L’aneguet lleig i la Rinxols d’or

(Ainhoa) Hi havia una vegada en el pantà de Camarasa una mama ànec

que es deia Rosita i era molt presumida.

Un dia, no sap com va passar, va néixer d’un ou deu un ànec tan lleig, tan
lleig que e va espantar.

(Ainhoa) -Què és això?! Aquest és diferent i a sobre lleig. No pot ser meu,
hi ha passat alguna cosa. És tan lleig que li diré Lupita.

Al cap d’uns dies la Lupita es va donar conte que era diferent i li va

preguntar a la seva mare.

(Noe) -Mama per què soc diferent i no em tractes com al meus germans?

(Ainhoa) -Mira Lupita, anem a parlar... ets massa lletja per ser filla meva.
Ara ves-te’n que tinc feina. ( i se’n va anar)

(Noe) -Ningú m’estima... millor que me’n vagi d’aquest barri.

(Ainhoa) De sobte va sentir uns trets i tothom va haver de marxar. La

mare ànec i els seus petits van marxar deixant enrere a la Lupita, que
corrent es va trencar l’ala.

El caçador la va trobar i la Lupita es va posar a plorar; aleshores el caçador

li va preguntar què li passava.

(Cris) -Per què plores? Què et passa?

(Noe) -Es que soc molt lletja i ningú m’estima, amés m’he trencat l’ala.

(Cris) - vine amb mi, que et duré amb la meva mare i et curarà.

I tots dos vam marxar cap a casa del caçador.

(Cris) -Mami!! Mira lo que m’he trobat al bosc!

(Mar) -Home! Per fi has portat alguna cosa per dinar! Després de 20 anys i
tantes bales perdudes...

(Cris) - No, mami, mira... veuràs... es que..

(Mar) -ai!... pobreta... si s’ha fet mal i.. que petit que és!

(Ainhoa) L’avia es va fer càrrec de curar-li les ferides i li va proporcionar

l’amor que la seva família no va voler donar-li.

Van passar els mesos i la Lupita es va recuperar ràpidament de les seves

ferides. Ella estava molt agust amb la seva nova família.

Un dia l’avia li va demanar que anés a comprar al poble

(Mar) -Ves amb molt de compte i no et desviïs del camí per que sinó et
perdràs.

(Ainhoa) De camí al poble la Lupita es va trobar amb una papallona molt

maca, sense adonar-se que s’estava desviant del camí, la va anar seguint.

(Noe) -Oh! Ara no se on soc i aviat es farà fosc i no se on aniré.

(Ainhoa) La Lupita va intentar trobar el camí de tornada a casa quan es va
trobar amb una nena amb els cabells rissats i rossos que estava collint
maduixes.

(Marina) -Hola! Que t’has perdut?

(Noe) -si... no se on és el camí de tornada.

(Marina) -no t’amoïnis, jo t’ajudaré a trobar el camí.

(Noe) - moltes gràcies, jo em dic Lupita.

(Marina) -Encantada, jo soc la Rinxols.

(Ainhoa) Mentre la Lupita i la Rinxols buscaven el camí es va fer molt fosc i

van decidir anar a passar la nit a casa dels amics de la Rinxols: la família
os.(toc toc toc).

(Ana) -Què feu aquí tan tard?

(Marina) -Es que s’ha fet molt tard mentre buscàvem el camí de tornada a
casa de la meva amiga Lupita.

(Marta G)-mama, mama, que es quedin a dormir a casa. Així podrem jugar
junts!

(Marta C) -Au, deixa-les passar que les farinetes s’enfreden.

(Noe) -moltes gràcies!

(Ainhoa) Al matí següent, els cinc van sortir ben d’hora a buscar la casa de
la Lupita.

(Mar) -Lupita! On has estat tota la nit? Què t’ha passat?

(Noe) -És una història molt llarga. Però no et preocupis que estic bé. Mira
et presento als meus amics que m’han ajudat a trobar el camí: la Rinxols
d’Or i la família Puxi.

(Mar) -Moltes gràcies per tornar-me la meva Lupita.

(Marina) -Encantada de coneix-se’t , Lupita, ens veurem aviat.

(Ainhoa) Aleshores els 3 ossos es van anar cap a casa seva i la Rinxols es
va quedar a sopar a casa de la Lupita.

Al matí següent, quan l’avia, el caçador i la Rinxols es van despertar, van

veure que el llit de la Lupita estava vuit. Van sortir fora i es van quedar de
pedra quan van veure un gran cigne blanc davant seu i es van adonar que
la lletja Lupita ara era un cigne preciós.