INS JOSEP VALLVERDU CURS: 2011-2012

VIATGERS

AUTOR: Oriol Masbernat Montaola CURS: 3 B E.S.O.

MATERIA: Treball d Data Entrega:

ndex
ndex..............................................................................................................................2 ......................................................................................................................................1 ABANS DE COMENAR.............................................................................................1 2. PREPARANT EL VIATGE.........................................................................................2

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

ABANS DE COMENAR
Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ El pas que he escollit per fer el treball es Argentina.

Lhe escollit perqu sempre penso que magradaria poder-hi anar, em resulta atractiu, i de moment com que no es possible fer aquest treball potser descobrir coses noves daquest pas i el coneixer una mica mes.

Nhe sentit a parlar bsicament en el tema desports, doncs magraden tota classe desports i un dels que magrada mes es el futbol, i encara mes sen un dels meus dols d aquest pas.

Es un dels pasos mes grans del mon, que esta poblat per molta gent castellanoparlants, cosa que no em dificultaria massa per poder-hi anar.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

2. PREPARANT EL VIATGE

2-1 D ON HE TRET L INFORMACI

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Bsicament dInternet, la biblioteca, agencia de viatges

2-2 SITUACI GEOGRAFICA

Figura 1: Mapa dAmrica

La Repblica de l Argentina es troba a lAmrica del Sud , les seves fronteres sn:

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Nord: Bolvia y Paraguai. Est: Brasil, Uruguai i el Oce Atlntic Sud: Oce Atlntic y Chile Oest: Chile .

El territori Argenti inclou la Terra del Foc que compren la meitat est de l illa Gran del Foc.

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Argentina reclamem un territori on s inclouen les illes Malvines i un altre espai de illes del Atlntic , que formen part de la Antrtica.

2.3 Principals Ciutats:

La capital i ciutat mes gran d Argentina es Buenos Aires. Altres ciutats importants sn Crdoba La Plata, Mar del Plata, San Miguel de Tucumn i Mendoza

2.4Extensi
Argentina te una longitud de nord a sud de 3330 kilmetres aproximadament i 1384 kilmetres de oest a est.

2.5 Area Total

El area d Argentina es de uns 2 766 889 kilmetres quadrats, el que fa que aquest pas ocupi el segon lloc de Sud Amrica desprs de Brasil.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

2.6 Caracterstiques geogrfiques

Argentina compren un divers territori de muntanyes terres altes i messetes. Bordejant loest es troben los Andes: el major sistema muntanys del continent sudameric. La Patagnia. Els Andes formem una banda natural que marquen la frontera entre Argentina i Chile on les elevacions arriben a 3600 metres.. El Aconcagua es el pic mes alt amb 6960 metres d altura. Al sud de les Pampes el terreny es mes desolat. El riu ms important s el Paran, que es troba a la regi nord del pas i constitueix la frontera entre Argentina i Uruguai. Altres rius i afluents importants sn El Paraguai i el Riu de la Plata, el Riu Colorado, el Riu Salat i el Riu Negre. El Paran-Uruguai formen un sistema navegable del voltant de 3000 quilmetres. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

La hidrografia de lArgentina tamb inclou nombrosos llacs, particularment al peu de la Patagnia dels Andes.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 2: El Chaltn,llac de glacial, ARGENTINA

2.7 Clima
A l Argentina preval un clima temperat, encara que posseeix algunes petites regions al nord amb clima tropical i subtropical. Les temperatures mximes sn d uns 17 a 29 C i les mnimes d uns 6 a 14 C. Les precipitacions sn molt variades d acord a cada regi.

Figura 3: Mapa del temps

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

2.8 Recursos naturals

La riquesa tradicional de lArgentina es troba en les Pampes, on el terreny s bo per les pastures i el cultiu de grans i cereals. Posseeix tamb grans recursos minerals, dipsits de petroli i gas natural, especialment importants en aquets anys. En menors quantitats posseeixen jaciments de cobalt, ferro, or,plata, zinc i mica entre daltres. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

2.9 Flora i Fauna

La vegetaci a l'Argentina s molt variada, a causa de les diverses condicions climtiques i la topografia de les regions del pas. A l'rea nord-est hi ha plantes tropicals. En les Pampes creixen les pastures i herbes. Hi ha diferents varietats d'arbres, com eucaliptus, sicmor i accies. Cactus i altres arbres de zones desrtiques predominen a les regions rides dels Andes. La fauna tamb s diversa i abundant. A les regions nords poden trobar diverses espcies de micos, jaguars, pumes, ocelots i altres. Entre les aus tenen flamingos i colibrs. En les Pampes hi ha guineus i armadillos entre d'altres animals. Les fredes regions andines sn l'hbitat de les flames, cndors i altres espcies autctones d'aquesta zona. Els peixos abunden en les zones de llacs i les costes marines.

Figura 4: Flamingos 6

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

2.10 Poblaci

Al voltant del 85% de la poblaci sn descendents d'europeus. A diferncia d'altres pasos llatinoamericans, a l'Argentina hi ha molt poca poblaci mestissa, encara que aquesta poblaci ha crescut recentment. Predominen els immigrants espanyols i italians i en un nombre tamb significatiu, francesos, anglesos, alemanys, russos, polonesos, sirians i altres immigracions de pasos sud-americans. Aqu he enganxat una fotografia dunes cases que em semblen mol peculiars per la vistositat de colors.

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 5: Tipus de cases.

2.11 Recursos econmics del pas

L'economia de l'Argentina es beneficia d'enormes naturals, una poblaci molt alfabetitzada, un sector orientat a l'exportaci agrcola i una base industrial diversificada. No obstant aix, els seus resultats econmics han estat molt desiguals al llarg de la histria. 7

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Argentina aquets any va fer un record histric en la producci de vehicles,tamb la industria txtil es un dels sectors mes importants.

Entre els recursos naturals hi ha la ramaderia ,lagricultura, la mineria,la pesca el petroli,forestals. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 6: Recursos econmics dArgentina.

2.12 Moneda

A lArgentina hi ha la moneda anomenada pesos argentins, que en el seu moment tenia el valor de un dolar i ara esta mol devaluada, si fem la conversi amb euros es defineix aix: El resultat de la conversi es de:0.185528756 euros per 1 pes argent.

Figura 7: Moneda dArgentina.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

2.13 Educaci

L'educaci primria s gratuta i obligatria, en les edats compreses entre els 6 i 14 anys. Hi ha al voltant d'1 mili d'estudiants d'ensenyament mitj i universitari. Posseeix 25 universitats nacionals i privades. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Sistema educatiu: Educaci inicial...........................3 anys.....................3-6 Educaci general Bsica obligatria.......................9 anys.....................6-15 Educaci post-obligatria......... 3 anys.....................15-18 Trajecte tcnic professional....4 anys......................15-19 Educaci Superior......................3-4-5-8 anys Educaci Universitria..............3-4-5-8 anys

2.14Cultura

El componen tradicional mes important de la msica argentina son les canons i danses gouaches. Tamb tenen influncia de msica nativa de les regions del nord, europees i en menor escala, de la msica africana. El tango, desenvolupat principalment a Buenos Aires, s un dels favorits balls de sal i una important contribuci argentina a la msica moderna mundial. Astor Piazzola s un important compositor de tangos que ha incorporat elements del jazz i una influncia clssica a aquesta msica en els seus treballs. Alguns dels escriptors argentins ms importants sn Estanislao del Camp, Jos Hernndez, Domingo Faustino Sarmiento, Ricardo Giraldes, Julio Cortzar, Manuel Puig, Ernesto Sbato, Eduardo Mallea i Jorge Luis Borges. Entre els pintors del segle XX estan inclosos Cesreo Bernaldo de Quirs; Benito Quintela Martn, Emilio Pettoruti i Ral Soldi

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

2.15 Salut

El programa de salut argent data de 1944. Els serveis de salut als treballadors es garanteixen mitjanant diverses organitzacions i altres per l'existncia d'alguns hospitals i clniques gratuts. Els ndexs de salut sn relativament alts i es Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ fan esforos per garantir facilitats mdiques a les localitats rurals.

2.16 Govern

D'acord a la Constituci adoptada el 1853, Argentina s una repblica federal, dirigida per un president que s assistit pel Consell de Ministres. El poder legislatiu descansa sobre el Congrs Nacional, constitut pel senat i la Casa de Diputats. Les provncies argentines s'organitzen internament en un sistema congressual, elegint els representants del poder legislatiu i el governador de la provncia (poder executiu) de manera separada. Tericament, el president de la naci Argentina t la facultat d'intervenir a les provncies per assegurar-ne la forma republicana de govern o per defendre el territori de les invasions estrangeres, encara que en la prctica ha intervingut en diverses ocasions militarment o en casos en qu el govern provincial ha estat acusat de corrupci.

10