cristians som convidats a viure en les nostres vides lamateixa experiència de la qual van gaudir els apòstols,Maria Magdalena i les dones que estimaven Jesús.Aquesta experiència és l’experiència de la Resurrecció ide la vinguda de l’Esperit Sant. Però, perquè aquestaexperiència sigui autèntica, caldra preparar-nos,reconèixer allò que no és evangèlic en la nostra vida, penedir-nos, mirar de canviar actituds i canviar el cor,tot revifant al final del camí quaresmal, les promeses del baptisme que per a nosaltres, quan érem infants, ferenels nostres pares i padrins. Caldrà, en definitiva, donar passos decissius, caldrà “néixer de nou”, tal com Jesúsli proposa a Nicodem: “Qui no neix de l’aigua i del’Esperit no pot entrar al Regne del cel” (Jo 3,5).“Néixer de nou” no és una expressió abstracte i alienant(als EEUU s’ha fet servir inclús publicitàriament per vendre cotxes), significa que realment hem entès, que hiha una “alternativa” molt diferent a la forma de viured’aquesta societat, i que estem disposats a fer-la realitaten la nostra vida de cristians.Aquest “renaixement” és el que laQuaresma ens convida a viure amb intensitat. D’això,els cristians en diem també “metànoia” (del grec canvide mentalitat) o “conversió” (del llatí, retorn, canvi dedirecció), per posar de relleu que hem de pendre i/orefermar una nova direcció en les nostres vides,començant per la mentalitat, que és l’arrel de totaconducta. No obstant, potser algú podria dir, que això,els cristians ja ho intentem fer durant la resta de l’any, ique tornar a insistir sobre aquesta qüestió resulta feixuc.Inclús, ara. A la Quaresma, alguns tenim mandra detornar a començar, de fer neteja, de canviar actituds ihàbits. Però, no ens desanimem!. El que importa no sónels canvis espectaculars, per altra banda difícils, doncstots som tant limitats!. El que realment importa per alSenyor és dir-nos a nosaltres mateixos que estimemJesús, que tenim la mirada fixa en ell, que no volemviure “amotllats” al món present, que ens volem“transformar”, que en certa forma també som“antisistema”, en allò que és contrari a l’evangeli, quetenim ganes de ser més semblants a Jesús, mésacollidors, més fraterns, més solidaris. En definitiva, elque ens ha d’importar és que tinguem ganes de canviar coses de la nostra vida, i que estem disposats a fer-hoamb il·lusió, perquè creiem fermament que Jesús haobert enmig de la nostra història personal l’únic camíque val del tot la pena.Ara bé, mai hem de perdre de vista quela fe cristiana és tota una praxi en ella mateixa. Jesúsmateix ens ho adverteix: “No tothom qui diu Senyor!Senyor!, entrarà en el Regne, sinó el qui fa la voluntatdel Pare”. En aquest sentit, l’evangeli ens proposa duesmenes concretes d’actuació: l’almoina i la pregària. ElDimecres de Cendra, el proper 25 de febrer, si anem al’Església, escoltarem precisament el text evangèlic deMateu (6, 1-18), en el qual Jesús mateix ens parladirectament d’aquestes pràctiques, i assenyala quin ésel sentit i la forma de dur-les a terme per tal querealment siguin valuoses.L’almoina és donar diners a la gent que passa necessitat. En aquests moments de crisieconòmica aquesta pràctica té un gran valor. Fem-ho, perquè hi ha persones de la nostra societat molt tocades per la crisi. Però l’almoina també és “donar temps” aqui ho passa malament perquè està sol, malalt onecessita la nostra companyia i el nostre ajut moral.L’almoina també és “donar resposta” a les causes de la pobresa i la desigualtat. Donar almoina serà també“treballar” personalment i comunitàriament perquèaquesta societat no sigui tan injusta i desigual.La pregària és posar-nos en presènciade Déu, deixar-lo entrar en silenci en el nostre interior, iés un moment per dirigir-nos a ell, per a lloar-lo i per ademanar-li quelcom:”Demaneu i se us donarà (...), Totaquell qui demana rep” (Mt 7,18). La Quaresma és un bon moment per fer-li arribar al Senyor les nostresangoixes i esperances, també les dels altres, i demanar-li ajut i perdó.Finalment, després d’aquest combat, enel qual hauré lliurat els meus diners i el meu temps a quimés ho necessitava; en el qual també hauré pregat iviscut d’una forma molt més austera; em permetràarribar joiosament a la Vetlla Pasqual. En aquellacelebració renovaré les promeses del baptisme i rebrél’Esperit de Jesús, el qual em farà “neixer de nou”, perquè Ell amb la seva Resurrecció fa que totes lescoses siguin “noves” de veritat.Mossèn Rafel
La Quaresma com l’evangelide Jesús és una proposta de vida,de renovació i de conversió”
Leave a Comment