El Nadal... Festa més especial, més impressionant i més bonica per mi! És quantota la família, pares, avis, oncles es reuneixen... Tothom s’asseu a sopar, la taulaestà plena de diferents i saborosos menjars. Tothom és feliç i està de bonhumor... Això, sí que és el veritable Nadal, igual que a casa meva! Avui, quanhem despertat, ràpidament hem mirat l’arbre de Nadal que brillava de moltscolors, vermell, groc, blanc, lila... La meva mare estava parlant amb mi, però joestava mirant l’arbre... Estava callada, tan emocionada que les llàgrimes quèiendels meus ulls i baixaven per les galtes. Per primera vegada joem sentiatan...Tan... Tan feliç! En aquest moment jo he recordat tots els meus moments dela vida més feliços! Jo estava feliç perquè podia estar amb la meva família i tots junts!
Dissabte, 27 de desembre, 2008
Després d’aquestes festes estic una mica cansada... Moltes persones i sorollcansa molt.Avui, he passat tot el dia a casa meva amb la meva família. Hem dinat, després jo he netejat la casa. És clar, també he estat amb els meus amics. Nosaltres hem passejat pel bosc. Sempre que ens agradava passejar junts! Allí nosaltres passàvem 2 o 3 hores. Sempre tenim de què parlar. Estava molt feliç fins quevaig sortir a viure a la ciutat. Des d’aquell moment la meva vida va canviar totalment! No sé si per bé o per mal, però sé que va canviar molt. Els amicsnous, la casa nova, el treball nou... Tenia una vida totalment diferent d’aquellavida quan vivia al poble. Ara, jo vull acabar el que vaig començar i no puccanviar res de res, sí que puc, però no ho canviaré, perquè així és la meva vida.Ja està! Ja millor que pari d’escriure d’allò que ja va passar fa molts anys. Aramillor parlar del present o futur, perquè el passat mai tornarà!
Dilluns, 29 de desembre, 2008
No sé què em passa avui. Ës igual que estigui aquí amb la meva família, esticmolt trist i no sé perquè. No sé ni com explicar què sento a dins del meu cos, delmeu cor i del meu cap. Fa moltes hores que no sorto de la meva habitació. Esticaquí tancada amb els meus sentiments i no sé com expressar-los bé i amb qui.Pot ser que no estigui de bon humor ara mateix. Sempre estic de mal humor quan a fora està plovent i ara... Ara plou?! Tots els meus familiars estan preocupats amb mi i pensen que estic passant un mal moment, però pot ser queno sigui veritat, pot ser que tot no sigui tan dificil com ho veig jo?! Sé la solució per a sortir d’aquesta pregunta, problema... Vaig a parlar amb la meva mare idisculpar-me per tot el que ha passat avui... És igual què sento a dins, el millor que puc fer per mi, la meva família i els amics és intentar de ser tal com eraabnans, feliç i lliure!
Leave a Comment