Un home de linterior Embolic Avui no trobo el fil per on comenar a amollar el que passa pel meu cap, no marriba

la inspiraci i aix que, per altra banda el que vull escriure sn els reculls de la meva vida i el que a aquests moments han de sorgir de veritat sn els records de qualsevol fet que mhagi succeit. A hores dara no hi ha manera de agafar el cap del fil per poder treure endavant lescrit perqu les idees van del llevant al ponent i giren cap al sud, girant i girant sense tenir un moment de sosec, es a dir que no tenen cap ni peus i no, no s que hagi quedat en blanc, ms b s que tinc un embolic duna gruixa considerable que no em deixa filar els meus pensaments de una manera coherent, amb sentit perqu s clar que no hi ha manera de poder escriure si no tinc les idees mastegades i desenvolupades ordenadament, per em concentrar amb totes les meves forces per fer avanar el que vull escriure. Avui s un daquests dies que no hi ha manera de sortir de lembull on sha ficat el discrrer de la matria gris que s suposa hi ha al cervell i s com una fantstica i de tamany increible sinia de un parc d atraccions que no atura mai de donar voltes i ms voltes, tant per envant com per enrere i a la que ning pot pujar. Aix s com veig i sento el meu interior i em fa torontollar perqu el que jo vull s aclarir les idees i donar-les una sortida mitjanant les paraules trabucades a aquesta fulla que tinc al davant i la veig tan buida que em sento com un nufrag al bell mig de la mar sense cap punt de referncia a on dirigir els seus esforos per poder sortir-ne i arribar a un punt ferm de terra que sigui el lloc que li doni la certesa i li assenyali el cam per on ha denfilar les seves passes i al cap dall daquest cam trobi el que est buscant a les totes i no hi ha manera de fer-ho. Res, que no hi ha raons per no poder explicar-vos alguna cosa ms de mi ms que el fet de que tinc avui el caparrot pitjor que una olla de caragols mesclats amb cols, que ja s dir el cap de dalt de la confusi i no saber per on anar . Mirau que he intentat, des de fa molta estona, reconduir pel solc adient el curs dels records per ca! No ho he aconsseguit i aix que he provat de sortir a passejar per la foravila, malgrat el fred que fa avui, per tal de veure si amb aquesta mena dactivitat aconsseguia el que estic buscant durant tot el da per ni aixins. Per un moment si que he comenat a engirgolar el que era la meva intenci, o sia a posar ordre al meus records, ms que als meus records a la manera de passar pel cap que, per poder reflectir-los a aquest paper han de ser congruents i tenir un sentit lgic i aixi arribin als que els llegesquin de manera que s puguin entendre, que a la fi s el sentit de lescriptura, lexposici de fets i idees i tot el s pugui posar amb lletres. Doncs mirau que no he estat capa per molt de passeig que he donat, tamb he begut una camamil.la i ni fent tot aix hi hagut manera de agafar el cap de fil per poder comptar el que era la meva intenci d avui. Com sha fet tard i dem em vull aixecar prestet deixar els estriis per una millor ocasi, ms que millor haur desser de tenir les idees clares , que ha estat el que avui mha passat i per molt que he fet per tal de complir amb el que per jo era el repte del da i, molt de greu que em sap, no he sigut capa. Ara b, aquesta ensopegada servir per quan torni a la tasca que mhe assenyalada ho faci amb totes les meves forces, cosa que des de ara mateix procurar tenir aen comptes per tal d evitar aquests ensurts i, com sempre, el que importa s seguir endavant.