• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Un diari perrecordar
Personatge núm. 5 
Helena Sànchez6 de Març de 20094rtA
 
GironaDimecres, 24 de Desembre de 2008
Aquest és un Nadal diferent, fa tan sols dos dies que em vaigdespertar del coma i no podré tornar a casa fins el dia de SantEsteve. Fa una setmana vaig patir un accident amb moto i vaig entraren coma després d’una operació. Quan em vaig despertar, un delsmetges que era dins de l’habitació va dir-li a una dona que la sevafilla patia una amnèsia parcial. Bé, aquella dona resulta ser la mevamare. A hores d’ara no recordo absolutament res del que va passarabans de l’accident. Avui he reconegut les persones que m’han vinguta veure perquè són les mateixes que van venir ahir. Segons la mevamare aquella parella d’ancians eren els meus avis, i la dona que emva portar bombons, la tieta Rosa.Aquest matí m’he llevat amb un mal de cap insuportable, no teniagens ni mica de gana i tenia la ment en blanc. Ara l’únic que vull ésrecordar. Tan de bo ara em vingués al cap tot allò que he oblidat perculpa de l’accident.Sóc conscient que res serà com abans, res.
 
GironaDijous, 25 de Desembre de 2008
Avui gairebé no he rebut visites. La mare m’ha explicat que tota lafamília està dinant a casa dels avis. M’ha explicat que per a mi elNadal sempre era molt especial, m’agradava molt trobar-me amb elsmeus cosins i amb els tiets que només veia per aquestes dates.Reconec que el Nadal em pogués agradar, i potser ara também’agradarà. Però com puc tenir ganes de veure els meus cosins si nosé ni quina cara fan? Li he explicat això a la mare i gairebé li saltenles llàgrimes. Ha agafat una caixa de sabates i s’ha assegut al meucostat. L’ha obert i a dins hi havia moltes fotografies, de la mevafamília, i també dels meus amics. M’ha dit el nom de tots i la veritatés que tots els noms que ella ha pronunciat em sonaven, però per misola mai els hagués dit. En una de les fotografies hi havia un noi delqual no me n’ha dit el nom, però l’ha assenyalat i de cop i volta lesmans li tremolaven i s’ha posat a plorar. Jo li he preguntat què lipassava, però m’ha dit que no era el moment de parlar-ne.La resta del dia gairebé no he parlat amb ningú. A l’habitació noméshi havia una metgessa que em mirava contínuament, i m’ha dit que lamare estava descansant una estona.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...