179

13. Accions en la participaci. La cotitzaci del consens i la mediaci per a la pau social

Barcelona s una ciutat participativa, que surt al carrer, que sexpressa, que es compromet. A Barcelona, la participaci s un tret distintiu i volem que ho sigui encara ms i millor. s un element inherent a Barcelona que, juntament amb el civisme i la qualitat de la convivncia, explica el valor de la nostra ciutat. Joan Clos, alcalde de Barcelona Voleu dur-nos des del 92 al 2004. Per la mentida no se sost. Alianza de los nadie

DECONSTRUINT

LA PARTICIPACI CIUTADANA

Nous dispositius institucionals recorren la geografia de la ciutat. Nous dispositius per a la governabilitat, que tanmateix no sn sin reedicions actualitzades per a la reconstrucci dun poder poltic erosionat per la fragmentaci social prpia del postfordisme. La democrcia representativa, que percep en les seves esquenes lal de la crisi de legitimitat, genera nous anticossos institucionals, segrega noves mediacions en el social que superin els clssics i vulnerables mecanismes representatius dintegraci. Un arc el de la participaci ciutadana que acarona des de lanomenada democrcia participativa, els plans comunitaris, els plans dactuaci municipals i de districte, fins a dispositius ms globals que predeterminen lespai i el temps on cert dissens pot aflorar: el Frum 2004. Un arc que complementar el seu revers: micropoltiques de seguretat (el civisme) i poltiques repressives cap a les formes autnomes dacci collectiva. De la mateixa manera que es pacific la fbrica en el seu moment amb comits dempresa i sindicats institucionalitzats, avui els antdots participatius de la democrcia representativa situen damunt

180

Barcelona, marca registrada

la taula la refundaci del consens social, busquen obsessivament minoritzar el conflicte emergent en les metrpolis precaritzades. Quines sn les mutacions que han obligat a reconstruir el consens a partir de la ideologia de la participaci? Lorganitzaci institucional que ha governat les nostres societats i per tant, les nostres ciutats en els darrers temps ha estat la basada en el model dagregaci. Teoritzat per Schumpeter, entre daltres, entn que la democrcia de masses ha darticular la representaci popular a partir de lagregaci de les preferncies, aix s, a partir de la conjunci dinteressos realitzada per uns partits poltics als quals la gent t la possibilitat de votar a intervals regulars. La perspectiva de lagregaci defineix, entenem, la democrcia des dun punt de vista restrictiu: la limita a ser nicament el sistema en qu les persones tenen loportunitat dacceptar o rebutjar els seus dirigents mitjanant un procs electoral competitiu. Laprofundiment daquest model ha comportat, previsiblement, desincentivar la participaci popular en la presa de decisions, doncs aquesta noms podria tenir conseqncies disfuncionals en els objectius sistmics destabilitat i ordre. Estabilitat i ordre, efectivament, requereixen una participaci social restringida; ja se sap que la multitud, al llarg de la histria, noms ha produt interferncies en la clarivident disposici natural dels lders, i que lnica construcci social elaborada per aquesta ha estat el disturbi, la turba, lavalot. Tanmateix, ordre no equival sempre a ordre legtim, i cal entendre que la democrcia que noms posa laccent en el procediment (electoral), que delega la presa de decisions en els representants, ha anat perdent legitimitat a marxes forades per la mateixa ra que abans la feia eficient als ulls dels seus exegetes: la manca de participaci. Aleshores, davant de la percepci de crisi, que no s altra cosa que la conscincia de les elits poltiques respecte la deslegitimaci que els suposa la seva existncia separada del social, respecte la prdua de credibilitat del sistema de partits, el sistema democrtic est creant avui nous canals per a aconseguir adhesions. En aquesta nova estratgia per a governar el conflicte, es construeixen formes de participaci que, sense deixar-les incidir en un cor de la poltica encara gestionat pels partits, retornin en certa mesura la legitimitat perduda. Perqu per tal que la representaci poltica continu en marxa malgrat no tenir fonaments slids en la societat, el buit ha de ser cobert mitjanant la construcci dun mn artificial que reemplaci la dinmica de la societat civil (Negri, 2003). En definitiva, una posada a punt de lobjectiu de sempre del poder capitalista: la tasca permanent de negociar-reprimir al contrapoder i, al mateix temps, reconstruir poder poltic. Aix es conforma la participaci ciutadana, estratgia atenta als profunds canvis produts en les societats occidentals, com intent del poder de reconstruir ja en lassimilaci identitats i poltiques collectives fragmentades, enormement desgastades pel desmantellament de lEstat social, per la precaritzaci de les relacions laborals inherentment associada a la reestructuraci capitalista; a la fi, per la ruptura del pacte

Accions en la participaci

181

social associat al rgim dacumulaci fordista. Lactualitat de la participaci ciutadana, concretada en loferta de la democrcia deliberativa o participativa com a nou paradigma democrtic, s significativa a ms perqu detecta la persistent nebulosa del conflicte; perqu admet que la democrcia representativa t dificultats per capturar-lo. Atenuar lobsolescncia duna representaci poltica que intercedia socialment a travs dels partits (i tamb dels sindicats). Capturar el conflicte emergent en les metrpolis precaritzades. Construir un subjecte subjectat. Aquestes sn les illusions del nou i alternatiu paradigma emergent: la democrcia participativa.

ESCOMBRAR LANTAGONISME :

EL

BESS

COM A CONTRAMODEL

La Barcelona del 92, i per extensi la resta del nostre pas, no noms fou extasiada en el seu moment per lembadocament esportiu, sin que altres factors entraren en el joc del miratge olmpic. Ms enll de lespanyolitzaci emocional que podia suposar la patriotera competici entre Estats, ms enll de loperaci urbanstico-especulativa comandada per lAdministraci municipal, ms enll de les escombres activades cap a les dissidncies poltiques i les marginalitats socials (Operacin Garzn contra independentistes, per exemple), ms enll encara de la nova modernitzaci econmica i la internacionalitzaci de la capital (i de la seva polismia masculina), ms enll, i profundament vinculada a tots aquests factors, sota largument de les Olimpades es trobava de manera central la construcci duna nova ciutadania. Quin subjecte social era, tanmateix, lanttesi defenestrable de la nova ciutadania a construir? Quins eren els romanents a escombrar, les antigalles que desmereixerien la pulcritud de la nova marca Barcelona? En principi, qualsevol que geners antagonisme; per significatiu, per ser el revers contemporani de la ciutadania olmpica, fou aquell expressat pel conflicte del Bess. Cap a finals de 1990, esclat el Bess, barri de Sant Adri. El motiu, el conflicte per la construcci de 196 habitatges socials en uns solars prviament destinats als equipaments que el barri necessitava amb urgncia. Assemblees multitudinries saturant les places, manifestacions que recorren la geografia gastada del barri, cassolades de protesta, ocupacions dels terrats per part de la policia; es militaritzen els carrers: batalles campals, trets, ferits. Paralitzaci momentnia de les obres. Inici de negociacions, enterbolides per les maniobres del governador civil entre daltres de Barcelona, el qual pretn convertir una lluita contra lespeculaci en un espasme xenfob contra les famlies de La Mina que havien docupar els habitatges (versi generosament amplificada pels mitjans de comunicaci). La gent del Bess ho desmenteix rotundament, i indica els pisos buits on podrien anar les famlies gitanes expulsades del barri ve. Dures setmanes de negociacions, foc creuat entre les administracions. Finalment, a gaireb un mes de linici de la

182

Barcelona, marca registrada

revolta, lAjuntament de Sant Adri decideix suspendre lexecuci de les obres. De les contundents jornades de confrontaci (mediticament anomenades lintifada del Bess), el barri nhaur extret alguns aprenentatges prctics: la seva vida quotidiana shaur transformat radicalment (Ibd., 1990): L*s vecin*s del Bess han puesto en prctica por ell*s mism*s y desde ell*s mism*s su propia forma de organizacin. Jvenes, ancian*s, es decir l*s que menos cuentan en la poltica oficial, han hecho valer sus propias expresiones polticas. Y todo ello en torno a la asamblea abierta, que es la principal caracterstica de su lucha y en donde radica su principal fuerza de presin. La Asamblea decide, pero la movilizacin se organiza en torno a una coordinacin que parte de los comits de escalera y se manifiesta en un sinfn de expresiones autoorganizativas, como los comits de jvenes, de mujeres, etc. Pero hay algo an ms relevante en el movimiento del Bess: la nula influencia (por incapacidad o por desprecio) de los partidos y grupsculos polticos izquierdistas. La asamblea del Bess, al tiempo que pone de manifiesto otra forma de hacer poltica, presciendiendo de las organizaciones establecidas (partidos y sindicatos), deja abierto un espacio de confrontacin sin mediaciones entre la administracin y l*s vecin*s. (ANA, 1992) Qu ms supos el Bess? Qu explica una lluita que no pogu ser compresa ni, per tant, fcilment recuperada pels aparells del sistema de partits? Primer aprenentatge: a la profunda i sentida precaritzaci laboral i social (falta dequipaments...), se li sumaren les conseqncies nocives de les operacions urbanstiques vinculades als Jocs. El desplaament de famlies de La Mina fou obligat precisament pels plans olmpics dactuaci municipal, que pretenien a Sant Adri lesponjament de determinats barris degradats, lobertura de la zona al mar, la construcci dun port esportiu i la interconnexi amb la resta de la metrpolis. s ms, lexpulsi de famlies obreres del centre de Barcelona, i la seva recollocaci al perifric Bess, obe igualment a lestratgia olmpica. Segon: la identitat collectiva del Bess en lluita no s estructurada per labstracta ciutadania, sin que encara fou profundament obrera. Identitat, entenem, no precisament patrocinada per la incipient i democrtica ideologia ciutadanista, sin represaliada i humiliada com en temps anteriors. La repressi de sempre, en contnua metamorfosi: La democracia quiere marginar a un barrio obrero que lucha por sus derechos [...] La represin que hemos sufrido el barrio de Bess da igual que sea urbano, polica nacional, polica antidisturbios, GEOS, Mossos dEsquadra o polica autnoma, para torturar y machacar a un barrio obrero que pide sus derechos (ANA, 1992). Tercer: la lluita del Bess posa en evidncia lesclerosi creixent de part daquell moviment popular que havia cristallitzat temps enrere en

Accions en la participaci

183

les associacions de vens. Tant per les formes de lluita com per les modalitats organitzatives que sassagen al Bess, tant pels plantejaments expressats, el conflicte tensa la mediaci que suposava lassociaci de vens local fins al punt de portar-la a la ruptura. Tal i com reconeixia un estudi encarregat pel propi Ajuntament de Barcelona, la vieja y histrica asociacin de vecinos (que jug un papel importante en otra poca y que en aquella represent enteramente a los habitantes) queda rpidamente y traumticamente obsoleta por el conflicto y por el tipo de planteamientos corporativos [es refereix a un corporativisme territorial] y por haber presumido de representar a los vecinos, sin haber habido ninguna verificacin seria de este nivel de representatividad (IEMB, 1991). Cal recordar un detall no precisament anecdtic: lAssociaci de Vens del Bess recolzava majoritriament la construcci dels habitatges, quedant profundament impugnada en la seva suposada representativitat. Si a la falta de mediaci venal li afegim tal i com hem afirmat la nulla presncia de partits i sindicats en la mobilitzaci, queda clara que la forma autnoma que prengu el conflicte preocup intensament a les administracions. El PSC, per exemple, tradu aquesta por acusant els vens doposar-se a la modernitzaci del marge dret del Bess modernitzaci capitalista, sentn, aix com vinculant lautoorganitzaci amb manipulacions interessades i violncia. (Postconflicte a Sant Adri: el PSC far soci de govern al PP, i a lnic regidor de la formaci conservadora se li entregar la Regidoria dUrbanisme). Quart: labsncia de les mediacions poltiques no sn les niques destapades pel conflicte. El citat informe de lIEMB tamb entn que la mancana de mediadors socials (els de carcter assistencialista) tamb ha impedit detectar prviament el malestar. La manca de prestacions socials dispensades per lEstat al Bess havia de ser resolta, segons linforme, per a) la implementaci de la policia de barri (que prefigura una relacin diferente de la polica con los ciudadanos; la polica permanente y estable con capacidad de prevencin y no slo de represin, polcia capaz de reconocer realmente la comunidad-zona en que acta y de establecer con la poblacin relaciones ms democrticas), b) la creaci de serveis dinformaci al ciutad, i c) lexecuci de serveis socials bsics que contribuirien a articular el teixit associatiu. Davant la percepci encertada del poder, que visqu el conflicte del Bess com una mostra dingovernabilitat del social (doncs no existien mediacions poltiques, sindicals, assistencials, i les venals shavien trencat), emergiren les propostes de participaci ciutadana (integraci poltica) i implantaci de serveis socials des duna perspectiva assistencialista i de control. Fou la resposta concreta de la democrcia institucional cap als aprenentatges que la gent del Bess oferia a tothom, resposta que an amplificant-se amb els Jocs com a trampol fins a tornar-se recepta generalista a la crisi de representativitat: El conflicto demuestra la necesidad de la revisin de las relaciones ciudadanos-instituciones democrticas y representativas. Es evidente que, si estas rela-

184

Barcelona, marca registrada

ciones se limitan al momento electoral, queda un vaco social, poltico e institucional que puede ser llenado, en momentos particulares, por algo y por alguien en manera distorsionada [...] El conflicto no hace nada ms que evidenciar de manera exasperada la necesidad de integrar el elemento de la participacin de los ciudadanos, en manera normal y normalizada, en el funcionamiento institucional (IEMB, 1991, el subratllat s nostre). All que omple el buit social de forma distorsionada. Encaminar la participaci de manera normalitzada. Integrar el ciutad en el funcionament institucional. Impedir, en definitiva, que es produssin ms Bess, que esclatessin ms veus com les que omplien de ms vale luchar un ao que sufrir toda la vida els carrers de la perifria. Les distorsions socials no noms serien a partir daleshores normalitzades amb la salvatjada policaca, sin que els terics de la participaci (Marchioni i altres) rematarien la feina oferint la construcci duna ciutadania annexada a les institucions com a prevenci dels conflictes emergents. Altra vegada la potncia emancipadora de lautoorganitzaci, la rbia obrera i la dura confrontaci al carrer, la unitat dacci al barri, profundament menyspreades. La matria en brut que sha de modelar en una altra direcci. nicament smptomes mal expressats. I, en canvi, no resoldre les causes estructurals del malestar, sin acotar lautonomia de la gent, curtcircuitar les desercions a lordre. Desestimar la intelligncia collectiva produda per la multitud en lluita, tan sols recuperar-la en tant que indicador de la crisi de les formes de representaci poltica, i per tant com a validaci per a reformular els mecanismes de control. La teoritzaci de la participaci ciutadana emergiria amb fora per aquelles dates: emfatitzant la fabricaci de la figura del ciutad com a redefinici del govern de la metrpoli, amb lobjectiu dinstaurar la pau social i anullar la possibilitat de subversi en una ciutat dualitzada (Lpez, 1993). El Bess fou profundament significatiu per a construir la Barcelona olmpica, i no noms per conixer el tipus doposici que podia suscitar qualsevol reconstrucci fsica duna geografia del poder (en aquell cas, reestructuraci urbanstica associada als Jocs), sin com la contrareferncia el model negatiu per a la creaci conceptual de la Barcelona del consens ciutad. El Bess express tot el que havia de ser cauteritzat per les noves formes de gesti del conflicte. Quins serien, tanmateix, els dispositius ideolgics destinats a aplanar les arestes socials de la dissidncia o la precaritzaci?

RECONSTRUIR

IMAGINARIS COL LECTIUS : LA CIUTADANIA

La democrcia participativa o, ms rigorosament, la democrcia representativa-participativa, t com a una de les seves seqncies constituents la construcci dun subjecte social: el ciutad. Quins significats entranya aquesta estratgia? Que potser no existeixen subjectes capaos darticular lorganitzaci social la que sigui? Construir el subjecte

Accions en la participaci

185

ciutad s assentar les bases simbliques que facilitin la fludesa de la governabilitat social. Construir el subjecte ciutad no s, per tant, edificar-lo en qualsevol direcci. s, en canvi, socialitzar un model un tipus ideal de relacions socials que polvoritzi lantagonisme que oferien subjectes anteriors (classe obrera, barri en lluita...), que blindi els imaginaris collectius de tal forma que dificulti lemergncia didentitats conflictives en el relliscs terreny de la precarietat social. Constructe ideolgic que pel seu propi pes dissol identitats collectives disfuncionals al capitalisme i encobreix les desigualtats que hi romanen; en el fons no s sin el marc preferent duna reconceptualitzaci de lindividualisme ara en harmonia. La ficci duna comunitat ideal igualitria assentada en un ordre desigual (Lpez, 1993). La construcci de la ciutadania persegueix la interioritzaci de lordre per part del social. La ciutadania, per tant, com a dispositiu del poder. Ara b: s nicament la democrcia institucional lagent que segrega ciutadania? O b troba complicitats per part daltres actors? Si entenem per ciutadanisme aquella ideologia i prctica social que defensa la capacitat de la democrcia doposar-se al capitalisme, que incorpora el projecte de reforar lEstat per a apuntalar tal oposici, i que assenyala als ciutadans com a base social daquestes poltiques (Alain, 2001), s obvi que aquests arguments han penetrat en part dels anomenats moviments socials. Sobretot en els sectors que busquen humanitzar el capitalisme, tornar-lo ms just, proporcionar-li dalguna forma un suplement dnima, les tendncies que substitueixen la lluita de classes per la participaci poltica dels ciutadans, que ja no noms han descollir als representants, sin a ms actuar constantment per a fer pressi sobre ells, a fi que apliquin all pel qual foren escollits, i que entenen, per no caure en lheretgia fatal, que naturalment els ciutadans no han de substituir en cap cas als poders pblics (Alain, 2001). En un escenari on les formes dorganitzaci poltiques tradicionals entren en crisi, el ciutadanisme de la democrcia participativa s una resposta. En el ciutadanisme es renuncia a substituir la poltica existent la institucionalitzada perqu es renuncia a desenvolupar les potencialitats de la lluita autnoma. s, la ciutadania, un agent social emmordassat. Si avana un pas s per a ensopegar ms en les prpies lligadures. Incapa de destituir a ning per la seva manca dautonomia, com a imaginari situa lacci collectiva en un impasse. Aix, i des del punt de vista de lemancipaci, s que eren ptimes identitats anteriors a la reedici de la ciutadania? Sabem, per exemple, que els dispositius disciplinaris de la fbrica subjuguen alhora que subjectiven a lobrer industrial en escenaris de domini... i resistncia (Negri, 2003). El subjecte-obrer, per tant, es troba lligat a les relacions dexplotaci fabrils i, tanmateix, s (o era) capa darticular permanents pols de confrontaci. Tanmateix, una vegada en les societats postfordistes actuals la lgica de la fbrica impregna la majoria dels escenaris socials (mercantilitzaci de la vida, societat-fbrica), qui ocupa el rol del subjecte-obrer? Ms senzillament: si a la fbrica lantagonisme entre

186

Barcelona, marca registrada

empresaris i obrers estava clar, qui s lantagonista del ciutad? No nhi ha, doncs, tots som ciutadans. Es poden construir resistncies sobre unes identitats que ja les neutralitzen? Quina alternativitat pot descansar en les espatlles dun imaginari subjugat? Quina densitat poltica compartida aporta aquest subjecte respecte la seva posici en el treball i en la vida quotidiana? El ciutad, de tan global, s un subjecte incomplet, voltil, que noms pot enfrontar-se als fantasmes de la seva virtualitat i, no podent negar res perqu no t res a superar, nicament s capa de realitzar-se en lafirmaci de lexistent. La cooperaci amb les institucions, per exemple. Per al ciutad li manquen encara els canals, les formes a travs de les quals materialitzar-se. Li falta una tctica.

LA

COTITZACI DEL CONSENS O L ALTRA DEMOCRCIA POSSIBLE

Seguir la pista de les lluites socials, cercar-les. Comprendren els substrats, invertir-los. Idear formes de participaci, com el voluntariat, que premin lesfor institucional per a cauteritzar les desercions. Construir els canals per a navegar les nsies participatives construdes. Paradigma: la insubmissi al servei militar i a la prestaci social substitutria (PSS), meritori moviment articulat per milers de desobedients, i per tant la creixent insostenibilitat dun servei cvic obligatori, for en el seu moment que les institucions recondussin el conflicte cap a un voluntariat que ja havia demostrat les seves potencialitats atractores molt per sobre de la injuriada PSS. Quin fou el laboratori daquell experiment? Tal i com anticipava un butllet de lpoca, el voluntariat que presta la seva collaboraci gratuta en lenrenou olmpic representar un primer assaig de participaci dels bons ciutadans en una empresa pretesament collectiva (Carcelona92). La figura del voluntari olmpic, entesa com a forma de participaci democrtica, salt efectivament de la conjuntura dels Jocs per integrar-se de manera estable en el repertori dacci institucional: supos una autntica troballa. No noms perqu canalitzava i visualitzava el consens de la ciutadania, deixant en lopacitat les sempre complicades expressions del dissens, sin que a ms mobilitzava recursos humans en la direcci planificada per una gesti empresarial de la ciutat. Els voluntaris abarateixen la despesa pblica en la mesura que sofereixen com a fora de treball gratuta i disciplinada. La despotncia de lacci collectiva damunt la taula: Volen tenir una base social. Gent incapa polticament, per que els complementi [...] Per la participaci, buscar-la amb aquest concepte, de connivncia entre ciutad i poltic, fa riure. Sn projectes blancs: voluntaris que no deixen de ser els tanoques a qui els fa illusi entrar a ser un punt de referncia municipal, encara que sigui en lltim grau de la jerarquia (Josep Pons, de la Comissi de Vens de la Bordeta). Les institucions, com era desperar, no nofereixen una versi tan pessimista. Per a elles, el voluntariat, aquesta fora individual i collectiva,

Accions en la participaci

187

radicalment democrtica i que es tradueix en complicitats positives, s el factor principal per entendre Barcelona, i t uns protagonistes especialment destacats en els milers de voluntaris que duna manera entusiasta es dediquen a ajudar els altres (bcn.es/participaci). Per les tctiques preferencials de la democrcia participativa van ms enll del voluntariat. La impotncia poltica daquesta figura mixta entre policia cvica i treballador social neoliberal s tan evident, que el poder ha darticular formes dintegraci un tant ms complexes. Tampoc nhi ha prou amb el civisme; si b avui est essent socialitzat amb obstinaci com lnica poltica possible de la quotidianitat de la majoria dels ciutadans (quan els grans combats ideolgics han acabat, noms queda vetllar per qu hi hagi ms papereres), no deixa de ser sin lexternalitzaci al conjunt social de les tasques mal resoltes per lAdministraci neoliberal, en el millor dels casos; i en el seu vessant ms obscur, el civisme no passa dexpressar la difusi de la ideologia de la seguretat (vigila tu tamb). No obstant, per a redireccionar el conflicte emergent en les metrpolis, avui ja no s suficient la neutralitat o passivitat decisional del voluntari, tampoc la banalitat i hipocondria del civisme, sin que shan de buscar formules que aprofundeixin la hiptesi participativa, que validin la radicalitat democrtica amb ms solvncia que no ho feien les anteriors (i no obstant complementries) tctiques blanques. Ms enll, avui calen espais on els ciutadans amb idees prpies tamb puguin comprometres activament amb les institucions, fer poltica, participar en la presa de decisions. O en el seu simulacre, doncs els criteris adoptats encara ens expliquen les poques ganes danar a larrel daquesta radicalitat avui tant en boga: un dels seus tems destacats s precisament eludir la confrontaci. Apropar certs malestars, cert, per sobretot positivitzar-los. El carcter de ciutat-fbrica emergeix per la vigncia del smil empresarial: navegar la metrpolis exigeix la unitat de la tripulaci: Entenem la ciutat com una empresa, aix que els ciutadans esdevenim treballadors (en la mesura en qu sexigeix el nostre esfor i collaboraci) i clients alhora (sens tracta com a beneficiaris dun servei de qualitat). LAjuntament com a gestor pretn reconduir els conceptes de collectivitat i desig de construcci amb altres. Si hi pensem aquests conceptes, abans, els aportava la lluita i la reivindicaci; actualment, des de postures que es mostren desquerres es porten a un terreny en qu el ciutad se senti que profunditza la democrcia ms enll del vot. A la prctica, aquestes ofertes representen un intent dimplicar al ciutad (no- professional de la poltica) en lenfortiment de les institucions i el consens social entre classes. Daquesta manera els eslgans ens diuen tots junts fem Barcelona o Esplugues una ciutat com mai, mentre la realitat ja sabem quina s: preus desorbitats, xode fora del cintur metropolit, infrahabitatge. (Collectiu Ciutat/Empresa, Esplugues de Llobregat)

188

Barcelona, marca registrada

En lesfera de la representativitat, on covava ja com una rutina de fons la poltica sense adversaris, la prioritzaci del consens era encara explicable perqu poc hi ha per a confrontar en un espai de virtualitat. Per pretendre que en un espai social travessat per la desigualtat es constitueixi un marc com i hi regni el consens, ja carrega ms les tintes. No obstant, en les formes de participaci deliberatives sinsisteix en el consens ciutad-instituci o ciutad-ciutad: es prioritza conciliar interessos al preu que sigui. Tampoc, de fet, els nous canals de participaci ciutadana tenen altres mecanismes que no siguin els consensuals. s possible articular-hi el desacord entre parts? Com sexpressa en els espais oberts per les institucions el profund dissens cap a les recomanacions del poltic o tcnic de torn? La cultura del consens al preu que sigui ni s en genric inncua ni deixa de repercutir concretament en les lluites socials que aquestes s per fora senfronten amb alguna contrapart. La socialitzaci duna cultura poltica que eludeix sistemticament la confrontaci afebleix lluites basades en estratgies de contrapoder: Es participa del que els poltics preparen: un empleat. I aix s greu a nivell poltic, perqu a nosaltres ens rebaixen el contingut. Et creen un marc que no s el teu, et tanquen, perqu tu et mous en altres parmetres. Per en el fons s un fracs. La Fira dEntitats del Poble Sec, per exemple, fracs. Perqu qui limpulsa s lAjuntament. I el que cada vegada li interessa ms a lAjuntament, cada vegada minteressa menys a mi (Josep Pons). El vigent model de la participaci ciutadana, laltra democrcia realment possible en un context de continutat institucional, pretn construir un espai sociopoltic ms enll de les organitzacions populars autnomes. Busca, perseverant, crear espais-temps on recomposar un teixit social desestructurat per les prpies transformacions econmiques, i convertirlo en un cos social governable. Sexplica, aix, la insistncia en integrar individus solitaris als diferents mbits de la participaci, ciutadans i ciutadanes a ttol individual que shan proposat aleatriament mitjanant un sorteig fet a partir del padr. Es comprn, doncs, perqu es vehicula intelligentment aquesta integraci amb el discurs de la manca de representativitat de les afeblides organitzacions populars (associacions de vens, sobretot). En part, aquesta intelligncia institucional s fruit de la pretensi fallida de les tradicionals organitzacions populars de representar el conjunt del social, i en part s fruit de la incapacitat del nou protagonisme social emergent de teoritzar sobre la destituci de la poltica representativa que ja exerceix a la prctica. Crear espais dacci poltica predeterminats pel poder, que el camp de batalla no estigui vinculat a la realitat situacional de la gent en conflicte sin en una neutralitat assenyalada per la instituci, s la segent premissa necessria de la democrcia mixta. Tctica que, alhora, permet no noms condicionar el curs dels esdeveniments per comptar amb un avantatge espacial comparatiu, sin que a ms possibilita la filtraci fsica dels subjectes: per tant la seva creaci. En la participaci per invitaci, les administracions locals considerades ms prximes oferei-

Accions en la participaci

189

xen espais a determinades associacions i entitats, convits que no serveixen tant per a produir aportacions resolutives o vinculants, sin per a embastar la simulaci sobre la presa de decisions de les dinmiques urbanes (Lpez, 1993). I, de pas, prestigiar determinades opcions socials mentre lentramat institucional es retroalimenta. No alterar substancialment la formes institucionals: senzillament complementar-les. A Barcelona, el paradigma de la socialitzaci daquestes noves formes de fer basades en el debat i el dileg amb els vens sn els processos participatius per a la redacci dels Plans dActuaci Municipals i de Districte, amb lobjectiu de consensuar entre totes i tots les lnies dacci i les prioritats programtiques de lacci institucional. El PAM defineix 10 lnies estratgiques (Bcn t cura del civisme, Bcn amb habitatge assequible, Bcn segura amb autoritat i convivncia, Bcn neta i saludable, Bcn innovadora, Bcn referent mundial, etc), i les obre a la ciutadania perqu aquesta les complementi a travs denquestes autogestionades (!?), amb lnica formalitat prvia dinscriures en el Registre Ciutad. Tot aquest procs ha de servir, a ms, per a constituir el Consell de la Ciutat, on tothom hi ser representat com un nou Consell de Cent participatiu, format no noms pels quinze ciutadans (registrats) que resultin agraciats per latzar, sin tamb per lalcalde, un regidor de cada partit poltic municipal, representants de quinze institucions significatives de la ciutat, els portaveus de quinze associacions inscrites en el Fitxer General dEntitats Ciutadanes, etc. Per a qu ens fem una idea dun procs que nicament sembla real en les setinades revistes de lAjuntament, 1.999 persones han respost els qestionaris. Per altra banda, les entitats seleccionades han estat SOS Racisme, la Federaci Catalana de Voluntariat Social, la Coordinadora Gai-Lesbiana, la Fundaci Pere Tarrs, Ca la Dona, etc., que suposarien lactualitzaci dels mediadors socials en les noves temtiques emergents, i que van ms enll de les anteriors mediacions de carcter venal. Lactual forma de la democrcia participativa, aquella que comen a treure el cap desprs del Bess, pretn expropiar els coneixements i formes produdes pels moviments socials (cooperaci, comunicaci) per tal de solucionar les disfuncions de la democrcia representativa. No obstant, introduir mecanismes distorsionats provinents de la democrcia directa s un empelt, un peda, la banalitzaci duna lgica que li s antagonista: Sens dubte, aquesta democrcia participativa est condemnada al fracs en primer lloc, perqu en els espais de debat temtics (consell de joves, de solidaritat, de pares i mares dalumnes) hi participen uns sectors de la poblaci que ja estaven vinculats a lAjuntament en una situaci de dependncia degut a les poltiques de subvencions; en segon lloc, potser hi ha qui sacosta a aquests reclams, per molts no trigaran a desenganyar-se; en tercer lloc, la poblaci que no vota s, perqu no li interessa la poltica o perqu est ms que desenganyada: no creiem que arribi a participar mai daquests espais. En

190

Barcelona, marca registrada

tot cas la democrcia participativa s una novetat explotable en alguns programes electorals, que per cert ja ning recordava que existien. (Collectiu Ciutat/Empresa) Laltra democrcia possible, la que avui es materialitza en els plans dactuaci municipals i de districte, s aleshores lanttesi restrictiva duna acci collectiva que t el dret de reinventar-se a ella mateixa i desbordar als canals institucionalitzats de participaci: no t per qu esperar a ser reconeguda en un Fitxer General dEntitats Ciutadanes: Des de la Comissi veiem nefast aix de la democrcia participativa. Els poltics mai et deixaran una participaci plena i directa. Ho fan perqu veuen que la societat sels escapa de les mans. Hi ha un 45% dabstenci, i no noms perqu la gent sen vagi a la platja... Els poltics estan legitimats fins un cert punt. Per aix de la participaci ciutadana s una trampa. Hi ha associacions de vens, com la de BadalBrasil a qui el Districte els paga el lloguer. Aquests s que creuen en la participaci aquesta! Ja no van a reclamar, amb prou feines fan suggeriments. Sels paga el local i callen. Dalguna forma els donen les grcies. Per aix que la participaci ciutadana s una fallcia. Et volen involucrar en aspectes que tu no hi tens res a dir. (Josep Pons) Pel que fa al ciutadanisme o a les formes de participaci ciutadana com el voluntariat, els Jocs Olmpics de Barcelona suposaren un punt dinflexi prou significatiu per a considerar-lo com linici de la sistematitzaci daquestes formes de governar el conflicte. Els Jocs i el seu discurs esportiu foren exemplars a ms perqu representaren ms enll de la cooperaci dels voluntaris amb les institucions la competitivitat que al llarg dels 80 fongu bona part de la vida social autnoma. Els temps, per, han canviat, i en els darrers anys un nou protagonisme social ha anat emergint a la metrpolis catalana. Avui ja no s nicament moment de crear nous subjectes subjectats com el voluntariat, sin que ha arribat lhora, per part de la democrcia institucional, de desactivar lexpressi del conflicte real i emergent. Situant-se a laltra banda del constructe violncia, electrodomstic til per a tot tipus de conflicte social. Propulsant la metstasi de la Pau en tant que pau social. Erigint nous pols dagregaci dels demcrates i ciutadanistes. Ritualitzant la protesta, criminalitzant determinades formes de vida i lluita. Dissenyant quins sn els actors legtims per a representar el partner social en el debat i dileg amb les Institucions: Aqu s on sest relegitimant el sistema. s repetir la histria, fer una segona o tercera transici. Diem quins sn els nous actors vlids, si abans eren els partits i sindicats, ara el que toca s convertir les ONG en actors pblics legtims. I tornar a fer que uns es quedin a fora i uns altres a dins (David Fernndez, de La Torna). El Frum 2004, anomenat de les Cultures, voldria ser la pluja fina de la multiculturalitat que xopa lespoleta. Les seves armes: presentar en

Accions en la participaci

191

societat o millor, al mercat les noves temtiques culturals produdes des de la intelligncia collectiva, mastegar-les per tal facilitar lacumulaci del capitalisme postfordista. Ja no noms fagocitar part de les temtiques que articulen la producci autnoma dels moviments socials daquests darrers anys, sin entendre que el consens social cotitza, que s central en la producci de valor dun capitalisme el del coneixement i la comunicaci on les subjectivitats socials es troben inserides en el propi procs de producci.

CONCLUSIONS . N O

ES POT APAGAR EL FOC AMB BENZINA

El desgast endogen o intern de la democrcia representativa (buits de participaci social) i la deslegitimaci infringida per les lluites socials emergents, sn les raons que obliguen les institucions a reconstruir poder poltic a lintern de la fragmentaci i precaritzaci de les actuals metrpolis. Procs que passa per escombrar lantagonisme, represaliar les formes de contrapoder, i aprendre delles per a ledificaci del nou consens. Tanmateix, el subjecte de la democrcia mixta, el ciutad (encara que veus malpensades han descobert que el veritable subjecte s... el tcnic en democrcia participativa!) presenta problemes profunds com no sigui que saccepti la mistificaci que suposa duna societat travessada per la desigualtat i la precaritzaci social. Sn ciutadans els i les treballadores immigrades illegalitzades que no disposen de drets poltics ni socials? Sn ciutadans els sectors creixentment precaritzats, tant laboralment com en altres esferes de la vida, que veuen abolides les prestacions socials garantistes associades a locupaci estndard, o els drets poltics com els dacci sindical? Sn ciutadans aquells dissidents poltics que sels aplica legislacions repressives de carcter excepcional? Sn ciutadans aquells sectors penalitzats per buscar vies dacci poltica que vagin ms enll de les normativitzades pel poder? La illusi de la democrcia participativa s resoldre la profunda crisi de representaci que arrosseguen els sistemes poltics de les democrcies occidentals i, al mateix temps, resoldre la conflictivitat urbana emergent per la intensificaci de la precaritzaci social. Per alg una mica sincer haur dadvertir als illusionats que aquesta conflictivitat, sigui la construda de forma antagonista (moviments socials autnoms), sigui lexpressada en forma dingovernabilitat (delinqncia), sigui la pervertida reaccionriament (neofeixisme en els barris obrers, atenci), no ser mai canalitzada, ni neutralitzada, ni integrada per les noves formes de participaci ciutadana. No es poden aplicar solucions que ja shan demostrat com a problemes o en paraules del lcid grafit apagar el foc amb benzina. La crisi de la democrcia representativa, aix com lactualitat de les seves fugues, noms podran ser articulades positivament per noves formes emancipadores dorganitzaci social. Ivan Mir

192

Barcelona, marca registrada

Bibliografia Ajuntament de Barcelona, Normes reguladores de la participaci ciutadana, novembre 2002. Participa en lelaboraci del pla municipal, Butlleta, 2003. Barcelona Informaci, nm 69, desembre 2003, i nm. 71, febrer 2004. Alain, C., El impase ciudadanista. Contribucin a la crtica del ciudadanismo, Etctera, Barcelona, 2001. Agencia de Noticias Alternativas, Bess, crnica de una lucha anunciada, Barcelona, 1992. Collectiu Ciutat-empresa: resposta a qestionari delaboraci prpia, Esplugues de Llobregat, 2003. Fernndez., D., Grup de discussi sobre democrcia participativa, Grcia, 2003. Institut dEstudis Metropolitans, Anlisis de un conflicto urbano: el caso de Sant Adri del Bess, Barcelona, 1991. Lpez Snchez, P. Todos, mayoria y minorias en la Barcelona olmpica. Apuntes sobre el gobierno de lo social en la ciudad-empresa, Economa y Sociedad, nm. 9, 1993. Negri, A.; Hardt, M., El trabajo de Dionisos, Akal, Madrid, 2003. Pons, J.: respostes a entrevista delaboraci prpia, Sants, 2003.

Inauguraci del carrer Agust Mil a Sant Andreu, abril de 2002 (Ferran Nadeu)