Disfàsia i Dislàlia

DISFÀSIA.

1.- Què és la Disfàsia?

Trastorn específic de l’adquisició del llenguatge, a nivell expressiu icomprensiu a ambos nivells, que no evoluciona espontàniament a lanormalització i que és resistent a la intervenció logopeda.Pot aparèixer en altres patologies, com: deficiència mental, sordesa,autisme o psicosis.Pot anar acompanyat de altres alteracions lingüístiques, com:alteració de la comunicació, falta de desenvolupament del joc,problemes de memòria, atenció, hiperactivitat...- Característiques de la disfàsia:

a) Aspectes expressius:

-

Dificultat per organitzar-se els moviments necessaris perproduir llenguatge oral.

-

Alteracions fonològiques: referides a l'estructurasil·làbica i a dificultats per organitzar seqüències de fonemes.

-

Alteracions morfosintàctiques: Dificultats en l'adquisicióde morfemes( números, morfemes verbals). I omissió deelements gramaticals (incapaç per organitzar elements d'unafrase).

b) Aspectes comprensius:

-

Dèficits molt greus per la comprensió del llenguatge. Escomporten com si fossin sords

-

Les alteracions en la comprensió tenen una sortidaverbal incoherent.

c) Aspectes cognitius:

-

Dificultats en el joc simbòlic

-

Dèficit en la construcció d'imatges mentals

-

Dèficit a la memòria i en el procediment seqüencial.

-

Dèficit en la memòria auditiva a curt plaç.

-

Alteracions en la estructuració del temps i de l'espai.

d) Aspectes preceptius:

-

Dificultats en la discriminació dels estímuls auditius.

e) Aspectes psicomotors:

-

Alteració en el procés de lateritzat.

-

Immaduresa de les activitats motores.

f) Aspectes conductuals:

-

Dèficit d'atenció

-

Hiperactivitat.

-

Alteració de les relacions afectives i del control de les

1

emocions.

g) Aspectes neurològics:

-

S'exclou la presencia d'una lesió especifica

h) A nivell general:

-

El desenvolupament del llenguatge esta alterat d'unaforma greu, afectant la capacitat del subjecte per expressar-se ocomprendre.

-

L'alteració del llenguatge no s'explica per problemesintel·lectuals, sensorial o motors primaris.

-

Amb certa freqüència, els problemes del llenguatgevenen acompanyats de problemes psicològics (d'atenció,amnèsics, hiperactivitat motriu,aïllament social...)

2.- Com es detecta la Disfàsia?

Quan es detecta un dèficit en el llenguatge tant a nivell comprensiucom expressiu, sense que existeixi un trastorn generalitzat deldesenvolupament, solen aparèixer els següents símptomes enl’expressió:

◊

Intencionalitat comunicativa pobre i grans dificultats peradaptar-se a l’interlocutor.

◊

Greus problemes en aspectes funcionals del llenguatge,predomini de la funció instrumental i reguladora.

◊

Expressió molt baixa, quasi nul·la o constituïda per emissionsque poden anar des e la paraula-frase fins a l’expressiótelegràfica.

◊

Les frases o paraules es diuen en l’ordre que el pensamentsuscita.

◊

Heterogeneïtat del vocabulari, existint la presència deparaules complexes i l’absència de paraules més simples.

◊

Agramatisme: dificultats verbals en la estructuraciósintàctica.

◊

Dificultat per manejar pronoms personals més enllà dels 4anys.

◊

Absència total de preposicions.

◊

El verbs sempre en infinitiu i perífrasis verbals.

· En la comprensió:

◊

Greu alteració de la comprensió.

◊

Poden arribar a la sordesa verbal.

◊

Reacció positiva a gestos.

◊

Dificultat per a repetir i recordar enunciats llargs.

◊

Expressions amb substitució de paraules.

2

. Simptomatologies associades:

Els disfàsics solen presentar dificultats en la estructuració espacial,trastorns en el ritme i dificultats psicomotrius que repercuteixen enretards en els aprenentatges bàsics, en el seu equilibri afectiu-emocional, baixa autoestima i ansietat. Com a conseqüència de lesseves dificultats es produeix un fracàs en els seus aprenentatgesescolars que portarà conseqüències personals, familiars i de relació:

◊

Problemes en la memòria seqüencial d’estímuls visuals iauditius.

◊

Trastorns de tipus perceptiu.

◊

Dificultats a l’hora de respondre correctament al canvi deconsigna.

◊

Falta de programació en la seva activitat lúdica (JocSimbòlic).

◊

Alteracions de la conducta social i afectiva.

◊

Dificultats en el desenvolupament cognitiu.

◊

Greus dificultats per a l’aprenentatge de llegir i escriure.

3.- Quin tractament s’utilitza per la Disfàsia?

El tractament d’aquesta disfunció l’ha de realitzar un logopeda, ambun treball més individualitzat d'exercicis d'atenció, de fonologia ifonètica (capacitat del nen per articular els fonemes de l’idioma),d'ampliació del vocabulari, morfosintaxis i pragmàtica (capacitat perinteractuar amb els altres, per expressar desitjos, inquietuds, estatsd’ànim, preguntes, dubtes..., ja que aquests nens al no utilitzar elllenguatge oral es fan servir dels gestos per expressar-se).Des de l’escola o des de casa es pot ajudar a que el problema vagidesapareixent, però sempre amb l’ajuda del logopeda, canviant el seuvocabulari cap al nen afectat, per un altre més estimulant i méssenzill.

4.- Activitats per la Disfàsia:1. QUIN SO ES?

3

Category:	Uncategorized.
Rating:	(2 Ratings)
Upload Date:	03/05/2009
Copyright:	Attribution Non-commercial
Tags:	This document has no tags.

Documents

People