UNA EXPERIÈNCIA DE
B-LEARNING
: UN BLOG DEL’ASSIGNATURA DE VALENCIÀ
Oreto Doménech i Masià
Un intent _en progrés_ d’ensenyar a la xarxa
L’aparició de blogs didàctics com a complement a la docència presencialen la secundària obligatòria i el batxillerat és un fenomen relativament nou. Desde fa aproximadament cinc anys l’aparició de blogs didàctics és constant icreixent, com es demostra, per exemple, per la gran quantitat i la bona qualitatde les experiències recollides per Francesc Balagué i Felipe Zayas
1
.Ací al País Valencià, però, les resistències encara són moltes i
atribuïbles
a múltiples i diversos factors
2
que hi conflueixen. Tanmateix, i al marge de lesactuacions administratives inexistents en aquest aspecte, cada dia mésprofessors i professores
3
interessats a millorar la qualitat de la seua docènciaexperimenten amb els blogs de manera pràcticament autodidacta. I semblaque, paulatinament i constantment, l’ús d’aquesta plataforma i d’altres diferentsallotjades en la
world wide web
esdevé més generalitzat i significatiu
4
per a lacomunitat docent.La facilitat de maneig i gestió dels blogs permet la provatura didàcticaamb l’única despesa del temps que inverteix el docent en l’autoformació a partirde la bibliografia abundant i el testimoni d’altres experiències semblants que espoden trobar a la xarxa. Experiència didàctica que, ara per ara, es presentacom un “a més, a més” de les classes presencials, com un complement al dia adia escolar. Es pot qualificar com a
blended-learning
5
perquè preténl’aprenentatge constructiu en l’alumnat tot i fent ús de l’entorn virtual, però noperquè forme part d’una planificació educativa formal que combine docènciapresencial i virtual.
1
Recullen iniciatives a nivell de tot l’estat espanyol i gairebé sempre iniciatives individuals. També esmenten algunesactuacions a nivell administratiu com Educastur i Xtec. B
ALAGUÉ
,
F.
I
Z
AYAS
,
F. (2007):
Usos educatius dels blogs.Recursos, orientacions i experiències per a docents
, Dossiers did@tic’s, Editorial UOC, Barcelona.
2
La concepció de les institucions i els seus administradors de l’ús de les noves tecnologies com una estratègiafonamentalment apta per a reduir despeses econòmiques; l’adquisició de material tecnològic sense recursos deformació per al professorat i la resistència individual del professor o la professora per a introduir la innovació en la seuamanera d’ensenyar són els tres motius fonamentals que esmenten Elena Barberà i Edith Litwin a
Cambios en la acción docente: de la presencialidad a la virtualidad
, UOC, Barcelona.
3
http://laparaulavola.blogspot.com/2009/02/ecos-dun-dissabte-blocaire.html
4
Interessantíssimes iniciatives com la de l’encontre anual Edublogs (http://www.aulablog.com/edublogs2008/programa)en són una prova fefaent.
5
Programació didàctica que combina la docència presencial i la no-presencial.
Leave a Comment