LODISSEA DE LESPCIE

LODISSEA DE LESPCIE

Des de fa 6 milions danys una espcie de SIMI comena a transformar-se de manera lenta per constant: ORRORIN i TUMAI. Amb el temps sextingeixen, per nhi ha que grcies als canvis que han sofert aconsegueixen sobreviure, ara els anomenarem AUSTRALOPITECUS.

1.- Quin fet climtic es va produir a lfrica i va provocar lextinci dels Australopitecus? a) b) c) d) Unes grans inundacions que van fer augmentar el cabal dels rius. Descens sobtat de la temperatura que va portar les glaciacions. Mentre a lhemisferi nord hi havia glaciaci, a lhemisferi sud es produa la sequera. Terratrmols i volcans van desplaar les plaques tectniques.

2.- Quin nom rep lespcie que sobreviu al canvi climtic? a) b) c) d) HOMO ERECTUS HOMO HABILIS HOMO SAPIENS HOMO ERGASTER

3.- Quin s el progrs ms destacat i el que fa que aquest HOMO pugui sobreviure a les dificultats de la natura i lentorn?

4.- El progrs de la tecnologia est estretament relacionat amb lobtenci daliment. A la projecci, quin s el fet que ajuda a la tribu a aconseguir vncer les dificultats?

5.- Sel considera el primer constructor de cabanes. Podries dibuixar com deuria ser una de les cabanes que construa aquesta espcie dhomnid?

LODISSEA DE LESPCIE Ens situem en 2 milions danys enrere. Els primers homnids shan extingit per les dificultats dadaptar-se al clima, lalimentaci i la supervivncia de lespcie. Els pocs que queden han sofert importants canvis, tant fsics com culturals, que els permeten afrontar el dest amb xit.

1.- Amb quin nom daquests identifiquem lhomo ERGASTER? a) El tallador b) Linventor c) El viatger d) El savi

2.- Digues les caracterstiques que li observem, en relaci als seus antecessors. (MS, MENYS o IGUAL) ALADA POSICI ERECTA CERVELL 3.- s ara quan apareix la idea de GRUP en els prehumans. Quin nom rep el conjunt de persones que conviuen i es necessiten per sobreviue, en aquesta poca: a) POBLAT b) TNIA c) GRUP d) CLAN 4.- Lhomo ERGASTER sel considera el que va abandonar lfrica tropical i va anar poblant la Terra. Sabries dir en quina direcci va emprendre la seva emigraci:

a) ASIA b) ANTTIDA c) AMRICA d) OCEANIA

5.- Daquest viatge en resultar una evoluci a la que anomenem HOMO ERECTUS. A aquesta espcie se li atribueix, fa uns 500.000 anys, el descobriment i control dun element que cambiar per sempre la manera de viure i actuar. Quin s i com lafectar?

LODISSEA DE LESPCIE
6.- Quins canvis suposa el fet que sigui capa de caar? a) Augmenta el consum de carn, millora lalimentaci i es desenvolupa ms. b) A lanar empaitant els ramats danimals tindr un major desenvolupament fsic. c) Est exposat a ms perills per la lluita amb altres animals. d) Augmenta el consum de carn i els que no poden menjar-ne sextingeixen.

7.- Digues algunes de les eines que ja s capa de construir i dibuixa-les. Eines de fusta:

Eines dos:

Eines de pedra:

8.- Com es transmeten els coneixements que van aprenent al llarg del temps, entre ells?

LODISSEA DE LESPCIE LHomo Heidelbergensis s levoluci de lHomo Ergaster que arriba a Europa: ha hagut dapatar-se al clima i la geografia europea. Fa mig mili d'anys aquests avantpassats dels Neandertals van habitar el centre i el sud d'Europa.
Homo Ergaster(Africa) / Homo Erectus (Asia)
H.Heidelbergensis (Europa) H. Neandertal (Europa) H. Antecessor (frica) H. Sapines (frica)

1.- Quin s linconvenient ms dur que han dafrontar? a) Els forts vents que bufen a la planura europea. b) Les grans zones desrtiques que es troben. c) Labsncia de llacs i rius. d) Les glaciacions i el clima fred. 2.- De qu viuen? a) Comencen a conrear alguns vegetals. b) Bsicament de la llet i ous dels animals propers. c) Sn caadors de grans herbvors. d) La riquesa dels rius els proporciona suficient alimentaci. 3.- A la Pennsula Ibrica hi ha el principal jaciment on shan trobat restes duna tribu de trenta-dues persones. Com es diu?

LODISSEA DE LESPCIE 4.- Fes una breu descripci del que et sembla representen aquestes imatges de lhomo heidelbergensis.

LODISSEA DE LESPCIE

1.- Quins sn els canvis que es produeixen en lhomo heidelbergensis que sobreviu a lfrica? COS : EXTREMITATS : CAP / ROSTRE : 2.- A quina espcie donen lloc? HOMO ERECTUS HOMO ERGASTER HOMO NEANDERTALIS HOMO SAPIENS

3.- LHomo Heidelbergensis que es trasllada a Europa, quins canvis sofreix i com evoluciona? COS : EXTREMITATS : CAP / ROSTRE :

4.- Cap a quina espcie evoluciona? HOMO ERECTUS HOMO ERGASTER HOMO NEANDERTALIS HOMO SAPIENS

5.- Quines sn les noves maneres que observen en els seus nous vens?

LODISSEA DE LESPCIE 1.- A patir de la reconstrucci hipottica que pots veure en aquesta illustraci de com podia haver estat una de les estades dels prehistrics en aquest lloc. Haurs de respondre algunes de les preguntes que els arquelegs es plantegen:

a) En quin tipus despai es desenvolupa lescena del dibuix?

b) Quin sn els protagonistes de lescena? Podries dir a quina espcie humana pertanyen?

c) En aquesta reconstrucci es representen diferents activitats, podries enumerar-les i descriure-les breument?

d) A partir de les diferents activitats que has observat relaciona els segents conceptes : CACERA ALIMENTACI FABRICACI DEINES amb cada una de les escenes que has observat al dibuix: Escena 1 - 2 3 4 5 6 2.- Valorem les estratgies de cacera a travs de les imatges i els textos. A continuaci pots veure un conjunt dimatges que representen difernts escenes implicades en la caa danimals salvatges per part dun grup de caadors-recollectors com podrien ser els Nenderthals. A cada imatge li correspon un text que descriu lescena.

LODISSEA DE LESPCIE
Cal que aparellis cada imatge amb el text que li correspon i desprs ordenis cronolgicament les parelles que has fet. Daquesta manera podrs veure a travs duna tira dimatges les diferents accions que emprenen un grup de caadors-recollectors per obtenri una presa.

LODISSEA DE LESPCIE
3.- Un cop tens les imatge si tetxos aparellats i ordnats cronolgicment, qu penses de: a) Creus que la cacera s una activitat collectiva o individual? Quins avantatges t lopci que has triat?

b) Creus que la cacera s una activitat que sha de planificar o no s necessari fer-ho? Per qu?

c) Compartir els aliments que provenen de la cacera, s una estratgia positiva pels caadors- recollectors? Pewr qu?

d) Quin paper juga lexperincia en les activitats relacionades amb la caa?

4.- Les eines: Coneguem el procs de producci dun instrument de pedra dels Neandertals a travs de les imatges.

Aquestes quatre imatges corresponen a diferents activitats humanes (1, 2, 3, 4) i quatre imatges de la producci duna eina de pedra (A, B, C, D). A cada activitat li correspon un moment de la producci (nmero amb lletra). Cal que les ordenis temporalment: identifica i ordena els diferents moments que formen part de la fabricaci de linstrument de pedra i de lactivitat humana que hi est relacionada (des de la tasca danar a buscar al primera matria fins labandonament de leina desprs del seu s.)

LODISSEA DE LESPCIE
5.- Coneixem els Neandertals i els seus orgens a travs dels documents cientfics, que a partidr de lobservaci de les restes fssils recuperades dels Neandertals, ens descriuen quin aspecte fsic podrien haver tingut.

a) A partir de les descripcions que has llegit, has de reconixer dentre les diferents imatges quines representen millor laspecte que hurien pogut tenir els Neandertals.

LODISSEA DE LESPCIE

La caa al Paleoltic Entre la caa despcies grans, cal fer notar una preferncia pels animals herbvors, que cal atribuir a llur menor perillositat per als caadors. Hi dominen els crvids, els caprins i els bvids. La resta de carnvors apareixen en nombre ms redut, i lespcie ms abundant s la dels felins. Naturalment, per, els homes del Paleoltic no salimentaven noms de grans animals, de caa difcil i segurament espaiada pel temps. Els animals petits constituen sens dubte la base de lalimentaci diria de carn. Segons el que es desprn de les restes trobades a les coves, a Catalunya va ser el conill lanimal menor ms caat durant el perode. Segons uns clculs basats en les restes de conills aparegudes en una rea determinada del Pas Valenci, de la zona de Gandia, es dedueix que hom caava una mitjana de 254 conills per persona i dia. Els ocells sn laltra mena abundant de caa menor que hi ha documentada als jaciments. Una altra part importantssima de la dieta paleoltica la constituen animals minsculs, dels quals avui no es pot tanmateix provar lexistncia perqu lhome devia menjarsels sencers. Aquests animals eren petits rptils, sargantanes, serps, llagostes, formigues i cargols, aix com larves de diverses espcies i ous de tota mena docells, alimenta exquisit, que no deixa rastre a nivell arqueolgic. Les tcniques de caa van anar complicant-se i perfeccionant-se a mesura que esdevenia ms complexa lestructura social del grup caador, amb una major collaboraci per part dels seus membres en lestratgia conjunta. Les armes emprades, llances, atzagaies, dards, etc, estan impulsades per mitj de propulsors que els imprimiren a velocitat necessria per a batre la pea cobejada. Amb una persecuci organitzada, a vegades establint relleus, el grup coordinat aconseguia de separar un o diversos exemplars del ramat i matar-los (...).

LODISSEA DE LESPCIE

Una altra de les tcniques que indubtablement hom va emprar s la dels paranys. Com a tals es podien interpretar els forats o els valls recoberts de brancam i dins dels quals devien caure els animals, orientats cap all pels grups de caadors, que els tancaven en zones amb lnica sortida de un penya-segat. M.LL. PERICOT i J.M. FULLOLA, Histria de Catalunya, Salvat Eds. Vol I, 29-30 pgines.) La recollecci de fruits La recollecci, tercera activitat en la recerca daliments, se centra en el regne vegetal. Mitjanant les anlisis pollniques es pot saber quins eren el arbres que envoltaven a lhome del Paleoltic i els fruits que aprofitaven. Hom recollia i consumia glans, nous i avellanes, espcies ben documentades als jaciments. A ms a ms, cal deduir laprofitament daltres vegetals fruiters com les peres, les fages (fruites del faig), les prunes, les maduixes, les mores, els gerdons i el ram, o de tiges com la del Margall i la canya. De tots aquests fruits potser cal considerar com a ms important la gla, de la qual ,home primitiu nextreia una mena de farina (oli), precursora de les tcniques cerealistes del Neoltic. La recollecci havia de ser feta amb una eina de pedra per tallar els brots i el fruits)- LA qual cosa confereix una ptina especial als estris que shi empraven i que els fa fcilment coneixedors. Un ltim aliment recollectat que es t ben documentat per mitj de lart s la mel, que lhome pujava a buscar a les bresques mitjanant cordes, segons la coneguda escena pintada de labric de lAranya, a Bicorb.
M. LL. PERICOT;JM FULLOLA: La histria de Catalunya, Salvat Eds. Vol V pg 31

LODISSEA DE LESPCIE

Treball a fer: 1.-Confecciona un esquema daquests textos. Illustra els punts amb dibuixos de les eines i els fruits que sesmenten

LODISSEA DE LESPCIE