5.

Desenvolupament moral
5.1 Introducció

L’esser humà necessita elaborar uns criteris moral , valors i normes socials
per a poder conviure en societat. L’Infant des de que neix va rebent aquest
valors a partir dels agents sociabilitzadors( família, escola, grups d’iguals i
mitjans de comunicació).

5.2 L’educació moral

Aquesta educació moral fa que el nen arribi a ser autònom, fomentant el

diàleg i la convivència.

5.3 La moralitat

És la convivència social que necessita uns acords entre les persones per tal
que es valori com a prioritari els mateixos principis. La moralitat esta
caracteritzada per l’adquisició de valors i normes.

Valors: Són universals.

Normes: Determinades per les cultures i els costums.

Components de la moralitat:

Emocional: és el sentiment de culpabilitat per la causa de dolor dels altres.

Cognitiu: Totes les persones pensem i comprenem les coses per tant
som capaços de fer judicis de valors sobre si es correcte o no.

Conductual: Cada persona té els seus sentiments i pensaments que fa que

actuí d’una manera davant d’una determinada situació.

5.4 Emocions sociomorals

Empatia: Capacitat per entendre el que sent els demes, a l’hora de

comunicar-se sap com esta.

Segons Martin L. Hoffman, l’empatia depèn del desenvolupament cognitiu i

del grau de comprensió dels sentiments.

Hi ha 4 nivells de desenvolupament per arribar a l’empatia:

– Empatia global: A l’any de vida del nen, no distingeix entre ell i els
altres. Això és una resposta d’empatia per part del nen
involuntàriament.
– Empatia egocèntrica: A partir de l’any, l’infant té consciència de
l’altre com a esser diferent.
– Empatia amb els sentiments dels demes: Poc a poca el nen va
entenent els sentiments dels altres.
– Empatia amb la desgracia general dels demes: En aquí el nen ja
compren els sentiments dels demes i empatitzen sense conèixer a
l’altre persona.
Altres emocions sociomorals: vergonya, culpabilitat, orgull, agressió...

Desenvolupament moral segons Kohlberg:

Va idear una sèrie de dilemes morals que tractaven d’avaluar el grau de

raonament moral que tenen les persones. A partir dels seus estudis va
concloure que el desenvolupament moral té 6 estadis, que es van creant a
partir de la maduració i la integració amb el medi.

Tots comencem al primer estadi, però no tots arribem al sisè, només les
persones que tenen un desenvolupament molt madur.

– Heteronomia: Dura fins als 5-6 anys. En aquí l’infant va provant les
seves possibilitats fins que s’imposen els límits a partir del càstig.
– Egoisme mutu: Dels 6-10 anys. El nen ja té interioritzades les normes
i fa les coses d’una manera per a que ell sigui el beneficiat.
Dins d’aquest estadi trobem la llei de Talió,que es caracteritza per
“ojo por ojo, diente por diente”
– Expectatives interpersonals: Entre els 11-20 anys.
En aquí el component afectiu és molt important, ser acceptat dins
d’un grup, llavors s’esforça per aconseguir-ho amb els amics.
Els adults actuen segons el seu entorn i criteri propi.
– Responsabilitat i compromís: Dels 20-30 anys.
En aquí els adults actuaran segons el seu compromís, actuen davant
dels seus àmbits immediats, família...
Si als 30 anys no s’ha arribat a aquest estadi, ja no hi arribaràs.
– Tots tenim drets: és l’obertura al món, la persona actua més enllà del
seu àmbit.
Tothom té dret a la vida i la llibertat, que lluita per les lleis...
– Tots som iguals o principis ètnics: Es centra més en la igualtat i la
dignitat.
Fer als demes el que vull per a mi.

5.5 L’educació en valors

S’ha d’educar l’empatia, el diàleg, negociar, la solidaritat, la critica

constructiva en positiu.

5.6 L’educació moral en l’educació infantil

L’objectiu es arribar a l’autonomia moral, es a dir, que el nen per a ell

mateix sàpiga el que esta bé i malament, responsabilitzar de les
conseqüències del seu comportament.

S’ha de seguir una sèrie de pautes:

– Donar missatges clars.

– Explicar les conseqüències del seu comportament.
– Reforçar positivament les bones conductes.
– Model per aprendre.