Níxols D'ocupació Per A Periodistes

!"!#$%&'()$*+,-*.
/'
,01'-',01.$(.&20&
*34546'78739:;49<95'=;'=>'5=?973'
4';=?=5549<95'@='A73B<?4C
;)_
%
*
*
*
*
*
!"#$%&'(')*+$%*,(-')(./0/)*+1(2'3/*4(5,%*,'06(*"3(7'08)*,/$"(
9*:8),*,(3'(;$&8"/:*:/<(=)*">8'%"*4(?"/@'%A/,*,(7*&$"(B)8))
!
;
)
_
%
*
*
*
*
*
!"!#$%&'()$*+,-*./'
,01'-',01.$(.&20&
*34546'78739:;49<95'=;'=>'5=?973'
4';=?=5549<95'@='A73B<?4C
!"#$%&'(')*+$%*,(-')(./0/)*+1(2'3/*4(5,%*,'06(*"3(7'08)*,/$"(
9*:8),*,(3'(;$&8"/:*:/<(=)*">8'%"*4(?"/@'%A/,*,(7*&$"(B)8))
./%'::/<C(D$A'-(B)8EA(2/:<
NINkCLS D'CCUACIC Lk A LkICDIS1LS. Crlsl, oporLunlLaLs en el secLor l necesslLaLs de formacl
! 1

AquesL lnforme encarregaL pel Collegl de erlodlsLes de CaLalunya ha esLaL elaboraL pel grup de recerca
ulgllab. Medla, LsLraLegy and 8egulaLlon, de la laculLaL de Comunlcacl 8lanquerna (unlverslLaL 8amon
Llull), enLre els mesos de [ullol l novembre de 2012. L'equlp d'lnvesLlgacl, dlrlglL per !osep Lluls Mlc,
ha esLaL lnLegraL per AlberL Sez, ere Maslp, lrancesc vladel, Susana erez l SanLlago !usLel.

! 2
INDLk

Presentaci, objectius i metodologia (03)
Estudis de Periodisme i sortides professionals (0S)
Inserci laboral dels graduats en Periodisme (12)
La visi del sector, en dades (19)
Possibilitats dinternacionalitzaci (2S)
La visi del sector, des del sector (30)
El periodista impossible (31)
Entre la polivalncia i el retorn al canon (36)
Un marge de maniobra ajustat (38)
Experts entrevistats (40)
Conclusions (42)

! 3
kLSLN1ACIC, C8ILC1IUS I ML1CDCLCGIA

Poques indstries com la informativa estan patint tan durament la crisi actual. A les
dificultats econmiques generals i a aquelles que travessa concretament el sector,
safegeixen altres factors negatius provinents de camps propers al periodisme, per
exemple, el de la publicitat. I el panorama sacaba de complicar amb un canvi de
model propiciat per la digitalitzaci, no noms dels mitjans de comunicaci, sin
del conjunt de la societat. Prcticament cada dia es difonen titulars, estadstiques,
taules, grfics i les seves respectives interpretacions que, amb to apocalptic,
sacarnissen amb el deteriorament d'aquesta activitat. Fa l'efecte que fins i tot
alguns gestors i assalariats dels mitjans, comenant pels escrits, estiguin interessats
a liquidar-los.
Emissores de rdio i cadenes de televisi, diaris i revistes i fins cibermitjans
shan vist obligats a tancar o a prescindir de bona part de les seves plantilles. De fet,
2012 ha copat el 44% dels acomiadaments de redactors registrats en els ltims
quatre anys: 3.670 d'un total de 8.300. La culpa sol adjudicar-se a la competncia
de la xarxa, a uns anuncis voltils i inconstants i a un reguitzell de motius menors
com la desafecci entre la joventut. Tanmateix, en quins casos i amb quina
proporci s aix? Doncs resulta que fins ara els professionals massa acostumats a
la precarietat, els experts normalment allunyats de les empreses i els
particulars contagiats per un dens pessimisme shan mogut pel terreny de la
deducci, no pel de lexactitud.
Aquesta circumstncia i la ferma voluntat de trobar sortides per als centenars de
periodistes aturats ha desencadenat la iniciativa del Col!legi de Periodistes de
Catalunya (CPC) que cristal!litza en aquest informe.
Els objetius daquest treball, doncs, sn els segents:
Analitzar el mercat laboral de la comunicaci a Catalunya: dades d'atur,
distribuci de locupaci per mbits professionals...
Examinar la transformaci dels mitjans i les tendncies del sector.
Conixer els criteris de contractaci que apliquen els mitjans.
Identificar les parcel!les que poden generar ocupaci.
Detectar, si nhi ha, noves ocupacions i perfils emergents.
Estudiar les oportunitats dels periodistes catalans a escala internacional.
Analitzar l'adaptaci de les competncies acadmiques i professionals al mercat
laboral.
Fixar els continguts formatius que es poden oferir als periodistes per optar a
noves ocupacions i complementar les capacitats actuals.
Per dur a terme aquests objectius, sha seguit una metodologia basada
principalment en dues eines:
! 4
La recopilaci de dades procedents del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC),
el Col!legi de Periodistes de Catalunya, altres associacions professionals,
universitats (catalanes, espanyoles i estrangeres), administracions, mitjans i grups,
etc.
Les entrevistes en profunditat aproximadament 50 amb professionals del
sector, experts, headhunters, professors, etc., tant nacionals com internacionals.

! S
LS1UDIS DL LkICDISML I SCk1IDLS kCILSSICNALS

En finalitzar el curs 2009-10, de les universitats catalanes que oferien estudis de
Periodisme van sortir 546 titulats (vegeu Grfic 1). El curs 2000-01, al
comenament de la dcada, en van ser 486. Aquesta xifra, amb lleugeres baixades
allades, va crixer durant la dcada del 2000 fins a estabilitzar-se al voltant dels
545 titulats en Periodisme cada any a Catalunya.
Lincrement progressiu obeeix a un augment de loferta universitria destudis de
Periodisme: el curs 2009-10 hi havia set universitats catalanes que noferien, tres
ms que lany 2000. A les quatre que ja noferien a principis del decenni
Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), Universitat Ramon Llull (URL),
Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i Universitat Pompeu Fabra (UPF,
aquesta noms oferia segon cicle en un primer moment) ara shi afegien la
Universitat Abat Oliba (UAO), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Rovira i
Virgili (URV).
A ms a ms, cal apuntar que aquestes xifres van continuar creixent perqu el
curs 2009-10 es va a augmentar loferta destudis de Periodisme novament, amb un
Grau en Comunicaci a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb itinerari de
Periodisme, i un grau en Comunicaci i Periodisme audiovisuals a la Universitat de
Lleida (UdL). Noms en aquell primer curs es van matricular 670 estudiants a la
UOC i 53 a la UdL.
Lany 2000 hi havia 1.245 alumnes de Periodisme, menys de la meitat que deu
anys ms tard: 2.532 estudiants (vegeu Grfic 1). Aquesta xifra t en compte tots els
alumnes de tots els cursos de les llicenciatures i dels nous graus. En el cas de la
UOC i la UdLl, aquell any noms es va oferir el primer curs dels estudis perqu era
de nova creaci.
La majoria dels coordinadors o responsables de grau de les diverses universitats
entrevistats per a aquesta recerca, procedents de la UAB, la URL, la UPF, la UB, la
UOC, la URV, la UdL, la UVic i la UAO de la Universitat Internacional de
Catalunya (UIC) no es va obtenir cap resposta, consideren que loferta destudis de
Periodisme i el nombre de titulats sn totalment excessius. Excessius si
lexpectativa daquests estudiants s de treballar com a periodistes. Si es parla de
periodistes, s, s excessiu, per si es parla de comunicadors, doncs no.
Des de les facultats apunten que hi ha moltes noves vies que shaurien
dexplorar. Si la titulaci prepars per a moltes altres feines, loferta no seria tan
exagerada. De cara al futur, es tracta dapostar per graus en Periodisme amb una
! 6
concepci ms mplia, no tan focalitzats en un mn, el dels mitjans, que avui no pot
ser la principal sortida professional dels estudis.

El curs 2011-12, a loferta existent, que ja es considerava excessiva, shi sumava el
grau en Comunicaci i Indstries Culturals de la Universitat de Barcelona (UB).
Aquest nou grau aniria en la tendncia de reenfocar els estudis cap a la
Comunicaci entesa en un sentit ms ampli.
Diverses universitats catalanes estaven ja en la fase dimplementaci dels nous
graus el curs 2009-10. El procs dadaptaci a lEspai Europeu dEducaci Superior
(EEES), conegut com a Pla Bolonya, va suposar la renovaci dels plans destudis.
La URL en va ser pionera, en comenar al curs 2008-09; al 2009-10 ho van fer la
UPF, la URV i la UVic; desprs, la UAB, la UIC i la UAO.
Aquesta actualitzaci dels plans docents pot ser entesa com una oportunitat que
es va donar per revisar els continguts dels estudis i apropar-los a la realitat
professional i les seves necessitats. Des de la direcci dels graus, creuen que aquesta
oportunitat es va aprofitar, com a mnim, parcialment, i que els graus actuals tenen
ms qualitat i assignatures ms adaptades.
Respecte al procs de Bolonya, es critica la falta de recursos per a la seva
aplicaci i el fet destar encara molt lluny dun marc europeu com. En tot cas, es
considera que els programes sn bons i haurien de ser prou flexibles per anar
donant resposta als canvis. Des de la universitat pblica puntualitzen que els
486 494 S03
476
S04
487
S42 S48
487
S46
!"#$%&
!"#'(&
!")*#&
!"%++&
!"'+(&
!"'$*&
!"'!%&
!"'$*&
!"'(,&
#"%)#&
300
800
1.300
1.800
2.300
curs
00-01
curs
01-02
curs
02-03
curs
03-04
curs
04-03
curs
03-06
curs
06-07
curs
07-08
curs
08-09
curs
09-10
N
o
m
b
r
e

d
'
e
s
t
u
d
|
a
n
t
s

Grhc 1. Lvo|uc| de| nombre matr|cu|ats | ntu|ats en er|od|sme
durant |a passada dcada a |es un|vers|tats cata|anes
lonL: CenerallLaL. Crac, elaboracl prpla.
1lLulaLs
MaLrlculaLs
! 7
processos de modificaci dels plans destudi no sn tan senzills com seria
desitjable, perqu tot es mou molt lentament. Fent autocrtica, des daltres centres
tamb sassenyala que si els plans actuals no sn ms innovadors no s perqu
lAdministraci hagi establert uns criteris massa rgids, sin pel conservadorisme
de les universitats durant el procs delaboraci dels nous plans destudi.
Per contra, lincrement progressiu destudiants ha estat acompanyat duna
disminuci tamb progressiva del grau dinserci laboral dels titulats durant
lltima dcada. s a dir, que aquest augment de places als estudis de Periodisme
no responia a les necessitats de la realitat social i empresarial. I menys en un
moment de crisi econmica global, que s encara ms aguda al sector dels mitjans,
immersos ja des dabans en un transformaci motivada pel nou entorn
comunicatiu. No es pot oblidar, per, que la demanda de places per les titulacions
de Periodisme sha mantingut en nivells elevats durant tots aquests anys. Aix s,
malgrat la situaci laboral de la professi, molts joves volen estudiar Periodisme.
Des de les universitats, es comparteix lopini segons la qual el fet de dir a
aquests joves que podran treballar de periodistes seria enganyar-los, perqu
noms ho podr fer un nombre molt redut. Amb la indstria dels mitjans de
comunicaci gaireb tancada quant a oportunitats laborals, shauria de retornar a la
idea que els estudis de Periodisme sencaminin a formar professionals de la
comunicaci preparats per a moltes altres feines. Tanmateix, des de les universitats,
hi ha qui adverteix del perill de parlar en termes de mercat i argumenta que les
universitats han de mirar ms enll. Si es parla de mercat, es corre el risc de deixar
de banda la investigaci i molts altres mbits com les Humanitats o de no impartir
una formaci ms mplia, que facilita que els estudiants siguin ms verstils. Es
tractaria de fer compatible tot aix amb els reptes que es plantegen des del mn
empresarial.
Els plans destudi de les facultats catalanes miren dajustar-se a les necessitats
del mercat sense perdre de vista el paper social que tenen com a institucions.
Segons la majoria de directors de Grau de Periodisme entrevistats, la Universitat
prepara professionals competents en lrea de la comunicaci atenent les demandes
de les empreses, que busquen perfils verstils i polivalents, allunyats de la tasca
exclusiva del periodista tradicional. Aix i tot, fugen dadaptar-se nicament als
requeriments del mercat, perqu si ho fan poden acabar convertint-se en centres
que ensenyin perfils professionals vlids noms per un temps i un moment
concrets, de manera que eludirien la seva responsabilitat social.
El director de programes educatius de la prestigiosa Escola de Periodisme de la
Universitat de Columbia, David Katlell, deia en una entrevista recent que les
facultats no han de ser centres de formaci professional per a les empreses, sin
que han de dotar els estudiants duna bona combinaci de coneixements i habilitats
tcniques i fer-los cmplices de la filosofia del periodisme com a servei pblic.
! 8
Els directors de Grau de Periodisme de les facultats catalanes i els responsables
de mitjans de comunicaci coincideixen a opinar que una bona formaci
humanstica s requisit sine qua non per exercir. Discrepen, per, a lhora de dir si
la universitat aporta aquesta formaci. Des de les empreses informatives afirmen
que el periodisme hauria de recuperar el seu carcter intel!lectual i cultural, mentre
que els responsables de Grau creuen fermament que les universitats aporten i
sempre ho han fet aquest bagatge cultural.
En lnies generals, els plans destudi de la majoria de facultats de Periodisme
catalanes donen als estudiants una base en el camp de coneixement de les cincies
socials durant els dos primers anys de grau, amb assignatures de formaci bsica
com ara Pensament contemporani, Sociologia, Teoria de la comunicaci, Dret de la
informaci, Histria del Periodisme o tica periodstica. Els dos ltims anys
simparteixen assignatures amb una vessant ms prctica perqu lestudiant es
familiaritzi amb el mercat laboral.
En els ltims exercicis, tres universitats catalanes han incorporat el grau en
Comunicaci a la seva oferta. Sn la UOC, la UdL i la UB. Les tres han renunciat a
anomenar-lo Grau en Periodisme amb la convicci que el mercat no busca
periodistes en el sentit tradicional del terme, s a dir, professionals destinats a les
redaccions de diaris, rdios i televisions, sin comunicadors capaos de generar
continguts per a qualsevol tipus de suport i empresa, i preparats per fer plans de
comunicaci externa i interna. Sapunta aqu una nova tendncia.
El Grau en Comunicaci de la UOC, a diferncia de la resta de facultats,
prescindeix dassignatures de formaci general i humanstica i centra els seus
continguts gaireb en exclusiva en el terreny de la comunicaci, tot enfocant els
seus itineraris al mn de la publicitat, laudiovisual, el periodisme o la comunicaci
empresarial.
Les principals sortides professionals a qu fan referncia les facultats de
Periodisme en els seus portals web sn: redactor de continguts per a mitjans
tradicionals rdio, premsa, televisi; responsable de comunicaci dempreses i
institucions; gestor de portals dInternet i consultor de comunicaci. Aquests
perfils, a grans trets, sajusten al que demanen les empreses, tot i que el mercat est
buscant, alhora, perfils ms verstils i ms especialitzats. Hi ha, per, una excepci:
tot i que des de les facultats sapunten els mitjans de comunicaci tradicionals com
a espais on inserir els nous graduats, aquest subsector est tancat des de 2009,
segons assenyalen els mateixos directors de Grau de Periodisme i els responsables
de les borses de treball de les facultats. De fet, s una de les rees que ms llocs de
treball ha destrut en els ltims anys. Durant els darrers quatre anys shan perdut a
lEstat ms de 8.000 llocs de treball periodstics. I dels 3.000 graduats en
Periodisme que les facultats espanyoles posen en circulaci cada any, noms 600
sn absorbits pel mercat.
! 9
Les facultats de Periodisme encara anuncien la feina de redactor de continguts
per a mitjans tradicionals com a primera opci, tot i que sn conscients que la
indstria est canviant i que el mercat cada cop ms busca comunicadors, ms que
no pas periodistes convencionals. Des de les borses de treball, sassenyala que
aquesta distorsi entre la teoria i la realitat genera frustraci entre els graduats,
principalment entre aquells que noms entenen la carrera com una via daccs als
mitjans clssics.
Els nous perfils que demanen les empreses informatives en particular, i les
empreses en general, sn: lestrateg de xarxes socials, el community manager, el
periodista multimdia... Es tracta, principalment, de perfils digitals. A les borses de
treball de les facultats expliquen que, a aquestes figures, cal sumar-hi els llocs
generats pels gabinets de comunicaci, amb molta rellevncia a lhora de donar
feina als graduats en Periodisme.
Els portals de comunicaci corroboren aquesta tendncia. Una dada il!lustrativa
s la que ofereix Infojobs, que lagost de 2012 va presentar 40 llocs de treball en el
sector de la comunicaci corporativa davant els 18 que va publicar en el camp del
periodisme i ledici. A ms, els primers, amb millors condicions laborals i sous ms
alts. Les facultats treballen per formar els estudiants en aquests camps, per,
sobretot en el cas dels perfils digitals, sapunta que no sempre saconsegueix perqu
la societat va ms de pressa que la universitat.
El sector de la comunicaci digital comena a perfilar-se com un nou ocupador
rellevant. El vicepresident de la FAPE per a Formaci i Tecnologies de la
informaci, Aurelio Martn, assegurava recentment en una entrevista a la revista de
la Federaci: Est clar que el futur est en els continguts digitals i s on sha de
centrar la formaci. Amb tot, els perfils digitals internet, dispositius mbils,
TDT... encara han de despuntar; de moment, sofereixen menys feines del que
sesperava i en condicions encara ms precries.
La majoria de facultats, en sintonia amb les demandes del mercat, donen lopci
als seus estudiants despecialitzar-se tant en el sector de la comunicaci empresarial
com en el de la comunicaci digital, seguint durant els dos ltims cursos de la
carrera diverses assignatures temtiques.
La majoria de directors de carreres de Periodisme coincideixen a destacar que els
seus plans destudi sn bons en aquest sentit formaci en nous perfils digitals i
comunicaci corporativa i que el professorat sactualitza de manera constant per
respondre als nous reptes, o b compagina la feina a la universitat amb un treball a
lempresa i est al dia. Ms dun analista i molts professionals, per, es mostren
crtics i repliquen que amb Bolonya es podria haver apostat per plans destudi ms
innovadors i que donessin menys pes a les matries que versen sobre els mitjans
tradicionals.
! 10
Malgrat lesfor que inverteixen les facultats en actualitzar els seus plans, el cas
s que des de les borses de treball es reconeix que hi ha demanda de perfils en el
sector de la comunicaci que encara estan per cobrir. A tall dexemple, comenten
llocs de feina en search engine optimization (SEO) o search engine marketing
(SEM), o perfils en qu es busca un idioma ms enll de langls i les llenges
europees, com ara el xins o lrab.
Els directors de Grau tamb confessen que la universitat no ensenya els seus
estudiants a emprendre i autoocupar-se com caldria, una altra de les sortides que
avui dia han de considerar els graduats. I afirmen que shaurien dincloure ms
matries als plans destudis actuals per donar aquesta formaci.
El prestigis professor Jeff Jarvis, de la Universitat de la Ciutat de Nova York,
opinava en una entrevista recent al portal Niemanlab.org que s fonamental que
des de la universitat sensenyi als estudiants a crear les seves empreses i els seus
llocs de treball. De moment, les matries dedicades a lemprenedoria a les facultats
catalanes sn escasses.
Conscients daquestes limitacions, per, les universitats comencen a oferir als
seus alumnes la possibilitat de fer un pla dempresa com a projecte final de carrera,
per tal dadquirir coneixements daquest mbit. Algunes facultats tenen acords amb
empreses per fer viables els millors projectes que es presentin. Tanmateix, segons
un estudi de la Universidad Complutense de Madrid, la majoria duniversitaris
(60%) sestimen ms passar unes oposicions que no pas emprendre, una opci que
noms considera un 1,6%.
A ms, dacord amb el parer del director del Goldsmiths Leverhulme Media
Research Centre, de la Universitat de Londres, James Curran, els petits projectes
informatius en lnia molt difcilment aconsegueixen finanament perqu la gent
est acostumada que la informaci sigui gratis. Un cas diferent sn els projectes
finanats grcies al micromecenatge a travs de la xarxa, que tenen ms fcil la
cobertura econmica, sobretot quan les persones que hi ha al darrere tenen un
reconeixement professional.
Els msters tampoc no sembla que siguin la soluci a aquestes mancances dels
plans destudi. Amb Bolonya, a les facultats de Periodisme de lEstat, es va
introduir, i no sense controvrsia, el model 4+1 quatre anys de grau i un de
postgrau, tot i que la majoria de degans apostaven, com es fa a la majoria
dEuropa, pel 3+2 tres anys de grau i dos despecialitzaci. Alguns dels directors
de Grau de Periodisme que han col!laborat en aquesta investigaci no estan del tot
satisfets amb el model perqu els msters, de moment, no especialitzen
suficientment els estudiants i, en conseqncia, no responen a les necessitats del
mercat.
Paral!lelament als canvis que demana la realitat del sector, es pot parlar del
debat de si hauria de ser obligatria la titulaci en Periodisme per exercir. No s
! 11
una polmica nova, sin que ve de lluny, per darrerament ha ressuscitat arran de
la proposta del sindicat Uni General de Treballadors (UGT) que sigui una condici
per poder treballar en el sector. Els que s'oposen a l'obligatorietat de la titulaci
sostenen que aquesta no s la millor via per recuperar el prestigi de l'ofici i que el
corporativisme no est justificat, ja que el periodisme s'ha d'aprendre a les
redaccions. Aix s el que, per exemple, opinaven en una taula rodona sobre el
futur dels mitjans celebrada dins de la Social Media Week de Barcelona, el director
dEldiario.es, Ignacio Escolar, o el director dEl Peridico de Catalunya, Enric
Hernndez, per als quals el grau en Periodisme no seria un factor determinant a
l'hora de decidir una nova incorporaci a la redacci.
Els partidaris de la carrera la defensen com a mecanisme per dignificar la
professi i combatre el que consideren intrusisme laboral. Un altre dels arguments
que esgrimeixen seria que, daquesta manera, no es buidarien de sentit els mateixos
graus en Periodisme. s a dir, si els centres especialitzats formen estudiants per fer
de periodistes, per qu, a aquests graduats, no sels dna prioritat a lhora docupar
llocs treball als mitjans? No fer-ho suposaria qestionar la utilitat i la ra de ser
dels estudis des de dins de la mateixa professi.
Aquesta discussi reviu en un moment en qu els mitjans prcticament tenen les
portes tancades a noves contractacions. Hi ha qui pensa que permetre laccs a
lexercici professional a gran quantitat de graduats en moltes altres rees ha estat
un error que ha complicat la situaci de molts periodistes de formaci per trobar
feina. Una equivocaci que caldria esmenar per evitar que continu succeint, encara
que ara per ara no hi hagi places gaireb enlloc.

! 12
INSLkCIC LA8CkAL DLLS GkADUA1S LN LkICDISML!

LEnquesta dInserci Laboral de la promoci 2006-07 realitzada per lAgncia per
a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) a comenaments de 2011
lltima que es va fer ofereix dades sobre la situaci dels graduats de diverses
universitats quatre anys ms tard dacabar els seus estudis (vegeu Taula 1). La
mitjana dinserci del conjunt de la mostra s dun 85,3%.

1au|a 1. D|str|buc| de t|tu|ats segons |a s|tuac| profess|ona| (sobre |||cenc|ats a| 06-07)
lonL: ACu.

CcupaLs ALuraLs lnacLlus
uA8 83,6 9,3 3,2
ul 82,6 13,2 2,2
u8v 86,4 13,6 -
uvlc 83,3 16,7 -
u8L 83,1 10,6 4,3
ulC 89,3 7,1 3,6
M|t[ana Un|vers|tats
romoc| 06-07

83,3

11,1

3,6
M|t[ana 03-04
M|t[ana 00-01
92,3
90,2
3,6
6,1
2,1
3,7

Si sobserva lanterior enquesta de lAQU realitzada el 2008 i referida als
graduats de 2003-04, sadverteix que en tres anys la proporci docupats ha
baixat des dun 92,3% a un 85,3%. Cal apuntar que, per posar un exemple, del
82,6% de titulats ocupats de la UPF, un 76,1% ho feia en feines prpies de la
titulaci, mentre que la resta estava en altres sectors.
A falta dun estudi global dinserci ms recent, cal esperar un descens molt fort
daquestes xifres durant els ltims anys. Lempitjorament de la crisi econmica
! 13
global i en el sector de la comunicaci, amb una acumulaci dexpedients de
regulaci docupaci (EROs) i la desaparici de nombroses capaleres, ha impedit
laccs laboral als mitjans de comunicaci. Nombrosos experts i afectats assenyalen
que aquestes enquestes no reflecteixen la difcil conjuntura, que ja venia de temps
enrere. Les dades docupaci que sobtenien no eren negatives per se sostenien en
una precaritzaci de les condicions laborals als mitjans: labs dels contractes de
prctiques i lincrement tant dels contractes temporals com dels contractes de
becari i dautnom.
Una srie de xifres que encara no sn pbliques, obtingudes en el transcurs
daquesta investigaci abans del proper estudi de lAQU, il!lustren el descens en
la inserci. Es tracta dinformaci de 2009, 2010 i 2011 respectivament, obtinguda
a partir denquestes a graduats un any desprs dacabar els estudis i que mostra un
70%, un 68% i un 66% docupaci respectivament. En aquestes proporcions es
compten tamb els ocupats que treballen en un sector o activitat que no estan
vinculats als seus estudis. Aix, per exemple, del 66% de grau dinserci de lany
2011, gaireb un de cada quatre desenvolupava una feina que estava no relacionada
amb la seva titulaci.
En lestudi de lAQU referent a la promoci del 2001, la principal rea dactivitat
econmica en qu sinserien els graduats era la dels mitjans de comunicaci, amb
un 67,7% (vegeu Grfic 2). Aquesta xifra queia fins al 52,14% en lenquesta
efectuada a la promoci de 2004 i es mantenia en la del 2007, amb un 53,8%.
Mentrestant, pujava, encara que no significativament, la xifra dels llicenciats que
treballaven en altres mbits, com ara els serveis de comunicaci dempreses,
leducaci o la recerca. Ara mateix, aquesta primera via docupaci la dels
mitjans estaria bloquejada: les dades datur i dacomiadaments que sanalitzaran
en el segent apartat aix ho acrediten.
Les universitats adverteixen que aquesta tendncia saccentua. Malgrat que no hi
ha cap estudi dinserci ms actual i general, de totes les universitats, algunes dades
que shan pogut obtenir en els darrers mesos situen al voltant del 25% el
percentatge de graduats entre els que troben feina que treballen als mitjans de
comunicaci (vegeu Grfic 2). Seria, doncs, un 25% dins del 66% dinserci estimat
pel 2011, la qual cosa suposaria que noms entre un i dos de cada 10 graduats
troben una oportunitat clara als mitjans. A ms, en la seva majoria seria a travs de
contractes temporals de prctiques o mitjanant beques.

! 14

Diversos experts confien que el futur als mitjans ser ms positiu pels actuals
estudiants. Un cop superada la crisi econmica i la crisi estructural de la indstria
de la premsa, caldria esperar que diaris, televisions, rdios i cibermitjans
necessitessin ms treballadors per crixer desprs danys abocats a sobreviure amb
el mnim de professionals. Igualment, des duna perspectiva optimista, es podria
pensar que els mitjans hauran avanat en el cam de trobar un model de negoci que
funcioni en lescenari digital. En tot cas, encara que es pugui esperar una certa
recuperaci en locupabilitat, sembla segur que els mitjans no tornaran a
representar percentatges dinserci tan alts com els de fa uns anys. Contemplant el
panorama actual, tampoc no cal esperar que tornin a ser la principal font
docupaci de les futures promocions. Com sapuntava abans, el nombre de titulats
en Periodisme superava enormement la demanda del sector.
Per totes aquestes raons, shauria de prestar atenci a altres perfils i sectors
emergents, la majoria relacionats amb el terreny digital, la comunicaci corporativa
i les relacions pbliques. En el context de crisi econmica i precarietat laboral
tamb sorgeixen noves formes de desenvolupar projectes periodstics. Un bon
exemple serien les experincies de crowdfunding, sustentades en aportacions i
donacions individuals que es capten a fi de desenvolupar una investigaci
periodstica o fins i tot dimpulsar un mitj independent. Cada vegada hi ha ms
iniciatives fetes realitat grcies a aquesta forma de micromecenatge. Projectes com
ara lanuari Mediacat.cat, Els silencis meditics de 2011 o el documental Operacin
67,7
S2,1
S3,8
2S
20
30
40
30
60
70
80
90
100
LsLudl 2003 (romocl
00-01)
LsLudl 2008 (romocl
03-04)
LsLudl 2011 (romocl
06-07)
*Lsumacl dades 2012
(romocl 10-11)
Grhc 2. Inserc| de|s ntu|ats a|s m|t[ans de comun|cac| segons
dades de |es un|vers|tats ( sobre e| tota| de |||cenc|ats en acnu)
lonL: ACu. Crac, elaboracl prpla.
! 1S
Garzn contra lindependentisme catal, shan finanat daquesta forma,
minoritria per en ascens.
Un cas curis seria el dun periodista neozelands que va fer un reportatge en
qu destapava un error de seguretat en una base de dades dun ministeri del seu
pas. La seva investigaci va tenir tanta repercussi i va a ser tan valorada pels seus
lectors que va recaptar ms de 2.500 euros en 24 hores, un exemple de
crowfunding a posteriori. Molts especialistes en comunicaci creuen que el
periodisme dinvestigaci independent haur de recrrer cada vegada ms a
aquests models de finanament. El problema s semblant al que es troben els
mitjans digitals: encara no hi ha una cultura de pagament per la informaci en
lnia.
Tornant als mitjans, i com es veur posteriorment en lapartat dedicat a lopini
dels professionals del sector, lexperincia continua sent un dels principals requisits
que tenen en compte els seus directius a lhora de contractar personal. La formaci
universitria bsica s fonamental, per desprs el que ms es valora s
lexperincia. Alguns professionals assenyalen que, de vegades, la formaci
complementria pot ser fins i tot un factor negatiu a lhora davaluar un aspirant:
aqu funcionaria el raonament dentendre que si aquella persona ha fet altres cursos
s perqu abans no ha trobat feina en cap mitj.
El nombre de graduats que ha decidit de continuar el seus estudis en acabar el
grau ha anat creixent progressivament (vegeu Grfic 3). Per, com es deia abans, la
formaci de postgrau no s gaire valorada pels mitjans, i aquests ttols ms aviat es
relacionen amb altres sortides professionals. Durant els ltims anys han sorgit
nombrosos ttols de perfil professionalitzador que anirien en la tendncia que
sapunta des de diferents rees de la comunitat universitria: primer, una formaci
en comunicaci ms general, i desprs, una especialitzaci. Noms a Catalunya, es
podrien comptar ms dun centenar de msters i postgraus dirigits a llicenciats i
graduats en Periodisme o Comunicaci. Aquesta proliferaci de nous ttols i
lincrement de la demanda sexpliquen tamb pel context de crisi: sense possibilitat
de trobar feina, augmenta el nombre de graduats que opten per continuar la
formaci.

! 16
Grf|c 3. Cont|nuac| d'estud|s
lonL: ACu. Craflc, elaboracl prpla.

De nou emergeix lidea de lexperincia com un dels factors que ms valoren des
dels mitjans de comunicaci a lhora de seleccionar plantilla. A ms del recorregut
professional, del bagatge acumulat, el fet dhaver realitzat prctiques en la mateixa
empresa incrementa notablement la possibilitat de trobar feina com a periodista.
Els directius del sector reconeixen que, tot i ser ms difcil en temps de crisi
contractar becaris, un dels criteris de selecci determinants s el rendiment que
han tingut mentre feien prctiques.
I aix no passa nicament als mitjans. De fet, les prctiques van ser la segona via
daccs a la primera feina pels titulats en Periodisme de les promocions de 2001,
2004 i 2007, tal com reflecteixen els informes de lAQU (vegeu Grfic 4). La
principal via daccs a la primera feina van ser els contactes.

39,88
36,62
33,07
12,88
11,27
11,93
20,86
31,69
40,64
12,27
12,68
7,17
4,29
2,82 1,39
9,82
4,93 3,38
0
10
20
30
40
30
60
70
80
90
100
romocl 01 romocl 04 romocl 07
Sl, alLres
Sl, docLoraL
Sl, lllcenclaLura
Sl, masLer/posLgrau
Sl, cursos especlcs
no
! 17

El grau de satisfacci i de repetici de la carrera sha mantingut, si fa no fa, al
mateix nivell durant la passada dcada (vegeu Grfic 5). Quatre anys desprs
dacabar els estudis, ms duna quarta part dels titulats declaraven que no tornarien
a repetir la carrera. No es pot saber encara si aquest percentatge ha augmentat per
la crisi i per la complicada conjuntura laboral. Sigui com sigui, al mn professional
es recorda que la precarietat no s un problema nou, sin un inconvenient endmic
que motiva que molts periodistes abandonin lofici amb poc ms de 30 anys.
Aquestes veus creuen que els futurs professionals patiran la mateixa precarietat.
Malgrat tot, la vocaci ha estat sempre un factor decisiu a lhora descollir els
estudis de Periodisme.

ConLacLes
31,08
racuques d'esLudls
23,11
Servels unlverslLaL
8,37
lnLerneL
16,73
Lmpresa
prpla
1,99
remsa
1,99
8orsa de Lreball
lnsuLuclonal /
Collegls prof.
1,2
L11
1,2
Cposlclons
0,4
AlLres
13,94
Grhc 4. V|es d'accs a |a pr|mera fe|na
LsLudl ACu 2011, promocl 06-07. Crac, elaboracl prpla.
ConLacLes
racuques d'esLudls
Servels unlverslLaL
lnLerneL
Lmpresa prpla
remsa
8orsa de Lreball lnsuLuclonal /
Collegls prof.
L11
Cposlclons
AlLres
! 18
Grf|c S. Grau de Sat|sfacc|: repet|c| de carrera
lonL: ACu. Craflc, elaboracl prpla.

66,87
73,38
68,SS
33,13
26,62
31,4S
0
20
40
60
80
100
romocl 01 romocl 04 romocl 07
no
Sl
! 19
LA VISIC DLL SLC1Ck, LN DADLS

Segons les dades del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC), en lactualitat hi ha
1.769 periodistes buscant feina al pas. Daquests, 1.510 sn a latur. El perfil del
periodista que busca feina a Catalunya respon al duna dona de nacionalitat
espanyola, que t entre 28 i 37 anys, viu a la demarcaci de Barcelona i t
experincia com a periodista (vegeu Grfics 6a, 6b, 6c, 6d i 6e).

Grf|cs 6a, 6b | 6c. erf||s de|s so|||c|tants de fe|na |nscr|ts a| SCC
lonL: SCC. Craflcs, elaboracl prpla.

!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !
41,72
S8,28
D|str|buc| per sexe
nomes
Dones
93,27
6,73
D|str|buc| per nac|ona||tat
Lspanyo|s
Lstrangers
14,43
8S,46
D|str|buc| segons s|tuac| |abora|
Ccupats
Aturats
! 20
Grf|cs 6d | 6e. erf||s de|s so|||c|tants de fe|na |nscr|ts a| SCC
lonL: SCC. Craflcs, elaboracl prpla.

!

21
249
384
371
239
203
116
92
73
21
0 30 100 130 200 230 300 330 400 430
18-22
23-27
28-32
33-37
38-42
43-47
48-32
33-37
38-62
63-68
D|str|buc| per edat (en anys)
0
30
100
130
200
230
300
330
S
e
n
s
e

e
x
p
e
r
l
e
n
c
l
a

1
-
1
2

m
e
s
o
s

1
3
-
2
4

m
e
s
o
s

2
3
-
3
6

m
e
s
o
s

3
7
-
4
8

m
e
s
o
s

4
9
-
6
0

m
e
s
o
s

6
1
-
7
2

m
e
s
o
s

7
3
-
8
4

m
e
s
o
s

8
3
-
9
6

m
e
s
o
s

9
7
-
1
0
8

m
.

1
0
9
-
1
2
0

m
.

1
2
1
-
1
3
2

m
.

1
3
3
-
1
4
4

m
.

1
4
3
-
1
3
6

m
.

1
3
7
-
1
6
8

m
.

1
6
9
-
1
8
0

m
.

1
8
1
-
1
9
2

m
.

1
9
3
-
2
0
4

m
.

2
0
3
-
2
1
6

m
.

2
1
7
-
2
2
8

m
.

2
2
9
-
2
4
0

m
.

2
4
1
-
2
3
2

m
.

2
3
3
-
2
6
4

m
.

2
6
3
-
2
7
6

m
.

2
7
7
-
2
8
8

m
.

2
8
9
-
3
0
0

m
.

3
0
1
-
3
1
2

m
.

3
1
3
-
3
2
4

m
.

3
2
3
-
3
3
6

m
.

3
4
9
-
3
6
0

m
.

3
6
1
-
3
7
2

m
.

3
7
3
-
3
8
4

m
.

3
8
3
-
3
9
6

m
.

3
9
7
-
4
0
8

m
.

4
0
9
-
4
2
0

m
.

4
2
1
-
4
3
2

m
.

4
3
3
-
4
4
4

m
.

4
6
9
-
4
8
0

m
.

D|str|buc| segons |'exper|nc|a com a per|od|stes (en mesos)
.
! 21
Les deu feines ms demanades pels periodistes registrats al SOC sn: (1)
redactor de premsa, rdio i televisi; (2) empleat administratiu; (3) corrector
deditorial; (4) locutor de rdio i televisi; (5) director de gabinet de premsa; (6)
productor; (7) tcnic en publicitat; (8) tcnic superior en publicitat; (9) dependent
de comer; (10) redactor de publicitat (vegeu Grfic 7).

Grf|c 7. Las fe|nes ms so|||c|tades pe|s per|od|stes reg|strats a| SCC
lonL: SCC. Craflc, elaboracl prpla.

La doble crisi, la conjuntural del sector sumada a lestructural del pas, est
malmetent amb fora el sector catal de la comunicaci. Independentment de la
seva formaci, ara mateix hi ha ms de 3.000 persones registrades al SOC que
busquen feina en el camp de la comunicaci com a primera opci. I a banda
daquests 3.000, cal tenir en compte els que no estan registrats al SOC.
En opini de la presidenta de la FAPE, Elsa Gonzlez, 2012 ser el pitjor any de
la histria pels periodistes espanyols. Aix ho afirmava en lassemblea anual de la
Federaci. Noms aquest exercici shan destrut ms de 3.670 llocs de treball, i
sesperen ms EROs per als propers mesos. Gaireb el 50% dels acomiadaments de
periodistes dels darrers quatre anys 8.300 en total des de 2008 shan executat el
2012. Els acabats de graduar tenen cada vegada ms dificultats per aconseguir una
"!
#""!
$""!
%""!
&""!
'""!
(""!
)""!
*""!
! 22
feina, mentre que les empreses prejubilen els professionals ms veterans perqu
sn els que cobren sous ms alts.
Noms en els mitjans escrits, 6.271 periodistes van perdre la feina entre 2008 i
2012 a tot lEstat, a causa dels acomiadaments, les baixes incentivades, les
prejubilacions i el tancament de companyies. A tall dexemple, en el moment de
tancar aquest informe, el Grupo Prisa havia acomiadat 996 treballadors; a Vocento,
la xifra arribava a 653; Unidad Editorial nhavia prescindit de 610; el Grupo Zeta,
de 438; i el Grupo God, de 46. Per el nombre dafectats creix sense parar, i ara
mateix molts mitjans encara afronten expedients de regulaci. Lltim a anunciar-
ne un ha estat el diari El Pas. Es calcula que aproximadament 58 mitjans han
desaparegut a tot lEstat (Metro, Qu!, ADN, ledici impresa de Pblico, Sorpresa,
Ser Empresario, La Gaceta de Canarias, La Tribuna de Cuenca, La Voz de
Asturias i un llarg etctera).
En les emissores de rdio privades, lndex docupaci ha caigut un 30% des de
2008, tal com sexplica a lltim informe de lAssociaci Catalana de la Rdio (2011-
2012). El 2008, el sector privat de la rdio donava feina de manera directa o
indirecta a 1.090 persones. En lactualitat, el nombre docupats s de 779.
Les ms castigades per la crisi han estat les dones: un 58,28% dels registrats al
SOC que busquen feina sn periodistes de sexe femen. I ms del 60% dels
estudiants de Periodisme sn dones. Per contra, el 59% dels treballadors sn
homes. En els crrecs de direcci, la desproporci s encara major: noms hi ha un
20% de representaci femenina. Tampoc en els continguts les dones tenen pes.
nicament el 28% de les persones que apareixen en les informacions fonts,
experts o personatges destacats de lactualitat sn dones.
La caiguda general de la difusi dels diaris i de la inversi publicitria, entre
altres factors, han abocat el sector a aquest escenari (vegeu Grfic 8). s una
tendncia que no sembla pas que hagi de canviar si es pren com a referncia el
mercat dels Estats Units: un estudi de la consultora eMarketer indica que la
inversi publicitria als diaris, en paper o en lnia, continuar reduint-se de manera
constant fins al 2016.

! 23
Grf|c 8. Lvo|uc| de |a |nvers| pub||c|tr|a a Lspanya.
Mercat pub||c|tar|, en m|||ons d'euros
lonL: lnfoadex 2012. Craflc, elaboracl prpla.

Al mateix temps, les condicions laborals dels treballadors sn cada cop ms
precries. La Federaci de Sindicats de Periodistes afirmava que durant el 2010, a
un 25% dels treballadors del sector de la comunicaci a Catalunya els van reduir el
sou. Lany 2011, la xifra arribava al 62%. Aix, el 77% dels professionals del sector
considera que la seva situaci laboral s precria, i dos teros temem perdre la
feina.
Les borses de treball de les facultats perceben aquesta precaritzaci, com
admeten els tcnics entrevistats per a aquest estudi. Les ofertes de feina que els
arriben van associades a salaris ms baixos. Aix, com manifesten tamb els experts
consultats, representa un greu problema, sobretot per les persones adultes amb
crregues familiars, que en cas de trobar una nova feina, han de treballar les
mateixes hores o ms per menys diners.
1.894,40
1.S07,90
1.174,10
1.124,40
967
3.468,60
3.082,40
2.377,80
2.471,90
2.237,20
678,1
641,9
S37,3 S48,S
S24,9
482,4
610
6S4,1
798,8
899,2
0,00
300,00
1.000,00
1.300,00
2.000,00
2.300,00
3.000,00
3.300,00
4.000,00
2007 2008 2009 2010 2011
ularls
1elevlsl
8adlo
lnLerneL
! 24
A les borses de treball cada vegada entren menys ofertes de feina, i en canvi el
nombre de sol!licitants creix. Des daquestes institucions, sexposa que noms 2 de
cada 10 graduats aconsegueixen feina en un mitj de comunicaci tradicional, i aqu
hi inclouen els que tenen contractes de prctiques. La resta, o troba feina en el
sector de la comunicaci, o socupa en un altra activitat, o est a latur.
Certes empreses de comunicaci recorren als serveis de prctiques de les
facultats per cobrir vacants en les seves plantilles, una circumstncia que fa que el
nombre de periodistes aturats augmenti. Molts mitjans tradicionals sobretot
rdios i televisions consideren les prctiques com una via principal daccs a
lempresa, i de fet no estan disposats a contractar ning si no en coneixen la manera
de treballar.

! 2S
CSSI8ILI1A1S D'IN1LkNACICNALI12ACIC

En aquesta difcil conjuntura econmica i laboral, moltes mirades apunten a
lestranger, pensant a trobar feina en un altre pas. Les universitats potencien cada
vegada ms els intercanvis internacionals, encara que les ltimes notcies que
arriben alerten sobre la manca de fons per al programa Erasmus. A ms, tamb hi
ha un programa per fer prctiques professionals a lestranger.
Amb tot, es mant un escepticisme notable davant daquesta sortida
internacional. Potser resulta en casos allats, per no es pot oblidar que, a
diferncia del que passa en altres sectors, en el mn de la comunicaci i del
periodisme, el grau dexigncia en el domini de lidioma s mxim.
Per treballar a lestranger cal tenir gaireb el mateix coneixement de la llengua
del lloc dacollida que t un nadiu. Pot haver-hi excepcions, per poques quant a
nombre de llocs de treball. Per exemple, la feina de corresponsal per a un mitj
nacional en el cas del periodisme, o, en lmbit de la comunicaci corporativa o de
la creaci de continguts, el treball en empreses estrangeres amb presncia en el
mercat catal o espanyol.
Tot i aix, els responsables de les borses de treball de les universitats aclareixen
que el nombre de graduats en Periodisme que marxen fora augmenta any rere any.
Des duna de les facultat consultades, apunten que la demanda per anar a
lestranger ha crescut un 100% en els ltims quatre anys. Portals doportunitats
com ara la Xarxa Eures, que ofereix ocupaci a 31 pasos europeus i recursos per
conixer les condicions de vida i de treball a cada pas, o el Portal Europeu de la
Joventut, amb informaci per treballar al continent i a la resta del mn, sn
referents entre els estudiants que decideixen anar-sen. Tamb s'hi poden trobar
recursos web sobre temes laborals, legislaci, consells, guies prctiques, etc., per
conixer drets i possibilitats de treballar a l'estranger. A ms a ms, diferents
programes universitaris faciliten loportunitat de fer prctiques en empreses
internacionals. I, per descomptat, hi ha el reconegut pla dintercanvis universitaris
Erasmus, que permet de fer un curs dels estudis en un altre pas de la Uni Europea
i que en alguns casos pot suposar un primer pas per establir-se al estranger.
Els professionals dels pasos vens que han col!laborat en aquesta recerca
reconeixen, per, que en el camp del periodisme la situaci s molt complicada,
encara que cada pas t la seva conjuntura. A Frana, per exemple, la situaci
tampoc no s bona, per laccs a la professi s menys complicat que a Catalunya.
El fet que noms hi hagi 13 escoles reconegudes per formar periodistes limita el
nombre de graduats i aix repercuteix positivament en les xifres datur. En tot cas,
! 26
les condicions laborals no sn les millors. Ja se sap que es tracta duna professi
vocacional, dura, que ning no tria pas per guanyar diners, per la precarietat creix
cada dia. Des dels pasos del centre dEuropa, sapunta la tendncia a un increment
dels reporters col!laboradors, als quals es paga a tant la pea. Una modalitat que a
Frana s compatible amb un subsidi datur parcial pensat per aquests casos. El
model britnic tamb s diferent de lespanyol i el catal, comenant pel fet que no
hi ha tants alumnes de lespecialitzaci en Periodisme.
En sntesi: el present s igualment complex als pasos de lentorn de Catalunya,
tot i que no ho s tant com aqu, perqu no shi dna la perillosa combinaci dun
nombre elevadssim de titulats, que a ms no para de crixer, i la falta de feina,
accentuada per un seguit dEROs. Aquesta desafortunada suma de factors motiva
que els casos espanyol i catal com el portugus siguin especialment negatius.
El futur immediat no s gaire encoratjador: la crisi estructural ha deixat molts
periodistes sense feina, i amenaa de deixar-ne encara molts ms a latur a tot el
mn. Internet ha portat els mitjans tradicionals a una nova producci de notcies.
Els pressupostos shan retallat, resumeix el director del Goldsmiths Leverhulme
Media Research Centre, de la Universitat de Londres, James Curran.
The New York Times, The Guardian, la BBC, Le Monde, El Pas, Pblico
(Portugal)... Els mitjans de referncia han fet retallades salarials i de personal
durant els ltims anys. Els peridics nord-americans, per exemple, van perdre
1.400 llocs de treball cada mes durant la temporada passada, segons un anlisi dAd
Age Data Center. Per contra, els diaris digitals creixien amb 400 empleats cada
mes. Un mitj amb la tradici i el prestigi de Newsweek va anunciar que a partir de
2013 passar exclusivament a ledici digital.
Sn tendncies generalitzades, i nhi ha daltres, com la desaparici de les
fronteres espacials pels mitjans digitals i laposta pels diaris globals. La Web
qestiona les barreres geogrfiques i, en el context de crisi i reestructuraci del
present, els grans grups de comunicaci han vist loportunitat duniversalitzar la
seva marca, aplicant la lgica de les economies descala. Aix, The Guardian, que t
una part significativa de la seva audincia electrnica als Estats Units, va decidir
obrir una redacci a Nova York i crear una edici americana, per aprofitar la feina
de la redacci londinenca i de crear continguts locals que aportin un valor afegit a
laudincia. En definitiva, es vol obrir nous mercats que ara, grcies a les
possibilitats digitals, es poden cobrir amb menys recursos i menys costos. De la
mateixa manera, The New York Times llanava la versi en xins i informava de la
posada en marxa el 2013 duna altra edici en portugus per al pblic brasiler.
Si es t en compte cap on va el consum dinformaci, el futur sencamina a
formar professionals ben preparats per treballar en lentorn digital. L'ltim estudi
sobre consum de mitjans del Pew Research Center, confeccionat als Estats Units,
il!lustra la migraci del pblic als nous mitjans, un moviment que ja sassumeix
com una cosa irreversible.
! 27
Grf|c 9. Lvo|uc| de| consum de not|c|es per m|t[ans a|s Lstats Un|ts
lonL: ew 8esearch CenLer

Durant l'ltima dcada el consum de rdio i de diaris va minvar
significativament. L'nic dels mitjans tradicionals que no ha perdut una part
important de la seva audincia s la televisi, que es mant com a principal via
d'accs a la informaci. No obstant aix, cal apuntar que la tendncia prevista per a
aquest suport tamb s negativa, perqu el seu consum va decrixer a les franges
d'edat dels ms joves (vegeu Taula 2).

! 28
1au|a 2. Lvo|uc| de| consum de not|c|es per te|ev|s| entre e|s [oves a|s Lstats Un|ts
lonL: ew 8esearch CenLer

En canvi, la consulta de notcies en lnia o al mbil va pujar un 15%, fins a
convertir-se en la segona modalitat preferida per la poblaci. Sn dades dels Estats
Units, per a lEstat espanyol la tnica s similar, amb les xarxes socials, el mbil i
les tauletes tctils com a grans motors del consum periodstic durant els ltims
anys. Les noves maneres de consulta d'informaci plantegen la necessitat de formar
professionals preparats tamb per generar continguts pensats especficament per
als nous suports. Segons els experts, ara el repte s donar a aquests continguts un
valor afegit que reconegui la utilitat i la necessitat del periodisme.
Abans, les dificultats i els alts costos de publicaci i distribuci feien que el
nombre de provedors dinformaci fos limitat. Si es t en compte la importncia
social que t, lescassetat dinformaci nincrementava el valor econmic del
contingut. Avui, amb la significativa reducci de despeses que ha suposat Internet,
sha produt una multiplicaci de fonts de notcies i informaci que nhan fet
minvar el valor. I per aix mateix, ara seria el moment de treballar ms en el valor
afegit que diferenci la feina periodstica, tot creant nous models professionals i de
negoci.
I s que, malgrat tot, hi ha vies que conviden a tenir un cert optimisme de cara al
futur. No tot sn dades negatives datur. Ms enll del mn dels mitjans, hi ha un
sector que fins i tot en temps de crisi crea llocs de treball: s el de la interactivitat i
altres feines relacionades amb el mn de la Web. Freelancer.com, una companyia
que s el major subcontractant en lnia del mn, ha elaborat recentment un informe
amb les 50 professions ms reclamades en aquest segment. Doncs b, seu conseller
delegat a Espanya afirma que el document reflecteix el fenomen global de la
contractaci online i com, grcies a Internet i les noves tecnologies, estem
experimentant una reformulaci de tot el que ens envolta.
! 29
La transici cap al mn digital estaria fent crixer la demanda de professionals
relacionats amb la conversi de documents des del paper, feines de correcci, de
disseny, mrqueting digital, de redacci i elaboraci darticles... I daix, els
periodistes en saben molt i, com sapunta en llibres com Post-Industrial
Journalism, de C. W. Anderson, Emily Bell i Clay Shirky, en poden saber encara
ms.

! 30
LA VISIC DLL SLC1Ck, DLS DLL SLC1Ck

Per a lelaboraci daquesta part de linforme shan efectuat 32 entrevistes amb
professionals del sector de la comunicaci, amb perfils que van des de lexecutiu
amb responsabilitats de direcci fins al de lassalariat. La proximitat i sovint la
coincidncia en el contingut de les respostes dels entrevistats, alguns dels quals ja
havien participat en projectes anteriors daquesta mena, la qual cosa els dna
perspectiva per tractar els temes ms candents en el present, ha estat molt gran,
especialment en relaci a qestions com ara les conseqncies de la crisi; els canvis
tecnolgics, les rutines de producci i lafectaci daquesta sobre els productes
finals o sobre les estructures empresarials; el nivell de preparaci, les habilitats o
les mancances detectades en els aspirants a incorporar-se a la vida laboral; les
figures professionals en procs dobsolescncia i els suposats perfils emergents; les
noves oportunitats laborals o les percepcions sobre els canvis que previsiblement es
produiran a curt, mig i llarg termini en el sector. Aquest elevat nivell dafinitat posa
de relleu el grau, no tan sols de coneixement, sin tamb de conscienciaci dels
professionals sobre lactual situaci. Un fet rellevant, el de la coincidncia de
percepcions, en la mesura que esdev un factor potencial a lhora de consensuar
possibles respostes col!lectives als problemes plantejats.
Les entrevistes shan dut a terme en el perode comprs entre la darrera setmana
dagost i la segona doctubre de 2012, enmig de lanunci de voluminosos i greus
expedients de regulaci docupaci que han afectat empreses de comunicaci, per,
tamb, de la concreci dalgunes novssimes iniciatives empresarials, per exemple,
la posada en funcionament de la primera publicaci en catal per a iPad.
Lheterogenetat dels professionals escollits, tant pel tipus dempreses en qu
exerceixen com per la funci que hi desenvolupen, ha perms obtenir una
radiografia suficientment ntida com per iniciar el disseny de determinades
estratgies encarades a afrontar la greu situaci present, sense precedents, tal com
han insistit tots els experts consultats.
Aquest apartat de linforme descriu els efectes immediats de la crisi
leconmica, la tecnolgica i tamb la de model sobre les malmeses estructures
empresarials, els seus efectes sobre la qualitat de la informaci i, per tant, sobre la
mateixa qualitat del sistema democrtic. Aix mateix, shi apunten les necessitats
ms paleses. Igualment, aquest document vol aportar al debat sobre la urgncia de
superar lestat actual algunes propostes i idees. Es tracta daproximacions fetes des
de les percepcions dels entrevistats, de propostes la validesa i larticulaci de les
quals dependran en qualsevol cas de les circumstncies dun entorn tan canviant
com el dels ltims temps.
Al tram final de linforme sapunten necessitats ocultes inferides a partir de les
respostes obtingudes. Tot i que no eren lobjecte primari de la investigaci, sn
suficientment significatives com perqu siguin tingudes en compte de cara a futures
actuacions.

! 31
L| per|od|sta |mposs|b|e

La majoria dels professionals consultats sn del parer que la triple crisi patida pel
sector econmica, tecnolgica i de model, lluny dhaver minvat, es troba just en
aquests moments en una fase en qu molt possiblement sestan configurant grans
transformacions de carcter empresarial que afectaran de forma directa el mercat
laboral. Fonamentalment, i en un termini que es creu que no ser massa llarg,
sespera ladopci per part de les grans empreses de noves mesures amb lobjectiu
de contraure encara ms les seves estructures.
Aix, es contempla com una possibilitat factible la fusi de diferents grups.
Serien unes aliances que tindrien un abast que encara s una incgnita. Tot aix, en
el context dun procs viu de reconversi dels mitjans pblics i privats que,
previsiblement, tindr conseqncies rellevants des del punt de vista del mercat
laboral. Molts dels informants opinen que, ara per ara, ni tan sols est garantida la
continutat de cap grup empresarial, ni la daquells ms destacats, ats lelevat grau
dinestabilitat i incertesa.
Diversos entrevistats assenyalen que la televisi, a diferncia del que ha passat a
la premsa o fins i tot a la rdio, encara no ha patit la sotragada ms forta derivada
del procs massiu de digitalitzaci, no tant en la producci aix ja est ben
assimilat, sin en la recepci i la redistribuci dels continguts. De fet, la tecnologia
que unir definitivament Internet amb la televisi i que vindr aparellada a un
canvi de paradigma, sembla estar ja molt desenvolupada i a punt de la
comercialitzaci. Per a molts, la seva irrupci suposar una transformaci radical
dels hbits de recepci i de laparici de nombroses empreses amb estructures molt
lleugeres dedicades a un nou tipus de producci.
Aquesta televisi digital, amb la novetat duna programaci realment a la carta,
pot afectar les actuals companyies, organitzacions molt complexes que requereixen
dinversions enormes i abundants recursos humans. Amb tot, s noms una
hiptesi. De fet, al llarg de les converses mantingudes amb els experts tamb sha
matisat que aquests canvis de consum podrien retardar-se i que la televisi en
obert, amb canals generalistes, gratuta, continuar existint durant molt de temps,
segurament amb unes estructures molt similars a les actuals. En primer lloc, perqu
els hbits de consum sn molt estables. A ms, els anunciants segueixen necessitant
aquesta plataforma. Cal comptar tamb amb lefecte de la marca, bsica en el
comportament de lespectador, que estableix amb ella una relaci de confiana.
Lanomenada televisi a la carta captar, doncs, un altre tipus de client. En
aquest nou entorn s que poden produir-se modificacions, sobretot en la televisi de
pagament, que haur danar a buscar un model doferta amb menys continguts,
per de ms qualitat.
Contra la creena estesa que la xarxa i els nous dispositius o eines
dentreteniment digital estan restant pblic a la televisi, hi ha indicadors que
confirmen que mai com ara aquest mitj havia comptat amb tant de seguiment en
totes les franges dedat. La proliferaci de pantalles, receptors, terminals... es
considera una oportunitat de negoci, de multiplicaci daudincies, ms que no pas
un factor de competncia excloent.
! 32
Sigui com sigui, el problema ms greu del sector de la televisi s el mateix que el
de la resta de mitjans de comunicaci: la caiguda dels ingressos per publicitat, la
qual ha estat superior al 50% durant els darrers cinc anys.
Aquest descens tamb ha estat molt agut en la premsa. En aquest mateix suport,
lAdministraci ha limitat de manera notable la seva lnia dajuts. Per posar un cas
concret, el 2011 la Generalitat va reduir entre un 65% i un 70% les subvencions a
mitjans en catal, mentre que els recursos que destinava a la publicitat institucional
van caure a la meitat respecte el 2010.
Les turbulncies a les empreses es traslladen a les persones. De manera que, en
una etapa de la crisi en qu encara sestan destruint llocs de treball, ha arrelat la
percepci que aquells periodistes que han acabat de perdre les seves ocupacions ho
tindran molt complicat a lhora de tornar a trobar un lloc de treball en el mateix
sector. Els entrevistats constaten que les dificultats per reintegrar-se a un mitj fins
ara han superat amb escreix la voluntat dels professionals de readaptar-shi
mitjanant la formaci en mbits com el dels nous formats o els idiomes,
imprescindibles en lactual context laboral. Per tal de reeixir tampoc no sels hi sol
tenir en compte el factor de lexperincia, malgrat que aquest s un dels requisits
exigits pels mitjans als candidats.
La marginaci dels redactors de ms edat s un dels efectes ms punyents de
lactual crisi. Les companyies cerquen generalment empleats joves, amb una bona
formaci, disposats a guanyar sous molt baixos per llargues jornades laborals. Es
dna un fenomen que podrem anomenar el periodista impossible. I aix
desencadena que, en moltes ocasiones, les plantilles estiguin formades per pocs
professionals joves amb un cost salarial fora baix.
Desprs duns anys de crisi i de la destrucci de centenars de llocs de treball
sembla que la precarietat shagi acceptat com una situaci normal, inevitable. A
aix, safegeix una manca significativa de recursos de tipus empresarial, aix com
altres factors resultants de la digitalitzaci, com ara el de la immediatesa, que
exigeix una major habilitat professional, a ms de representar un altre element de
tensi.
Cap sector resta al marge daquesta realitat, ni tan sols el dels mitjans pblics,
que des de fa un temps han sofert ajusts organitzatius interns que nhan afectat les
rutines: per la limitaci de les hores extraordinries, la reducci dels programes en
directe... Heus aqu una combinaci de components que rebaixen els estndards de
qualitat de la informaci.
Per a la majoria dels entrevistats, cal acabar amb aquesta situaci. Shaurien de
redefinir i ordenar les regles del joc de la professi abans que es degradin encara
ms les condicions per exercir-la. Tanmateix, els participants en aquesta recerca
sn perfectament conscients de la dificultat daquesta regulaci i apel!len a la
responsabilitat social de cada empresa.
Aquesta contracci de les estructures, lligada al procs de digitalitzaci, ha estat
un factor decisiu en la redefinici de funcions professionals al si de les redaccions,
molt especialment en la premsa. Figures com les dels fotgrafs, els
documentalistes, els corresponsals a lestranger, els secretaris de redacci, els
maquetadors o els correctors lingstics corren un seris risc dextinci per la
confluncia de causes econmiques i de transformacions associades al model
! 33
tecnolgic. Sn ocupacions que es preveu que a curt termini noms puguin
mantenir-se, en el millor dels casos, a les grans empreses, on tindran la funci
daportar un valor afegit a la producci periodstica.
Per exemple, els grans diaris podrien mantenir, en plantilla com a assalariat o b
a travs daltres formules contractuals, el perfil de lanomenat fotgraf autor,
perqu sigui lencarregat dil!lustrar aquelles informacions ms rellevants o les
peces destacades que atorguen un major prestigi. A mes, s possible que tamb
hagin de comptar amb la figura del responsable o organitzador darxiu en un
context en qu la memria periodstica es veu cada vegada ms colonitzada pels
formats audiovisuals i totalment condicionada per Internet, que ha esdevingut un
repositori infinit per on cal saber bellugar-se amb agilitat. El documentalista haur
de dominar noves tcniques o codis detiquetatge i presentaci de la informaci, per
exemple, per assistir al professional de la informaci en modalitats com el
periodisme de dades. El seu domini de la cerca a la xarxa li haur de permetre
arribar all on el redactor no pot per una falta despecialitzaci en aquest camp. De
la mateixa manera, el dissenyador, director dart o crrec similar, garantir en
aquestes empreses que el producte final tingui una qualitat i una coherncia
visuals. Amb tot, els entrevistats conjuguen aquests verbs en futur, perqu no s
com que es treballi aix als mitjans davui.
Tasques clssiques com la del fotgraf, el maquetador, leditor de peces de
televisi o el corrector lingstic, entre altres, ja estan avui assumides pels redactors
en determinats mitjans. Molts periodistes documenten les seves informacions,
obtenen les imatges que les acompanyen, dissenyen les seves pgines i decideixen
les imatges que han dincorporar-hi, escriuen els texts i sautocorregeixen,
tradueixen si sescau el material procedent de la premsa estrangera o editen les
imatges de les seves peces...
Hi ha experts que sostenen que certs canvis shan de veure com disfuncions del
nou model. Des del seu punt de vista, aix s el que succeeix quan els fotgrafs
integrats en les redaccions han delaborar, sense el suport dels periodistes,
continguts audiovisuals destinats a les edicions digitals dels diaris. O quan els
cmeres de televisi no pas els ENGs han de substituir els redactors en rodes de
premsa o actes considerats descassa rellevncia. I s que, com es veur ms
endavant, la polivalncia i la capacitat multimdia defineixen el nou periodista,
alhora que exclouen el professional tradicional de lactual sistema de producci en
les empreses ms modestes, petites, joves o dinmiques. s ms que una tendncia,
s una modificaci essencial.
Les empreses on encara conviuen tots dos perfils han fet un esfor en matria de
formaci per tractar duniformitzar els coneixements de tots els membres de la
redacci. Per, en opini de diversos entrevistats, molt aviat els professionals de les
redaccions, a ms de conixer les eines bsiques del periodisme digital i
desenvolupar aptituds multimdia, hauran de tenir coneixements en SEO, SEM,
analtica web, etc. per rendibilitzar millor el seu treball. Col!lectius professionals,
institucions relacionades amb el sector... ja organitzen cursos destinats a
laprenentatge daquestes disciplines.
Fet i fet, el coneixement de les audincies a travs de ls daquestes eines i
tcniques esdev cada vegada ms central en laspecte de la competivitat econmica
dels mitjans de comunicaci. Aquest domini orienta en bona mesura els continguts
! 34
i les estratgies comercials, la popularitat dels periodistes entre el pblic, dels
continguts generats pels mateixos redactors (en la lnia del personal branding)...
La investigaci en aquest mbit es dirigeix a perfeccionar els instruments per
radiografiar amb una major exactitud les audincies. El fet de saber qui llegeix qu,
per qu ho fa, on ho fa, quina s la seva edat i sexe, etc. pot ser determinant per
establir les estratgies correctes.
Prcticament tots els experts consultats, independentment del lloc que ocupen
en les seves respectives organitzacions, han subratllat la importncia de la formaci
continuada per al personal. Aquesta acci val per recuperar per al nou entorn
digital aquells periodistes que han pogut quedar-se endarrerits pel que fa als seus
coneixements o habilitats tecnolgics. Tamb per adaptar-se a uns canvis que es
desencadenen a una gran velocitat, amb implicacions directes sobre la productivitat
i la competivitat de les companyies. Quant als periodistes de font al servei
dempreses o entitats amb una funci social, tamb han de ser capaos de
comprendre i interactuar amb garanties dxit amb els actors que intervenen en uns
contexts socials cada cop ms complexos, amb unes xarxes de comunicaci ms
sofisticades.
Fins i tot les empreses ms petites ja precisen de companyies o de professionals
prestataris de serveis auxiliars. Els volen per adquirir i reelaborar informaci per a
qualsevol suport i en qualsevol format, per nodrir-se de material grfic, per efectuar
tasques de correcci o traducci, etc. Aix est passant en lactualitat en alguns
diaris estatunidencs, que en poc temps han augmentat de forma significativa la
compra de peces escrites per freelancers. Valgui com a exemple el de The Seattle
Times, publicaci nordamericana que ha incrementat del 2% al 20% el volum
dencrrecs fets a aquests professionals. No seria estrany que a curt termini les
grans empreses haguessin doptar per aquesta mateixa soluci, en especial si
continuen contraient-se les seves plantilles al ritme que ho estan fent en el present.
Aquesta prctica ha motivat la proliferaci de periodistes que, com passa a
lAmrica Llatina, sobreviuen combinant diverses feines complementries, amb la
sensaci de desemparament que aix genera.
Un element vital per a la supervivncia dels mitjans, la publicitat, sha vist
notablement afectat pels canvis derivats de la mltiple crisi. Les empreses
periodstiques han sofert la caiguda danunciants en un pas en qu, en temps de
dificultats econmiques, la publicitat es compatibilitza com una despesa i no pas
com una inversi destinada, precisament, a combatre el descens de les vendes.
Per, a ms, la digitalitzaci ha implicat un canvi de mentalitat en lanunciant.
Internet propicia que qualsevol ciutad es converteixi potencialment en prescriptor
en la seva accepci ms clssica, o b en el detractor ms convincent de
qualsevol producte. Les opinions en un frum a favor o en contra dun determinat
servei o dun b de consum poden tenir, fins i tot, un major impacte, positiu o
negatiu, que qualsevol tcnica tradicional. Una idea daquesta sobtada
democratitzaci de la comunicaci, de la potencialitat del consumidor com a agent
actiu en el consum, la donen els milers de blocaires amb enormes audincies, els
quals estan desplaant alguns mitjans tradicionals en la seva missi dintermediaris
gaireb exclusius de missatges amb carcter comercial o informatiu.
La comunicaci comercial, lxit de la qual est basada en el prestigi, intenta
convertir el client en prescriptor. Si fa no fa, el periodisme actual fa el mateix. Els
! 3S
anunciants i els mitjans han ents que la societat est conformada per comunitats
dinters. Si saben gestionar-les b ser tils, vehicular els seus gusts, preferncies i
necessitats, formaran part de la seva vida, seran imprescindibles i aconseguiran la
fidelitat dels ciutadans i el seu comproms per potenciar la marca. Per aquesta ra,
els anunciants tendeixen a singularitzar els seus anuncis en funci del mitj i del
seu tipus daudincia. Fins i tot les multinacionals combinen el model clssic de
campanya, amb els seus missatges homogenis i inconfusibles, amb aquestes noves
frmules ms individualitzades. Les petites i mitjanes empreses, en teoria ms
gils, han de fer-se visibles en un panorama comunicatiu sotms a una enorme
atomitzaci. El mateix es pot dir de tota mena dentitats, organismes i institucions.
La Web s igualment un bon aliat per als emprenedors: elimina despeses i permet
una difusi i un abast universals.
Els conceptes de la singularitat comercial i del valor afegit fan pensar a alguns
dels participants en aquesta investigaci que augmentar la rellevncia de
productes com els publireportatges i altres variants ms sofisticades, elaborats per
periodistes perqu precisament ells sn experts en el processament i elaboraci de
continguts.
Alhora es treballa en la millora de les estratgies i les eines per assolir uns
beneficis tangibles de la publicitat a la xarxa, un dels grans problemes que encara
cal resoldre, perqu, malgrat tots els avenos aconseguits en els darrers exercicis,
els ingressos digitals encara estan lluny dels obtinguts amb el paper. La gesti de la
publicitat offline oferia i encara ofereix avui bons marges de benefici, mentre que la
modalitat online, que requereix una major inversi de temps, proporciona un
rendiment inferior. Tamb lanaltica web pot oferir respostes per a les preguntes
sobre posicionament i efectivitat pendents.
La reducci de les plantilles, aix com el canvi de paradigma que ha suposat la
digitalitzaci, ha comportat altres efectes i riscos. Un daquests perills, segons molts
entrevistats, s el que representa per a la qualitat de la informaci la manca de
recursos i el consegent increment de les tasques que recauen sobre els redactors.
Tot i que la majoria admet que sevita rebaixar els estndards clssics, unes
condicions de producci menys favorables acaben per afectar-los. Les rutines shan
modificat: es treballa amb plantilles redudes que, a ms, sovint han dabastir de
continguts el web, les xarxes socials, etc. La immediatesa dInternet, la rapidesa
amb qu circulen els continguts i, sobretot, amb qu els mitjans volen publicar la
informaci no sempre garanteixen que les notcies puguin ser contrastades amb el
rigor exigit pel periodisme. s significatiu lincrement de peces inexactes, duna
certa rellevncia des del punt de vista de limpacte en laudincia, que shan difs
darrerament en Internet i que han hagut de ser esmenades o desmentides. Per als
entrevistats, un estudi de carcter empric en aquest aspecte vindria a confirmar el
que els sembla una evidncia.
Els mitjans impresos, amb unes audincies conformades majoritriament per
lectors duna certa edat, no tant per nadius digitals, sesfora per evolucionar cap a
un producte de carcter interpretatiu. Per encara no se sap amb certesa quina ser
levoluci daquesta tendncia. Els entrevistats recorden que la majoria dedicions
digitals de rotatius convencionals no podrien sobreviure sense lexistncia de les
respectives versions en paper. Se sap que el diari tradicional no pot competir en
immediatesa en aquest terreny, ra per la qual els experts pensen que la concepci
! 36
daquest suport canviar profundament. Les modificacions, per exemple, es
donarien en la freqncia de publicaci. Aix s, abans potser caldria que es
consolids el model de negoci dels mitjans digitals.
Les redaccions shan vist obligades a limitar les seves cobertures informatives,
fins al punt que una de les eines tradicionals de relaci amb els mitjans, les rodes de
premsa, estan sent relegades a situacions molt especials. En lextrem oposat, els
entrevistats confirmen que els mitjans disposen ara de menys espai i pressupost
per treballar en informacions prpies, ms enll de lagenda oficial.
Aquesta redistribuci de funcions ha repercutit en un major volum de feina per
als gabinets de comunicaci dinstitucions i organitzacions, afectats per lescassesa
de recursos caracterstica del sector. A hores dara, els mitjans no deixen de
demanar-los material el qual ha de ser subministrat en diversos formats per
adaptar-se a les especificitats de diferents plataformes, contactes per elaborar
peces informatives, etc. En definitiva, els mitjans hi veuen una manera segura i
eficient dobtenir continguts sense necessitat de distreure recursos propis.
Tanmateix, els gabinets de comunicaci han vist limitada la seva capacitat de
reacci davant dinformacions inexactes i la possibilitat dinterlocuci amb els
mitjans, integrats per plantilles sovint inexpertes i amb una considerable mobilitat
entre seccions per les actuals necessitats de producci.

Lntre |a po||va|nc|a | e| retorn a| canon

Tant si treballa en un mitj convencional com si ho fa en un gabinet de
comunicaci, el nou perfil del periodista avana cap a una major polivalncia. Aix
no significa que vagin a desaparixer els redactors experts en un suport, un tema,
una zona, etc. Per, per als participants en aquest informe, s indiscutible que les
empreses sol!liciten professionals ms verstils, multimdia, etc. A les
competncies clssiques, ara cal afegir un bon coneixement i una gesti
encertada de les xarxes socials, el domini de langls i, si s possible, altres
idiomes, etc. La globalitzaci afecta les fonts, els relats, la competncia i, en
definitiva, el dia a dia de nombrosos redactors que treballen a Catalunya.
En realitat, el coneixement de langls ha deixat de ser un valor afegit, com s que
ho serien el fet de parlar i llegir alemany, rus, francs, rab o xins, llenges que
obren portes a contextos informativament propers i altament productius. No
obstant aix, si no es t un gran domini de langls, les possibilitats de treballar a
lestranger es redueixen drsticament. Es podria trobar feina, per exemple, en
pasos de lAmrica Llatina, on no hi ha aquesta barrera, per, en general, el seu
mercat s ms precari que el catal, fins i tot a nacions emergents com el Brasil.
La valoraci de lexperincia s una qesti certament controvertida; sels
reclama als joves, que per una simple qesti dedat no en poden tenir gaire, i en
canvi no s tinguda en compte en el cas dels professionals ms madurs, que podrien
compensar aix carncies en els idiomes, la tecnologia, etc. De nou, emergeix la
paradoxa del periodista impossible: el representant del perfil ideal ha de saber
vries llenges, ser preferentment nadiu digital per alhora acumular una gran
! 37
experincia i comptar amb les aptituds multimdia i polivalents que reclama el
mercat. En fi, impossible.
I, tot seguint en aquesta lnia, els entrevistats encara afegeixen un altre
component que complica la situaci: lespecialitzaci temtica, percebuda com un
factor clau de diferenciaci i competivitat professionals. De fet, hi preval la visi
segons la qual el futur del sector obliga a acceptar una absoluta atomitzaci en qu
es combinaran tots aquests ingredients fins arribar a un mercat conformat en bona
mesura per empreses que oferiran productes dinformaci o entreteniment o una
combinaci de totes dues coses dirigits a col!lectius molt concrets: advocats,
interessats per la gastronomia, seguidors dun esport, etc. Als Estats Units ja es
parla en aquest context de boutiques, petites firmes de comunicaci formades per
pocs professionals molt focalitzades en una rea.
La principal via daccs a les empreses convencionals i de nova creaci
continua sent la relaci establerta a partir de les prctiques universitries portades
a terme per laspirant al mitj en qesti. Lestada del becari a la companyia s una
de les poques possibilitats dobtenir posteriorment un lloc en aquesta indstria,
interpreten els entrevistats. La coincidncia en aquest aspecte s enorme: la
majoria dels professionals que shi incorporen ho fan amb un bon nivell dangls i
amb els coneixements digitals adequats. Les principals mancances detectades pels
seus caps i responsables jerrquics tenen a veure amb qestions intangibles, de
fons, prpies dels trets constitutius de lofici: manca de curiositat, escassa iniciativa,
poca cultura general i, sobretot, una desorientaci preocupant pel que fa al
seguiment de lactualitat i a la funci social del periodista. A aquesta llista de
greuges, es pot afegir la ignorncia de les tcniques i rutines prpies de lofici, com
el contacte habitual amb el carrer o el contrast de fonts. Els experts lamenten que
molts dels nous redactors en tinguin prou amb les dades que trobat a la xarxa.
Tamb es queixen per la incapacitat de certs joves periodistes a lhora de
discriminar les informacions certes de les falses que corren per la Web. I per una
obsessi per la primcia molt mal entesa que acaba repercutint en la qualitat dels
continguts. A parer dels experts, el fet que molts dels professors que han tingut
aquests joves a la facultat no hagin exercit mai el periodisme o que hagin deixat de
fer-ho fa anys explicaria algunes daquestes disfuncions. Daquesta manera,
afegeixen els entrevistats, perillaria la funci dels professionals, lobligaci dels
quals va ms enll de dissenyar un sofisticat mecanisme de captaci i rebot infinit
de continguts.
Moltes de les fonts consultades afirmen que la formaci hauria de basar-se
encara ms en laprenentatge de les tcniques tradicionals de lofici, per exemple,
en el periodisme dinvestigaci i en el tractament en profunditat dels fets rellevants.
Tot i lloar el domini de la tecnologia digital dels aspirants a aconseguir feina als
mitjans, nombrosos entrevistats aclareixen que el pes daquestes mteries hauria de
ser inferior al que haurien de tenir aquelles assignatures amb un marcat carcter
humanstic, disciplines com la histria, leconomia o el dret. I una de les
deficincies ms criticades es refereix a lescriptura, un problema que satribueix a
una escassa cultura literria, a la manca de lhbit de llegir. Alguns entrevistats fins
i tot troben a faltar en els joves un major domini dels recursos expressius a escala
oral, perqu creuen que no saben parlar en pblic. El poc inters de molts dels nous
professionals per seguir els mitjans de comunicaci, fins i tot els propis,
desconcerta els experts. Aquest extrem desemboca en un insuficient background.
! 38
Aquestes consideracions no es contradiuen amb lopini daquells que pensen
que, en un context com lactual, els nous periodistes harien de formar-se tamb en
conceptes elementals de gesti empresarial, els quals els podrien obrir el cam de
lautoocupaci. El mateix passaria amb la formaci relacionada amb la informtica,
ms enll de disciplines com lanaltica web i el SEO, especialment en la construcci
deines tecnolgiques, aplicacions i serveis per a dispositius mbils, etc., un camp
del qual sespera un gran desenvolupament.
Un altre suggeriment fora freqent expressat pels especialistes sondejats
consisteix a potenciar a les facultats lestudi de lanomenat periodisme de fonts,
perqu estan convenuts que, dacord amb el desenvolupament del mercat, els
gabinets de premsa i comunicaci adquiriran un major pes, un pes que en el
present ja s elevat. Tamb shan escoltat recomanacions perqu es recuperi el valor
de la paraula, amb lobjectiu que els nous professionals entenguin la comunicaci
no com un fi sin com una eina de servei, ms enll de la cerca de la notorietat.
Els experts resolen que el mn acadmic i el mn professional caminen en
paral!lel, amb velocitats diferents i en condicions i segons regles de funcionament
tamb distintes; caldria, doncs, una major convergncia de les orientacions, els
interessos i les necessitats dels uns i els altres per evitar conflictes, vicis i inrcies
nocives.

Un marge de man|obra a[ustat

Una de les primeres constatacions a les quals han arribat diversos entrevistats en
reflexionar sobre lactual situaci de la indstria periodstica s que el nombre de
graduats en qualsevol de les especialitzacions de la comunicaci ofertes per les
universitats catalanes s excessiu. Ning no culpa aquests centres de la greu crisi
del sector, per s que aclareixen que en un context com aquest no sembla lgic
continuar enviant al mercat un flux tan abundant de professionals, la majoria dels
quals no podran exercir la professi. Si ms no, com sentenia fins ara.
Molts dels especialistes qualifiquen durgent la necessitat darribar a un acord
per redimensionar loferta destudis a partir de la realitat del mercat. Sigui com
sigui, si es compara amb aspectes de la crisi tan greus com la caiguda dels ingressos
per publicitat o les conseqncies de la reconversi de les grans empreses, aquest
no sembla ser el principal dels esculls a superar. La recessi deixa uns marges de
maniobra molt ajustats i, a ms, no ha comenat a remetre.
Darrerament shan dipositat moltes esperances en el jaciment digital com a
sortida per a alguns dels centenars de periodistes aturats al pas, no obstant aix,
els entrevistats alerten que aquesta opci tamb presenta dificultats. Aix, avisen
que les frmules per obtenir rendiment a Internet, tot i haver millorat, encara no
sn massa clares. En tot cas, aconseguir una posici ptima a la xarxa s un bon
punt dinici. Des de lmbit de la publicitat es creu que, quan leconomia es
desbloquegi, la Web sacabar de consolidar com una plataforma potent per a la
publicitat i, per extensi, perqu els mitjans informatius i altres serveis associats
funcionin com a negocis amb autonomia.
! 39
Tot basant-se en aquests fonaments, bona part dels entrevistats assegura que
lautoocupaci individual o cooperativa permet tirar endavant projectes
periodstics digitals que no es podrien edificar de cap altra manera. Per exemple,
poden ser sostinguts a travs de modalitats com el crowfunding, finanament
col!lectiu o micromecenatge. Les iniciatives digitals es poden complementar amb
adaptacions o produccions audiovisuals creades especficament per a la xarxa, el
contingut de les quals, en aquesta ocasi, no t per qu ser temtic, addueixen els
entrevistats amb ms experincia en aquest suport. En resum, els experts
sentencien que aquestes sn oportunitats propiciades per les noves tecnologies que,
si sn explorades convenientment, poden originar un tomb en positiu de lactual
situaci.
Una de les rees ms prometedores s la dels dispositius mbils, i ms encara en
un territori on est emplaada la capitalitat mundial daquesta indstria, a
Barcelona. Molts dels entrevistats confien que aquest terreny experimenti un
profund desenvolupament a curt termini. Internet tresoreja milions de dades de
tota mena, perfectament fiables i tils, que han estat bolcades durant anys per
institucions i organismes variats. Aquesta matria primera pot contribuir a la
popularitzaci del periodisme de dades, una frmula amb un cert recorregut en
pasos com els Estats Units i que tot just ara sest comenant a assajar a Catalunya.
Segons els professionals consultats, tant en un camp com en laltre caldr m
dobra. Si aquestes feines sn encomanades a periodistes ja en actiu, shauran de
reciclar. En cas contrari, es podran crear nous llocs de treball? Els especialistes no
ho tenen clar.
Ara per ara, les empreses ja saben que s imprescindible fer-se visibles i resultar
singulars en un autntic oce conformat per milions demissors a escala mundial. A
ms, en la dimensi qualitativa, els mitjans de comunicaci han de combatre la crisi
de confiana incentivada des despais digitals com ara els blocs i les xarxes socials.
Els periodistes aptes en aquest front sn els que millor poden ajudar-los a sortejar
dificultats tan agudes com aquestes. Les companyies en sn conscients. I igualment
veuen que tard o dhora els necessitaran, dins de les seves plantilles o com a
col!laboradors externs.
Comena a haver-hi organitzacions de redudes dimensions que aporten
solucions a aquest tipus de problemes. De fet, estan capacitades per prestar un
servei de comunicaci integral, per exemple, per a petites i mitjanes empreses, les
quals no disposen de cap departament centrat en aquesta activitat en la seva
estructura. Curiosament, la crisi, que pressiona econmicament companyies
daquesta naturalesa, com ara comerciants de proximitat, ajuda els experts en
comunicaci a tenir feina, ja que els assessoren i orienten a Internet, les xarxes
socials, etc.
Els entrevistats sn categrics en aquest punt: la comunicaci empresarial i
institucional encara ser ms destacada que en el present, ra per la qual caldran
gabinets de comunicaci i altres models dorganitzaci que siguin capaos de donar
ms serveis que no pas els que presten els actuals, perqu les necessitats no seran
les tradicionals. En aquests gabinets savanar cap a la hibridaci entre les
diferents branques de la comunicaci, de manera que els seus treballadors seran
hbils en els seus moviments per la xarxa, tindran capacitat de mediaci, compliran
amb el comproms dassumir sense traumes qualsevol tasca editorial o dorganitzar
! 40
dun mode integral tot tipus desdeveniments. I qu necessiten aquestes firmes?, es
preguten els experts. La resposta s: periodistes que se sentin cmodes tant jugant
el paper del relacions pbliques com el del redactor solvent en una determinada
matria. Independentment de la crisi, la qual condiciona la dimensi de qualsevol
projecte, aquests nous gabinets no precisarien duna gran estructura. Operarien
preferentment circumscrits a mbits geogrfics acotats i amb professionals
polivalents i bons coneixedors del territori.
Un altre nnxol docupaci que vaticinen els entrevistats est vinculat a les
possibilitats de les denominades empreses auxiliars de serveis, molt necessries per
compensar les abundants necessitats dunes companyies tradicionals amb unes
estructures cada cop ms primes. Sn tamb petites firmes amb professionals
igualment polivalents, amb les aptituds imprescindibles per produir i/o gestionar la
cobertura desdeveniments, el material grfic, la correcci i traducci de textos, etc.
Les noves oportunitats laborals motiven que determinats periodistes puguin
organitzar-se i presentar-se com a formadors de col!legues, dagents empresarials o
poltics, etc., en matries com les noves tecnologies o la comunicaci en un sentit
molt ampli. La comunicaci s un valor a lala. Els entrevistats demanen que no
soblidi el fet que els professionals segueixen sent insubtitubles en nombrosos
espais, per a abundants accions, amb mltiples tasques...
Ms enll de les xifres globals o de les informacions dactualitat sobre
tancaments de mitjans, acomiadaments de periodistes, etc., hi ha experts que
troben a faltar una radiografia que mostri de la manera ms clara possible quines
sn les condicions laborals dels professionals que exerceixen a Catalunya. Aquest
estudi es podria complementar amb un altre lobjectiu del qual seria conixer la
salut laboral dels periodistes catalans, un extrem que a la fora influeix en la
qualitat de la informaci.

Lxperts entrev|stats

Carles Ayats, director editorial del Setmanari de lAlt Empord i president de
lAssociaci Catalana de la Premsa Comarcal.
Davi Bassa, periodista dinformatius de TV3, president del Grup de Periodistes
Barnils i impulsor de lObservatori Crtic dels Mitjans de Comunicaci Media.cat.
Tatxo Benet, executiu del grup Mediapro.
Llus Bou, director del Singular Digital.
Ddac Boza, periodista, exdirector de La Malla.
Vicent Canet, periodista freelance, Secretaria de Gabinets de Comunicaci del
Sindicat de Periodistes de Catalunya
Germ Capdevila, exdirector de Catalunya Today, emprenedor i editor del
digital per a iPad Esguard.
Xavier Capdevila, productor audiovisual de Lavnia i professor universitari.
Daniel Condeminas, consultor en comunicaci.
Quim Cuixart, director de Coordinaci i Gesti de la producci a TVE
Catalunya i professor universitari.
! 41
Llus Gendrau, editor del grup Enderrock i president de lAssociaci de
Publicacions Peridiques Escrites en Catal.
Josep Gifreu, professor universitari.
Sal Gordillo, cap de continguts digitals dEl Peridico de Catalunya.
Jordi Juan, director de lagncia de comunicaci InterMdia.
Francesc Llobet, realitzador de TV3 i deg del Col!legi de Comunicaci
Audiovisual de Catalunya.
Josep Mart, secretari de Comunicaci de la Generalitat i professor
universitari.
Xavier Martnez Chico, exsecretari general de redacci dEl Peridico de
Catalunya.
Javier Mrida, director de Rdio Barcelona-SER.
David Mir, cap de la secci de Poltica de lAra i professor universitari.
Paco Niebla, periodista de lagncia Efe.
Francesc Orenes, responsable de logstica del Gabinet de Comunicaci del
Futbol Club Barcelona.
Vicent Partal, editor de Vilaweb.
Alfonso Pena, director general de lAssociaci Empresarial de Publicitat.
Marc Puig, director de Comunicaci i Atenci Ciutadana de lAjuntament de
Barcelona.
Eduard Pujol, director de RAC1.
Francesc Robert, Director dOnda Cero i Europa FM a Catalunya i secretari
general de lAssociaci Catalana de Rdio.
Vicent Sanchis, editor dEl Temps i professor universitari.
Vicen Sanclemente, redactor de TVE Catalunya i professor universitari.
Adam Sed, cap del Gabinet de Premsa de la Fira de Barcelona.
Jaume Serra, director de continguts de la SER a Catalunya.
Francesc Valls, responsable de la delegaci lEl Pas a Catalunya.
scar Velasco, cap de comunicaci de Creu Roja Barcelona.

! 42
CCNCLUSICNS

El material exposat fins aqu permet sistematitzar una srie de conclusions que, en
aquest cas, estaran formulades de manera que cadascuna delles evidenci la
possibilitat de desenvolupar algun curs despecialitzaci per a periodistes que
vulguin actualitzar la seva formaci o buscar noves oportunitats. O b de reorientar
el programa que ja sest impartint per part del Col!legi de Periodistes de Catalunya
amb aquesta mateixa finalitat.
Terics i acadmics, contagiats per lestructura de determinats referents
internacionals The New York Times, The Guardian, etc. i per unes intucions
poc fonamentades en el present del sector catal, parlen duna abundncia de nous
perfils professionals en el periodisme que no t res a veure amb la situaci real que
descriuen els experts entrevistats per a aquest informe. Aix, certs professors i
conferenciants compareixen en congressos, jornades i trobades universitries per
lloar figures tan diferents entre si com les del verificador dinformaci o el
periodista de dades. En canvi, de forma unnime, les desenes despecialistes que
han participat en aquesta recerca desmenteixen que es tracti doficis amb
implantaci en el territori. I aix que sn tils, sens dubte. Per, de fet, el sentit de
les seves explicacions s loposat. Tots ells repeteixen un concepte clau per entendre
el periodisme al pas: polivalncia. Treballi on treballi, el professional de la
informaci del present ha de complir amb una srie dobligacions ms extensa i
abundant que en cap altre moment. Si el periodista no compta amb els
coneixements adequats en tecnologia, fases productives, etc., sha dactualitzar.
Curiosament, en el cas dels professionals novells, els especialistes hi troben a faltar,
en canvi, una dimensi intel!lectual, humanista i de comproms per lofici superior.
Sigui com sigui, algunes de les missions a les quals es refereixen els acadmics sn
tan temptadores que es van convertint en bones vies per reciclar-se
professionalment. Amb tot, aquesta reconversi tindria ms opcions de
materialitzar-se a travs de la polivalncia una altra tasca extra per al periodista
que mitjanant la implantaci dun nou perfil en lempresa. En algunes ocasions,
com ara en el periodisme de dades o en els anomenats newsgames vdeojocs en
qu sapliquen els principis periodstics, sobre temes dactualitat, amb vocaci
documental, etc.+!hi ha la possibilitat de crear petites companyies que, des de fora,
proveeixin de continguts els mitjans convencionals. El periodista-conferenciant s
una altra tendncia internacional de difcil introducci a Catalunya, per les
dimensions del mercat i pel redut marge per escollir temes amb el potencial
suficient per assegurar un mnim dintervencions que faci rendible aquesta
activitat. Costa dimaginar-se aquesta sortida ms enll de la funci de complement
espordic.
Nombroses tasques que avui porten a terme als mitjans de comunicaci perfils
ms aviat tcnics o fins i tot cientfics informtics, enginyers, fsics, etc. podrien
ser assumides amb naturalitat pels periodistes. Aix, els actuals especialistes en
analtica web, s a dir, els professionals encarregats de recopilar, avaluar i explicar
les dades obtingudes dInternet amb la finalitat doptimitzar ls de la pgina web
! 43
de lempresa informativa, rarament sn periodistes. Provenen daltres camps, ra
per la qual, a posteriori, han hagut dentendre lessncia i la mecnica dun ofici
que no s el seu. Les veus autoritzades consultades al llarg daquesta recerca
conclouen que resultaria ms eficient complementar la formaci de periodistes
perqu aquesta labor fos competncia seva. I exactament el mateix es pot afirmar
dels empleats que treballen per posicionar idniament el mitj als motors de cerca
de la xarxa, especialment a Google all conegut com SEO i SEM.
Lemprenedoria es presenta com una soluci, si ms no parcial, a la complicada
situaci que travessen mltiples sectors, entre ells, el del periodisme. Sens dubte, el
potencial de lautoocupaci s superior ara que en poques anteriors, per exemple,
abans de leclosi digital, quan no es podien crear apps i tampoc no es parlava
dstart-ups tecnolgiques. Els experts que han donat el seu parer per elaborar
aquest informe hi estan dacord. Tanmateix, les empreses necessiten, a ms de
bones idees que les impulsin, una base slida. Doncs b, tradicionalment la
formaci en aquest terreny, el de lempresa i, en conjunt, el de les nocions
fonamentals de leconomia i el dret, no ha estat la idnia, segons indiquen aquests
mateixos especialistes. Per aquest motiu, convindria reforar els coneixements que
tenen en lactualitat professionals de la informaci que podrien endinsar-se en
aquest camp per superar les dificultats que viuen. Les facultats de comunicaci hi
estan treballant per resoldre aquesta mancana. Amb tot, per a aquells que ja van
acabar els seus estudis universitaris, aqu sobre una excel!lent oportunitat per ser
ms competitius.
La comunicaci corporativa i les activitats associades a ella, incloent la gesti
de lentorn 2.0 a travs de figures com la del community manager, el social media
manager i altres similars amb atribucions prcticament coincidents, shan erigit en
una de les grans esperances per als periodistes que han buscat feina en els ltims
anys. Les possibilitats dentrar a treballar en un mitj convencional han minvat
drsticament, gaireb en paral!lel a linters creixent per la comunicaci en totes les
esferes, indstries i entors del present. De la poltica i leconomia a la societat i la
cultura. Aquest inters ha motivat que empreses i institucions de tota mena shagin
dotat daquests instruments. I tamb que companyies independents hagin pogut
prosperar al marge dels grans gabinets de premsa, tot funcionant com a agncies de
comunicaci autnomes. La polivalncia que recorre transversalment el sector del
periodisme tamb sha ests fins la comunicaci corporativa i les relacions
pbliques. De manera que els empleats daquestes firmes han anat sumant
competncies a les seves tasques clssiques. Aquesta rea ha madurat enormement.
No obstant aix, els experts interrogats per a aquesta investigaci observen la
necessitat daprofundir en la comunicaci corporativa local. s a dir, des del seu
punt de vista qualificat, cal preparar professionals que, a ms de ser competents en
aquesta feina, dominin la comunicaci de proximitat. I ms tenint en compte la
riquesa daquest panorama local i comarcal a Catalunya.
Determinades indstries culturals, especialment aquelles que, a diferncia del
cinema o de la televisi, no estan clarament associades a uns estudis universitaris
que els proporcionin m dobra formada especficament per a aquests mbits,
necessiten professionalitzar-se. Com a mnim, els experts consideren que ho
haurien de fer en alguns trams de la cadena de producci i distribuci. En sn bons
exemples les indstries discogrfica i dels videojocs, entre altres, activitats en qu
moltes tasques vinculades a la comunicaci, per manca de maduresa, sn exercides
! 44
amb millor voluntat que resultat pels mateixos creadors o per individus propers,
sovint familiars. bviament, en la majoria docasions es tracta de subjectes que
actuen sense els coneixements adequats per treuren el mxim profit i rendiment.
La tesi doctoral de la investigadora Irene Colom, titulada La comunicaci al servei
dels grups de msica. Estratgia en mrqueting i aplicaci de la comunicaci en el
pop i el rock en llengua catalana i presentada aquest mateix curs a la Facultat de
Comunicaci Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, demostra amb dades
recents aquesta carncia profunda en el sector musical catal.
Activitats com el turisme cultural o el mrqueting digital figuren en la majoria
de llistes on es relacionen les ocupacions amb ms futur. Ni una ni laltra pertanyen
al conjunt de tasques que habitualment porten a terme els periodistes. De fet, per a
totes dues ja existeixen estudis que formen professionals amb aquesta orientaci.
Per el seu xit pot acabar beneficiant els informadors. O sigui, una progressi
favorable en treballs com aquests tard o dhora acabar repercutint favorablement
en la demanda de periodistes. La vessant comunicativa de totes dues activitats s
indubtable i si els gestors daquests subsectors troben professionals de la
informaci capaos dajudar-los a aconseguir els seus objectius, podran incorporar-
los a les seves estructures o, alternativament, contractar-los com a col!laboradors
per a encrrecs ms concrets. Aquesta connexi entre indstries limtrofs potser s
encara ms evident en la publicitat. En una era en qu els anuncis clssics estan
cedint terreny davant de noves formes de promocionar productes i serveis, tant en
el mn digital com en el real o tangible, les empreses necessiten talents per
construir histries amb potencial comercial. I les histries han estat sempre un dels
punts forts dels periodistes. La distncia entre la comunicaci corporativa entesa a
la manera clssica i aquesta nova missi s escassa; les oportunitats per als
periodistes, abundants.
La logstica s la gesti del flux de matries primeres, de productes, de serveis i
tamb dinformaci al llarg de tota la cadena de producci i subministrament dun
b, una acci... Es pot entendre la logstica, doncs, com la gesti de totes les
operacions que busquen garantir la disponibilitat dun determinat element
producte, servei, informaci en els temps i la forma ptims. La gesti de la
informaci associada a un producte s cada vegada ms important en la logstica i
en la consideraci final de la qualitat dun producte o un servei. En canvi, aquest
component encara no forma part de lensenyament convencional. No se nhaurien
de cuidar ni els estudis denginyeria ni els de mrqueting, sin els de comunicaci,
ja que lessncia daquesta activitat s daquest rang. I consistiria a esbrinar quins
sn els criteris dels fluxos dinformaci associats a la qualitat dun producte o
servei. Per aix, seria profits incorporar aquesta gesti a la formaci de
determinats periodistes que ajudessin les organitzacions a agilitzar el seu
funcionament, intern i extern. En realitat, ja hi ha empreses i institucions que
sol!liciten a experts en comunicaci que assessorin els seus professionals en aquesta
rea. La proposta que aqu es formula pretendria formalitzar aquesta tendncia i
capacitar periodistes en aquesta tasca cada vegada ms necessria.
El mot alumni fa referncia als antics estudiants o titulats duna instituci
acadmica, generalment universitria. Les associacions que els agrupen juguen un
paper fora destacat al si de les estructures socials daquests centres, sobretot a la
Gran Bretanya i els Estats Units. Aquestes entitats organitzen esdeveniments,
editen publicacions, recapten fons per a lorganitzaci, etc. El ms com s que
! 4S
proporcionin una varietat de serveis i beneficis als antics alumnes perqu aquests
mantinguin el vincle amb els seus companys graduats. Els col!lectius en qesti
donen suport sense interrupci als nous alumni, a travs de frums per entaular
relacions comercials amb persones que han rebut una formaci similar i que sovint
comparteixen referents. Aquesta feina est altament professionalitzada en lmbit
anglosax, fins a lextrem que hi ha estudis especfics. En canvi, a lEstat espanyol, i
concretament a Catalunya, aquest terreny roman prcticament verge. Lafinitat
entre les activitats que porten a terme els responsables daquests departaments i les
competncies periodstiques, en especial aquelles que giren al voltant de la
comunicaci corporativa, s clara. Per aquesta ra, una formaci extra permetria
als professionals de la informaci dedicar-shi amb unes certes garanties dxit.
Sens dubte, aquest s un nnxol emergent en termes absoluts. Si locupen aquells
que, per les habilitats que posseeixen, estan millor preparats, totes les parts
implicades obtindran el corresponent benefici.
!"#$%&'()*#&+,-.
/(0$12&34$5
6$1$&+7#,%
8179-$#-&:,7;$(
3)#797&6<1$5
^:

Níxols D'ocupació Per A Periodistes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Níxols D'ocupació Per A Periodistes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

!"!#$%&'()$+,-.

You might also like