• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Assignatura: Filosofia II 2n BatxilleratProfessora: Àngels Varó Peral
Plató
1. Introducció.........................................................................22. Teoria de les Idees................................................................32.1 Diàlegs socràtics..............................................................32.2 Diàlegs de transició..........................................................42.3 Diàlegs de maduresa.........................................................52.4 Diàlegs crítics.................................................................73. Epistemologia......................................................................93.1 Teoria de l'anàmnesi o reminiscència...................................103.2 La dialèctica.................................................................113.2.1 República..............................................................113.2.1.1 Símil de la Línia.................................................123.2.1.2 El mite de la caverna..........................................163.2.2 Fedre, Sofista i Polític...............................................184. Ètica i Política....................................................................194.1 Diàlegs socràtics............................................................204.2 Diàlegs de transició........................................................204.3 Diàlegs de maduresa.......................................................214.4 Diàlegs crítics...............................................................271
 
Assignatura: Filosofia II 2n BatxilleratProfessora: Àngels Varó Peral
1. Introducció
Abans de Plató, la filosofia grega hi havia desenvolupat dues vessants de reflexió:
L'especulativa o científica: la filosofia presocràtica (s. -VI/-V) preocupada perexplicar la naturalesa i l’origen de l'univers (macrocosmos) on viuen els éssershumans.
La pràctica: desenvolupada per sofistes i Sòcrates; ocupada en l'estudi de l’ésserhumà (microcosmos), de la seua naturalesa i el seu lloc en el món, i de lesrelacions amb els seus semblants: la colectivitat, la societat i l'Estat.Generalment aquestes investigacions estigueren motivades pel desig de millorar lavida i les conductes humanes.Ambdues vessants donaren lloc a una triple confrontació que Plató tractarà desuperar amb la Teoria de les Idees. Aquesta tasca l'emprengué motivat pel seu interèsen reformar la vida socio-política de la
 polis
(Text
Carta VII
) i en refutar el dobleescepticisme, epistemològic i ètic, representat per la Sofística.
El mobilisme d'HeràclitLa immutabilitat de ParmènidesEl materialisme de DemòcritEl formalisme pitagòricEl relativisme sofistaL'universalisme de Sòcrates
ê
Teoria de la Ideesde Plató
ê
í î
Món Sensible(Aparent)Món Intel·ligible(Real)
Aquesta tasca fou iniciada per Sòcrates, qui, en oposició al moviment sofista, buscàrespostes fermes i absolutes als problemes morals.Dues qüestions estaven simultàniament a discussió:
a)
l'existència de principis morals absoluts (llegat de Sòcrates) i
 b)
la possibilitat del coneixement científic (negada per Heràclit i la Sofística).Plató afirmava les dues. Creia que els objectes del coneixement (principis morals iens naturals), és a dir, les coses que poden ser definides, existeixen, encara que nopuguen ser identificades amb alguna cosa del món perceptible. Existeixen en un mónideal. I, per tant, poden ser conegudes. Aquesta convicció es troba sota la Teoria de lesIdees i la teoria ètico-política de l'Estat ideal, l'Estat Just.
2
 
Assignatura: Filosofia II 2n BatxilleratProfessora: Àngels Varó Peral
2. Teoria de les Idees
2.1 Diàlegs socràtics
1
En la
seua formulació inicial
, la teoria de les Idees tracta d'esbrinar què tenen encomú les accions humanes que qualifiquem de virtuoses, és a dir, tracta de trobar unadefinició universal sobre l'
areté
(excel·lència, virtut). Aquesta, una vegada trobada idefinida, ens servirà de criteri o model per a jutjar sobre el valor moral de les accionshumanes.Els diàlegs primerencs interroguen sobre qüestions del tipus “què és el valor?” o “quèés la bellesa?” o “què és la justícia?” En aquesta classe de preguntes ja està latent elgermen de la teoria de les Idees, ja que fer aquest tipus de preguntes és sobreentendreque hi ha alguna cosa representada per una paraula, "justícia", i que és diferent dequalsevol de les moltes persones o accions que puguen ser anomenades correctamentjustes.Concretament en el Llibre I de la
República
, després d'enumerar diverses concepcionssocialment acceptades de justícia, Plató les rebutja perquè el que vol saber és què faque una acció o classe d'accions puga ser denominada "justa". Plató no vol una relaciód'accions justes, sinó un criteri per a la inclusió o exclusió en la dita relació. Tampoc noadmet com a definició les expressions sinònimes, perquè un equivalent verbal d'unaexpressió, el significat de la qual tractem d’esbrinar, no constitueix una ajuda. Puixcomprendre un concepte, captar el significat d'una expressió és, bàsicament, captar lesseues funcions, comprendre el que pot i no pot fer-se amb ella i a través d'ella. Aquí éson està en germen la teoria segons la qual a tot nom comú li correspon una entitatúnica, a la qual es fa referència en tots els usos del nom.L'
interès de Plató
, en aquesta primera formulació de la seua teoria, no és establirl'estatut metafísic de tal entitat. El seu objectiu, igual que el de Sòcrates, és pràctic(etico-polític): vol saber què és l'
areté
, la justícia, etc. perquè està interessat enreformar la vida moral atenès sobre nous fonaments. I, com el seu mestre, pensava quenomés a través del
coneixement
de què és l'
areté
, la justícia, etc. podran els
homes
arribar a ser autènticament excel·lents.
1 Diàlegs socràtics (399-389):
 Apologia de Sòcrates
(defensa de Sòcrates en el seu procés),
Critó
(sobre elsdeures cívics),
Laques
(sobre el valor o valentia),
Càrmides
(sobre la temprança),
Lisis
(sobre la amistat),
Eutifró
(sobre la pietat),
(la poesia),
Protàgores
(la virtut és coneixement i pot ser ensenyada),
República
Llibre I (sobre la justícia).
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...