125

9. Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli. Alquilo habitacin, tambin tengo literas en el saln*

LHABITATGE

MERCADERIA
Lhbitat sha erigit des de dalt com a aplicaci dun espai global homogeni i quantitatiu, com a obligaci de la cosa viscuda a deixar-se tancar en capses, celles, o mquines dhabitar. H. Lefebvre (1972)

Parlar dhabitatge s parlar dun espai privilegiat de la nostra vida on desenvolupem gran part de la nostra autonomia i les nostres quotidianitats, i on atenem les necessitats fsiques, socials i afectives bsiques. Tamb s parlar del marc de les estructures familiars, part essencial de la reproducci de lorganitzaci social, centre del treball domstic de cura i reproductiu. Aix mateix, incipientment del productiu, a ms de centre doci i consum individual i collectiu. Parlar de lhabitatge ha esdevingut parlar duna mercaderia, dun objecte de negoci que mitjanant la mercantilitzaci del sl i el negoci de la construcci ha anat restant autonomia residencial a les persones. Un aspecte daquest habitatge-mercaderia s la seva concepci com a valor refugi, objecte de gran part de la inversi de capital preferida als actius financers menys segurs. La Societat de Taxaci i diverses promotores immobiliries reconeixen que gaireb la meitat dels pisos que es venen actualment a Barcelona no sn per a gent que hi vol viure, sin per a persones que volen fer negoci (La Veu del Carrer, nm. 81). Aquesta realitat de lhabitatge com a mercaderia, definida pel seu valor de canvi, s la que decideix avui en dia no noms la seva tipologia, sin laccs de les persones a la mateixa; sotmetent la necessitat habitacional a la lgica del mercat. Aix, de la mateixa manera que sassimila persona a consumidor, lhabitatge sassimila a actiu econmic, substituint el concepte de necessitat pel de demanda. Amb aix la carncia s gestionada en termes de disposici i capacitat per a la compra: El fenomen pel qual una
* Anunci al carrer.

126

Barcelona, marca registrada

necessitat es transmuta en objecte de benefici i negoci, transformant-se en capital, t carcter exemplificador del procs de formaci de les desigualtats de les societats postindustrials (Luis Corts Alcal, Pensar la Vivienda, Talasa, Madrid, 1995). Per altra banda, la configuraci de lhabitatge respon tamb a la divisi econmica i social de lespai urb, donat que s una variable determinant de les dinmiques espacials metropolitanes i de lassentament i s o usos del territori dels diversos grups socials. Aquesta divisi i diversificaci funcional de lespai respon a la lgica de rendibilitzar la ciutat-empresa com a objecte de benefici. Aix, es produeix una redistribuci de la poblaci urbana vinculada al sistema econmic i assistim a processos de gentrificaci (substituci de les poblacions de baixes rendes en els centres urbans per classes altes i mitjanes-altes com a part i conseqncia de la seva revaloritzaci). El preu de lhabitatge s des de lany 1975 responsable dels moviments migratoris en lmbit metropolit de Barcelona i ha determinat els fluxos de poblaci cap a municipis allunyats de Barcelona (Mollet del Valls, Rub, Terrassa, Martorell) i tamb entre districtes de la ciutat. La reubicaci de la poblaci urbana tamb est vinculada a la nova divisi espacial del treball cada vegada ms fragmentat i mbil (horaris flexibles, treball a domicili, a temps parcial, teletreball, etc.), que obliga a laugment de desplaaments des de lhabitatge al treball; un temps que per descomptat no es reflecteix en el salari. Aquesta fragmentaci de lespai urb provoca el pas de la mobilitat de venatge en la qual la persona t una estreta relaci amb el territori i amb les altres persones que hi estan radicades a una mobilitat fragmentada i de centralitat (Magriny, 1998), en la qual la posici en lespai ja no s un element determinant, i es produeix al voltant de centres visibles i artificials. El millor exemple ns el centre comercial. Aquesta redistribuci poblacional marcada per la crisi residencial determina noves formes daccs i submissi als espais de la metrpoli, desarticulant les relacions humanes i desestructurant els barris; no com a divisions administratives, sin com els vincles que uneixen les persones amb un espai, amb les quotidianitats, amb les raons afectives que tenen a veure amb la histria de cadasc i cadascuna. La segregaci urbana es produeix en concordana amb la segregaci econmica, negant, segons el grup social de pertinena, el dret a accedir i gaudir despais urbans, cada vegada ms prefabricats, artificials i silenciats, i en definitiva negant el dret a la ciutat.

ASSALT

AL TERRITORI

Davant de lescassetat de sl urbanitzable a les rees centrals, es busquen noves frmules i autojustificacions. Contrariant el preconitzat desenvolupament sostenible, cada cop ms, sest exprimint el territori per atorgar-li la rendibilitat que la geografia no pot oferir. Lassalt es fa per terra, mar i aire:

Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli

127

Per terra es contemplen tot un seguit de possibilitats de reciclatge urb, especificades ms endavant. Sota terra es construeixen equipaments, centres comercials i sobretot aparcaments. A ms, en aquest ltim cas, gaireb totes les promocions dhabitatge augmenten el seu valor amb la inclusi obligatria daparcaments. Es construeix en terrenys guanyats al mar (Maremgnum, World Trade Center, ports, etc.). Per aire es construeix augmentant lalada dels edificis. Tota substituci dusos obsolets comporta inevitablement ms volum edificat. Sobserva alhora la proliferaci de gratacels, que es converteixen en un nou referent simblic del poder de les empreses, exemple de mxim rendiment, mnim espai, com les Torres Mafre, lhotel de lilla Robadors al Raval, el cols monument fallcrata que seleva a la plaa de les Glries i futures construccions al Front Martim que modifiquen lskyline barcelon. Alguns arquitectes critiquen els vigents models de qualificaci del sl. Sinsisteix, per una banda, que la planografia actual est quedant desfasada ja que hauria de poder representar diferents qualificacions en un espai tridimensional que recolls lalada i la fondria. Per exemple, el solar ocupat per la plaa de les Arenas acollir usos de prquing, centre comercial i equipaments, amb 5 plantes sota el nivell del terra i 4 en superfcie. Per laltra, cal destacar la convenincia de considerar el factor temporal dins de les noves perspectives de planificaci urbanstica. Els continus canvis tecnolgics i la lgica capitalista de maximitzaci de beneficis contempla la possibilitat de programar el territori en lespai temporal. Per exemple, si un mateix solar es destina a oficines durant 10 anys i els segents 10 anys a equipaments, el sector de la construcci est augmentant la seva capacitat dinversi i de dinamisme. Daqu podrem atorgar una nova caracterstica i etiquetatge als edificis: la data de caducitat.

RENDIBILITZAR

EL MERCAT DE L HABITATGE

El sector de la construcci es divideix en obra civil, infraestructures i edificaci. Pel que respecta a ledificaci, es podria dividir en usos terciaris (hotels, aparcaments, oficines, locals i centres comercials), industrials, equipaments i usos residencials. Els grans constructors es dediquen en gran mesura a lobra civil, que agrupa el sector ms tecnificat i que treballa quasi exclusivament a partir de contractes estatals (Grup Dragados, Fomento de Construcciones y Contratas, Ferrovial i ACS; a Catalunya, COPCISA o COMSA). La construcci dhabitatges est impulsada pels mitjans i petits constructors (en destaquen Immobiliria Colonial i Vrtix a Catalunya, i Vallehermoso a lEstat). La menor tecnificaci daquestes empreses provoca una major sinistralitat laboral. Les xifres globals donen un resultat de 220 morts en el perode 1999-2003 a Catalunya.

128

Barcelona, marca registrada

Daltra banda, el 2003 la producci del sector de la construcci a Catalunya sestima que va licitar fins a 20.268 milions deuros. Daquests, a la construcci de nous habitatges corresponen 6.643 a , i 5.646,3 a es van destinar a la rehabilitaci dedificis, residencials o no. Per tant, no ms de la meitat va anar a parar a lhabitatge. Lhabitatge, pressionat per segments de la producci de lespai-mercaderia que generen un volum superior de plusvlues com sn els usos terciaris es veu obligat a ubicar-se en una situaci de dependncia. En els darrers anys, sobserva un increment de la construcci destinada a hotels i aparcaments; en concret, aquest darrer sector sobrepassava lany 2003 als usos residencials, en quant a producci de m 2 de sostre edificat. Tanmateix, el poc sl disponible en els espais centrals es tradueix en la reutilitzaci dhabitacles tipificats com a habitatge per altres usos (locals comercials i magatzems, oficines o despatxos i residncies hoteleres). En aquest ltim cas sestan intensificant els fenmens que converteixen els pisos destinats a habitatge en pseudohabitacions hoteleres. Aquest procs es dna tant a nivell particular com a nivell empresarial, mitjanant agncies que fan dintermediries. Tal i com la construcci sadapta a les directrius del context econmic, el mercat de lhabitatge sadapta a les directrius del mercat de la construcci. Apuntem algunes de les frmules suggerides doptimitzaci dels recursos: 1. Augment de lndex dedificabilitat (relaci entre els m2 de sostre per m2 de superfcie) i del nombre mxim de plantes edificables. Per tal dincrementar el nombre de pisos en un terreny, la comissi durbanisme de lAjuntament de Barcelona, ha perms laugment de sostre edificable en casos puntuals com el projecte Bara 2000 a Les Corts, o els edificis dhabitatge per a joves i gent gran a la plaa Cerd. En aquest darrer cas, davant les protestes venals, lAjuntament ha acusat el venat dinsolidari i ha justificat loperaci amb el pretext de linters collectiu. Per evitar traves legals sestudia ladequaci de la normativa. 2. Reducci de la dimensi de les llars. Aquesta opci es recolza en laugment de llars duna o dues persones. Per topa amb la incorporaci a lhabitatge de les funcions de treball i doci. Els habitatges que es construeixen actualment sn menors que fa uns anys, encara que augmenta lespai destinat a s collectiu. Una altra dada s que els pisos de dimensions menors resulten proporcionalment ms cars que els habitatges grans. A labril de 2004 es va aprovar la modificaci de la normativa urbanstica per tal de construir pisos a partir de 40 m2. 3. Requalificaci de zones urbanes denominades obsoletes. El fenomen afecta sobretot les zones dels nuclis antics, fent-se molt notori per les seves dimensions el cas de Ciutat Vella, com sexplica en captols posteriors. Un exemple equiparable fora del nucli central seria la Colnia Castells, a Les Corts. Aquest conjunt de cases obreres projectades lany 1923, que formen part del Catleg del Patrimoni Histric de la

Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli

129

Ciutat, seran enderrocades i el terreny s convertir en zona verda; mitjanant un sistema de permutes s permetr construir 465 pisos, 215 dels quals seran pel reallotjament dels vens afectats. Aquesta dinmica de transformaci barrial comporta processos de substituci poblacional, el qual abans hem definit com a gentrificaci. 4. Acupuntura urbana. s tracta, com el punt anterior, dactuacions de remodelaci o substituci dedificis a travs de diferents mtodes que possibiliten lexpulsi dels seus ocupants, encara que a una escala menor. Per dur a terme les dues darreres opcions, sutilitzen diferents mtodes, alguns dels quals, per la seva condici coercitiva, entrarien en la categoria del que darrerament sha anomenat mobbing. Segons les circumstncies, el propietari pot optar per diferents opcions: a) Amenaar locupant per tal que marxi sense exigir tots els seus drets. b) Deixar de cobrar el lloguer o no avisar del canvi de propietari. c) Provocar per activa o per passiva el deteriorament de ledifici (causar talls de llum, daigua, etc.). d) Aconseguir un efecte de desgast a travs de lenderroc de finques contiges. e) Declarar limmoble en runa econmica, si demostra que la rehabilitaci de ledifici suposa la meitat del valor de la finca (la llei actual no inclou el valor del sl). f) Provocar el deteriorament de lentorn del barri. g) Indemnitzar els vens per tal que marxin voluntriament. h) Rehabilitar ledifici per tal daugmentar el valor de la finca. LAjuntament de Barcelona, pressionat per les associacions de vens, ha obert a principis del 2004 una Oficina Anti Mobbing. Tanmateix, els criteris per considerar un cas com a mobbing sn fora diferents. De fet, loficina noms actua en els casos de deteriorament de ledifici. Per a la resta de casos comprovables aconsellen la via judicial. Un dels casos ms sagnants de mobbing ha estat portat a terme per lempresa semipblica PROCIVESA-FOCIVESA en les expropiacions foroses a vens de Ciutat Vella. Per altra banda, diverses entitats venals van denunciar lempresa per irregularitats en les compensacions per expropiaci durant els seus anys dexistncia. Obligada a reallotjar en un altre pis i a indemnitzar econmicament les persones afectades, PROCIVESA donava noms loportunitat descollir una de les dues possibilitats. Alguns daquests casos, que podrien considerar-se evidentment com a mobbing, han estat resolts a favor dels vens. 5. Adaptaci de la normativa per destinar a habitatge terrenys qualificats per a equipaments. Tal i com el Pla dHotels de 1989 donava a aquests establiments la qualificaci dequipaments, recentment shan incls en aquesta categoria els habitatges de protecci per a joves en rgim de lloguer. La jugada, que provoca la prdua despais collectius, sha trobat amb loposici dalguns barris i en alguns pocs casos sha hagut de descartar.

130

Barcelona, marca registrada

6. Conversi dantics edificis ds industrial en habitatge. Dins el context de terciaritzaci de leconomia, el sector de lhabitatge ha trobat en el reciclatge dantigues zones industrials una de les seves principals fonts daprovisionament. Recentment, el cas paradigmtic s Poblenou, per tamb trobem altres zones, com Can Batll, a la Bordeta, o a diferents zones industrials de la conurbaci barcelonina. 7. Diversificaci de loferta. Per a cada sector de mercat es creen nous productes. Aix apareixen habitatges elitistes que incorporen valors com la construcci ecolgica (Zona Frum) o lexclusivitat despais industrials reconvertits en lofts. 8. Formulaci de noves lnies de models de convivncia i subarrendaments dhabitacions. La liberalitzaci dels preus de lloguer ha suposat que, cada cop ms, segments de poblaci ms gran de 65 anys no puguin mantenir el cost de lhabitatge. Una situaci similar afronta la poblaci jove en perspectiva demancipaci. Tant lmbit administratiu com el privat aprofiten aquesta situaci per al seu benefici, adoptant programes dintermediaci entre propietaris i possibles llogaters. 9. Reciclatge del parc de pisos buits. Lexistncia del parc dhabitatge buit parteix de la lgica especulativa, ja que sutilitza com instrument a travs de la seva posada o no en el mercat. Recentment sha debatut la possibilitat de treure al mercat els pisos abandonats, entre 50.000 i 70.000 segons diverses fonts i que lAjuntament de Barcelona ha rebaixat recentment a uns 7.000. Els diferents clculs es basarien en la inclusi en aquesta llista dels habitatges en estoc. Es tractaria dincentivar econmicament els propietaris i oferir els habitatges a un preu per sota dall que estipula el mercat. La qesti del recrrec de lIBI, anunciada a la premsa com la soluci per acabar amb els pisos buits, sembla que ser descartada, tal i com sha dit en unes jornades sobre habitatges buits organitzades pel Patronat de lHabitatge, celebrades el mes de mar de 2004. De fet, el recrrec noms suposaria un augment del 8,45%. 10. Desviar inversions al subsector de la rehabilitaci. Cal fer esment de la teoria, segons la qual els materials interiors de construcci tenen cada cop ms una durabilitat planificada per tal dafavorir les inversions del sector de la rehabilitaci. De moment, en el perode 1998-2003 prcticament sha doblat el nombre de projectes de rehabilitaci a la provncia de Barcelona. (Barcelona Economia, indicadors econmics de Barcelona i la Regi Metropolitana, nm. 53, novembre de 2003, Ajuntament de Barcelona).

EVOLUCI

DELS PREUS

Destaquem laugment de preus, ja que com hem apuntat anteriorment, lhabitatge cobra importncia pel seu valor com a mercaderia, on preval el valor de canvi. Lincessant ritme de construcci s tamb provocat per la importncia del sector en leconomia estatal (el 17,7% del PIB) i en el manteni-

Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli

131

ment dels nivells docupaci laboral. El boom immobiliari es caracteritza, doncs, no noms pels seus valors de canvi, sin tamb per lestoc dhabitatge que es genera. No obstant aix, aquesta febre constructora ha tingut a la regi metropolitana diferents repercussions. Dins dels seus lmits, entre 1992 i 2002 es van construir 280.743 habitatges (a la resta de Catalunya es van aixecar 219.563). Daquesta quantitat, uns 40.000 noms el 14,2% es localitzaren a la ciutat de Barcelona; uns 33.000 el 11,7% als altres municipis del Barcelons; a la resta de la primera corona metropolitana poc ms de 58.000 el 20,7% i a la segona corona uns 150.000 el 53,3%. s a dir, ms de la meitat de la producci dhabitatge sha localitzat en rees allunyades del centre de la metrpoli; o les tres terceres parts, si en aquesta dispersi sinclou la primera corona metropolitana. De la mateixa manera, la diferenciaci dels preus s igualment fora contrastada. Per exemple, a comenaments de 2003 el preu mitj de lhabitatge de nova promoci se situava a Barcelona en 3.131 euros/m2, a la primera corona en 1.876 euros/m2, mentre que a la segona era de 1.617 euros/m2. En el cas del mercat de segona m, trobem xifres equiparables (2.478, 1.674 i 1.477 euros/m2 per a cadascuna de les rees). Lescassetat dhabitatge disponible o assequible fins i tot a les rees de la primera corona metropolitana suposa que tant la poblaci de Barcelona ciutat com la del Barcelons hagin disminut sensiblement des de principis dels 80.

RAONS

DE L AUGMENT DELS PREUS

En un primer estat trobem raons demogrfiques que expliquen laugment de la demanda: Larribada a ledat de compra de les darreres fornades del baby boom, pertanyents a la franja dedat entre els 30 i els 34 anys. Laugment de la poblaci immigrant i, per tant, laugment de persones amb expectatives destablir-se a Catalunya. Laugment de llars on noms viuen 1 o 2 persones, fruit de laugment dels divorcis i de famlies monomarentals: lany 1991, el nombre de llars unipersonals era de 262.719 i el 2001 ja arribava als 500.177. En els mateixos anys, el nombre de llars de dues persones passava de 488.970 a 651.439. (Llars i famlies, web de lInstitut dEstadstica de Catalunya). Les raons culturals rauen en la preferncia de les classes mitjanes de lopci de compra sobre la de lloguer. Tant s aix, que sembla que la possibilitat de disposar dhabitatge de propietat shagus convertit en una conquesta social de la classe obrera. Aquesta actitud generalitzada es completa amb la creena que ladquisici dun habitatge s una inversi segura, motivada per la imparable tendncia a lala del mercat en els darrers anys i afavorida per la facilitat de finanament. En aquest sentit, la inversi immobiliria sha-

132

Barcelona, marca registrada

via multiplicat per cinc de 1993 a 2003. Lany 2002, el 75% del patrimoni brut de les llars de lEstat espanyol es concretava en actius immobiliaris (Subhasta Pblica, nm. 103, mar de 2004). Encara que del pargraf anterior s podria deduir la implicaci general de la societat en la tendncia especulativa, cal pensar en els sectors econmics que ms han contribut i que shan vist beneficiats: constructors i promotors, agncies immobiliries, banca i ajuntaments. Els grans constructors i promotors dhabitatges sn els que han marcat la pauta del sector de primera m, generant un volum de beneficis allunyat de la dinmica de lIPC o els salaris. En els darrers cinc anys, mentre que els preus de lhabitatge per any pujaven una mitjana dun 18%, els salaris en el sector de la construcci augmentaven entre un 2,5 i un 4% (Barcelona economia, indicadors econmics de Barcelona i la Regi Metropolitana, nm. 53, novembre de 2003, Ajuntament de Barcelona). Un altre fet s la gran quantitat dintermediaris en els trmits de gesti i construcci. Aix explicaria tamb els preus de venda fins i tot dels pisos promoguts pel Patronat de lHabitatge. Tot i construir en terrenys cedits, lestructura daquesta empresa comporta elevats costos. Pel que fa al mercat de segona m, s destacable el paper de les agncies immobiliries, ja que la progressiva confiana del petit propietari envers elles ha donat peu a laugment del seu marge de maniobra. Per altra banda, s remarcable la proliferaci dagncies de pisos fraudulentes. El fet sexplica pel context agressiu a qu es veuen sotmeses les persones candidates a un habitatge, sobretot de lloguer. Sanuncien a travs de la premsa i cobren per serveis com inclusi en una borsa de propietaris, ensenyar un pis o proporcionar un llistat de pisos (que de vegades ni tan sols existeixen o ja han estat llogats). El sector bancari s un altre dels grans beneficiaris, ja que t en els prstecs immobiliaris un dels seus principals actius i el principal instrument per augmentar el balan de guanys (Expansin, 27/3 (2004). Linters hipotecari havia davallat 12 punts de lany 1994 al 2002, fins a situar-se en un 4%, i representava que el 2002, a Catalunya, 660.666 llars estiguessin hipotecades dun total de 2.300.000 A ms, els bancs sn, en molts casos, els principals accionistes dels promotors (la Caixa, per exemple, propietria de Colonial). Els ajuntaments tenen en la venda de sl pblic en el mercat lliure la seva principal font de finanament. A ms, el sl t un valor ms alt si est qualificat per a la construcci de promoci privada que si es destina a promoci publica. Cal destacar tamb el paper de les rees de Nova Centralitat. Aquestes operacions urbanstiques sacompanyen de promocions dhabitatges a preus alts, cosa que comporta un efecte dmino de sobrevaloraci del parc residencial que les envolta. s el cas del districte de Sant Mart, una de les zones on ms han pujat els preus en el darrer any. A l'encariment del preu de venda de l'habitatge influencien, com hem dit, diversos factors; per, pel que fa als preus o despeses de producci d'aquesta mercaderia, tot assenyala que no sn ni les despeses dels

Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli

133

materials ni els salaris dels obrers els que ms hi repercuteixen. La seva carestia respon especialment a l'increment extrem del preu del sl. A la ciutat de Barcelona, on l'oferta de sl i sobretot per habitatge s limitada, les repercussions que es calculen al respecte van en augment: des d'una mitjana de 100.674 ptes/m2 el 1997 (sobre un preu final mig de 224.982 ptes/m2, o sigui, un 44,7%) fins a les 187.503 ptes/m2 el 2001 (sobre 397.342 ptes/m2, un 47,2%). La lnia del sl, aix mateix, refora la segregaci interna, ats que, l'any 2001, Ciutat Meridiana-Vallbona (73.392 ptes/m 2), el Bess (109.272 ptes/m2) i Trinitat Vella (111.036 ptes/m2) sn els barris on la repercussi del preu del sl s menor; mentre Pedralbes (320.362 ptes/m 2), Sarri (270.358 ptes/m 2) i la dreta de l'Eixample (260.691 ptes/m2) sn les zones on el metro quadrat de sl s ms car i excloent. Nogensmenys, algunes directrius poltiques sn tamb culpables de laugment dels preus: a) LAdministraci ha potenciat la propietat grcies als ajuts fiscals per la compravenda, en detriment del lloguer. Per tal dequilibrar el mercat, a principis de 2004 shan proposat mesures dajut directe al lloguer. b) La LAU, pel seu paper preponderant de liberalitzaci de preus de lloguer, ha contribut tamb a aquesta tendncia a lala, fins al punt que en molts casos resulti menor lesfor per pagar la hipoteca que el lloguer. c) Com sacaba de dir, els ajuntaments han venut gran part del seu sl per a beneficis privats. s en aquest punt on es coincideix en apuntar la responsabilitat de les administracions locals en lescalada dels preus de lhabitatge, ja que una poltica de potenciaci prioritria de la promoci pblica dhabitatge podria haver regulat la situaci.

POLTICA

PBLICA D HABITATGE ,

EL CARCTER ESPECULATIU DE L A DMINISTRACI

La intervenci pblica en la creaci de lespai urb es concentra, respecte a lhabitatge, al voltant de la necessitat de garantir el funcionament dels processos productius i de comercialitzaci. En menor mesura, es preocupa de controlar i gestionar lexclusi residencial dins duns lmits tolerables per a mantenir ocult el conflicte urb. En aquesta contradicci es mou lAdministraci, que, duna banda, forma part indissociable de lentramat de mercantilitzaci i especulaci i, per una altra, serigeix com a gestora de les conseqncies socials que genera. La seva concepci diferenciada respecte el mercat s, en aquest aspecte, artificial, construda per a legitimar el sistema de mercat i control social del qual va, inevitablement, acompanyat. La poltica dhabitatge destinada a garantir els processos comercials contempla diverses categories:

134

Barcelona, marca registrada

1. Habitatge de promoci pblica, destinat a famlies que no arriben a 2,5 vegades el salari mnim interprofessional (SMI). La promoci pblica dhabitatges sha fet servir tamb en la remodelaci de barris o en el reallotjament de famlies expulsades desprs de processos de reestructuraci urbanstica. El desenvolupen empreses que depenen de lAdministraci, de capital pblic o semiprivat. 2. Habitatge protegit, per a rendes familiars entre el 2,5 i el 5,5 de lSMI. Lhabitatge de protecci oficial el poden dur a terme tant les empreses que depenen de lAdministraci, constructors privats, com les cooperatives dhabitatge. Al voltant ladjudicaci dels pisos existeix certa polmica, ja que hi ha hagut casos que la venda sha fet a persones properes als promotors. Respecte a aix, la Federaci Catalana de Cooperatives dHabitatge va proposar la confecci duna llista nica de candidats per a tota Catalunya. Aquestes dues categories sengloben dins de lanomenat habitatge social. 3. Subvencions directes per ladquisici de pis de propietat o ajut a la construcci. La reserva actual de sl pblic destinat a habitatge social est fixada a la ciutat de Barcelona en un 25%, potser superior si es vol portar a terme el Pla Catal de lHabitatge 2004-2007. El pla, que a lEstat espanyol es mou en una lnia similar, ha estat qestionat pels constructors. La patronal dels grans constructors (SEOPAN) ha demanat al nou Govern espanyol que no paralitzi els grans projectes dinfraestructures i que no intervingui en el mercat de lhabitatge. Enric Reyna, fuga president del FCB i president de lAssociaci de Promotors i Constructors dEdificis de Barcelona, avisa que les plusvlues que genera la venda de sl en el mercat lliure no sn les mateixes que si es vnen com a sl social (Avui, 31/3/2004). A la ciutat de Barcelona, en els darrers vuit anys, lhabitatge social (de promoci pblica i protegit) sha mogut en una mitjana del 20% de total dhabitatge construt. Una xifra equiparable a la de la resta de la Regi Metropolitana. El Pla Catal de lHabitatge calcula que la meitat del mercat comprengui algunes de les figures dhabitatge social. La intenci s la construcci de 42.000 pisos en el quadrienni 2004-2007, 2.000 per any a Barcelona. Aquesta xifra duplicaria gaireb els pisos socials construts en els darrers anys en aquesta ciutat. No obstant, al voltant de la bondat daquest pla existeixen raonables dubtes, si ens atenem a la tnica generalitzada dels darrers anys i a les actuacions desenvolupades pels governs locals del PSC. En quant a la venda de sl pblic, un parell dexemples: lAjuntament de Barcelona, lany 2002, anunciava un conveni de compra del terreny de les casernes de Sant Andreu, qualificat com equipaments, per 2.200 milions de pessetes. En canvi, el que ha fet s cedir aquesta propietat a una entitat semiprivada com s el Consorci de la Zona Franca, presidida per Joan Clos, que nha comprat la totalitat per 14.000 milions de

Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli

135

pessetes (veure la web de lAssociaci de Vens de Sant Andreu). Aix mateix, lany 2002 el consistori acordava la venda dels terrenys de Can Tunis al Port de Barcelona per 6 milions deuros i encarregava el desallotjament i la demolici del barri a REGESA, empresa del Consell Comarcal del Barcelon. Existeix, daltra banda, cert escepticisme sobre la viabilitat econmica daquests plans. Si el que es vol, tal i com sha anunciat pblicament, s regular el mercat, safirma que aix podria tenir conseqncies desastroses per a leconomia: si sanuncia una baixada de preus, la gent que va invertir en habitatge vendr [...]. Si hi ha sobreoferta, els preus cauen, i la construcci, el principal sector de leconomia espanyola, es pot venir a baix. Una estratgia a cavall entre la gesti de lexclusi residencial i el manteniment dels processos econmics del mercat la conforma la promoci dhabitatges de lloguer amb serveis per a gent gran i per a joves. Sn incorporacions recents, la darrera de les quals s fer servir sl reservat per a equipaments. El mercat de lloguer a Catalunya ha passat dun 74,3% el 1950 a un 16,4% lany 2001. A la Uni Europea el repartiment s dun 62% en propietat i un 38% en lloguer. Aquesta brusca reducci del lloguer ve provocada perqu gran part de lantic parc de lloguer sha traspassat al de propietat, i perqu a loferiment dhabitatge nou no sha incls aquesta possibilitat. Davant de les dinmiques econmiques, sorgeix la necessitat de potenciar els pisos de lloguer, no noms per ampliar-ne loferta i destinar-la a aquelles persones que no poden accedir a compra, especialment joves i gent gran. Tamb per adaptar-se als nous criteris de mobilitat laboral interegional i que el rgim de propietat dificulta per la seva rigidesa. Per exemple, per a linters dallotjar sectors professionals que romanen a lrea Metropolitana durant uns mesos i pels quals la manca de pisos de lloguer pot resultar un impediment. La segona via dintervenci s la poltica social de gesti i control dels grups de risc mitjanant mesures assistencialistes que institucionalitzen la conflictivitat. Per aconseguir-ho, es compta, a ms, amb entitats privades que jugarien el paper dimmobiliria social. Es tracta dorganitzacions que atenen sectors afectats per lexclusi residencial i els ingressos dels quals no poden assolir els criteris dopci a un pis de promoci pblica. Recentment, un nou programa ha triat Foment de lHabitatge Social, de Critas, per al desenvolupament de la Xarxa dHabitatge Social.

FICAT

ON PUGUIS

En aquestes lnies sintenten apuntar algunes respostes i el paper que juguem persones i collectius davant el panorama exposat; es tracta, doncs, daterrar el que hem descrit fins ara i parlar de com es reflecteix a les nostres vides i a les nostres prctiques.

136

Barcelona, marca registrada

Davant la distorsi que suposa la mercantilizaci de la necessitat residencial i la crisi daccessibilitat que provoca, sorgeixen realitats que sense ser explicatives del problema de lhabitatge s que ho reflecteixen, completen i exemplifiquen. Realitats amb les quals senfronta una proporci cada vegada ms gran de les poblacions de metrpolis com Barcelona, en les quals les taxes dexclusi del mercat de lhabitatge sapropen entre la poblaci jove al 70% (segons la Regidoria de Drets Civils de lAjuntament de Barcelona). Especialment, afecta a collectius especfics com a reflex directe del procs de polaritzaci i dexclusi social, sent la manca dhabitatge o linfrahabitatge una de les mximes expressions de la marginaci social de les persones amb rendes baixes: poblaci immigrada o amb un determinat origen tnic com la poblaci gitana, dones, persones joves, grans i amb minusvalideses fsiques i psquiques, persones que pateixen exclusi sociosanitria (toxicodependncies i malaltia), penal (ex presos), formativa (analfabetisme), per identitat sexual, etc.; i sempre tenint en compte que les variables dexclusi no es troben allades, sin combinades entre si. La crisi residencial es tradueix, duna banda, en la precaritzaci de laccs i el gaudi de lhabitatge i, per laltra, en lexclusi total dels grups insolvents. Les opcions daccs a lhabitatge es troben limitades per diversos factors. Lopci de la compra passa inevitablement per obtenir un crdit hipotecari mitjanant una entitat financera (en alguns casos, propietries al seu torn de les immobiliries, amb el que tot queda a casa). Aix requereix una nmina fixa espcie en extinci a la nostra societat de treball precari i temporal i suposa, a ms, acceptar una forma de vida imposada que passa per la submissi a les condicions laborals, a un tipus de despesa, i a determinades formes tradicionals de famlia, dedicant una mitjana de 60% del salari a pagar la hipoteca o un 30% si s en parella, durant ms de 30anys en el 12% dels crdits hipotecaris de Catalunya. La crisi daccessibilitat determina tamb el procs emancipador de les persones joves de les quals noms un 15% pot independitzar-se entre els 18 i 24 anys i un 30% no ha pogut assolir-ho amb 34. Respecte al rgim de lloguer, com sha esmentat abans, el parc s molt limitat, el que permet als propietaris treure al mercat infrahabitatge i fixar preus elevats, la qual cosa dna lloc a tot un entramat de subarrendaments, tant per necessitat per a poder assumir el pagament, com per a fer negoci; sarriba a situacions dabusos, amuntegament i barraquisme vertical en les quals fins i tot es lloga un llit entre dues persones (llits calents), principalment entre la poblaci immigrada. Aix, mentre existeix una dinmica de disminuci del nombre de persones per habitatge (1,4 a lEixample) i un increment dels habitatges monomarentals i unipersonals, a ms dun increment dels m2 dhabitatge per persona; es dna, al mateix temps, la dinmica contrria per a aquells collectius amb lincrement dhabitatges compartits i plurifamiliars. La violncia econmica es tradueix tamb en els processos judicials de desnonament, xifrats per la Plataforma en Defensa dun Habitatge Digne en 3.657 durant el 2002. Entre els diversos tipus de desnonaments destaquen els ocasionats per manca de pagament i

Especulaci del sl i lhabitatge a la metrpoli

137

els de finalitzaci de contracte. En aquesta ltima situaci es troben els i les llogateres de rendes antigues que es van negar a lactualitzaci de la renda amb lentrada en vigor de la LAU. Segons fonts oficials, sn 2.500 les persones que dormen al carrer cada nit a Barcelona. Les persones que queden fora del sistema de mercat residencial ocupen a Barcelona nombrosos espais, des de cases buides fins caixers automtics. A tall dexemple podrem esmentar: lantiga plaa de toros de les Arenas (ara en procs de reconversi en centre comercial), les casernes militars de Sant Andreu, on van arribar a viure fins a 600 persones, i les naus industrials de Poblenou. Aquestes condicions daccs o la impossibilitat del mateix a un espai residencial on resoldre les necessitats bsiques juguen, juntament amb la tipologia habitatge-mercaderia, un paper principal en el procs de precaritzaci vital, afectada per la manca daccs a un recurs essencial per al ple desenvolupament de la vida duna persona. Davant daquesta situaci sorgeix una resposta assistencialista i burocrtica dels poders pblics de control de les borses de persones insolvents dissonants amb lharmonia de laparador barcelon. Les reivindicacions respecte al dret a lhabitatge estan dirigides principalment a la denncia de lespeculaci (tant pblica com privada) i a la reclamaci de ms intervenci als poders pblics (tant referent a major proporci dhabitatge a preu assequible com a una major protecci als collectius exclosos). Lextensi del rgim dhabitatge de propietat entre la classe treballadora, que sha vingut impulsant des del govern franquista, i potenciada amb posterioritat pel decret Boyer, i la mercantilizaci del sl i de lhabitatge front a lautoconstrucci ha creat una cultura de lhabitatge basada en principis dindividualisme i destatus social. Sexerceix una resposta repressiva sobre opcions que no consideren la mediaci de lAdministraci en la satisfacci de la necessitat dhabitatge. Dins de locupaci despais abandonats podem destacar el paper de collectius que han omplert el seu accionar de contingut poltic, sobre la base de la crtica de lespeculaci immobiliria i la depredaci urbanstica. Una altra aportaci s el qestionament de la propietat privada, pel que fa a la preponderncia del valor de canvi per sobre del valor ds. La repressi aplicada des de lAdministraci ha anat dirigida a provocar lallament social dels collectius okupes, i a evitar una complicitat equiparable a la simpatia generada. Que la ideologia de lhabitatge hagi estat creada a partir daquests principis de propietat, privacitat i estabilitat ha estat una important arma de desmobilitzaci, ja que ha fet de lhabitatge un problema individual no reivindicable a travs de lluites collectives. A aix, cal sumarli lartificial construcci jurdica del dret a lhabitatge com un dret social que deu inspirar lactuaci dels poders pblics per sense sser en cap cas directament reivindicable i que shagi sotms sempre al sagrat dret a la propietat privada i al principi de lliure mercat. Amants del plagi

Torre Agbar en obres (Contra-Infos)