Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
CARBONELL_Les traduccions hölderlinianes dels grecs

CARBONELL_Les traduccions hölderlinianes dels grecs

Ratings: (0)|Views: 0 |Likes:

More info:

Published by: Joaquim Oliveras Molas on Mar 06, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

03/06/2014

pdf

text

original

 
LES TRADUCCIONS H~LDERLINIANESDELS GRECSSi, d'una banda, és prou conegut el fet que en el camp de les tra-duccions de textos grecs clhssics a altres llengües sobresurten lesque Holderlin u, en particular les de Sbfocles i de Pindar, de I'al-tra, perb, se n'ha destacat que Holderlin es regeix per un criteri tanestricte de fidelitat a I'original que arriba a ultrapassar la literaliatmés extrema. En aquest sentit George Steiner observa que les tra-duccions de Holderlin de Pindar semblen fetes com si volguessin de-safiar explícitament la famosa advertbncia del poetaanglbs AbrahamCowley
(1618-1667),
segons la qual ccsi algú es posava a traduir Pin-dar mot a mot, la gent es pensaria que un boig havia tradui't un altreboig))'. ¿Per qui: tradueix Sbfocles i Píndar de tal manera que semblaque s'hagi de dubtar dels seus coneixements de grec, com pensi Go-ethe? ¿Per qui: just abans de recloure's en el que s'ha anomenat elsseus anys d'entenebriment, s'esforp a traduir dues tragbdies de Sb-focles i uns fragments de Píndar, i, sobretot, a acompanyar aquestestraduccions amb unes remarques que, per la densitat d'idees, desbor-den les expectacions habituals de les notes i dels comentaris?No cal ara reproduir, ni que sigui sumkriament, el que s'ha dittantes vegades sobre la peculiaritat de la manera de Holderlin de pro-cedir quan tradueix, ni escau tampoc intervenir en la discussió histo-ricofilolbgica sobre les errades i els encerts de les seves traduccions.En canvi, atesa la incúria
i
la deixadesa creixents -i la confusió-que caracteritzen en general la producció pobtica actual, si que pottenir interbs de fer avinents alguns dels supbsits que sostenen aques-tes traduccions
i
que poden ajudar a explicar-les. De fet, en elles cul-mina el procés de reflexió sobre un nus problemktic de fons, procésque, en efecte, és tota I'obra de Holderlin.El parkgraf inicial de la primera de les remarques a Sbfocles, lad'~di~
ei,
ens situa al centre mateix de la seva tasca de traductor:
1.
George Steiner,
After
Babel, Londres,
1975,
p.
254.
Manuel Carbonell
61
 
<<Peral d'assegurar que els poetes en general,
i
els nostres en parti-cular, visquin com a ciutadans, convindria que, en general, i entrenosaltres en particular, i tenint en compte les diferents condicionshistbriques, s'elevés la poesia a l'altura de la destresa dels antics,,.El que primer hi apunta és un objectiu: assegurar als poetes, enparticular als nostres, una existbncia digna, és a dir, exercint el paperque els pertoca en el conjunt de la societat. En segon lloc, i amb vistaa assegurar aixb, hi ha la constatació implícita que la poesia, en ge-neral, i en particular entre nosaltres, esta en decadbncia. Les qiies-tions, certament urgents, perb, que hi sotsjauen, a saber, com es deci-deix el lloc que han d'ocupar els poetes en el conjunt de la societat
i
qub designa el <<nosaltres,>, e cap manera evident, caldra reservar-les de moment si volem abrapr unitariament el camp de visió ques'obre davant Holderlin. Per aixb ens cal fer un altre pas endins elperímetre que fita el seu pensament. És així que arribem a un topantdel coneixement en general: si res (aquí, aquest declivi) ha de poderaparbixer com a tal, és a dir, en la seva realitat, és necessari un puntde referbncia, que, per contraposició, ho mostri palesament2.
I
Hol-derlin el descobreix en I'altura que la poesia dels antics havia atksgracies a la manera com havien excel.lit en la practica de I'art.Per Holderlin, la poesia dels antics, i aixb vol dir, la clkssica,perb sobretot la grega, és el model histbricament destinat
i
decisiva-ment ineludible per a, com diu, la <<nostra oesia,,. Aixb és així per-qub la conscibncia d'aquesta poesia nostra, la dels moderns, Holder-lin la veu predeterminada pel coneixement de la poesia grega.S'adona, en efecte, que parlar de<<nostra,>s possible només des delsupbsit que n'hi hagi una que, no essent <<nostra,>,ns estigui empa-rentada de tal manera que només des d'aquest parentiubasic apare-gui com a diferent. Ara bé, allb que ens esta més emparentat és allbque comparteix amb nosaltres el mateix origen. És des d'aquest ori-gen coque les paritats i les disparitats es fan patents.Des d'un punt de vista historicista i seguint la seva paternitat, I'i-
2.
<(EI
oneixement és possible només per contraposiciór, com diu la nota alfragment
169
de Píndar.
62
Reduccions
 
dealisme hegelih, des d'aquest punt de vista, doncs, per al qual lahistbria és una mera successió, baldament aquesta prengui la formad'un progrés ascendent, les diferbncies es mostrarien sobretot entreles modernes cultures nacionals a occident segons la manera de refe-rir-se a l'origen comú, a saber, el món grec. Cert, aquest enfocamentés operatiu en la manera de Holderlin de veure la situació d'Alema-nya al seu temps respecte a, posem per cas, Fran~a, erb no li és su-ficient per a abastar la relació estretament antitbtica entre, d'unabanda, tots nosaltres, els moderns, i, de I'altra, els antics, o mésexactament dit, entre els occidentals
i
els grecs. Per aixb
li
cal trobarun element comú al món modern
i
al món antic, a partir del qual esreveli I'antagonisme que oposa tots dos mons. Que hi hagi un nexecom aquest aporta la raó que els dos termes oposats constitueixen untot harmbnicament travat. És per aixb que no hi podrh haver maioposició entre dos elements que pertanyin a hmbits essencialmentdistints. Per exemple, no hi pot haver oposició, almenys d'una mane-ra immediata, entre, d'una banda, formes artístiques xineses, inques
o
bantús, i, de I'altra, europees. En canvi, sí que n'hi ha entre formesgregues i formes occidentals, perqui: aquestes Últimes estan intrinse-cament lligades a les gregues. Per aixb Beda Allemann pot dir queccHolderlin explora I'oposició entre Grbcia
i
Hespbria [occident],precisament ja no com una simple oposició, sinó com a diferbnciasignificativa a I'interior d'un mateix horitzó del trhgic),'Quin és, doncs, aquest fons comú que es fa patent en la manerade concebre la tragbdia? Abans de veure quin pot ser aquest fons, calaclarir, perb, una de les dificultats que fan més penós poder com-prendre la manera com Holderlin entén com s'han de traduir elsgrecs. És que en l'arrel de les seves traduccions, perb també de la se-va prbpia poesia, hi ha la necessitat d'aferrar fonamentalment i afer-mar fiablement el carhcter del que comenGa anomenant ecnostre)>que després designa amb termes que, dits literalment, ara indueixena malentesos. Són qualificatius d'arrel romantica com ccnntionelleu,
3.
Cf
Beda Allemann, ((Holderlin entre les Ancients
et
les Modernes)), dins
Hiilderlin,
Les Cahiers de L'Herne, Paris,
1989,
p.
3
14.
Manuel Carbonell

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->