just davant el xofer de la mare esperant-me sempre tanpuntual.He canviat la cara i m’he dibuixat amb l’ ajuda de les mansun somriure d’orella a orella.Quan he pujat al cotxe del xofer de la mare i ella m’hacomençat a explicar el que tenia previst pel dia de Nadal acasa, amb convidats i com sempre, no m’ ha saludat , ni unhola, ni com estàs...és purament egoista , només pensa enella, en si quedarà bé als sopars amb l’ altra gent, lanecessito i sé que no la tinc.Quan hem arribat a casa, la Júlia, l’ ajudant personal de lamare, m’ha preparat el dinar, m’ha preguntat com m’ haviaanat el trimestre i hem començat una conversa d’uneshores. La Júlia per a mi és com una segona mare, li explicotot, tots els problemes que he tingut o tinc , tots els sapperfectament.He pujat a l’habitació i m’he adormit . Quan m’he despertateren les onze i he seguit dormint.
24 de Desembre2008
Avui m’ he llevat a les vuit, m’ he arreglat i he trucat a laBibiana, m’ ha dit que vindria a casa a les nou en punt.Com sempre ha arribat deu minuts tard, ha trucat el timbrei al Júlia ha obert.Quan m’ ha avista, he baixat les escales i he vist que laBibiana anava acompanyada d’ una noia. M’ ha dit que erala seva veïna. Me’l he mirat malament perquè estava ambla meva millor amiga , i que he volgut que s’adonés queaixò no em feia gaire gràcia . Hem estat parlant les tres i
Leave a Comment