• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
 
Model de democràcia
Novament l’estat espanyol ha ofert al món una demostració de qu
è és la democràcia i de com
es legitima i s’envigoreix el seu funcionament!
Al mateix temps, ha aprofitat
l’avinentesa
per a deixaren evidència aquells malpensats que dubten de la insubornable independència del Poder Judicial...
A instàncies de la Fiscalia de l’Estat
el sempre fidel Tribunal Suprem ha procedit a il·legalitzar
–
 q
uasi en podríem dir d’ofici –
 
les candidatures electorals que l’esquerra abertzale pretenia presentar a
les properes eleccions a Euskadi. En dues resolucions perfectament ajustades a dret, raonades i raona- bles, la Sala 61 del Tribunal Suprem, en estricta aplicació d
’aquella
famosa Llei de Partits
–
que alguns
desestabilitzadors i enemics de la pàtria van assegurar que naixia amb l’únic objectiu d’eliminar
de la
faç d’Euskadi l’esquerra independentista –
va decidir
“declarar no conformes a dret i
anul·lar els actes
de proclamació de les candidatures” de Demokrazia 3.000.000 i d’Askatasuna.
 
Amb la cura i l’escrupolositat que es requereix en tots aquells casos en que entren en joc pri
n-cipis fonamentals reconeguts en la Constitució i en les declaracions dels Drets Humans, com ara el del
dret a la participació electoral, l’Alt Tribunal espanyol
ha estimat la demanda de
l’Abogacia de l’estat i
ha cregut convenient i ajustada a dret la demanda que pretenia il·legalitzar ambdues formacions elec-torals.Com caldria exigir-li, ha estat especialment cautelós i primmirat per tal de garantir els princi-
pis de proporcionalitat i de necessitat d’aquesta decisió
. Ha estudiat detalladament la situació, per tal
d’
assegurar-se de que aquesta anul·lació
 preventiva
d’un partit i una agrupació electoral era l’única
alternativa de que podien recórrer la justícia espanyola i
l’Estat de Dret
en el seu conjunt per tal de noposar en risc els irrenunciables principis de la democràcia participativa.Més encara tenint en consideració que la compromesa decisió suposava,
de facto
, denegar a
més d’un 10 % de la població d’Euskadi
la possibilitat de que pugui exercitar lliurement el seu dret a es-collir i ésser escollit en unes eleccions...I més quan forçosament havia de tenir present el recent informe confeccionat pel relator espe- cial de les Nacions Unides per a la protecció dels drets humans, el finlandès Martin Schenin. Documentque recomanava
–
 
entre molt altres punts dignes d’ésser tinguts en compte –
 
la modificació d’algunsdels articles de la Llei de partits, per tal d’evitar que la seva inconcrecció i vaguetat
comporti
“el risc”
de que
les mesures previstes d’il·legalització “s’apliquin
a partits polítics que, tot i que comparteixin
l’orientació política d’una organització terrorista, no recolzin la utilització de mitjans violents”.
 Recomanació que coincideix gairebé amb exactitud amb les que va fer Amnistia Internacionalen conèixer la voluntat del govern espanyol de redactar una llei orgànica sobre partits polítics. Per laseva banda, Amnistia sol·licitavaque, durant el període de tramitació parlamentària, se substituïssin tots
aquelles expressions “ambigües i imprecises”que podrien comportar deixar la porta oberta a ques’emprenguessin processos d’il·legalització contra partits polítics que “propugnin el canvi de principisconstitucionals o lleis de forma pacífica” la qual cosa
seria contrària a la Constitució, al Conveni Euro-peu de Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966.Consells que ben segur que va tenir presents el parlament espanyol, en el redactat final de lallei, eliminant conceptes inc
oncrets com els de l’article 9.3, com poden ésser “donar recolzament tàcital terrorisme (...), exculpant i minimitzant el seu significat” o bé fomentar “una cultura de enfront
a-
ment i confrontació civil”. Només cal llegir el redactat final de la 
Llei de partits per adonar-se de laconsideració que
van tenir els parlamentaris espanyols a l’hora de corregir aquests defectes que podien
posar en perill el principi bàsic de seguretat jurídica...
Cal doncs, agrair al Tribunal Suprem l’exquisit tacte amb que
ha tractat la demanda de la Fis-
calia de l’Estat d’anul·lar les dues candidatures abertzales. En primer lloc, perquè la seva coratjosa d
e-cisió ha eliminat de soca-rel i per sempre més la malèvola insinuació de que aquest tribunal actua aldictat del govern, influït pel discutible sistema de designació dels seus membres...En segon, perquè, emparat en un elemental i assenyat criteri de prudència, ha preferit garantirels principis fona
mentals de presumpció d’innocència, de
no condemnar ningú de manera preventiva. I,sobretot, de mostrar la seva ferma voluntat de fer prevaldre aquella vella i bàsica norma heretada delDret Romà
–
que tots els estudiants de Lleis coneixen perfectament des de primer curs...
–
que proclama
com a dogma irrenunciable “
in dubio pro reo
”: el dubte sempre ha d’afavorir a
l
’
imputat...!dilluns, 16 de febrer del 2oo9© Cesc Serrahima 2009www.racodelaparaula.com 
Informació sobre els drets
 
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...