LES GEMMES

Conceptes bsics
Gemma: mineral cristall (diamant), agregat de minerals (lapisltzuli) o de formacions orgniques (ambre, coral, perla), que per la seva bellesa, duresa, durabilitat i raresa s molt valorat com a pedra preciosa i que, un cop tallada i polida, s emprada en joieria.
Les gemmes ms apreciades sn les minerals.

Hi ha ms de 3000 minerals diferents, per noms uns 50 susen com a pedres precioses. Per qu?
Per la seva duresa. Pels cristalls. Per les seves propietats ptiques. Per la seva raresa. Per la seva, relativament, poca abundncia. Gran preu de mercat.

Distribuci geogrfica de les 12 gemmes ms conegudes

Formaci de les pedres precioses

Sedimentries: roca fragmentada per meteoritzaci, acumulada i compactada.
gnies: solidifiquen de roca fosa de zones molt fondes. Metamrfiques: les roques anteriors canvien per altes pressions o temperatures.

Aigua
Escora Escora Gemmes Filons

Venes
Gemmes

Cavitats

Safir Granat Rob Zirc

Ametista Topazi Maragda

pal Turquesa Ametista Malaquita

Escora Bombolles

Escora Gemmes Esquerdes

Rob Topazi

Topazi Turmalina Aiguamarina Granat

Mantell

Diamant

Les gemmes al llarg del temps

Pedres precioses i ornamentals des de fa 10.000 anys. Primeres pedres amb fins ornamentals: ametista, cristall de roca, ambre, granat, jade, corals, perles, maragda i turquesa. Ms tard, simbolisme del poder dels reis i de llurs tresors. Les joies susen com a regals. Distingeixen entre classes socials. Tenen associades idees mstiques i fan damulet i de talism. Actualment, susen per propi plaer, per fruir de la seva bellesa i harmonia, i ferne collecci.

Collecci Mathews (Londres) (privada, 4 caixes de gemmes sense muntar)

Les gemmes al llarg del temps

Han perdurat poques joies fetes abans del segle XVII: joies dor, amb turqueses, maragdes i lapisltzuli de lAntic Egipte. Els romans van desenvolupar el polit de les pedres, per lart de lorfebreria es fonamenta durant el perode medieval. El comer europeu de les gemmes es fa fort i sexpandeix amb el descobriment dAmrica. El poder adquisitiu de la societat permet obrir joieries com a comeros i els diamants es posen de moda. s en el segle XX quan sincrementa la demanda per pedres ms variades en joieria.

Les gemmes al llarg del temps

Tradicionalment shan associat algunes gemmes als diferents mesos de lany i als signes del zodac i es considera que porten bona sort a les persones nascudes sota la seva influncia. s un costum que va comenar a Polnia al segle XVIII, per varia segons el pas i les costums.

Asterisme

Opalescncia
EFE

PROPIETATS PTIQUES DE LES GEMMES Transparncia Llussor Birrefrigncia i moltes de particulars:

Safir
Efecte daventurina

pal Labradorescncia

Opalinitzaci

Aventurina

Labradorita Efecte ull de gat

pal noble Adularescncia

Pedra de lluna Quars ull de tigre

Quars fumat

Maragda

Rodocrosita

Aiguamarina

Topazi
Smithsonita Quars Turmalina

Amatista

Heliodor Beril heliodor

Fluorita

Espinella

Andalusita

Granat demantoid

Bixbita

Granat almand

Indigolita

Malaquita

Brasilianita Xorlo Pirita

Scheelita

Mimetita

Benitota

Alexandrita

Dioptasa

Vesubianita

Phenaquita Grossularia

Treball de les gemmes

TALLAT Manera ms comuna de treballar una gemma. s tallar la seva superfcies en un nmero de cares planes (facetes). Lobjectiu s aconseguir ressaltar les seves caracterstiques. Sn importants el color, la transparncia i el pes. POLIT TINTAT TRACTAMENT TRMIC TRACTAMENT AMB RADIACIONS

Pedres precioses i ornamentals sinttiques

Sn totalment idntiques a les pedres precioses naturals, per fabricades per lhome. Al segle XIX pedres molt petites, sense utilitat en joieria. Al segle XX se sintetitzen en lordre: rob, safir, espinella, maragda, quars, diamant... Tamb pal, turquesa, lapisltzuli. Actualment es poden sintetitzar totes, per sempre en funci del marge entre costos i beneficis.

Classificaci segons la duresa

(durabilitat i perpetutat)

grups que tenen la mateixa composici qumica i en ordre decreixent de duresa segons lescala de Mohs.

1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8)

Grup del diamant Grup del corind Grup del beril Grup del crisoberil Grup de lespinella Grup del topazi Grup del granat Grup del zirc

9) 10) 11) 12) 13) 14) 15) 16)

Grup de la turmalina Grup del quars Grup de lpal Grup del jade Grup de la zoisita Grup de la turquesa Grup del lapisltzuli Grup de la malaquita

(en grec adamas = el irrompible) Duresa 10, transparent, incolor o groc (tamb verd, blau, roig, negre), llussor caracterstica (diamant). s carboni cristallitzat. s el rei de les gemmes. Jaciments en xemeneies volcniques i placers. Principals productors: Sud frica, la ndia, Brasil, Rssia, Xina, Austrlia, Canad...

Grup del diamant

(nom que prov de lndia i indica la gran duresa) (rub en llat, roig; safir en grec, blau) Sn ambds Al2O3 Duresa 9, de transparents a opacs. Rob de color roig. Safir de color blau i tamb incolor i daltres. Jaciments de rob (en mina i fluvials): Birmnia, Tailndia, Sri Lanka, Tanznia... Jaciments de safir (fluvials): Austrlia, Sri Lanka, Birmnia, Tanznia...

Grup del corind: rob i safir

rob

safir

Grup del beril: maragda, aiguamarina i beril

(nom que prov de lndia. Maragda en grec, verd; aiguamarina en llat, aigua del mar)

maragda

aiguamarina

beril

Sn silicats de berilli i alumini Al2Be3 [Si6O18] Duresa 7,5-8, de transparents a opacs. Jaciments de maragdes (en magma i roques meteoritzades): Colmbia, Bogot, Brasil... Color verd degut a Cr (o V). Jaciments daiguamarines (en granits de gra gros): Brasil, Austrlia, Birmnia, Xina... Color blau degut a Fe. El beril inclou totes les varietats de color del grup que no sn ni verd ni blau (reben noms diferents, p. e. beril (daurat), helidor (groc-verd), bixbita (roig-grossella), morganita (rosa), goshenita (incolor)).

(sn respectivament: aluminat de beril.li, aluminat magnsic i silicat alumnic fluorat)

Grup del crisoberil, grup de lespinel.la i grup del topazi

Crisoberil

Espinella

Topazi

(en llat = gra, degut als cristalls arrodonits) Grup de gemmes de colors molt diversos pel metall de la xarxa. Silicats de Al, Fe, Mg, Mn, Ca... Estructura cristallina i composici qumica similar. Duresa 6,5-7,5; de transparents a opacs. Brillantor vtria. Els ms apreciats sn el granat piropo (roig clar), lalmandino (roig fosc), la tsavorita (verd), per El granat de ms valor s el demantoide, color verd maragda.

Grup del granat

Grup del zirc i grup de la turmalina

zirc

turmalina

Duresa 6,5-7,5. El zirc s un silicat de zirconi transparent. Sol tallar-se com a brillant. Turmalina, del terme turmali (Ceilan), significa pedra de diversos colors.
turmalina

(en eslau, dur; sn SiO2 amb impureses)

Grup del quars

Cristall de roca Quars fumat Quars ametista Ametista Cristall de roca Quars fumat Quars ametista

Citr

Aventurina

Carneola

Calcednia

Ull de tigre Ull de tigre

Quars rosa Quars rosa

Crisopassa Crisopassa

Dendrita

Heliotrop

Jaspi Jaspi

gata

Grups de lopal, jade i zoisita

pal noble

pal de foc

Hematies Fe2O3 Jade Tanzanita Peridot Pirita FeS2

Altres grups

Turquesa

Lapisltzuli

Sodalita

Rodocrosita

Malaquita

Les gemmes orgniques

ambre

perla

coral

Les principals gemmes a Espanya

Quars Aventurina, del grup del quars. Atzabeja, un carb bitumins que es pot polir. s una joia de dol (rosaris). Andalusita, de les menys conegudes (de moment). Descoberta per primer cop a Andalusia.

aventurina

atzabeja

andalusita

Per qu apreciar les gemmes?

Per la seva bellesa innata Per la seva resistncia al pas del temps Per la seva vida illimitada Pel seu valor Sn els tresors del regne mineral

Les gemmes ms preuades

ALEXANDRITA

DIAMANT

ESPINELLA

MARAGDA

ROB

SAFIR

TANZANITA

TSAVORITA