Un home de linterior Setmana Santa Les Setmanes Santes de quan jo era un infant les recordo molt obscures, negres

i, per damunt tot tristes i, la veritat, no magradaven gens ni mica. A ms sempre feia mal temps i per aquest motiu no poda anar a jugar per la foravila i haviem destar tots dintre les cases i s clar que una estona molt b per quan s tractava de un da i un altre, i un altre ja no feia grcia el haver de permanixer a cobro per mor de la pluja i el vent tan propis daquestes dates de lany. Aix si, haviem dassistir a totes les celebracions religioses que, de fet , per jo eren molt fastigoses. Tot comenava el Dimecres de Cendre, da dinici de la Quaresma que suposava tenir en comptes el dijuni i labstinncia per tot el que durava. El divendres no s podoa menjar carn, a menys que hom tingus el doblers per pagar la butlla i si s donava el cas si es poda menjar carn. Coses de lesglesia! Be, com dic la data propera de ms importncia el Diumenge de Rams, que era quan tots duiem a lesglesia per bener el ram corresponent a tan assenyalat da. Els rams eren be de palma o dolivera, unes palmes treballades amb molta cura i que les madones que les feien les donaven unes formes realment admirables i els rams dolivera el formaven un grapat de branquetes d aquest arbre. Tot i no agradar-me la Setmana Santa el Diumenge de Rams era per jo el que ms apreciava i quan millor em trobava anant a les benedes a lesglesia. Desprs ja venien les celebracions a lesglsia del Dijous Sant i les processons , amb carapunats que em feien una mica de por amb aquelles caraputxes tan altes i els dos forats a lalada dels ulls. El que millor recordo sn els confits que hi hava per tot arreu com llaminadures prpies de la Setmana Santa i a les que nosaltres, els petits, ens feien tanta gola. El divendres era encara ms trist per la celebraci del Sant Endavallament que aleshores jo el veia lacte ms esgarrifador que era donat veure per mi, el davallar de la creu a Crist era un fort cop que em deixava trasbalsat i de fet ms duna vegada verem haver de donar-me alguna malmenadeta per recuperar l entinement. Clar que aquesta manera de reaccionar pel fet de veure lacci del Endavallament a la volta de una partida danys ja no va tenir el mateix significat per jo, dira que ms be al contrari em semblava una actuaci sense cap sentit. Aquests sn canvis que sassoleixen amb el temps i el veure les coses de manera diferent i amb altres coneixements que, per edat, no s tenen fins que sarriba a un estadi de, no puc dir maduresa, per si ja dhaver obtingut altres sabiduries que fan que hom vegi les coses des de un altra caire. Pel que fa al meu record de la Setmana Santa de quan era infant em cal dir que el da de Pasqua tamb hi hava process, del Retrobament, que s feia molt dhora i ens haviem de aixecar quan encara hi hava fosca negra, una gran dematinada, el que no era gens de gust per no quedava ms remei que donar el bot del llit i a corre cuita agafar la roba, vestir-mos a tota pressa per tal de no tenir fred i partir cap a on s feia la process, molt aprop de casa degut a que el poble era molt petit, be tamb ho s per ha crescut des de aquell temps que us parlo. El da de Pasqua era quan menjavem el frit de freixura, panades de carn de be i robiols de moniato el que suposava tot un aconteixement pel que fa a la qesti de menjar perqu el que ms es menjava a totes hores eren sopes. Be, arribant a aquest punt he de deixar el fil del que recordo per un proper d, aviat, espero.