PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESI SOCIAL

Educaci i convivncia intercultural

Annex 1

AULES DACOLLIDA
Juny de 2007 Actualitzat: novembre 2009

ndex

Introducci 1. Laula dacollida en el marc del Pla LIC 1.1 El Pla per a la llengua i la cohesi social 1.2 Criteris per a lassignaci de les aules dacollida

2. Laula dacollida en el centre educatiu

3. Professionals que intervenen en laula dacollida 3.1 El tutor o la tutora daula dacollida 3.2 Altres professionals

4. Gesti de laula: Organitzaci, Metodologia i Avaluaci 4.1. Aspectes organitzatius 4.2. Aspectes metodolgics 4.3. Avaluaci

5. Formaci i assessorament als centres amb aula dacollida

6. Avaluaci del recurs 6.1. Actuacions 6.2. Una mirada externa

7. Conclusions

Annexos

INTRODUCCI:

Laula dacollida: un espai obert, flexible i dinmic per atendre lalumnat nouvingut
El lloc per excellncia per desenvolupar el coneixement de la llengua de lescola s laula ordinria i cal un sistema dacollida per accelerar les eines lingstiques bsiques per poder incorporar-shi activament. Ignasi Vila, Santiago Parera i Josep M. Serra (Universitat de Girona) Lacollida no s una nova feina que ha de desenvolupar un o una nou o nova professional. Disposar dun tutor per a laula dacollida no suposa que la resta del claustre ja es pugui desentendre daquesta funci (). No hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor. Francesc Carbonell (mestre) El concepte acollir t de per si mateix tota una implicaci d'actitud afectiva... Les idees rebre, admetre i acceptar n'impliquen unes altres com ara les de conixer i estimar. Joaquim Arenas (mestre)

En els anys darrers, un dels canvis ms importants i ms significatius que sha produt als centres educatius de Catalunya ha estat larribada continuada i creixent dalumnat procedent darreu del mn. En aquests moments, a Catalunya tenim alumnes procedents de ms de 150 estats. Ha estat una arribada molt rpida i amb una distribuci que, tot i que irregular, abasta a totes les comarques catalanes. Com a exemple, noms cal observar que durant el curs 1999-2000 lalumnat d'origen estranger a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria representaven, percentualment, el 1,76%, el 2,30% i el 2,38% respectivament de cadascun dels nivells educatius. Ara b, en acabar el curs 2005-2006, aquests percentatges eren del 8,05%, del 12,48% i de l11,94% (vegeu annex 1). Davant daquesta realitat, el Departament dEducaci posa en funcionament, el curs 2004-2005, les aules dacollida com una resposta a aquest nou repte educatiu. La creaci duna aula d'acollida implica una dotaci de professorat, una dotaci informtica amb el programari adient, una dotaci econmica inicial per a ladquisici de material didctic, formaci especfica per al tutor o la tutora de laula dacollida i per als professionals que intervenen en el procs dacollida, a crrec dels assessors/es de llengua, interculturalitat i cohesi social (LIC) que el Departament dEducaci t arreu de Catalunya (ms de 200 el curs 2006-2007) dins dels serveis educatius. Una bona acollida, una bona integraci i la garantia que tothom ha de tenir les mateixes possibilitats i oportunitats sn elements que han de contribuir a conformar una societat catalana cohesionada, inclusiva, plural, respectuosa, oberta al mn i arrelada a la prpia realitat cultural.

1. LAULA DACOLLIDA EN EL MARC DEL PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESI SOCIAL 1.1.El Pla per a la llengua i la cohesi social El Departament dEducaci ha impulsat, des del curs 2004-2005, el Pla per a la llengua i la cohesi social (Pla LIC), ents com un nou instrument per afrontar l'atenci a la diversitat i aconseguir lxit educatiu de tot lalumnat davant de la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Lobjectiu del Pla LIC s trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen els profunds canvis socials. El Pla LIC sarticula en tres eixos que, relacionats estretament, incideixen especialment en el nostre sistema educatiu: la creixent incorporaci dalumnat procedent de la immigraci, laparici de noves causes dexclusi social i la insuficient normalitzaci de la llengua catalana. Tres elements que configuren lespai per on cal avanar per anar construint la cohesi social: Fomentar la inclusi social i escolar de tot lalumnat, evitant qualsevol tipus de marginaci, garantint lequitat i creant les condicions que facin possible la igualtat doportunitats i de possibilitats, mitjanant laccs a una educaci de qualitat. Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius i com a eix vertebrador dun projecte plurilinge, adaptant les metodologies, les estratgies i els recursos didctics a la creixent diversitat lingstica i cultural de lalumnat. Desenvolupar la conscincia digualtat en dignitat de totes les persones com a condici prvia per al coneixement i el respecte de les diferncies culturals, potenciant la cultura del dileg i la convivncia en un marc intercultural. Aix mateix, el Pla LIC es basa en el convenciment que lxit educatiu s una pea bsica per aconseguir la cohesi social i aquest xit educatiu de tot lalumnat exigeix la recerca d'estratgies necessries per tal daconseguir: Lxit personal, lligat al desenvolupament duna identitat personal rica, equilibrada i no excloent. Lxit social, lligat al desenvolupament de les habilitats socials i les actituds idnies per conviure en una societat plural Lxit acadmic, lligat al desenvolupament de la capacitat de convertir la informaci en coneixements i els coneixements en competncies. Lxit laboral, lligat al desenvolupament de la capacitat daplicar aquests coneixements per resoldre de forma satisfactria els reptes que planteja el mn del treball en lactualitat.

Tots aquests principis, recollits en el Pla LIC, es concreten en tres lnies dactuaci, que volen donar resposta als reptes plantejats: una aula dacollida per donar una atenci de qualitat a les necessitats primeres de lalumnat nouvingut, en laspecte emocional, curricular i daprenentatge de la llengua vehicular de l'escola.

un centre educatiu acollidor, que sigui coherent en els usos lingstics, que plantegi una educaci intercultural i que treballi per aconseguir lxit escolar de tot lalumnat; lacollida de lalumnat nouvingut ens ha de fer replantejar lacollida que es fa a tothom que arribi nou a un centre vetllant, especialment, pels aspectes emocionals. i els plans educatius dentorn, que shan definit com una iniciativa oberta i de cooperaci educativa que vol donar una resposta integrada i comunitria a les necessitats educatives dels infants i joves, coordinant i dinamitzant lacci educativa duna zona ms enll de lmbit escolar, i en la qual intervenen les diverses administracions pbliques i les entitats culturals, esportives, de lleure... de lentorn.

Pla per a la llengua i la cohesi social

Pla educatiu dentorn

Centre acollidor

Aula dacollida

s en el marc daquest model escolar i educatiu integrador, basat en la convivncia i el respecte per la diversitat, que shan posat en funcionament les aules dacollida com a estratgia per a lacollida de lalumnat nouvingut als centres educatius catalans. 1.2. Criteris per a lassignaci de les aules dacollida El fet dadjudicar una aula dacollida a un centre educatiu va estretament lligat a lassumpci explcita per part del centre dun seguit de compromisos sobre aspectes didctics i de tipus organitzatiu: Preveure el recursos humans i materials necessaris per oferir una bona acollida a lalumnat nouvingut. Proporcionar els recursos organitzatius i metodolgics en relaci amb els objectius dintegraci i aprenentatge de la llengua. Designar un/a tutor/a per a aula dacollida dentre els professionals amb destinaci definitiva del centre, sempre que sigui possible, per tal de garantir-ne la continutat pedaggica. Revisar els documents de gesti amb lobjectiu dadequar-los als eixos del Pla LIC, en especial el Pla dacollida i integraci del centre i el Projecte lingstic. En conseqncia, a fi de donar sentit a aquesta aula, el centre educatiu ha destablir un procs de millora en latenci de tot lalumnat i ha dincloure el nou recurs en lorganitzaci general del centre.

A l'hora d'assignar una aula d'acollida a un centre, es tenen en compte diversos parmetres. En primer lloc, el nombre d'alumnat nouvingut matriculat en els dos darrers anys, una dada que es combina amb el percentatge d'alumnat de nacionalitat estrangera. Tamb es t en compte la situaci socioeconmica de l'entorn, ja que, en segons quins contextos, pot ser ms difcil l'accs de l'alumnat a la llengua vehicular de laprenentatge i a lxit escolar. Finalment, cal tenir present l'equilibri en l'oferta educativa de la zona per tal d'evitar la concentraci d'alumnat nouvingut en un mateix centre o en una mateixa tipologia de centres.

2. LAULA DACOLLIDA EN EL CENTRE EDUCATIU Laula dacollida s un recurs, una estratgia organitzativa i metodolgica per atendre lalumnat nouvingut quan arriba al sistema educatiu a Catalunya. T una doble finalitat: en primer lloc que lalumne/a se senti ben ats i valorat en els aspectes emocionals i, en segon lloc, que disposi de les eines bsiques per iniciar, al ms aviat possible i en les millors condicions, el seu procs densenyament-aprenentatge en el sistema educatiu a Catalunya. Lexistncia duna aula dacollida no ha danar en contra del principi que s el centre educatiu el responsable de lacolliment, de la planificaci de litinerari educatiu i del seguiment del procs daprenentatge de lalumnat nouvingut. Per tant, shan dactivar tots els recursos personals, didctics, metodolgics i organitzatius del centre per tal de garantir lxit escolar i la igualtat doportunitats. Laula ordinria s lespai de referncia daquest alumnat, mentre que laula dacollida vol garantir lacollida emocional i accelerar laprenentatge de la llengua vehicular de lensenyament. Seguint els currculums escolars de Catalunya, cal tenir present que lobjectiu central de leducaci s preparar tot lalumnat per afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del segle XXI, la qual cosa significa facilitar que els nois i les noies desenvolupin aquelles competncies lingstiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les llenges i les cultures; actuar i reeixir en el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones; i compartir els sabers i les referncies culturals; s a dir, que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri. De fet, la presncia dalumnat de tantes procedncies a les nostre aules hauria de ser una de les eines que hauria daprofitar el professorat per treballar els valors i els continguts que emanen del plurilingisme i de la interculturalitat. En definitiva, el procs dintegraci de lalumnat nouvingut al centre recau tant en el grup classe de referncia com en laula dacollida. Lalumne/a ha dassistir amb el seu grup classe a les rees que requereixen menys competncia lingstica, com ara educaci fsica, visual i plstica o aquelles rees on sutilitzin de manera sistemtica les TIC. Daquesta manera es garanteixen espais comuns de socialitzaci des del primer moment dincorporaci de lalumnat nouvingut als centres. Laula dacollida t, per definici, les caracterstiques bsiques segents: s un recurs obert perqu facilita lacollida de lalumnat nouvingut amb la resta de companys i companyes en un context deducaci inclusiva i potencia laprenentatge de la llengua. Lalumnat ha de poder incorporar-shi en qualsevol moment del curs, i tamb sha de poder decidir la incorporaci total dun alumne o una alumna a laula ordinria en el moment que es consideri ms adient. s un recurs flexible perqu respon a les necessitats daprenentatge i dacollida de lalumnat. En funci daquestes necessitats educatives especfiques diferenciades, cada centre ha de donar resposta mitjanant models organitzatius diferents. s dinmica perqu s una part ms de lacci educativa del centre i, per tant, ha de formar part dels processos de reflexi pedaggica.

Tenint en compte aquests principis, cada centre adequa el recurs a les seves necessitats i les seves possibilitats organitzatives.

Lmina Aula dacollida 1 En resum, laula dacollida ha de formar part del plantejament general del centre tant pel que fa a les actuacions del professorat com a latenci que rep lalumnat. Ha doferir una atenci personalitzada de qualitat, iniciar laprenentatge intensiu de la llengua catalana i per ajudar a passar del llenguatge comunicatiu al llenguatge acadmic cosa que ha de facilitar, a la vegada, laccs al currculum ordinari.

Departament dEducaci.(2006) Podeu trobar aquesta lmina a

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/imatges/manipulable/cartellAA.gif. A ms, hi ha disponible una guia

didctica.

3. PROFESSIONALS QUE INTERVENEN A LAULA DACOLLIDA 3.1 El tutor o la tutora daula dacollida Ladjudicaci duna aula dacollida implica el nomenament dun/a tutor/a. Per ocupar aquest lloc de treball es recomana que aquest professional tingui destinaci definitiva al centre a fi de garantir la continutat del recurs i aprofitar lexperincia i el bagatge de la posada en funcionament de laula. En el moment de fer la proposta de nomenament daquest docent, s important que lequip directiu tingui en compte lexperincia docent del tutor/a en lensenyament de les llenges, el domini de les TIC i la seva capacitat de lideratge, dempatia i de dinamitzaci. Les funcions que un/a tutor/a desenvolupa a laula dacollida sn els segents: Gestionar laula dacollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqncies daprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i avaluar processos i resultats. Fer lavaluaci inicial i elaborar conjuntament amb el tutor o la tutora daula ordinria els plans individuals intensius i collaborar en les adaptacions curriculars individualitzades o les modificacions del currculum, si escau. Coordinar amb la resta de lequip docent les actuacions per assegurar la coherncia educativa i promoure la integraci de lalumnat nouvingut a les seves aules de referncia. Aplicar metodologies dimmersi lingstica, estratgies d'inclusi social i incorporar continguts deducaci intercultural. Coordinar-se amb el/la coordinador/a de llengua i cohesi social del centre (CLIC) i altres professionals (servei de traducci, assessor/a LIC, EAP..).

3.2 Altres professionals Malgrat que la principal tasca de gesti de laula dacollida correspon al tutor o la tutora de laula, hi ha altres professionals que tenen una tasca important en lacollida de lalumnat nouvingut: El/la tutor/a de laula ordinria vetlla pel progressiu assoliment de les competncies bsiques de l'alumnat que comparteix horari entre l'aula d'acollida i laula ordinria i coordina amb la resta de lequip docent les actuacions per assegurar la coherncia educativa. El/la coordinador/a LIC de centre collabora en la gesti d'actuacions que fan referncia a l'acollida i a la integraci de l'alumnat nouvingut, per la qual cosa ajuda a definir estratgies d'atenci a aquest alumnat i participa en l'organitzaci i l'optimitzaci dels recursos i coordina les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. Lassessor/a LIC orienta i fa el seguiment de l'organitzaci de l'aula d'acollida, assessora sobre les estratgies d'ensenyament-aprenentatge de la llengua amb

l'alumnat nouvingut i sobre els recursos didctics de llengua, orienta sobre el treball tutorial amb aquest alumnat i sobre les estratgies que faciliten la collaboraci entre l'aula d'acollida i el grup classe i, en general, sobre l'elaboraci, revisi o desenvolupament dels plans d'acollida i del projecte lingstic. A ms daquests professionals que tenen encomanades funcions especifiques en relaci a lalumnat nouvingut, en els casos que lalumne/a presenti necessitats educatives especials, cal recrrer als recursos habituals dels quals disposa el centre per atendre la diversitat: A leducaci primria, quan un/a alumne/a amb necessitats educatives especials sincorpora al centre, el tutor o la tutora, amb la collaboraci del professional d'educaci especial i de lEAP, coordina l'equip de cicle per formalitzar per escrit les adaptacions curriculars o, si escau, les modificacions del currculum. En el cas de secundria, el professorat de psicologia i pedagogia del centre i lEAP assessoren el/la coordinador/a pedaggic/a i els diferents departament didctics implicats a formalitzar per escrit les adaptacions curriculars o, si escau, les modificacions del currculum.

10

4. GESTI DE LAULA: ORGANITZACI, METODOLOGIA I AVALUACI 4.1 Aspectes organitzatius

Destinataris de laula dacollida

Laula dacollida va destinada a lalumnat arribat a Catalunya en els dos anys darrers (24 mesos) procedent d'un procs migratori i que necessiti una adaptaci curricular especfica i no tingui coneixement de la llengua de l'escola. Conv no confondre aquest alumnat amb alumnat procedent d'altres indrets de l'estat que segueix un currculum similar i noms t el desconeixement de la llengua catalana. En aquest cas cal seguir les orientacions prpies de l'atenci individualitzada. Tampoc no s adequat fer servir aquest recurs per a lalumnat d'educaci infantil ni de primer cicle d'educaci primria.

Nombre dalumnes per grup i horari

El nombre dalumnat que sha datendre en una aula dacollida simultniament ha de ser redut. Aquest nombre pot variar en funci de les caracterstiques de lalumnat: el nivell descolaritzaci previ, de la proximitat o no al catal de la seva llengua dorigen, del grau de maduresa i del seu progrs en el procs daprenentatge. Ara b, orientativament, no s aconsellable que el nombre sobrepassi el de 12 alumnes alhora. Cap alumne/a no ha de romandre totes les hores lectives a laula dacollida. Una opci recomanable s que hi faci, com a mxim, la meitat del seu horari lectiu setmanal i que la durada de lassistncia vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Latenci dins de laula dacollida, per tant, es fa de la manera ms intensiva possible per tal de facilitar la incorporaci daquest alumnat al grup classe en totes les rees.

Temps de permanncia a laula dacollida

El temps destada dun/a alumne/a a laula dacollida s limitat (es recomana que no superi els 2 anys) ja que s un recurs transitori i sempre dependr de les seves caracterstiques personals. Per aix, cada centre ha de planificar les estratgies organitzatives i metodolgiques que millor sadaptin a la seva realitat.

Professorat de laula dacollida

El nombre de docents que interv a laula, a banda del tutor o la tutora dacollida, ha de ser redut, ja que en una primera etapa de larribada dun/a alumne/a al nostre sistema educatiu cal que els referents siguin el ms clars possibles.

11

4.2 Aspectes metodolgics

Metodologia

La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci dels aprenentatges de manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i lestabliment de relacions personals positives. Les caracterstiques organitzatives de l'aula d'acollida i el progrs del seu alumnat en una segona llengua (o tercera en molts casos) comporten una prctica educativa especfica, que s'hauria de basar en els aspectes ms forts de la prctica educativa acumulada a Catalunya en el programa d'immersi lingstica (tot i tenir present que el nostre professorat actual no coneix la llengua d'una part important d'aquest nou alumnat). Per tant, cal formalitzar unes relacions interpersonals alumnat-professorat en qu l'alumnat s'ha de sentir reconegut en all que aporta a l'escola (en el cas d'alumnat que tingui una llengua que no coneix el professorat aquest reconeixement ha de ser simblic, per hi ha de ser) i cal tamb possibilitar unes relacions afectives positives entre professorat i alumnat. Ambds aspectes ajuden a crear les condicions per adquirir una nova llengua. En aquest sentit, cal tenir present que s un procs lent, gradual i ple d'anades i tornades, per aix el discurs del professorat, la seva forma d'expressi, ha de buscar en tot moment adaptar-se a les habilitats comunicatives del seu alumnat: implica una parla altament contextualitzada, activitats en forma de tasques, propostes metodolgiques basades en els centres d'inters, en els racons o en els projectes, relacions interpersonals ms individualitzades... En definitiva, el resultat s que l'alumnat i el professorat negocien permanentment qu es fa i qu es diu a l'aula, de manera que la negociaci dels significats - element clau del progrs escolar de l'alumnat - vertebra tota l'activitat escolar. S'ha de destacar, finalment, que el treball de la llengua oral s fonamental, ja que la majoria de l'alumnat nouvingut (tret del que viu en contextos sociolingstics en qu la presncia social de la llengua catalana s molt alta) no t contacte amb la llengua del centre educatiu, ni a la seva famlia, ni al seu entorn social. Per aix, en els primers moments d'incorporaci al nostre sistema educatiu ha de prevaler la llengua oral que es troba a la base del desenvolupament lingstic necessari per abordar l'especificitat . lingstica implicada en les activitats d'ensenyament i aprenentatge 2 .

2 Per a ms orientacions sobre la metodologia a l'aula d'acollida, consulteu les conclusions de l'mbit Nova immersi i canvis metodolgics del Consell assessor de la llengua a l'escola: http://www.gencat.net/educacio/depart/pdf/llengua_escola/comissio_immersio.pdf

12

El Pla Individual Intensiu i lavaluaci de lalumnat a laula dacollida.

Des de larribada de lalumne/a al centre, sestableixen una srie de protocols i mecanismes per tal de garantir una bona acollida inicial. Abans de res, cal recollir informaci sobre lalumne/a i seguidament establir una resposta educativa adequada a les seves necessitats.

I n fo r m a c i d e la lu m n e /a

P r e s a d e d e c is io n s s o b r e la p la n if ic a c i i g e s t i d e ls a p r e n e n ta tg e s

P L A IN D IV ID U A L I N T E N S IU

El Pla individual intensiu (PII) s un document que recull el recorregut que fa lalumne/a des que sincorpora al centre educatiu, a laula dacollida, fins que sincorpora totalment a laula ordinria. s un document procedimental que recull la informaci inicial que tenim de lalumne i la resposta educativa que li oferim. El PII consta de: Lavaluaci inicial de lalumne/a. Es recull la informaci de lalumne/a. Aquesta informaci sobt de: lentrevista amb la famlia3, de les dades de lescolaritzaci prvia i daltres que es poden obtenir dentitats que donen suport a les famlies nouvingudes, de les proves davaluaci inicial que es passen als alumnes, de les pautes dobservaci. En aquest sentit, el Departament dEducaci ha posat a disposici dels centres uns models de proves inicials en 20 llenges que permeten avaluar el grau dalfabetitzaci, lescolaritzaci prvia de lalumnat i el coneixement dels principis matemtics4. Resposta educativa. A partir de la informaci extreta de lavaluaci inicial es prioritzen les necessitats educatives de lalumne/a. Sestableixen quines mesures sutilitzaran per establir mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs dacceleraci del seu aprenentatge aix com els recursos humans, materials i tcnics necessaris.

El PII selabora els primers dies de classe de lalumne/a i trimestralment es revisa. El PII tindr una vigncia de dos anys naturals. Cal destacar, per, que el PII continuar aplicant-se el primer trimestre en qu lalumne/a sincorpora totalment a laula ordinria per garantir un bon trasps.

El Departament dEducaci facilita als centres educatius un servei de traducci en una quarantena de llenges.
4

Tots aquests instruments, conjuntament amb les instruccions per al professorat estan publicats a lespai LIC (http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm)

13

4.3 Avaluaci Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat nouvingut es duu a terme en relaci amb els objectius establerts en el seu PII. Lavaluaci s continua, amb observaci sistemtica i visi global del seu progrs daprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les rees pels diferents docents que les imparteixen. Mitjanant una avaluaci trimestral es recull: El procs dadquisici de la llengua. La integraci de lalumne/a. El progrs en les diferents rees cursades.

El tutor o la tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de lalumnat, vetlla especialment pel progressiu assoliment de les competncies bsiques de lalumnat nouvingut.

14

5. FORMACI I ASSESSORAMENT ALS CENTRES AMB AULA DACOLLIDA Per afavorir la posada en funcionament de laula dacollida, a banda de les dotacions de recursos, sofereixen activitats de formaci als professionals que intervenen en lacollida de lalumnat nouvingut i, ms especficament, al tutor o la tutora daula dacollida. El disseny daquest conjunt dactivitats es proposa ajudar els centres en el seu procs de transformaci i es concreta en les activitats formatives segents: Activitats de sensibilitzaci sobre el Pla LIC adreades a equips directius amb lobjectiu de presentar els eixos del Pla i remarcar la importncia dincorporar-los en el procs de transformaci del centre educatiu. Formaci per als coordinadors i coordinadores LIC de centre com a elements dinamitzadors del Pla LIC al centre, actuant com a suport de lequip directiu. Formaci inicial per als tutors i tutores daula dacollida, remarcant els aspectes organitzatius, metodolgics, didctics i emocionals necessaris per posar en funcionament una aula dacollida. Seminaris de tutors i tutores daula dacollida per reflexionar sobre la prctica docent a les aules. Curs per als claustres: De laula dacollida al centre acollidor per a aquells centres que han decidit iniciar un procs de transformaci seguint els eixos LIC. Cursos especfics de formaci en didctica del catal com a L2. Per garantir el desenvolupament del Pla, els centres disposen, a ms, dassessorament peridic per part dels professionals dels equips LIC dels serveis educatius. En el cas dels centres que posen en funcionament una aula dacollida, lassessor/a LIC els orienta sobre metodologies, recursos i materials i aporta criteris per a lavaluaci, a fi daprofitar al mxim les possibilitats que ofereix el recurs. A banda daquesta tasca, els assessors i les assessores collaboren i assessoren en diversos aspectes entre els quals destaquen: Lelaboraci del Pla dacollida i integraci i del Projecte lingstic. La sensibilitzaci, promoci i consolidaci de la llengua catalana com a eix vertebrador dun projecte plurilinge. La modelitzaci adreada al professorat i la seva planificaci. El treball tutorial amb lalumnat nouvingut o amb risc de marginaci per a la seva integraci al grup. Les estratgies metodolgiques dimmersi lingstica. La sensibilitzaci, promoci i consolidaci de leducaci intercultural. La formaci permanent del professorat.

15

6. AVALUACI DEL RECURS Les actuacions avaluadores shan previst en diferents mbits, tenint present la funci reguladora que ha de ser inherent a tota avaluaci: MBITS Alumnat Professorat Departament d'Educaci FUNCIONS facilitar els processos de seguiment personal i familiar fer un seguiment de laprenentatge de la llengua ajustar lorganitzaci dels aprenentatges entre laula dacollida i laula ordinria prendre les decisions organitzatives i metodolgiques ms adequades intervenir sobre la dinmiques de grup, tant a laula dacollida com a laula ordinria. valorar i, si s el cas, modificar els processos dacollida i integraci de lalumnat nouvingut valorar leficcia de les aules dacollida com a instrument per facilitar una millor acollida i integraci de lalumnat nouvingut, per tal de definir propostes de millora i futures lnies dintervenci

Centre educatiu

6.1. Actuacions Dacord amb els principis i amb els objectius que shan previst per a les aules dacollida, shan establert diferents accions avaluadores, concretament en relaci amb els aspectes segents: Grau dintegraci de lalumnat nouvingut Aprenentatge de la llengua de l'escola Coherncia organitzativa amb la qual els centres apliquen aquest recurs.

En concret, aquestes actuacions sn les segents: a) Per part de la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social: 1) Elaboraci i publicaci dinstruments davaluaci5 Primria: Instruments davaluaci de llengua catalana nivell A2 Instruments davaluaci dintegraci escolar Secundria: Instruments davaluaci de llengua catalana nivell A2 Instruments davaluaci dintegraci escolar

2) Elaboraci duna enquesta, mitjanant un aplicatiu informtic, sobre les caracterstiques de lalumnat nouvingut i sobre aspectes organitzatius de

Tots aquests instruments, conjuntament amb les orientacions i instruccions per a laplicaci de les proves, estan publicats a lEspai LIC. (http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_orienta.htm)

16

laula dacollida6. La finalitat s obtenir dades que es puguin correlacionar amb les dades obtingudes a partir dels instruments d'avaluaci. 3) Elaboraci destudis sistemtics a partir de la informaci obtinguda mitjanant els diferents instruments davaluaci. Els resultats que sobtenen en els centres a partir de laplicaci daquests instruments, es fan arribar a la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social mitjanant un aplicatiu de recollida de dades que sactiva al final de cada curs acadmic. b) Per part de la Inspecci educativa: En el moment de la implantaci de les aules dacollida va elaborar lInforme de seguiment inicial de les aules dacollida (2005). En aquest informe es va comprovar que, en general, els criteris amb els quals els centres educatius van organitzar l'aula d'acollida eren ajustats a les orientacions del Departament dEducaci i es van preveure actuacions per corregir les disfuncions que es van detectar. Cada curs es fa el seguiment de les aules dacollida per tal de corregir, si escau, les disfuncions que hi pugui haver.

6.2. Una mirada externa El grup de recerca de la Universitat de Girona Cultura i Educaci elabora un informe sobre les dades recollides al final de cada curs acadmic. Sha de dir que en aquestes anlisis es valoren els resultats sobre la competncia comunicativa i sobre el grau dintegraci de lalumnat separadament i per a cada un dels apartats de les respectives proves i enquestes, per tamb es fa una valoraci conjunta. s a dir, sestudien les correlacions entre laprenentatge de la llengua i el grau de benestar emocional que troba lalumnat nouvingut a les nostres aules. Pels estudis que shan fet des del curs 2004-20057, es pot afirmar: Laula dacollida s un recurs que proporciona de manera accelerada recursos conversacionals i que facilita la incorporaci activa de lalumnat nouvingut a laula ordinria. Segons els estudis realitzats, lalumnat inicia laprenentatge de la llengua a laula dacollida per s a laula ordinria on es fa la part ms important daquest aprenentatge. La influncia de la integraci i ladaptaci demostren ser els factors que influeixen ms directament en els resultats obtinguts en la prova de llengua, per davant d'altres com ledat, el temps de residncia a Catalunya o el nombre dhores destada a laula dacollida. s a dir, que lalumnat que mostra un baix nivell dintegraci i adaptaci escolar, independentment del temps que faci que resideix a Catalunya i de ledat,
6

En aquest aplicatiu es recull informaci personal i acadmica sobre l'alumnat (data de naixement, pas de procedncia, escolaritat prvia, dades familiars, llenges que coneix, hores d'assistncia a l'aula d'acollida...). 7 Es pot trobar un resum de linforme sobre les dades del primer any de funcionament de les aules dacollida a Vila, I. (i altres) Les aules dacollida en leducaci primria. Algunes dades del curs 2004-2005. Caixa deines 04. Departament dEducaci, 2006

17

obt resultats baixos a les proves (la comprensi oral s lnic domini dels quatre avaluats que no segueix aquesta regla). Lalumnat daula dacollida que t una llengua romnica com a llengua inicial obt, en les mateixes condicions, millors resultats que lalumnat que t altres llenges com a llengua inicial, tot i que aquest factor tamb s correlatiu amb el nivell dintegraci i adaptaci escolar. Aix doncs, lalumnat de llengua inicial no romnica amb nivell elevats dintegraci i adaptaci escolar obt puntuacions ms altes que en el cas contrari (alumnat de llengua inicial romnica amb un nivell baix dintegraci i adaptaci escolar). Lescolaritzaci prvia incideix clarament en els resultats, ja que lalumnat nouvingut amb una bona escolaritzaci t menys dificultats que lalumnat amb una escolaritzaci deficient, tant pel que fa a laprenentatge de la llengua com al nivell dintegraci i adaptaci al nou entorn escolar.

18

7. CONCLUSIONS Laposta per les aules dacollida que ha fet el Departament dEducaci ha implicat un esfor pressupostari molt important que ha perms afrontar, duna forma decidida, larribada dalumnat nouvingut a les nostres aules de primria i les de secundria. En aquest sentit, a part dels recursos humans, de la dotaci econmica per engegar aquestes aules, de la dotaci informtica, de la dotaci de materials didctics de tota mena, hi ha hagut una voluntat de potenciar en els centres la figura del tutor/a dacollida, el qual ha esdevingut la persona de referncia en el procs dacollida de lalumnat nouvingut als nostres centres educatius. A ms del professorat, que ha tingut i t una formaci especfica, shan creat als Serveis Educatius els equips dassessorament en llengua, educaci intercultural i cohesi social, una de les missions principals dels quals ha estat en aquests primers cursos la dajudar a organitzar aquestes aules dacollida. Tant els informes de la inspecci educativa com el de la Universitat de Girona ens han aportat dades positives sobre el procs de consolidaci de les aules dacollida. Evidentment que caldr millorar alguns aspectes, per, en general, el cam sembla que sest fent correctament. Ara, per, queden nous reptes: avanar cap al concepte de centre acollidor on la interculturalitat sigui un valor transversal, on la llengua catalana sigui realment la llengua dels centres educatius de Catalunya i on la cohesi social sigui un dels objectius bsics de lescola catalana daquest nou segle. Per hem de tenir present que per molt b que l'escola faci la seva feina sempre caldr la implicaci de tota la societat per acabar de consolidar l'educaci global de tots els nois i les noies, en especial dels que es troben en situacions ms desafavorides. s per aix que l'ltima pea d'aquest procs ha de ser el pla educatiu d'entorn on el Departament d'Educaci juntament amb els altres departaments de la Generalitat i l'Ajuntament inicien una actuaci de cooperaci educativa juntament amb les entitats socioculturals del barri, les entitats esportives i totes les associacions que s'hi vulguin implicar per sumar esforos i contribuir conjuntament a la formaci de ciutadanes i ciutadans.

19

ANNEX 1. EVOLUCI DE LALUMNAT DE NACIONALITAT ESTRANGERA A CATALUNYA

(8 ) Curs 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009

Educaci infantil
Alumnat estranger

Educaci primaria
Alumnat estranger

ESO
Alumnat estranger

Total alumnat 208.820 216.393 224.892 237.488 251.419 264.355 276.743 288.104 304.809 318.158

% sobre el total 1,76 2,22 3,34 4,99 7,03 7,63 8,06 8,37 8,70 8,97

Total alumna 347.457 346.604 348.665 354.597 362.817 368.267 376.585 389.878 404.456 418.914

% sobre el total 2,30 2,77 4,20 6,38 9,03 10,93 12,49 13,83 14,85 15,07

Total alumna 267.029 257.318 253.340 253.424 256.556 258.746 260.966 264.829 269.442 271.847

% sobre el total 2,38 3,18 4,38 5,90 7,90 9,09 11,94 13,54 15,76 17,48

3.678 4.804 7.519 11.841 17.693 20.178 22.297 24.127 26.505 28.542

8.002 9.618 14.664 22.636 32.761 40.245 47.020 53.901 59.992 63.159

6.352 8.177 11.090 14.955 20.261 23.532 31.160 35.864 42.444 47.528

Dades referides a leducaci infantil, primria, secundria obligatria, sector pblic i privat. Font: Departament dEducacin. Servei dIndicadors i Estadstica. (http://www.gencat.cat/educacio)

20

ANNEX 2

Nombre dalumnat estranger

160000 140000 120000 100000 80000 60000 40000 20000 0 9868 16921 19816 36301 24902 54009 76995 91941 110166

155023 142827 125714

1991- 1995- 1999- 2000- 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006- 2007- 20081992 1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

(9 )
Curs 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009

Sector pblic
Alumnat estranger Total alumnat % sobre el total

Sector privat
Alumnat estranger Total alumnat % sobre el total

TOTAL ALUMNAT
Total alumnat estranger Total alumnat % sobre el total

16. 562 20.713 30.086 44.295 64.166 76.616 92.801 106.068 120.309 130.839

578.266 570.511 574.167 592.157 615.199 635.604 653.620 680.576 716.438 752.601

2,86 3,63 5,24 7,48 10,43 12,05 14,20 15,59 16,79 17,38

3.254 4.189 6.215 9.714 12.829 15.325 17.365 19.646 22.518 24.184

421.283 419.240 418.530 418.969 419.595 419.048 421.071 424.497 428.370 433.562

0,77 1,00 1,48 2,32 3,06 3,66 4,12 4,63 5,26 5,57

19.816 24.902 36.301

999.549 989.551 992.697

1,98 2,52 3,66 5,34 7,44 8,72 10,25 11,38 12,48 13,07

54.009 1.011.126 76.995 1.034.794 91.941 1.054.652 110.166 1.074.691 125.714 1.105.073 142.827 1.144.808 155.023 1.186.163

Dades referides a leducaci infantil, primria, secundria obligatria i secundria postobligatria. Font: Departament d Educaci. Servei dIndicadors i Estadstica. (http://www.gencat.cat/educacio)

21

ANNEX 3. EVOLUCI DEL NOMBRE DAULES DACOLLIDA

CURS 2004-05
EDUCACI PRIMRIA EDUCACI SECUNDRIA CENTRES CONCERTATS CENTRES MUNICIPALS

CURS 2005-06 558 310 72

CURS 2006-07 636 347 91 7

378 225 46

CURS 2007-08 681 367 109 9 1.166

CURS 2008-09 712 395 114 13 1.234

CURS 2009-10 662 401 106 11 1.180

TOTAL

649

938

1.081

22

ANNEX 4
Superaci de la prova i percentatge dalumnat. Educaci Primria. Curs 2008-200910

80 70 60 50 40
percentatge

30 20 10 0
r r r r tj tj tj dio rio rio rio rio mi mi mi pe pe pe pe me le le le o su su su su cic cic cic icl le le le le ra lc ita ral cic cic cic cic o to ra cr a a al al rit es lec no or or si tor sc i i i i es ec si e s l s s s pr es ren ren si si res ren ex pr mp xp mp res ex ren mp e p co co co mp ex co

Superaci de la prova i percentatge dalumnat. Educaci Secundria. Curs 2008-2009

90 80 70 60 50 percentatge 40 30 20 10 0
i n ns al or e i r es xp al or a ta es tor cri t iv es lec ica n si si er a mu r es ren int co xp mp ts e co it a bil ha i ac i cc o ra l

re mp co

lic ap

Lalumnat supera el nivell A2 Usuari bsic del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de les llenges.

10

23

ANNEX 5. RECURSOS MATERIALS PER ASSOLIR LES FUNCIONS DE LAULA DACOLLIDA

Per facilitar les funcions de laula dacollida, a ms de la formaci i de lassessorament dels tutors i les tutores de laula dacollida, el Departament dEducaci ha editat o ha promogut ledici de materials didctics, de manuals de reflexi i de llibres dinformaci. 5.1. Funcions de laula dacollida i exemplificaci de materials a. Oferir una atenci personalitzada de qualitat a.1. Lacollida Una de les primeres funcions del centre educatiu que acull lalumnat nouvingut s proporcionar una acollida de qualitat a ell i a la seva famlia. Cada centre ha definit en el Pla dacollida i integraci quins sn els protocols que se seguiran, quines estratgies saplicaran i quins recursos personals shi destinaran. En aquest document shan de posar les bases perqu lalumnat i les seves famlies es trobin acceptats i acompanyats des del primer moment. En aquest sentit, la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social ha iniciat una collecci de llibres en collaboraci amb la fundaci Jaume Bofill. El primer llibre sha publicat a leditorial Eumo i tracta del tema de lacollida. En Lacollida11 es defineix i sorienta com realitzar una acollida de qualitat, en sentit ampli a totes les persones que formen la comunitat educativa per especialment a lalumnat nouvingut i a les seves famlies. Un dels aspectes que es tracta s la importncia del component actitudinal dels docents i de la resta de membres de la comunitat. a.2. Reconeixement de la llengua familiar Un dels aspectes que poden contribuir que lalumnat se senti valorat s el reconeixement de la llengua familiar a diversos nivells: De forma simblica. Si lalumnat troba a laula dacollida un rtol de benvinguda en la seva llengua familiar, veu que hi ha un espai perqu pugui penjar escrits o fotografies de la seva experincia personal, pot consultar diccionaris bilinges, pot portar materials escrits amb les llenges que coneix..., safavoreix que el noi i la noia se sentin reconeguts, tant per la instituci escolar com pels seus companys i aix, de ben segur, facilita una actitud favorable tant per a adaptar-se al centre com per aprendre els nous continguts que se li proposen. Incorporaci de la llengua familiar a la prctica educativa. Una presncia simblica de la llengua familiar s important per no s suficient per reconixer i aprofitar educativament tot el bagatge lingstic i cultural que porta lalumnat. El

11

CARBONELL, F. LAcollida. Vic: Editorial Eumo / Fundaci Jaume Bofill, 2006.

24

docent pot recrrer a aquest bagatge per tal denriquir-se tots plegats des duna perspectiva intercultural i plurilinge. Afavorir lensenyament de les llenges familiars en horari extraescolar, per exemple lamazic, lrab, el xins... Aix, les famlies veuen que els seus fills i filles mantenen la llengua familiar i sumen les que els proporciona el sistema educatiu del pas dacollida. Aquestes classes no queden restringides a lalumnat nouvingut, ja que sobren a la resta de lalumnat com a mesura per aconseguir alumnes plurilinges. a.3. Coneixement de les cultures de procedncia de lalumnat Perqu el docent pugui planificar la seva tasca tenint en compte aspectes interculturals i programar els continguts socioculturals propis del pas dacollida, el CIEMEN, amb la collaboraci del Departament dEducaci, ha iniciat una collecci de llibres que duen el nom genric de Dilegs12. Aquests llibres tenen una doble funci: duna banda, sexpliquen en la llengua dorigen les caracterstiques ms importants del pas dacollida (Catalunya); i, daltra banda, en catal, sexpliquen les caracterstiques ms rellevants de la cultura i de la llengua dels diversos collectius de persones nouvingudes. Shan publicat ja els llibres dedicats als qutxues, als bantus, als amazics i als pobles de lEquador.

a.4. Coneixement de les caracterstiques de les llenges de lalumnat nouvingut. El coneixement de les caracterstiques de les llenges de la nova immigraci permet interpretar les errades o aproximacions que fan els/les alumnes quan aprenen el catal. Saber amb quines dificultats es trobar un/a alumne quan aprn el catal permet ajustar els continguts que shan densenyar i el tipus dactivitats. Per aquest motiu, es publica, per exemple, la collecci Llengua, immigraci i ensenyament del catal13. Shan editat 10 ttols:

12 13

Llengua i immigraci Lrab El xins El sonink i el manding El berber (amazic) El fula i el wlof El panjabi El romans Lucrans El tagal

Collecci Dilegs. Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i les Nacions. Collecci Llengua, immigraci i ensenyament del catal. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social. Els trobareu en lnia a la pgina http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_info_diverling.htm.

25

a.5. Coneixement dels processos de socialitzaci de diversos grups culturals Una de les demandes ms freqents dels professionals que treballen la diversitat cultural s la necessitat de tenir recursos i materials, reflexius i daplicaci a laula, per gestionar la diversitat sociocultural. En aquesta lnia sha iniciat una srie de volums on es tracten processos de socialitzaci dinfants i joves dels principals collectius de nouvinguts presents al nostre pas. El primer volum daquesta srie nha estat LOmar i lAixa. Socialitzaci dels fills i filles de famlies marroquines14.

a.6. Coneixement de lescolaritzaci prvia de lalumnat Per tal de saber el bagatge acadmic que porta cada alumne/a, s important conixer el sistema educatiu del pas dorigen de lalumnat i lestil densenyament-aprenentatge que shi aplica (ensenyament memorstic, processual o crtic, permissiu o rgid, paper de la llengua oral, activitats tradicionals o ldiques...). Conixer aquestes caracterstiques permet entendre reaccions dalguns nois i noies i de les famlies davant de prctiques o destils daprenentatge que sallunyen de les prctiques educatives que han viscut.15 Tamb s molt important saber el grau descolaritzaci de cada alumne/a. Per aquest motiu, a lespai LIC sofereixen proves inicials en les llenges de lalumnat que tenen ms presncia al nostre sistema educatiu. Tota aquesta informaci permetr elaborar, duna forma ms ajustada, els plans individuals intensius de cada alumne (PII)16. b. Aprenentatge inicial de la llengua La segona gran funci de laula dacollida s iniciar lalumnat nouvingut en laprenentatge del catal (llengua vehicular i daprenentage del nostre sistema educatiu). Com en la primera de les funcions, la responsabilitat daquesta tasca no s nicament de laula dacollida, cal la implicaci de tot el professorat. b.1. Els nivells de llengua s important saber qu sha densenyar, quins continguts de llengua shan de programar. En aquest sentit, la Subdirecci de Llengua i Cohesi Social ha adoptat com a referent el Marc europeu com de referncia per a les llenges. A partir de les orientacions daquesta publicaci sha elaborat el Nivell inicial de catal (A1 Usuari bsic)17.

14

CARBONELL, F. LOmar i lAixa. Socialitzaci dels fills i filles de famlies marroquines.Vic: Editorial Eumo / Fundaci Jaume Bofill, 2006. 15 Podem trobar informaci sobre els sistemes educatius a la pgina: http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_info_sisteduc.htm. 16 Els PII han estat tractats a lapartat 4t daquest document. 17 El podeu trobar a http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/documenta/nivell_inicial.pdf.

26

Per tant, en un primer moment, els continguts de catal que sensenyen a lalumnat nouvingut tenen lobjectiu de poder satisfer les necessitats comunicatives ms immediates, tant en lmbit escolar com en lmbit social. b.2. Materials i recursos per facilitar la comunicaci Una de les dificultats que sha de vncer en un primer moment s la manca de comunicaci. A part d'altres recursos, ens pot ser til tenir lxics visuals. Per exemple:

En aquests lxics, a ms doferir un corpus lxic bsic, tamb shi recullen expressions escolars sobre el funcionament i organitzaci dels centres i de les rees curriculars. Tamb existeixen vocabularis visuals i auditius en lnia. Shi pot accedir mitjanant lEDU36518. b.3. Lensenyament de la llengua oral En lensenyament duna segona llengua, la llengua oral s prioritria. A les aules dacollida, la planificaci de la majoria de les activitats ha de seguir lenfocament comunicatiu. s a dir, shan de planificar activitats perqu lalumnat incorpori els exponents lingstics que permetin satisfer les funcions comunicatives descrites al nivell de llengua A1 i A2. Les activitats de llengua oral, doncs, han dafavorir la interacci entre parlants i han de facilitar contextos comunicatius on lalumnat pugui simular i reproduir les estructures que est aprenent. Un dels recursos que permet planificar activitats daquest tipus sn els referents visuals. Els referents visuals tenen funcions diverses: Compartir la representaci de la realitat Afavorir la comprensi Potenciar la memoritzaci

En aquest sentit, sha fet arribar a totes les aules dacollida una collecci de lmines murals19. Aquestes lmines permeten treballar contextos comunicatius propers als alumnes.

18 19

http://www.edu365.cat/agora/ Aquesta collecci de 10 lmines sha elaborat conjuntament amb la Secretaria de Poltica lingstica.

27

Els ttols publicats sn els segents: La ciutat Els oficis La casa El parc El mercat i el supermercat El bar i el restaurant La platja i el mar La muntanya i el camp Els transports El temps

En una aula dacollida, tant si s de primria com de secundria, s important disposar de materials manipulatius i jocs de taula, els quals: afavoreixen el treball autnom i en grup permeten reforar continguts de lxic, destructures... permeten la repetici perqu les situacions de joc sn diferents cada cop que shi juga donen seguretat a lhora dutilitzar els exponents lingstics perqu estan ritualitzats promouen la interacci entre els alumnes

A ms, sha han volgut potenciar dos materials que han estat concebuts expressament amb aquesta finalitat. La reedici revisada dels Jocs Olvia sha promogut des del Departament dEducaci. s un material manipulatiu que permet treballar el lxic (substantius, verbs i adjectius) des dun vessant ldic (joc del quinto, joc de cartes...). s un material concebut per a lalumnat nouvingut tant per la tria del vocabulari, com pel disseny grfic, com per la tria dels jocs (jocs de poca complexitat per que exigeixen la interacci entre els participants amb unes frmules que faciliten la verbalitzaci duna srie dexponents lingstics).

Uns altres jocs que shan elaborat pensant en lalumnat nouvingut sn els que ha publicat Edicions lber.20 Aquests jocs, com els anteriors, permeten treballar continguts lingstics (lxic, estructures i textos breus) dun primer nivell de dificultat.

Un dels projectes ms ambiciosos s lelaboraci dun curs oral de llengua. Constar d'11 captols en
20

La collecci consta de tres volums diferents: Jocs de lxic i expressi, Jocs dortografia i Jocs de conscincia fonolgica.

28

DVD, que segueixen una lnia argumental, a partir de la qual es treballen els continguts lingstics del nivell inicial. S'acompanyar d'un material didctic (en forma de quadern). Tamb inclour un CD interactiu per reforar-ne els continguts. Un altre recurs per treballar la llengua oral s la incorporaci a les aules dacollida de lactivitat de teatre. A partir dun gui teatral, el professorat pot planificar una srie dactivitats que abasten molts aspectes de la llengua (comprensi oral i escrita, lectura expressiva entonaci, dicci... , expressi oral, memoritzaci de lxic i estructures dins un context comunicatiu, treball dels gestos i el llenguatge corporal...). A ms, el teatre facilita tractar continguts socioculturals i permet tamb cohesionar el grup. En aquest sentit, sest treballant per disposar de guions teatrals adequats a lalumnat nouvingut, tant pel que fa a la temtica, com a la dificultat de largument, com al nivell de llengua b.4. Lensenyament de la llengua escrita Si en lapartat anterior sha dit que en lensenyament duna segona llengua el treball de llengua oral s prioritari, cal matisar que en el context escolar, especialment a ESO, s'ha d'incorporar ben aviat el treball de llengua escrita. Al mateix temps que aprn una llengua, lalumnat nouvingut ha dadquirir els continguts curriculars de les rees, els quals es vehiculen normalment mitjanant la llengua escrita. Tampoc no es pot obviar que una petita part de lalumnat sincorpora al nostre sistema educatiu sense haver estat escolaritzat i no ha seguit cap procs dalfabetitzaci. Pel que fa a lensenyament de la llengua escrita es poden distingir diverses situacions: alumnat que ha diniciar un procs dalfabetitzaci. alumnat que comparteix lalfabet llat per que hi ha certs desajustaments entre les correspondncies entre les grafies i el sons del sistema grfic catal i el de la seva llengua descolaritzaci. alumnat que no coneix lalfabet llat, per que la seva llengua escrita t una base alfabtica. alumnat que no comparteix el sistema descriptura alfabtic.

Aquesta diversificaci de situacions i processos fa que la planificaci de lensenyament de la llengua requereixi seqncies diferents. Ls de quadres de correspondncies dels diferents alfabets pot accelerar el procs de transferncia de les correspondncies grafofniques. Tamb s molt til tenir a laula un referent amb totes les lletres i els dgrafs del sistema grfic catal amb les corresponents realitzacions fontiques. En aquests moments sest treballant en lelaboraci de materials per a lalfabetitzaci dalumnat nouvingut amb dificultats per adquirir el codi escrit. Per tal doferir a lalumnat que ha superat el procs lectoescriptor uns textos escrits adequats al seu nivell lingstic i als interessos propis de la seva edat, sha impulsat la publicaci de: Textos de nova creaci adaptats a les caracterstiques daquests alumnes. Textos dautors clssics.

29

Per exemple:

Els llibres dautors clssics adaptats lingsticament permeten treballar una mateixa obra amb alumnes amb un nivell de llengua diferent. Lalumne/a accedeix al text des del nivell llengua que posseeix. Daquesta manera, es pot plantejar un treball de la literatura des dun model inclusiu. El fet de tenir una biblioteca a laula dacollida amb textos aplanats lingsticament afavoreix que lalumnat pugui reforar laprenentatge de la llengua al seu ritme i que no hagi de perdre uns hbits lectors que potser ja havia desenvolupat en lescolaritzaci prvia. La llengua escrita a laula dacollida pot tenir, a ms, la funci de refor a ladquisici de la llengua oral. En molts dels materials que shan publicat i que shan difs, la llengua escrita t aquest tractament. Per exemple: Comencem El quadern de llengua escrita de la srie Vincles La Ndia i el Li Jocs LIC21 (...)

21

Els jocs LIC sn una collecci de 7 volums on tracten els continguts dels temes del nivell inicial.

30

Mitjanant la llengua escrita, tamb es planifiquen activitats de morfosintaxi. Les caracterstiques daquesta habilitat (segmentaci, manipulaci, visualitzaci...) permeten poder reflexionar sobre aspectes del funcionament de la llengua que des de la llengua oral seria molt difcil de fer. b.5. L'aplicaci de les TIC Des de la creaci de les primeres aules dacollida, el Departament dEducaci ha disposat que les noves tecnologies hi siguin presents, tant per treballar la llengua oral com per treballar la llengua escrita. Shan dotat les aules dacollida de quatre ordinadors amb programari adequat per a aquest alumnat, que permet: diversificar les tasques de lalumnat establir diversos tipus dagrupament proporcionar activitats ajustades als diferents nivells establir cerques dinformaci fer activitats en lnia fer presentacions de treballs que desprs poden compartir amb la resta de companys (combinaci text, imatge, udio) reproduir CD, DVD, MP3 enregistrar i reproduir activitats de llengua oral (...) Sha potenciat, tamb, lelaboraci daplicacions interactives que faciliten la interrelaci de les diverses habilitats lingstiques. Aquest s el plantejament que hi ha darrere de la srie Vincles, el CD Gal i un projecte que consisteix en lelaboraci de lmines interactives (el mercat i la biblioteca), on lalumnat podr treballar la llengua oral i la llengua escrita. Cal destacar que en el cas del CD Gal hi ha les versions en catal central i en catal nord-occidental, ja que es creu que cal atansar el model de llengua a la realitat ms immediata de lalumnat. Seguint aquesta mateixa lnia sha recomanat ls de MP3, ja que la seva utilitzaci, a ms, permet la planificaci dactivitats receptives i productives. La seva mida reduda permet sortir de laula i enregistrar produccions que desprs es podran: escoltar comparar observar avaluar

c. Ajudar a passar del llenguatge comunicatiu al llenguatge acadmic per tal de facilitar laccs al currculum ordinari Per ajudar lalumnat a adquirir el llenguatge acadmic es pot: Anticipar continguts que desprs es treballaran a laula ordinria. Daquesta manera els nois i les noies poden seguir sense tantes dificultats els continguts que treballen els seus companys.

31

Disposar de lxics curriculars de les diverses rees en les llenges de lalumnat nouvingut. Aix els i les alumnes poden transferir els conceptes que ja havien adquirit en la seva escolaritzaci prvia a la nova llengua. Facilitar unitats didctiques adaptades (amb un llenguatge senzill i amb molt suport visual, tant dimatges com desquemes que afavoreixin la comprensi). 5.2. Lnies dactuaci de la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social en temes de materials Des de linici del Pla LIC, la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social mant una srie dactuacions pel que fa a lelaboraci de materials i de recursos didctics en els mbits que li sn propis (llengua, interculturalitat i cohesi social). Aquestes actuacions es desenvolupen a partir dels criteris segents: Elaborar i difondre (especialment per mitj de lespai LIC i ledu365) materials per a lalumnat i orientacions i eines de suport per al professorat. Incentivar el mercat editorial perqu elaborin materials que donin resposta a les necessitats educatives de lalumnat nouvingut. Promoure la difusi i/o publicaci de materials elaborats pels docents que treballen amb lalumnat nouvingut. Promoure projectes de collaboraci amb altres serveis, departaments o entitats pbliques. Promoure i incorporar iniciatives daltres agents (entitats, universitats, mitjans de comunicaci) que siguin tils per incorporar la diversitat, lingstica i cultural, a les aules. Actualment moltes editorials publiquen material didctic especfic per a lensenyament inicial de la llengua catalana i, des de la prpia Subdirecci, sha assumit lelaboraci daquells materials que, per les seves caracterstiques, era difcil que sen responsabilitzs el mn editorial.

32

ANNEX 6. INSTRUMENTS DAVALUACI

S'han dissenyat una srie d'instruments d'avaluaci amb els objectius segents: Proporcionar al professorat uns instruments complementaris que permetin avaluar el nivell dassoliment de les habilitats lingstiques descrites en el nivell A2. Permetre la recollida i el tractament de les dades obtingudes a partir de ladministraci de la prova, de manera que es pugui fer un seguiment i una valoraci del recurs de les aules dacollida en relaci amb laprenentatge de la llengua vehicular del centre i de latenci a lalumnat nouvingut. Valorar un model inclusiu datenci a lalumnat nouvingut, en el qual la necessitat daprendre intensivament la llengua vehicular de lensenyament no comporti la creaci despai tancats, al marge de laula ordinria.

A v a lu a c i

In te g r a c i e s c o la r

C o m p e t n c ia c o m u n ic a tiv a

O r g a n itz a c i a u la d a c o llid a

In s tru m e n ts d a v a lu a c i

R e c o llid a d e d a d e s

V a lo r a c i d e l r e c u r s a u le s d a c o llid a

6.1. Integraci escolar L'objectiu s proporcionar uns instruments que permetin comprovar si les percepcions que t lalumnat nouvingut pel que fa a les seves relacions amb els companys i companyes i els adults que participen en el nou entorn li faciliten afrontar el procs descolaritzaci amb seguretat emocional i amb possibilitats dxit acadmic. Es tenen en compte quatre aspectes: Adaptaci al medi escolar, en relaci amb el coneixement bsic del centre (espais, horaris, hbits i normes de convivncia) i el grau de socialitzaci que sha assolit. Lobjectiu s valorar si lalumne/a s en condicions dafrontar els processos denseyament-aprenentatge i de socialitzaci en les condicions adequades pel que fa als factors emocionals. Estratgies per a laprenentatge, per tal de determinar si lalumne/a t les estratgies bsiques suficients (hbits de treball, inters, atenci, capacitat de demanar ajut) per afrontar les tasques escolars. Convivncia i relaci entre iguals, de manera que es puguin determinar els punts forts i els punts febles en la xarxa de relacions que ha establert lalumnat nouvingut en el nou entorn escolar.

33

Convivncia i relaci amb els adults, especialment pel que fa a la interacci que sha establert amb el professorat (de laula dacollida i de laula ordinria).

Tant a primria com a secundria, shan previst els instruments davaluaci segents: Una enquesta adreada al tutor/a de laula dacollida Una enquesta adreada al tutor/a de laula ordinria Una enquesta adreada a lalumnat

6.2. Llengua catalana Els instruments davaluaci de llengua catalana tenen com a objectiu avaluar el nivell de competncia comunicativa que ha assolit lalumnat que ha assistit a laula dacollida o que ha rebut un ensenyament especfic en aquesta llengua. Avaluen el nivell de llengua A2, segons els indicadors del MECR22 i dacord amb lenfocament comunicatiu per a laprenentatge de les segones llenges.

Enfocament comunicatiu

MECR

Avaluaci competncia comunicativa

INSTRUMENTS DAVALUACI NIVELL A2

Per a aquest nivell A2, els objectius generals sn: Comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes propers a lalumnat (informacions personals bsiques, familiars, temps lliure, entreteniments, temes relacionats amb lmbit educatiu, entorn, etc.) Comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigeixen un intercanvi simple i directe dinformaci sobre temes propers. Descriure, amb termes simples, aspectes de la seva experincia, entorn immediat i assumptes relacionats amb les necessitats bsiques.

22

Generalitat de Catalunya. Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar. Departament de Cultura, 2003 http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm

34

Seguint aquest plantejament, les proves avaluen per a primria i per a secundria els coneixements de llengua aplicats a les habilitats comunicatives productives (expressi oral i expressi escrita), receptives (comprensi oral i escrita) i interactives (conversa). A secundria, sha afegit un apartat que avalua laplicaci dhabilitats comunicatives, que es refereix a la relaci que es produeix entre les habilitats escrites i orals habituals en lmbit acadmic23.

Coneixements (qu sap?)

Habilitats (qu pot fer?)

- lingstics - sociolingstics - pragmtics

expressi oral expressi escrita comprensi oral comprensi lectora interacci

Competncia comunicativa

Conjunt de coneixements i habilitats que permeten comunicar-se en una determinada llengua

En definitiva, sn uns instruments que han de permetre al professorat fer una avaluaci qualitativa. Sha de tenir present, per tant, que aquesta prova ha de ser considerada com un element ms en lavaluaci de lalumnat, per no nic, ja que s lequip docent corresponent qui ha de valorar els aprenentatges i el procs dintegraci de lalumne/a i establir, segons el model dacollida del centre, les mesures organitzatives i pedaggiques que garanteixin lescolaritzaci ms adequada en cada cas. Lanlisi de les puntuacions obtingudes per lalumnat pot ajudar, bsicament, a reorientar la intervenci docent: nombre dhores dassistncia a laula dacollida, habilitat lingstica sobre la qual sha dintensificar lensenyament, revisi dels continguts que sestan ensenyant a laula dacollida (pas del llenguatge restringit o comunicatiu al llenguatge acadmic). La superaci daquesta prova no implica necessriament labandonament total de laula dacollida. El que fa s avaluar si lalumne/a t el nivell de llengua suficient que li permet interaccionar amb lentorn ms immediat (mbit escolar i social).

23

Les proves amb lespecificaci de tots els apartats que sinclouen per a primria i secundria, les orientacions i les instruccions per al professorat, i els quaderns i les lmines per a laplicaci amb lalumnat estan publicades a http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_orienta.htm

35