VI-SETMANA CULTURAL

Curs 2008-09

COR DE MARIA DE MATARÓ

”E puor si mueve, I tanmateix, es mou"

Com a figura central d’aquestes jornades culturals sobre l’astronomia s'ha triat la figura
històrica de GALILEU GALILEI, eminent astrònom, filòsof, matemàtic i físic del
Renaixement, relacionat amb la Revolució Científica, i considerat, per tot el món, com
un dels Pares de la Ciència. Els seus treballs van ser i són un referent de l'aplicació
del mètode científic i, juntament amb la seva pròpia actitud vital, es prenen com el
millor exemple de conflicte entre l'autoritat i la llibertat de pensament en la societat
occidental.

Per conèixer més a fons la figura de Galileu Galilei us plantegem una sèrie d’activitats
que haureu de resoldre llegint les diverses informacions aportades en aquest
document i buscant informació a través dels diversos enllaços que us adjuntem.

1. DATES MÉS SIGNIFICATIVES EN LA VIDA DE GALILEU GALILEI

1564 Galileu Galilei neix a Pisa (Toscana).

1581-85 Estudiant de medicina a la Universitat de Pisa.

1589-92 Professor de matemàtiques (i astronomia) a la Universitat de Pisa.

1592-1610 Professor a la Universitat de Pàdua (Venècia).

1597 Carta a Kepler, Galilei manifesta estar d'acord amb Copèrnic.

1604 Observacions i conferències sobre una estrella Nova.

1609 Construeix el seu telescopi després de sentir-ne una descripció.

1610 Publicació del Sidereus nuncius (El missatge sideral): la lluna té valls i
muntanyes, hi ha estrelles mai vistes a ull nu, la Via Làctia està composta de petites
estrelles, Júpiter té quatre llunes.

1610 Florència. Filòsof i matemàtic del Gran Duc de Toscana, Cosme de Mèdicis.

1611-13 Investigacions astronòmiques amb els seus telescopis: Fases de Venus,

Saturn tricoprpori, taques solars. Cartes sobre les taques solars (1613).

1
 VI-SETMANA CULTURAL
Curs 2008-09

COR DE MARIA DE MATARÓ

1613-15 Cartes copernicanes: a Castelli, Dini i Cristina de Lorena. Denúncia contra

Galilei al Sant Ofici de la Inquisició. Obra de Foscarini.

1616 Decret del Sant Ofici contra el copernicanisme. El cardenal (sant) Roberto
Bellarmine encarregat de comunicar Galilei la prohibició del copernicanisme.

1618 Apareixen tres cometes. El jesuita Horatio Grassi S.I. escriu Disputatio
astronomica. Galilei replica amb el seu Discurs dels cometes.

1623 Resposta de Galilei a la Disputatio de F. Ingoli (1616) sobre el lloc i moviment de

la Terra. El cardenal Barberini, amic de Galilei, és anomenat nou papa (Urbà VIII).
Galilei publica Il saggiatore (L'assagista).

1624 Galilei va a Roma a visitar el Papa. Porta a Roma un microscopi.

1630 Acaba la composició de la seva obra Dialogo sopra i due massimi sistema del
mondo. Torna a Roma buscant l'aprovació eclesiàstica.

1632 Publica a Florència els Diàlegs. És cridat a Roma per l'Inquisició.

1633 Interrogatoris, abjuració i condemna a presó de Galilei. Presó de la Inquisició;

presó a villa Medicis; a Siena i a la seva casa d'Arcetri (Florència) fins a la seva mort.

1637 Es torna completament cec.

1638 Es publica a Holanda Discorsi e dimostrazioni matematiche intorno a due nuove

scienze.

1639 Vincenzo Viviani és autoritzat a visitar Galilei a Arcetri (Florència).

1640 Dicta a Viviani Sopra il candore della luna per refutar les afirmacions de Fortunio
Liceti a la seva Litheosphorus.

1641 A Viviani s'uneix un altre deixeble, Evangelista Torricelli.

1642 Nit del 8 de gener, mor a Arcetri Galileu Galilei.

2. CARTA DE GALILEU A GASSENDI (1633)

"Froidmond i altres han decidit que parlar del moviment de la Terra és una heretgia,
però ¿en quina situació compromesa no es trobaran, i amb ells la Santa Església,
quan les demostracions, observacions i deduccions certes mostrin que, tanmateix, la
Terra es mou?

Fa uns quants anys (...) vaig elaborar una detallada memòria dedicada a Cristina de
Lorena, on, recolzant en l’autoritat de la major part dels pares de l’Església, intentava
demostrar que era un abús molt greu fer intervenir tan sovint l’autoritat de la Sagrada
Escriptura en les qüestions científiques i d’observació. Quan em trobi en una situació

2
 VI-SETMANA CULTURAL
Curs 2008-09

COR DE MARIA DE MATARÓ

menys aclaparadora us n’enviaré una còpia, ja que ara estic a punt de traslladar-me a
Roma per ordre del Sant Ofici, que acaba de prohibir la venda del meu Dialogo. D’altra
banda sé de bona font que els nostres reverends pares jesuïtes han fet córrer entre les
altes esferes que el meu llibre és més execrable i més perniciós per a la Santa
Església que els escrits de Luter i Calví (...). El llibreter que m’ha publicat l’obra està
desolat, perquè la prohibició de vendre’l li ha fet perdre un benefici superior als dos mil
escuts, ja que almenys n’estaven assegurades dues edicions. Respecte a mi, enmig
de tants infortunis i contrarietats, el que més m’afligeix és haver de renunciar a la
impressió del llibre i a continuar altres treballs, que ja no puc esperar veure publicats
mentre em quedi vida, especialment aquells relacionats amb el moviment de la Terra.

Però allò que sobretot depassa qualsevol meravella, i que principalment ens va
impulsar a donar-ne compte a tots els astrònoms i filòsofs, és el fet d’haver descobert
quatre astres errants (els quatre satèl·lits de Júpiter), no coneguts ni observats per
ningú abans de nosaltres, que semblantment a Venus o a Mercuri a l’entorn del sol,
tenen les òrbites al voltant d’un cert astre principalíssim entre els coneguts, i ara el
precedeixen, ara el segueixen, no allunyant-se’n mai dins de certs límits. I totes
aquestes coses van ser descobertes i observades fa pocs dies, amb l’ajuda d’una
ullera que vaig inventar, després d’haver rebut la il·luminació de la gràcia divina (...)

I meravella més gran encara, els astres anomenats fins avui nebuloses pels astrònoms
són agrupaments de petits estels disseminats de manera admirable; i mentre cada un
d’ells, per la seva petitesa i per la distància gran a què es troba de nosaltres, fuig de la
nostra vista, de l’entrecreuament dels seus raigs en resulta aquell fulgor que, fins ara,
s’ha cregut com una part més densa del cel, apta per reflectir els raigs dels estels i del
sol. Nosaltres n’hem observat alguns i hem volgut afegir-n’hi els dibuixos de dos..."

Activitats:

1. Quins van ser els instruments científics que va desenvolupar Galileu per
als seus experiments?
2. Quins van ser els descobriments astronòmics de Galileu?
3. ¿Quina és la posició de Galileu davant la condemna de la Inquisició?
Compara-la amb la de Giordano Bruno.
4. ¿Qui va ser l'immediat predecessor de les teories de Galileu, i que ja
havia refutat les teories aristotèliques?
5. A quins descobriments astronòmics es refereix Galileu? Com observa els
astres?
6. Amb quina frase afirma el sistema heliocèntric?
7. Concreta el significat d'heliocentrisme i de geocentrisme.
8. Què ha passat amb l’obra que defensava la seva tesi?
9. En quin sentit aquest text és una crítica al sistema establert?

3
 VI-SETMANA CULTURAL
Curs 2008-09

COR DE MARIA DE MATARÓ

http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileu_Galilei

http://www.aulamedia.org/cine9.htm

http://pdelaf.nireblog.com/

http://www.alcoberro.info/planes/galileo.htm

http://www.astronomia2009.cat/bin/view/Main/Activitats