universitats, que abastés des dels òrgans de govern fins al procediment de selecció delprofessorat.Es recullen a continuació els principals objectius que planteja la reforma, filla de laDeclaració de Bolonya que el 1999 van subscriure els ministeris d'Educació dels païsosde la UE per tal d'avançar cap a un mercat comú universitari amb l'horitzó del 2010.
L'adopció d'un sistema de titulacions comparable
És un dels objectius clau: construir un sistema de titulacions fàcilment llegible icomparable a Europa que permeti superar les traves actuals a la lliure circulació deprofessionals dins la Unió Europea, independentment de la universitat que hagi expeditel títol. Un dels instruments que garanteix aquest pròposit és el que es coneix com elSuplement al Diploma, un document que recull tota la informació amb relació a laformació cursada per l'estudiant en funció d'una nova unitat de mesura comú: el crèditECTS (
european credit transfer system
)
Un canvi en l'organització dels estudis sobre la base de dos cicles
El Pla suposa la desaparició de la tradicional divisió dels estudis entre diplomatures illicenciatures, que dóna pas a un sistema basat en tres potes: el grau, el màster i eldoctorat. El títol de grau ha de proporcionar a l'estudiant una formació acadèmica iprofessional que el capaciti per incorporar-se al mercat laboral, mentre que el màsterestà orientat tant a l'especialització acadèmica i professional com a la iniciació entasques investigadores. El doctorat oferirà una formació avançada en tècniquesd'investigació.A l'Estat espanyol s'ha apostat per la fórmula 4+1 (graus de 4 anys i màsters d'1 any) encontra del 3+2 existent en la majoria de països de l'entorn europeu. Això vol dir quetotes les carreres que fins ara eren de 3 anys (infermeria, magisteri, enginyeriestècniques...) passaran a ser de 4 (240 crèdits, a raó de 60 crèdits per any). No obstantaixò, els graus corresponents a professions regulades o amb directives pròpies -medicina, arquitectura, veterinària...- podran tenir un nombre de crèdits i una duradaestablerta per la seva normativa específica.Alguns dels arguments dels estudiants i professors crítics amb el procés se centren enaquest apartat: consideren que el nou enfocament dels graus, tan orientat al mercatlaboral, comportarà una devaluació de les carreres, mentre que des d'alguns sectors estem també que la falta de recursos per a l'impuls dels nous màsters, que tindran preupúblic, obri la porta a l'entrada d'empreses privades a la universitat.
Passar de l'ensenyament a l'aprenentatge
És un altre dels eixos centrals de la reforma, que s'estructura entorn del nou concepte decrèdit ECTS, que ja no mesura les hores de docència del professor sinó el volum total detreball que ha de realitzar l'estudiant al llarg del curs: lliçons magistrals, treballspràctics, seminaris, períodes de pràctiques, treball de camp, treball personal i exàmens.El que es persegueix és traslladar el punt de mira de l'ensenyament a l'aprenentatge ipromoure una actitud més proactiva de l'estudiant en el procés. Aquest canvi de
Leave a Comment