6.

Trastorns psicològics de la infància

6.1 Problema de la limitació entre lo normal i lo patològic

Dins de la patologia cal destacar entre la patologia i lo normal.

– Normal: Persones que es troben dins de la mitja de la població, dins

d’uns criteris establerts per la societat
– Psicopatologia: Cal tenir en compte, tan l’herència, el nen neix amb
aquelles característiques i l’ambient, on el nen es va creant a partir
dels factors externs.

6.2 Classificació dels trastorns

6.2.1 Trastorns de desenvolupament.

- Autisme: És un trastorn greu i profund del desenvolupament que apareix

a partir dels 3 anys. Les causes més característiques són les genètiques.

Cal tenir en compte una sèrie de criteris per a detectar nens amb
autisme:

– Alteració qualitativa de la interacció: Són nens incapaços de

relacionar-se amb els demes, però no perquè ells no vulguin, sinó
perquè no poden.
Els costa reaccionar davant dels estímuls.
– Alteració de la comunicació: Poca comunicació verbal i no verbal.
El llenguatge que utilitzen és agramatical, té ecolàlies, mal ús dels
pronoms, incapaç d’utilitzar paraules abstractes, no compren ni té
imaginació.
– Repertori d’activitats molt estereotipodes: Els encanta el
moviment i tot els objectes relacionats amb el moviment. Les
activitats que realitzen són motores i verbals.

Intervenció en l’autisme:

– Necessiten estar sempre al mateix lloc i amb un horari estricte i dins

de grups reduïts.
– Instruccions clares i senzilles.
– Les famílies han de participar.

6.2.2 Trastorn del comportament.

6.2.2.1 Comportament agressiu: En aquí influeix l’ambient.

Causes d’aquest comportament:

– Inestabilitat emocional.
– Per imitació
– Dèficit sensorial

Tipus de comportaments agressius:

 – Violència: Comportament heteroagressiu físic cap als demes. Aquest
trastorn és característic a partir dels 4 anys. Degut a una frustació,
s’enfada i comença a pegar.
– Còlera: Comportament heteroagressiu verbal. Sorgeix a partir dels 4
anys per a cridar l’atenció.
– Oposició: Comportament agressiu que consisteix en oposar-se a
l’entorn i al que li diuen. 2 tipus:
Activa: S’oposa constament, és problemàtic si persisteix quan té 4
anys.
Passiva: Consisteix en d’ignorància, és més problemàtica que
l’anterior quan el nen és massa receptiu a qualsevol edat, la qual
cosa pot comporta depressió infantil.
– Mentida: No és patològic fins als 6-7 anys, aquest trastorn es degut
a que el nen encara no té interioritzades les normes. 2 tipus:
Utilitària: Consisteix en obtenir alguna cosa que els benefici.
Desapareix quan s’anadonen que dient mentides no obtenen cap
benefici.
Neuròtica: s’inventen fantasies. intentant compensar una inferioritat
o carència de manera imaginaria. Normalment sorgeix per manca
d’efecte.
– Robar: Fins els 6-7 anys no es parla de robatori. Pot ser:
A algú que no sigui de la família.
Desconegut.
Aliments.
Diners.
– Fuga: És l’acte de marxar-se sense autorització durant hores i dies.
És característic per a cridar l’atenció. Fugar-se significa escapar-se de
la realitat.

6.2.2.2 Hiperactivitat: És un trastorn entre els 2-6 anys per causa

genètica, ambiental,biològiques, i retard maduratiu.

Pautes per a detectar-ho:

– Gran hiperactivitat motriu, però no confondre un nen mogut amb un

nen hiperactiu.
Els hiperactius es mouen sense cap objectiu i els nens moguts ho
poden fer per impulsivitat o falta de control i dèficit d’atenció.

Tractar-los: Primer cal avaluar-los el seu grau de coneixements i

intel·ligència i el dèficit d’atenció, llavors l’ha de tractar un psicòleg i a
continuació decidir el tractament, que pot ser teràpia i/o medicació.

6.2.3 Trastorns d’estat d’ànim.

- La depressió infantil: És un trastorn que sorgeix quan el nen sent que no

l’estimen i es sent incomprès perquè no es sap expressar-se. Es incapaç de
demanar ajuda i pot tenir una actitud passiva.

Criteris de detecció:
 – Sent tristesa.
– Per la capacitat de gaudir.
– No té ganes de jugar.
– Desmotivació.

Tipus de depressió:

– Endògena: Depressió biològica o hereditària.

– Exògena: Per causa externa.

6.2.4 Trastorn de la conducta.

- Regressió de la conducta: Pateixen canvis en la seva conducta habitual.

És característic tornar a una etapa evolutiva ja superada.

Causes:

– Gelosia i rivalitat amb el germà degut a la por de perdre als

pares.

Pautes per a superar la gelosia:

– Participació dels pares en les activitats del nen.

– Recordar-li les avantatges de ser el gran.
– Que cuidi del germà.
– Donar el mateix afecte.
– No sobre protegir al gran.

-Rabietes i berrinxes: Comportament colèrics, es manifesta la seva

frustració per aconseguir alguna cosa o cridar l’atenció.

-Inseguretat infantil: Barreja de sentiments per falta d’atenció.

-Pors infantils: És normal quan hi han amenaces reals o no, la qual cosa
facilita per a que estiguin sempre alerta.

Però el que no es normal és quan el nen té una por imaginaria o pitjor,

fòbies, ja que pot arribar a bloquejar-los.