1

NADAL 07

Les veus del Cervantes

AMOR

2
 EDITORIAL SUMARII
SUMAR
Si volem guanyar la batalla contra l’escalfament global
i evitar un apocalipsi que tenim a les mans, està clar Els artistes del Cervantes.....4
que hem de fer sacrificis i fer canvis en el nostre estil
de vida. El Cervantes no és una excepció, i és per això
Article: Internet a casa........5
que l’escola ha estat considerant mètodes de reducció en
els nivells de les emissions perjudicials que produeix. Ja
tenim una sèrie de propostes sobre la taula. Informàtics........................6

Alguns mestres han fet saber que quan es va fer la vaga Reportatge.........................8
del 14 de febrer, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
va baixar radicalment, insinuant que es podria arribar
a la reducció ideal d’emissions si es treballés quatre, o
El conte d’en Roger..............9
fins i tot, tres dies a la setmana. Tanmateix, una recerca
en detall va demostrar que hi havia hagut una despesa Gira-sols..........................12
considerable d’electricitat el dia de la vaga degut a l’ús
indiscriminat de televisions, PlayStations i Facebook per
El conte d’en Charlie..........14
part d’alumnes apàtics, i és per això l’estalvi que s’havia
fet a l’escola se’n va anar en orris.
Taurons...........................16
Una altra proposta és simplement prohibir la calefacció
a l’escola. Es tractaria que els nens anessin ben abrigats. Carnestoltes.....................19
Una proposta encara més radical planteja la possibilitat
de prescindir de la il·luminació a les aules. Els mesos
Cartes.............................20
d’hivern els alumnes portarien les seves espelmes, tot i
que alguns es pregunten si les espelmes fabricades amb
derivats del petroli o amb greixos animals són gaire més Passatemps......................22
ecològiques. S’ha creat un càrrec, el Vocal d’Espelmes,
per fer recerca sobre la matèria.

De totes maneres els estudis han demostrat que la font
principal d’emissions en una escola com la nostra és la
flatulència produïda per 300 nens. Això és sens dubte
difícil de controlar, tot i que un canvi de dieta pot reduir
les emissions. Com a incentiu, I d’acord amb els protocols
de Kioto sobre emissions de carboni, els pares de nens
excepcionalment flatulents compraran “pet-its crèdits” als
pares de nens més ecològicament sostenibles.
També es preveu plantar arbres als patis per propiciar la
transferència de diòxid de carboni. Els patis seran l’entorn
ideal per jugar a pilla-pilla encara que, inevitablement,
els partits de bàsquet s’hauran de jugar en el gimnàs– a
la llum de les espelmes. L’escola encara està negociant
aquest punt amb els asseguradors. Mentrestant qualsevol
suggeriment respecte d’aconseguir una escola més neta
i més verda serà benvingut, i s’haurà d’adreçar al Vocal
de Catàstrofes i Desastres Produïts pels Homes.
Equip de redacció:
Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina
Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Pere
Carbonell
Col.laboren:
Laia Arnal, Víctor Obiols, Elena Vilallonga, Rosanna
Casano, Sandra Rehder, Cristina Fons, Judit Alsina,
Ana-Isabel Perera, Montserrat López, Pilar Boix, Sergi
Nogué, Mercè Amores, Gemma Sales i Miquel Cots.
El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol
idea per a un proper article envieu-lo a la nostra
adreça electrónica
tornaveu@miguelvegal.jazztel.es
Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al
blog del ampa:

http://ampacervantes.blogspot.com/

3
 MÚSICA: ELS ARTISTES DEL CERVANTES

La recent festa de Tornaveu va revelar únicament la punta de l’iceberg del talent arístic que roman amagat
entre els pares del Cervantes. A aquests músics, pintors, escriptors, dissenyadors I dibuixants de còmics
els podeu trobar sovint aplegats fent el cafè en el Rococó (Els Quatre Gats dels nostres dies), en part
perquè no tenen feines normals on hagin de fitxar, en part perquè retarden el moment de tornar a casa en
cerca de la musa capritxosa o, en el pitjor dels casos, perquè han d’anar a guanyar-se les garrofes amb
feinetes prosaiques. Tres dels músics que van actuar a la festa de Tornaveu tenen CD publicat, dels quals
se’n fa ressenya aquí mateix (no els trobareu al top manta).

Sandra Rehder – “El exilio de nosotros”

Sandra, l’actual reina del tango a Barcelona, diu del seu darrer CD:
“La idea inicial de mi último disco “El exilio de nosotros” partió de
la necesidad de compartir mi experiencia de esta especie de exilio
económico-cultural. Siempre he tratado de vivirlo como un “exilio
creativo”( vivo en Barcelona, desde hace seis años. Vinimos de
Argentina cuando mi hijo Homero tenía 8 meses.) Dos cosas como
eje: vocación y destierro. Creo que uno debe luchar por lo que ama,
seguir su corazón, aunque parezca una utopía. Seguramente el
camino no es fácil, pero estar en el camino elegido da un bienestar
interno que ni el dinero, ni otras cosas dan. (aunque lo parezca)”
www.sandrarehder.com

Víctor Bocanegra – “Bloc de Lirica Dura, Homenatge a Pepe

Sales”
En aquest homenatge tenebrós i emotiu al seu amic Pepe Sales, en
Víctor ha musicat les lletres escrites per Sales abans de la seva mort
en 1994. En Víctor ens explica: “L’àlbum «Bloc de lírica dura» (2005)
era un deute pendent que tenia contret amb el meu amic, l’artista
Pepe Sales, mort de sida l’any 1994, amb qui havia fundat el grup
Bocanegra (1984). Vaig escollir disset lletres del seu llibre pòstum
«50 Cançons d’amor i droga» i les vaig musicar. És un tribut a la
seva memòria i una vindicació del seu art líric.”
www.victorbocanegra.com

Elena Vilallonga . “Me Canto Los Cuarenta”

Elena, possiblement l’única dona de certa edat a Barcelona amb
el coratge de no tenyir-se el cabell, s’enfronta a la quarantena amb
la profunda convicció que la vida és un cabaret. A “Me Canto los
Cuarenta” està acompanyada pel seu germà Alfonso en una selecció
que va del Freddie Mercury de You Take My Breath Away fins a la
bellíssima cançó d’ Alvaro Carrillo, Luz de Luna. “He hecho este
disco con todo mi hígado,” diu l’ Elena. “De todo órgano, por duro,
seco, despedazado, encogido que esté, siempre sale algo bonito.
Aprendan pues, que de lo más crudo de esta vida, siempre se puede
hacer un buen plato de menudillos. Ahora sólo hay que ponerle un
chorrito de jerez a esta parca ración. ¡Anímense!”
elena@maldanell.e.telefonica.net

4
 INTERNET PER A LA FAMILIA
En el món dels ordinadors hi ha la classificació d’analfabets, immigrants i nadius digitals. En
la nostra societat cada cop són menys els analfabets digitals, molts els immigrants digitals,
però el que és segur és que els nostres fills tots són nadius digitals. Internet pot ser una gran
eina o pot ser un gran perill. Us presentem algunes pàgines per comprovar que realment pot
ser molt útil.

http://chaval.red.es/de11a13/home.shtml

Pàgina del Ministerio de Industria, Turismo y comercio. Hi

ha una mica de tot. Hi ha un apartat per als pares on es
parla de les noves adiccions i de com es pot treballar el
tema d’estar massa hores davant l’ordinador. I molts jocs i
molts enllaços educatius.
Valoració: molt interessant, per perdre-s’hi hores i hores,
hi ha moltíssims enllaços de pàgines de tot el món.

http://www.aulainfantil.com/peque/peque_ai.htm

Pàgina d’una entitat privada que pretén ser un punt

d’informació per totes aquelles coses que fan referència
a l’educació i les noves tecnologies. La pàgina té uns
apartats molt comcrets que són: Centres infantils,
escola de pares, pàgina de l’educador i zona del peque.
Cadascunad’aquestes seccions es va posant al dia amb
les diferents notícies que van sortint als mitjans de
comunicació.

Valoració: molt interessant, els diferents apartats podrien

ser perfectament independents. En contra, té publicitat
incorporada.

http://europschool.net/index.php?op=edito

Pàgina d’un projecte europeu Comenius. Els projectes

Comenius són projectes transnacionals, són necessaris tres
socis de diferents països per tirar-los endavant. En aquest
cas és un projecte de recerca d’educació intercultural i els
països participants són Bègica, Alemanya i França. Entre
molta altra informació ja sigui per als pares o per als
professors, hi ha un apartat de jocs classificats per edats.
La classificació és molt visual i no cal saber francès per
poder jugar a la majoria de jocs.

Valoració: Bé. Els jocs dedicats als més petits potser són els més
interessants. A mesura que van sent més complicats també cal més
coneixement de l’idioma.

http://pbskids.org/arthur/

Pàgina de la TV pública nordamericana. Només un passeig

per la pàgina ja és interessant. Fet com si es tractés d’un
trajecte en tres dimensions, pots jugar, pintar, escoltar
música... Una manera divertida de practicar l’anglès.

Valoració: Molt ben feta a nivell visual. Per practicar l’anglès

i jugar amb molts dels personatges que també apareixen
als nostres canals de TV.

5
 LETRA MENUDA / INFORMÀTICS (5è)

QUIN CARNAVAL!!!
Enguany, aquest carnaval ha estat diferent per a la nostra
classe de 5è. Tant bon punt vàrem saber el fil conductor “EL
MAR”, es va obrir un debat del què volíem i com es podia
fer.
En un primer moment, vam decidir fer una pluja d’idees per tal
de recollir les inquietuds del tots. D’aquestes idees van sorgir
les de realitzar les típiques disfresses: “anar de mariners, de
meduses, pirates (ja hi van anar l’any passat), sirenetes...”
però, a mida que avançava el debat, aquest, va fer un tomb
de caire més reivindicatiu, solidari, ecologista,... tot aprofitant
el treball que estàvem fent a medi social i natural. Els nois i
noies de la classe van començar a preguntar si l’estat en que
es troben els mars i els oceans era el més adient per a totes
les espècies marines i també les terrestres. A mida que el
debat avançava, va sorgir la idea de vestir-nos de tot allò que
l’ésser humà extreia de la terra per al seu ús i benestar i en
canvi, ho tornava a la natura transformat en forma de deixalla
i sense cap tipus de control, tot causant perjudicis a la resta
d’espècies i a la llarga, a la pròpia espècie humana. No té cap
sentit el maltractament que provoquem al medi i la destrucció
sistemàtica del nostre entorn!!!

Bé, la disfressa ja estava decidida. Ara calia saber quin material

s’hauria d’utilitzar. La resposta fou contundent: MATERIAL
RECICLAT!!!! L’aportació de cartrons, caixes, diaris, tubs de
cartró, etc. va facilitar molt la resta de la tasca. Per acabar
de donar-li un caire una mica més reivindicatiu, vam creure
necessari afegir-hi un element que ajudés a sensibilitzar una
mica més a la gent, i valorar la tasca d’unes persones
que fan que les aigües dels mars estiguin menys plenes de
residus llençats indiscriminadament per l’ésser humà. Aquest
element complementari va ser la barca “PELICÀ”. Anomenada
així perquè té dues xarxes a la proa que van recullint els
residus flotants i els que es troben entre dues aigües tot
semblant el pap d’un pelicà.Nosaltres la vàrem batejar amb el
nom de CERVANTINA.

Un cop enllestit tot el treball i agraint la col·laboració

desinteressada de la Begoña, es va parlar amb l’Anna i l’Àlex
per tal de muntar la posada en escena. Buscàvem una cançó
que recollís el fons que volíem transmetre Ens van proposar una
cançó d’en Joan Manuel Serrat que parlava del deteriorament
dels mars i dels oceans ”PLANY AL MAR”.
Els nois i noies de la classe, en sentir les paraules i la música
d’en Serrat, varen estar d’acord que aquesta, era la cançó que Les mares també ens van ajudar a
recollia l’esperit del nostre carnaval de 2008. caracteritzar-nos

6
 LETRA MENUDA / INFORMÀTICS (5è)

MIREU, L’HEM CONVERTIT EN UNA CLAVAGUERA!!!

QUANTA BRUTÍCIA!!!

QUANTA INCONSCIÈNCIA!!!

QUANTA IMPRUDÈNCIA!!!

7
 EL REPORTATGE

Amunt i avall per Sant Pere més Baix (2)

Continuem la passejada que vam iniciar en el TORNAVEU anterior, ara mirant els edificis de
la banda de mar. Aquest cop, però, iniciem la passejada des del carrer del Rec, i seguint la
numeració en sentit contrari:

94.Casa de la Pomona. Antigament, el camí

que originà el nostre carrer acabava aquí, on el
creuava el rec comtal que duia l’aigua a la ciutat.
Aquí hi havia els horts i els molins. A la casa
que fa cantonada amb el carrer de la Sèquia,
la divinitat de les hortes (Pomona) és evocada
per uns esgrafiats del 1781, amb uns motius
molt camperols. Malauradament, són a punt de
desaparèixer.

90. Més esgrafiats, ara de tipus geomètric i en

bon estat.

52. Farmàcia Fonoll. Antigament Farmàcia

Porta modernista de l’antiga farmàcia Padrell, al n.52.
Padrell. Aquest establiment recorda el seu
passat amb una porta modernista. Però el seu
origen és encara molt més antic. Al 1561 els
Padrell obriren aquesta farmàcia prop del Born,
però la zona fou enderrocada per Felip V el 1716,
per tal de construir-hi la fortalesa de la Ciutadella
i poder bombardejar la ciutat en cas de revolta.
Aleshores la farmàcia fou traslladada on és ara.
Amb els anys canvià de família i de nom.

50. Aquesta casa, més baixa que totes les que

l’envolten, ens dona una idea de com eren els
edificis medievals, abans del ràpid creixement
demogràfic dels segles XVIII i XIX, moment
en que es van afegir els tercers i quarts pisos i
s’obriren balcons. També, una placa a la façana
ens indica que aquí va nàixer el pintor Isidre Finestra del n.48.
Nonell.

48. Edifici medieval que fou remodelat els segles

XVII i XVIII incorporant-hi elements d’edificis
gòtics anteriors, com la finestra del segon pis.

46. Casa del s.XV, on podem contemplar, a

sobre de les botigues Alaska i A Colors uns
esgrafiats de l’any 1779, perfectament restaurats.
De la casa medieval en resten la porta lateral
adovellada i dues mènsules esculpides amb uns
bustos d’home i dona a la porta d’un dels balcons
de la planta principal. Aquesta casa fa cantonada
amb el carrer dels Mestres Casals i Carbonell, que
segueix el recorregut de la primera claveguera
que va existir en aquesta part de la ciutat. Una
majòlica ens explica de manera divertida el curiós
canvi de nom que va patir aquest carreró.

Esgrafiats del 1779 al n.46.

8
 EL REPORTATGE

42. Casa barroca, aparentment residencial però

que amaga una sorpresa. Si entreu fins al pati
que es veu al fons podreu respirar l’ambient
de les indústries tèxtils del s.XIX observant la
façana de l’antiga fàbrica Vilumara, del 1860.
Encara ens sembla poder escoltar el soroll dels
telers...

22-24. Aquí, un edifici del s.XIX guanya espai

al carrer amb un arc per sobre del carrer Volta
de la Perdiu. Aquest recurs era ja utilitzat des
de l’època medieval per tenir més espai dins
de casa. Dins una ciutat emmurallada el metre
quadrat ja tenia el seu valor!

18. Capella de l’Ajuda. La verge negra de

l’Ajuda, patrona del barri, és l’única de les
trobades (com les de Montserrat o Núria) que
està situada en un Santuari ubicat en un medi
urbà. Feta de terra cuita, de poc més d’un pam
d’alçada, sembla que pot ser d’origen italià,
portada aquí a inicis del s.XVI per algun mariner
dels que amb tanta devoció s’hi encomanaven
sovint. La llegenda sobre l’aparició de la verge
negra, però, no parla de cap mariner, sinó d’una Façana
ana de la ffàbrica Vilumara, al n.42.
dona entrant a la ciutat amb un feix de llenya
que de sobte pesa tant que l’ha de deixar a terra.
Dins el feix troben la figura, que no poden moure,
i per això construeixen el santuari allà mateix.

16. Ens aturem per mirar amunt, sobre els arcs

rebaixats de la porta de la botiga Marcs Arias,
on encara resisteixen uns esgrafiats de l’any
1783, que demanen una restauració urgent.
Bé, doncs aquí acabem la passejada... i l’article.
Fins la propera.

Oriol Garcia i Quera

Santuari de la mare de Déu de l’Ajuda segons Lola

Anglada (1893-1984)

Glossari:
Arc rebaixat: Arc d’alçada inferior a la que tindria un
arc del mateix traçat.
Dovella: Pedra treballada en forma de tascó, que forma
part d’un arc o volta.
Esgrafiat: Conjunt de dibuixos traçats en un mur,
mitjançant un estilet que fa saltar la capa superficial que
el revesteix, i permet veure la capa de sota, d’un altre
color.
Mènsula: Suport de tipus arquitectònic sortint de la
paret, a propòsit per a sostenir algun element.

9
 EL SENYOR MALCARAT I EL CIRC MÀGIC
H
i havia una vegada una família
de pallassos que voltaven amb
el seu circ, per tots els pobles
del món, fent riure a la gent. El circ
era famós arreu per la seva màgia
única, però ningú sabia ben bé
perquè.
Un poble darrere l’altre, arribaven amb
els seus carruatges i amb un tres i no res,
començaven a desfilar els espectacles de
mim, d’acrobàcia i de bombolles d’aigua,
sota una carpa vermella, preciosa, adornada
amb mil-i-una banderoles de color groc, blau
i blanc.
Quan l’estiu just havia arribat, la
família de pallassos, amb el seu circ, van
fer cap a un poble de muntanya, situat
enmig d’una gran vall. Tot el poble va sortir
a rebre’ls frisant que arribés el dia de la
primera funció. Tanmateix, dos homes,
un de panxut i baixet i un altre de llarg i
prim, van esgarriar-los la festa quan van
comunicar-los que no podrien muntar el circ
en aquells camps. “Sens dubte, això és cosa
del Senyor Malcarat” –va exclamar la gent
del poble, contrariada per aquella decisió.
Sense temps per perdre, tots els homes i les
dones, i les àvies i els avis, i els nens i les
nenes, i els gossets, i els gats i els pardals
van fer cap al casalot que el Senyor Malcarat
tenia al capdamunt del poble. Quan hi van
arribar van trobar la porta entreoberta. El
poble sencer va pujar escales amunt i es van
encabir com van poder al seu gran saló. El
Senyor Malcarat, còmodament assegut al seu
silló davant la llar de foc, llegia el diari que
tenia recolzat sobre la seva enorme panxa,
mentre fumava un puro de més d’un pam
de llargària. Quan va veure tant gent dins
del seu saló, va fer un bot i el diari va caure
a terra precipitadament. No hi cabia ni una
agulla i, fins i tot, les finestres éren obertes
per deixar passar els pardals, els coloms i
les cigonyes. Sense embuts, un darrera
l’altre van demanar-li que deixés muntar el
circ. El Senyor Malcarat, però, no va canviar
d’opinió. De res havia servit demanar-li una
i mil vegades. De sobte, quan tothom ja
reculava resignat cap a casa, el nen més petit
de la família dels pallassos s’obrí pas, entre
la munió de cames, i es palplantà davant el
Senyor Malcarat. Decidit i sense embuts, li va
proposar un pacte: el senyor Malcarat havia
d’assistir a la primera funció del circ i, si en
cap moment no se li escapava ni la més petita
rialla, el circ marxaria i no tornaria mai més.
En canvi, però, si al Senyor Malcarat reia una
sola vegada, encara que només fos una, el
circ es quedaria tot l’estiu sencer. Després
que el Senyor Malcarat acceptés el pacte, tot
el poble va sortir del casalot sense saber com
s’ho farien perquè el Senyor Malcarat rigués.
Ningú al poble el recordava haver vist rient
ni un sola vegada, ni tampoc el seu avi, ni el
seu besavi, ni el rebesavi…
Pocs dies després va arribar el dia
de la primera funció. Tal i com havia dit,
el Senyor Malcarat s’hi va presentar i es
va asseure còmodament a la tribuna que li
havien preparat. Segur de sí mateix, estava
convençut que no riuria ni un sol instant i
que guanyaria, per tant, la juguesca. La calor
que feia dins del circ era asfixiant i, mentre
els equilibristes i els saltimbanquis anaven
actuant, el Senyor Malcarat no va tenir més
remei que anar-se desprenent de roba. La
calor cada vegada era més intensa, fins al
punt que el Senyor Malcarat no va poder més
i es va treure’s les sabates. Just quan en
aquell moment, tal i com havia previst el nen
petit de la família dels pallassos, tots els nens
i les nenes del poble se li van abraonar fent-li
pessigolles sense parar. Només al cap d’una
bona estona es van aturar. - Un moment, si
us plau! –va suplicar el Senyor Malcarat. Si
no deixo de plorar no puc veure la funció. No
em podeu fer plorar. Això no s’hi val!
- Això no és plorar, senyor Malcarat –va
intervenir el nen petit de la família dels
pallassos. Això que acaba de fer, com si li
faltés aire per respirar, com si estigués
plorant, això no és plorar, això, és riure.
- Això és riure? –totalment sorprès.
- És clar. Riure és molt divertit. No hi ha res
més bonic que riure, sobretot si és entre
tots…
10
 EL SENYOR MALCARAT I EL CIRC MÀGIC
Per primera vegada a la seva vida, el
senyor Malcarat havia rigut. I tot gràcies a
que el nen petit de la família dels pallassos
l’havia convidat al circ. Mai abans ningú l’havia
convidat al circ, ni a enlloc. Després de riure
tant estava tant content que es va quedar a
veure tota la funció i, quan va acabar, davant
de tot el poble, va donar les gràcies al nen
petit de la família dels pallassos i, no només va
deixar, sinó que va demanar per favor, que
el circ màgic és quedés tant temps com fos
possible amb ells en qualsevol dels seus
camps.
Il.lustració de Rosanna Casano
El circ es va quedar tot l’estiu, i no va ser
fins ben entrada la tardor que va seguir
el seu camí per arribar a tots els pobles
d’arreu del món. Tothom seguia dient que
aquell era un circ màgic, però ningú sabia
ben bé perquè. Encara que a molts pobles
encara ara es diu que era màgic perquè
feia coses que ningú havia aconseguit
abans, com fins i tot fer riure a persones
que no havien mai rigut per res.
Roger Sunyer
11
 LLETRA MENUDA/GIRA-SOLS (1er)
Els nens i nenes de la classe dels gira-sols han aprofitat la proposta de participar en
la revista per fer un treball d’una activitat que a tots i totes els agrada molt, potser
la que més del curs. la ctivitat de piscina. Herm treballat des de diferents àrees,

12
 LLETRA MENUDA/GIRA-SOLS (1er)
llengua, valors, la importància de fer esport, l’autonomia en fer la maleta, i sobretot en
après a DIBUIXAR la figura humana nedant, tasca no gens fàcil. Com veuràs els nens i
nenes han plasmat al pòster EL MOVIMENT , la postura del cos, pel NEDAR dins de la
piscina.....

13
 EL CONTE DEL TORNAVEU
Is There Life Before Coffee

The day begins like this. You are in your
underwear, you’ve had three sips of coffee and
there’s a faint whirr in the left frontal lobe, but
otherwise the power supply hasn’t got above your
neck. (For once, this is your fault, not Endesa’s.)
You have already asked the children three times
to get dressed when the younger one holds up
a pair of socks and bleats: “These aren’t mine.”
“Never mind, put them on anyway,” you say in
your calm parent’s voice. “But I don’t like them.
They’re horrible.” A variety of obscenities present
themselves for use but you bite your lip. “Please,”
you say, trying
to keep the
desperation out
of your voice.
The child says
nothing but, a
unlit recesses of your mind.
The elder child says he needs two T-shirts. “Why
two, cariño?” “Because I have gimnastica, then I
have basquet, and it gets all sweaty.” While you
fish out a spare T-shirt he calls out: “And don’t
forget I have piscina.” How could you forget? How
could you possibly have anything more important
on your mind? This must be the state my mother
was in when she mixed up my and my sister’s
notes and sent me to school with a note asking
that I be excused from gym because I had my
period. It cost me ten years of psychotherapy to
get over that one.
You swill the coffee,
fetch the bañador,
swimming cap, towel,
xancletes. As you stuff

il.lustració: Miquel Cots

master in the them into the mochila
art of passive you discover the child
resistance, hides has forgotten to give
the offending you the note that
socks, knowing says piscina has been
there will be cancelled this week.
no time to look For the briefest of
for them when moments you imagine
it comes to making the child eat
putting on his the piece of paper. You
shoes. take a deep breath
and something strange
You take happens: a sensation,
another sip of coffee and leave them to it. You possibly a desire or some sort of
dress yourself in the least stained of yesterday’s longing, something from another life you used to
clothes and return to the front. The elder child, inhabit. You shout: “Shoes! Teeth! Out!” and the
still in his pyjamas, is flicking through a lucha feeling has gone before you can give it a name.
libre magazine. You have a vision of yourself The younger child feigns innocence when you
bearing down on him on horseback, Kalashnikov inquire as to the whereabouts of his socks. On the
held high, like a crazed Cossack or mujahidin, way to school he asks: “Are you cross, papi?”
but settle for your most threatening “Please!!” “No, cariño, of course not. Just a little tired.”
The younger child, now fully dressed, reminds
you that he has gimnastica, ergo, he should be
wearing a xandal, not jeans. The xandal is on the Charlie Cansancio
washing line and is still damp. You put the oven
on high, hang the xandal on the oven door, and
hope. The child watches you do this but in any
case sheds his jeans and stands shivering on his
skinny legs. The Cossack gallops through the still

14
 EL CONTE DEL TORNAVEU
Descafeinado, Desafinado, Desesperado
El dia comença així. Estàs amb calçotets i
samarreta, has pres tres glops de cafè, i alguna
cosa et brunz en el lòbul frontal esquerre, però el
flux elèctric encara no t’ha baixat més avall del coll.
(Per una vegada és culpa teva, no d’Endesa). Ja
has demanat tres vegades als nens que es vesteixin
quan el més petit agafa uns mitjons i diu queixós:
«No són meus.». «No hi fa res. Posa-te’ls de
totes maneres». Ho dius amb la teva veu serena i
paternal. «Però no m’agraden. Són horribles.» . Se’t
passen pel cap una sèrie d’obsecenitats, però et
mossegues els llavis. «Per favor,» implores, mirant
de dissimular la desesperació en la veu. El nen no
diu res, però és un
mestre en l’art de la
resistència passiva,
i amaga els mitjons
ofenosos, perquè sap
il.lustració: Miquel Cots
que no hi haurà temps
de buscar-los quan
s’hagi de posar les
sabates.
Prens un altre glop
de cafè i deixes
que s’espavilin. Et
poses la roba d’ahir,
la menys tacada
que trobes, i tornes
a la càrrega. El fill
gran, encara amb pijama, està mirant
una revista de lluita lliure. Tens una visió de tu
mateix llançant-te-li a sobre i muntant-li a cavall,
amb un Kalashnikov a la mà, com un cossac fora
de si o un mujahidí, però et contens amb un «Per
favor!!» amb un punt amenaçant. El petit, que ja
està vestit, et recorda que té gimnàstica, i que,
per tant, hauria de portar xandall, i no texans. El
xandall és a l’estenedor i encara és humit. Poses
el forn al màxim, penges el xandall a la porta del
forn, i esperes. El nen se’t queda mirant, es treu els
texans i li tremolen les cametes. El cossac encara
galopa pels corredors foscos de la teva ment.
El gran diu que necessita dues samarretes. «Per
què, carinyo?» «Perquè tinc gimnàstica, després
tinc bàsquet, i es queda suada. «Mentre busques
una samarreta neta et crida: «I no t’oblidis que
tinc piscina».«Com te’n podries oblidar, passerell?
Com dimonis pot ser que tinguis alguna cosa més
important en la qual pensar?» És el que li devia
passar a la meva mare quan intercanviava per
error les agendes de la meva germana i la meva a
les motxilles i m’enviava a escola amb una nota de
disculpa dient que no fes gimnàstica perquè tenia la
regla. Això em va costar deu anys de psicoteràpia
per recuperar-me.
T’acabes el
cafè, agafes el
vestit de bany
d’una revolada,
la gorra de bany,
la tovallola, les
xancletes. Ho
emboteixes a la
motxilla i de sobte
descobreixes que
el nen ha oblidat
de donar-te la nota
on es notifica que
aquesta setmana
s’ha suspès la
natació. Per uns
segons et passa pel cap de fer empassar al nano la
noteta en qüestió. Respires fons i passa una cosa
estranya: una sensació, possiblement un desig o
alguna mena d’ànsia, una cosa d’una altra vida
que havies viscut. Et surt un crit: «Sabates! Dents!
Vinga ‘nem!» i el sentiment ha desaparegut abans
que l’hagis pogut definir. El petit es fa el boig quan
li preguntes on són els mitjons. Camí de l’escola et
pregunta: «Estàs enfadat, papi?»
«No, carinyo, esclar que no. Només una mica
cansat.»
Charlie Cansancio
15
 LLETRA MENUDA/TAURONS (P4)

EL PASSAT DIMARTS, 22 DE GENER LA CLASSE TAURONS VAM

SORTIR A BUSCAR NÚMEROS PEL CARRER. AQUÍ
AQU TENIU LA
CONVERSA,....

NOA , VAIG VEURE NÚMEROS A UNA CASA, AL BALCÓ. ERA UN RÈTOL PENJAT DEL
BALCÓ. HI HAVIA MOLTS NÚMEROS.

ANNA , QUÈ POT SER?

RITA , UN TELÈFON..

CARMEN , HE VIST NÚMEROS A LA PARET. AL COSTAT DE LES PORTES.

ANNA , QUÈ VOLEN DIR AQUESTS NÚMEROS?

ESTER ,PER QUÈ AIXÍ SABEM EL NÚMERO DE LA CASA NOSTRA.

MATIAS , JO NO TINC CAP NÚMERO.

RITA ,JO SÍ QUE EN TINC

ANNA , AIXEQUEM LA MÀ TOTS ELS NENS QUE TENIM NÚMERO A LA PORTA DE

CASA.

EN RAFA HO COMPTA ,SÓN 12

RAFA , JO NO EN TINC PERQUÈ LA MEVA CASA ES DE MOLTES PEDRES,.PERÒ A

UNA PORTA QUE ÉS MOLT PETITA HI HA UN TIMBRE MOLT RODÓ I PICO I
M’OBRE EL PAPA O LA MAMA. VAIG VEURE TAMBÉ NÚMEROS A LA “PESCATERIA”, PER SI
ALGÚ VOL COMPRAR PEIX.

DUNA , VAIG VEURE NÚMEROS A LES BOTIGUES

MATIAS , SÓN PER SABER QUÈ VALEN LES COSES

OMAR , PER COMPRAR

ESTER , A LES MOTOS

MARTIÑO , SÓN LES MATRÍCULES

FÈLIX , A UNA PORTA. ESTAVEN ENGANXATS ELS NÚMEROS A LA PARET DE LA

PORTA. ERA UNA ENGANXINA. POTSER ERA UN TELÈFON.

MOHAMED , A UNA PORTA HE TROBAT UN CERCLE AMB NÚMEROS A

DINS. NO ERA UNA CASA, ERA ON DEMANEM DINERS.

16
 LLETRA MENUDA/TAURONS (P4)

ANNA , UN BANC.

MOHAMED , SI UN BANC

RITA , EL MEU PARE I LA MEVA MAMA, SEMPRE VAN AL BANC I JO VAIG AMB ELLS,
EM DONEN UN PAPER QUE SURT DEL BANC. HI HA NÚMEROS I CREUETES.

MATIAS , I TAMBÉ QUAN PAGUEM, ENS DONEN UN PAPER BLANC AMB

NÚMEROS. ÉS EL TIQUET.

MARIA , VAIG VEURE NÚMEROS A UNA BOTIGA. SERVEIXEN PER COMPRAR ROBA
DE LA BOTIGA. PER SABER QUANTS DINERS VAL.

JANA , AL COTXE HI HA NÚMEROS. PER SABER QUIN COTXE ÉS EL TEU.

NAIM , I A LES MOTOS, TAMBÉ. AL MERCAT HI HAVIA LA MEVA MARE, VENIA PEIX.
EL PEIX TENIA NÚMEROS. PER SABER QUAN VAL, PER PODER COMPRAR.

MANAL , VAIG VEURE NÚMEROS A LA MEVA CASA, PERQUÈ LA VAM VEURE PEL
CAMÍ. AL COSTAT DE LA CASA HI HAVIA EL NÚMERO

NASSIMA , VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LES SABATES, PER PODER

COMPRAR.

OMAR , VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LA PARET, A LES CASES.

NERVIN , VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LES PARETS, AL COSTAT DE

LES PORTES DE LES CASES.

SELMA , VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LES PARETS, SERVEIXEN PER

TROBAR ELS NÚMEROS DE LES CASES. I TAMBÉ A LES BOTIGUES. VAIG
VEURE UNA BOTIGA DE SABATES AMB NÚMEROS.

CARLA , VAIG VEURE NÚMEROS A LA PARET.

DUNA , VAIG VEURE NÚMEROS A UN TELÈFON, AL CARRER AL COSTAT DE LES

PORTES. EREN PER SABER QUIN ÉS EL TEU PIS I TRUCAR.

ISMAEL , VAIG VEURE NÚMEROS A UNA FINESTRA. SERVIEN PER VEURE QUIN
PIS ERA. TAMBÉ A UNA BOTIGA, PER VEURE QUANTS EUROS VALEN
COSES.ERA UNA BOTIGA DE “XUXES”, AMETLLES I FRUITES DE LA TARDOR I TAMBÉ XICLETS.
PERÒ NO HI HAVIA RAÏM, AQUESTES FRUITES NO.

MEHDI , VAIG VEURE NÚMEROS A LA CAIXA VERMELLA. ( LA CAIXA DE

CATALUNYA). VAIG VEURE EL NÚMERO 1, EL 2 I EL 3

GIAN PIERRE , VAIG VEURE UN NÚMERO A LA MAVA CASA “VI” EL

NÚMERO 1 I EL NÚMERO 2. HE VIST MOLT NÚMEROS.

YOUSSEF , VAIG VEURE NÚMEROS A UNA PARET. EREN GRANS. ESTAVEN A

DALT DE LA PORTA D’UNA CASA.

UNAI , VAIG VEURE NÚMEROS A UN COTXE. LA MATRÍCULA.

17
LLETRA MENUDA/TAURONS (P4)

18
CARNESTOLTES / 08

19
 CARTES AL TORNAVEU
Publiquem en aquest numero fragments dels comentaris que ens han enviat els nens i
nenes de la clase dels genis (6è). Busqueu i mireu d’identificar altres genis que s’han
colat a l’article i també han dit la seva.
... he rigut amb les excuses
que alguns posen quan
arriben tard i fins i tot han
posat la cançó del Cervantes,
Alí que és genial!
També m’ han agradat
les activitats que hi ha
a la revista, com ara els
passatemps. També em
Mark semblen interessants les
ressenyes de llibres, i veure
les fotos del reportatge de
Sant Pere més Baix.
M’ han agradat les fotos de
final de curs perquè tothom
pugui saber el que fem i com
ens ho passem de bé.
Karla
Hago notar a vuesas
mercedes que la pluma es
lengua del alma; cuales
fueren los conceptos que
en Tornaveu se publicaren ,
tales serán sus escritos
Jo no sabia que a un altre lloc
hi havia una escola que es diu
Cervantes, és com la nostra
escola
Walid
’’Tornaveu’’ m’agrada molt
perquè hi heu posat coses
divertides.També em sembla
interessant que donéu idees
Franklin per anar a buscar llibres a la
biblioteca.
m’ ha agradat que els de 4t,
quan els hi pregunten que és
allò que més els hi agrada i
diuen que anar d’ excursió o
Paulo jugar a bàsquet; això em va
fer molta gràcia
Llegir el Tornaveu es com
ficar-se a una piscina d’aigua
fresca. Jo de petita no nedava
tant bé com els gira-sols que
surten en aquest número. Si
que están ben sincronizats!
Molt bé! La portada és
molt graciosa; A les fotos
de les colònies a la granja
de Juneda, els nens de 3r,
Marco semblaven molt contents fent
mandonguilles i botifarres
Els dibuixos de la classe de
les “Papallones” són molt
bonics, són uns artistes!
Fraumer
Fraumer
Jo crec que els nens i
nenes de la classe de les
“Papallones” seran uns grans
artistes com ara Picasso i
Leonardo da Vinci
Chaima
Molt bé, perquè hi sortien
alumnes de l’ any passat. Em
va agradar recordar la festa
de final de curs i també veure
Esther les castanyeres, em va fer
molta gràcia.
el reportatge és interessant:
jo, nou anys a l’ escola i he
vist coses que no havia vist
en ma vida
Mimoun
20
 CARTES AL TORNAVEU
El primer que m’ ha impactat
és la portada i veure com
s’ han disfressat les mares del
Lui, del Ruben i del Luciano
Ariel
per la festa de final de curs.
Excel.lent. M’ ha agradat
molt el nom de la revista :
“Tornaveu!”; està molt bé
perquè és com donar la veu
Hena perquè la mirin.
és molt útil, perquè així
podem estar al dia de les
coses que han passat i els
nostres pares poden saber
Oumayma quines coses fem a l’ escola
M’ ha agradat la idea de
posar la nostra cançó en
una pàgina. I que algú digui
…que ha tardat tres hores en
José Enrique
travessar la Via Laietana…
que el camió de BCNeta no
em deixava passar per Sant
Pere Mitjà…
Aquesta és una revista
atómica de veritat. No acabo
de descobrir quin element és
el que irradia més energia!
He trobat interessant posar-hi
els somnis dels nens i nenes i
el que volen estudiar...
Júlia
L’ apartat d´arribar tard és
molt divertit, sobretot les
excuses que diuen com « és
culpa del Madrid » o que « els
Rudelyn semàfors de Via Laietana no
funcionaven”
M’ ha agradat molt la revista
i també el CD; hi ha cançons
molt maques. M’alegra que la
Carla
Car la nostra escola tingui la seva
pròpia revista, sobretot si és
tan interessant com aquesta.
El que m’ ha interessat més
han estat les cartes que s’
envien la Sofia i en Miguel i
també és molt impactant el
Jessie Lee que ens expliqueu sobre l’
escola Cervantes de Bilbao.
A la tercera pàgina, he rigut
molt: les excuses que hi
poseu que diuen alguns són
molt divertides i algunes fins i
tot, ridícules.
Akane
La importancia d’aquesta
revista és molt relativa.
Encara està plena de forats
negres i té poca definició
espai-temporal
També és molt guai la
conversa de les “Papallones”
i les colònies de la “Selva” ,
segur que s’ ho van passar
super guai. Les “Papallones
Iman diuen el que voles fer i una
diu: “Jo vull fer moltes floretes
dibuixades!”
Co equipo do Tornaveu
hei de recuperar a minha
concentraçao e forza para
seguir facendo jogo bonito
21
 PASSATEMPS / LES LLENGUES DEL CERVANTES
La manifestació més íntima d’una cultura és la seva llengua i, és evident que, en varietats
lingüístiques poques escoles poden competir amb la nostra. Us proposem un joc:

TAGALO ANGLÈS ITALIÀ ÀRAB EUSKAR AMAZIC MANDINGA

Cervantes, isang Cervantes,

paaralan para sa dunuyade
Servantes buong mundo Carambuno
Servantes dáhamos madrassa áelem
Madrasa Fi Álam

Cervantes, munduko eskola Cervantes, a school Cervantes, una scuola

bat open to the world aperta al mondo

22
 PASSATEMPS / LES LLENGÜES DEL CERVANTES
Sobre el mapa teniu una llista de llengües d’ús quotidià en algunes famílies de l’escola. A
veure si les podeu associar amb la frase “Cervantes: una escola oberta al món” traduïda a
totes aquestes llengües. Us atreviu a indicar amb una fletxa les zones geogràfiques on es
parlen?

GALLEC FLAMENC RUS XINÈS JAPONÈS MAHORI

Cervantes, een school Cervantes, unha escola serubantesu

open voor de wereld aberta ó mundo

Se Kai Ni hirakare ta Ga kko

сервантес - школа, открытая для

Cervantes всего мира.
He kura o te Ao (cervantes, shkola otkrýtaya miru )
Cervantes, yique shuesao shi sigué

Amb la col.laboració de: Noureddine, Sarah D., Sara B., Rumiko, Sheng-Bo, Haruka, Vera, Touffic, Driss, Fátima, Rama y Jose

23
 A TOTS ELS NOSTRES COL.LABORADORS:

GRÀCIES!
LLIBRERIA MONTSERRAT
EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8
TEL/FAX-933190078

ENMARCACIONES
MARCS ARIAS SL
933190061
SANT PERE MES BAIX 16

St. Pere Més Baix 90

T. 933102673

FRUTERIA LA MAÑA KIOSKO ANGEL AV FRANCESC CAMBÓ 30-36

ALVAREZ DE CASTRO 10 FRANCESC CAMBÓ 23

VOSALTRES FEU POSSIBLE ELTORNAVEU