http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.

doc

ESTADSTICA DESCRIPTIVA
Lestadstica s una part de les matemtiques que estudia fenmens collectius incompletament coneguts. Ens dna una srie de tcniques per recollir, organitzar, representar i analitzar els resultats de les observacions realitzades. Un tractament estadstic comena sempre amb la recollida de dades amb lobjectiu destudiar una o ms caracterstiques dun conjunt dindividus, el qual rep el nom de poblaci. Les caracterstiques que sestudien reben el nom de variables estadstiques. En la majoria dels casos no s possible analitzar tots els individus de la poblaci. Llavors sestudien nicament uns quants individus, els quals reben el nom de mostra. Poblaci: Mostra: Variable estadstica: 1Conjunt dindividus que volem estudiar s un subconjunt o grup extret de la poblaci s la caracterstica de la poblaci que sestudia

En una escola de 700 alumnes vol fer un estudi sobre el nombre de germans que tenen els seus estudiants. Trien a latzar un grup dalumnes i els pregunten el nombre de germans que tenen. Les respostes obtingudes sn: 2 0 3 2 1 0 3 2 0 1 2 1 3 3 1 0 2 4 3 0 1 1 2 0 1 2 2 1 2 4 4 1 1 0 1 2 2 1 3 1

a) Quina s la variable estadstica?

b) Quina s la poblaci? Quants individus t?

c) Quina s la mostra? Quants individus t?

Per poder estudiar les dades, s til organitzar-les en una taula estadstica

http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.doc d) Fixa't que hi ha 7 alumnes que han respost 0 a la pregunta. Es diu que la freqncia absoluta del 0 s 7 Quina s la freqncia absoluta de l'1? I del 3? e) Fixat b en les segents definicions i un cop les hagis ents, acaba de completar la taula estadstica daquest estudi. Freqncia absoluta: s el nombre de vegades que ha aparegut un determinat valor.

La suma de les freqncies absolutes s igual al nombre total de dades que intervenen Freqncia relativa: s el quocient entre la freqncia absoluta i el nombre total de dades que intervenen.

La freqncia relativa sempre s un nombre entre 0 i 1 La suma de totes les freqncies relatives s 1 Freqncia percentual: (o percentatge) Sobt multiplicant la freqncia relativa per 100. Daquesta manera sobt el resultat en %

La suma de les freqncies percentuals s 100 Freqncia acumulada: s la suma de les freqncies absolutes de tots els valors de la variable, inferiors o iguals al valor considerat.

TAULA ESTADSTICA Nombre Germans 0 1 2 3 4 SUMA Freqncia Absoluta 7 13 6 40 Freqncia Acumulada 7 20 Freqncia Relativa 7/40 = 0,175 13/40 = 0,325 6/40 = 0,15 1 Percentatge 17,5 32,5 15 100

A partir de les dades de la taula, contesta: f) Tenint en compte que una famlia amb 3 o ms fills es considera nombrosa, s cert que la meitat dels alumnes forma part duna famlia nombrosa? g) s cert que el 17,5% dels estudiants sn fills nics? 2

http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.doc

h) Quin s el nombre de germans que s ms freqent? i) Quin percentatge dalumnes t 1 o 2 germans?

AGRUPACI EN CLASSES. MARCA DE CLASSE

2Sha mesurat lalada (en cm) dels 40 nois de 18 anys del poble de Castellfort i shan obtingut els segents resultats: 173 167 170 164 a) 169 180 171 192 185 172 164 163 174 186 180 182 170 178 172 180 191 167 168 184 192 194 189 175 187 169 183 164 168 172 176 182 176 178 177 171

Quina s la variable estadstica?

b)

Quina s la poblaci? Quants individus t?

c)

Quina s la mostra? Quants individus t?

Agrupaci de dades: En principi, si agafem dues alades qualsevol, la variable estadstica pot prendre qualsevol valor que estigui comprs entre aquests valors. A lhora de fer la taula estadstica, s aconsellable agrupar els valors en intervals anomenats classes. Una variable s contnua si pot prendre tots els valors compresos en un interval determinat. En aquest cas, el valor ms petit s 161 cm i el ms gran 194 cm. Aniria b agafar com a valors extrems 160 cm i 195 cm i triar intervals de 5cm: De 160 cm a 165cm De 165 cm a 170 cm De 170 cm a 175 cm ........ Aix, una alada de 162 cm correspondria al primer interval, una de 173 cm al tercer, etc. Per, on posem la de 175 cm? Per no tenir aquesta ambigitat, cal concretar si 165

http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.doc cm correspon al primer o al segon interval. Aix ho podem aconseguir triant els intervals: [160, 165) [165, 170) [170, 175) ...... On agafarem el conveni que [160, 165) indica 'interval de nombres entre 160 i 165, que [ vol dir que inclou el 160 i que ) ens indica que no inclou el 165. Com a valor representatiu de cada classe, agafarem la marca de classe, que es pot agafar com la mitjana aritmtica dels extrems. Ara ja podem fer la taula estadstica: d) Alada (cm) [160, 165) [165, 170) [170, 175) [175, 180) [180, 185) [185, 190) [190, 195) SUMA e) Completa la taula segent Marca de classe 162,5 167,5 172,5 Freqncia absoluta 4 6 9 Freqncia acumulada 4 10 Freqncia relativa 4/40 = 0,10 Percentatge 10

Observa la taula i digues si sn certes les segents afirmacions:

El 10% dels mossos t una alada igual o superior a 1,90 cm Ms de la meitat dels mossos fa menys d'1,80 cm Hi ha 36 mossos que fan menys d'1,90 cm Hi ha 25 mossos que no arriben a 1,80

GRFICS ESTADSTICS
Hi ha diverses maneres de representar les dades recollides en un estudi estadstic. 'elecci de la grfica dependr de cada cas en concret, per com a regla general cal que en cada cas sindiqui la informaci necessria per poder-lo interpretar. Aquesta informaci es concreta, en els casos que sutilitzin uns eixos de coordenades, en: Ttol

http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.doc del grfic (indica all que estem representant) i qu representen i en quines unitats (si sescau) els eixos de coordenades. DIAGRAMES DE BARRES Sobre leix de les x es representen els valors de la variable estadstica i sobre leix de les y els valors de la freqncia (absoluta, relativa o percentual). Per cada valor de leix x, dibuixem una barra dalada igual a la freqncia corresponent. Fixat en el diagrama de barres corresponent la taula estadstica segent, on es mostra el pressupost de protecci civil dalguns pasos europeus:

Euros/hab Sussa 27 Sucia 18,6 Rssia 16,8 Dinamarca 9 Noruega 6 ustria 6 0,9

Pressupost de protecci civil d'alguns pasos europeus

20 15 10 5 0
a ue ga u ci a s in am us sp E an ya si a ar c tri a

euros/hab

or N

Pasos

Espanya POLGONS DE FREQNCIES s una representaci similar a lanterior, per amb la particularitat de tenir units els extrems de les barres mitjanant segments:

http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.doc

Pressupost de protecci civil d'alguns pasos europeus

30 25 20 15 10 5 0
Su c ia R s si a D in am ar ca N or ue ga Au st ria Es pa ny a Su s sa

euros/hab

Pasos

HISTOGRAMES Sutilitzen quan les dades estan agrupades en classes (o sigui, quan la variable estadstica s contnua) . Per exemple, aquest histograma representa lalada dels alumnes duna classe de 4t dESO:

Alada del alumnes de 4t d'ESO C

8 Nombre d'alumnes 6 4 2 0 150 155 160 165 170 Alada en cm 175 180 185

DIAGRAMES DE SECTORS Consisteixen en cercles dividits en sectors drea proporcional a la freqncia. Per dibuixar-lo manualment, cal saber langle del sector corresponent a cada valor. Aquest sobt multiplicant la freqncia relativa per 360:

http://www.toomates.net/Llistes/a2009/gen/valls/estadistica1.doc

MAR MUNTANYA INDIFERENT

F. Relativa Percentatge Angle del sector 0,65 65 234 (=360x0,65) 0,3 30 108 (=360x0,3) 0,05 5 18 (=360x0,05)

Preferncies Mar - Muntanya

INDIF. 5% MUNT. 30%

MAR 65%

PICTOGRAMES Per fer ms senzilla la comprensi de les dades, a vegades sutilitzen dibuixos relacionats amb les magnituds. La forma, les mides o el nombre daquests dibuixos intenten fer una descripci com ms expressiva, millor. No solen ser gaire precisos i a vegades la percepci pot enganyar. LLIGUES DE BSQUET GUANYADES

3 lligues Club Sant Andreu

7 lligues Club La Torrassa

13 lligues Club Mar-i-cel