III.

OPERACIONS

La ciutat tamb ens pertany? 27 de juny de 2002. Manifestaci de la Plataforma Venal contra lEspeculaci. (Campanya Procs de "renovaci" de Barcelona (2002-2003), postal nm. 1. Arquitectes Sense Fronteres/Plataforma Venal contra l'Especulaci/Fundaci 30km/s)

219

16. Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

Catalunya que des de linici de la industrialitzaci havia exercit de motor de leconomia estatal, perd pistonada en el context de transici vers una economia global on la centralitat de la producci decau en benefici de la distribuci i la circulaci. Si fins als anys 70, la fbrica representava, tant a Catalunya com arreu dEuropa, lagent central de producci de riquesa i dexpressi del conflicte; en el nou cicle deconomia en xarxa de lera informacional, s el territori qui la substitueix en aquesta nova centralitat. No hi ha cap axioma que garanteixi que les regions que van ocupar una posici capdavantera del creixement industrial (Detroit, Tor, Manchester...) puguin mantenir-la en leconomia informacional. Ms aviat al contrari, si no emprenen una profunda reconversi dels usos del territori en infrastructures i dadaptaci a les noves necessitats per reinserirse a leconomia-mn, la dependncia del passat pot convertir-les en erms postindustrials. Tanmateix, la desresponsabilitzaci del capital transnacional, comporta que siguin les administracions pbliques (europees, estatals, autonmiques o municipals) les que financin la provisi dinfraestructures a fi i efecte de transformar un territori en atractor dels fluxos de leconomia mundial. LEstat/Administraci canvia aix el seu antic rol dagent regulador del conflicte entre capital i treball, caracterstic del model del welfare state, per passar a assistir (polticament i econmica) al capital en el seu procs de reestructuraci productiva. Les poltiques territorials ocupen cada vegada ms les funcions de les poltiques industrials i la sagnia de la despesa pblica es fa en detriment de les despeses socials. Per atenuar els efectes que aquesta transformaci pot tenir sobre la governabilitat de les poblacions, esdev necessari activar nous dispositius narratius (participaci, sostenibilitat, nous jaciments docupaci...) que generin el consens necessari per garantir lxit de les esmentades operacions. El Pla Delta representa una clara exemplificaci daquest procs. Silenciat pels mitjans de comunicaci i ignorat pels moviments socials metropolitans, a excepci dels ubicats en les zones directament afectades, constitueix una obra mestra denginyeria poltica per legitimar la

220

Barcelona, marca registrada

creaci duna gran plataforma logstica finanada majoritriament per capital pblic amb un fort impacte social i ambiental (la dimensi ms espectacular del qual seria el desviament del riu Llobregat 2,5 km al sud de la seva desembocadura actual). Lanlisi del Pla Delta ens forneix les claus per comprendre les noves formes de gesti del conflicte aix com el model real amb qu els interessos estatals i privats volen connectar la Regi Metropolitana de Barcelona (RMB) amb leconomia mn.

LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT : ESTS IN O ESTS OUT ?

Malgrat que en el nou cicle econmic, les economies estatals perden rellevncia enfront les noves economies regionals, ja siguin interestatals com la Zona Euro o transfrontereres com lEuroregi Mediterrnia, lAdministraci estatal com a principal provedora de fons pblics (conjuntament amb leuropea) i cogestora de les poltiques territorials continua jugant un rol preponderant pel que fa a lordenaci del territori. Aix doncs, el dficit dinversions estatals a la RMB ha comportat la seva prdua de competitivitat respecte a Madrid pel que fa a la localitzaci dempreses vinculades a les noves tecnologies i, futuriblement, respecte al nou port de Valncia i el superport de Bilbao. s un error pensar que la deslocalitzaci productiva i la desregulaci de leconomia prpies del nou paradigma productiu comporten una desconcentraci dels rgans de gesti empresarial, ans al contrari, els nodes de la xarxa adquireixen una importncia estratgica com a motors de la distribuci, alhora que les funcions de gesti i comandament central tendeixen a concentrar-se en les anomenades ciutats globals (Nova York, Londres, Toquio...) La RMB, com a epicentre de leconomia catalana, pugna per esdevenir un dels nodes estratgics de leconomia en xarxa, ja sigui pel que fa a leconomia de bits (22@), economia dintangibles (ciutat del coneixement) o distribuci de mercaderies fsiques (Pla Delta). Sn precisament les possibilitats que obre el posicionament de la RMB com a node logstic un dels actius ms apreciats per les administracions autonmica i municipal. Daqu la importncia concedida al Pla Delta com a eina per a la transformaci del territori a fi i efecte destar connectat (estar in) dins els fluxos de leconomia-mn. No obstant aix, les infraestructures actuals amb les que compta la RMB per a desenvolupar-se com a node logstic es troben al lmit de les seves capacitats. El port de Barcelona ha vist limitada la seva ampliaci per la barrera natural formada pel riu Llobregat, alhora que laeroport veia redut el seu camp dacci als vols intereuropeus davant la manca duna tercera pista daterratge que permets la seva obertura al mercat dels vols transcontinentals. A ms a ms, les deficincies en la lnia ferroviria i les seves dificultats per connectar-se amb la xarxa europea, donat lample de via espanyol, ocasionen que la majoria de transport terrestre de mercaderies es realitzi emprant una xarxa viria saturada. El Pla Delta es concep amb

Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

221

la finalitat de solucionar aquestes disfuncions que acabarien situant leconomia catalana en una situaci de desconnexi (estar out) dels fluxos econmics transnacionals, relegant-la a una posici de segon ordre (un altra forma destar in) com a mercat tursticoresidencial. Les administracions veuen en el Pla Delta loportunitat de recuperar el temps perdut, i per aix s necessari recuperar els terrenys industrials i agrcoles que caracteritzen la plana alluvial del Delta de Llobregat per a les noves necessitats logstiques i emprenedorials, subsumint o esborrant els obstacles ambientals i garantint el necessari consens ciutad que una operaci daquesta envergadura precisa. Lobjectiu central del Pla s convertir la RMB en un centre de distribuci pel sud dEuropa, que en la nomenclatura del Depertament de Poltiques Territorials i Obres Pbliques (PTOP) de la Generalitat de Catalunya rep el nom dEuroporta; s a dir, un hub intermodal (node dinterconnexi) que connecti les xarxes viries i ferroviries europees amb les rutes de trfic martim de lExtrem Orient (via canal de Suez) i dAmrica del Sud (via estret de Gibraltar) amb el recolzament dun aeroport adaptat al trfic aeri transcontinental. La clau de volta es troba en la infraestructura porturia i el rere-port logstic format per la Zona dActivitats Logstiques (ZAL), que t per objectiu ser competitiva amb els ports de Marsella, Gnova i Valncia; i alhora aconseguir que no esdeveningui un simple intercanviador de transport de contenidors, sin que saprofiti per realitzar activitats que proporcionin valor afegit al territori, ja sigui mitjanant operacions dembalatge o manipulaci en els equipaments logstics, aix com atraure la ubicaci empresarial als nous parcs de negoci (Mas Blau, Viladecans...). Amb aquest afany sha creat lassociaci Barcelona Centre Logstic on a ms de les grans empreses carregadores i operadors de transport, en formen part les administracions municipal, autonmica i duanera, lAutoritat Porturia de Barcelona, el consorci de la Zona Franca, AENA i CIMALSA. No obstant aix, els interessos del capital entren sovint en contradicci amb els interessos de la ciutadania afectada, per la qual cosa caldr que ens deturem en el municipi del Prat, un dels ms afectats per la creaci de la nova plataforma logstica, per analitzar com sha gestionat el consens necessari per engegar els projectes en marxa.

EL

MUNICIPI DEL

P RAT:

DE CINTUR ROIG A PLATAFORMA LOGSTICA

La colonitzaci humana de la plana alluvial del Delta de Llobregat sinici amb la seva transformaci agrcola, afavorida pel descobriment daiges artesianes lany 1894. Durant anys, el Prat exerc la funci dhorta de Barcelona, fornint de productes agrcoles els mercats urbans. Si b la presncia fabril a la conca nord del riu Llobregat fou decisiva com a motor de la primera industrialitzaci catalana, la industrialitzaci de la seva conca sud fou escassa. La primera gran indstria que sinstall fou la Paperera

222

Barcelona, marca registrada

Espanyola el 1917, seguida de la Seda als anys 20. Lembranzida industrialitzadora del municipi pratenc no sinici fins els anys 50 en el context del desenvolupisme franquista, afavorit per la proximitat de lurbs barcelonina, del port i de la via frria Madrid-Saragossa, el que comportar la progressiva installaci dindstries lleugeres i pessants que acabaran modelant la fesomia del territori pratenc com a districte industrial. Tanmateix, les caracterstiques del territori han perms el manteniment duna extensa zona dhorta, si b la seva importncia en leconomia del municipi s avui en dia marginal. El Prat de Llobregat es transform, doncs, en un municipi de classe obrera, provinent en la seva majoria de la migraci dels 60 i 70, amb un considerable nivell dacci sindical, controlada per Comissions Obreres, que no sense entrebancs esdevingueren corretja de transmissi del PSUC. El Prat formava part de lanomenat cintur roig, s a dir, el conjunt de municipis circumdants de Barcelona que a resultes de la seva composici de classe presentaven un nivell elevat de conflicte social i que desprs del procs de transici votaren majoritriament a candidatures anomenades desquerres. A diferncia daltres zones industrials, lhegemonia de CCOO al Baix Llobregat va permetre una forta implantaci del PSUC que es tradu en resultats electorals en cadascuna de les eleccions municipals. Aix, a diferncia de la migradesa de resultats en altres parts de Catalunya, el PSUC actual IC-EV va mantenir el govern dels municipis de Sant Feliu de Llobregat, fins a les darreres eleccions municipals, i encara ret el govern del Prat. Mentre el municipi del Prat creixia industrialment i poblacional en la seva zona nord, les ampliacions de laeroport van desconnectar-lo de la seva zona sud. La barriada marginal de Sant Cosme consitua la frontera entre lespai urb i el nou aeroport, revitalitzat pel turisme nord-europeu com a via dentrada a les platges del litoral catal; mentre el riu Llobregat el desconnectava dels municipis adjacents de lHospitalet i el complex format per la Zona Franca/Port de Barcelona. Aquesta barrera ha perms el manteniment de diferents llacunes i marges emprats per les aus migratries aix com una flora i fauna deltica que ha roms fins els nostres dies, malgrat els efectes contaminants de la proximitat de laeroport i les aiges residuals del Llobregat fruit de la concentraci fabril Aix doncs, la industrialitzaci noms toc dbilment la franja litoral i la zona de desembocadura del riu. El que en un principi representaven un terreny descs valor estratgic, canvi arran de les necessitats dampliaci del Port de Barcelona. Desprs de lamputaci de la Zona Franca al municipi de lHospitalet i lampliaci del complex portuari fins al marge dret del riu Llobregat, el Port de Barcelona ansiava la seva ampliaci vers el sud, com a port logstic de transport de contenidors, per la qual cosa, ja des de la dcada dels 70 es program el desviament del riu Llobregat 4 km al sud de la seva desembocadura actual. Aquest projecte, si b fou retardat per raons pressupostries i poltiques per ladministraci franquista, va revifar amb les noves administracions democrtiques que al marge de les seves ubicacions ideolgi-

Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

223

ques shan caracteritzat per primar els criteris tcnics per tirar endavant el projecte modernitzador espanyol per davant dels impactes ambientals i socials. Tanmateix, els habitants del Prat respongueren en una forta mobilitzaci poltica que culmin amb la manifestaci de milers de persones amb que finalitza la Marxa en defensa del Llobregat (setembre de 1979). Loposici al projecte de desviament del riu va comptar des de 1979 fins a 1994 amb el recolzament del seu Govern municipal en mans del PSUC/IC-EV, el que suposava un seris entrebanc al projecte. Malgrat que fos possible que en les mobilitzacions de rebuig pess ms la concepci not in my garden, el cert s que posava un pal a la roda del projecte de remodelaci metropolitana iniciat amb els festeigs olmpics. Per solucionar-lo, sengeg un procs denginyeria poltica i social destinat a negociar-ne la implantaci que culmina lany 1994 amb la seva signatura per part de ladministraci central, lautonmica i la municipal del Pla, incorporant a cadascun dels projectes un seguit de compensacions mediambientals. Daquesta manera, els ciutadans del Prat podran gaudir de platges acondicionades pel bany, grcies a la nova depuradora, i dun parc temtic on passejar amb carril bici; com si el fet de resoldre les externalitats ambientals negatives causades pel model fordista anterior servissin de moneda de canvi per legitimar el nou cicle. Amb la signatura per part de lAjuntament dIC sinicia el procs de desactivaci de la protesta ciutadana, que quedaria gaireb circumscrita als nuclis conservacionistes (Depana, SEO-Bird Life) i els moviments socials radicals (Kasal Okupat del Prat-Alta Tensi). La torna del Pla Delta ha vingut donada pel recent anunci de tancament dempreses a la comarca del Baix Llobregat, que afecten en especial mesura el municipi del Prat. Si b es tracta duna dinmica global fruit de la tendncia a la deslocalitzaci industrial derivada de la nova divisi internacional del treball, la reconversi dels usos del territori de districte industrial a plataforma logstica no ns aliena. Aix doncs, en els darrers mesos (mar-abril de 2004) shan produt diverses mobilitzacions al marge dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT) contra lanunci del tancament dempreses ubicades al municipi del Prat: Fisipe, Viscoseda, Catalana de Polimers, Esteban Ikeda, Eugne, Reno de Medici i Megatex, que comportaran la prdua de prop dun miler de llocs de treball.

LANLISI

DE LES OPERACIONS

Lampliaci del port i el desviament del riu

El tpic que Barcelona vivia desquenes al mar ha canviat en les darreres dcades, fruit del descobriment de la seva potencialitat econmica com a ciutat porturia. Si el port comercial representava fins als anys vuitanta un servei subaltern per a les indstries properes monopolitzat per un redut nombre dempreses familiars, la necessitat de posicionar

224

Barcelona, marca registrada

Barcelona en les xarxes econmiques regionals ha comportat lenlairament de lactivitat porturia com a nou motor de leconomia metropolitana. Aquest fet ha estat afavorit per la dinamitzaci de lAutoritat Porturia de Barcelona i la cooperaci del Consorci de la Zona Franca. De forma parallela, sha dut a terme una operaci de recuperaci del litoral martim que sexemplifica mitjanant la creaci dinstallacions ldiques com el Maremgnum, el Moll de la Fusta, la Marbella, el Museu dHistria de Catalunya, el complex del Frum i el Port Olmpic; a ms dequipaments residencials al Poblenou; cientfics, com el Parc de Recerca Biomdica, i turstics com la nova terminal de viatgers, el port esportiu i el trnsit de creuers. Malgrat sigui necessari realitzar un anlisi segmentat de la seva zona sud, on es concentra lactivitat comercial, cal tenir present que forma un continuum que sinsereix en la mateixa lgica de transformaci urbana. Des de la plaa de Drassanes i en direcci sud, sota la Ronda del Litoral, sestn el port comercial (el moll de Sant Bertran, el moll dinflamables, el moll Petroliers, el Moll Sud...) que constitueixen conjuntament amb la Zona Franca la plataforma logstica de distribuci metropolitana. El port es veu aix enclotat entre la muntanya de Montjuc, la Ronda del Litoral amb lanomalia de la barriada marginada de Can Tunis de prxima desaparici i el teixit urb a partir del Parallel, per la qual cosa la seva ampliaci ha de produir-se necessriament cap al sud, on el frena la desembocadura del riu Llobregat. Arran del procs de negociacions que va donar lloc a la signatura del Pla Delta, el desviament del riu ha quedat fixat en 2,5 km vers el sud, el que permetr la creaci dun dic de recer i lampliaci de la Zona dActivitats Logstiques, la ZAL 2, que sinstallar sobre la llera dessecada de lactual cabal, que t per funci oferir noves rees i serveis per activitats especialitzades (magatzems de trnsit, oficines, centres de control) derivades de laugment de trnsit comercial causat per lampliaci del port. Daquesta manera, es duplicar la superfcie martima passant de les 374 ha actuals a 786, mentre la superfcie terrestre es multiplicar per 2,3 passant de les actuals 558 ha a 1.265. El pressupost daquest projecte est en 1.773 milions deuros, dels quals 1.241 milions aniran a compte de la despesa pblica. El termini de finalitzaci del projecte sestima que sigui lany 2011. A aquest pressupost cal afegir-hi els 53,85 milions deuros invertits en la desviaci del riu Llobregat, les obres de la qual ja sestan realitzant i es preveu que finalitzin lany 2005. Les obres dampliaci del port comporten la creaci dun nou dic sud de 4,8 km de llargada, la ubicaci del qual comportar a causa els corrents marins la peridica desaparici de sorra de les platges del Prat (recentment sanejades i obertes a ls pblic). Tanmateix, la compensaci mediambiental proposada s el drenatge del fons mar per recuperar la sorra malmesa, acci que malauradament ja comena a ser habitual en moltes platges del litoral catal.

Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

225

Lampliaci de laeroport
Si lampliaci del port es restringeix exclusivament a la seva zona de molls i activitats logstiques, lampliaci de laeroport adquireix una dimensi ms mplia en incloure una nova pista daterratge, que possibilitar lescala de vols transcontinentals; lampliaci duna de les pistes existents; una nova torre de control; una nova terminal de passatgers; la creaci duna ciutat aeronutica que incorporaria hotels, centres de convencions i parc empresarial en connexi amb lactual parc de negocis Mas Blau; la connexi amb les lnies ferroviries dalta velocitat, i noves zones datenci a les aeronaus per a la crrega i descrrega de mercaderies. Alhora, pel que fa a la seva gesti, en mans ara exclusivament dAENA, es preveu incorporar lAdministraci autonmica, les municipals aix com el capital privat. Laeroport de Barcelona estava restringit fins ara al trnsit europeu, donat que lAdministraci central havia privilegiat Barajas com a aeroport transcontinental. Tanmateix, les necessitats derivades de la regionalitzaci i enxarxament de leconomia, enfront dels vells Estats centralitzats, ha impulsat les administracions municipals i autonmica amb el recolzament de les organitzacions empresarials vers una transformaci de laeroport: Duna banda, sintegra en un hub central format per la confluncia del port i lalta velocitat, a fi i efecte dassolir una supremacia regional dins lrea euromediterrnia. De laltra, sinsereix en un continuum territorial que incorporaria els actius derivats de la societat del coneixement (com la creaci de la ciutat aerospacial de Viladecans i el Campus i Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelledefels, adscrit a la Universitat Politcnica de Catalunya, com a centre punter densenyament i recerca) i la emprenedoria empresarial, a partir dels diferents parcs de negocis de Viladecans i Mas Blau, destinats a la prestaci de serveis mitjanant oficines, hotels i equipaments. Donada la previsi de creixement de la superfcie empresarial, es preveu una rea de reserva de 43 ha per a la seva futura ampliaci. En concordncia amb la generaci de nous equipaments, una de les mesures de legitimaci del Pla Delta ha estat el reclam de creaci de nous llocs de treball. All que soculta s que les economies del terciari avanat generen tant un segment redut i mbil de treballadors altament qualificats, com un ampli segment de treballadors i treballadores precaritzades, destinades a la construcci, manteniment, neteja i hostaleria, que s el futur previsible dinserci laboral de la gent jove del Prat. Qesti a part mereix les possibles cohabitacions entre la nova zona empresarial i lempobrida barriada de Sant Cosme, que poden oscillar entre una remodelaci agressiva del barri o lestabliment dun cord de seguretat per evitar contagis indesitjats. Lampliaci de laeroport est pressupostada en 2.705 milions deuros i es preveu que estigui finalitzada lany 2005. El seu objectiu s con-

226

Barcelona, marca registrada

vertir laeroport en un centre interconnector internacional per donar resposta a un trnsit de 40 milions de passatgers/any.

Unir encaixos: la creaci de lestaci intermodal

Un cop assenyalades les dues principals rees dactuaci del Pla Delta, lampliaci del port i de laeroport, cal atendre a les formes dinterconnexi entre les mateixes i les xarxes de mobilitat de persones i mercaderies que utilitzen el transport terrestre. Aix, segons consta en el Pla Director dInfraestructures, la zona del Prat adquireix un paper estratgic com a porta sud dentrada del transport terrestre a Barcelona i de connexi amb el port i laeroport. En aquest sentit, el Pla Delta contempla la realitzaci de la Pota Sud (ja en funcionament) que millora laccs a laeroport, la connexi entre el port i laeroport, la connexi de la C-32 amb la Ronda del Litoral i lampliaci de la mateixa en el tram entre Sant Joan Despi i lentrada del port, i la prolongaci de la lnia 1 i la creaci de la lnia 9 del metro a fi de millorar la mobilitat entre Barcelona, El Prat i laeroport. Tanmateix, la pedra de toc de la mobilitat terrestre ve representada per lalta velocitat. La nova xarxa ferroviria dample europeu permetr interconnectar laeroport del Prat amb els dos aeroports catalans (Reus i Girona), amb el port de Tarragona, amb Madrid i Saragossa, i obrir el flux de passatgers i mercaderies a les principals ciutats europees. En aquest sentit hi ha prevista la construcci duna gran estaci intermodal al nucli urb del Prat que connectaria les dues lnies de metro, les lnies de rodalies i una llenadora vers laeroport amb lalta velocitat. No obstant aix, aquest procs pot veures afectat pel canvi de govern, ja que des de lAdministraci autonmica shavia reclamat que lestaci subiqus a laeroport i no al municipi del Prat, a la qual cosa el Ministeri de Foment es va negar adduint raons pressupostries amb un rerefons poltic. Tanmateix, s possible que les actuals negociacions entre el PSC i la direcci del PSOE acabin traslladant lestaci dins el complex aeroportuari.

EDULCORANTS

AMBIENTALS : SOSTENIR L INSOSTENIBLE

El procs de negociaci previ a la signatura del Pla Delta va comportar que cadascuna de les megaoperacions realitzades comports una compensaci mediambiental, el que fou presentat per lAdministraci municipal pratenca com un triomf dels criteris de desenvolupament sostenible. Si letapa fordista es caracteritza per la grisor dels paisatges industrials, la transferncia de les indstries ms contaminants als pasos de la perifria del sistema mn permet la illusria harmonitzaci del verd amb el paisatge post-industrial, el que el converteix en un actiu econmic com a b de consum ldic.

Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

227

Ara b, aix no implica la desaparici de les externalitats negatives ambientals, en forma dun malbaratament dels recursos energtics, sin la invisibilitzaci dels seus efectes ms punyents. De la mateixa manera que la sorra de les platges s peridicament recuperada mitjanant el drenatge del fons mar per a gaudi dels banyistes, les intervencions ambientals sostenibles reconstrueixen contnuament els paratges naturals com a parc temtic. Dins les accions sostenibles engegades pel Pla Delta, la ms destacable s la depuradora del Baix Llobregat (ja en funcionament) amb un cost de 240,4 milions deuros i que forma part de les infraestructures previstes a Catalunya pel Pla Hidrolgic Nacional. Lestaci ha estat construda per Depurbaix, la mateixa empresa que gestionar la futura depuradora del Bess. Es tracta dun gran equipament que t per objectiu sanejar les aiges contaminades del riu per qu siguin aptes pel consum i regenerar-ne la seva part baixa, el que ha perms que les platges del Prat puguin tornar a ser aptes pel bany, alhora que seviti la intrusi salina derivada de lexplotaci del riu. No obstant aix, aquesta estaci depuradora hauria dhaver estat construda al marge del Pla Delta per complir la Directiva europea referent al sanejament daiges, per la qual cosa presentar-la com a mesura compensatria s fruit de la fallcia legitimadora del Pla. Al marge esquerre del riu sha creat una rea inundable, on sinsereix la llacuna artificial de Cal Tet, a fi i efecte de compensar el desviament del riu i el dessecament de les zones humides, on sinstallaran la ZAL 2 i lampliaci del Port de Barcelona. Aquesta llacuna sha realitzat a partir de lexcavaci duna jonquera, el que no implica compensar sin substituir un espai dinters natural per un altre construt ad hoc. Aquesta rea sinsereix dins lanomenat Parc Fluvial, ents com a complex doci amb carrils bici i zones desbarjo que permetran una explotaci ldica de lrea. Continuant la lnia de costa, a la zona situada entre les llacunes de la Ricarda i el Remolar, en el marge entre el nou aeroport i el mar, es crear un parc litoral de 90 ha de sl com a zona de lleure i espai de preservaci natural, que connectar amb el Parc del Delta de Viladecans, una zona de 500 ha complementat amb la construcci dun polmic camp de golf i que enllaa amb el complex tursiticoresidencial de Castelldefels. A aquesta mesures cal afegir-hi la construcci del Parc Agrari, avalat per la Diputaci de Barcelona, amb el que es pretn recuperar i integrar els usos agrcoles que han caracteritzat lrea deltica. Tanmateix, caldria demanar-se si la pressi humana derivada dels usos ldics a qu estan dirigides la majoria de mesures compensatries no acabar per afectar irremeiablement all que lampliaci del port i laeroport no hagin destrossat.

228

Barcelona, marca registrada

CONCLUSIONS
El desenvolupament del Pla Delta s un dels factors claus per posicionar la regi metropolitana de Barcelona com un dels nodes centrals de leconomia en xarxa dabast internacional, mitjanant la integraci dinfraestructures (port, aeroport i alta velocitat). La creaci duna plataforma logstica adaptada al cicle de la nova economia precisa dun consens sense fisures, per la qual cosa els criteris de sostenibilitat en forma de compensacions ambientals que converteixen lentorn natural en un parc temtic per loci han servit per lexercici de doma i domesticaci del Prat de Llobregat, que per la composici poltica del consistori i el llegat dactivisme social podia suposar un entrebanc per a la seva realitzaci. Aquest fet ha perms a la formaci ecosocialista IC-EV erigir-se com a garant del desenvolupament sostenible, sense que les mesures compensatries hagin posat en qesti les seves lnies mestres. Pel que fa a larticulaci de la crtica social contra el Pla, aquesta ha quedat minoritzada reduint el seu impacte en lesfera meditica a criteris conservacionistes, sense que hagi estat possible socialitzar un debat ciutad al voltant de quin model de desenvolupament (econmic, ambiental i urbanstic) es prioritza. Per contra, el grau de coneixement de les actuacions del Pla Delta a la resta de municipis de lrea metropolitana ha estat gaireb inexistent (sobretot pel que fa a les seves intervencions ms espectaculars com el desviament del riu), el que s un indicador del silenci meditic imperant i del grau de descoordinaci dels moviments socials metropolitans, que continuen prioritzant una actuaci localista centrada en els barris i municipis. Aquest fet ha impedit la configuraci de les sinergies necessries per generar una oposici global. Actualment, el Pla Delta es troba en una fase fora avanada, el que comporta que les mobilitzacions socials es dirigeixen vers els seus efectes ms agressius (com les protestes contra la tala de pinedes per lampliaci de la pista daterratge), davant la impossibilitat de frenar-lo. Tanmateix, la seva anlisi global hauria de ser un element de reflexi tant pel que fa a les transformacions derivades del nou ordre productiu; el pes especfic de les administracions municipals enfront les macrooperacions territorials; els dispositius narratius (sostenibilitat, participaci, foment de locupaci) de gesti de consens, i les dinmiques de la protesta social. Correm el risc que, emmirallats en les transformacions urbanes que es realitzen a la desembocadura del Bess (el Frum del 2004), menystinguem les que es realitzen a la desembocadura del Llobregat, que potser duna forma ms precisa marquen les pautes de quin s el model dacumulaci que simposa a Barcelona. Jordi Bonet i Mart

Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

229

ANNEX: LES CONSEQNCIES

MEDIAMBIENTALS DEL

P LA DELTA

Un passat no tan remot

Els espais naturals dels voltants de Barcelona, els frtils cinyells de la ciutat que tanta anomenada van tenir al llarg dels segles posteriors a lEdat Mitjana, han entrat en un procs dextinci que sembla no tenir aturador. Fsicament semblen lluny, temporalment no ho sn, les imatges del tio Nello, el darrer pescador de Can Tunis, reparant curosament els ormeigs a prop de la platja que havia existit on ara sacumulen els dispsits dinflamables del Port de Barcelona, tampoc estan tan lluny en el temps les imatges dels camps de conreu de la Marina de Sants. El nostre valus delta, un parads de les orqudees i daltres delicades espcies botniques, mor poc a poc, dessolat per les perennes infraestructures i pel crexeiment econmic sense miraments. Semblen ingnues ara les paraules pronunciades per lalcalde eco-socialista del Prat de Llobregat tot just desprs de firmar, el 16 dabril 1994, el Pla Delta: el Pla Delta s un problema i una oportunitat alhora. De fet, la paternitat del Pla s nostra. No se linventa el Ministeri ni ens cau a sobre com una pedra que no sabem don ve. El Pla Delta posa sobre la taula la legislaci ambiental, que abans existia per que tothom obviava, i que ara sembla impossible saltar-se. s sobre la base de la legislaci ambiental que lAjuntament del Prat construeix les seves exigncies (D. Miquel, El Baix Llobregat: la segona transformaci, La Factoria Cultural, El Prat de Llobregat, 2002).

LEuroporta i les ampliacions

Europorta s una de les denominacions oficials del Pla Delta, s a dir, de la transformaci radical que les administracions, amb el vist-i-plau de tots els partits amb representaci, duran a terme al Baix Llobregat durant la primera dcada del segle XXI i que gira en torn a lampliaci de laeroport i el port de Barcelona. La darrera ampliaci del port de Barcelona es va consumar lany 1965 i va acabar amb la platja de Can Tunis. El port, llavors, va arribar a les 786 ha de superfcie. Segons els estaments oficials era encara petit i per poder fer-lo ms gran es va rescatar un projecte del segle XIX, el desviament del riu Llobregat. Ja es va intentar desviar a finals de la dcada dels 70, per loposici ciutadana (amb una manifestaci que va congregar ms de 25.000 persones al Prat de Llobregat) ho va impedir. Finalment al segle XXI saconsegueix tirar endavant lantiga idea, desviar elz riu Llobregat 2,5 km al sud de la seva desembocadura per a poder construir noves installacions i nous dics que, sumats als espais guanyats al mar, faran engrandir el port 514 ha. Per a lany 2011, quan

230

Barcelona, marca registrada

es preveu que acabin totes les obres, el port haur prcticament doblat la seva superfcie. Pel que fa a laeroport del Prat, actualment, i segons fonts dAENA, el nombre doperacions s de 52 avions per hora i transporta uns 19,8 milions de passatgers per any. Quan les noves installacions funcionin a ple rendiment sespera un volum de passatgers de 40 milions/any i una freqncia daterratges de 90 avions/hora. Aquest frentic augment de trnsit aeri tindr nefastes conseqencies ambientals, per exemple, un inevitable increment de la contaminaci acstica que afectar especialment els nuclis urbans propers a laeroport o la ms que probable condemna definitiva per al que quedar de reserves naturals, doncs la nova pista de laeroport es troba just entre les dues llacunes ms importants del delta, i ning no ignora la incompatibilitat existent entre els estols docells i els estols davions.

Prdua i destrucci dhbitats

Lampliaci del port i el desviament del Llobregat elimina terrenys agrcoles i alguns masos centenaris que es trobaven entre lantiga i la nova llera del riu, ms lestany de la Podrida i totes les maresmes adjacents. Desapareix la platja entre la vella i la nova desembocadura, on criaven espcies interessants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), la relativament abundosa poblaci del qual donava anomenada internacional a les Reserves Naturals del Delta. Com a mesura compensatria, aprofitant el contrafort del nou dic abric del port, shabilita una nova platja que, des dun punt de vista ambiental, de cap manera pot substituir la desapareguda i que molt probablement desapareixer al seu torn a causa dels erosionants corrents marins; tamb es crea una nova llacuna, la de Cal Tet, que sexcava en una extensa jonquera de Ca lArana; s a dir, per a fer la llacuna, un ambient ja representat a les reserves naturals, es destrueix una extensa jonquera (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae), de les poques daquestes caracterstiques i dimensions que restaven al delta. Per a construir la tercera pista shan hagut deliminar 20.000 pins, la majoria dels quals centenaris, el 70% de la millor pineda litoral sobre duna catalana, catalogada per la Uni Europea com a hbitat prioritari. Aquestes pinedes, tot i que artificials, doncs van ser plantades a principis de segle XX per a fixar les dunes, constituien un ambient idoni per a diverses espcies dorqudea, i incls per a una subassociaci vegetal que noms es troba o trobava al delta del Llobregat (Crucianelletum maritimae subas. Ophrydetosum). Tot i que es va anunciar que aquesta tercera pista de laeroport no arribava a tocar les reserves naturals de la Ricarda i el Remolar, tamb shan vist afectades, ja que la installaci dels sistemes de senyalitzaci lumnica ha comportat la tala i lesclariment de centenars dhectrees de vegetaci i, per tant, ha produt una afectaci directa sobre aquests

Pla Delta: un masterplan aeroportuari per la Porta Sud

231

espais. A lexgua pineda que quedar parallela a la tercera pista, entre aquestes llacunes, li atribueixen el presumtus atribut de ser corredor biolgic; no obstant, i al mateix temps, es potenciar com a dest recreatiu i ldic, amb la qual cosa quedar compromesa aquesta necessria funci ecolgica. La nova terminal de laeroport se situar sobre el que havia estat una de les zones humides ms importants del delta, el Pas de les Vaques, ja totalment arrasada. Era zona de cria despcies daus protegides com larpella vulgar (Circus aeruginosus) o lecassssim rasclet (Porzana pusilla). Tamb les noves zones de rodadura dels avions eliminen grans fragments de zones humides i agrcoles. El desviament de lautovia de Castelldefels i la construcci de la zona logstica de Viladecans suposa leliminaci duna porci important de Can Sabadell, una altra zona humida de rica vegetaci i important refugi per a ocells hivernants. Levoluci dels espais naturals protegits del delta del Llobregat desprs de totes aquestes transformacions s una incognita. Hem de tenir present que entre els aiguamolls de lEmpord i el delta de lEbre no hi ha cap altra zona humida litoral de certa entitat que no sigui aquesta, la qual cosa fa que, per exemple, els ocells que en depenen no tinguin altra alternativa que fer escala o nidificar en aquesta cada cop ms restringida rea. No hi ha dubte, per, que la seva funci ecolgica quedar distorsionada i que fins i tot el miratge de la presncia docells malgrat les brutals transformacions pugui trencar-se definitivament si es dna alguna incompatibilitat amb la seguretat de laeroport. De fet, per tal devitar collisions que podrien provocar greus accidents, han parlat de convertir aquestes rees senzillament en reserves botniques, forant la reducci de la poblaci docells. Sergi Garca (Associaci Galanthus www.asgalanthus.org)

Aerdrom del Prat a principis del s. XX; es veu al fons la llacuna del Remolar i el canal de la Vidala (perpendicular a la llacuna), a la dreta del qual es veuen les maresmes (aix es conserva); a la dreta de l'imatge les maresmes i els marjals del Pas de les Vaques, actualment desapareguts sota la nova terminal de l'aeroport; a l'esquerra les pinedes i dunes litorals, actualment desaparegudes sota la tercera pista.