ESCRIPTURES

Poesia Amb el seu poema didctic, Lucreci va inspirar pensadors i cientfics de totes les poques

Final feli per a un text total

Dimecres, 20 febrer 2013

Lucrecio De rerum natura. De la naturaleza Traducci dEduardo Valent Fiol

ACANTILADO 608 PGINES 33 EUROS

Podem entendre el poema com un text potic i evocador, com un referent inaudit de la histria de la cincia o com una reflexi filosfica
KEN WELSH / GETTY

Els antics teatres de fira incitaven el pblic amb un Pasen y vean. Avui hem de convenir una crida ms reposada: Entren y lean y lean y no paren de leer, perqu De rerum natura s un llibre que demana tota una vida per endinsar-shi. La intenci de Lucreci lany 50 a.C. era explicar-nos-ho tot. Va fer-se preguntes complexes: La vista est en el ojo o en el alma?; va escriure afirmacions agosarades: El mundo no es obra de un Dios; va anunciar plantejaments avanats: Qu velocidad ha sido dada a los tomos?; i va llanar qestions inslites: Cul es la velocidad de los olores?. s per aix que podem assaborir aquestes 600 pgines com un text potic i evocador. O hi podem retornar com a referent inaudit de la histria de la cincia (va ser un text fonamental per a Galileu). O fins i tot el podem llegir com una reflexi filosfica amb qestions ontolgiques de primer ordre. Per utilitzar un terme als antpodes del llenguatge cientfic, podem convenir que el ms miraculs s que aquest treball de Lucreci hagi arribat des de la Roma clssica fins als nostres dies i ho hagi fet enaltit com una de les grans obres de lantiguitat. Com remarca Stephen Greenblatt en la presentaci, el que shi diu era escandals per als seus contemporanis. Grans noms com Ovidi, Cicer i Virgili van defensar la seva vlua, per segur que la crtica a la violncia que es desprn daquest magne poema filosfic no va ser ben rebuda en un context on els lleons eren aplaudits en sanguinria bacanal i els herois de guerra, llorejats com dus. Lucreci no creia ni en la glria militar ni en les grans gestes. El text va continuar sent escandals per al cristianisme. Com se li acudia a Lucreci negar un Du que ordens lunivers i deixar la Natura com a veritable creadora? (Todos somos oriundos de una semilla celeste; el cielo es nuestro padre comn: cuando la tierra nutricia, nuestra madre, ha recibido las gotas por l destiladas, queda fecundada y da a luz las esplendorosas mieses, los rboles lozanos y el gnero humano). Els pobres Maquiavel i Giordano Bruno gens sospits de ser af al rgim es van quedar ben glaats en topar amb aquest text. El primer maquiavllic va tenir la prudncia de no citar-lo; el segon, va acabar a la foguera. Per les idees de Lucreci eren tan potents que, com si es tracts del happy end dun conte universal, referents de diferents mbits com Newton, Einstein, Darwin, Freud i Marx en van agafar el relleu. Amb aquests avals, qui es pot resistir a endinsar-se i llegir i llegir i no parar de llegir aquest clssic? |

ADA CASTELLS

10

Cultura|s La Vanguardia

Testimoni El periodista barcelon, especialitzat en la histria de lantiga colnia espanyola, aborda el tema de lesclavitud al seu nou llibre

Dalmases i el Shara Occidental

Pablo-Ignacio Dalmases La esclavitud en el Shara occidental
EDICIONS CARENA 194 PGINES 12 EUROS

ALBERT LLAD

LEX GARCIA

Pablo-Ignacio Dalmases fotografiat a lAteneu de Barcelona

Pablo-Ignacio de Dalmases, periodista de llarga trajectria, s un dels experts ms importants en el Shara Occidental. A lexcolnia espanyola hi va arribar als 29 anys, desprs dunes primeres aproximacions com a turista, per dirigir Radio Shara. Espanya shavia comproms a organitzar un referndum dautodeterminaci. El Govern espanyol li encarrega, llavors, crear un diari bilinge. La Realidad sedita enmig de la Marxa Verda i Dalmases, que publica en primera pgina unes declaracions del germ de Hassan II en qu assegura que finalment la colnia passar a formar part del Marroc, s arrestat pels militars. Com explica en la seva biografia, Huracn en el Shara (Base, 2010), s acusat de trador, passa la nit entre reixes, i aix acaba la seva aventura. Durant la seva experincia professional en el terreny, entre el 1974 i el 1976, Dalmases coneix la Marraixima, la nena negra a qui de-

dica el seu nou llibre. s el seu primer contacte amb esa lacra que suposa lesclavitud. No me gustara morirme sin saber qu ha sido de ella, ens diu. Avui, embarcat en una tesi doctoral sobre lanlisi del discurs colonial, ha anat recollint bibliografia molt sorprs pel silencio espaol, repeteix per armar un autntic monogrfic. El

Ladministraci espanyola coneixia les prctiques esclavistes, i va optar per labsoluta passivitat
periodista defensa que, per acostar-se al tema amb rigor, sn essencials les lectures dels llibres de tres autors: Sophie Caratini, Alberto Lpez Bargados i Julio Caro Baroja. El volum, que est prologat per Larosi Haidar, intenta respondre, des de la investigaci i el mats, a la