Educació i límits

A l’hora d’educar i aplicar una sèrie de límits, cal tenir en compte la postura de la
família:
- No autoritarisme, educar amb democràcia.

- Més comunicació.

- Models actuals.

A l’hora de l’educació cal tenir en compte les modificacions social, ja que tenen un
fort pes en l’actualitat, ja que ha hagut una evolució respecte al passat.
La dona s’ha incorporat al món la boral, la qual cosa fa que l’educació dels fills passi
a ser una feina compartida amb l’escola i amb els avis.
Aquesta sèrie de factors nous, fan que poder compaginar la vida laboral amb la
familiar sigui de vegades impossibles.
Per a inculcar una sèrie de límits cal començar l’educació a a partir de la negociació.
Cal tenir clar que te que haver-hi un respecte davant els models educatius, on
aquest paper es compartit amb l’escola.
Però quines coses poden negociar amb els nens?
Per a poder portar a cap aquesta negociació cal demanar sempre l’opinió als nens
en totes les accions que realitzen, que els hi afecte...
Per a poder aplicar els límits, en primer lloc l’infant té que conèixer els límits i valors
dels adults.
Però cal remarcar que la llibertat té dos límits a tenir en compte:
- Allò que he de fer.

- Allò que no he de fer.

Pautes seguir:
- Marcar uns límits, llibertats.

- Tenir una escolta activa.

- Cal tenir coherència amb les accions dels adults alhora de marcar uns límits,
no es pot negar una cosa al nen i desprès dur-la a terme davant d’ell.

- Donar una llibertat facilita la finalitat d’obtenir una responsabilitat, ja que si

s’estableix una confiança en el nen, ell actuar`a favor d’aquella confiança.

- Aquest límits es pot iniciar a aplicar des de petits, ja que són capaços de
localitzar les diferents distincions.

- Educar la responsabilitat, per això cal analitzar les conseqüències per a

poder obtenir un aprenentatge.

- Un bon aprenentatge es aprendre dels propis errors, deixar que el nen tingui
l’oportunitat d’equivocar-se i rectificar.

- Treballar les diferents responsabilitats a partir del diàleg, oferint una

explicació per a que el nen entengui el perquè.

- Els càstigs, amb raonament poden dotar d’un valor extra.

- Deixar que el nen per a ell mateix treballi lliurament aquests límits arribant
sempre a uns objectius.

- Saber reaccionar i adaptar-los en el moment en el qual ens els trobem.

Diferencia el càstig dels límits, ja que poden confondre al nen:
Càstig: Assumir les conseqüències de les accions.
Límits: Ajudar a preveure les conseqüències.
Els a partir dels límits i l’educació, l’objectiu no es obtenir nens obedients, sinó nens
amb responsabilitat, que sàpiguen el perquè de les accions i les conseqüències, que
es sàpiguen valer per ells mateixos.

Conclusions de la conferencia:
- No utilitzar les coses que els hi agrada com a càstig.

- No fer amenaces que desprès no es poden complir.

- No donar-li atenció quan realitzen acció dolentes, sinó potenciar les actituds
positives.

- Posar límits a tot, l’infant ha de saber fins a on pot arribar, i les

conseqüències de sobrepassar-ne.

- Donar coherència.

- Saber posar-se en el seu lloc, comprendre la seva posició.