CÈL.LULA EUCARIOTA
L’estructura de la cèl.lula eucariota consta de:
-
Membrana plasmàtica
-
Citoplasma o citosol amb orgànuls
-
NucliLa diferència més important respecte a les cèl.lules procariotes és elfet de tenir el citoplasma molt compartimentat, compartimentsd’entre els quals destaca el que forma la membrana nuclear alvoltant del material genètic.
MEMBRANA PLASMÀTICA I ESTRUCTURESEXTRACEL.LULARS
(A)
MEMBRANA PLASMÀTICA
També s’anomena membrana citoplasmàtica o cel.lular. Nomésvisible al microscopi electrònic. Gruix de 5-10 nm . Per estudiar-la esvan utilitzar els glòbuls vermells.La seva funció és delimitar la cèl.lula i comunicar-la amb l’espaiextracel.lular.
Estructura
L’estructura general és comuna a totes les cèl.lules. Consta de:
•
dues capes opaques de 2 nm de gruix (la bicapa lipídica)
•
una capa transparent de 3 nm (l’espai entre els lípids)Conjuntament rep el nom de membrana unitària i correspon a unabicapa de lípids amb proteïnes immerses.Quan a la composició química té:
•
52% de proteïnes
•
40% de lípids (tot i que el nombre és superior al de proteïnes)
•
8% de glúcids associats a lípids o bé a proteïnes.Aquestes proporcions poden variar segons el tipus de cèl.lula, peròsempre seguint una certa proporció.
⇒
Lípids
Són majoritàriament fosfolípids, tot i que també hi ha glucolípids icolesterol. Són amfipàtics, per la qual cosa tendeixenespontàniament a disposar-se formant bicapes que es dobleguen itanquen sobre si mateixes. Tenen les següents funcions a lamembrana
•
li proporcionen flexibilitat i fluïdesa, ja que poden desplaçar-selateralment (difusió lateral) i fins i tot d’una monocapa a una altra(flip-flop).
Cèl.lula1
•
el colesterol regula el grau de fluïdesa de la membrana i per tantés responsable de la seva estabilitat mecànica. També impedeixque la membrana cristalitzi amb les baixes temperatures.
•
fan d’embolcall i ciment de les proteïnes que s’hi troben immerses.
•
fan de barrera vers les substancies polars (solubles en aigua) i elsions, ja que la membrana constitueix una zona hidrofòbica. Noméspodran travessar-la molècules no polars i molècules petites polarssense carrega, com per exemple l’aigua.La distribució dels lípids a la bicapa es assimètrica, de manera queels que tenen colina es col.loquen a la monocapa externa(esfingomielina, lecitina) i els que tenen amino terminal a la interna(fosfatidilserina). A més a la cara externa és on es troben elsglucolípids, que participen activament en processos dereconeixement entre cèl.lules.
⇒
Proteïnes
Així com la bicapa lipídica constitueix l’estructura bàsica de lamembrana, les proteïnes son responsables de realitzar la majoria deles seves funcions específiques. Per això, el nombre i tipus deproteïnes reflecteixen la funció d’una membrana.Segons la seva col.locació poden ser de dos tipus:
♦
Integrals: fortament immerses en la bicapa lipídica. Tenen unazona polar perifèrica i una apolar interna. Només es podenextreure de la membrana mitjançant la destrucció d’aquesta ambdetergents o dissolvents orgànics. La majoria arriben a travessarcompletament la membrana i s’anomenen proteïnestransmembranoses.
♦
Perifèriques: hidrosolubles o polars. Fàcils de separar sense quecalgui destruir la membrana’ per simple addició de sals o canvis depH. La majoria es troben unides a la superfície de les proteïnesintegrals. També la distribució de les proteïnes és assimètrica. A la cara externala majoria son glucoproteïnes. Moltes es poden desplaçarlateralment, cosa que és essencial pel desenvolupament d’algunesfuncions. D’altres son immòbils.Funcions
•
transport de molècules especifiques a través seu
•
actuen com a receptores de senyals químics provinents del medi(receptors de membrana), juntament amb els glúcids.
•
funció enzimàtica
•
fan de suport estructural entre la MEC (matriu extracel.lular) i elcitoesquelet o esquelet intern de la cèl.lula.
⇒
Glúcids
Els trobem associats a
∗
lípids
→
glucolípids
Cèl.lula2
∗
proteïnes
→
glucoproteinesSempre situats a la cara externa de la membrana formantl’anomenat glicocalze.Fan d’agents de superfície participant en el reconeixement entrecèl.lules.
Model de membrana
El model més acceptat és el de Singer
&
Nicholson (1972) anomenat“Model del mosaic fluid”, segons el qual les membranes biològiquestindrien les següents característiques
•
Consten d’una matriu fluida de lípids i proteïnes que formen unmosaic.
•
Els lípids formen una bicapa lipídica, amb els caps polars orientatscap a la fase aquosa intra i extracel.lular.
•
Les proteïnes, del tipus globular, suren com icebergs a la matriulipídica, podent travessar-la i posar així en contacte els medis extra iintracel.lular. Les regions hidròfobes de les proteïnes quedenabsorbides a la matriu i les hidròfiles o polars queden disposades aambdós costats.
•
L’associació entre lípids i proteïnes és dinàmica, ja que els doscomponents poden tenir moviments de difusió laterals i els lípids,fins i tot, poden difondre de dalt a baix (flip-flop).
•
La seva organització es assimètrica, ja que lípids i proteïnes esdisposen de forma heterogènia
els lípids amb colina es troben a la monocapa externa
els lípids amb grups amino a la membrana interna
les proteïnes poden estar integrades a diferents nivells
els glúcids, units a proteïnes i lípids, nomes es troben a l’exterior(glucocàlix)Funcions de la membrana plasmàtica
•
Protegeix i dona forma a la cèl.lula.
•
Estableix la comunicació cel.lular a través dels receptors demembrana.
•
Participa en el reconeixement cel.lular (antigens) i en fenòmensd’adhesió.
•
Participa en processos de secreció.
•
Intervé en la transmissió de l’impuls nerviós, ja que conte labomba de Na-K.
•
Controla la divisió cel.lular.
•
Regula l’intercanvi de substàncies gràcies a la seva permeabilitatselectiva
Cèl.lula3
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
More From This User
Notes
Load more
