TEMA 5: LA RESTAURACI 1874-1898

0.- DEFINICI I CARACTERSTIQUES DE LA RESTAURACI. - Sinicia amb el retorn Alfons XII. -Instauraci dun sistema poltic estable que controli: republicans, marxistes i anarquistes. - Evitar el colpisme militar amb superioritat del poder civil sobre el militar. - Posar fi als conflictes vigents. -Instaura el sistema canovista. 1.- LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL. 1.1.- El projecte monarquiconstitucional de Cnovas. - 1873 Isabel pasa els poders a Alfons XII. - Manifest de Sandhurst on Alfons XII es projecta com monarca constitucional. 1.2.- El cop destat de Martnez Campos. - Cnovas planifica un ascens Alfons XII via poltica. - Interesos econmics a cuba impulsen pronunciament. - Proclamaci de Alfons XII com a rei dEspanya (1874) a Sagunt per Martnez Campos. - 1875 Alfons XII rei dEspanya, eleccions constituents i Victoria de Cnovas (cap de govern). 1.3.- La constituci de 1876. - Sobirania compartida. - Estat confesional per respecte a les altres religions. - Drets i llibertats per regulades amb altres lleis especfiques. 1.4.- Del sufragi censitari al universal. - Llei 1878 sufragi censitari i 1890 sufragi universal. 2.- ELS MECANISMES POLTICS DE LA RESTAURACI. 2.1.- El bipartidisme i el torn de partits. - 1875 govern conservador de Cnovas. - Estabilitat de lEstat i la monarqua finalitzaci dels conflictes : Tercera guerra carlina (1876) i la Guerra dels deu anys a Cuba (1878). -1877 sinicien les converses entre Cnovas i Sagasta per genera el nou sistema poltic de torn de partits dinstics. ( Partit conservador de Cnovas i el Partit Fusionista de Sagasta). -1878 llei sufragi censitari. - Partit conservador i fusionista tenen en com: monarqua-constituci-prop. Privada- estat central. - Partit conservador caracterstiques . ( quines ideologies poltiques, base social, objectius defensen i Catalunya). -Partit fusionista caracterstiques. ( quines ideologies poltiques, base social, objectius defensen i Catalunya).

-1885 Mort de Alfons XII i Pacte del Pardo (Cnovas-Sagasta) que permet la continuitat de la monarqua i del torn de partits. 2.2.- Manipulaci electoral i lestructura caciquista. - Cacis coacci sobre lelectorat degut al poder dun individu. -El encasillado ; la llista de diputats electes fetes per el governador civil. - Cuneros. No pertanyents al districte i nomenats diputats. - Tupinada la manipulaci del cens electoral. 3.- LACABAMENT DEL FOCUS DINESTABILITAT I LARTICULACI DE LOPOSICI. 3.1.- La fi de la Tercera guerra carlina i la nova oposici tradicionalista. - Abolici del rgim foral. - Els concerts econmics 1878. = certa autonoma fiscal. - 1886 jerarquia eclesistica i Vatic donen suport a Alfons. -1888 Nocedal crea el Partido Tradicionalista. 3.2.- La Guerra Chiquita (1879-1880). 3.3.- Loposici republicana. - Partit Possibilista Emilio Castelar. - Partit Republic Progressista Manuel Ruiz Zorrilla. - Partit Republic Centralista Salmeron. - Partit Republic Democrtic Federal Pi i Margall. - Partit d Unin Republicana Salmeron i Lerroux 1903. 3.4.- El corrent socialista. - 1879 fundaci PSOE Pablo Iglesias. - rea dinfluncia Madrid, Biscaia i Astries. - Defensen: emancipaci de la classe obrera, la propietat social, conquesta del poder poltic per la classe obrera. - 1886 fundaci del setmanari El socialista. - 1888 creaci UGT. 4.- LA QESTI SOCIAL. -Classe obrera oprimida i en precarietat violencia social= socialistes i anarquistes. 4.1.-La llei dassociacions i la poltica reformista. - Durant govern conservador = moviment obrer en clandestinitat. -Govern liberal 1887 llei dassociaci permet lliure sindicalitzaci.

4.2.-Sindicalisme socialista. - 1879 Creaci PSOE. - Participaci 1890 a la celebraci del 1 de maig (conmemoraci dels fets de Chicago 1886) i reducci jornada a vuit hores. - Participaci a les vagues mineres de Astries i Pas Basc. - 1888 Creaci del sindicat UGT. Objectius : millores laborals i defensen la negociaci collectiva. 4.3.-El moviment anarquista. - 1881 pasen de FRE a FTRE, gran influncia a Andalusia i Catalunya. - 1883 denncia dels assassinats contra la Mano Negra supoda una divisi en lanarquisme : bakunistes de lluita sindical i els anarcocomunistes dactuaci directa. - Accions de violncia social : contra Martnez Campos(1893) bombes al Liceu (1893) contra la process del Corpus (1896) procs de Montjuc 1897 assassinat Cnovas.

-Anarcosindicalistes = Solidaritat Obrera 1907 i CNT 1910. 5.- EL REGIONALISME PENNSULAR I EL CATALANISME. - Moviments regionalistes importants a Catalunya, Pas Basc i Galcia, contra centralisme de lEstat. - Moviments regionalistes deriven en mov. Poltics desprs del desastre de 1898. 5.1.- Els regionalismes i els nacionalismes. Gallec: - Les tradicions es mantenien a la classe rural no a les classes mitjanes. - Rexurdimento = redescobriment literari de la llengua, h i tradicions gallegues =Rosalia de Castro. - Intellectuals acusen al centralisme estatal com a causa de lemigraci gallega. - Dcada 80-90 aparici del moviment poltic i difussi a la premsa i projecte poltic a primera dcada s. XX. Nacionalisme Basc. - Sorgiment del mov. nacionalista coincideix amb: abolici dels furs i industrialitzaci i migraci. - Sabino Arana : representant del nacionalisme basc. 5.2.- El Catalanisme. - Renaixena recuperaci de la llengua i la identitat catalana, no projecte poltic.

- Proteccionisme : Poltiques proteccionistes sobre la industria catalana. - Origen del catalanisme poltic = revoltes populars anys 30-40 el federalisme del sexenni democrtic ( Pi i Margall / Valent Almirall). - Catalanisme durant la Restauraci : a) Plataformes Catalanistes : - 1870 Jove Catalunya. - 1880 Primer Congrs Catalanista (Valent Almirall). congrs = naixement de la poltica catalana. - 1885 Memorial de Greugues. - 1888 Exposici universal de Barcelona b) Campanya contra unificaci del cdi civil. -1889 reforma del cdi civil = Lliga de Catalunya i el Centre escolar catalanista contra larticle 15. c) Uni Catalanista i les Bases de Manresa. -1891 Narcs Verdaguer funda Uni Catalanista que coordina totes les entitats catalanistes. -1892 Bases de Manresa = programa poltic. d) La conquesta de les institucions i el missatge a Jordi I. - 1895-1901 procs de catalanitzaci de les institucions cviques i jurdiques. Sinicia amb lAteneu de Barcelona i lAcadmia de jurisprudncia i legislaci. -1897 missatge a Jordi I per la defensa del grecs davant la invasi turca a Creta. e) Tancament de Caixes. -1899 mov. dels comerciants barcelonins contra reforma tributaria del govern de Silvela. 6.- EL DESASTRE DEL 98. -1891 larranzel proteccionista va aixecar als comerciants cubans i Estats Units. -1895 aixement dels independentistes cubans amb Grito de Baire. Lder militar Antonio Maceo, Mximo Gmez, Jos Mart. -Repressi espanyola: Martnez Campos - Valeri Weyler poltica de la conciliaci 1897 negativa. - Rebelli 1895-1897 Filipines lder Jos Rizal = forta repressi. -1898 enfonsament del Maine = Guerra hispanoamericana = derrota espanyola i prdua de les colnies = Pau de Pars. 1887 Lliga de Catalunya. 1882 Centre Catal. 2on