat. (Lluc 10. 16-17). Jess es manifesta en lexperincia del sopar. Feu
aix que s el meu memorial. (I Corintis 11: 24). Ell igualment es fa
present entre els petits i els pobres. Tot all que fieu a un daquests
germans meus ms petits, a mi mho fieu. (Mateu 25: 40).
- El retorn del Ressuscitat. Jess duu la vida; s el capdavanter, s el
primer que ha arribat a la vida plena i definitiva. I Du tamb ressuscitar
els qui segueixen Jess. Lexpressi "Vingui el regne de Du" queda ara
compresa dins desperanada exclamaci i nova pregria: "Marana ta!"
("Senyor nostre, veniu.": I Corintis 16:22)
5. La millor notcia. La millor nova que els humans podem rebre s
aquesta: Du est en Jess, Du no pot defraudar, Du no pot suportar que
la mort domini el mn. Lultima paraula la t Du-ressuscitador. Tots les
persones que lluiten per ser ms humanes i per fer un mn ms just i
habitable, certament, trobaran Du. Jo som la resurrecci i la vida. Qui
creu en mi, encara que mori, viur; i tot aquell qui viu i creu en mi, no
morir mai ms. Creus aix? (Joan 11:25-26).
6. Epleg.
- Lascensi o exaltaci de Jess. Lascensi s un caire diferent de la
mateixa resurrecci. s una altra forma dexpressar lexperincia pasqual.
Els creients en Jess i tamb tota la humanitat co-ressuscitaran i seran
co-exaltats amb ell.
- La humanitat en Jess. Jess fou un home complet, amb tot el que aix
suposa. Ara b, la humanitat de Jess corresponia a la mentalitat i cultura
del seu temps i ambient. Noms sha dexcloure en ell el pecat (que
consisteix en preferir-se i estimar-se a si mateix ms que a Du) i tot el que
fos incompatible o contradictori amb la seva missi alliberadora (fer
present el Regne de Du).
- La divinitat en Jess. Jess tingu conscincia plena de la seva divinitat
noms desprs de la resurrecci. Aix suposa que durant la vida la seva
conscincia humana an progressant. La fe cristiana proclama aquesta
doble veritat: Jess s home vertader i Du vertader. Jesucrist s Du, per
participa plenament de la vida humana. La conseqncia de tot aix s que
el cristianisme s l'nica religi que afirma rotundament que Du ha
participat plenament de la causa humana, amb totes les seves
conseqncies.
- Lexperincia personal. Els deixebles d'Emmas van sense esperana.
Tenen tots els elements indispensables per creure: les promeses de l'Antic
Testament i el testimoni dels qui ja han trobat Jess ressuscitat. Els manca
lexperincia personal; sense ella no poden creure en la victria de la bona
219
nova. Fan cam i no noms parlen de Jess, tamb es deixen acompanyar
per ell, encara que sense adonar-se'n. Aix s, senten que el seu cor
sinflamava mentre Jess els parlava pel cam. En la recerca de Jess, si
alg ha sentit bategar el cor significa que ja es troba en el vertader cam.
No cal esperar miracles; ja nha obtingut un de meravells, que s un signe
prodigis: el Ressuscitat segueix el mateix cam que els humans. Llavors
ve lexperincia del sopar: Jess s el qui alimenta. I va entrar per quedar-
se amb ells. Quan shagu posat amb ells a taula, prengu el pa, digu la
benedicci, el part i els el donava. Llavors sels obriren els ulls i el van
reconixer, per ell desaparegu de davant ells. (Lluc 24: 29-31). I els dos
homes d'Emmas, tot i ser de nit, retornen a Jerusalem. All van trobar
reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: "Realment el
Senyor ha ressuscitat i sha aparegut a Sim!" Tamb ells contaven el que
havia passat pel cam i com lhavien reconegut quan partia el pa. (Lluc 24:
33-35).
Aix s l'Esglsia, perqu l'Esglsia de Jesucrist noms renaixer i
progressar si hi ha comunitats de creients que viuen experincies de fe i se
les comuniquen fraternalment.
220
Bibliografia consultada
(Els llibres ms recomanats estan subratllats)
1. ALLMEN (JEAN-JACQUES VON): Vocabulaire Biblique. Ed.
Delachaux & Niestl. Neuchtel, 1956.
2. ALTANER (BERTHOLD): Patrologia. Ed. Espasa-Calpe. Madrid,
1956.
3. BENNSSAR (BARTOMEU): Proclamar al Resucitado y seguir
al Crucificado. Ed. Sgueme. Salamanca, 1993.
4. BOFF (LEONARDO): Jesucrist llibertador. Ed. Claret. Barcelona,
1975.
5. BONHOEFFER (DIETRICH): Quin es y quin fue Jesucristo?
Ed. Ariel. Barcelona, 1971.
6. BOURGUET (PIERRE DU): La Pittura Cristiana Primitiva.
Mondadori Editore. Amsterdam, 1965.
7. BROX (NORBERT): Historia de la Iglesia Primitiva. Ed. Herder.
Barcelona, 1986.
8. BUSTO SAIZ (JOSE-RAMON): Cristologa para empezar. Ed. Sal
Terrae. Santander, 1991.
9. CATECISME HOLANDS: Nou Catecisme per a Adults. Ed.
Herder. Barcelona, 1969.
10.CLARK KEE (HOWARD): Medicina, Milagro y Magia en tiempos
del Nuevo Testamento. Ed. El Almendro. Crdoba, 1992.
11.COFFY (ROBERT): Dieu des Athes: Marx, Sartre, Camus. Ed.
Gamma. Paris, 1963.
12.DESCHNER (KARLHEINZ): Historia Criminal del Cristianismo.
Ed. Martnez Roca. Barcelona, 1990.
13.DESCHNER (KARLHEINZ): Historia Sexual del Cristianismo.
Ed. Yalde. Zaragoza, 1993.
14.DRANE (JOHN): Jess. Ed. Verbo Divino. Estella, 1989.
15.DRANE (JOHN): La Vida de la Primitiva Iglesia. Ed. Verbo
Divino. Estella (Navarra), 1992.
16.EXODO, nmero 33: Iglesia 2001. Centro Evangelio y Liberacin.
Madrid, 1996.
17.FOCUS, Nm. 14: Der Verflschte Jesus. Alemanya, 29 Mar 1997.
18.FRAIJ (MANUEL): El Futuro del Cristianismo. Ed. SM. Madrid,
1996.
19.FRESCO (M): Histoire des Isralites. Ed. Fresco. Paris, 1948.
20.HAAG-BORN-DE AUSEJO: Diccionario de la Biblia. Ed. Herder.
Barcelona, 1964.
221
21.HROMADKA (JOSEF): Evangelio para los Ateos. Ed. ZYX.
Madrid, 1968.
22.JAUBERT (ANNIE): Les Premiers Chrtiens. Ed. du Seuil. Paris,
1967.
23.JENNY (H): L'Anunci de l'Evangeli pels Camins del Mn. Ed.
Estela. Barcelona, 1964.
24.KNG (HANS): Lo que debe permanecer en la Iglesia. Ed.
Herder. Barcelona, 1975.
25.KNG (HANS): Mantener la Esperanza. Escritos para la Reforma
de la Iglesia. Ed. Trotta. Madrid, 1993.
26.KNG (HANS): Credo. Ed. Trotta. Madrid, 1994.
27.KNG (HANS): El Cristianismo: Esencia e Historia. Ed. Trotta.
Madrid, 1997.
28.LON-DUFOUR (X): Vocabulaire de Thologie Biblique. Ed. du
Cerf. Paris, 1962.
29.LON-DUFOUR (X): Los Evangelios y la Historia de Jess. Ed.
Estela. Barcelona, 1966.
30.LLORCA (BERNARDINO): Manual de Historia Eclesistica. Ed.
Labor. Barcelona, 1955.
31.LLORCA (BERNARDINO): Historia de la Iglesia Catlica I: Edad
Antigua. Ed. B.A.C. Madrid, 1990.
32.LORTZ (JOSEPH): Storia della Chiesa nello sviluppo delle sue
idee. Ed. Pauline. Alba, 1958.
33.MASCAR (JOAN): Llnties de Foc. De les Escriptures i Saviesa
del Mn. Ed. Moll. Palma, 1986.
34.MUNCH & MONTJUVIN: Panorama de Historia de la Iglesia.
Ed. l'cole. Paris, 1962.
35.NOTRE HISTOIRE (Grupo): Los Evangelios. Ed. Descle De
Brouwer. Bilbao, 1996.
36.PAGOLA (JOSE ANTONIO): Jess de Nazaret. El Hombre y su
Mensaje. Ed. Idatz. Donostia, 1994.
37.PATIN (ALAIN): L' anomenat Jess. Ed. Claret. Barcelona, 1978.
(En castell: La Aventura de Jess de Nazaret (10 ed). Ed. Sal
Terrae. Santander, 1994.
38.PIERINI (FRANCO): La Edad Antigua. Curso de Historia de la
Iglesia. Ed. San Pablo. Madrid, 1996.
39.QUESNEL (MICHEL): La Historia de los Evangelios. Ed. Descle
de Brouwer. Bilbao, 1990.
40.RIERA i FIGUERAS (FRANCESC): Jess, el Galileu. La Gran
Notcia a la Comunitat de Marc. Ed. Claret. Barcelona, 1991.
222
41.ROBERT ALLEN MITCHELL: Buda. Ed. Planeta de Agostini.
Barcelona, 1994.
42.ROBINSON (JOHN): The New Reformation? Ed. SCM Press.
Londres, 1965.
43.ROBINSON (JOHN): The Difference in Being a Christian Today.
Ed. Collins Fontana Books. Redhill (Surrey), 1972.
44.RODRIGUEZ (PEPE): Mentiras Fundamentales de la Iglesia
Catlica. Ed. B/Zeta. Barcelona, 1997.
45.ROVIRA TENAS (JOSEP): Una Iglesia Preocupante. Ed. Kidiqap.
Barcelona, 1995.
46.SANZ PASCUAL (JULIAN): Jess de Nazaret: el Mito y la
Sombra. Ed. Incipit. Madrid, 1996.
47.SIMON (MARCEL): Les Premiers Chrtiens. Ed. Presses
Universitaires. Paris, 1967.
48.STAMBAUGH / BALCH: El Nuevo Testamento en su Entorno
Social. Ed. Descle de Brouwer. Bilbao, 1993.
49.SUAU (TEODOR): Al final, l'Amor. Ed. Abadia de Montserrat.
Barcelona, 1996.
50.THOMAS (HUGH): Una Historia del Mundo. Ed. Grijalbo.
Barcelona, 1982.
51.TIEMPO, Nmero 765: Jess, un invento de los Evangelistas.
Madrid, 30 diciembre 1996.
52.TREBOLLE (JULIO): El Judasmo Moderno. Ed. SM. Madrid,
1996.
53.UNAMUNO (MIGUEL DE): La Agona del Cristianismo. Ed.
Espasa-Calpe. Madrid, 1996.
54.WEBER (HANS-RUEDI): El Libro que me lee. Ed. Sal Terrae.
Santander, 1996.
55.XX SIGLOS, Nmero 21: El Cristianismo en la Antigedad.
Madrid, 1994.
---------------------------------------------------------------------------------------
56.Bblia Catalana. Traducci Interconfessional. Edici Balear. Ed.
Claret. Centre d'Estudis Teolgics de Mallorca. Barcelona, 1994.
57.Biblia de Jerusaln. Edicin Espaola. Ed. Descle de Brouwer.
Bilbao, 1967.
58.Nouveau Testament. Traduction Oecumnique de la Bible. Ed. du
Cerf. Paris, 1972.
59.LACUEVA (FRANCISCO): Nuevo Testamento Interlineal Griego
- Espaol. Editorial Clie. Tarrassa, 1990.
60.Constituci Pastoral sobre l'Esglsia en el mn d'avui (Gaudium et
Spes). Concili Vatic II. Editorial Estela. Barcelona, 1966.
223
224
EL BON PASTOR
Mausoleu de Gala Placdia (mosaic)
Ravenna, segle V