• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
Assignatura: Filosofia II 2n BatxilleratProfessora: Àngels Varó Peral
Sòcrates i la Sofística
1. Introducció..................................................................................................12. El moviment sofista........................................................................................22.1 Trets generals.........................................................................................22.2 La polèmica phýsis i nómos.........................................................................42.3 Relativisme moral....................................................................................52.4 El coneixement: Relativisme i escepticisme......................................................52.5 Retòrica i filosofia del llenguatge..................................................................62.6 L'educació i l'ensenyament de l'areté..............................................................72.7 Origen de la religió...................................................................................83. Sòcrates.....................................................................................................9
1. Introducció
Estem en la meitat del segle –V. Atenes és unimportant centre econòmic, polític i cultural. Enl'econòmic perquè deté el monopoli comercial enel món hel·lènic. En el polític per la instauracióde la democràcia. I en el cultural per ladenominada “il·lustració” grega. En aquestcontext, la filosofia deixa d'interessar-se per laphýsis i dirigeix la seua reflexió cap a allò humà,cap a temes de moral i política. Es dóna ladenominada “girada antropològica”. Aquest canvis’explica perquè, d'una banda, la democràciaexigeix el domini de l'art de l'oratòria i, d'altra banda, la filosofia de l'època ja havia esgotat elsmodels especulatius sobre la naturalesa sense oferir una única explicació “vertadera” (el quegenerà un creixent escepticisme, tant en el terreny del que és físic com en el del que és moral
1
)
.
En aquest context es desenvolupà el debat ètico-polític entre sofistes i Sòcrates.
1En el terreny físic, Demòcrit havia dit que les sensacions de dolç i amarg, calent i gelat, eren merstermes convencionals. No corresponien a gens real. Tot és qüestió de la disposició accidental delsàtoms del nostre cos i de la seua reacció a la combinació igualment accidental en què es troben els del’objecte anomenat sensible. La transferència d’aquest escepticisme al terreny moral va venir de la mad'Arquelau. Si la calor i el fred, la dolçor i l’amargor, no existeixen en la naturalesa, sinó que depenende la nostra sensibilitat en un moment determinat, ¿per què no hem de suposar que la justícia i lainjustícia, el que és recte i el que és tort, tenen igualment una existència subjectiva i irreal? No pothaver en la naturalesa principis absoluts que regeixen les relaciones humanes.1
Aspàsia de Milet
 
Assignatura: Filosofia II 2n BatxilleratProfessora: Àngels Varó Peral
2. El moviment sofista
2.1 Trets generals
L'aparició del moviment sofista està relacionada amb la crisi de la filosofia presocràtica, quehavia arribat a un cert esgotament en les seues especulacions i havia produït una pluralitat derespostes per a explicar una única naturalesa (pluralitat que desembocà en el relativisme il'escepticisme). Encara que, la causa fonamental de la seua aparició va ser l'evolució política deGrècia. A mesura que se reforçava la tradició democràtica i que les decisions que afectaven a la
 polis
es realitzaven col·lectivament, l'art de “parlar bé en públic” i d'argumentar convincentmentadquirí cada vegada major importància. Es va fer necessari ensenyar la tècnica de la retòrica i esféu convenient investigar els fonaments del comportament col·lectiu: la moral i els costums.El moviment sofista està integrat per un grup d'intel·lectuals (
homes
de cultura, viatgers iexperts oradors, sovint estrangers que residien a Atenes) dels segles -V i -IV que, més que formaruna escola, comparteixen uns trets comuns:
•
Actitud crítica davant de la societat i la tradició, a les que acusen de fundar-se en falseslleis naturals.
•
Un cert escepticisme tant religiós (que els condueix a l'agnosticisme o a l'ateisme) comgnoseològic (si no és possible discernir amb certesa entre la veritat i la falsedat, l'únicapostura racional és el dubte).
•
Un relativisme tant cultural, moral i polític com gnoseològic. Sostenen un relativismecultural que posa en dubte l'existència de patrons absoluts de conducta i, en alguns casos,qüestionen la moralitat de l'esclavitud. En l’àmbit gnoseològic, redueixen el coneixement al'opinió. Això els indueix a adoptar en molts casos una actitud antidogmàtica i a rebutjar ladistinció entre essència i aparença: l'únic món real és el fenomènic.
•
Un convencionalisme tant moral com polític. La moral, a diferència dels fenòmens de la
 phýsis
, és fruit d'una mera convenció (oposició entre naturalesa –
 phýsis
- i convenció social–
nómos
). Els fonaments de la polis i de la vida social no són naturals, sinó fruits de laconvenció, d'un contracte social.
•
Professionalitat com a educadors i mestres de retòrica
2
i dialèctica
3
(confiança enl'educació i en el valor de la retòrica i la dialèctica).
•
Interès per estudiar el llenguatge i la llengua.
•
Ideologia democràtica.
2Estudi dels mitjans d’argumentació que no depenen de la lògica formal i que permeten obtenir oaugmentar l’adhesió d’altra persona a les tesis que es proposen per al seu assentiment.3En el context sofista, la dialèctica es pot definir amb el seu sentit més primitiu: “art del diàleg”. Com enel diàleg, en la dialèctica hi ha dues
logoi
o “raons” entre les que s’estableix un debat.2
 
Assignatura: Filosofia II 2n BatxilleratProfessora: Àngels Varó Peral
Si agafem com a punt de referència la guerra del Peloponès (-431/-404), els principals sofisteses divideixen en dos grans grups:
Els anteriors a la guerra: Investiguen sobre les bases de la legitimitat de les lleis, i busquenels fonaments racionals de la societat i dels valors. S'enfronten a allò acceptat per latradició i creen noves vies d'investigació.
•
Protàgores d'Abdera (-485/-411): “L'
home
és la mesura de totes les coses”.
•
Gòrgies (-483 / -375): “Res no existeix. Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer; isi la poguéssim arribar a conèixer, no la podríem comunicar”
•
Pròdic de Queos: “Es pren per diví el que és profitós pels
homes
“.
•
Hipies d'Elide: “Tots els
homes
són iguals per naturalesa”.
Els posteriors a la guerra: Els seus interessos estan més prop d'aconseguir un triomfmerament dialèctic sobre els seus adversaris que d'aconseguir “la veritat”.
•
Trasímac: “el que és just no és una altra cosa que el que convé al més fort”.
•
Calicles: L'autèntica justícia és la que procedeix de les lleis de la naturalesa i, compodem veure en el món animal, és la llei del més fort.
•
Antifon: Atendre a allò natural com a útil universalment, i a la convenció quan lescircumstàncies ho recomanen.
•
Críties (-453/-403): Déu és una invenció profitosa d'un savi astut i maquiavèl·lic, quepretenia evitar que es cometessen delictes d'amagat.El terme “sofista” va adquirir una connotació pejorativa perquè alguns sofistes es preocuparenmés per aconseguir un triomf dialèctic i per orientar els seus ensenyaments cap a l'èxit, que peraconseguir “la veritat” (que, atès el seu escepticisme i relativisme, consideraven inabastable). Aaçò cal afegir que Sòcrates, Plató i Aristòtil (representants dels grups aristocràtics) els acusarende ser portadors d'un saber fal·laç. Però, a pesar de les opinions negatives, en general la sofísticaestà considerada com l'expressió d'una època “il·lustrada”. Doncs la sofística es caracteritza perla seua confiança en la raó humana per a plantejar i elucidar autònomament (sense acudir aentitats sobrenaturals), els problemes fonamentals de
l'home
i de la societat en el seu determinatcontext històric. I, a més, també es caracteritza pel seu interès a reconstruir una organitzaciósocial més justa, a través d'una crítica de les tradicions i per la seua concepció racional de lafunció de la cultura i de l'educació com a factors de progrés.En fi, el moviment sofista donà una “girada antropològica” a la reflexió filosòfica. Reflexionàsobre el
nómos
(polèmica
 phýsis
i
nómos
), d’aquí el seu relativisme moral i el seu relativisme iescepticisme gnoseològic. Reflexionà sobre el llenguatge i la retòrica; sobre la possibilitat del’educació (
 paideia
) i de l’ensenyament de l’
areté
(virtut); sobre l’origen de la religió. L’àmbitde les seues preocupacions teòriques fou, doncs, la vida social: l’
home
i la
 polis
.
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...