Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

1. Recull de la seva biografia (cal incloure una fotografia A−4 de l'autor)Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris ruralsprocedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les sevesterres. Va passar la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i va estudiar elbatxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es va convertir en un gran devorador de llibres, sobretot els dela biblioteca del seu pare, on va trobar molta literatura espanyola amb obres de Pio Baroja i Valle Inclán.El 1935, es va traslladar a Barcelona, i va ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. Laseva intenció era fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT iva fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no va poder defugir la guerra: va pertànyer a labranca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalmentes va quedar. Però el van tornar a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on va escriure laseva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment vaescriure en català, llengua que va mantenir en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que va haver depatir i les dificultats per publicar que va tenir en els primers anys. De tota manera, va aconseguir, gràcies a laseva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquestreconeixement popular no va coincidir immediatament amb els dels cercles literaris i molt menysuniversitaris.Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder tornar a Catalunya, primer a Tàrregai, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, va treballar per a una agència d'assegurances i també pera una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunesde les seves novel.les policíaques i que ell havia desmentit, atès que s'havia dedicat només a fer informessense cap importància, segons les seves paraules.El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, va començar a escriure amb regularitat. Va canviarnovament de feina, va fer d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot,va continuar vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra.L'any 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que vapassar completament desapercebut. El fet de col·laborar a la revista Ariel li va permetre entrar en contacteamb altres escriptors. El 1953 va publicar el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·laEstrictament personal va guanyar el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que començaria un intensperíode com a dramaturg i que tancaria voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècadadels anys setanta.Es pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no va parar mai d'escriure i de publicar.Va provar tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, assaig... La seva bibliografia de creació va arribar a superarel centenar de títols. Però on el seu treball va sobresortir, en qualitat i en quantitat, va ser en la novel·la, ambl'explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursosque va utilitzar van ser sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Percircumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, laseva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.La seva obra és equidistant als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: elconductisme i l'existencialisme. L'element transcendent, de vegades, l'empenyia cap al simbolisme, com és araa Totes les bèsties de càrrega, considerada una de les millors novel·les del corpus pedrolià, on narra l'opressiód'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda en contrast amb una voluntat de supervivència. End'altres ocasions, el testimoniatge li va exigir un fresc fenomènic com, per exemple, es pot videnciar a Si són

roses floriran.A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre va respondre a la seva oferta, sobretotperquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel·les no van poder ser publicades en el mateix momentque les escrivia. Així, per exemple, novel·les escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es van poderpublicar fins al 1967.A partir de 1963, va comentar un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie inacabada TempsObert, de la qual va escriure onze novel·les, amb un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, unsímbol de les possibilitats infinites de realització que té cada persona i que un fet fortuït pot despertar. El cicledóna fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu − un bombardeig − modifica una mateixasituació original, que Pedrolo desenvolupa en les novelles Un camí amb Eva, Se'n va un estrany, Falgueresinforma, Situació analítica, Des d'uns ulls de dona, Unes mans plenes de sol, L'ordenació dels maons, No entenim prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen el 'primer llibre'. El 'segon llibre'incomplet, parteix de la novel.la Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que es bifurca en duesnovel·les: Cartes a Jones Street i "Conjectures", de Daniel Bastida.Atret per la novel·la de gènere policíac, tot i que no s'hi va dedicar especialment com a autor, va acabardirigint la col·lecció La Cua de Palla, d'Edicions 62, una col·lecció que va reunir els mestres del gènere comHammett, Chandler o Simenon i que va comptar amb traductors com Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany.Va ser un impulsor del gènere en català amb la intenció i la confiança que aquesta branca editorial fariaguanyar lectors en català.També el conte és destacable en la producció de Manuel de Pedrolo, tot i que no tan extens com la novel·la.Va col.laborar com a articulista en nombroses publicacions de l'època i va traduir al català molts dels autorsanglosaxons de més prestigi com William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller.Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta,no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitudcívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es va declararindependentista i va recollir aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seucatalanisme mai no es van descontradir.La seva immensa feina com a escriptor va veure's recompensada en diferents ocasions amb premis literariscom el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor deles Lletres Catalanes. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució quedurant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de junyde 1990, a causa d'un càncer, va morir a la ciutat de Barcelona.

2. Descriure el tema i l'argument.El tema del llibre es bàsicament l'amor, l'engany, la traïció i la ambició.Tot va començar un dia que en Xavier es va quedar meravellat de la bellesa de la Juna. Ella li va fer creureque s'interessava per ell. Cada tarda es veien d'amagat dels familiars de la Juna, de vegades anaven al parc,d'altres a una cafeteria o d'altres al cinema, menys els dissabtes que la Juna havia d'anar a visitar una amigaseva invalida. Així cada vegada la seva relació era més seriosa, tot i que ella no n'estava molt convençuda jaque sempre li estava dient que no podien estar junts perquè ella no volia ser una desgraciada, ni una pobre quetenia que treballar fent neteja de cases que no eren seves. Una tarda la Juna li confessa al Xavier, que el seuoncle disposa d'una gran fortuna, però aquesta només podrà ser seva quan ell mori; i per que això passesencara quedava molt i molt de temps. D'aquesta manera la Juna intenta convèncer a en Xavier perquè mates elseu oncle.En un principi en Xavier si nega rotundament, però la Juna el va convèncer i com que el tenia tan enamorat ellestava disposat a fer qualsevol cosa per a ella. Una nit la Juna li va dir que marxarien al cinema la seva tieta iella, i que li deixaria una finestra oberta perquè ell pogués entrar, i li va explicar exactament on estava eldespatx del seu oncle. En Xavier va fer tot lo que la Juna li havia manat, i per no deixar cap sospità vandecidir que en Xavier el mataria i al cap de sis mesos es tornarien a trobar.