Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

24/12/08Isabella ÁlvarezPersonatge 3

Avui és la víspera de Nadal i estic sola a casa meva. Tinc 23 anys, iencara no tinc una família o almenys una parella amb la que podercompartir aquests dies tan especials. Els meus pares van morir l’anypassat i tinc tota la família molt lluny. És el primer Nadal que passosola i m’ha semblat bé escriure un diari en el qual podré escriure elsmeus pensaments i sentiments més profunds... Per si de cas, pucrecordar alguna cosa. La meva mare em va regalar un llapis platejatmolt bonic quan era petita, ja que a mi m’agrada molt llegir i sobretotescriure, i ara mateix estic escrivint amb aquest llapis, l’acabod’estrena, em sembla bona idea estrenar-lo amb aquest diari.Ara aniré a menjar alguna cosa ja que porto tot el dia mirant latelevisió sense fer gairebé res i començo a tenir una mica de gana..1.

25/12/08

Isabella Álvarez

És Nadal, per fi. Ahir a la nit desprès d’haver menjat em vaig quedaradormida, estava molt cansada.Avui també ha sigut un dia molt llarg, i t’he d’explicar moltes coses.La primera i la més important; és que crec que t’he de donar unaexplicació de perquè ahir vaig escriure la frase que deia: ”per si decas puc recordar alguna cosa”...Fa dos mesos i mig vaig tenir un accident de cotxe en que vaig perdrela memòria, i no recordo res. Només recordo el regal de la mevamare, el meu llapis platejat. També m’han explicat que els meuspares van morir l’any passat i trobo molt malament no recordar-me dela meva vida. És un sentiment que no es pot explicar.Però, avui, al matí m’han vingut a visitar dos de les quesuposadament són les meves millors amigues, m’ajuden molt iintenten que les recordi però no puc.El motiu de la seva visita ha sigut que passés el dia de Nadal ambelles i les seves famílies, jo vaig dir que sí, i la veritat va estar moltbé, a vegades em sentia incòmoda, però em van acollir molt bé.Demà serà un altre dia..2.

26/12/08Isabella Álvarez

Avui al matí han tornat a venir les meves amigues, m’anaven aacompanyar al metge que m’ajuda a recordar les coses que norecordo, però avui no hi ha hagut sort, no hem pogut avançar res.Millor dit, mai avancem res. Torno a estar trista, gairebé sempre estic trista, però avui sento queho estic més, molt més. La Lilyi l’Ainhoa que són les meves millorsamigues, em donen un suport molt gran i a vegades sento querecordo alguna cosa amb elles, però són falses esperances...M’agradaria tornar a la universitat ja que m’han dit que estavaestudiant psicologia, però la veritat no crec que pugui, tampoc sé siem deixen, no vull saber-ho. Prefereixo seguir amb el tractamenttranquil·lament fins que pugui recordar alguna important. Ara m’aniréa dormir, estic cansada i demà he quedat amb la Lily per anar decompres.Anirem a un centre comercial, per comprar unes de les coses quefalten, pel sopar de Cap d’ Any..3.