Les edats del nen

1.- BREU RESUM:

La infància és una etapa vital. Des de que un nen neix fins que és adolescent, el seu únic
objectiu és assumir l’autonomia. Per aconseguir-ho l’Infant canvia ràpidament, passada aquesta
etapa els canvis són més lents.
Tot i que l’herència biològica influirà en part, en el desenvolupament de la seva personalitat el
que tindrà més pes serà el seu aprenentatge, experiència i educació.
0-3 anys
Etapa egocentrisme. Necessita constant atenció i que quedin cobertes les seves necessitats
bàsiques. Necessita crear un vincle per corroborar la confiança. L’únic mitjà de comunicació
que té al principi d’aquesta etapa és el plor.
Per tal que es senti segur, cal mantenir unes rutines diàries.
Moviment i crisis
L’Infant pretén descobrir el món i ho fa per mitjà del moviment. Quan el nen descobreix que és
un ésser individual pateix un moment de crisis. Quan els cuidadors marxen l’Infant pensa que
serà per sempre, per tal d’evitar-ho cal donar-li confiança.
A partir dels 2 anys pateix la crisis de la independència, és a dir, que s’oposa a tot el que diuen
els pares. El no i les rabietes són constants; això és anomenat “petita adolescència”.
Jugar és aprendre
Fins als 2 anys, les joguines les utilitzen de manera autònoma, a les llars d’infants el joc és
paral·lel.
L’integrés dels nens és jugar, no les joguines. L’ús del no, en aquesta etapa, és molt important
(mai en excés), ja que serà necessari en la incursió del nen en la vida de l’adult.
Despertar la imaginación
Entre els 2 i 3 anys, comencen a tenir un vocabulari més fluït, això els dóna independència i
llibertat. A més comencen a tenir el seu primer contacte amb el joc simbòlic gràcies a que
desperta la seva fantasia; aquesta, però pot ser contraproduent, ja que desperta pors. Per això
s’han de recolzar les emocions positives per sobre de les negatives.
4-6 anys
L’energia que tenen és inesgotable. Les seves capacitats motius han millorat, ja dominen el seu
cos. La motricitat fina també és perfecciona.
Encara que encara plora quan alguna cosa li surt malament, ja no té la necessitat de reafirmar-
se. A aquesta etapa se li diu: edat daurada. El nen es tranquil·litza i disfruta.
Mimar la autoestima
Necessita consolidar la seva autonomia. Per això cal fer-li veure que ell ha d’estar orgullós dels
seus resultats. Comença a adonar-se de que és responsable de la seva vida.
Per donar suport a la seva autoestima, és bo que prengui decisions i que esculli entre unes
opcions donades.
Respeto a la autoridad
Bona etapa per posar límits, ja que comença a comprendre el món. Encara que no entén les
conseqüències als seus actes, sí que entén que existeixen unes normes que s’han de seguir.
Reconeix immediatament la figura de més autoritat i sap que és més poderós que ell i que
sempre el protegirà. Li dóna seguretat i l’ajuda a creixer.
Pot començar a entendre valors, per això és bo utilitzar els seus propis vehicles per facilitar-li la
feina.
La imaginació té funcions adaptatives i socialitzadores. La màgia que viu pot fer-li creure que
tot té un efecte màgic.
Primeros compañeros
Comença la socialització. És en l’escola on troba els primers companys i on forma els primers
grups. Amb la socialització neixen les primeres mentides.
7-12 anys
Canvien les seves capacitats intel·lectuals. Comença a raonar (raona plenament als 12) i neix
la lògica, també comprèn la inclusió.
És una etapa llarga on els canvis es produeixen de manera gradual.
Límites y pactos
Important el llenguatge verbal i la memòria. Començarà a disfrutar amb la lectura, que ajudarà
a entendre arguments, i en la seva capacitat d’atenció i concentració.
És un període tranquil.
Comença a pensar que el seu criteri és tan vàlid com el dels seus pares, per això serà difícil
posar límits. Serà bo que s’utilitzi el raonament, el diàleg i els pactes amb el nen.
La primera independencia
Les amistats tenen un pes important, li aportaran satisfacció i una nova font d’afecte. Voldrà
formar part d’un grup i assumirà un rol concret.
Es desenvolupa la personalitat en aquesta etapa.
Cap als 10 anys el nen es sentirà gran. Com té la capacitat de prendre decisions, és bo afavorir
aquesta independència i fer que tingui responsabilitats. Ha d’assumir les conseqüències dels
seus actes.
Important: deixar que s’equivoqui les vegades que faci falta.

2.- COMPARATIVA D’EDATS:

0-3 ANYS 4-6 ANYS 7-12 ANYS

Egocentrisme / Joc paral·lel Primers grups Necessitat de formar part d’un
grup
Millora llenguatge Millora capacitats motrius Millora capacitats intel·lectuals
Llibertat gràcies al llenguatge Vol ser autònom: autoestima Independència: assumeix
responsabilitat
Imita als adults  Joc simbòlic Entén que hi ha unes normes Assumeix les conseqüències
que s’han de seguir dels seus actes.

3.- REFERÈNCIES A AUTORS:

La divisió per edats i les característiques essencials que ens dóna (mirar la taula comparativa)
és una clara referència a Jean Piaget.
També es fa referència a les crisis d’ Erikson a les que el nen s’ha d’enfrontar per tenir un bon
desenvolupament.
Per últim, crec que quan diu: “...poniendo emociones positivas sobre las negativas,...” fa una
petita referència al condicionament operant de Skinner, encara que no del tot. O que quan, al
final, ens diu que és bo equivocar-se per així aprendre, podríem pensar una mica en la filosofia
de Thorndike.

4.- OPINIÓ PERSONAL:

Trobo que és un article molt clar, on ens parlar amb un vocabulari molt quotidià, per tant, podria
estar dirigit tant a les famílies (per ajudar-los a entendre millor als seus fills, ja que moltes
vegades si les famílies coneguessin l’etapa on es troba el nen, s’evitarien molts mals de cap)
com als educadors (per ajudar-los a guiar a les famílies).
Si hagués estat jo, hagués donat aquest article quan vam començar a donar les edats de
Piaget, ja que ja teníem algunes nocions i això ens hagués ajudat molt a entendre’l molt més
bé. La veritat és que l’he trobat molt interessant i no m’ha costat gens de llegir-lo.

Marta Castells