Un home de linterior Lescola El que recordo avui del meu pas per lescola, em sembla molt lluny en el temps

i, de fet, aix s. Quan jo vaig comenar a anar-hi tenia sis anyets. Aleshores les mestres totes eren monges i lescola era al convent delles. Al meu cap conservo el record de com era laula all on feiem les classes. Era molt gran, tal vegada em semblava gran perqu jo era petit, el stil a una alada important. Era al primer pis del convent i tena tres finestrals que miraven al carrer. Ara ja no hi s aquest edifici perqu el varen enderrocar als anys vuitanta per fer-hi un bloc de pisos.A aquells primers anys vaig aprendre a llegir, a fer les quatre operacions i molta histria sagrada. Del llegir he de dir que no ha sigut per jo una gran afici perqu les meves lectures no han sigut gaire nombroses i sempre de temes lleugers, com potser novel.letes de loest i altres semblants. A la feina, com s clar, si que mhavia de concentrar fora en tota la paperassa pel fet de que, com sabeu, els doblers sn una qesti seriosa. B, tornant al moments de la meva escolaritzaci, i perqu us faceu una idea de quan jo vaig comenar a anar encara no havia acabat la guerra per, pel que feia a nosaltres al.lots, no ens adonavem de tot el rebombori que hi havia que, per altra banda, al poble no era gaire. Anavem nins amb nins i nines amb nines, que era el que s feia per tot arreu, separar a les persones segons el gnere de cadascun. Certament varen sser aquells, i els propers vinents, temps de moltes mancances per aix, com es diu, ja s un altra histria perqu a aquells temps no coneixiem altra manera de viure i semblava el que feiem el ms normal quan molt ms tard varem descobrir que hi havia hagut gent que ho va passar molt malament, de bo i de veres. B, deixar aquest cam per no semblar-me a lavi Cebolleta contant les seves batalles i tornar agafar el fil del records del meu pas per lescola. Aquells va sser un temps al qual s varen forjar les amistats ms fermes perqu erem plegats tot el da, ara b a lescola, al carrer o casa dun o daltra.El Pep, el Joan, el Miquel i jo erem com Els tres mosqueters, amb el DArtagnan s clar, sempre teniem qualcuna de pensada per fer. No eren greus les nostres ocurrncies i moltes vegades relacionades amb un ca , un moix o altra animalet que tingussim aprop. De les nostres favorites era el fermar-lis les cames unes amb les altres perqu no poguessin crrer o b fermar-lis a la coa un fil amb una pedra per fer que la arrosegassin i cosetes aix, sempre teniem cura de no fer-los patir massa i mai les varem fer mal o al manco s el que vull pensar, que all eren com joguines per nosaltres, una mena de joc inofensiu el que feiem amb els animalons. Totes aquestes eixedes sempre les varem fer fora dhora descola. Un altra cosa potser no teniem per por a deixar danat qualque da a lescola si perqu els castics per no anar-hi eren molt forts, ja que si un da no amavem sense un motiu ben justificat havien danar-hi el dissabte tot el da i crec recordar que tamb alg va haver destar a lescola en diumenge i tot. Pel que feia a lassistncia les monges eren molt estrictes i no tenien cap tipus de benevolncia pel que no cumplia amb les normes i aix era motiu per anar vius i no sortir del solc establert. Per altra caire puc dir que aquells varen sser uns anys dels que guard molts bons records. B, no vull bravejar perqu, com sabeu hi ha dies que el meu capet no arriba a recordar gaire cosa i aprofito quan tinc les idees clares per amollar-lo i enregistrar-lo aqui.